7/29/2019 35 -Novembre- 2009

1/28

1

nm. 35 -Novembre- 2009

Editorial

Sobrestany i La Bolleria

n dos nuclis de poblaci situats a la part nord-occidental del masss delMontgr, prop de Bellcaire. Per pertanyen al municipi de Torroella de Montgr.El seu origen cal buscar-lo a la fi de ledat mitjana (segles XIV-XV), en qu es van

edificar una srie de masos que es dedicaven a lagricultura i a la ramaderia.

Sobretany, com el seu nom indica, es troba situat per damunt del lmit de les aigesde lantic estany de Bellcaire, que ocupava bona part de la plana que sestn entreaquesta poblaci i lEscala i que va ser dessecat al segle XVIII. Est format per una

S

7/29/2019 35 -Novembre- 2009

2/28

2

colla de masies, ms o menys agrupades entorn duna plaa central. Tot i que esconserva algun document que cita el lloc ja en el segle XV, bona part de les masiesantigues que shan conservat sn dels segles XVI al XVIII.

Prop dell havia existit un altre barri, el venat de lAragall, descobert en uns

documents de la baixa edat mitjana per lhistoriador Xavier Soldevila. Es trobariasituat a tocar de la torre Ferrana i sembla que es va abandonar a lacabament delsegle XIV o inici del XV. El que s cert s que fins i tot la seva toponmia shaviaperdut.

La Bolleria es troba ms a prop de Bellcaire, a tocar de la carretera que va a lEscala.Si b tamb apareix en algun document del segle XVII, la majoria de les seves casesactuals tenen poc ms dun centenar danys. Segurament el seu naixement es deu auna extensi de la poblaci de Bellcaire cap a la falda del masss del Montgr.

Al llarg dels darrers decennis, el seu nom ha creat una certa confusi. Letimologia dela Bolleria sembla referir-se a un impost (la bolla) sobre la confecci de teixits.Tamb se lha denominat com lOvelleria, el significat del qual s obvi. De totesmaneres, cal indicar que els documents ms antics on apareix citat sempre hi diuLabolleria o La Bolleria (segles XVII i XVIII). La denominaci oficial, segons elNomencltor de Toponmia Major de Catalunya, s La Bolleria. Per tant, caldria fernotar als responsables de carreteres que haurien de modificar la senyalitzaci de la

carretera de Bellcaire a lEscala, on en un rtol, fora vell, apareix encara comLOvelleria.

Consell de redacci

La variant de Torroella de Montgr.La Generalitat estudia les allegacionspresentades al projecte de construcci

d'una variant a Torroella de Montgr queevitar passar pel nucli urb.

L'actuaci preveu una segona rotondaelevada a laltura del giratori actual delpont del riu Ter i dun nou vial fins aGualta, sobre les terres de conreu isense tenir en compte la carreteraactual, i all, des de Gualta, entrar alscamps de conreu sense respectar la sevaalineaci, travessar el riu amb un pontnou sobre el Ter i acabar a la C-31, en

7/29/2019 35 -Novembre- 2009

3/28

3

direcci a Verges, prop de l'enlla ambl'Escala.

La principal oposici alprojecte, per nolnica, la fan els

pagesos, que veuencom amb aquestaacci es fan inserviblesunes 150 hectrees -

camps de regadiu aix com els seuscanals de rec- de la plana del riu Ter, slque el pla de l'Empord qualifica deprotecci especial per l'alt valor agrcolaque t i perqu fa de connector biolgic.

Aquest enlla amb la C31 est pendentde la realitzaci de la variant de Verges idel controvertit tram nou de La TalladadEmpord a Torroella de Fluvi, aquestja en construcci.

Retiren una cinquantena de morts peral fondeig d'embarcacions, de cala

Montg.L'Ajuntament de Torroella de Montgr,en la defensa del medi ambient, haencarregat a lempresa Submon retiraruna cinquantena de morts, no utilitzats,per recuperar la praderia de posidniade la cala.Aquests elements, pel movimentconstant de la mar, causen la seva

destrucci. El primer mort retirat, lapea ms grossa localitzada, tenia un pesde mil quilos.Per a la temporada vinent es preveuinstallar-hi un nou sistema dancoratgeque, a lanar clavat al fons mar, noafectar la praderia de posidnia.

VI Jornada Ernest Lluch, a Can Quintana

Museu de la Mediterrnia: Creences,religions i esfera pblica: una reflexi

per al segle XXI.En aquesta VIa Jornada Ernest Lluch esva debatre a lentorn d'una doble

pregunta: qu poden demanar lesreligions a un estat democrtic? I qu hade demanar i permetre l'estatdemocrtic a les rerdi Regincs,vicerector ligions? La benvinguda an acrrec dAntoni Roviras.-Jordi Regincs vicerector de laUniversitat de Girona va presentar aLlus Duch, Monjo de lAbadia de

Montserrat, antropleg i Dr. en Teologia.En la seva conferncia amb el ttol Enqu creuen els catalans? Secularitzaci i

pluralitat religiosa desenvolup unasrie de conceptes: el tot s poltic, el tots estat. La teoria de la socialitzaci i laprivatitzaci de la religi. Trobar unmodus vivendi entre dues realitats. La

religi oficial es troba en el mn rom.Qu s la religi? La realitat scomplexa. Ms enll de clerical ianticlerical. Limperatiu hertic.Feixisme. Divinitzaci del partit isantificaci del lder. Procs deseparaci, desafiliaci i hiperfiliaci enlaspecte poltic i, en el social, en elsindicat. Seguida amb molt dinters i

fortament aplaudida.-Llus Bruguera, periodista, present aJos M. Contreras, director general deRelacions amb les Confessions delMinisteri de Justcia i catedrtic de DretEclesistic de lEstat. Sota el ttol Larelaci estat-religi a Espanya i a les

democrcies europees. On som i on

anem? expos unes premisses

http://localhost/emporionou/images/num35/15VariantdeTorroelladeMontgri.jpg

7/29/2019 35 -Novembre- 2009

4/28

4

fonamentals: Tot estat modern ha detenir una excellent relaci-gesti. Capconfessi tindr carcter estatal.Neutralitat dels poders pblics.Separaci entre estat i religi. La llei de

lany 1980 no mant cap realitat amblactualitat: estat centralista enfront delmbit local, autonomies, ajuntaments ialtres interlocutors socials, quemediatitzen en lagesti pblica. Plansurbanstics, zonesindustrials, barrisperifrics, llocs de

culte, ritus. Models dintegraci?Coexistncia no conversi. Quidetermina els ministres de culte? Del 80al 90% no saben ni castell ni menyscatal. Cultures i religions diferents: nodonaci drgans, mutilaci femenina,cementiris, matrimonis, alimentaci...entre daltres temes seguits amb molt

dinters. El torn de preguntes alfinalitzar la conferncia va girar sobre lamissa com a acte oficial i el dret aleducaci gratuta fins als 16 anys.-Xavier Ferrer, economista i politleg,present a Juan Jos Tamayo, teleg idirector de la Ctedra de Teologia de laUniversitat Carlos III de Madrid. Model:separaci per reconeixement de la

presencia de la religi en la poltica. Enfavor dels ms necessitats.Histricament destac quatre moments:1r Religi poltica romana: teologia,mtica, poltica, natural. Estat queimposa lobligaci de la prctica pblica,no privada. Els cristians eren els ateusque no creien en la divinitat delemperador ni dels dus oficials.

Constant, 312 dC. catolicisme rom.2n Renaixement: Maquiavelo:La religi

contribueix a mantenir elssoldats.Identificar imperi amb esglsia iDu.

