7/29/2019 23 -novembre- 2008

1/18

1

nm. 23 -novembre- 2008

Editorial

Masos i masovers

e lpoca antiga, en tenim coneixement de la ubicaci de vilesromanes a la falda del Montgr, resguardades de la tramuntana,prop dun riu i del mar i ben comunicades, tal com especificava

Cat, el segle ii abans de Crist, de com havia de ser un terreny perconstruir-hi una vila. Daquestes shan trobat restes a la zona de Sta.Maria i al Camp de la Gruta, lloc totalment destrut pel propietari,sense que shagi pogut aprofundir gaire en les restes daquest conjunt.

La residncia del capell de lermita de Sta. Maria va esdevenir masia,segurament la primera masia important del terme de Torroella. Delany 1470 hi ha documentaci que ens indica que ledificaci del costatde lesglsia funciona com un mas.

A finals del segle xv i durant el segle xvi es van aixecar un seguit demasies fortificades que segueixen una lnia a la vessant sud delMontgr, des de la Torre Gran fins a la Torre Bagura (Torre Gran, Torre

Martina, Mas Ral, Torre Quintaneta, Mas Cass, avui sense torre, iTorre Bagura). Tenien en com una torre de vigilncia i defensa perprotegir-se de les incursions, des del mar, dels pirates barbarescs.

Amb els anys a la falda del Montgr i en algun lloc elevat de la plana esvan aixecar noves masies, generalment de famlies benestants.Per si durant molts segles el riu Ter havia estat el perill del qual calia

D

7/29/2019 23 -novembre- 2008

2/18

2

resguardar-se, a finals del segle xix i comenament del segle xx, elspioners daquestes contrades li anaven guanyant terreny. El marqusde Robert, a mesura que es varen sanejar terrenys, hi feu construirmasies que amb els anys passaren a ser propietat dels masovers. Vuit

foren les masies conegudes com den Robert, de les quals set portennom darbre. Aquestes sn: el mas de lArbre, el mas Les Palmeres, elmas La Terrera, el mas Llimoner, el mas Xifrer, el mas Llorer, el mas LesHeures i el mas Noguer.

Els propietaris i masovers daquestes masies i de les altres que es vanconstruir per tot el delta, superant les envestides del Ter, vantransformar aquesta plana en una de les ms frtils de Catalunya. Ambels anys, el conreu daquestes terres sha hagut de rendibilitzartreballant grans extensions de terreny i tecnificant els usos, essent elTer lartria que els ha donat vida.

Algunes masies shan abandonat i es troben en estat runs. Daltresshan rehabilitat ms o menys acuradament, com a segones residnciesde cap de setmana o vacances. Daltres continuen plenament vives

amb lesfor dels seus propietaris i masovers. La majoria sn elsdescendents daquells pioners que van convertir aquests terrenys enproductius. Tot un patrimoni que cal conixer i conservar. Cap aqu vala lloable labor dels membres de lAssociaci de Masos de Torroella ilEstartit, que mant entre els seus membres el coneixement de la sevahistria i lorgull i la responsabilitat dsser de mas. Un patrimoni queen un futur immediat noms sobreviur si el Ter, en altres temps

lenemic contra el qual calia lluitar, avui un riu controlat, continua viu,amb aigua suficient per mantenir en vida aquestes terres, aquestesmasies i els seus masovers, perqu est clar que tots ells no seran ressense la seva aigua.

Consell de redacci

7/29/2019 23 -novembre- 2008

3/18

3

Noticies

Conrad Lloveras iBech ha mortsobtadament a

ledat de 55 anys.Lesglsia deTorroella, tot i lesseves dimensions,es feu petita peracollir tots els quevolemacompanyar-lo en aquell moment. Irecordar-lo en lescoltar les paraules dela seva neboda i dels amics. El treball(joieries a Torroella i lEstartit) i lesport(president del Club Ciclista Montgr)foren les seves activitats, per la msdestacable era la seva bonhomia. Elnostre condol a lesposa, al seu fill i alsaltres familiars i amics. I el nostre recordper a tu. Descansa en pau!

Torroella de Montgr una de lesdestinacions preferides pels campistes.Segons dades de lInstitut NacionaldEstadstica, les ms de 4,7 milions depernoctacions en cmpings a Catalunyadel passat mes dagost han representatun 50,2% del total de lEstat. Per zones,la primera va ser la Costa Brava; la

seguia la Costa Daurada. I els 9 primersmunicipis van ser: Calonge (314.238pernoctaci

ons),

Torroell

a de

Montgr (313.879), Salou (296.018), SantPere Pescador (253.069), Blanes(250.122), Castell d'Empries(248.195), Castell-Platja d'Aro (188.964),Cambrils (163.385) i Palafrugell

(163.237).El Parc Natural del Montgr, les Medes iel Baix Ter. En el ple de lAjuntament deTorroella de Montgr es va aprovar perunanimitat la proposta dampliaci delstermes del parc actualment previstos,amb la inclusi de la pedrera dUll, eltram baix del riu Ter i un connector fins a

la zona del Bol Roig de lEscala. Es vaproposar tamb deixar fora la platja i lazona de magatzems del costat del TerVell i els entorns. Aix mateix, esdemanava que la denominaci oficialsigui Parc Natural i cultural del Montgr,les illes Medes i el Baix Ter.

