10

SETEMBRE 2004

Compostosorgànics volàtils

a l�atmosferaCompostos

orgànics volàtilsa l�atmosfera

Suport a la gestióambiental d’activitats

en el municipi

sM a

10

3 Editorial5 Marc introductori

Els COV. Aspectes bàsics, classes i definicionsAnna Palma Montoro

13 Marc jurídicLimitació de les emissions de COV degudes a l’ús de dissolvents en determinades activitats industrialsIrma Balil, Sílvia Nadal i Joan Ignasi Olivella

19 L’impacte de la Directiva COV a CatalunyaIsabel Hernández i Meritxell Rodríguez Viloca

23 Món municipalEl control de les emissions de COV. L’experiència de Sant CeloniJoaquim Colomines i Coll

27 La progressiva implantació de la Directiva de COV a Euskadi Experiències pràctiquesÓscar Santa Coloma Mozo

33 ExperiènciaL’aportació del Servei de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona respecte als COVRamon Rabella Pujol

35 Els COV atmosfèrics en les infraestructures de tractament ambientalSantiago Alier

43 Els compostos orgànics volàtils d’origen biogènicMaria Teresa Bomboí

49 Món empresarialEstratègies de control i tractament d’emissions de COV i de compostos de significació odorífera dels processos industrialsSílvia Nadal

COV i benzineres. Recuperació de vapors de benzina: bones pràctiques per a la fase 1 i experiències pilot per a la fase 2Toni Oller Castelló

69 Món veïnalUna perspectiva social dels COVMiquel Crespo

73 CuriositatsSignificació i transcendència de la contaminació de COV atmosfèrics en l’aire ambient d’interiors en els nivells d’exposició real de la poblacióManuel Almarcha Morell

87 El SAM informaLa vigilància de la qualitat de l’aire i els COVIsidre Gonzalvo Carné

89 Recull normatiu91 El racó de la pàgina web93 I en el proper SAM...

Sumari3 Editorial5 Marc introductori

Els COV. Aspectes bàsics, classes i definicionsAnna Palma Montoro

13 Marc jurídicLimitació de les emissions de COV degudes a l’ús de dissolvents en determinades activitats industrialsIrma Balil, Sílvia Nadal i Joan Ignasi Olivella

19 L’impacte de la Directiva COV a CatalunyaIsabel Hernández i Meritxell Rodríguez Viloca

23 Món municipalEl control de les emissions de COV. L’experiència de Sant CeloniJoaquim Colomines i Coll

27 La progressiva implantació de la Directiva de COV a Euskadi Experiències pràctiquesÓscar Santa Coloma Mozo

33 ExperiènciaL’aportació del Servei de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona respecte als COVRamon Rabella Pujol

35 Els COV atmosfèrics en les infraestructures de tractament ambientalSantiago Alier

43 Els compostos orgànics volàtils d’origen biogènicMaria Teresa Bomboí

49 Món empresarialEstratègies de control i tractament d’emissions de COV i de compostos de significació odorífera dels processos industrialsSílvia Nadal

COV i benzineres. Recuperació de vapors de benzina: bones pràctiques per a la fase 1 i experiències pilot per a la fase 2Toni Oller Castelló

69 Món veïnalUna perspectiva social dels COVMiquel Crespo

73 CuriositatsSignificació i transcendència de la contaminació de COV atmosfèrics en l’aire ambient d’interiors en els nivells d’exposició real de la poblacióManuel Almarcha Morell

87 El SAM informaLa vigilància de la qualitat de l’aire i els COVIsidre Gonzalvo Carné

89 Recull normatiu91 El racó de la pàgina web93 I en el proper SAM...

EditaDiputació de BarcelonaÀrea de Medi Ambient

CoordinacióSalvador Fuentes Bayó

Secretaria de RedaccióLidia Ruano Bernabé

DireccióDomènec Cucurull Descarrega

Consell assessor de redaccióDomènec Cucurull DescarregaManel Pich i PouInma Pruna GonzálezIsidre Gonzalvo CarnéRamon Rabella PujolSalvador Fuentes Bayó

Bústia de suggeriments: sma.sam@diba.es

Assessorament tècnicManuel Almarcha Morell

Foto portada: Salvador Fuentes

Primera edició, setembre del 2004Producció: Institut d’EdicionsDL.: B-15.763-98

3

La presència de compostos orgànics volàtils (COV) a la Terra es remunta, com amínim, al mateix moment de l’aparició del organismes primigenis, els quals promo-gueren la conversió de diferents gasos inorgànics en molècules de tipus orgànic, i apartir d’aleshores els COV han format part del cicle del carboni terrestre. D’altrabanda, cal remarcar el fet que la presència humana ha provocat de forma gradual alte-racions de significació creixent en el balanç corresponent. Així, a partir del desenvo-lupament de la revolució industrial del segle XIX i, sobretot, al llarg del segle XX s’hanproduït diversos fets concurrents molt transcendents com ara la utilització exponen-cial de COV com a dissolvents industrials, els quals s’han emès en proporcions nota-bles als diversos compartiments ambientals; el desenvolupament de la indústria orgà-nica de síntesi en què s’utilitzen COV com a matèries primeres en molts casos; itambé l’ús generalitzat de combustibles fòssils en els vehicles a motor i en el sectorenergètic. Les font esmentades són, precisament, les fonts principals d’emissió deCOV atmosfèrics, sobretot en els països més desenvolupats.

L’interès pels COV i altres contaminants orgànics a l’atmosfera s’inicia com aconseqüència de la dramàtica utilització de gasos tòxics com a armes químiquesdurant la Primera Guerra Mundial. Altres fets crucials, des de la perspectiva de lacontaminació atmosfèrica, han consistit, d’una banda, en el descobriment de Haagen-Smith i Fox, el 1956, que la formació d’ozó a nivell troposfèric en els processos delque després s’ha anomenat smog o boirum oxidant era atribuïble a fenòmens d’oxi-dació fotoquímica on estaven involucrats els COV, conjuntament amb els òxids denitrogen, i també al fet descrit per Molina i Rowland, l’any 1974, de la participacióde COV (com ara els clorofluorometans) en la destrucció de l’ozó estratosfèric.

L’interès emergent pels COV atmosfèrics des de les darreres dècades ha estat lacausa de la realització d’estudis, entre altres, relatius a les seves implicacions toxi-cològiques, l’engegada de metodologies prou fiables per a la determinació dels COVen els diferents compartiments del medi atmosfèric, i la investigació detallada de lesfonts d’emissió i dels complicats processos físicoquímics atmosfèrics en què inter-venen els COV. Els resultats i les conclusions d’aquests estudis han estat la causa, perexemple, de la incorporació creixent dels COV als programes de vigilància atmosfè-rica oficials, l’adopció de mesures restrictives d’ús i fabricació de CFC, com el Pro-tocol de Mont-real, la consideració de la toxicitat de diferents COV tòxics en nor-matives com la Clean Air dels Estats Units, la limitació d’ús i emissió de dissolventsque dimanen de la Directiva 1999/13/CE. D’altra banda, també s’han adoptat mesu-res preventives dels nivells d’emissió atmosfèrica de COV i del seu impacte, com sónels diferents programes denominats Auto Oil de la UE o el recent «Programa nacio-nal de reducción progresiva de emisiones nacionales de dióxido de azufre (SO2), óxi-dos de nitrógeno (NOx), compuestos orgánicos volátiles (COV) y amoniaco (NH3)»pel que fa al cas d’Espanya i que té com a horitzó l’any 2010. Per últim, cal comen-tar també que com a resposta tecnològica a la importància del fenomen s’han desen-volupat una sèrie de sistemes de tractament que permeten minimitzar les emissionssignificatives de COV i el seu impacte atmosfèric.

Tots els aspectes esmentats, a més d’altres d’interès similar, malgrat la seva com-plexitat, són abordats amb notable claredat expositiva pels diferents experts que hancol·laborat en la redacció dels articles d’aquest número.

Compostos orgànicsvolàtils a l’atmosferaEditorial

10Setembre 2004

SAM

5

Els COV. Aspectes bàsics

Els compostos orgànics volàtils (COV) són uns contaminants de gran interès i pre-ocupació en qüestions mediambientals. El control dels COV constitueix una de lesprioritats legislatives, ja que determinats COV són substàncies classificades com acancerígenes, mutagèniques o tòxiques per a la reproducció.

Les activitats industrials de les quals poden procedir els COV són molt variades.Aquests compostos orgànics s’utilitzen en nombroses aplicacions tant industrialscom domèstiques: combustibles, refrigerants, propel·lents, agents d’extracció, dis-solvents, desgreixants, decapants, aromatizants, productes de síntesi, etc. Cal tenir encompte que els COV no incorporats als productes, reciclats, degradats o incinerats,en part s’emeten directament a l’atmosfera o es vehiculitzen a altres compartimentsambientals mitjançant abocaments al medi aquàtic o al sòl. En aquests medis, elsCOV poden degradar-se totalment o parcialment i també, per la seva elevada fugaci-tat, poden transferir-se fàcilment al medi atmosfèric.

A més de les emissions antropogèniques, es produeixen també emissions atmos-fèriques de considerable magnitud de COV biogènics (principalment hidrocarburs,terpens, èsters, carbonils, etc.), originats tant per emanacions directes de les massesvegetals, com per degradació de la matèria orgànica constituent dels éssers vius.També es produeixen emissions massives de COV d’origen geològic en les erupcionsvolcàniques; així, per exemple, s’ha determinat que les emissions anuals de cloro-

Els COV. Aspectesbàsics. Classes i definicionsAnna Palma MontoroServei del Medi AmbientDiputació de Barcelona

Marcintroductori

El control dels COVconstitueix una de

les prioritatslegislatives, ja que

determinats COV sónsubstàncies

classificades com acancerígenes,

mutagèniques otòxiques per a la

reproducció.

Emissions de COV en una planta propera a un nucli urbà

Txi

qui

Lóp

ez

6

10Setembre 2004

metà procedents dels volcans en actiu sobrepassen globalment aproximadament deuvegades les d’origen antropogènic.

Pel que fa a l’atmosfera, hi ha diversos aspectes que, amb el temps, s’han anat perfilant com a summament importants. A tall d’exemple, es poden esmentar elssegüents:

• La intervenció de diferents contaminants orgànics volàtils en el cicle dels oxi-dants fotoquímics, procés que contribueix decisivament a l’existència i el man-teniment d’uns nivells d’ozó significatius en diverses àrees.

• La capacitat de participació de certs contaminants orgànics (com ara els freons)en relació amb els processos responsables de la reducció de l’anomenada capad’ozó.

• La constatació de la toxicitat aguda o crònica de diferents contaminants orgà-nics (com ara bifenils policlorats, hidrocarburs aromàtics policíclics, benzè,peroxoacilanitrats, nitrils, clorobenzens, etc.).

Aquests fets, entre d’altres, han provocat la realització d’estudis amb diferentsestratègies amb la finalitat de:

• Avaluar els valors de les emissions.• Avaluar els nivells d’immissió i modelitzar la mobilització i la distribució dels

contaminants orgànics en els diferents compartiments ambientals.• Determinar els mecanismes de participació dels contaminats orgànics en els

processos naturals.• Identificar els focus d’emissió i el desenvolupament de factors d’emissió.• Establir normatives limitants dels nivells de contaminació admissible.• Dissenyar i implantar tecnologies de control d’aquests tipus de compostos.

SAM

Les emissions dels vehicles són una de les fonts més importants de COV

Salv

ador

Fue

ntes

7

Classes de contaminants orgànics. Tipus de COV

El criteri plantejat per la USEPA (Agencia per a la Protecció del Medi Ambientals Estats Units) és utilitzar la pressió de vapor per tal de fer la classificació següent:

Marc introductori

Volàtils (COV)1 > 0,13 mm Hg < 100º C

Semivolàtils (COSV) 0,1-10–7 mm Hg 100-325º C

No volàtils (CONV) < 10–7 mm Hg > 325º C

Classe Pressió de vapor Punt d’ebullició

Taula 1. Classificació de contaminants atmosfèrics orgànics en funció de la volatilitat

mm Hg = 1,33322 E + 2 Pa

Aquesta classificació està basada en observacions empíriques i/o pràctiques del’estudi dels contaminants atmosfèrics.

Les classes de contaminants atmosfèrics abans esmentades es distribueixen entreles diferents fases:

• Compostos orgànics volàtils (COV), que es troben principalment en la fase gasosa.• Compostos orgànics semivolàtils (COSV), que es distribueixen entre les fases

gasosa i particulada.• Compostos orgànics no volàtils (CONV), que es troben adsorbits en les partícu-

les atmosfèriques.El punt d’ebullició també s’ha fet servir com a criteri de classificació, però és una

prescripció més difusa que la pressió de vapor, ja que, per exemple, hi ha compostosorgànics en els quals la determinació de la temperatura d’ebullició pot ser problemà-tica perquè poden presentar-se fenòmens de descomposició, i també pel fet que moltssòlids orgànics tenen una capacitat significativa de sublimació, fins i tot a temperatu-ra ambient (per exemple, hi ha COSV amb temperatures d’ebullició de 400 ºC i pres-

Emissions de COV en una planta petroquímica

Salv

ador

Fue

ntes

1. Dins dels COV s’estableix una subclasse de compostos orgànics molt volàtils (COMV; en anglès, VVOC = very volatileorganic compunds), que engloba les substàncies amb pressió de vapor (en condicions estàndard) més gran de 15 kPa.

8

10Setembre 2004

sions de vapor en condicions ambientals de 10–4 a 10–7 kPa). Alguns investigadorsfixen la temperatura d’ebullició límit dels COSV en 180 ºC; malgrat això, hi ha nouhidrocarburs aromàtics policíclics (PAH) amb pressions de vapor per sobre de 10–2

kPa i punts d’ebullició superiors a l’indicat.Els contaminants atmosfèrics considerats per la USEPA com a perillosos (HAP:

hazardous atmospheric pollutants) a la Clean Air Act pertanyen a les diferents cate-gories; així doncs:

• 99 es classifiquen com a COV• 51 es classifiquen com a COSV• 5 es classifiquen com a CONVEls COV atmosfèrics es poden classificar pels seus efectes en:

COV oxidants• Compostos que presenten un elevat potencial de formació d’ozó, com ara:

alquens, alquins, alcans (C2-C8) i hidrocarburs aromàtics.• Compostos involucrats en processos fotoquímics i en la formació d’àcids, com

ara: aldehids, cetones i àcids lliures.

COV estratosfèrics• Compostos caracteritzats per presentar elevats potencials de depleció de l’ozó

estratosfèric, com ara: CFC, tetraclorometà, halons, etc.

COV tòxicsSubstàncies directament tòxiques o perjudicials, a nivell de traces, per a l’home,

els animals i/o els vegetals, com ara: dissolvents halogenats, diolefines, benzè i deri-vats (nitrats, hidroxilats i halogenats), aldehids, nitrils, etc.

COV odorífersSubstàncies que presenten baixos llindars de detecció olfactiva i que estan involu-

crades en episodis d’olors, com ara: mercaptans, tioèters, amines, clorofenols, alde-hids, cetones, àcids, etc.