3r: Identificaci:a) estats musulmans,lAlcor, legitimitat, tica religiosa icvica. b) catolicisme destat: Espanya, elcatolicisme pertany a lessnciadEspanya, lleis santificades, Jefe delEstado i nomenament de bisbes. c)Lestat contra la religi: esglsiaperseguida, difusi de lateisme amb latergiversada tesi de Marx:La religi s

lopi del poble, esquerra hegeliana.d)Estats dictatorials Duarte, Pinochet,Somoza...4t Modernitat: lacisme, Frana

prohibeix smbols religiosos en espaispblics. Separaci Esglsia-Estat: lafigura de Jess, no era rab, era laic, elConcili Vatic II, teoria de lAlliberaci, la

Constituci Europea incorpora com a relsel cristianisme. I el mn orientalmajoritriament islamista. Segons la lleinatural, moralitat dintre de la legalitat.Seguida amb evident inters i moltaplaudida.-Taula Rodona: Llus M. de Puig,president de lAssemblea del ConselldEuropa i els conferenciants Llus Duch,

Juan Jos Tamayo i Jos M. Contreras,varen completar lextens temaridaquestes sisenes jornades i respondreles preguntes del pblic. Contingut queesperem quedi editat en un nou volumcom el que es va presentar corresponenta la cinquena jornada.-Cloenda institucional: van cloure lacteLlus M. de Puig, president de

http://localhost/emporionou/images/num35/02JornadesE.Lluch.jpghttp://localhost/emporionou/images/num35/02JornadesE.Lluch.jpghttp://localhost/emporionou/images/num35/02JornadesE.Lluch.jpghttp://localhost/emporionou/images/num35/02JornadesE.Lluch.jpghttp://localhost/emporionou/images/num35/02JornadesE.Lluch.jpg

7/29/2019 35 -Novembre- 2009

5/28

5

lAssemblea del Consell dEuropa , JosepM. Ruf, alcalde de Torroella de Montgr ,i Manel Serra, president de la Caixa deGirona.

IV Visita cultural guiada per Joan Badia.Organitzada per la Confraria del Roser alromnic ms proper, es visitaren elsantics monestirs deSanta Maria de Cervide Ter, de lordebenedict i Sant Llorende les Arenes,inicialment dels Templers i desprs dels

Hospitalers, aix com les restes delpoblat i lesglsia de Sant Rom de Sidillo de les Arenes, que desaparegu colgatper les sorres entre el 1050 i el 1200.Visites realment molt interessants, quepermeten descobrir o redescobrir unsespais del nostre entorn i de la nostrahistria.

Piscines cobertes municipals.A causa de lelevat cost, tant deconstrucci com de manteniment, dunapiscina coberta, diversos ajuntamentsgironins han desestimat els projectes perconstruir-les en els seus municipis.L'anterior Ajuntament de Torroella vaprojectar i encarregar la construcci

duna piscina coberta, que tenia un costde 5,1 milions d'euros. L'actual govern,per, va aturar el projecte i indemnitzl'empresa adjudicatria amb 100.000euros. Sha plantejat fer-ne una de mseconmica: descoberta, que a l'hivern espugui cobrir.

Congelaci de taxes per fer front a la

crisi.L'Ajuntament de Torroella de Montgr hadecidit congelar tots els impostos, compoden ser lIBI i el de vehicles, aix com lamajoria de les taxes, per fer front a la

crisi actual.Noms s'incrementen les taxesd'escombraries (entre un 5% i 6%) dinsdel pacte sorgit arran de la vagad'escombraries de l'any passat i la del'aigua (90 cntims al mes) per cobrir elsincrements de cost arran de les milloresincorporades en la prestaci daquestservei.

4s Jornades gastronmiques: la poma ala cuina.

Del 2 al 25 d'octubre, elsmens de set restaurantsde Torroella de Montgr ide lEstartit van incloure,com a primer plat, segon

plat i postres la poma deles nostres ben cuidades plantacions.Elaborada o al natural, en diferentstextures i presentacions, ha estatlingredient principal que enriquia lacarta habitual del establiments delnostre municipi.

Crisi, Crtica, Criteri

Joan Surroca i Sens va presentar aquestaxerrada-debat. Va exposar que esdefensa el creixement sostenible, senseadonar-se que creixement i sostenibilitatsn antnims: en un planeta limitat nos possible crixer de maneraillimitada. I va citar leconomistafrancs Latouche, principal defensor deldecreixement sostenible, i va assenyalar

http://localhost/emporionou/images/num35/03Sta.M.Cervia-JoanBadia.JPGhttp://localhost/emporionou/images/num35/03Sta.M.Cervia-JoanBadia.JPGhttp://localhost/emporionou/images/num35/03Sta.M.Cervia-JoanBadia.JPGhttp://localhost/emporionou/images/num35/03Sta.M.Cervia-JoanBadia.JPGhttp://localhost/emporionou/images/num35/06JornadesdelaPoma.jpghttp://localhost/emporionou/images/num35/06JornadesdelaPoma.jpghttp://localhost/emporionou/images/num35/06JornadesdelaPoma.jpghttp://localhost/emporionou/images/num35/06JornadesdelaPoma.jpghttp://localhost/emporionou/images/num35/06JornadesdelaPoma.jpghttp://localhost/emporionou/images/num35/06JornadesdelaPoma.jpghttp://localhost/emporionou/images/num35/03Sta.M.Cervia-JoanBadia.JPG

7/29/2019 35 -Novembre- 2009

6/28

6

que no s quelcom que es puguiaconseguir en un any, ni en dos o tres,potser seran necessries tresgeneracions per aconseguir-ho.En la xerrada-debat es va exposar que

crisi s una situaci problemtica iinsostenible que requereix un canvi. Lacrisi actual, multidimensional, ecolgica,econmica, poltica, social i decreixement fa necessria la crtica sobreleconomia i el sistema establert, perfixar nous criteris que regeixin el futurde la humanitat, basat en una novaeducaci; en la transformaci dun

creixement econmic en creixementvital; la supressi de loligarquia,emprant el poder personal; eradicarlegoisme, al suprimir les monedesestatals (leuro) i crear monedes locals;transformar lindividualisme encooperaci i interdependncia, canviarinstitucions, al substituir els ajuntaments

per assemblees ciutadanes locals,debatre un pla de transici i crear unmoviment popular per dissenyar unanova societat que cre cooperatives,nous projectes i llocs de treballautogestionats. Tot dins dunademocrcia inclusiva i duna economiaalternativa.La reacci del pblic assistent fou molt

diversa: des del que confessava queshavia adormit en la llarga crtica feta,fins al que manifestava la sevadisconformitat, no a la convenincia deldecreixement dun consum desaforat,sin als procediments proposats per a latransformaci de la societat actual.

Presentaci de lAgenda

Llatinoamericana i Mundial 2010 alCinema Montgr i projecci de Tierra ide Las uvas de la ira dintre del cicleCinema i medi ambient.-Tingu lloc, un any ms, la presentaci

de Agenda Llatinoamericana i Mundial2010 amb una xerradasota el ttol Salvem-nosamb el planeta, a crrecde Jordi Planas,coordinador de lAgenda.LAgenda, a lanar itornar de Catalunya aLlatinoamrica, uneix

articles i pensamentsdescriptors daqu i dall, i en fa uninstrument de cooperaci i detransmissi de cultura entre els pobles.-I dintre del Cicle Cinema i mediambient es projectaren, en dosdivendres consecutius, dues de lesquatre pellcules previstes: Tierra i Las

uvas de la ira, presentades per JordiBellapart. Les dues segents Cheyeneautum, el 6 de novembre, i La Lengua delas mariposas, el 4 de desembre.-Tierra, un planeta amb vida s undocumental dirigit per Alastair Fothergill,que utilitza el sol com a guia, i presentaun espectacularrecorregut, observa

la vida de diferentsespcies animals i lainfluencia del canviclimtic en les sevesvides. Posa de relleu que cal lesfor detots per conservar-la per a lesgeneracions futures.-Las uvas de la ira, de John Ford.Extraordinria pellcula, que desprs de

http://localhost/emporionou/images/num35/08AgendaLlatinoamericana2010.jpghttp://localhost/emporionou/images/num35/08AgendaLlatinoamericana2010.jpghttp://localhost/emporionou/images/num35/08AgendaLlatinoamericana2010.jpghttp://localhost/emporionou/images/num35/08AgendaLlatinoamericana2010.jpghttp://localhost/emporionou/images/num35/08AgendaLlatinoamericana2010.jpghttp://localhost/emporionou/images/num35/08AgendaLlatinoamericana2010.jpghttp://localhost/emporionou/images/num35/08AgendaLlatinoamericana2010.jpghttp://localhost/emporionou/images/num35/09J.Bellapart-CineiMediAmbient.jpghttp://localhost/emporionou/images/num35/09J.Bellapart-CineiMediAmbient.jpghttp://localhost/emporionou/images/num35/09J.Bellapart-CineiMediAmbient.jpghttp://localhost/emporionou/images/num35/09J.Bellapart-CineiMediAmbient.jpghttp://localhost/emporionou/images/num35/09J.Bellapart-CineiMediAmbient.jpghttp://localhost/emporionou/images/num35/09J.Bellapart-CineiMediAmbient.jpghttp://localhost/emporionou/images/num35/08AgendaLlatinoamericana2010.jpg

7/29/2019 35 -Novembre- 2009

7/28

7

setanta anys presenta, amb plenaactualitat per la crisi que sacseja avui elmn, la tragdia humana duna famliaque desprs de tres generacions es veudesposseda, a causa dunes condicions

climtiques adverses i a legoisme duncapitalisme desaforat, de la terra, la casai de tot el que representava. I ho fasense caure en un fcil pamflet. Unaobra mestra de John Ford,

La Capella de Msica de lEsglsia deSant Gens. La instituci cultural de msllarga durada a la vila.