V JORNADES ERNEST LLUCH. El dileg

intermediterrani va centrar la V JornadaErnest Lluch, a l'Auditori del Museu de laMediterrnia de Torroella de Montgr. HIva haver les segents intervencions:1 Projecci de laudiovisual La RealitatMediterrnia, avui2 Renovacidel Procsde

Barcelona:presentatper LlusMaria dePuig,president de lAssemblea del ConselldEuropa, i per Anna Terron, secretriade la Generalitat per a la Uni Europea.El catedrtic de Cincies Poltiques de la

7/29/2019 23 -novembre- 2008

4/18

4

Universitat de Pars, Sami Nar, vaafirmar que l'actual crisi econmica serdura a Occident, per ho ser molt msals pasos de la riba sud de laMediterrnia, per la seva escassa

industrialitzaci i pel creixementdemogrfic d'una poblaci moltempobrida. Ara, ms que mai, snecessari el Procs de Barcelona i la sevarefundaci, en dos eixos fonamentals:cooperaci econmica i foment irespecte pels drets humans i l'estat dedret. Aquets pasos no esdesenvoluparan si no s'instauren

sistemes democrtics. Va defensar quela seu de la Uni pel Mediterrani estiguia Barcelona, perqu, si es fes en un altrelloc significaria deslegitimar la feina fetades del 1995.3 La incertitud permanent de lOrientMitj. El periodista Toms Alcoverro,presentat per Josep Martinoy, periodista

i cap de redacci de El Punt, expos laseva visi dels pasos on hadesenvolupat la seva tasca com acorresponsal de La Vanguardia a Beirut.El problema entre israelians i palestinsha deixat de ser clau a l'Orient Mitj; a laregi cada vegada pren msprotagonisme l'Iran. Analitz la guerrade l'Iraq i es preguntava qu passar

amb les tropes que els EUA hi tenen, uncop elegit el nou president nord-americ.4 Canvis i transformacions socials a lessocietats mediterrnies. Ja a primerahora de la tarda, va participar-hi eldirector de la Fundaci Anna Lindh,Andreu Claret, presentat per Albert Bou,president del Consell Social de la UdG.

Dissert sobre la transformaci dunessocietats en la Mediterrnia quepresenten fortes diferncies entreambdues ribes del Mediterrani.5 Taula rodona. Gemma Aubanell,

politloga i directora de programaci delInstitut Europeu de la Mediterrnia, vaconduir la taula rodona que finalitzava lajornada. Foren nombroses les preguntesi molt interessants les intervencions delsconferenciants. En finalitzar, es proced ala cloenda institucional de la JornadaErnest Lluc.

Gastronomia de poma a Torroella. Han

tingut lloc les III Jornades la Poma a la

Cuina. Nou restaurants de Torroella i

l'Estartit han ofert suggeriments, uns

tradicionals i altres que destaquen per la

seva novetat: pomes farcides, amanida

de pernil

dagl amb

poma Fuji i

pat,

rovellons

amb

botifarra

de perol i poma Fuji, delcies de

formatge de cabra amb fons de pomaGolden, filet amb compota de poma

cida i suc de calvados, llobarro salvatge

amb mussolina de poma gratinat, llom

de bacall gratinat amb mussolina de

poma vermella, sopa de poma Golden

amb gelat de ratafia o canelons de poma

Golden i beixamel de crema catalana

7/29/2019 23 -novembre- 2008

5/18

5

cremada, entre daltres. Una molt bona

excusa per fer una saborosa escapada

gastronmica.

La crisi afecta el transport escolar i els

menjadors. Aquest curs, el transportescolar de l'Estartit a Torroella ser

gratut. La Generalitat es feia crrec de la

despesa del transport dels nens que

viuen en urbanitzacions i que van a

escola al poble. Per va decidir que

shavia de sufragar amb copagament

entre Educaci, els ajuntaments i les

famlies. El

Consell

Comarcal

del Baix

Empord

havia

previst que al formar un nic municipi no

fos gratut ja aquest curs. L'Ajuntament lifeu arribar una cpia de la sentncia

judicial, que va guanyar, per mantenir

gratut el transport escolar entre els dos

pobles del terme. El Consell Comarcal va

decidir mantenir-lo aix, almenys per a

aquest curs, i iniciar negociacions, ja que

afecta tamb el menjador.

Qu diu la llei? La LOGSE estableix la

gratutat del transport i del menjador

per als alumnes de primria i ESO que no

puguin anar a l'escola al seu

municipi, perqu visquin en un poble

petit on no n'hi ha. Podran anar a

estudiar a una poblaci vena i llavors la

Generalitat paga el transport, el

menjador i, si cal, tamb linternament.

Per tamb diu que per als alumnes que

es desplacen a un centre docent dins el

mateix terme municipal no s'estableix

cap tipus de gratutat.

El desplegament de la televisi digital

terrestre (TDT). Catalunya Connecta. El

Departament de

Governaci i

Administracions

Pbliques va activar

quatre nous centres

emissors a les

comarques de

Girona: a l'Estartit, Ripoll, Sarri de Ter i

Palafrugell, que donen cobertura a 21

municipis, repartits entre les comarques

del Baix Empord, el Girons, el Ripolls i

la Selva. Al Baix Empord: Pals, Palau-

sator, Palafrugell, Mont-ras, Rupi, SantFeliu de Guxols, Vall-llobrega, Foix,

Calonge, Torroella de Montgr, Begur,

Fontanilles i Torrent.

L'Institut de Religioses Filles del Sagrat

Cor de

Jess han

deixatTorroella

de Montgr.