COV climàtics• Substàncies que absorbeixen considerablement la radiació IR (involucrades en

l’anomenat efecte hivernacle).• Substàncies que contribueixen a la formació dels nuclis de condensació atmos-

fèrics, com ara el sulfur de dimetil.

SAM

Emissions de COV en zona industrial

Salv

ador

Fue

ntes

9

En la taula 2 s’exposen les principals famílies de compostos orgànics volàtils ambreconeguda significació atmosfèrica.

Marc introductori

• Hidrocarburs alifàtics (C1-C14)• Hidrocarburs olefínics (C2-C14)• Hidrocarburs aromàtics• Dissolvents halogenats• Freons i halons• Alcohols• Èsters• Èters• Aldehids• Cetones• Àcids lliures• Amines• Terpens• Mercaptans• Tioèters• Nitrils• Nitrats de peroxoacil• Nitroalcans• Nitroaromàtics• Heterocicles de N, O o S• Altres compostos

Taula 2. Principals famílies de COV atmosfèrics

Cal indicar que aquestes famílies corresponen a substàncies com ara les següents:• Hidrocarburs: són molècules que només contenen carboni i hidrogen. Per exem-

ple, el butà, el propà, el benzè, l’acetilè i l’1,3-butadiè són hidrocarburs que podenser lineals, ramificats, cíclics i amb enllaços dobles o triples. Alguns hidrocarbursde massa molecular elevada posseeixen, a temperatura ambient, una tensió devapor molt baixa, i això fa que es considerin com a no volàtils.

Les emissions atmosfèriques de COV promouen la formació d’ozó troposfèric

Salv

ador

Fue

ntes

10

10Setembre 2004

• Altres compostos orgànics volàtils: són molècules que poden tenir, a més, ele-ments com ara O, N, P, Cl o S, i fins i tot metalls i metal·loides, com ara elssegüents:• Aldehids, cetones, àcids, èsters o èters, que contenen un o més àtoms d’oxigen.• Amines, amides o nitrils, que posseeixen un o més àtoms de nitrogen.• Tricloroetilè, tetracloretilè, etc., que posseeixen àtoms de clor, i els freons,

que contenen a vegades àtoms de clor i de fluor.• Els mercaptans i els tioèters, que contenen sofre.• Els alquil-derivats de plom, que són compostos organometàl·lics.

Definicions

Les definicions dels compostos orgànics volàtils que es presenten en el puntsegüent, es formulen tenint en compte les seves característiques fisicoquímiques i laseva aplicabilitat.

Definicions segons les propietats fisicoquímiques• A l’Ordre ministerial francesa de l’1 de març de 1993 es considera com a com-

post orgànic volàtil tota substància que, excepte el metà, contingui carboni ihidrogen, el qual pot ser substituït per altres àtoms com ara halògens, oxigen,sofre, nitrogen o fòsfor, a excepció dels òxids de carboni i els carbonats. Aquestscompostos es troben en estat gasós o de vapor, en condicions normals de pres-sió i de temperatura.

• El Reial decret 117/2003, sobre limitació de les emissions de compostos orgà-nics volàtils degudes a l’ús de dissolvents orgànics en determinades activitats iinstal·lacions, defineix com a COV tot compost orgànic que tingui, a 293,15 ºK,una pressió de vapor de 0,01 kPa o més, o que tingui una volatilitat equivalenten les condicions particulars d’ús. S’inclou en aquesta definició la fracció decreosota que sobrepassi aquest valor de pressió de vapor a la temperatura indi-cada de 293,15 ºK.

Definicions segons la seva utilitzacióLligat a la definició anterior, es pot especificar els compostos orgànics volàtils

segons la seva utilització pràctica:• Solvents.• Desgreixants.• Dissolvents.• Conservants.• Agents de neteja.• Dispersants.• Propel·lents.• Reactius.• Combustibles.• Monòmers.• Altres.

Comentaris sobre les definicions• El metà havia estat inclòs en les llistes de COV majoritaris, però la tendència

actual és d’excloure-l’en, ja que pot provenir de fonts diferents (agricultura,medi natural, etc.). La seva concentració atmosfèrica normal és relativamentelevada: d’entre 600 i 1.200 µg/m3. La seva influència sobre el medi ambientatmosfèric és bàsicament en el denominat efecte hivernacle, a diferència d’altresCOV que tenen un efecte sobre la pol·lució fotoquímica. Actualment es parla decompostos orgànics volàtils no metànics (COVNM; en anglès, NMOC = nonmethanic organic compounds, o bé TGNMOC = total gaseous non methanicorganic compounds).

• Sovint es tendeix a considerar exclusivament com a COV els compostos de dosa sis o set àtoms de carboni (C2 a C6). Cal assenyalar que aquest criteri és massa

SAM

11

restrictiu i exclou en particular compostos com ara el formaldehid, el clorur demetilè, el cloroforom i el tetraclorur de carboni, que són, òbviament, compostosorgànics volàtils. Així mateix, exclou compostos més pesants (de més nombred’àtoms de carboni), com per exemple els xilens, etc.

• Passa el mateix amb els freons (CFC, HFC, HCFC, etc.), que són compostosorgànics que contenen àtoms d’halògens (F, Cl, Br, I). Les emissions de freonssón generalment febles, comparades amb les d’altres COV. Actualment, i acausa dels protocols de les Nacions Unides sobre la reducció de la fabricació iutilització de determinats freons, els països són cridats a comptabilitzar la fabri-cació, les importacions, les exportacions i el consum de freons llançats a l’at-mosfera. Per tal de no comptabilitzar dues vegades els freons, els inventaris d’e-missions de COV a l’atmosfera generalment s’estableixen sense tenir en compteaquest grup. Aquest conveni encara no està ben indicat en tots els inventaris i nos’acaba de saber mai amb certesa si els freons hi estan inclosos o no. Atès queles emissions de freons són molt petites en comparació de la resta de compos-tos orgànics volàtils, aquesta manca de claredat de moment no té conseqüènciesquantitatives notables (però sí qualitatives per la particularitat d’interacció delsfreons en el cicle de l’ozó estratosfèric).

Marc introductori

Centre de reciclatge i tractament de frigorífics fora d’ús amb CFC del Pont de VilomaraL

a Vo

la

10Setembre 2004

SAM

13

Introducció

El Protocol per al Conveni sobre contaminació atmosfèrica transfronterera a llar-ga distància per combatre l’acidificació, l’eutrofització i l’ozó troposfèric signat perla Unió Europea a Goteborg l’1 de desembre de 1999, estableix que cada Estat de laUnió reduirà i mantindrà, a partir del 2010, les seves emissions anuals als sostres d’e-missió establerts a l’annex II.

Per tal d’assolir aquest objectiu, la Unió Europea va promoure una sèrie de direc-tives com ara la Directiva 1999/13 referent a la limitació de les emissions de com-postos orgànics volàtils degudes a l’ús de dissolvents en determinades activitatsindustrials i d’altres que limiten les emissions dels sistemes de distribució de com-bustibles, etc.

Més concretament, la Directiva 1999/13/CE té per objectiu prevenir i reduir elsefectes nocius que per a les persones i el medi ambient poden derivar-se d’algunesactivitats industrials que utilitzen en els seus procediments de fabricació o de treballdissolvents orgànics en quantitats importants.

Els objectius globals de la Directiva se situen dins dels programes d’acció comu-nitària sobre prevenció i reducció de la contaminació atmosfèrica i concretament enel marc de:

– La contribució dels COV en la formació de l’ozó troposfèric.– La futura aprovació de les directives filles que regulen la qualitat de l’aire res-

pecte a aquests contaminants.L’objectiu específic que es vol assolir és la reducció de les emissions dels com-

postos orgànics volàtils (COV) generades per l’ús de dissolvents orgànics.La Directiva va entrar en vigor el dia 29 de març de 1999. Malgrat que el període

màxim per transposar-la era fins a l’1 d’abril de 2001, l’Estat espanyol la va trans-posar en el Reial decret 117/2003, de 31 de gener.

Els sectors regulats pel Reial decret 117/2003, sobre emissions industrials de com-postos orgànics volàtils a l’atmosfera degudes a l’ús de dissolvents, són les següents:

Limitació de lesemissions decompostos orgànicsvolàtils degudes a l’úsde dissolvents endeterminades activitatsindustrialsIrma Balil Assessoria GuillóSílvia Nadal Sistemas y Tecnologías AmbientalesJoan Ignasi Olivella OGAU - Delegació Territorial de Medi Ambient a Barcelona, Generalitat de Catalunya

La Directiva1999/13/CE té perobjectiu prevenir ireduir els efectes

nocius que per a lespersones i el medi

ambient podenderivar-se d’algunesactivitats industrials

Marcjurídic

14

10Setembre 2004

• Recobriment amb adhesius.• Processos de recobriment (recobriments de vehicles).• Recobriments de bobines.• Neteja en sec.• Fabricació de calçat.• Fabricació de recobriments, vernissos, tintes i adhesius.• Fabricació de productes farmacèutics.• Impremta.• Conversió de cautxú natural o sintètic.• Neteja de superfícies.• Extracció i refinació d’oli i greix vegetal.• Renovació de l’acabat de vehicles.• Impregnació de fibres de fusta.• Laminació de fusta i plàstic.• Recobriment del filferro de les bobines.El Reial decret 117/2003 unifica les emissions europees per a determinats sectors

industrials afectats, i introdueix elements nous dirigits en el sentit d’avaluar i quan-tificar les emissions generades en els tres medis: aire, aigua i sòl mitjançant laimplantació d’un sistema de gestió de dissolvents.

El sistema de control de les emissions que introdueix aquest Reial decret és moltinnovador, a la vegada que complex. Planteja la necessitat de conèixer les emissions«totals» de la instal·lació, és a dir, tant les que es produeixen a través de focus emis-sors a l’atmosfera, com la resta, que es produeixen de manera «difusa» o «fugitiva»a través de qualsevol medi.

Per al compliment dels requisits del Reial decret es plantegen diferents possibili-tats:

• Observar els valors límit d’emissió en els gasos residuals (emissions per xeme-neia) i els valors d’emissió fugitiva.

• Observar el valor límit d’emissió total.• Establir un sistema de reducció (annex II B) amb una emissió equivalent als dos

casos anteriors (emissió objectiu).

SAM

Emissions de COV en un parc de dissolvents

Salv

ador

Fue

ntes

15

Prenent el sector farmacèutic com a exemple del compliment de la Directiva, ate-nent les dues primeres possibilitats, s’han d’observar els requeriments de l’annex IIA:

Marc jurídic

Fabricació 20(1) 5(2) 15(2) 5% 15% (1) Si s’utilitzen tècniques de productes d’entra- d’entra- que permeten la farmacèutics da de da de reutilització del (> 50) dissol- dissol- dissolvent recuperat,

vents vents el valor límit d’emissió en gasos residuals serà de 150

(2) El valor límit d’emissió difusa no inclou el dissolvent venut com a part de productes o preparats en un recipient hermètic

Valors Activitat Llindar Valors límit d’emissió difusa Valors límit

(llindar de (llindar de d’emissió (percentatge d’emissió consum de consum de en gasos d’entrada de total Disposicions especialsdissolvents dissolvents residuals dissolvents)en t/any) en t/any) (mg C/Nm3) Inst. Inst. Inst. Inst.

noves existents noves existents

RD 117/2003. Annex II. Llindars de consum i límits d’emissió en el cas dels productes farmacèutics

Aquests requeriments són d’aplicació a les activitats noves (que s’hagin autoritzata partir del 7 de febrer de 2003) i a les existents a partir del 31 d’octubre de 2007.

S’entén com a instal·lacions existents les que estan en funcionament des d’abansdel 7-2-2003 (data de publicació del Reial decret 117/2003) i que no facin un canvisubstancial.

Si en una instal·lació existent es produeix un canvi substancial, per a l’aplicaciódels requeriments del Reial decret, es considerarà com a existent si les emissionsnoves resultants són inferiors a les emissions existents sense el canvi; i com a ins-tal·lació nova si les emissions noves resultants són superiors a les que es produïenabans del canvi.

Les substàncies o preparats que, a causa del seu contingut en COV, estan classifi-cats com cancerígens, mutàgens o tòxics per a la reproducció segons la Directiva67/548/CEE, i tinguin assignades les frases de risc:

R45 (pot causar càncer),R46 (pot causar alteracions genètiques hereditàries),R49 (pot causar càncer per inhalació),R60 (pot perjudicar la fertilitat), oR61 (risc durant l’embaràs d’efectes adversos per al fetus),hauran de ser substituïdes com més aviat millor i en la mesura del que sigui possi-

ble per preparats menys nocius.Per a aquests compostos, quan l’emissió màssica de la suma dels compostos que

justifica l’etiquetatge sigui ≥ 10 g/h, caldrà respectar el valor límit de 2 mg/Nm3 (coma suma de masses dels diferents compostos implicats).

En el cas d’emissions de COV halogenats als quals s’hagi assignat la frase de riscR40 (possibilitat d’efectes irreversibles), quan l’emissió màssica de la suma delscompostos que justifica l’etiquetatge esmentat sigui ≥ 100 g/h, caldrà respectar elvalor límit de 20 mg/Nm3 (com a suma de masses dels diferents compostos implicats).

Les emissions dels gasos amb aquestes frases de risc, hauran de fer-se de maneraconfinada en la mesura que sigui tècnicament i econòmicament viable.

16

10Setembre 2004

Aquests límits d’emissió per a aquestes substàncies s’hauran de respectar en qual-sevol cas.

La instal·lació ha de presentar un cop l’any a l’autoritat competent, o bé per peti-ció expressa de l’Administració, les dades necessàries que permetin comprovar elcompliment de la Directiva.

Pla de gestió de dissolvents: balanç de dissolvent

El Reial decret 117/2003 indica, en el seu article 7, la necessitat que l’operador detota instal·lació relacionada en aquesta Directiva presenti, un cop l’any o per peticióexpressa de l’Administració, les dades necessàries que permetin comprovar el com-pliment del Reial decret. En l’annex IV del Reial decret s’ofereixen orientacionssobre els plans de gestió de dissolvents, que permeten demostrar el compliment delsparàmetres necessaris.

En aquest annex IV, es donen les orientacions sobre la realització d’un pla de ges-tió de dissolvents, els principis que s’han d’aplicar i la manera de fer el balanç màs-sic de dissolvents que ha de servir per verificar el compliment del Reial decret per aqualsevol de les opcions particulars establertes, sigui l’opció de reducció de l’annexII B, amb un valor límit d’emissió total expressat en emissions de dissolvent per pro-ducte unitari, o altres disposicions contingudes en l’annex II A. Així mateix, ha deservir per determinar les emissions fugitives per comparació amb els valors de l’an-nex II A.

Com a principals paràmetres, el balanç de dissolvents ha de proporcionar elssegüents:

• El consum de dissolvents.• L’entrada de dissolvent.• L’emissió total (amb referència a l’entrada de dissolvent).• Les emissions fugitives.• Les emissions de gasos residuals.S’ha d’entendre:

SAM

Captació de COV en una zona on hi ha emissions fugitives

Man

el A

lmar

cha

17

– Consum de dissolvent (C): tota entrada de dissolvent orgànic en una instal·lació perany natural menys els compostos orgànics volàtils que es recuperin per ser reutilitzats.