Dintre del actes del 400 aniversari de laconsagraci de lesglsia de Sant Gens,tingu lloc aquesta conferncia a crrecde Joan Radressa i Casanovas,Fruit del seu ampli coneixement de lanostra histria i en aquest cas enparticular de la Capella de Msica, delsbeneficis que s`han concedit en el decurs

de ms de 600 anys i de lobligaci querequeia sobre el mestre de Capella dedirigir i dinstruir els nens que laformaven.Un tros de la nostra histria per recordari molt aplaudit.

s dels canons acstics per espantaranimals als camps de conreu.

Est actualment en exposici pblicalordenana que regular, a Torroella deMontgr, l's dels canons acstics perespantar animals als camps de conreu,amb la finalitat de poder-locompatibilitzar amb el descans delsvens.L'alcalde Josep Maria Ruf va informarque l'ordenana no s'aprovar

definitivament fins aconseguir unconsens de tots els grups municipals i delsector agrcola, que lha criticat ambcontundncia a travs del sindicat depagesos JARC, que veu en aquesta

normativa una nova manera de restringirles necessitats i possibilitats del sector iva exposar que els canons sonors sndels pocs mitjans que s'han demostrattils per foragitar ocells i senglars delscamps.

LAjuntament de Torroella de Montgrdestina 45.000 en ajuts de cooperaci.

L'Ajuntament ha decidit destinar unapart dels ajuts de cooperaci, 10.500euros , a Critas, perqu pugui atendreles necessitats dels vilatans afectats perla crisi econmica, dels quals 6.000 aCritas Interparroquial de Torroella, peradquirir aliments i donar cobertura aaltres demandes, i els 4.500 euros

restants a Critas Diocesana, perqu, encollaboraci ambCritas de Torroella,desenvolupiactivitats desensibilitzaci localen les situacions de mancanaeconmica que afecten a persones delmunicipi. La resta de la dotaci anir

destinada a diversos projectes desolidaritat amb el Tercer Mn.Dolors Bassa, regidora d'Acci Social iCiutadania, va recordar que laconjuntura econmica i laboral haprovocat l'aparici de majors necessitatsi demandes socials, per la qual cosa,malgrat que continuem treballant en lacooperaci al desenvolupament al

http://localhost/emporionou/images/num35/14Coordinadora.jpghttp://localhost/emporionou/images/num35/14Coordinadora.jpghttp://localhost/emporionou/images/num35/14Coordinadora.jpghttp://localhost/emporionou/images/num35/14Coordinadora.jpghttp://localhost/emporionou/images/num35/14Coordinadora.jpg

7/29/2019 35 -Novembre- 2009

8/28

8

Tercer Mn, en un any de dificultatsextremes hem apostat per ajudar asolucionar el tema dels aliments per a lespersones en perill d'exclusi social delnostre municipi i a potenciar la tasca de

sensibilitzaci ciutadana.

Coordinadora dAutodeterminaci deTorroella de MontgrEs va fer a Can Quintana una assembleaper constituir la CoordinadoradAutodeterminaci de Torroella deMontgr.La coordinadora sha reunit cada

dissabte per tal dorganitzar comissions icrear els grups de treball necessaris pera la preparaci de la consulta popular,nha fet difusi i ha animat a participaren el projecte.

Exposici Paisatges de Kati Salazar a lasala dexposicions del Centre de Serveis

de lEstartitOrganitzada pel Consell Municipal delEstartit tingu lloc la inauguraci de laexposici de pinturesde Kati Salazar, que hatingut un doblevessant, les pintures delautora i la utilitzaci de lespai per partdels infants, que hi posaven en joc les

seves habilitats pictriques, dibuixavenpaisatges o pomes, al coincidir amb lesjornades gastronmiques de la poma a lacuina.

Exposici El comer dara, dabans, totauna vida

A la Capella de Sant Antoni es vainaugurar una exposici resum de

lactivitat del comer a la nostra vila.Reflecteix, en els objectes exposats, enles fotografies que es projecten i enpanells, tantlevoluci a travs

dels anys com laseva permanncia,de generaci engeneraci, des de la seva fundaci almoment actual.En aquests panells hi figuren: FusteriaVias (des del 1800); Matas-Ingrid (desdel 1860); Calats Surroca (des del1875); Confiteria Batlle (des del 1880);

Fleca Can Francs (des del 1886) iRellotgeria Quer (des del 1897).Felicitats.

Conferncia sobre Sant Gens, alesglsia parroquial.Dintre del actes del 400 aniversari de laconsagraci de lesglsia de Sant Gens,

tingu lloc una conferncia sobre santGens, a crrec de Mn.Martiri Brugada i Clotas.Fou una brillant exposicide la figura dun mrtirlaic de la primera pocadel cristianisme, de santGens -nom simblic comel de molts sants de

lantigor (Gens significa engendrament auna nova vida mstica), com altres:Caterina (pura, neta), Felip, Eullia,Agns ...Avui trobem molts sants Gens. Lhomet la tendncia a fer seu tot el que smeravells, i aix el sant Gens dArls, demitjans o finals del segle III va serapropiat per Roma, ja al segle IV, i Gens

http://localhost/emporionou/images/num35/16KatiSalazarPaisatges.jpghttp://localhost/emporionou/images/num35/16KatiSalazarPaisatges.jpghttp://localhost/emporionou/images/num35/16KatiSalazarPaisatges.jpghttp://localhost/emporionou/images/num35/16KatiSalazarPaisatges.jpghttp://localhost/emporionou/images/num35/17ExpoElComeraTorroella.jpghttp://localhost/emporionou/images/num35/17ExpoElComeraTorroella.jpghttp://localhost/emporionou/images/num35/17ExpoElComeraTorroella.jpghttp://localhost/emporionou/images/num35/17ExpoElComeraTorroella.jpghttp://localhost/emporionou/images/num35/18M.Brugada-StGenis.jpghttp://localhost/emporionou/images/num35/18M.Brugada-StGenis.jpghttp://localhost/emporionou/images/num35/18M.Brugada-StGenis.jpghttp://localhost/emporionou/images/num35/18M.Brugada-StGenis.jpghttp://localhost/emporionou/images/num35/18M.Brugada-StGenis.jpghttp://localhost/emporionou/images/num35/18M.Brugada-StGenis.jpghttp://localhost/emporionou/images/num35/18M.Brugada-StGenis.jpghttp://localhost/emporionou/images/num35/18M.Brugada-StGenis.jpghttp://localhost/emporionou/images/num35/17ExpoElComeraTorroella.jpghttp://localhost/emporionou/images/num35/16KatiSalazarPaisatges.jpg

7/29/2019 35 -Novembre- 2009

9/28

9

notari, en realitat escriba, eraestengraf , per un errordinterpretaci dels texts manuscrits, esva convertir en sant Gens escengrafo sigui comediant a Roma, al temps

que mantenien i embellien la llegendade la seva vida i martiri.

Concert del grup Cantabile Hamburg, alesglsia de Sant Gens.El Cantabile Hamburg, format per sismsics, sha especialitzat en la msicadel renaixement i del barroc amb cpiesdinstruments histrics, ms de 40

flautes de pic diferents, de midesdextensa gama, des del pcolo alcontrabaix. Lacompanya un guitarristaque toca instruments puntejats com laguitarra barroca, la tiorba i el llat.El concert va incloure un extensrepertori dautors dels segles XIV XV iXVII, alguns dells del Llibre Vermell del

monestir de Montserrat, msicatradicional catalana El cant del Ocells- iun tango de David Thomson. Lactuaciva rebre forts aplaudiments i al finalitzarfou obsequiat amb la placacommemorativa del 400 aniversari de laconsagraci de lesglsia.

El llibre El Jugador de Whist de Vicens

Pags, el ms venut segons LaVanguardia.El suplement Culturade La Vanguardiadel dia 21 d'octubre i en "Los libros msvendidos" figura en primer lloc en"Ficcin-Catalan", el llibre del nostreconvilat Vicen Pags Jord, titulat Elsjugadors de whist,, que fou presentat alMuseu de la Mediterrnia, Can

Quintana, el passat ms de setembre.Vicen Pags va comenar a escriurelquan era un nen a Figueres i lhaacompanyat fins avui, al llarg de 30 anys.En el llibre fa un complet reps a la

cultura i als estils de vida de la sevageneraci. Felicitats.