Desprs de

96 anys dimpartir la docncia als

infants, la comunitat de les Filles del

Sagrat Cor ha marxat de Torroella de

Montgr. Integrada actualment per les

7/29/2019 23 -novembre- 2008

6/18

6

sors Assumpci, Maria i Ins, ja no han

tingut cura aquest curs de la quitxalla

torroellenca. Ho faran ara a gent gran, a

la llar residncia que la congregaci t a

Banyoles. Molts han estat els nens i

nenes que han passat per les seves aules

i entre ells figuren els tres ltims

alcaldes: Joan Margall, Carles Negre i

Josep Ferrer.

Incompliment de la llei que defineix el

cabal del Ter. La Plataforma del Ter va

presentar labril passat una petici al

jutjat perqu es prenguessin mesures

cautelars mentre no es resolgus la

demanda contra lACA.

Ara, el jutge ha desestimat la petici demesures cautelars. Es denunciavalincompliment de la llei del Ter del1959. El riu ha de portar uns mnims alpas per Girona i per Torroella i prioritzals de l'aigua per a regadiu i per aprovement de la Costa Brava, Girona,Salt i Sarri, abans que al transvasamentcap a Barcelona.

El xifrer den Navarro. Lincendi que patel nostre Montgr fou implacable per al

frondsxifrer

conegutcom elXifrer den

Navarro.Emporion

ha volgutrecuperar

un arbre tan simblic. Com a resultat de

les gestions fetes especialment per JordiBellapart, lactitud de la famlia Bofill,propietria del terreny on est situat, lavaluosa collaboraci del Sr. Sabri,jardiner, i de lAjuntament de la nostra

vila, el proper dia 16 de novembredenguany, a les 12 del mat, tindr llocla plantaci de dos nous xifrers.

Fem extensiva la nostra invitaci a tots

els torroellencs i torroellenques a

aquest acte. Grcies, per endavant, per

la vostra assistncia!

Personatges Torroellencs

Jos Maria MascortQuan parlem dels artistes que hanpassat per Torroella, no deixem mai decitar els grans Francesc Gimeno oJoaquim Mir, avui tan valorats pertothom i a tot el mn, els quals varentrobar als nostres paisatges intensa fontdinspiraci. Per Torroella tamb hatingut artistes plstics, fills de la vila, devalor considerable. El gran paisatgistaJos Maria Mascort, el malaguanyat

7/29/2019 23 -novembre- 2008

7/18

7

escultor Josep Mundet, el polifacticmestre senyor Freixas, el fi dibuixantFrancesc Soler, ladmirable arquitecteJoan Baca, el seu oncle Joan Pericot,creador de tot un estil durbanisme,lenrgic surrealista Guillem Rocas,linquiet cercador en tots els estils JoanFuster, ...

No ms possible dedicar a cadascun

dells lespai que es mereixen, ni puc

passar ara revista a tantes i tantes meves

vivncies, que sn les de molts de la

meva edat, sobre aquests formidables

artistes torroellencs.

Em limitar al que tots els crtics hanconsiderat el ms gran, Jos MariaMascort.

Acabada la guerra, dedicar-se a les artsplstiques, o a qualsevol mena dart, eraun caprici que la gent tenia molt clar que

no portava enlloc. Deixant de banda elsmsics, que sempre feien un altre ofici(sabater, botiguer), era creena detothom que els artistes o es morien degana o davorriment. Tret dels de bonafamlia, s clar. I Jos Maria Mascort, decan Mascort de plaa, era de bonafamlia.

Va nixer accidentalment a Barcelona,per va viure sempre a Torroella. Dejove va poder aprendre dels millorsmestres a Barcelona i a Madrid, FlixMestres, Joaquin Sorolla, els clssics delPrado. Cap al 1915 comen unpelegrinatge pictric habitual en elspintors del moment, Mallorca, Olot, els

Pirineus, Montserrat, per sinclin

decididament pels paisatges de la nostraplana i de la nostra costa. Entre 1920 i1930 evolucion cap a una facturaimpressionista feta de pinzellades soltesi fermes, de jocs de colors vius i

esclatants. Pels volts de 1922 an aMallorca, i s possible que all hiconegus Joaquim Mir, que msendavant vindria a pintar tamb a

Torroella. Anava a Barcelona i a Madrid, ihi exposava, per tornava, perqu erenla vila i els paisatges de lentorn els seus

allicients encisadors. Va morir el maigde 1947, quan noms tenia cinquanta-set anys.

Per aquells anys quaranta, que jo erapetit, Mascort pintava pels carrersmateixos i per les afores uns quadresque ens impressionaven i ensenamoraven: la nostra plaa, els nostresarbres, els nostres terrenys argilosos, lanostra mar, les ones a les roques, aquellsnvols grisos. El color precs, el trasegur. Els vailets ens hi embadalem.

Em ve ara a la memria, sembla que elveig, un diumenge destiu al mat, amb elcavallet plantat enmig del passeig de

lEsglsia. Ja tenia el quadre molt

7/29/2019 23 -novembre- 2008

8/18

8

avanat. Al fons, la paret grisa de pedrapicada i la portalada del temple, lacantonada de cal comte, i ms en untros de passeig. Comenava de pintar lagent sortint de missa. Se li va acostar el

senyor Cis Creixell, gras, les galtesenceses, una bona panxa prominent,vestit marr.

-Per qu no empinta, JosMaria?I lartista quebarreja unparell decolors, fa unapinzellada, i tefot!- ja tenimenmig de la

tela el senyor Creixell fet i pastat!Ms endavant he vist molts dels seusquadres, per com aquell...mai ms.

per Jaume Bassa

Carta

Estimada B., el teu institut em vaconvidar i les meves paraules varenxarbotar la teva sensibilitat tan prpiadels teus catorze anys. Vares venir a casa

per seguir conversant de les tevesinquietuds i sobre el futur que ning veuclar. Em sentia interpellat pels teussorprenents ulls verds de blat dabril.Sovint els grans no sabem donarrespostes perqu hem estat maldestres,ens hem equivocat i sabem que deixemun mn inacceptable per a vosaltres.Tescric a tu, i a tots els adolescents, enun intent de resumir el que necessitariallibres per explicar-me amb correcci.