– Entrada de dissolvent (I): la quantitat de dissolvents orgànics i la quantitat d’a-quests continguda en els preparats utilitzats quan es desenvolupa una activitat, tantels de compra (I1), com els dissolvents reciclats dins o fora de la instal·lació i ques’han de comptabilitzar cada cop que s’utilitzen per desenvolupar l’activitat (I2).

– Emissió total (E): la suma de les emissions fugitives (F) i de les emissions degasos residuals (O1).

– Emissions fugitives (F): tota emissió, no continguda en els gasos residuals(O1), de compostos orgànics volàtils directament a l’aire (O4), per contaminació de productes (O3), a l’aigua (O2) o altres vies (O9) (en el cas de la fabricació deproductes farmacèutics, no s’inclou el dissolvent venut com a part de productes opreparats en un recipient hermètic). Queden incloses les emissions alliberades al’ambient exterior per finestres, portes i obertures similars. F = O2 +O3 + O4 + O9.

– Gasos residuals (O1): tot abocament gasós final a l’aire que contingui compos-tos orgànics volàtils o altres contaminants, procedents d’una xemeneia o equip dedisminució.

En el diagrama annex (de la web del Departament de Medi Ambient de la Gene-ralitat de Catalunya) s’indiquen els diferents paràmetres del balanç de dissolvents.

Marc jurídic

Conclusions

L’aparició del Reial decret 117/2003 a escala estatal obliga totes les empreses queutilitzen dissolvents i que duguin a terme qualsevol de les activitats de l’annex I, a feranualment un seguiment estricte de la gestió de dissolvents per tal de poder demos-trar a les administracions competents corresponents si aquest Reial decret els és d’a-plicació (segons el llindar de consum de dissolvents), i, en cas que ho sigui, per tald’indicar la situació de l’empresa respecte als límits d’emissió per focus i de les emis-sions difuses sol·licitats en aquest Reial decret per a cada activitat.

Resum de paràmetres possibles a determinar

SISTEMA DE GESTIÓ DEDISSOLVENTS

EMISSIONS TOTALS EMISSIONS RESIDUALS

EMISSIONS RESIDUALS

EMISSIONS FUGITIVES

O1

=

= +

+

{ } I1 O1– O5– O6– O7– O8–{ }

O1 +{ } O2 O3+ O4+ O9+{ }=

EMISSIONS TOTALS

EMISSIONS TOTALSENTRADES

SORTIDES

I

O

Dissolvents per xemeneiaO1

EMISSIONS FUGITIVES

Dissolvents emesos a l’aiguaO2

Dissolvents en el producte com a contaminació

O3

Emissions difusesO4

Emissions al sòlO9

Dissolvents destruïts per incineració oaltres tractaments de gasos residuals o capturats per absorció

O5

I

I2

Dissolvents en els residusO6

Dissolvents o preparats amb dissolvents venutsO7

Dissolvents continguts en preparats que van a recuperació externaO6

Dissolvent nou

Dissolvent comprat

Dissolvent recuperat

Entrada

Dissolvents recuperatsinternament

a la instal·lació

DISSOLVENTS NOUS

DISSOLVENTSRECUPERATS

I1

10Setembre 2004

SAM

19

Amb el nom de compostos orgànics s’identifiquen un conjunt de substàncies queestan formades com a mínim per carboni i un o més dels elements següents: hidro-gen, halògens, oxigen, sofre, fòsfor, silici o nitrogen (tret dels òxids de carboni, elscarbonats i els bicarbonats inorgànics). Atesa aquesta definició (que és la que esrecull a la Directiva 1999/13/CE), cal ser conscients en primer lloc que la família desubstàncies que s’engloba sota aquest nom és molt àmplia i amb unes característiquesmolt diverses. Aquest fet comporta que, per valorar la potencial incidència en l’en-torn de l’abocament d’un compost orgànic, s’haurà de conèixer quin compost concrets’està considerant. A títol d’exemple, es pot indicar que en aquest grup es troben tantel benzè (un compost classificat com a cancerigen) com l’etanol (un alcohol queforma part de moltes de les begudes alcohòliques del mercat).

A partir de la dècada dels setanta i com a conseqüència de diferents estudis, es vacomençar a tenir una cura especial en l’abocament al medi d’aquest tipus de subs-tàncies. De fet, en l’àmbit de la contaminació atmosfèrica es pot esmentar la inci-dència d’alguns compostos orgànics en la formació d’oxidants fotoquímics en la tro-posfera (com per exemple l’ozó), o bé estudis relacionats amb el potencial efectenociu que tenen per a la salut determinats compostos orgànics.

La Directiva 1999/13/CE, del Consell, d’11 de març de 1999, relativa a la limita-ció de les emissions de compostos orgànics volàtils degudes a l’ús de dissolventsorgànics a determinades activitats i instal·lacions, va ser incorporada a la legislacióestatal mitjançant el Reial decret 117/2003.

Per valorar la incidència que pot comportar l’aplicació d’aquesta normativa, caltenir presents aspectes com els que es relacionen a continuació:

1. Es tracta de la primera normativa d’àmbit estatal o autonòmic que regula l’a-bocament d’aquest tipus de substàncies, fet que per si sol ja té implicacions per al’Administració i per al teixit industrial afectat, ja que, com a mínim, els establimentshan de demostrar el compliment de la normativa i l’Administració competent ha d’e-fectuar el seguiment corresponent.

2. En tractar-se d’una regulació pionera, no es disposa de la informació prèvianecessària que hauria de permetre efectuar una valoració acurada del grau de com-pliment d’aquesta per a instal·lacions existents i de la despesa associada amb l’adop-ció de mesures per prevenir i/o reduir l’abocament de contaminants, quan escaigui.

3. La tipologia d’activitats que es troben afectades per la normativa és molt diver-sa (fabricació de productes farmacèutics, fabricació de calçat, processos de recobri-ment, impremta, etc.), i aquesta heterogeneïtat no permet efectuar una valoració oestimació conjunta de la incidència de la normativa i comporta la necessitat de feruna anàlisi sectorial. De fet, es troben recollides instal·lacions associades de maneraclara al món industrial, i d’altres, com la neteja en sec a petita escala, que es podencatalogar com de caràcter més comercial i urbà.

L’impacte de la DirectivaCOV a CatalunyaIsabel Hernández CardonaCap del Servei de Vigilància i Control de l’AireDepartament de Medi Ambient i Habitatge

Meritxell Rodríguez VilocaCap de la Secció de Control d’Emissions i Plans Graduals de ReduccióDepartament de Medi Ambient i Habitatge

Marcjurídic

20

10Setembre 2004

En aquest punt també cal reflexionar sobre el fet que restin fora de l’àmbit d’apli-cació de la Directiva algunes de les activitats industrials que contribueixen en més altgrau a l’abocament d’aquests tipus de compostos a l’aire, com per exemple algunesde les incloses en el sector químic.

4. Tot i tractar-se d’una normativa vectorial, amb l’objectiu de prevenir i/o evitarl’abocament de contaminants a l’aire, es consideren els establiments de manera inte-grada, atès que per complir el límit d’emissions difuses s’han de valorar les pèrduesde dissolvent en qualsevol vector. D’aquesta manera se segueix en línia amb altresnormatives europees –bàsicament la Directiva IPPC– que tenen com a objectiu evi-tar que el compliment d’una normativa vectorial (aigües, aire, etc.) comporti el trans-vasament de contaminants d’un medi a un altre.

5. La comprensió de les exigències de la Directiva requereix una formació tècni-ca mínima del personal responsable que aquesta es compleixi.

Implicacions generals per al món industrial

Com s’ha exposat més amunt, la Directiva regula un conjunt d’activitats molt hete-rogeni tant pel que fa al tipus (impressió, recobriments, tallers de pintura, neteja ensec, fabricació de calçat, etc.), com pel que fa a la grandària dels establiments afectatsdins d’una mateixa categoria. Si es pren com a exemple l’activitat d’impressió, entrenen l’àmbit d’aplicació de la normativa des de l’empresa que imprimeix grans tiradesde diaris, llibres, etc. (que generalment sol ser emplaçada en àrees industrials), fins alstallers de petita impressió, molts dels quals són situats en àrees urbanes. Aquest fet faque un estudi objectiu que quantifiqui les implicacions quant a reducció en les emis-sions i avaluació econòmica de la despesa per inversions de manera global, no tinguila rigorositat que escau, i per tant s’hagi de recórrer a anàlisis individuals.

Per als establiments industrials que pugin estar afectats per la Directiva, ambcaràcter general, pot comportar les implicacions següents:

1. Inversió de recursos de personal i, si escau, econòmics per valorar si es trobenen l’àmbit d’aplicació de la Directiva i comprovar el grau de compliment d’aquesta.

2. Valoració de les mesures que cal adoptar si es verifica que no es compleix laDirectiva.

3. Implantació de mesures preventives i/o correctores quan correspongui.4. Recursos associats a facilitar a l’Administració les dades necessàries per

demostrar periòdicament el compliment de la normativa.

1. Inversió de recursos personals i, si escau, econòmics per valorar si afecta laDirectiva i el grau de compliment d’aquesta

1.1. Recursos per valorar si una activitat concreta es troba en l’àmbit d’aplicacióde la Directiva

En primer lloc, s’hauria de verificar si l’activitat considerada està en l’àmbit d’a-plicació de la Directiva. Aquest fet està determinat per dos paràmetres; la definicióde la mateixa activitat (annex I de la Directiva) i la superació d’un determinat llin-dar de consum de dissolvent (annex II A). Per tant, una de les tasques prèvies que had’efectuar el titular de la instal·lació en el període d’un any, és comptabilitzar laquantitat de dissolvent que ha comprat a proveïdors. Aquesta tasca, que es podriaconsiderar relativament senzilla coneixent la despesa associada a l’adquisició de dis-solvents, es pot complicar en els casos en què el dissolvent formi part d’un producteque s’adquireix com a primera matèria (per exemple, als tallers de pintat de cotxesen què el dissolvent forma part de les pintures que compren i en què el nombre depintures utilitzades en un any pot ser molt ampli).

D’aquesta reflexió es desprèn que per a una mateixa activitat li pot ser d’aplicacióla Directiva o no en funció del consum de dissolvent associat a un període d’un any.

1.2. Recursos per valorar si una activitat concreta compleix la DirectivaInicialment, cal conèixer si l’activitat utilitza compostos catalogats amb les frases

de risc R45, R46, R49, R60, R61 o R40 halogenats. Aquesta informació és bàsica

SAM

La Directiva regulaun conjunt

d’activitats moltheterogeni tant pelque fa al tipus com

pel que fa a lagrandària dels

establiments afectats

Per a una mateixaactivitat li pot ser

d’aplicació laDirectiva o no en

funció del consum dedissolvent associat aun període d’un any

21

atès que comporta que en la mesura del possible cal anar-los substituint, i, en cas queno fos viable substituir-los (com és el cas d’alguns d’aquest productes que formenpart de les patents de la producció de compostos farmacèutics), se’ls aplica un límitd’emissió per xemeneia molt estricte (que en la majoria de casos estudiats comportal’adopció de mesures específiques de tractament, amb la despesa associada conse-güent).

Si l’activitat considerada utilitza aquest tipus de productes catalogats amb frasesde risc, algunes de les implicacions econòmiques per a l’establiment poden ser lessegüents:

1. S’haurà de valorar la possibilitat de substituir-los.2. Adopció de mesures correctores que tenen un cost significatiu, atesos els rigo-

rosos nivells d’emissió establerts.3. S’han de fer controls periòdics específics per a la mesura d’aquests contami-

nants amb la despesa que aquest tipus d’anàlisi comporta.Independentment que l’establiment treballi amb substàncies catalogades amb fra-

se de risc o no, els abocaments de dissolvents han de complir uns límits d’emissió:límits per a gasos residuals (emissions vehiculades), límits per a emissions difuses,i valors límit d’emissió total.

Per xemeneia, s’estableix un màxim d’emissió de contaminants expressats en con-centració i valorant els compostos orgànics volàtils de forma global, sense caracte-ritzar compost a compost. Per tant, l’aplicació de la Directiva comporta que periòdi-cament s’han d’efectuar mesures dels gasos residuals emesos per xemeneia.

També s’estableix un límit d’emissions difuses. En aquest entorn cal considerarels aspectes següents: el límit teòric que és específic per a cada establiment i que cadaany depèn de l’entrada de dissolvent a l’establiment aquell any i el càlcul de les emis-sions difuses per activitat. Per a la determinació de l’entrada de dissolvent es podenfer els mateixos comentaris que per a la valoració del consum de dissolvent (tenintpresent que l’entrada també computa el dissolvent que s’ha recuperat en lainstal·lació). La determinació de les emissions difuses comporta conèixer les emis-sions de dissolvents no abocades per la xemeneia i, per tant, fa referència, per exem-ple, a la quantitat de dissolvents abocada a l’aigua, continguda en els residus, etc. Enaquest punt, cal indicar que no es disposa normalment d’aquesta informació en elstermes que es necessita per efectuar un balanç, i que pot tenir associat un cost elevat(ja que es pot donar el cas d’haver de determinar per a diferents tipus de residus, abo-caments d’aigües, etc. la concentració d’una barreja de productes).

Pel que fa a determinar el compliment del valor límit d’emissió total, caldrà efec-tuar un balanç de dissolvents.

2. Valoració de les mesures que cal adoptar si es verifica que no es compleix laDirectiva

Davant d’una superació dels nivells límit, s’ha d’estudiar establiment per establi-ment quins són els canvis que es poden efectuar perquè es compleixi la normativa.

Les primeres mesures que s’haurien de valorar són les que van encaminades a pre-venir l’abocament de contaminants (substitució de productes en base dissolvent perbase aquosa, canvi de dissolvents per altres productes que estan catalogats com demenys risc, etc.). Una altra alternativa que s’ha de considerar, tant des del vessanteconòmic com de l’ambiental, és la implantació de sistemes de recuperació de dis-solvents.

No obstant això, per a determinades instal·lacions aquestes mesures són insufi-cients per assolir els objectius de la Directiva, i per tant es planteja la necessitat d’im-plantar mesures correctores per reduir l’emissió de compostos orgànics. En aquestpunt, cal esmentar que es necessita tota una informació prèvia per projectar en cadacas la mesura adequada i amb el grau d’eficàcia que es requereix, com ara caracte-ritzar al màxim els gasos residuals (tipus, cabal, temps d’emissió, etc.), les possibili-tats del mateix establiment (espai, etc.) i els objectius de qualitat que es vol assolir.

De tot el que s’ha exposat es desprèn que no hi ha un sistema únic de preven-ció/reducció d’emissió de dissolvents per a cada sector i que la millor solució depènde les característiques de cada indústria concreta.

Marc jurídic

Pel que fa adeterminar el

compliment del valorlímit d’emissió total,

caldrà efectuar unbalanç de dissolvents

22

10Setembre 2004

3. Implantació de mesures quan corresponguiLa implantació de mesures correctores té un preu associat que varia en funció de

les característiques específiques. Dels estudis particulars que s’han desenvolupatentre l’Administració i determinats sectors es desprèn que aquesta despesa pot serprou significativa perquè els establiments l’hagin d’assumir en diferents anys.