VII recorregut de motos histriquesamb arribada a lEstartit.Organitzat pel lAssociaci de MotosHistriques, es vaefectuar el setrecorregut, amb

arribada a lEstartit,passejada pels carrersprincipals i el passeig i concentraci alaparcament del Port, rere el Club Nutic.I la trobada va concloure amb un dinarde germanor.Bell i evocador veure tantes mquinestan ben conservades .

Primer concert de tardor-hivern de laXarxa de Msiques de Catalunya.Organitzat per Joventuts Musicals deTorroella de Montgr, tingu lloc elprimer dels onze concerts de tardor-hivern, en petit format, alCine Petit de Torroella deMontgr. La violinista resident

a Barcelona Kalina Macuta,acompanyada al piano perDaniel Blanch, varen oferir lainterpretaci de la Sonata nm. 8 de L.V. Beethoven; Cinc Melodies Espanyolesi la Dansa Ibrica nm. 2 del catal JoanMann; i la Sonata per a viol i pianonm. 1 de B.Bartck.La msica clssica, com s tradici a

http://localhost/emporionou/images/num35/21MotosHistoriquesEstartit.jpghttp://localhost/emporionou/images/num35/21MotosHistoriquesEstartit.jpghttp://localhost/emporionou/images/num35/21MotosHistoriquesEstartit.jpghttp://localhost/emporionou/images/num35/21MotosHistoriquesEstartit.jpghttp://localhost/emporionou/images/num35/22K.Macuta-D.Blanch-Concert%20Tardor-JuventutsMusicals.jpghttp://localhost/emporionou/images/num35/22K.Macuta-D.Blanch-Concert%20Tardor-JuventutsMusicals.jpghttp://localhost/emporionou/images/num35/22K.Macuta-D.Blanch-Concert%20Tardor-JuventutsMusicals.jpghttp://localhost/emporionou/images/num35/22K.Macuta-D.Blanch-Concert%20Tardor-JuventutsMusicals.jpghttp://localhost/emporionou/images/num35/22K.Macuta-D.Blanch-Concert%20Tardor-JuventutsMusicals.jpghttp://localhost/emporionou/images/num35/22K.Macuta-D.Blanch-Concert%20Tardor-JuventutsMusicals.jpghttp://localhost/emporionou/images/num35/21MotosHistoriquesEstartit.jpg

7/29/2019 35 -Novembre- 2009

10/28

10

Torroella, t un pes destacat en unprograma de concerts que, integrat pergrups catalans, inclou tamb mostres demsica tradicional i popular.Oriol Prez, nou director del Festival de

Msiques de Torroella de Montgr, vamanifestar la voluntat que el festival deTorroella tingui continutat, en unapoblaci amb gran tradici i aficimusical.

Llegendes torroellenques

El vol extraordinari denGens Sols

A lEstartit, a la rotonda de la conflunciade la carretera de Torroella amblavinguda de Grcia, hi ha el mas Sols,a sota de Rocamaura. All hi trobareu enPere Riera, que ja deu passar fora dels

vuitanta anys, repassant llibres antics,llegint diaris vells o nous, o fent un copdull a lhort.

Aquest estiu hi va haver en aquell precspunt, a dalt de tot de la muntanya i asobre mateix del mas, un incendi que vamobilitzar molts cotxes de bombers,helicpters i hidroavions, i noms shi

varen cremar quatre pins mal comptats.Potser grcies als bombers, diu en Riera,per potser per un altre motiu, perquall dalt laire puja cap amunt com sipugs per una xemeneia i aix explicaria

que el foc fos xuclat enlaire i nosescamps. Aquest efecte el produeix elfenomen natural que els meteorlegs endiuen inversi trmica, i s que el solescalfa la terra tot el dia i a la tarda lairecalent puja amunt, tota vora demuntanya.

En Pere Riera contemplamolts vespres els gaviansque volen, giren, volten irevolten pel cim deRocamaura amb les alesesteses, i diu que shipassen hores sensenecessitat de fer cap moviment, quelaire que puja els aguanta. Ben igual

com fan els aficionats al parapent, quees llancen des del cim i van voleiant tantde temps com volen.

I ara ve la llegenda. Diu en Pere Rieraque el seu padr li contava dun avi de lacasa, que es deia Gens Sols, que unavegada, engegant el ramat a dalt deRocamaura, es va veure emps per un

cop de vent o va fer una malaempassegada, vs a saber, el cas s quees va trobar caient de sobte al buit desde dalt del penya-segat. Tot i lespant,sarrap ben fort per instint a la capaque duia, aquesta es despleg com unparacaigudes, i ja em tens en Genssusps a laire, entre cel i terra, amb el

pnic que s de suposar.

http://localhost/emporionou/images/num35/Pera.jpghttp://localhost/emporionou/images/num35/Pera.jpghttp://localhost/emporionou/images/num35/Pera.jpghttp://localhost/emporionou/images/num35/Pera.jpghttp://localhost/emporionou/images/num35/Pera.jpghttp://localhost/emporionou/images/num35/Pera.jpghttp://localhost/emporionou/images/num35/Pera.jpghttp://localhost/emporionou/images/num35/Pera.jpg

7/29/2019 35 -Novembre- 2009

11/28

11

En Gens sasseren enveure que laire elsostenia, sarrap msfort a la capa i vei

com el seu propi pes elfeia baixar de mica enmica lentament tot

voleiant, planejant. Quin vol msemocionant. Aprofitant els correntsdaire, ell mateix governava la baixadatant com podia. Es deix anar en direccial Ter Vell, es trob sobrevolant lapineda den Robert i va aterrar finalment

al Puig den Nuts. El vol extraordinaridevia acabar amb una bona trompada,per en Gens torn a casa sa i estalvi.Esverat com es pot suposar, aix s. I noconsta que ho torns a provar mai ms.

De tot aix deu fer ms de dos-centsanys.

Histria o llegenda? Pregunteu-ho a enPere Riera del mas Sols de lEstartit.

Ais

Si alguna vegada em perdo i em voleutrobar, busqueu-me en algun lloc de larc

mediterrani. Una torrada amb oli i un

got de vi s frugal i celestial alhora! Blat,oli i vi uneixen un poble. El MareNostrum dels romans segueix, en el mnglobalitzat, essent casa nostra. No s simai aconseguirem una Europa unida

ms enll daquests inconfessablesinteressos econmics actuals. Lespai delblat, loli i el vi s que t futur duni, debarreja, de fecundaci i, malgrat tot, nosacabaran mai els colors de la diversitat.Podrem parlar de les mltiplesexcellncies de la Mediterrnia, peraix es pot veure i sentir a ludio que esprojecta, com a final de visita, al Museu

de la Mediterrnia. s un dels millorsudios que conec i la msica de fonsden Jordi Molina, interpretada per ellmateix a la tenora, s mgica, inspirada,suggeridora, emotiva i ens parla sensenecessitat de cap paraula.De tots elsencants de la Mediterrnia, endestacaria la llum. La lluminositat de

laire que ens regala aquest cel blau queens deixa bocabadats s el que ens haconfigurat una personalitat peculiar, bendiferent de la gent del nord. La llum de laMediterrnia ha atret els artistes i no ssi podrem trobar una altra reaequivalent al mn on hagi sorgit tantafora creativa al llarg del temps.

Ais de Provena est situada en un llocprivilegiat dins daquest arc mediterrani.s una de les ciutats ms atractives i elcentre urb mant el potencial delsmillors temps. Ben diferent daltresciutats franceses, que han sofert unadavallada notable en els darrers anys. sel cas de la vena Arles; ni el seu centrehistric pot evitar un aire decadent. A

http://localhost/emporionou/images/num35/Salt.jpg

7/29/2019 35 -Novembre- 2009

12/28

12

Arles estan restaurant les Arenes(lamfiteatre rom que el nostre patrsant Gens va contemplar tantesvegades), com a font datracci deturistes. Potser ho aconseguiran, tot i

que la restauraci que sest fent no sla que hauria de ser (a la meva manerade veure). s igual, la qesti s atraureun turisme de masses poc exigent.

Ais, en canvi, conserva el passeigMirabeau amb tota la seva esplendor i lapart vella de la ciutat impecable, ambmonuments, places i establiments quesn una delcia. La meva anada a Ais, i depassada a Arles, ha estat per visitarlexposici temporal sobre Picasso-Czanne al Museu Granet. Exposici de

4,7 milions deuros de pressupost; unasuma tan elevada, per recuperada abastament. Una exposici precedent,exclusivament sobre el fill dAis,Czanne, va aconseguir atraure 450.000visitants, que van deixar 65 milions debenefici.