Tho dic clarament: res pot tenir soluci

amb lactual sistema econmic. Si volsdonar sentit a la teva vida, lluny del viurepassiu de tantes existncies, dedicat aposar en evidncia les contradiccions dela nostra organitzaci econmica. Cercaestratgies noviolentes per acabar ambel robatori a gran escala provocat per labanca, els negocis sempre bruts deltrfic de persones, de les armes i de ladroga i dels especuladors dels bns de laTerra que sn de tots. El capitalismefomenta que aflorin els racons msobscurs de la naturalesa humana.Rousseau tenia ra: lhome sessencialment bo i no et creguis quelhome sigui un llop per a lhome compredicava Hobbes. La gent senzilla, la

gent que no t gaire res, sigui don sigui,sol ser generosa i en els ulls porta lamarca de la bondat. La cobdcia ensporta a labisme de la deshumanitzaci.Coopera amb tota la fora de qu siguiscapa per canviar un sistema malvat i notentretinguis posant pedaos, com tantsequivocadament hem fet, perqu farscontents els poderosos quan et veginanullada amb los que ells mateixoshbilment thauran llenat. Que ning et

tapi la boca amb discursos sobre labondat de la nostra democrciainexistent. Estem en una plutocrcia ongovernen els rics i poderosos. Siguesvalenta per resistir la forosa soledatamb la qual viurs. No et deixisenquadrar mai tal com pretendranaquells que ignoren que el pensamentnecessita llibertat. Sn els mateixos quees posaran nerviosos quan remoguis lestranquilles aiges en qu naveguen.

Esforat amb passi sense admetre maique el fi justifica els mitjans. Mai. Siguesforta perqu, si actues aix, tots aquells aqui molestars, incapaos de trobararguments, et desqualificarandirectament i tacusaran de voler restarper damunt del b i del mal. Quanescoltis aix, et recomano que no thitornis. Mira-tels compassivament i tu jasabrs que tamb tu vius en el mal totcercant el b, perqu qui viu plenament

7/29/2019 23 -novembre- 2008

9/18

9

en el b --en un mn tan cruel, injust idepredador-- forosament viu privat dellibertat fsica. Cerca lequilibri per nodimitir mai. Viu amb entusiasme i,malgrat tot, celebra la vida en comuniamb tots els ssers, especialment ambles persones estimades. Dedica temps acontemplar silenciosament el firmamentdes dun punt elevat, sensecontaminaci i, des daquest lloc net,mira les estrelles i elles toferiransolucions a algunes de les preguntes quejo no he sabut respondret. Amb elsmeus millors desitjos, Joan

per Joan Surroca i Sens

Gergia en el centre del conflicte

L'acci de Gergia contra la repblicasecessionista d'Abkhzia ha facilitat unacoartada perfecta a Rssia per aintervenir en territori georgi, violant eldret internacional, adduint que Gergiahavia comenat les hostilitats. I s en

aquest escenari que la UE hi t un papermolt important perla proximitatgeogrfica del conflicte i tamb per la

importncia geoestratgica del territori ide tot el Caucas, que sn vies d'arribadad'energia cap als estats europeus. Lasoluci no s fcil i Rssia juga les sevescartes de potncia subministradorad'energia i de voluntat de tornar a ser unpas influent en el mn, qesti que, enclau domstica, dna molt bons rditspoltics als mandataris russos. Per altrabanda, els EUA, amb la installaci delsescuts antimssils en territori polons i la

postura a favor de Gergia, aportenencara ms tensi a la zona. La realitats que la postura de Rssia, primer enno voler retirar-se de Gergia i arareconeixent les repbliquessecessionistes, deixa ben clara l'apostaimperialista, que justifica que va serGergia qui va iniciar la guerra i tamb,en el pla internacional, recorda elreconeixement de bona part dels estatsoccidentals de Kosovo. En definitiva, unconflicte que sembla que nomsinteressa Rssia per que afecta de plela UE i els EUA, ja que no podenpermetre els excessos russos i mspensant que ho podria fer en altresestats de l'antiga URSS. El conflicte est

servit i la UE ha d'actuar amb fermesa,com ho fa Sarkozy com a president delConsell de la UE, per amb cautela, jaque depenem molt de Rssia pel que faal subministrament energtic.Es constata que els mandataris russostenen molt clara quina s la sevaintenci a Gergia i quin s el seuobjectiu global. D'una banda, amb elreconeixement de les dues repbliquessecessionistes, Rssia procura debilitar

Gergia i a ms dna un avs a les altresrepbliques, ara independents, queprovenen de l'ex-URSS i, pel que fa al'mbit internacional, Rssia vol tornar a

ser una potncia mundial i per aixutilitza les dues armes que t a l'abast,d'una banda el control energtic i de

l'altra l'encara important capacitat

7/29/2019 23 -novembre- 2008

10/18

10

militar. La Uni Europea, en la cimeraextraordinria dels Caps d'Estat i deGovern de la UE, ha concls que no hihaur sancions per Moscou. En aquestesocasi, la UE ha fet una veritable accide pragmatisme, que haur de mantenir,mentre no s'aconsegueixi limitar ladependncia energtica de Rssia.I, pel que fa als EUA, aquesta crisi els haagafat en una situaci de certa debilitatde decisi i operativa, en el sentit que jaes pensa ms en les eleccionspresidencials que no pas en conflictesforans i, a ms, avui en dia, el EUA estroben engrescats en dues guerres gensfcils, com sn la d'Iraq i la d'Afganistan,com per posar-se en un altre conflicte al

Caucas i amb Rssia d'enemic.De moment, seguint els acords entre laUE i Rssia, ja s'ha produt la retirada del'exrcit rus de Gergia, per no del totde les repbliques secessionistes i,parallelament, s'han distributobservadors de la UE pel territorigeorgi.Esperem que la diplomcia faci la sevafeina i trobi la situaci millor, o menysdolenta, per a tothom.