Independentment de la despesa econòmica, hi ha un altre factor que pot condicio-nar l’adopció d’aquesta, que és la planificació d’aturades de producció de l’activitat.

4. Recursos associats a facilitar les dades necessàries per comprovarperiòdicament el compliment de la normativa

La Directiva preveu que anualment les activitats han de facilitar a l’Administracióla informació necessària per tal de verificar el compliment d’aquesta. Per tant, aques-ta feina ha de ser assignada al personal de la instal·lació que, com ja s’ha exposat,haurà de tenir una formació tècnica mínima.

Implicacions per a les administracions

En funció de la classificació de l’activitat d’acord amb els annexos de la Llei3/1998, d’intervenció integral de l’Administració ambiental, la competència per vet-llar que un establiment compleix aquesta Directiva és municipal o autonòmica.

A grans trets, aquest fet comporta:– Una formació tècnica que permeti valorar el grau de compliment de la Directi-

va, i l’assessorament tècnic que calgui.– Un sistema de gestió que permeti controlar que les dades que facilitin anualment

els establiments són coherents, i que aquestes són trameses en els terminis esta-blerts a l’Administració.

SAM

No hi ha un sistemaúnic de

prevenció/reducciód’emissió de

dissolvents per a cadasector i la millor

solució depèn de lescaracterístiques de

cada indústria concreta

23

La situació geogràfica de Sant Celoni (14.400 habi-tants l’1 de febrer de 2004) va afavorir que durant elsanys seixanta, especialment, s’hi produís una importantimplantació d’indústries dels sectors químic i farmacèu-tic. L’enclavament prou lluny i alhora prou a prop del’urbs i la disponibilitat d’un magnífic curs fluvial –laTordera– van ser determinants, entre altres aspectes, pera la puixança d’una tipologia d’activitat econòmicacaracteritzada per l’elevada capacitat d’embrutamentdels rius, del sòl i de l’aire. A la darreria dels anys vui-tanta, la situació arribà a ser insostenible: males olors

continuades, el riu contaminat i els residus industrialsfora de control. El 1990, l’Ajuntament impulsa l’Àrea deMedi Ambient amb la finalitat d’activar mecanismesencaminats a endreçar el desori. És una etapa, per bé quepropera en els temps, complexa, mancada de recursosefectius per afavorir l’ambientalització de les empreses,amb una actitud sovint ambigua de bona part de la ciuta-dania, ingènuament convençuda que lluitar per la millo-ra del medi era com condemnar els celonins/es a l’aturmés irremissible, amb una arrogant i monolítica actitudper part de la majoria de firmes, segures que l’Adminis-

El control de lesemissions de COV:l’experiència de SantCeloniJoaquim Colomines i CollCap de l’Àrea de Rectoria VellaAjuntament de Sant Celoni

Mónmunicipal

Vista aèria de Sant Celoni i el corredor de la Tordera

Aju

ntam

ent

de S

ant

Cel

oni

24

tració no estava preparada per afrontar l’important canvique s’albirava. Fins a la meitat de la dècada dels noran-ta, l’esforç municipal no rebia ni la complicitat delGovern, ni l’empara de l’entorn normatiu, i l’esforç noassolia el resultat de millora proporcional. A partir d’a-quest moment, l’Ajuntament adopta un plantejamentmés decidit. L’encàrrec de l’auditoria ambiental de SantCeloni (1995), la segona de Catalunya, feta sota els aus-picis de la Diputació de Barcelona, representa un abansi un després de la gestió ambiental del municipi. Tambéel 1995, a petició de l’Ajuntament, el Departament deMedi Ambient de la Generalitat de Catalunya va fer unestudi dels focus amb emissions d’olors existents adiverses indústries de Sant Celoni –la major part delsquals, associats a les emissions de COV. L’estudi varecollir una identificació dels diversos focus existents acada empresa, la quantificació i valoració de les emis-sions i la potencial incidència que aquests tenien en l’en-torn, la descripció i valoració de les mesures correctoresexistents i la proposta de mesures correctores que caliaadoptar. Els resultats del treball, sumats a les conclu-sions de l’auditoria ambiental de Sant Celoni, van deter-minar la necessitat d’iniciar un intens procés per obteniruna disminució de l’aportació d’emissions contaminantsi oloroses.

El 1996, l’accident a l’empresa UQUIFA, que vagenerar un núvol tòxic de fort impacte sobre la ciutada-nia, va desvetllar encara amb més intensitat totes lesalertes i va catalitzar el que hauria ser l’abordatge defi-nitiu de la problemàtica de contaminació d’origen indus-trial.

Per afrontar la qüestió, l’Ajuntament va activar simul-tàniament dos mecanismes. D’una banda, la revisió detotes les llicències de les empreses potencialment conta-minants, amb la finalitat d’actualitzar a fons totes lesactivitats, promoure la millora i endreça de tots elsaspectes i disposar –sempre que fos possible– d’una lli-cència única refosa per a cada empresa, cosa que va serun avançament indubtable –amb obvis matisos– de laLlei 3/1998, d’intervenció integral de l’Administracióambiental (LIIAA). D’altra banda, es va redactar unaordenança de control i qualitat de l’aire, pionera a Cata-lunya, per l’avançament que va suposar en l’aplicació deles directives europees que han marcat el posterior pro-grés en matèria de qualitat de l’aire a Catalunya. El1997, el Ple de l’Ajuntament va aprovar inicialment l’or-

denança, que, fortament al·legada pel conjunt d’empre-ses i amb el govern de la Generalitat amb postura de des-acord –perquè entenia que el municipi li prenia compe-tències–, no va ser mai aprovada definitivament.Tanmateix, el document ha significat una inestimablecarta de navegació per al procés de reconversió ambien-tal de la indústria celonina, fins al desplegament de laLIIAA –avui encara no plenament assolit. És a dir, que,d’un fet virtual, n’hem sabut treure un resultat efectiu.Com? Doncs a partir d’un bon coneixement tècnic de lescomplexes i diverses instal·lacions de cada empresa i,sobretot, dialogant, negociant, fraccionant, temporalit-zant, cercant complicitats... lleialment, rigorosament.

Sens dubte, hem comptat amb un conjunt inestimablede contingències favorables: la pressió creixent de lasocietat, molt més sensible i desinhibida respecte a lesqüestions ambientals; la inversió en recerca per a la pro-ducció neta; la disponibilitat de noves tecnologies deminoració d’impacte promogudes des d’un nou i crei-xent sector industrial; la maduresa progressiva de lesconsultores ambientals, al servei de l’Administració i delmón econòmic; els moviments internacionals de com-promís i certificació, i el desplegament de registres sen-sibles en el context de les empreses: per recerca d’efi-ciència i de competitivitat, per imatge i –per què no?–per pur convenciment de molts empresaris.

Sant Celoni ha aconseguit, amb tot aquest bagatge,reduir de manera important les emissions i l’impacteambiental que ocasionen. Les actuacions dutes a termesuposen un important esforç de recerca i d’inversió perpart de les empreses, atesa la complexitat i la singulari-tat de les instal·lacions de tractament d’emissions neces-sàries. Per la seva banda, les administracions han millo-rat els sistemes d’inspecció i control, que actualment sónmolt més eficients. El resultat de tot plegat és una millo-ra substancial en la qualitat de l’aire que respirem.

Les actuacions

Aportem a continuació, de manera sintètica, algunesde les actuacions associades a COV, que s’han dut aterme a vuit empreses celonines:

Empresa 1L’any 1994, les olors despreses per aquesta empresa

provenien de dissolvents emprats en alguns equips d’es-tampat i lacat; però, a causa de l’emplaçament allunyatde la indústria, els ciutadans no les detectaven. Avui, dues

10Setembre 2004

SAM

L’accident a l’empresa UQUIFAva desvetllar encara amb més

intensitat totes les alertes i vacatalitzar el que hauria de ser

l’abordatge definitiu de laproblemàtica de contaminació

d’origen industrial

Sant Celoni ha aconseguit,amb tot aquest bagatge,

reduir de manera importantles emissions i l’impacteambiental que ocasionen

25

de les instal·lacions que generaven emissions d’olor hanestat donades de baixa. A més, l’empresa ha adquirit uncompromís mitjançant un Pla de reducció d’emissionsde compostos orgànics volàtils (PREVOC), pel qual espreveu un calendari concret d’actuacions adreçades areduir i depurar les emissions de dissolvents, que alhoracomportarà una reducció de les emissions d’olor, amb untermini final al gener del 2005. Actualment aquest Plaestà en fase d’avaluació de les proves de depuració, fetesen una planta pilot d’oxidació catalítica. L’any 1999,l’empresa va obtenir la certificació a la Norma UNE-ENISO 14001, de qualitat ambiental.

Empresa 2Les emissions d’olors s’associaven a les emissions

derivades de la producció de resines de polièster i deresines de colofònies. L’any 1997, l’empresa va engegarun Pla gradual de reducció d’emissions (PGRE) amb elqual, de manera voluntària, es comprometia a realitzarcinc projectes d’actuació per reduir les emissions d’olor.Actualment s’ha finalitzat la implantació d’actuacionsprevistes en el PGRE, d’entre les quals destaquen, per laseva magnitud, un sistema de depuració d’olor de poliès-ter mitjançant oxidació catalítica i un sistema de depura-ció d’olor de colofònia mitjançant oxidació tèrmica. Elprimer funciona a ple rendiment, i el segon s’aplica dis-contínuament fins que, properament, en finalitzi l’ajust.Ha estat la primera empresa celonina que ha obtingutl’autorització ambiental.

Empresa 3Es detectava la necessitat d’ampliar les mesures

correctores existents pel que fa a l’emissió de formalde-hid. Tanmateix, en el tràmit d’autorització de diversesmodificacions i ampliacions de l’activitat (instal·lacionsd’emmagatzematge), l’Ajuntament ha regulat especí-ficament aquesta emissió. Actualment s’ha completatl’aplicació del conjunt d’actuacions adreçades a reduir possibles emissions a l’atmosfera, tant derivades de laproducció com de l’emmagatzematge (inclouen milloresen la condensació de gasos i instal·lació de columnes de rentat de gasos provinents de l’emmagatzematge i dereactors). L’empresa disposa d’un sistema de gestióambiental d’acord amb la Norma UNE-EN ISO 14001.Per la seva proximitat a zones residencials, es van des-envolupar el 1997 i el 1998 campanyes de control deCOV en immissió, amb el suport de la Diputació de Bar-celona, que portaren a campanyes més intensives de con-trol continu, per part de l’Ajuntament i la Generalitat deCatalunya.

Empresa 4Les principals emissions d’olor provenien dels equips

d’atomització d’aromes. Tanmateix, l’any 1998 es tancàaquesta producció, de manera que es van eliminar elsfocus que generaven les emissions principals d’olor. Abanda d’això, es detectà la presència de petits focus defuncionament discontinu, amb un tipus d’emissió varia-ble i de difícil caracterització. L’aplicació de millores

Món municipal

El nucli urbà de Sant Celoni integra diverses indústries

Inst

itut

Car

togr

àfic

de

Cat

alun

ya

Pla de Palau

filatures

Sot de les Granotes

26

tecnològiques i organitzatives han permès reduir pro-gressivament, encara més, aquests petits focus. L’empre-sa té un acord subscrit amb l’Ajuntament a partir delqual es treballa de manera conjunta en la caracteritzaciói el control d’incidència de possibles focus d’emissió.Les avaluacions fetes indiquen que les emissions sónmolt baixes i discontínues. L’empresa disposa d’un sis-tema de gestió ambiental d’acord amb la Norma UNE-EN ISO 14001.

Empresa 5Les emissions d’olor s’associen a dissolvents i cresols

emesos per equips de producció de diversa tipologia(bombes, reactors, columnes, etc.), que es van resoldreprogressivament, mitjançant actuacions molt específi-ques sobre diferents focus (tancaments, filtres, etc.). Aixímateix, en el marc de l’actualització de la llicència d’ac-tivitat, i a requeriment de l’Ajuntament, l’empresa vapresentar un pla amb el qual es va comprometre a ferdiverses actuacions per reduir les emissions de compos-tos orgànics –i de l’olor associada–, tant dels processosde producció (potenciació de la capacitat de condensaciódels gasos d’emissió i tractament de depuració mitjan-çant oxidació tèrmica), com de les instal·lacions d’em-magatzematge i de les operacions de càrrega i descàrre-ga de productes (sistema de depuració mitjançant carbóactivat i aplicació d’un sistema de descàrrega en circuittancat). L’empresa disposa d’un sistema de gestióambiental d’acord amb la Norma UNE-EN ISO 14001.

Empresa 6Per bé que l’estudi d’olors indicava que les emissions

eren baixes i discontínues, i sense incidència en la pobla-ció, per la qual cosa es considerava que les mesures existents eren correctes, en el tràmit d’autorització dediverses modificacions i ampliacions de l’activitat (ins-tal·lacions d’emmagatzematge i de producció) l’Ajunta-ment ha regulat específicament les emissions a l’atmos-fera de compostos orgànics volàtils, que tenen tambéassociats certs nivells d’olor. En relació amb això queacabem d’esmentar, l’empresa ha reconduït emissions dela producció a dos equips de depuració mitjançant rentatde gasos. Les emissions derivades de l’emmagatzematgees depuren mitjançant filtres de carbó activat i s’hi hanaplicat també circuits tancats en els ventaments delstancs. Actualment, a requeriment de l’Ajuntament, estàen fase d’estudi i avaluació l’aplicació d’un sistema nouper reduir les emissions de compostos orgànics volàtilsque s’ha de posar en funcionament al llarg d’aquest any.

Empresa 7Les principals emissions de caràcter discontinu es

derivaven del procés d’extracció de farina vegetal. L’any1996, es van fer millores importants a les instal·lacionsper reduir l’emissió d’olor provinent del procés d’ex-tracció, consistents en la instal·lació d’una unitat de con-densació criogènica. Addicionalment també s’hi va ins-tal·lar un nou equip de filtre de mànegues i un sistemaestanc en la línia d’envasatge. Es va detectar també l’e-xistència d’una emissió d’olor problemàtica procedentd’operacions de càrrega de farina vegetal en camions decaixa oberta, per a les quals es va requerir l’aplicació de mesures correctores. Actualment aquestes operacionses fan evitant qualsevol emissió de pols i d’olor.

Empresa 8Les emissions es derivaven especialment de mercap-

tans i altres sulfurs orgànics generats en els processos deproducció i presents també en els líquids residuals (quepresentaven un llindar d’olor molt baix, que vol dir que ja són perceptibles amb una emissió insignificant) ide dissolvents. Actualment s’ha minimitzat l’emissió demercaptans i sulfurs orgànics en els gasos de sortida delsreactors a través de millores i canvis importants en elssistemes de depuració (instal·lació d’un cremador i ren-tadors de gasos en sèrie, i instal·lació de torres de rentatde gasos més eficients). També s’ha reduït l’emissió demercaptans provinents dels líquids residuals, tot incor-porant nous dispositius estancs en els dipòsits d’emma-gatzematge, amb connexió dels ventaments a sistemesde depuració, i mitjançant l’oxidació tèrmica amb un sis-tema d’alta eficàcia i amb mesures correctores especials.Pel que fa a l’emissió de dissolvents i altres productesolorosos, s’han instal·lat nous rentadors de gasos i s’hanfet millores en bombes, condensadors i rentadors de ga-sos existents a conseqüència de les quals es redueix l’emis-sió d’olor. L’empresa disposa d’un sistema de gestió am-biental d’acord a la Norma UNE-EN ISO 14001.