El turisme, el que en diuen turismecultural, pot seguir dos models: el decart pedra estil Arles o el de la qualitat.Torroella no pot adormir-se i ha destar alaguait. De moment, tot indica que

tenim ben encaminat el futur. En bonamesura Torroella reeixir si can Quintanaopta per un centre plural, de debat, onles idees fecundin i ofereixin pautes detransformaci social i eviti una derivacap a lautocomplaena, repetici delque s sabut i experimentat. Aleshores,inevitablement, Torroella podria avortarels fruits del dem. No abaixem la

gurdia!

El vano o ventall

Jordi Llavina, collaborador de LaVanguardia, ha publicat un breu perinteressant article titulat Elogio delabanico, en qu posa de manifest el fet

que duna cosa tan simple, tan senzilla,sen pugui dir tant. En destaco unfragment:

Un abanico es una contribucindifinitiva al bienestar de la humanidad.Su diseo resulta modlico. Cerrado,cabe en cualquier bolso o si me apuran,

incluso en el bolsillo posterior del

7/29/2019 35 -Novembre- 2009

13/28

13

pantaln. Abierto y bien meneado aliviael agobio del calor [...] He visto a chicasbonitas esconder su dulce sonrisa tras lamedia luna de un abanico.

El ventall s un bonic regal, que sempresagraeix encara que ja en tinguis msdun al calaix. Nhi ha tanta varietat quepodem escollir el que ms sescau a cadapersona, tant si s sofisticada comelegant, clssica, una gran senyora, unajoveneta seriosa o informal, una nena ifins i tot un home. Nhi ha amb barnillesde nacre, de fusta, llises o treballades...El ventall pot ser de roba estampada obrodada, de paperpintat a m, depuntes... I, s clar, detots preus! s un bonrecord, sobretotsegons la persona que tel regala.Cadasc lutilitza com li ve b: amb ms

o menys grcia, amb coqueteria, ambtimidesa, amb elegncia... De fet, el vano(com en diem nosaltres) sempre haamagat un llenguatge precs absent deparaules. Aix, sabem si qui lutilitza tmolta calor, si est nervis, si li plau elque veu o el que sent, si savorreix, si sesent alegre, si se sent trist, si estenamorat... s, en definitiva, un objecte

que pot expressar sentiments, per queal mateix temps tamb s molt til pertenir les mans ocupades quan enocasions no saps qu fer-ne, ni on posar-les... Un vano s, doncs, una bonacompanyia.

La meva curiositat mha portat a buscar-

ne ms informaci a Internet, i mha

sorprs tot el que hi he trobat. Hi hatantes fotografies de ventalls que sinhagus hagut descollir un no hauriasabut quin quedar-me. La histria delventall es remunta ms de tres mil anys

enrere, ja que en la civilitzaci egpcia,els servents de les classes ms nobleslusaven per esquivar els insectes,refrescar i fer aire. El seu s denotavapoder, tal commostra la pellculaCleopatra, en quels homes al seuservei la venten amb

aquests estris debelles i llarguesplomes i mnecs de fusta o metall benadornats. A la Xina, la tradici del vanotamb s millenria. Alguns autorsafirmen que sen t constncia com ainstrument fix ja al segle viii abans deCrist, i s a partir del segle ix desprs de

Crist que al Jap es documenta el vanoplegable.

Sembla que es desconeix el nom delinventor del vano plegable. Qui va tenirla idea, lencert, lenginy daquestdisseny? Perqu segurament el que mssorprn daquest instrument s la sevasenzillesa i la caracterstica que el

defineix: la forma de semicorona circularque li donen les lmines primes sobre lesquals est muntat, lmines mbils alvoltant dun piu situat al centre de lafigura que permet desplegar-lo ensemicercle i subjectar-lo a fi de poderexhibir la destresa de moviment decadasc. Noms cal recordar totes lespellcules romntiques en qu les

http://localhost/emporionou/images/num35/Ventall%201.jpghttp://localhost/emporionou/images/num35/Ventall%201.jpghttp://localhost/emporionou/images/num35/Ventall%201.jpghttp://localhost/emporionou/images/num35/Ventall%201.jpghttp://localhost/emporionou/images/num35/Ventall%201.jpghttp://localhost/emporionou/images/num35/Ventall%201.jpg

7/29/2019 35 -Novembre- 2009

14/28

14

protagonistes exhibeixen amb tantagrcia i coqueteria aquest complementindispensable al llarg de tants anys...

Tot i aix, crec que el ventall s un

objecte que va caient en dess, sobretotara que trobem laire condicionatinstallat a tot arreu: cinemes, sales deball, edificis pblics i fins i tot esglsies.Amb el temps , si ja no fa falta, podriaser una pea ms de museu. Espero queaix no succeeixi i que les novesgeneracions no perdin la grcia deventar-se.

El problema catal

Desprs de la consulta feta a Arenys deMunt, he llegit a la premsa dos articles:un sobre els ajuntaments de lescomarques gironines, vint-i-quatre finsaquell moment(entre els primers el de

Torroella de Montgr), que havienaprovat la celebraci de consultespopulars, i laltre sobre Lenviamentdels tancs? en qu lautor comentava elque havia publicat el GEES (GrupdEstudis Estratgicsaznarista), i en quesmentava larticle 8.1 de la Constituci,que indica: Lexrcit espanyol s el queha de garantir la unitat nacional.

Ressorgia el problema catal? Vaigsentir curiositat per saber quantes iquines eren les respostes que trobava aGoogle sobre aquest tema i el resultat haestat aquest: 7.640.000 enllaos, i

comenant per ordre alfabtic a, b, c...fins a un enlla prcticament per cadahabitant de Catalunya.Sc nat el 4 dabril de 1930, i consultantlhemeroteca de La Vanguardia,daquesta data vaig trobar-hi ja fa certtemps un article firmat per BaldomeroArgente, publicista i socileg nascut aGranada el 1877, amic de Romanones,

ministre dAbastaments i acadmic deJurisprudncia i de Cincies Morals iPoltiques, que mor a Madrid el 1965.Extrec i tradueixo al catal larticle per ellpublicat, que poden consultar a la citadahemeroteca.La poltica liberal. El problemacatal. Baldomero Argente

Alguns dels ms significats intellectualsvisitants de Barcelona han dit, als euretorn, que no existia problema catal.L'afirmaci ens ha sorprs a molts,sobretot als qui durant molts anys hemsostingut, contra els centralistes, larealitat del problema catal [...]Haurem estat veient visions? simpossible que persones de bona fe i de

geners propsit, com els que araneguen l'existncia d'aquest problema, imolts dels que hem afirmatconstantment la seva realitat, discrepemtan diametralment [...]Problema s? ens referim alproblema de govern? per als quiafirmem l'existncia del catal, totanecessitat pblica que troba dificultats o

7/29/2019 35 -Novembre- 2009

15/28

15

resistncies en la seva satisfacci. I entsaix el mot, com dubtar que lesaspiracions, sentimentsi conveninciesde Catalunya, en oposici amb lestendncies, criteris i actituds d'altres

sectors de l'opini pblica, constitueixena Espanya, i l'han constitut des de famolts anys ? segles?? un veritableproblema de govern? [...] Cal encarar-se amb ell i donar-li una soluci, la quecorrespon a la justcia i a la conveninciapblica en el moment actual [...]Negar-ho no s resoldre-ho, abans alcontrari: s dificultar-ne la soluci [...]

Les efusions sentimentals snutilssimes perqu creen l'ambientpropici per a la concrdia. Per la solucino pot ser lrica, sin jurdica i poltica[...]El plet catal s tan sols unamanifestaci concreta, i ja secular, de labatalla que es barallen en l'mbit

espanyol, des del comenament del'edat moderna, l'esperit centralistafatalment assimilador, com tots elscentralismes? i la realitat nacional, de laqual emanen, amb mpetuincessantment renovat i invicte, malgrattotes les imposicions desptiques idictatorials, les tendncies autonomistesi federatives [...] s innegable que,

durant quatre segles, ha predominat enaquesta contesa la tendncia assimilista.s la que portarem a Portugal i va desferla unitat ibrica, convertint en duesnacions incompletes, de frustratdestinaci, la naci millor traada potserpel medi geogrfi centre totes les delmn [...] La que va personificar elcomteduc d'Olivares, lesperit no ha

mort, per desgrcia [...] Aquesta guerrano est liquidada, diguin el que vulguinels intellectuals optimistes [...] Nitampoc s problema de monarquia o derepblica. A Espanya, aquesta contesa

estaria plantejada en iguals termes ambqualsevol forma de govern [...]Cal o no reconixer l'autonomia deCatalunya? Aquesta s la qesti i nouna altra [...] Cal afrontar davant laprpia conscincia [...] I contestar [...]