Xavier Ferrer

Fer-se gran, envellir

Fer-se gran s un fet natural. La vida dequi mor jove s una vida inacabada. Pertant, tothom vol arribar a vell. s uncam que hem de fer. Acceptar-ho, per,

costa. Tots admirem la joventut, i arams que mai li professem un culteexagerat. Per ens cal conixer tots elsestadis, perqu una vida plena s unavida en la qual fem tot el cam, fins a lavellesa.He llegit tres o quatre llibres sobre lavellesa: La joia denvellir, de JacquesLeclercq, Fer-se gran tamb s un art, deCristina Ruiz Coloma, i Elogi a lavellesa,de Hermann Hesse. s un tema que mha

interessat, ara de gran, per la veritat s

que tampoc hi veig les excellncies quealguns daquests llibres proclamen.Arribar a vell amb bona salut, amb el capclar i amb una pensi suficient perarribar a final de mes s una joia de quno pot gaudir tothom, per els que hoaconsegueixen s que tenen motius perdir que tamb la vellesa t els seusatractius. Quan ens jubilen, a 65 anys,ets a la tardor de la vida, i la tardor suna de les estacions ms boniques delany. s un temps per gaudir. s unaedat fantstica!

Fer-se gran vol dir tenir temps perreflexionar, per pensar serenament, ambun feix dexperincia adquirida al llarg detots aquests anys. Cal saber fruir dunbon llibre, duna bona msica, dunviatge, duna companyia, de llibertat, dellargues converses amb amics i conegutsparlant del passat i del present... Tens untemps del qual no havies disposat mai ical saber-lo administrar, perqu hi ha un

munt de coses apassionants que pots ferquan et jubiles.

Una bona part de la vida ens lacondicionen les circumstncies que ensha tocat de viure, i una altra part, moltimportant, s la que hem escollitnosaltres mateixos. Conv pensar comlhem viscuda, sense fer trampes, i

7/29/2019 23 -novembre- 2008

11/18

11

acceptar els encerts i tamb elsequvocs. Ja no podem tornar enrere,per pensar-hi ens fa b, i si aquestspensaments els podem compartir amb laparella, amb lamic o amiga, llavors s un

goig dels ms complets.

s clar que ser ms gran, quan ja fa unabona colla danys que thas jubilat, no sel mateix: s lhivern de la nostra vida.Aix vol dir que, com un arbre vell, el cosja no rendeix prou, ja no respon, shatornat ms lent per a certes activitatsque anys enrere no implicaven un esfor

considerable. El cos est cansat, shagastat, sha fet vell! s ms fcilcontraure una malaltia, o tenir un dolorque et causi patiment. Cal cuidar-se.Aqu pot comenar el temor i el risc detota persona gran. I saber acceptar aixcosta! S, s tot un art! Per fins i tot enaquesta edat pots tenir les tevescompensacions. Quina joia poder veureels fills i els nts ja grans,els amics oamigues entranyables, que amb tantaillusi has cultivat... I pensar que aqutamb hi has tingut la teva participaci,sn part de la teva obra: sn els teus fillsi els teus nts, els teus amics... Envoltar-te dels familiars i persones que tantestimes et fa pensar que el teu pas en

aquesta vida ha donat fruit, i que tot el

que has passat, bo i no tant, ha valgut lapena! Com diuen aquests llibres: SABERFER-SE GRAN TAMB S UN ART.

Merc Pags

Futur de la llengua catalana

Permeteu-me dexplicar tres fets.

1. Diverses vegades, passejant perun poble del Baix Empord, hevist i sentit un grup de vailets

negres que jugaven fent-ho encatal. Per a mi s sorprenenti, ho haig de confessar, un plemocionant.

2. Un dia anava darrere dunamare i duna nena magribines ivaig sentir com entre elles dueses parlaven en catal. Les vaigseguir un bon tros noms pel

plaer de sentir-les parlar encatal. Ho considero un fet moltimportant i revelador.

3. Fa un parell de cursos quecollaboro amb KAN fentclasses de catal.Deixeu-me dir,de passada, que KAN s unaassociaci que acull els emigratsms desfavorits i porta a termeenvers ells un projectedacollida, de pau i dedignificaci. Puc donar fe delinters i de lesfor que fan peraprendre la llengua catalana isadonen de la importncia desaber-la per a un futur msesperanador per a ells a la

nostra terra.

7/29/2019 23 -novembre- 2008

12/18

12

Em permeto assenyalar, com a contrast,el fet que semblava que shavia perdut lallengua, per no s aix; molts catalansde soca-rel parlen en castell perququeda ms fi. I tamb el fet que molts

emigrats de la Pennsula Ibrica, queporten anys i panys aqu i no el parlen,no volen fer-ho amb la nostra llengua.

Potser em direu que els tres fetsesmentats sn purament anecdtics ipotser simptics, per res ms. No tenimdret a fer-ne cap altra lectura.