Per acabar, podem afirmar que, des de la darreria delsanys noranta, la capacitat d’incidència de l’Administra-ció local sobre l’impacte generat per les activitats haestat exponencial i que aquesta capacitat s’ha vist refor-çada per la progressiva maduresa del nou marc normatiueuropeu i català. Cal dir, però, que estem convençuts quel’avenç definitiu s’emmarcarà en la consolidació de l’au-tocontrol, desenvolupat des de les mateixes activitats a partir dels sistemes de certificació.

10Setembre 2004

SAM

27

Introducció. Antecedents

Els compostos orgànics volàtils –designats habitual-ment per les seves sigles en castellà/català o en anglès:COV o VOC, respectivament– són emesos a l’atmosferaper determinades activitats que utilitzen dissolvents oproductes que en contenen, i en els darrers anys hanconstituït una problemàtica mediambiental de creixentpreocupació a Euskadi.

De fet, a Euskadi, fins no fa gaire les emissions deCOV no havien estat objecte d’un control adequat, acausa principalment de l’obsolescència de la legislacióen matèria de contaminació atmosfèrica que estava envigor, la qual regulava les emissions atmosfèriques decontaminants convencionals (NOx, SO2, CO, partículessòlides, etc.) i de diversos contaminants minoritaris(HCl, per exemple). No obstant això, no s’havia establertcap límit específic per a les emissions de COV.

Aquest fet contrastava amb la situació d’altres païsoseuropeus, com ara Alemanya, els Països Baixos, el RegneUnit i d’altres, on la legislació en matèria de contamina-ció atmosfèrica estava més avançada, ja que, de fet, esta-ven regulades de manera específica les emissions decompostos orgànics volàtils (COV) a l’atmosfera; raó perla qual aquestes legislacions han estat preses com a refe-rència en estudis específics per suplir la llacuna existenta Euskadi. A més d’estar regulades les emissions totals deCOV a l’atmosfera, algunes d’aquestes legislacions esta-blien limitacions per a les emissions de compostos orgà-nics específics, i per això s’han classificat els diferentscompostos en funció de la seva toxicitat/perillositat.

Conscients de la necessitat d’actualitzar la legislacióen matèria de contaminació atmosfèrica, van sorgir ini-ciatives a Euskadi, bàsicament promogudes per l’Ad-

ministració pública basca (Indústria i Medi Ambient),que van tractar de promoure, al començament i mitjananys noranta, l’actualització del Decret 833/1975, tot uti-litzant com a base legislacions d’altres països, principal-ment l’alemanya abans esmentada.

Aquestes iniciatives finalment no van acabar de reei-xir, principalment pel fet de coincidir amb determinadespropostes que estaven sorgint des de la Comissió Euro-pea i que finalment han estat adoptades com a directiveseuropees d’obligat compliment per a tots els Estatsmembres. Concretament, són dues les directives que hanestablert les bases per regular la contaminació generadapels compostos orgànics volàtils generats per l’ús de dis-solvents: la Directiva 96/61/CE, relativa a la prevenció icontrol integrats de la contaminació, coneguda comuna-ment per les seves sigles en anglès IPPC, i la Directiva1999/13/CE, relativa a la limitació de les emissions decompostos orgànics volàtils en determinades activitatsque utilitzen dissolvents, coneguda per les seves siglesen anglès, VOC, o en català i castellà, COV.

La progressivaimplantació de laDirectiva de COV aEuskadi. ExperiènciespràctiquesÓscar Santa Coloma MozoLABEIN Centro Tecnológicosantacol@labein.es

Mónmunicipal

Per exemple, la legislació alemanya TA-Luft,sobre contaminació atmosfèrica, classifica els com-postos orgànics en tres categories, en funció de laseva toxicitat, tot establint per a cada classe unslímits d’emissió específics:

• Classe I: 20 mg/m3 per a fluxos ≥ 0,1 kg/h• Classe II: 100 mg/m3 per a fluxos ≥ 2 kg/h• Classe III: 150 mg/m3 per a fluxos ≥ 3 kg/hEssent la classe I la dels compostos més

tòxics/perillosos, i la classe III, la dels que ho sónmenys, com es pot deduir fàcilment pels valors indi-cats.

28

Aquestes directives han experimentat un retard signi-ficatiu en la seva transposició a l’ordenament jurídicespanyol, la qual cosa, unida a l’obsoleta legislació queestava en vigor, ha provocat que la situació de les empre-ses de l’Estat espanyol en general i les d’Euskadi en par-ticular estiguin en desavantatge enfront de les empresesd’altres països europeus on les emissions de COV escontrolen des de fa uns quants anys. Aquesta situació dedesavantatge podria afectar de manera negativa la com-petitivitat de les empreses basques.

Una de les principals implicacions que es poden deri-var de l’entrada en vigor de la Directiva de COV i de laseva transposició a l’Estat espanyol per a les empresesbasques, és que afecta no només empreses grans, sinótambé pimes, amb les connotacions que això comporta:menor capacitat inversora, menor desenvolupamentd’R+D propi, etc. Tenint en compte que gran part del tei-xit industrial basc està format per pimes, s’ha de posaruna atenció especial en aquesta qüestió, i per això ha sor-git la necessitat d’actuar immediatament des que ha estatadoptada la Directiva de COV.

Experiències desenvolupades a Euskadi per a la implantació de la Directiva de COV

Amb el present document es pretén passar revista ales principals experiències que s’han dut a terme o s’es-tan duent a terme actualment a Euskadi per impulsar laimplantació de la Directiva de COV i l’adaptació de lesempreses als requeriments i exigències establerts peraquesta:

– Cens d’activitats i instal·lacions afectades per laDirectiva de COV.

– Inventari d’emissions de compostos orgànics volà-tils de la CAPB.

– Eina per a la implantació de la Directiva / Reialdecret de COV.

Altres instruments i mecanismes que s’utilitzen aEuskadi, promoguts i/o finançats per l’Administraciómediambiental basca, com a eines per a la implantacióde la Directiva de COV, són els següents:

– Subvencions a empreses per a inversions en milloresmediambientals, entre les quals s’inclouen de maneraespecífica les relacionades amb la minimització delsCOV en instal·lacions afectades per la Directiva de COV.

– Eines de suport per a empreses en qüestions diver-ses, entre les quals s’inclou de manera específica la pro-blemàtica d’emissions de COV.

Cens d’activitats i instal·lacionsafectades per la Directiva de COV

El Cens d’activitats i instal·lacions de la ComunitatAutònoma d’Euskadi (CAPB) incloses en l’àmbit d’apli-cació de la Directiva 1999/13/CE del Consell, relativa ala limitació de les emissions de compostos orgànicsvolàtils en determinades activitats i instal·lacions, és untreball que es va dur a terme els anys 1999-2000, i quees va iniciar amb l’entrada en vigor de la Directiva deCOV. El seu objectiu va ser, com el mateix títol indica,elaborar un cens de les activitats i instal·lacions de laComunitat Autònoma d’Euskadi incloses en l’àmbitd’aplicació d’aquesta, i l’objectiu final del present estu-di és disposar d’una base de dades preliminar amb totesles instal·lacions potencialment afectades per la Directi-va de COV que permetés posteriorment continuar fentels passos oportuns per poder-la implantar.

Atesa la novetat d’aquesta Directiva, a Euskadi es vaconsiderar necessari fer els passos adequats per poder fer-ne un compliment eficaç, raó per la qual el Govern bascva plantejar, com a primer pas, la realització del Cens deles activitats i instal·lacions de la Comunitat Autònomad’Euskadi incloses en l’àmbit d’aplicació d’aquesta.

El cens es va incloure en una base de dades, i alhoraes va elaborar una eina informàtica per facilitar-ne laconsulta per codi d’activitat econòmica, per activitat dela Directiva de COV, i per territori històric (província).

10Setembre 2004

SAM

La situació de les empreses de l’Estat espanyol en general i les d’Euskadi en particular

estan en desavantatge enfrontde les empreses d’altres païsoseuropeus on les emissions de

COV es controlen des de fa unsquants anys

ETAPA I. ELABORACIÓ DE LA BASE DE DADES

IDENTIFICACIÓ INICIAL DELS SECTORS AFECTATS

RECERCA I RECOPILACIÓ DE FONTS

ELABORACIÓ DE LA BASE DE DADES CNAE SELECCIONADES

ELABORACIÓ I TRAMESA DE LA FITXA

ESTUDI INDIVIDUALITZAT DE L’AFECTACIÓ DE LA DIRECTIVA ALS SECTORS I EMPRESES

ELABORACIÓ DEL CENS D’EMPRESES

Ósc

ar S

anta

Col

oma

29

Uns quants resultatsEn una primera aproximació, s’estima que la Directi-

va de COV podria afectar més d’un miler d’empreses dela CAPB d’una gran varietat de sectors industrials, majo-ritàriament pimes. Es tracta d’una primera aproximació,en principi sobreestimada, atès que hi pot haver empre-ses que no arribin als llindars de consum establerts per laDirectiva i n’hi pot haver d’altres que tinguin externalit-zades activitats del procés afectades per la Directiva,com per exemple pot passar amb operacions de recobri-ment de superfícies.

En les figures següents es presenten, a manera il·lus-trativa, el nombre d’empreses identificades com a poten-cialment afectades a la CAPB, classificades per activitat(CNAE) i d’acord amb les activitats definides per la

Directiva de COV, respectivament; tot i que en aquestaúltima hi ha empreses que fan més d’una activitat. Comes pot observar, les activitats majoritàriament afectadessón les de neteja i recobriments, principalment sobresuperfícies metàl·liques, de plàstic i de fusta; i laimpremta (sector arts gràfiques). Altres activitats ambmenor implicació són la fabricació de recobriments i laconversió de cautxú.

Inventari d’emissions de compostosorgànics volàtils de la CAPB

Després de l’elaboració del Cens d’activitats i ins-tal·lacions d’Euskadi afectades per la Directiva de COV,s’emprèn l’elaboració d’un Inventari d’emissions decompostos orgànics volàtils. Aquest treball, al principi,es planteja cenyint-se a les instal·lacions afectades per laDirectiva de COV. No obstant això, després d’una refle-xió, es decideix ampliar-ne l’abast a totes les activi-tats/sectors potencialment emissors de COV, la qual cosapermetrà conèixer la contribució de cadascuna de lesfonts i establir així estratègies més concordes orientadesa la reducció dels COV.

Món municipal

Les activitats majoritàriamentafectades són les de neteja irecobriments, principalment

sobre superfícies metàl·liques,de plàstic i de fusta; i la

impremta (sector arts gràfiques)

Estructura del cens d’empreses

LLISTA D’EMPRESESPER CNAE

LLISTAD’EMPRESES

INFORME INDIVIDUALITZAT DE CADA EMPRESA

INFORME INDIVIDUALITZAT DE CADA EMPRESA

INFORME INDIVIDUALITZAT DE CADA EMPRESA

ÀLABA

EMPRESES NOAFECTADES EN

LA CAPV

LLISTA D’EMPRESES PER ACTIVITATS

DE LA DIRECTIVA

LLISTA D’EMPRESESAFECTADES PER

PROVÍNCIES

LLISTAD’EMPRESES

INFORME INDIVIDUALITZAT DE CADA EMPRESA

CNAE AFECTATS

CNAE NOAFECTATS

LLISTAD’EMPRESES

INFORME INDIVIDUALITZAT DE CADA EMPRESA

EMPRESESAFECTADES EN LA CAPV

GUIPÚSCOA

BISCAIA

LLISTAD’EMPRESES

LLISTAD’EMPRESES

Ósc

ar S

anta

Col

oma

«CENS D’ACTIVITATS IINSTAL·LACIONS DE

LA CAPV INCLOSES ENL’ÀMBIT D’APLICACIÓ

DE LA DIRECTIVA1999/13/CE DEL

CONSELL, RELATIVA ALES EMISSIONS DE

COV A DETERMINADESACTIVITATS I

INSTAL·LACIONS»

30 10Setem

bre 2004

SAM

1200

1000

800

600

400

200

1812

903

123

103

32

373

10835

1.078

13

423

55

0

Empreses d’Euskadi afectades segons les activitats de la Directiva COV

Extracció i refinament de greixos

Fab. recobriments,tintes...

Rec. sup. metàl·liques,plàstiques

Rec. vehicles

Rec. sup. fusta

Rec. su. tèxtils i paper

Recup. cuir

Neteja en sec

Fab. calçat

Farmàcia

Impremta

Conversió de cautxú

Neteja de superfícies

Renov. acabat vehicles

Rec. filferro de bobines

Impregnació de fusta

Rec. amb adhesius

Laminació de fusta,plàstic

Óscar Santa ColomaÓscar Santa Coloma

28. Prod. metàl·lics, no maquinària i equip

27. Metal·lúrgia

25. Fab.cautxú i mat. plàstiques

24. Ind. química

22. Edició, arts gràfiques

21. Ind. paper

20. Ind. fusta i catxúo

18. Ind. cuir

17. Ind. tèxtil

15. Ind. alimentació

29. Maquinària i equip mecànic

31. Maquinària i material elèctric

32. Mat. electrònic

33. Instruments mèdics quirúrgics

34. Vehícles de motor

35. Altre material detransport

36. Mobles

37. Serveis rec. mat.secundaris en brut

51. Serveis cpm. iintermediàris, etc.

74. Altres serveisempresarials

1300

1200

1100

1000

900

800

700

600

500

400

300

200

1000

Empreses d’Euskadi afectades per la Directiva COV per sectors

Empreses afectades per la Directiva de COV

Nre. total d'empreses per CNAE

Uns quants resultatsTal com s’il·lustra en les figures següents, el sector

amb una contribució més gran a les emissions de laCAPB és l’ús de dissolvents i/o productes que en conte-nen, amb una contribució de més de la meitat de lesemissions totals (incloses les emissions biogèniques dela superfície arbrada de la CAPB).

Dins del sector «Ús de dissolvents», que comprèn gai-rebé en la seva totalitat les activitats afectades per la Direc-tiva de COV –a excepció de l’ús domèstic–, les activitatsamb una contribució més gran a les emissions de COV sónels recobriments i la neteja de superfícies. Altres activitatsque hi contribueixen en menor proporció són la fabricacióde coles i tintes, la impressió i la conversió de cautxú.

Aquest Inventari constitueix el primer estudi d’aques-tes característiques realitzat a Euskadi. El seu abast,metodologia i aprofundiment el configuren com una pri-mera eina indispensable a l’hora de definir i adoptarplans i estratègies orientats a la minimització de lesemissions de COV. Actualment, com s’indica a conti-nuació, està en fase d’actualització.

31

L’experiència actual. Treballs en desenvolupament

Inventari d’emissions d’EuskadiActualment s’elabora a Euskadi un Inventari d’emis-

sions de gasos acidificants, precursors de l’ozó i partícu-les. En el marc d’aquest treball, es pretén dur a terme unaactualització i millora de l’Inventari d’emissions deCOV que hem descrit.