Una poltica liberal organitza l'Estat,polticament i administrativa, per alservei dels ciutadans, no sotmet elsciutadans a la concepci arbitrria i a la

suposada convenincia de l'Estat.Luniformisme s la superstici centralde tots els autoritaris [...]La facultat de cada individu o de cadacollectivitat, constituda histricament oper la lliure voluntat d'aquells, perdonar-se la norma i regir els seus propisinteressos en la seva esfera d'accipeculiar, s l'essncia del liberalisme. Peraix s'ha dit amb ra que el problema deCatalunya s un problema de llibertat.Sobre la dinmica d'aquestes forcespoden influir poderosament i favorableels intellectuals castellans, no pel quehan fet fins ara, sin pel que han de feren endavant. Ho faran?Esperem que s. Per cal veure-ho.

7/29/2019 35 -Novembre- 2009

16/28

16

Desgraciadament la guerra civil, quecomen sis anys ms tard, va trencartota possibilitat duna Catalunya federal,independent, ni de bon tros duna naci.I em preguntava: qu pensa lEsglsia?

Tota lEsglsia? He llegit un llibre quemha fet rumiar:El problema catal. Reflexionsper aldileg.De Ramon Masnou i Boixeda, publicatper Edicions de lAbadia de Montserrat.Bisbe, retirat per ledat, nat a SantaEugnia de Berga lany 1907, va publicartamb altres llibres com La carta sobre

els nacionalismes, en castell i dirigidaals catlics immigrants. Extrecireprodueixo seguidament alguns delspargrafs del llibre:De qu es tracta? El tema de Catalunyas dels que apassionen, sobretot quan estoquen certes tecles, com s ara la delproblema catal [...] Desitjo avinena,

uni i pau. Menys es tracta de posar focon no nhi ha o dafegir llenya all on lacosa ja crema [...] Voldria que elproblema de Catalunya, com a poble, fosvist duna manera realista, serena i sensepor dels uns ni dels altres [...]No es pot prescindir de ser valent per adir coses que sovint no es gosen dir [...]tamb per a escoltar all que potser, per

raons diverses, no estava gaire avesatasentir o disposat a escoltar [...] Estemcom a poble malalt duna malaltia vellaque no est pas guarida, quenecessitaremeis adequats [...]i tenir en compte laspecte tic i cristi,almenys de banda dels cristians.[...]interpretacions del problema catal

que no sn justes [...]i que a ms a msfan mal a la convivncia [...]Problema catal? Que n'hi ha, lahistria ho diu ben clar. Hi ha histria defets ingrats que no hi serien si no hi

hagus hagut problema, ms latent oms vists, segons els moments. No hapas faltat abundor de malentesos,antipaties, incomprensions, sospites,injustcies, autoritarismes i subversions.Hi ha hagut guerres calentes i guerresfredes. La mateixa guerra i postguerra del'any 36 no va pas estar exempta del'influx del problema catal. s cosa

normal que en qualsevolcircumstnciaes trobi el fet diferencialde llengua, cultura, costums, dret, etc.Els elements constitutius d'aquestarealitat que en diem Catalunya snsemblants,ni ms ni menys, als dequalsevol altra nacionalitat que sconsiderada i admesa com a tal en la

histria i en la poltica.Aquest fet diferencial pass la sevacrisi, com a efecte de circumstnciesadverses i d'acci externa astuta quemaldava per fer-lo desaparixer; per lavida dels pobles s llarga i pot fer que elsarbres escapats per l'esporgada, perforta que sigui, revisquin i floreixin. El fetdiferencial hi s, i penso que no tindria

pas la informaci gaire bona qui jutgsque l'afirmaci de lexistncia del fetdiferencial s una falsedat arbitrria ouna ofensa insidiosa. Les coses sn comsn en la seva naturalesa i no estransformen fcilment per les voluntatsdels qui les voldrien d'altra manera.I jo em pregunto si arribar un dia en

qu deixi dexistir el problema catal.

7/29/2019 35 -Novembre- 2009

17/28

17

Instrucci i educaci

Els dos objectius essencials de qualsevolcentre docent sn instruir i educarels/les alumnes. La instrucci, els pares i

mares la deleguen quasi en la sevatotalitat en els centres docents, perleducaci, de la qual sn els primersresponsables, no la poden delegar; lhande compartir amb els centres educatius,la qual cosa imposa un dileg permanententre famlia i educadors/es, moltespecialment amb el/la tutor/a de laclasse del/ de la seu/va fill/a.

Una visi objectiva de la nostra societat,que diriament ens mostren els mitjansde comunicaci guerra, assassinats,violncia de gnere, societat de consum iun llarg etctera-, hauria de fer veure apares, mares i educadors/es que shanperdut valors essencials de convivncia,

que famlies i centres docents, amb unaacci educativa conjunta i constant,haurien dinstaurar en els mbitsfamiliars, escolars i socials.Els/les pares/mares han de crear a casaseva un ambient damor, respecte iconvivncia per tal que els/les seus/vesfills/es rebin, des de ben petits, aquestaeducaci. Han de controlar els mitjans

de comunicaci perqu els/les seus/vesfills/es no quedin influenciats per algunsprogrames mancats de valors cvics i deconvivncia.

Aquest s lesperit que anima el CollegiSant Gabriel, i amb aquest esperitencarem el curs 2009/2010.Al municipi de Torroella, compartimaquestes nobles missions dinstruir ieducar amb els centres escolars CEIPGuillem de Montgr, IES Montgr, CEIBarrufets, la llar d'infants El PetitMontgr de Torroella i el CEIP Portitxol i

la llar d'infants Mar i Cel de l'Estartit

Comentaris al testament deJoan Alsina

7/29/2019 35 -Novembre- 2009

18/28

18

El dia 19 de setembre passat sescaigulaniversari de lassassinat de JoanAlsina. El dia 19 de setembre de 1973,vuit dies desprs del cop militar, sdetingut i portat a linternat Barros

Arana, on s colpejat i maltractat. A les10 de la nit s afusellat.La nit abans, a la seva habitaci,pressentint la mort, redacta el clebreescrit, anomenat el seu testament.Com a petit homenatge en laniversaride la seva mort, permeteu-me unscomentaris a aquest text.

El divideix en tresparts: per qu? I ara?Esperances.

Per qu? Daquestapartat en destacariaaquests punts: s untext que redacta en

una situaci lmit. Una visi molt clara dela realitat. Shi esmenta el paperessencial dels EUA en el cop destatmilitar. Els qui porten a terme el copdestattenien el poder i la fora. Troboespecialment clarivident el seucomentari a una frase del govern:Respetaremos todas la ideologas

mentre no gosin fer-se carn, realitat. Sigosen, en farem sang i carn trinxada.T molt clar el sentit de lencarnaci deJess. Haver apostat per fer-se un denosaltres, porta a la Creu.Fa una pregunta molt punyent: On snels qui volien arribar fins a les darreresconseqncies?

I ara? Amb un realisme que fa posar pellde gallina, expressa el sentiment de por:manca de connexi interna. No saber quisc, don vinc ni per quin cam vaig.Aquest em mira. Aquest em pot arrestar.

Dependr duna clau, duna voluntat,duna intuci, duna confessiarrencada. Suor freda, calenta. Una peapetita, sola, freda. No s saber qu far,sin qu em faran. I el ms punyent: perqu?El poble que tant sestima: Jau, oadormit o mort.LEsglsia no t resposta a la nova, crua i

dolorosa situaci: I la Nostra SantaMare? No es pot improvisar. Lequilibrinoms serveix per a temps de pau.Esperances. En aquells moments tanaspres impressiona la visi desperanaque tramet el seu escrit: Lespiritualitatden Joan era molt profunda. Fixem-nosen les cites bbliques que aporta aquest

apartat:

Si el gra de blat no mor mai no dnafruit.La caritat no sinfla.La de veritat s clandestina.Perqu s el Verb fet carn.Anem dac dall, com ovelles portadesa lescorxador.