Doncs deixeu-me portar la contrria alsqui penseu aix. En vull fer una lecturams positiva i aprofundida.

Els fets esmentats no sn signe dunfutur esperanador per a la llenguacatalana? No hi ha o hi podria haver enaquests collectius els catalans delfutur? Jo vull pensar que s.I encara em permeto preguntar: sieradiqussim totes les formes deracisme i fssim ms oberts, acollidors idisponibles, no facilitarem la integracidels nouvinguts?

Per a mi, i ho dic ben convenut que, toti respectant els qui discrepeu daquestaopini, els fets explicats sn reveladors

que el futur de la nostra llengua passa

per aquests collectius als qui hem deposar ms fcil la coneixena de lanostra histria, de la nostra identitat i dela nostra llengua. s el gran repte per alscatalans davui.

Vicen Fiol

ADU-SIAU TITON* I CONRAD

La Titon i en Conrad ens han deixat. LaTiton, previsiblement, desprs dunallarga malaltia i en Conrad,sobtadament, sense cap mena davs

previ. Tant luna com laltre erenpersones encara joves, de ben segur queho eren desperit, i estimades, no nomspels seus familiars ms prxims, sin permolts amics i coneguts. Els seus comiatsvan ser molt sentits, sobretot per laqualitat humana de tots dos, perqu,senzillament, eren dues persones bones.

Van ser dos divendres seguits que aTorroella la llum es va enterbolir. Desobte, un dia ens quedvem sense laTiton i al cap de set dies, sense enConrad, i sentem altra vegada la buidorde labsurd, perqu res ms absurd que

7/29/2019 23 -novembre- 2008

13/18

13

la mort duna persona jove plena devida, esperances i projectes.

La Titon, que al llarg de la seva vida haviasentit la necessitat de cercar creativitat i

tica en les coses i de trobar-hi un sentit

transcendent, ens ha deixat als que laconeixem i tractvem (de ben segur queen Ramon i les seves filles ens enpodrien parlar molt ms), una sensacide fortalesa, que fa que sentim la vidamenys frgil, menys miserable.Recordarem la Titon sempre sensible a labellesa i al patiment dels altres, no al

seu, el que va vncer.

I tu, Conrad, que ten vas anaralegrement, sense adonar-ten i senseacomiadar-te, et recordarem sempreaix, imprevisible, optimista, alegre, ambcamisa i les mnigues arremangadesquan tots anvem abrigats, morts defred. Totes les teves accions traspuavenvirtuts i simpatia i al teu costat enssentem ms b. El teu esperit ha deromandre aix en tots nosaltres.

Ara descanseu en pau prop dels olivarsdel Montgr, on es veu el mar, el cel i laterra i des don, mirant el pla, enspodem adonar de la petitesa de tots

nosaltres, de la petitesa de les nostres

vides, si no sabem agafar i transmetreall que s perdurable i que ens famillors, ms sensibles a falsos egoismes,a un mn ric desperances, ideals,convivncia... Titon i Conrad, Du nhi do

el que ens heu deixat! Parlarem devosaltres, per no pas amb pena, comdiu el poeta:

... I a poc a poc esdevindrs tan nostre,

que no caldr ni que parlem de tu per

recordar-te. A poc a poc sers un gest,

un mot, un gust, una mirada que flueix

sense dir-ho ni pensar-ho.**

*Familiars i amics propers coneixien laM. Assumpci Monguilod amb el nomafable de Titon.

**Miquel Mart i Pol.

Jordi Bellapart

Llegim?

La nta del senyor Linh. Philippe Claudel

Tendresa, comprensi, tristesa,injustcia, solitud... Tots aquestsconceptes que serien tant complexosdexplicar es resumeixen en aquestanovella; no sexplica amb paraulesabstractes o personatgesincomprensibles, sin que ho fa a travsdel senyor Linh.

Ell s un home gran, senzill, que ha demarxar del seu poble perqu ha quedattot destrut per la guerra. Noms li

queda la seva nta, la Sang Du. Per ella

7/29/2019 23 -novembre- 2008

14/18

14

sexilia i arriba a una ciutat glida i grisa,plena de refugiats, on no

entn res ni ning. Per un dia coneix elsenyor Bark, un home amb qui

comparteixgestos i

paraulesmalgrat noparlar la

mateixallengua. Ell serla llum dins lafoscor, una llumque ha deseguir perpoder continuarvivint per cuidarla seva nta.

Una histria senzilla, curta, sorprenent ique et fa reflexionar. Una histria difcildoblidar.

Cristina Ruf

Cuina Torroellenca

LLATA DE VEDELLA AMB CEBA

Ingredients

1 llata de vedella tallada atrossos de 2 o 3 cm

2 kg de cebes sal, oli

1 got de conyac

Preparaci

Posarem oli en una cassola, deixaremdaurar la carn i, quan hagi agafat color,hi afegirem el conyac. El deixarem

reduir.Hi posarem les cebes tallades a quatre osis trossos. Que vagi coent tot, sensedeixar de remenar.Quan la ceba hagi quedat una micaofegada, hi posarem aigua que cogui finsque la carn sigui tova i la ceba, desfeta.Intenteu que no quedi aigua a la salsa,que ser la ceba confitada.

Es pot coure a lolla de pressi durant 20minuts.

FIDEUS AMB SPIA A LA CASSOLA

Ingredients

1 spia per a la picada brou de peix ametlles: 1 ceba gran 2 grans

dall

1 tomata gran 1 galeta psols fideus nm. 2

Preparaci

Poseu la spia tallada a quadrets a lacassola amb oli. Un cop hagi evaporatlaigua, afegiu-hi la ceba trinxada.Deixeu-ho sofregir tot plegat ben a poc apoc. Poseu-hi la tomata i deixeu-hocoure.