Aquest projecte, a més de portar a terme l’Inventari

d’emissions d’Euskadi, té com a objectius prioritaris ladefinició de la metodologia necessària per a l’elaboraciói actualització periòdica de l’Inventari, i la definició deles estratègies de reducció per a cadascun dels contami-nants objecte d’estudi.

Eina per a la implantació del Reial decret 117/2003,de COV a Euskadi

També està en fase de desenvolupament una eina desuport específica per a la implantació a Euskadi del Reialdecret 117/2003, que trasllada a l’Estat espanyol laDirectiva de COV.

Món municipal

Plantes de combustió

no industrial1%

Combustió en la generació itransformació

d’energia elèctrica1%

Naturalesa27%

Transport per carretera

11%

Combustió en la indústriamanufacturada

1% Processosproductius

4%

Extracció idistribució decombustibles

fòssils2%

Ús de dissolvents i altres productes

53%

Desglossament de les emissions de COV generades a Euskadi provocades per l’ús de dissolvents

Neteja de superfícies

11%Ús domèstic

13%

Altres19%

Impressió4%

Oli2%

Preservació fusta

0,28%

Aplicació de coles

3%

Neteja en sec0,19%

Filferros0,31%

Cautxú4%

Tintes(fabricació)

3%

Fabricació de coles

2%

Recobriments58%

Ósc

ar S

anta

Col

oma

Ósc

ar S

anta

Col

oma

Contribució de les diferents activitats/sectors a les emissions de COV a Euskadi

32

Aquest treball consta de dues fites principals:– El disseny, desenvolupament i implantació d’una

pàgina web.– El desenvolupament d’una eina informàtica per a la

realització del Pla de gestió de dissolvents.La pàgina web que estarà inclosa, properament, al

web del Govern basc, pretén ser una eina de difusió de la Directiva / Reial decret de COV per a totes les activi-tats afectades. Així mateix, pretén ser una eina perquè les empreses notifiquin les seves dades d’activitat abansdel desembre del 2004, d’acord amb la Decisió2002/529/CE del Consell.

L’eina informàtica que també es desenvolupa a horesd’ara per a la realització del Pla de gestió de dissolvents,pretén a més ser una eina que permeti a les empresesverificar el compliment de la Directiva / Reial decret deCOV. Aquesta eina es posarà a la disposició de lesempreses i entitats afectades per la Directiva a fi de pro-porcionar-los una ajuda per a l’elaboració del Pla de gestió de dissolvents i la posterior remissió d’aquest a la Viceconselleria de Medi Ambient del Govern basc.

Altres instruments de suport

Així mateix, hi ha altres instruments de suport que esposen a disposició principalment de les indústries i quepoden promoure i facilitar la implantació de la Directivade COV a Euskadi. Alguns d’aquests instruments que espoden ressenyar són els següents:

1) Programa del Govern Basc de subvencions aempreses per a la realització d’inversions destinades a laprotecció del medi ambient.

Aquestes subvencions s’atorguen d’acord amb uns cri-teris prioritaris d’adjudicació i es convoquen anualment.Un d’aquests criteris d’adjudicació en l’última convoca-tòria del 2003 va ser la reducció de les emissions de com-postos orgànics volàtils d’acord amb el que es disposa enel Reial decret 117/2003, de 31 de gener, sobre limitaciód’emissions de compostos orgànics volàtils degudes al’ús de dissolvents en determinades activitats.

2) Altres instruments i eines de suport remarcablessón els que la Societat Pública de Gestió Ambiental, del

Govern basc, IHOBE, posa al servei de les empreses delPaís Basc. Algunes d’aquestes eines són les següents:

– El servei IHOBE Line: Servei d’InformacióAmbiental Gratuït per a la indústria basca, entre elstemes del qual hi ha la implantació de la Directiva / Reialdecret de COV.

– Producció Neta EKOSCAN.– Manual pràctic de legislació mediambiental per a

la indústria basca.– Altres: Suport per a la implantació de la ISO

14001, Catàleg de reciclatge industrial, publica-cions mediambientals de suport a l’empresa, etc.

Conclusions

Des que el 1999 es va aprovar la Directiva 1999/13,sobre la limitació de les emissions de compostos orgà-nics volàtils degudes a l’ús de dissolvents en determina-des activitats i instal·lacions, s’ha iniciat a Euskadi elcamí per implantar-la a través de diverses iniciatives,totes les quals han estat promogudes per l’Administraciómediambiental basca.

Aquest camí fet permetrà facilitar la implantació de laDirectiva / Reial decret de COV a Euskadi. No obstantaixò, és necessari continuar promovent iniciatives a totsels nivells de l’Administració, tant autonòmic com local,i també establir eines i instruments de suport que perme-tin a l’empresa adaptar-se per complir els requeriments iexigències establertes en aquesta legislació, que podenanar des d’ajuts de caràcter financer (subvencions i crè-dits tous), fins a l’establiment d’acords voluntaris perreduir les seves emissions d’acord amb un calendari con-sensuat per totes dues parts.

Per tant, més enllà d’una tasca de control (d’altrabanda necessària), s’ha de promoure un enfocamentproactiu de l’Administració a l’hora d’implantar lesnoves regulacions i exigències legislatives, amb el quales busqui la implicació activa de la indústria i parts inte-ressades. Aquest és l’enfocament que s’ha deciditemprendre a Euskadi tal com queda reflectit en l’Estra-tègia ambiental basca de desenvolupament sostenible2002-2020.

10Setembre 2004

SAM

33

Davant dels primers esborranys del que posteriormentvan ser les directives 2000/69/CE i 1999/13/CE, de con-trol dels nivells de benzè en l’aire i de l’ús de dissol-vents orgànics a la indústria, el Servei del Medi Ambient(SMA) de la Diputació de Barcelona va decidir, l’any1996, iniciar una avaluació dels nivells de compostosorgànics volàtils. Es varen determinar especialmentBenzè, Toluè, Etilbenzè i Xilens (BTEX), compostos lli-gats al trànsit, i Tricloretilè, Percloroetilè, Cloroform iTetraclorur de Carboni dissolvents ampiament utilitzatsa l’indústria. Posteriorment es va anar augmentant elnombre de compostos analitzats, incloent d’altres halo-genats, armàtics i alifàtics, especialment l’acetat de butil,l’acetat d’etil i la cilcohexanoma de les cabines de laXarxa Automàtica de la qual era titular (Sabadell,Terrassa, Vilafranca del Penedès, Mataró, Mollet delVallès, Granollers, Santa Perpètua de Mogoda, Vic iManlleu); aquestes avaluacions es van realitzar mitjan-çant cromatografia de gasos i detectors de flama i decaptura electrònica al laboratori del mateix SMA.

Arran d’aquestes primeres avaluacions, es va decidirestendre les mesures a les zones de les rodalies de lescabines de la Xarxa Automàtica, de manera que es va ini-ciar un seguit d’estudis d’abast municipal i supramunici-pal, el primer dels quals, iniciat el 1996 i acabat el 1997,es va centrar en el Vallès Oriental, on l’SMA de la Dipu-tació de Barcelona disposava de les cabines automàti-ques de Santa Perpètua de Mogoda, Mollet del Vallès iGranollers, i també de les dades meteorològiques de lesestacions de terra de Montcada i Granollers del SistemaSIPAC. En total, es van mostrejar nou municipis delVallès Oriental i del Vallès Occidental: Mollet del Vallès,Santa Perpètua de Mogoda, Granollers, Lliçà de Vall,Montmeló, Montornès del Vallès, Sant Fost de Camp-sentelles, Polinyà i la Roca del Vallès.

Els resultats d’aquest primer estudi van ser prou inte-ressants per realitzar-ne de nous, al llarg de l’any 1998,

a la zona d’Osona i als municipis de Terrassa, Sabadell iMataró. La difusió dels resultats d’aquests primers estu-dis territorials dels nivells de compostos orgànics volàtilsen l’aire va donar lloc als primers encàrrecs específics,com ara l’encàrrec del Consell Comarcal del Maresmed’estudiar el Polígon de Palafolls (1997), el de l’Ajunta-ment de Sant Celoni d’estudiar el Polígon Químic de laTordera (1998 i 1999) o el de l’Ajuntament de Polinyàrespecte als seus polígons industrials.

Al final del 1999 i començament del 2000, l’anàlisi decompostos orgànics volàtils ja va ser una oferta consoli-dada de suport del Servei del Medi Ambient al controlambiental dels municipis.

La tasca desenvolupada al llarg d’aquest primer perí-ode de treball, la resumim en la taula 1, on podem cop-sar l’abast territorial, el nombre de mostres i els valorsassolits:

Durant el mandat 2000-2003, s’ha continuat la tascatot aprofundint en l’estudi territorial incorporant-hi estu-dis de compostos orgànics volàtils: en total, 557 mostresa 55 municipis.

Especialment s’ha continuat aprofundint afegint estu-dis de COV a les auditories ambientals territorials del’SMA en què s’ha considerat necessari; concretament,han estat 135 mostres preses per a nou auditories (Cor-nellà de Llobregat, Olesa de Montserrat, Sant Joan de

L’aportació del Serveide Medi Ambient de laDiputació de Barcelonarespecte als COVRamon Rabella PujolTècnic del Servei de Medi AmbientDiputació de Barcelona

Experiència

La difusió dels resultatsd’aquests primers estudisterritorials dels nivells de

compostos orgànics volàtils enl’aire va donar lloc als primers

encàrrecs específics

34

Vilatorrada, les Franqueses del Vallès, Collbató, el Bruc,Lliçà de Munt, Sant Esteve Sesrovires, Santa Eulàlia deRonçana i Martorelles), i a dos municipis de la zona delVallès Oriental es va fer també un estudi sobre la quali-tat ambiental i les males olors, amb un total de 69 mos-tres preses.

El control de les activitats amb impacte ambiental haestat un altre origen dels estudis de compostos orgànicsvolàtils, concretament de 277 mostres preses a vintmunicipis per a un control de 27 activitats.

Al mateix temps, s’ha anat millorant l’equipamentinstrumental del laboratori d’anàlisi, amb l’adquisiciód’un equip de desorció tèrmica acoblat a un cromatògrafde gasos –espectrometria de massa–. També s’han incor-porat cromatògrafs per a BTEX a les dues noves unitatsmòbils adquirides per la Diputació de Barcelona.

Aquest any, el Servei del Medi Ambient està acabantde preparar un innovador i ambiciós projecte d’avaluacióterritorial dels nivells de BETX als municipis de Barce-lona mitjançant captadors passius. Els captadors passiuss’han de calibrar comparant-los amb altres mètodes iadaptant-los a les nostres necessitats operatives i de mos-treig. En el moment en què el mètode estigui posat apunt, serà possible una valoració relativament ràpida iprecisa dels nivells de BETX a Barcelona.

10Setembre 2004

SAM

Benzè 49,30 16,70 5,70 5,1/6,4

Toluè 1.814,00 146,10 45,10 36,1/54,1

m,p-Xilens 1.046,30 126,40 33,40 25,5/41,4

o-Xilè 253,40 26,45 8,10 6,5/9,7

Triclormetà 496,20 7,70 4,07 1,4/6,8

Tetraclormetà 49,00 6,40 1,90 1,6/2,1

Tricloretè 469,10 57,50 12,80 9,8/15,9

Tetracloretè 610,80 45,20 9,80 6,5/13,1

492 mostres de 49 municipis diferents

Valor màxim Percentil Valor Interval mesurat 95 mitjà de confiança

Taula 1. Resum dels resultats de les mesures de COV en el període 1997-2000

Emissions de COV en un complex industrial

Txi

qui

Lóp

ez

35

Introducció

En els darrers anys, les polítiques mediambientals,cada cop més exigents, han palesat la necessitat d’im-plantar i explotar diferents tipus d’infraestructures detractament ambiental (ITA), com són les estacions de depuració d’aigües residuals, abocadors, plantes detractament de residus, i d’altres. Cal assenyalar respectea això que, no obstant la intencionalitat i la importàn-cia d’aquestes polítiques, és evident que només hi ha unafracció de la contaminació d’entrada que s’elimina en elsprocessos, i una altra que es transfereix, i que en deter-minats casos això es fa sense l’adequat control d’uncompartiment a l’altre del medi.

Els impactes atmosfèrics més importants d’aquestesinstal·lacions de tractament de la contaminació són elssegüents:

• Emissions atmosfèriques de contaminants orgànicsvolàtils (COV), com ara carbonils, àcids grassoslleugers, terpens, mercaptans, amines, etc., elsquals poden tenir significació quant al seu potencialde formació d’ozó troposfèric i la seva toxicitat i/ocontribució a l’existència d’episodis odorífers.

Gasos permanents com ara l’amoníac i l’àcid sulfhí-dric, que presenten també una toxicitat significativa –amés d’implicacions odoríferes–, o el metà i el diòxid decarboni, que contribueixen a l’anomenat efecte hivernacle.

• Altres emissions atmosfèriques: aerosols i demicroorganismes (entre els quals n’hi pot haver depatògens).

• També es produeix l’emissió de soroll com a con-seqüència del funcionament de la maquinàriacorresponent o d’istal·lacions subsidiàries com arales plantes de cogeneració d’aprofitament del bio-gàs que es produeix, per exemple, als abocadors deresidus sòlids urbans (RSU) o a les plantes de trac-tament de purins.

Per tant, a l’hora d’implantar un nou projecte d’unaITA, o de modificar-ne un d’existent, o quan s’estudien

estratègies de reducció de les seves emissions, el mésadequat és considerar-les com qualsevol altra instal·lacióindustrial, tot preveient com caracteritzar les emissions,com determinar els efectes, com avaluar els resultatsobtinguts i com desenvolupar i dur a terme una políticaque permeti aplicar tecnologies preventives o correctivesencaminades a la minimització de les emissions atmos-fèriques corresponents.

És important mencionar que en els processos quetenen lloc a les infraestructures de tractament ambiental,hi ha la possibilitat de formació i/o emissió de COV alllarg del procés. Per exemple:

• Formació de COV a partir dels mateixos microor-ganismes.

• Formació a partir de processos biològics de degra-dació de la matèria orgànica (per exemple, en elbiogàs dels abocadors o en les emissions de lesplantes de compostatge). En la figura 1 es presentenesquemàticament diferents processos de formacióde COV com a conseqüència de la biodegradació dela matèria orgànica.

• Formació de by-products de cloració i ozonització(com és el cas dels trihalometans a partir de la clo-ració de matèria orgànica).

• Emanacions d’origen físic (com succeeix en elfenomen d’stripping a les basses airejades de lesEDAR o en la transferència de COV presents alsefluents d’elements que comporten salts d’aigua).

Els COV atmosfèrics en les infraestructuresde tractamentambiental (ITA)Santiago AlierConsultor ambiental

Experiència

En els processos que tenenlloc a les infraestructures detractament ambiental, hi pot

haver la possibilitat deformació i/o emissió de COV

al llarg del procés

36

Cal tenir en compte que la composició i concentraciódels COV presents en les emissions de les ITA depe-nen de manera molt directa dels efluents líquids (en elcas de les depuradores d’aigües residuals) o de sòlids (en el cas, per exemple, de les plantes de compostatged’RSU), així com dels diferents elements de tractamentque integren les ITA, i també de les característiques,disseny i manera d’operar dels processos corresponents.