T el convenciment que de la muntanyacremada en tornar a brotar la vida.s especialment significativa la cita deSaint-Exupry sobre el valor de les cosespetites.Deixo per al final aquesta cita bblica:En les teves mans encomano el meuesperit.

http://localhost/emporionou/images/num35/alsina.jpg

7/29/2019 35 -Novembre- 2009

19/28

19

I la crida que fa a la solidaritat: Esperemla vostra solidaritat.Mai tan adient com en aquests momentsla seva confiana total en el Du que hadonat sentit a la seva vida: Adu-siau.

Ell ens acompanya sempre, onsevulgaque siguem.P.D. En un llibret sobre en Joan, diversostestimonis de persones que lhavientractat i conegut proclamen la sevasantedat. Entre moltes cites a fer deixeu-me posar-hi aquesta: Per a mi, com pera tots els sacerdots catalans que elvrem conixer, en Joan s un verdader

mrtir i un veritable sant dels nostrestemps. No li cal la proclamaci desantedat per part de lEsglsia, moltdevaluada per la forma com esfa.Som molts que en la vetlla pasqualproclamem la seva santedat i a Xile elpoble tamb lha proclamat mrtir i sant.

Sant Joan Alsina, dnans un bon cop dem.

Europa, en una crulla

El mn est canviant amb uns estatsemergents cada vegada amb mscapacitat poltica i econmica que estandemanant pas. I s en aquest escenari

que assistim a la progressiva prduadinfluncia dEuropa o dels estatseuropeus importants, altramentpoderosos, a favor daquesteseconomies emergents. Aquesta realitat

provoca que les relacions internacionalstamb canvin dactors i descenaris, i hientrin amb plena fora aquests estats ifacin variar les poltiques de les granspotncies, com s el cas dels EstatsUnits, que cada vegada mira amb msinters la Xina, amb la possibilitat queestableixin unes relacions bilaterals ambcontingut poltic i econmic, un G-2 per

entendrens dintre del G-20. I Europa, laUni Europea en general i els estatsmembres individualment, qu hi tenen adir en aquest canvi descenari? Doncs, ala meva manera de veure-ho, shiplantegen dos objectius, duna bandacontinuar sent un referent mundial i delaltra defensar la seguretat i llibertat

dels ciutadans europeus. Per altrabanda, s cert que Europa necessita uncanvi de rumb cap a una entitat poltica ieconmica (de fet, econmica ja ho s)nica, que es pugui presentar al mnamb contundncia i sense embuts. Dunapart la frmula ja la tenim i s la UniEuropea que, ara amb el S dIrlanda, jaestem ms a prop que el Tractat de

Lisboa entri en vigor, fet que donar mscapacitat poltica a la UE, i daltra partcal destacar que si no es camina cap alEuropa unida, el distanciament entre laUE i els seus estats membres, respectedels EUA i dels estats emergents, sercada vegada ms gran. Ara encara lareacci s possible.

7/29/2019 35 -Novembre- 2009

20/28

20

LEspai Ter, lespai queTorroella necessita

Amb el nom Espai Ter sha batejat elprojecte del futur edifici que dintre depoc es comenar a construir alsterrenys de lantiga Horta den Radresaque lAjuntament va comprar fa uns deuanys. Ser un local polivalent per aactivitats diverses: culturals, festives ieconmiques. Per tamb, aquest edificii lactivitat que generi ha de servir com aelement equilibrador del creixement

urbanstic de la vila.

Ledifici polivalent tindr una superfciede 1788 m2. Situat entre el cam delriu i un vial de nova construcci queunir aquest espai amb lactual carreteradentrada a Torroella a la zona del CAP ilantic escorxador.

La situaci del nucli urb de Torroellajust a la lnia fronterera amb el termemunicipal dUll fa que el creixementurbanstic daquest nucli sestengui cadavegada ms cap a lest. Aquestes novesbarriades que sorgeixen sallunyen delnucli antic i es podria crrer el perill queel centre histric de la vila perds una de

les seves funcions ms transcendents:

ser el centre de lactivitat comercial isocial, s a dir el centre de relacionshumanes i focus datracci dels visitantsdaquesta poblaci.

s una voluntat consensuada de tots elsgrups municipals de lAjuntamentpotenciar una nova cara de Torroella,ms a prop del riu, per no lluny delcentre histric (el parc de lHorta denRadresa no est a ms de cent metres de

Can Quintana), que es considera de vitalimportncia. Una espai atractiu, fcildarribar-hi i, si cal, fcil daparcar-hi.Una zona que, si fa poc es podiaconsiderar apartada, sense vida, a poc apoc es convertir en un espai neurlgicque consolidi el nucli histric.

La construcci de lEspai Ter, edificipolivalent per a mltiples activitats, serel motor impulsor daquestatransformaci. Situat davant del safareigde la vila, desprs dun ampli vial denova construcci, que portar fins alpont del Rec del Mol, al costat sud delCAP (centre datenci primria),connectar amb la carretera C-31, cap al

http://localhost/emporionou/images/num35/espaiter%200.jpg

7/29/2019 35 -Novembre- 2009

21/28

21

pont sobre el riu Ter, i es crear aix unanova entrada a la vila.

LEspai Ter ser un edifici duns 1800 m2,amb una polivalncia que permetr

utilitzar-lo com a teatre, auditori, ballsamb orquestra, recinte firal, espai dusosvaris com el sopar de la Festa Major,convencions, concerts multitudinaris (dems de mil persones), conferncies, etc.

La polivalncia del local ser possiblemercs que els espais no son rgids ipoden ser transformables: un escenaridesmuntable, un pati de butaques i unesgraderies fcilment extrables que espodran plegar a un costat de la sala ambun sistema mecnicament estudiat, persense que per a cada funci deixin detenir les caracterstiques adequades pera un ptim resultat de lactivitat:sonoritat, comoditat, visualitat,

seguretat. Cal apuntar que la idea delprojecte ha estat consensuada amb elDepartament de Cultura de laGeneralitat, que lha agafat com aprojecte model per al futur pladequipaments culturals daquestdepartament.

Ledifici Espai Ter podr ser utilitzat coma auditori, teatre, recinte firal, sessionsde ball, actes socials, convencions,conferncies. Ser un element impulsorduna zona propera al riu i al centrehistric de la vila, un nou parc que obriruna nova cara de la vila.

Diverses activitats culturals, festives,

econmiques i daltres que es puguin

impulsar podran tenir un lloc adequatper portar-les a cap: les installacionsteatrals tindran una capacitat per a cinc-cents setanta espectadors. Com aauditori per a concerts del Festival

Internacional de Msiques, la capacitat

ser per a uns cinc-cents cinquantaespectadors. Com a recinte firal shipodran ubicar uns quaranta estands. Lasala de conferncies ser per a unes centvuitanta persones. Utilitzat com a sala deball pot tenir uns 560 m2, a ms de

lescenari, i com a concerts amb gent depeu podran ubicar-shi ms de mil centassistents. Lespai s suficient per acelebrar-hi, si cal, el sopar de la FestaMajor o altres celebracions que espuguin organitzar, a ms de disposardespai per a serveis tcnics (so, llums),camerinos, magatzem, sales dassaig,bar, vestbul dentrada.

Aquest projecte, que esperem que en elspropers dos anys sigui una realitat, sersens dubte un equipament quesolucionar moltes velles reivindicacionsdassociacions i ciutadans torroellencs:seguretat en la celebraci de la FestaMajor, en cas de pluja, estalvi del lloguer

de lenvelat de la Fira de Sant Andreu,

http://localhost/emporionou/images/num35/espaiTer1.jpg

7/29/2019 35 -Novembre- 2009

22/28

22

possibilitat dorganitzar balls al llarg delany, sessions de teatre i concerts degran format (simfnics, pera barroca,etc). Per tamb ser linici de laconsolidaci dun atractiu nou espai, una

espcie de devesa (quan shi afegeixinels camps de laltre costat del cam delriu i sadeqi convenientment el Rec delMol ), que oferir moltes msoportunitats desbarjo i servei a la vila.Una nova cara dentrada a Torroella,respectuosa amb el medi, que farrealitat una idea de consens de tots elsgrups municipals de lAjuntament: obrir

Torroella cap al riu.

Reflexions

Pot Catalunya serindependent?

Un amic meu, enginyer industrial, filldun dibuixant de cmics que tothomconeix (Escobar, el de Carpanta, Zipi iZape, etc.) em va fer ja lany 2003 unadescripci brillant de tot el procs quetindria lloc si un dia Catalunya proposavaun estatut semblant al que desprs vaaprovar el Parlament el dia 30 desetembre del 2005.

Daquella previsi no nha fallat gairebres. El meu amic Escobar acabava la sevaprospecci amb una convicci total quelnic cam viable per a Catalunya era laindependncia.