7/29/2019 23 -novembre- 2008

15/18

15

Afegiu-hi els psols, els fideus i el brou.Que cogui destapat a foc viu durant 15minuts. Han de quedar una micasucosos.Cinc minuts abans de finalitzar la cocci,

afegiu-hi la picada.

Caterina Bosch

A l'aguait del nostre patrimoni

Font dels Capellans

La primera noticia que es t d'aquestafont, apareix a la revista Emporion el any1922

Crida a la collaboraciRacons que cal millorar. Feu-nos arribar

les vostres fotografies!

Els joves escriuen

L'alumnat de 3r d'ESO ha entrevistat elsseus avis i les seves vies amb la finalitatde saber ms coses de les seves vides.Hem descobert fets sorprenents, d'altres

impensables, la majoria molt emotius.

Hem concls que totes les biografiesrecollides tenen una cosa en com: lesdificultats de viure en temps difcils.

BIOGRAFIA Jlia Busquets

El 5 dabril de 1931, coincidint amb el diade Pasqua, va nixer la Jlia Busquets alcarrer Francesc Gimeno, nmero 36 deTorroella de Montgr. El seu pare era enMart Busquets Coll i la seva mare(cubana i amb una vida de novella) erala Caterina Payet Valds.La Jlia s la petita de dos germans: enJoan, que t 14 anys ms que ella, i enNarcs, que en t 10 ms.Quan ella tenia 2 anys els seus pares esvan separar, cosa molt rara en aquelltemps, perqu ell la tractava malament.La seva mare, els seus germans i ella vanllogar una casa tamb a Torroella.Lany 34 la seva via paterna els va anara demanar, plorant, que tornessin a casaseva, que havia fet fora el seu fill. I vantornar al carrer Francesc Gimeno. Enaquell mateix carrer hi vivien unesmonges de clausura, on ella anava acollegi. Uns mesos abans que esclats laguerra hi van calar foc i quan les mongesho van veure, van sortir al carrer ademanar ajuda. Les va ajudar el paredunes amigues della, la Quimeta i laMaria.Un dia, mentre eren a classe, van veureuns homes armats amb escopetes quesaltaven la paret del pati de les monges.Totes les nenes, sobretot les mspetites, es van posar a cridar i a plorar i

les monges les van fer anar a casa. Toteseren del mateix barri.Lendem tota la mainada del barri vaanar a veure qu passava a les monges.Van trobar una senyora que els tallavaels cabells i les vestia de carrer, i aix vanpoder marxar.Va passar lestiu del 36 i al tornar acomenar lescola els van fer anar alconvent dels Agustins. Les classes erenmixtes i recorda com si fos ara que el seu

primer company de taula va ser en Pere

7/29/2019 23 -novembre- 2008

16/18

16

Planas, el Pelut.Quan feia ms de dos anys que haviacomenat la guerra, van arribar moltesmares amb els seus fills, juntament ambgent gran que venia del nord dEspanya,fugint de la invasi de les tropes deFranco. Aquesta gent, els refugiats, elsrepartien per les cases. A casa seva hivan acollir una nena que aleshores tenia14 anys. Es deia Elvira Polanco. La mare iels dos germans de lElvira tamb viviena Torroella, per en unes altres cases.Eren dun poble que es diu Fonvellida, alcostat de Reinosa (Cantbria).Quan passaven els avions que anaven abombardejar algun lloc prop deTorroella, tothom corria al refugi que

estava al carrer de Mar, molt a prop decasa seva, just a sota el jard de CalConde. El tiu Joan, com lanomenava

tota la mainada, un home que anavacoix, els va fer un bastonet per posar-sea la boca, quan bombardegessin. La Jliasempre el duia a la butxaca.Quan la guerra ja sestava acabant,segons deia la gent gran, al jard de CalConde hi varen portar moltes vaques per

poder-les matar per donar menjar alssoldats republicans que anaven reculantde les tropes de Franco cap a Frana.Aquelles maledes vaques no la vandeixar dormir en tota la nit, ja que esdevien sentir estranyes i a ms sensemenjar ni beure.La nit que lElvira va marxar direcci aFrana van plorar molt. La seva mare elsdeia que no marxessin, que no elspassaria res, per els refugiats tenienmolta por. Ms tard van saber que elshavien portat en un camp deconcentraci. All hi varen passar vuitmesos.La nit que van volar el pont de Torroella,ella, la seva mare i el seu germ Siset

eren amb molta altra gent amagats alhorta den Reixach. Els homes shavienamagat a les golfes, per por delsmilicians que anaven en direcci aFrana passant per les muntanyes. Quanvan arribar a lhorta, van entrarpreguntant pels homes, perqu elsacompanyessin cap a Frana, i les donesvaren dir que no nhi havia cap, que totseren al front. El seu germ, que dormia aterra a lentrada, portava unes botes de

soldat que la seva mare li havia compratper si havia danar al front. El van feraixecar dient-li que els acompanys aFrana. Es pensaven que era ms gran, alveurel amb botes. Ell els va dir que nosabia el cam, ja que no era deCatalunya, que havia fugit del seu pobleper por dels nacionals. Dunes amunt,quan van arribar a la casilla, van feraixecar el guarda i li van dir que elsacompanys. Mentre els milicians

parlaven amb el guarda, el seu germ,que se sabia la muntanya pam a pam, esva escapar enfilant-se dalt dun pi. Quanva comenar a clarejar, va anar cap a labarraca de LAlemany, un home deTorroella que hi tenia una vinya. Vaveure sortir fum de la xemeneia, per nosabia si dins hi havia gent de Torroella oeren milicians, per en apropar-shi, vasentir parlar catal.La seva mare estava desesperada,