En els apartats següents d’aquest article es dóna unavisió panoràmica de les emissions de COV en diferentstipus d’instal·lacions de tractament ambiental com sónles EDAR, les plantes de compostatge i els abocadorsd’RSU.

Emissions de COV a les EDAR

Els compostos orgànics volàtils (i les seves correspo-nents concentracions) que es troben a les aigües resi-duals varien considerablement en funció de l’origen d’a-questes. Així, per exemple, l’AMSA (Association ofMetropolitan Sewerage Agencies), a partir d’un estudirealitzat a 1.671 EDAR (que tractaven el 81% dels cabalsdels Estats Units), va determinar que les fonts industrialspresentaven la màxima contribució a la presència deCOV a les aigües residuals a tractar. Cal assenyalar, d’al-tra banda, que, a part dels abocaments domèstics, moltsdels COV determinats en aigües residuals urbanes pro-venen sovint d’abocaments industrials recollits en

col·lectors mixtos. En la taula 1 es relacionen els COVdetectats més sovint (deu dels quals representen el 98%del total) a les entrades de les EDAR urbanes, els qualsprovenen principalment dels abocaments industrials.D’altra banda, a tall d’exemple, en la taula 2 s’indiquendiversos COV emesos pel conjunt d’elements d’unaEDAR.

Pel que fa al seu origen, a banda dels COV involucratsen processos industrials (principalment utilitzats com adissolvents), que sovint es tracten de manera conjunta

10Setembre 2004

SAM

reducció hidròlisiSO4

2–(d) S2–

(d) H2S (àc. sulfhídric)

Comp. carbonílics (cetones i aldehids)

SUCRES i LÍPIDSÀcids grassos volàtils (AGVs o FAV)

LISINA Cadaverina

ARGININA Putresceïna

TRIPTÒFAN Escatol

MercaptoetilaminaMETIONINA

Tioèters (sulfur dimetil, disulfur dimetil, etc.)

RH35H R-S-S-R R-SO-S-R RSO2R RSO3HMercaptà Disulfur Àc. sulfònic

R-S-R R-SO-R R-SO2-RSulfur Sulfòxid Sulfona

Figura 1. Formació de diferents COV i altres substàncies odoríferes en sistemesde col·lecció i tractament d’aigües residuals

Taula 1. Els deu COV quantitativament méssignificatius a l’entrada d’EDAR urbanes als EUA(Font: AMSA, per a un inventari d’un conjuntd’EDAR amb una capacitat de tractament de 4 × 106 m3 d’aigües residuals/any)

Acetona 2,7 × 106 1.069,5

Toluè 2,8 × 105 14,3

Xilens 2,7 × 105 20,3

Tetracloroetè 1,5 × 105 8,5

Diclorometà 1,2 × 105 10,6

Cloroform 1,0 × 105 5,9

Benzè 7,7 × 104 3,1

1,1,1-Tricloroetà 6,8 × 104 4,2

Etilbenzè 5,0 × 104 2,5

SubstànciaCàrrega màssica Conc. mitjana

(kg/any) (µg/L)

Taula 2. Emissions totals de COV antropogènics en dues EDAR urbanes

Diclorometà 343 1.252

Cloroform 80 211

1,1,1-Tricloroetà 1.799 67

Tricloroetè 166 39

1,4-Diclorobenzè 98 88

Tetracloroetè 61 48

Toluè 269 521

m+p-Xilens 166 39

o-Xilè 77 44

3-Etiltoluè + 4-etiltoluè 271 82

1,2,4-Trimetilbenzè 198 64

1,3,5-Trimetilbenzè 138 32

SubstànciaTaxes emissió (g/dia)

EDAR A EDAR B

37

amb les aigües sanitàries, cal considerar també la granquantitat de COV presents en els productes d’ús domès-tic o en l’àmbit comercial i de serveis. Així es pot consi-derar que els COV es troben en ambientadors, productesde neteja, sabons i detergents, cosmètics, productes detractament de superfícies, coles i adhesius, medicamentsi productes parafarmacèutics, etc.

Cal assenyalar que una fracció important dels COVque formen part d’aquests productes de consum pot anara parar a les aigües residuals urbanes (o també als RSU)i seguir el cicle corresponent, i que actualment no es pot,a la llum dels treballs d’investigació desenvolupats finsara, avaluar quantitativament la importància de la contri-bució d’aquest tipus de fonts en el conjunt de la conta-minació del medi aquàtic per COV. L’establiment depolítiques encaminades a modificar les composicionsdels productes de consum domèstic (per exemple, lasubstitució dels dissolvents halogenats en els líquidscorrectors de mecanografia) permetrà disminuir els abo-caments a les xarxes urbanes i, paral·lelament, les entra-des a les EDAR i les corresponents emissions.

Les unitats de procés d’una estació de depuració d’ai-gües residuals biològica queden classificades en un delsquatre blocs següents:

• Elements de capçalera (col·lectors, estacions debombeig, etc.).

• Tractament primari/preliminar: dessorrament, fil-tració, sedimentació, separació de greixos, homoge-neïtzació/equalització, etc.

• Tractament secundari o biodegradació dels com-postos orgànics per acció dels microorganismesactius de la biomassa dels fangs activats amb l’ajutd’oxigen. Requereixen una aportació d’oxigen perairejament (superficial o subsuperficial) i/o per in-jecció d’oxigen pur.

• Tractament postbiològic, que inclou la sedimenta-ció, filtració, cloració, ozonització, filtració ambcarbó activat, etc.

• Tractament dels sòlids: mitjançant espessiment,deshidratació, assecatge, digestió (aeròbica o anae-ròbica), compostatge, metanització-combustió, etc.

En cada una de les etapes es produeixen emissions. Acontinuació es descriuen qualitativament els mecanismesd’emissió i els factors que cal tenir en compte de les eta-

pes en què es divideix el procés de depuració d’aigüesresiduals.

Emissions dels elements de les etapes de tractamentprimari

Les emissions atmosfèriques en aquesta fase es pro-dueixen per volatilització a partir de superfícies quies-cents o per turbulències en desguassos, sobreeixidors i/ocascades. A les basses de separació de sorres per aeraciós’afegeix la possibilitat d’arrossegament per les bombo-lles d’aire ascendents, i als tancs d’equalització, per lesturbulències generades per agitació mecànica.

Els factors que cal considerar per al control de lesemissions en aquesta etapa són la configuració de casca-des i desguassos, les àrees superficials descobertes, lesrelacions gas/líquid en els conductes (com ara les clave-gueres), l’agitació, etc.

Emissions dels reactors biològicsInclouen la volatilització superficial, per turbulències

en desguassos, l’stripping i l’emissió d’aerosols. En elssistemes de percolació, es produeix un fenomen d’splashque pot provocar emissions significatives.

En aquest cas, els factors significatius són bàsica-ment: la relació d’aireig i tipus, les característiques delsdifusors i/o agitadors i la configuració dels desguassos.

Emissions en els elements de tractament postbiològicAquesta fase es caracteritza per la presència de múlti-

ples àrees quiescents. Els mecanismes d’emissió predo-minants són la volatilització a partir de superfícies quies-cents o per turbulències en desguassos, sobreeixidors,etc.

Els factors que cal tenir en compte són la configura-ció i el tipus de desguassos, el cabal i les dimensions delstancs.

Emissions en el tractament de fangsEn els digestors aeròbics, les emissions estan associa-

des a l’arrossegament per l’excés d’aire introduït en elprocés i, pel que fa als sistemes anaeròbics (que tenenlloc en circuit tancat), principalment per fuites. En lesfases posteriors a la digestió, es produeixen emanacionsatmosfèriques per volatilització. Pel que fa a les eresd’assecatge, les emissions provindran de les superfíciesquiescents i per volteig.

Els factors clau per als digestors aeròbics són el cabala tractar, la superfície i la relació gas/fang. I per als anae-ròbics, els factors descrits i, a més, les característiquesdels recobriments i juntes, la producció de gasos i lapressió.

Cal tenir en compte també que les EDAR són unsfocus potencialment conflictius en relació amb la pobla-ció circumdant a causa de les emissions d’olors (atribuï-bles a una mescla de COV com ara tiols, tioèters, aminesi àcids grassos lleugers, a més d’espècies inorgàniquesfortament odoríferes com l’amoníac i l’àcid sulfhídric).

Per abordar la determinació de les emissions de COVen els diferents elements de les EDAR, es pot adoptardiferents estratègies:

Experiència

L’establiment de polítiquesencaminades a modificar les

composicions dels productes deconsum domèstic permetrà

disminuir els abocaments a lesxarxes urbanes i, paral·lelament,

les entrades a les EDAR i lescorresponents emissions

38

• Utilització de factors d’emissió genèrics (vegeu lestaules 3 i 4).

• Simulació de les emissions amb programaris ad-hoc: es basen en la realització de balanços de massacomplexos, tot aplicant els descriptors matemàticsdescrits anteriorment i/o en l’aplicació dels anome-nats models de fugacitat per als diferents processosque tenen lloc a les EDAR, o per al conjunt d’a-

questa. En aquests models, es poden seleccionar lescaracterístiques de l’efluent, el disseny dels ele-ments de l’EDAR i els paràmetres operacionalscorresponents. Cal assenyalar, per exemple, que laUSEPA, en la regulació Hazardous Organic Natio-nal Emission Standards for Hazardous Air Pollu-tants, especifica l’ús dels models BASTE, TOX-CHEM+ i Water 9. En la taula 5 es presenten elsresultats corresponents a la simulació de les emis-sions d’una EDAR (mixta, que tracta una barrejad’aigües sanitàries urbanes i industrials) i es com-paren amb els valors experimentals obtinguts. Enaquesta taula es pot observar que per als COV indi-cats, pròpiament el procés de depuració real (quecorrespon a la biodegradació) pel que fa a COV pocsolubles (és a dir, fàcilment volatilitzables), arribafins i tot a ser minoritari respecte a la resta, i així,

10Setembre 2004

SAM

Taula 3. Factors d’emissió de COV en elsdecantadors primaris de les EDAR (cal tenir encompte que en aquest cas es tracta generalmentd’un element quiescent i que, per tant, els factorsd’emissió són relativament baixos)

COVTOT (mº 25,2) 0,06

COV poc solubles (fàcilment volatilitzables) / degradables

Benzè 4,3E-03

Etilbenzè 3,7E-03

Tolue 3,9E-03

Xilens 2,5E-04

COV poc solubles (fàcilment volatilitzables) / poc degradables

1,1,1-Tricloroetà 2,9E-03

Triclorometà 3,1E-03

Diclorometà 3,1E-03

Tetracloroetè 2,8E-03

COV solubles (difícilment volatilitzables) / degradables

Acetona 1,6E-03

Metil etil cetona 2,7E-02

Metil isobutil cetona 2,7E-03

Factors d’emissió (FEC) respecte al cabal o a la càrrega de l’efluent

Contaminant FEC (kg/kg en l’efluent)Taula 4. Factors d’emissió globals de COV reactiusen diferents elements d’una EDAR (Font: JEIP)

Sedimentació primària 0,06

Equalització 1,4

Fangs activats (aeració per difusió) 0,13

Fangs activats (aeració mecànica) 0,06

Fangs activats (llit fix) 0,28

Clarificadors secundaris 0,1

Filtració secundària 0,01

Cloració 0,02

Espessiment de fangs (DAF) 0,94

Filtre de bandes 0,000016

Centrifugació de fangs 0,0000037

FE basats en Procés concentració

(lb/lb)

1,1,1-Tricloroetà 74 10 1 15 73 13 1 12

1,1,2-Tricloroetà 64 15 6 15 69 15 1 15

Toluè 20 55 15 10 38 48 1 13

1,4-Diclorobenzè 40 10 20 30 19 46 7 28

Naftalè 15 55 15 15 7 53 7 32

Determinades experimentalment (%) Modelització (%)Substància

Volat.a Biod.b Fangc Efluentd Volat.a Biod.b Fangc Efluentd

Taula 5. Comparació entre les eficiències experimentals d’eliminació d’alguns COV en els diferents vectorsd’emissió d’una EDAR biològica i calculades amb el programari Toronto

Volat.a: percentatge volatilitzat respecte a l’entrada; Biod.b: percentatge biodegradat respecte a l’entrada; Fangc: percentatge en el fang respecte a l’entrada; Efluentd: per-centatge en l’efluent final respecte a l’entrada.

per exemple, els COV clorats s’emeten a l’atmosfe-ra sense tractar, s’associen als fangs o romaneninalterats en l’efluent final.

• Determinació experimental basant-se en preses demostres (amb característiques especials, perquè enla major part dels casos es tracta d’emissions nofocalitzades amb aireig o sense) i posterior anàlisiespeciada dels COV mitjançant cromatografia degasos amb diferents detectors.

Pel que fa a les emissions en EDAR que tracten ai-gües de processos industrials, per exemple a la indústriaquímica, cal considerar que sovint les càrregues orgàni-ques a les aigües residuals a tractar poden presentar con-centracions molt elevades de COV, que es reflecteixensovint en emissions atmosfèriques molt significatives

que fins i tot poden incloure COV mutagènics o bastanttòxics. En les figures 2 i 3, com a exemple es presentauna imatge de captació de les emissions d’una bassad’una EDAR i el TIC-cromatograma corresponent a lesemissions de la bassa d’homogeneïtzació de l’EDAR id’una bassa d’homogeneïtzació d’una planta química onpredominaven dissolvents com l’acetona, el diclorometà,l’isopropanol i l’etanol, entre d’altres.

Per últim, cal assenyalar que sovint les substànciesemeses a les EDAR es detecten també en l’aire ambient(interior o exterior) al voltant de les zones on hi ha ins-tal·lades les EDAR amb eventuals implicacions toxico-lògiques i/o odoríferes (en aquest darrer cas, conjunta-ment amb altres compostos inorgànics com l’amoníac ol’àcid sulfhídric, que també són substàncies que normal-ment es presenten en les emissions de les EDAR).

39

Experiència

Les substàncies emeses a lesEDAR es detecten també en

l’aire ambient al voltant de leszones on hi han instal·lades les

EDAR amb eventuals implicacionstoxicològiques i/o odoríferes

Man

el A

lmar

cha

Emissions difuses de piles de compost

Man

el A

lmar

cha

Emissions atmosfèriques de COV d’un dipòsit d’RSU

Presa de mostres de COV en una EDAR

Man

el A

rman

cha

40

Emissions de COV en plantes de compostatge

El compostatge és el procés biològic aeròbic mitjan-çant el qual els microorganismes actuen sobre la matèriabiodegradable (com per exemple restes de poda, RSU,fangs d’EDAR, residus d’animals, excrements, etc.) totrealitzant un procés d’humificació que produeix l’ano-menat «compost», que és un material que s’utilitza coma esmena dels sòls agrícoles i com a adob no químic.

El compostatge es duu a terme, bé en piles, bé entúnels. Les piles o els materials dipositats en l’interior delstúnels, per garantir les condicions d’aerobiosi, es voltegenperiòdicament o reben una circulació contínua d’aire perafavorir l’aireig. Cal assenyalar que en les primeres set-manes del procés la descomposició de la matèria orgànicaés molt important, i és precisament llavors quan es pro-dueixen les emissions més importants de COV.