Per, pot Catalunya ser independent?

He intentat contestar-me aquestapregunta davant el fet que em trobo aTorroella un munt de gent que la responde seguida dient: No, home, no en potser, no veus que... Aleshores intento serracional i analitzar b el sentit de laqesti que plantejo. I mha semblat quemajudava a fer-ho b el fet que enangls tenen dos verbs auxiliars per dirpoder. Sn els verbs can i may.

Com saben molt b els nostresestudiants, can en angls vol dir poder,ser capa i may vol dir poder, tenir

perms. Hi ha en angls dos verbsauxiliars ms que em poden ser tils percontinuar la reflexi: want en angls voldir necessitar, caldre i will vol dir voler,desitjar.

1. Can. Pot Catalunya serindependent? O sigui: t capacitat

per ser independent?La pregunta gaireb s ofensiva.Quants pasos independents podenpresentar un conjunt de qualitats icondicions en grau tan elevat compot fer-ho Catalunya per poder anarpel mn sense tutor? s com si enspreguntssim si un bon advocat devint anys pot marxar de casa dels

seus pares o, ms exactament, si un

7/29/2019 35 -Novembre- 2009

23/28

23

bon enginyer o una bona metgessaes poden divorciar i guanyar-se lavida cadasc per la seva banda.

2. Want. Necessita Catalunya serindependent? O sigui: cal que tingui

un estat propi i fronteres per sentir-se lliure, per desenvolupar-se sensetraves?Abans de contestar, mhe daturaren una altra reflexi ms profunda.Desgraciadament el mn t elterritori dividit en estats, ambfronteres que en general shanestablert i consolidat mitjanant

guerres. Lautnticament desitjableseria que no hi hagus fronteres,per el fet s que ara com ara nhiha. Pensant que aix de moment scom s, la pregunta sobre lanecessitat de Catalunya de tenirestat propi crec que noms t duesrespostes possibles.

Si laltre pas amb qui ests lligat etdeixa aflorar tota la tevapersonalitat, gestionar la tevaeducaci, la teva cultura, les tevesinfraestructures, la teva economia,el teu esport (seleccions nacionals),sembla que no caldria tenir estatpropi. Seria com un matrimoni benavingut. Els dos esposos despleguen

totes les seves possibilitats sensegelosies ni violncies. I si un esps oesposa guanya ms diners quelaltre, sacorda no simposa comfar front cadasc a les sevesnecessitats individuals i a lesnecessitats de tota la famlia.Per si un dels dos pasos imposa lesseves condicions, es fica en la forma

com eduques, posa traves a la tevallengua i a la teva cultura, es quedaels diners i no ten torna, diu que nopots jugar amb la samarreta quevoldries... Aleshores cal separar-se si

aix es desitja.3. Will. Desitja Catalunya ser

independent? s a dir, la majoriadels ciutadans de Catalunya volenque Catalunya sigui independent?No ho sabem, no es pot fer capconsulta per saber-ho. LaConstituci espanyola ho prohibeix.

4. May . T perms Catalunya per serindependent si ho desitja la majoriadels seus ciutadans?No, la Constituci diu que la unitatdEspanya s inviolable, i que aix hogaranteix lexrcit espanyol.Aix va aix.

Com deia fa poc un poltic a qui no

pretenc ara fer propaganda, nomsquedaria un cam: si resulta que lamajoria del Parlament, que representa elpoble, vol un estat propi, cal decidir-se itelefonar de seguida a la SecretariadEstat dels Estats Units, que diu que jaespera la trucada.

La cuina de la Catrina

7/29/2019 35 -Novembre- 2009

24/28

24

FILET DE VEDELLA

Ingredients:

Talls de filet de vedella Pebrots escalivats Alls Allioli Oli Sal

Preparaci:

Escalivar els pebrots i una vegada pelats itallats a tires, en una paella enrossir unsalls laminats, barrejar-ho i reservar-ho.

Fer un allioli.

Passar els filets per la planxa.

Servir-ho:

Al fons de la plata el pebrot, a sobre elsfilets i per acabar allioli al damunt.

FLAM DOUS

Ingredients:

6 ous 7 cullerades de sucre 0,7 l de llet 1 pell de llimona 1 branca de canyella 1 culleradeta de vainilla

Aigua

Preparaci

Posar la meitat de la llet a bullir amb 6cullerades de sucre, la pell de llimona, lacanyella i la vainilla, deixar-la refredar.

A la flamera farem un sucre cremat.Batrem els ous amb la resta de la llet, hobarregem i ho posem a la flameratapada.

Posem la flamera a lolla a pressi i hodeixem coure 10 minuts, amb molt pocaaigua.

Rac de poesia

La poesia no s de qui lescriu, sin dequi la llegeix.

Amb les paraules del jove protagonistade la novella El cartero de Neruda usconvidem a llegir els poemes que en elseu moment van recitar persones quetenen sensibilitat per la poesia, que lagaudeixen i que ara la comparteixenamb tots nosaltres en aquest rac.

7/29/2019 35 -Novembre- 2009

25/28

25

Vida

Gabriel Navales

La pluja s per a alguns un b, per aaltres el pitjor, per el que no podremdiscutir s que a tots ens agradaobservar-la. Tan natural, tan imposant,no deixa ning indiferent. Surts al carrer

i tot segueix humit, les fulles brillen, elcel es tenyeix de colors varis, les textureses transformen i lolor tencisa. Avances iet sents hum, et sents part de la terra,les olors, els sons, lambient, que etrodegen i fan sentir-te diferent, lliure. Hiha altres sensacions com la pluja que,com aquesta, tevadeixen de la realitat iet porten a la comoditat absoluta, com

ara el primer bany destiu al mar. Aquellsentiment que et volta durant totlhivern, aquell sentiment de llibertatabsoluta que queda esvat en qesti desegons i, al submergir-te, et trobes en unambient dintimitat absoluta, nomsesteu tu i la immensitat de loce que etrodeja, fent acte de presncia en cada

un dels seus immensos moviments.Tamb magradaria recalcar lessensacions contraposades que vivim jaque, durant lestiu, tots tenim aquelldesig de reposar enfront de la llar de foc,abrigats amb una manta suau i observarcom el foc, tan encisador com noms ellho s, ens va captivant a poc a poc fins aquedar adormits dins el nostre somni de

comoditat i protecci. A part de lesesmentades, hi ha una infinitat desensacions niques, com ara (a part de lapujada al Montgr) el primer vol englobus o avi, que et dna un altre puntde vista del mn en qu vivim (mai millordit) i fa adonar-te que en el fons tot smolt ms petit i simple del que sembla,com les sensacions dinfantesa, com per

7/29/2019 35 -Novembre- 2009

26/28

26

exemple saltar els llits elstics, oaprendre tot el que saps fer, o b lasensaci de sentir-te abrigat als braosdels teus pares, sn coses aix que fa quesiguem com som i sn coses aix les que

fan que les persones, a part de ser totesdiferents, valguin la pena.

Els nostres artistes

Joan Pericot i Garcia nasqu a Gironalany 1907 per el seu esperit sempre vaestar lligat a Torroella. No en va la

famlia Pericot s arrelada a la nostra vilafa ms de quatre-cents anys.Va ser professor de dibuix i artsaplicades a Barcelona, per aviat vaestablir collaboraci fixa amb el seucunyat, larquitecte Baca Reixach, deTerrassa.Tots dos varen identificar el valor de latradici arquitectnica i cultural del pas,

i hi varen afegir la seva empremtadausteritat i grcia. A Torroella, es vaplasmar en cases particulars, comeros isales recreatives, com can Capellconfiter, el Centre Cine o la reforma delcinema.

Es va installara Calella dePalafrugell, onva ajudar amantenir un

nucli urbdencantmariner, edificacions de mida humana,voltes arran de mar... Josep Pla deia amb

ironia que Calellapericoteja.Tenia gran dominitcnic del dibuix isensibilitat exquisida.

En els ltims anys de la seva vida, esllan tamb a la pintura. Capt lalluminositat dels rodals de Torroella,lhorta, la muntanya, el castell...

Tamb escriptor elegantssim, vacollaborar en el llibre de la Festa Majorde Torroella i ens deix auques de Santa

Caterina i del castell, i estudis histricssobre diversos temes torroellencs.Joan Pericot mor lany 1987.

7/29/2019 35 -Novembre- 2009

27/28

27

Cinema i espectacles

7/29/2019 35 -Novembre- 2009

28/28

28

La pellcula de mes: Agora