7/29/2019 23 -novembre- 2008

17/18

17

plorant tota la nit i no pensava veurelmai ms. Eren els primers dies de febrer,feia un fred terrible i a les 8 del mat vaarribar en Siset mort de fred i decanditde passar gaireb tota la nit enfilat al pi.Desprs, tots els que eren amagats alhorta den Reixach, van agafar cam capa casa. La que ho va fer ms b va ser laseva via, que no va voler moures decasa i com que era molt sorda, no es vaassabentar ni de quan van volar el pont.Desprs es va saber que els milicians,quan van saber el cam, van matar elguarda.Es va acabar la guerra, el seu germ granva tornar a casa, desprs de la mili.La postguerra va ser molt dolenta,

sobretot per la gent de ciutat o depobles grans, ja que no tenien menjar itot estava racionat. Ells, al ser de poble,el menjar no els va faltar mai; ara, decapritxos, no en podien tenir cap.Hi havia dones que anaven de Sant Feliui Palafrugell fins a Torroella, a peu, abuscar blat de moro, mongetes i ous.Elles portaven sucre, sab i algunaxocolata. Una daquestes dones li va durde joguina una cambrade bany que

encara guarda.Fets curiosos daquesta situaci erenque, per exemple, al seu germ, a canPuig, li van fer un abric a canvi dunquart de blat de moro perqupoguessin fer farro per menjar. O b, unsmedicaments que va necessitar la sevamare, els van haver de pagar ambverdures a la farmcia Pou.Molts homes, quan van entrar elsnacionals van ser empresonats i

afusellats poc desprs, sense judici. Undells era el pare de les seves amigues, laQuimeta i la Maria, que va ajudar lesmonges quan hi va haver lincendi. Pocdesprs li va arribar lindult.Tamb recorda molt b el dia que vancremar les imatges de lesglsia i van fercaure la campana, que va fer un granforat a terra de la plaa Abat Oliva.Tamb recorda quan la van tornar aposar. Va tocar a mort per primera

vegada el dia que va morir en Joan Mat,de 19 anys, un gran amic del seu germSiset.Coses quotidianes dins daquellrebombori era que una famlia de propde casa seva compraven el diari cada diai desprs de dinar, a lhivern al sol i alestiu a lombra, llegia el diari a lesvenes. Quan les coses es van anarposant a to, un ve, en Fonsu Hostench,va comprar un gramfon de la famliaDestor, una famlia que no tenia fills i elseu hereu sho va vendre tot. Lalegriaera tan gran al barri, tota la mainadaaprenien a ballar, tant sardanes comballs. En Fonsu i en Joan Tarrades erenels seus mestres.

A la Jlia de petita li agradava molt jugari amb les nenes del barri sempre jugavena fireta i tenia una nina amb la cara deporcellana. Cada any la seva mare, untemps abans de Reis, lamagava i licanviava la roba i la Jlia, quan se latrobava el dia de Reis, es pensava queera una nina nova.Quan no sabien qu fer, es dedicaven arequisar parracs vells, separaven elsblancs dels de color i els anaven a vendre

al parracaire. Tamb requisaven ferrosvells i de fet tot el que trobaven. Daixen treien alguns calerons que selsguardaven per als cavallets.Als 14 anys va acabar lescola i va anar acosir fins als 20 que va anar com adependenta en una botiga on feienjerseis.El 1958 es va casar amb lEufraci Galant,que era dorigen andals per semblavadaqu perqu parlava el castell molt

malament. Sestimaven molt i va ser unmatrimoni molt bonic.Lany 59 va nixer el seu primer i nic fill,en Llus.Ella va treballar a la caixa, com la sevamare, en plantilla per netejant perquen aquella poca no acceptaven dones,encara que fossin tant o ms intelligentsque els homes que hi treballaven.Grcies a aquesta feina, ara t una bonapensi.

7/29/2019 23 -novembre- 2008

18/18

18

Al 1976, juntament amb el seu home i elseu fill, van viatjar fins a Fuentevellida,on vivia lElvira Polanco. Quan lElvira vaobrir la porta, la va reconixer deseguida tot i els anys que havien passat.Lalegria va ser tan gran que no tparaules per explicar-ho. Des de llavorsshan anat veient.

Al 82 li van diagnosticar un cncer demama i la van jubilar per invalidesa. Encap moment va perdre lesperana i esva recuperar.Al 92 van diagnosticar cncer de clon alseu home, ja estava bastant ests. Van

passar un any fent quimioterpia cadasetmana i laltre any van fer tres viatges:Madeira, Costa Blava i Alp, un poblet demuntanya prop de Puigcerd. Aquestany un metge, durant una visita li va dir,fredament, que li quedaven sis mesos devida. Aix el va ensorrar. Va morir el 94.Van tornar a diagnosticar cncer demama a la Jlia lany 2001. Aquesta

vegada a laltre pit. Tamb es varecuperar perqu desprs de tot encaratenia esperana i encara en t.Ha sigut catlica practicant sempre.Actualment, ajuda Crites i viatja molt.Dues coses que sempre li han agradat ferhan estat mestra de catequesi imanualitats.

s una dona molt alegre i decidida queper ms desgrcies que passi, mai se lipodr treure el somriure de la cara.

Irina Noguer Calabs

Fet i fumut...!