En el cas dels túnels de compostatge, normalment esprodueix la circulació forçada d’aire, i les emissionscorresponents es condueixen cap a l’exterior, on es trac-ten (o, més ben dit, s’haurien de tractar sempre) per talde minimitzar-les. Els COV emesos en els processos decompostatge normalment són d’origen biogènic (en con-comitància amb els materials que es composten), encaraque sovint s’hi detecten també COV no biogènics d’úsindustrial i/o domèstic que normalment es troben pre-sents en els biosòlids (fangs d’EDAR, RSU, etc.) objec-te de compostatge.

En la taula 6 es presenten els resultats de les emis-sions provinents dels túnels de compostatge abans i des-prés de fer-hi el tractament final mitjançant un biofiltre(que cal comentar que en aquest cas presentava una efi-ciència mediocre, ja que amb aquesta tecnologia de trac-tament optimitzada amb els biofiltres de nova generacióes poden assolir rendiments propers al 95-98% per a lamajor part de COV).

Emissions de COV en els abocadorsd’RSU

En aquest tipus d’ITA, els residus es dipositen demanera controlada en depressions naturals o en zonesexcavades artificialment, en les quals en terrenys pocvulnerables s’apliquen elements d’impermeabilització(per exemple membranes basals) i altres (com ara dre-natges i sistemes de recollida dels lixiviats, xarxes derecol·lecció de gasos, etc.) per a la protecció del medicircumdant.

La matèria orgànica que forma part dels RSU experi-menta una degradació anaeròbica que té com a conse-qüència la producció de biogàs constituït, de manera cla-rament predominant, per metà i diòxid de carboni i, en

10Setembre 2004

SAM

Amoníac 37.000 7.000

n-Pentà 67 102

Isopropanol 131 79

Acetona 7.600 444

2-Butanona 1.524 290

Disulfur de dimetil 69 41

Toluè 112 161

Concentració en el conducte Concentració en el conductede sortida dels túnels després del biofiltreSubstància de compostatge (µg/m3)(µg/m3)

Taula 6. Emissions d’alguns COV i altres compostos gasosos provinents dels túnels d’una planta de compostatge abans i després de fer-ne el tractament amb un biofiltre de baixa eficiència amb rebliment orgànic

Man

el A

lmar

cha

Biofiltre per tractar les emissions de COV en una infraestructura de tractamentambiental

41

una concentració molt menor, per aldehids i cetones,alcohols, terpens, tiols, tioèters, amines, etc., com tambéper monòxid de carboni, hidrogen, amoníac i àcid sul-fhídric (tots en proporcions variables segons el grau demaduresa de la fase corresponent a l’abocador). El bio-gàs dels abocadors es pot emetre mitjançant els conduc-tes d’evacuació instal·lats i/o també s’incinera en torxes,i en determinats casos s’aprofita en plantes auxiliars decogeneració per a la producció d’energia elèctrica. Calassenyalar també que, malgrat l’existència de xarxesespecífiques de recollida del biogàs, també es produei-xen, en menor o major proporció, emissions difuses en elconjunt de l’àrea superficial de l’abocador. En la figura4 es presenta una imatge del sistema d’evacuació degasos d’un abocador d’RSU.

En la taula 7 es presenten dades d’alguns COV (ambexclusió del metà, que en principi no es considera unCOV) en les emissions d’un conducte d’evacuació debiogàs en un abocador d’RSU clausurat. Com es potobservar en l’esmentada taula, a més de diferents COVd’origen inequívocament biogènic, s’aprecia la presen-cia de COV d’origen clarament industrial (com ara lapiridina), la qual cosa posa de manifest un fet molt fre-qüent de la coexistència de residus industrials amb elstípics de caire urbà.

Cal assenyalar també que les emissions de COV alsabocadors d’RSU poden provenir també de la gestió delslixiviats (com per exemple en el bombeig i acumulacióen les basses corresponents, en el reg amb aquest tipusde líquids, l’assecatge, etc.).

Estratègies per a la minimitzacióde l’impacte atmosfèric de les ITA

Les tecnologies aplicables es poden classificar enquatre grans grups:

• Contenció de les emissions per confinament delsfocus.

• Canvis en els processos i les pràctiques.• Tecnologies convencionals (clàssiques) de control

d’emissions.• Tecnologies no convencionals.

A continuació es descriuen breument alguns aspectesrellevants:

Contenció de les emissionsNo sempre és aplicable en tots els elements d’una

ITA; però, per exemple, en una EDAR es poden recobrirles basses i altres elements. Els principals problemes esderiven de la necessitat d’extremar la seguretat dels ope-raris, el perill d’explosions i l’elevada corrosió delsmaterials recoberts. És imprescindible establir una xar-xa de ventilació d’emergència que sigui absolutamentsegura.

Canvis de procés i pràctiquesIncideixen en la reducció en els efluents causals de les

emissions i, per tant, en cas de poder-se implantar, sónclarament les preferibles.

Tecnologies de depuració de COV en ITAInclouen la incineració directa, l’oxidació tèrmica,

l’aprofitament de biogàs per a la producció d’energiaelèctrica per cogeneració, l’absorció en scrubber, la bio-filtració i l’adsorció en carbó activat, a més de diferentscombinacions d’aquestes tècniques. El principal proble-ma d’aquests processos pot residir en l’elevat cost d’ex-plotació si és necessari tractar grans volums de gasos.També cal esmentar la problemàtica relacionada amb lapotencialment forta corrosió dels materials que consti-tueixen tant els equips com de les conduccions (normal-ment atribuïble a la presència d’àcid sulfhídric). Com atecnologies no convencionals, que inclouen tècniquesencara en fase de comprovació però amb bones possibi-litats d’aplicació, es pot considerar els bioscrubber, elssistemes d’incineració sense flama, etc.

Experiència

Les emissions de COV alsabocadors d’RSU poden

provenir també de la gestiódels lixiviats

Taula 7. COV i altres gasos en un conducted’evacuació de gasos d’un abocador clausurat

Àcid sulfhídric 15.600

Amoníac 2.200

Etilmercaptà 48

Benzè 2.464

Sulfur de dimetil 24

Piridina 114

Metilpiridina 40

a-Pinè 2.029

Concentració Substància en el biogàs de

l’abocador (µg/m3)

10Setembre 2004

SAM

43

La presència dels compostos orgànics volàtils (COV)d’origen biogènic a la Terra data dels orígens de la vida,a causa de l’activitat dels microorganismes, plantes imicrobis que han estat capaços de convertir els gasosproduïts en els processos geoquímics en molècules orgà-niques, tot contribuint a la formació de l’atmosfera glo-bal. Les activitats humanes han canviat el control querealitzaven els hidrocarburs volàtils naturals, altamentreactius, emesos per les plantes, juntament amb lesemissions dels òxids de nitrogen (NOx) dels sòls, sobrela capacitat oxidativa i d’autoneteja de l’atmosfera.

Els COV fan un paper important en el canvi global,incloent-hi el climàtic. Així doncs, poden: a) augmentarel temps de vida dels gasos reactius, com ara el metà, perdisminució dels radicals OH, tot produint monòxid decarboni; b) contribuir a la formació dels aerosols i delsnuclis freds de condensació; c) augmentar la deposicióàcida en àrees remotes per la formació d’àcids orgànics,i d) participar en la formació de l’ozó troposfèric, que ésun gas reactiu, un absorbidor de la llum ultraviolada i elcontaminant atmosfèric més habitual.

Els COV biogènics coneguts que es poden incorporara l’atmosfera són prop de mil compostos diferents pro-cedents de les flors,1 a més dels que procedeixen de lesplantes addicionals i altres fonts naturals,2 sense comptaraltres milers de compostos existents a les plantes i lesflors que no s’han pogut relacionar amb l’atmosfera.

Els COV biogènics que s’emeten en més quantitat al’atmosfera són els següents: metà, produït pels bacterisals sòls, als sediments i en altres medis anaeròbics; sul-fur de dimetil (DMS), produït al medi ambient marí; iisoprè, monoterpens, acetaldehid, hexenal, metanol, eta-

nol, àcid acètic, àcid fòrmic i acetona, emesos per lesplantes terrestres. Aquests compostos representen unrang divers d’estructures químiques, des de les més sim-ples com són les dels hidrocarburs, alcohols, carbonils iàcids, fins a les més complexes dins dels derivats del’hexenal i els monoterpens.3

Emissions dels compostos orgànicsvolàtils d’origen biogènic

La taula 1 mostra les estimacions globals anuals deles emissions dels principals COV biogènics, segonsdiversos autors. La quantitat global total és set vegadesmés gran que la procedent de les emissions globals totalsde COV antropogènics.4

Les emissions estimades d’isoprè oscil·len de 175 a500 tones de carboni anuals, que són d’una magnitudsimilar al metà, només que l’isoprè és quatre vegadesmés reactiu i que desapareix abans de l’atmosfera.

El rang de les emissions totals globals està influït pelsfluxos des de les terres tropicals. Les elevades emissionsprevistes par als tròpics són degudes a l’alta densitat delfullatge i a les altes temperatures que s’hi registrendurant tot l’any. Les variacions en les mitjanes mensualsvan des de menys del 20% als tròpics, fins a més de tresgraus de magnitud a les regions boreals i temperades. Espot considerar que les emissions del fullatge són les res-ponsables del 90% de les emissions anuals globals deterpens.

Els compostos orgànicsvolàtils d’origenbiogènicMaria Teresa BomboíCentro Nacional de Sanidad AmbientalInstituto de Salud Carlos III

Experiència

Els COV fan un paperimportant en el canvi global,

incloent-hi el climàtic

Les emissions del fullatgesón les responsables del 90%

de les emissions anualsglobals de terpens

44

L’efecte de les emissions de la vegetació és moltimportant també a escala regional, en què les fonts bio-gèniques poden ser de gran proporció sobre les emis-sions totals de COV. Així doncs, a Amèrica del Nord lesemissions biogèniques excedeixen les procedents de lesactivitats antropogèniques, com succeeix també als paï-sos del nord d’Europa, com ara Noruega, Suècia i Fin-làndia. Això pot ser degut al fet que són zones ambmenor índex de població, fet pel qual les emissionsantropogèniques són menors.

Els COV biogènics es produeixen a les plantes, i notan sols a les fulles, sinó també a les tiges i les arrels, i laseva producció és molt sensible als canvis ambientals,

com ara una variació en la intensitat de la llum que repla planta. Posteriorment, es produeix un transport delsCOV des de les diferents parts de la planta fins a lesfulles. Els alliberaments d’aquests compostos a l’atmos-fera es fan per diverses vies, com ara: la difusió a travésde la cutícula de l’epidermis de la fulla, a través delsporus dels estomes, o com a resultat d’una ferida o danyfísic.

Els fluxos d’emissió dels COV emesos des de la vege-tació poden ser mesurats per diferents mètodes, com arael confinament en bosses o cubetes, el perfil de gradienti el mètode de mostreig condicional o d’acumulació deremolí relaxat relaxed eddy accumulation (REA).

10Setembre 2004

SAM

Fullatge 460 115 < 1 500

Coberta terrestre i sòls 40 13 175 50

Flors 0 2 0 2

Oceans i aigües continentals 0 < 0,001 15 10

Animals 0,003 < 0,001 100 0,003

Antropogènics (incloent-hi la incineració de la biomassa) 0,01 1 220 93

Total ~ 500 ~ 130 ~ 510 ~ 650

Font Isoprè Monoterpens Metà Altres COV(tones de carboni/any)

Taula 1. Estimació de les emissions anuals globals de COV

Jose

p M

. Sau

rí

Les concentracions boscoses donen lloc a grans emissions de terpens

45

La tècnica de confinament és indirecta, i les mesuresdels fluxos són d’una petita part de la planta, mentre queles altres tècniques determinen el flux mitjà dels com-postos sobre una gran àrea superficial, normalment de100.000 m2 o més.

El mètode de confinament més habitual consisteix enuna bossa de tefló que es col·loca al voltant d’una bran-ca de la planta, d’unes quantes fulles o de l’arbre sencer,i l’aire ambient és bombejat cap a l’interior de la cambra.El medi ambient a l’interior de la bossa és controlat icaracteritzat acuradament. És un mètode simple i que haestat molt utilitzat, però que té l’inconvenient que el tan-cament pot pertorbar el normal funcionament biològicde la planta i donar lloc a fluxos d’emissió no represen-tatius.

El perfil de gradient es basa en el perfil vertical de lesdades meteorològiques, com ara la temperatura, la velo-citat del vent o la concentració del vapor d’aigua, i es potutilitzar per obtenir els fluxos de les plantes distribuïdesen àrees més grans. Els gradients de concentració delsCOV es poden obtenir a través de la mesura de les quan-titats dels COV a diferents alçades. Les dades meteoro-lògiques s’utilitzen per determinar la difusibilitat turbu-lenta. Com que aquest mètode és complex i necessita unsensor especial per detectar les diferents concentracionsestimades en el rang d’un 10% en 10 m de gradient,només s’utilitza ocasionalment.

El mètode de mostreig condicional (REA) es basa enel producte mitjà de les fluctuacions de la velocitat delvent vertical i la concentració del gas d’interès. Aquestmètode permet l’acumulació de l’aire ascendent en unreservori i del descendent en un altre. Les mostres de gases poden recollir des dels dos compartiments i ser ana-litzades amb un detector de baixa resposta. Paral·lela-ment, es mesura el diòxid de carboni i el vapor d’aiguaper tal de comprovar els fluxos dels COV biogènics irelacionar-los amb l’activitat fisiològica general de lacapa de mesura.

Els COV biogènics i l’oxidaciófotoquímica

L’interès dels COV d’origen biogènic arrenca princi-palment des del descobriment que les emissions dequantitats a nivells traça de compostos orgànics volàtilsbiogènics poden contribuir a la formació d’ozó a l’at-mosfera. Així, Went5 indicà que les «boirines blaves»que es formen durant l’estiu a les àrees forestals de lesBlue Mountains (Austràlia) o de les Smoked Mountains(EUA), són el resultat de les reaccions fotoquímiques decompostos orgànics volàtils i isoprenoides emesos per lavegetació. Així, es produeixen ozó i altres derivats oxi-genats per reacció entre els COV i els òxids de nitrogenen presència de llum solar. Aquests fenòmens es conei-xen també com a processos de «boirum fotoquímic» itenen lloc a la troposfera.

Las estratègies de la Unió Europea per al control deles emissions a fi i efecte de reduir els nivells elevatsd’ozó troposfèric actuals requereixen el coneixement deles emissions estimades de COV procedents de les mas-ses vegetals, ja que la formació d’ozó és el resultat d’unasèrie de reaccions fotoquímiques complexes amb impor-tants contribucions dels hidrocarburs naturals i antropo-gènics. Aquest fet s’ha pogut verificar en zones allunya-des dels centres de contaminació, on les emissions,principalment d’isoprè i terpens de la vegetació, son cru-cials en la determinació dels nivells de la contaminaciófotoquímica, a causa de les importants emissions d’a-quests compostos als boscos i àrees rurals, com tambéper la seva gran reactivitat enfront dels radicals OH, radi-cals NO3 i ozó. Així doncs, a Atlanta (Geòrgia), es vacomprovar que, amb l’emissió dels COV biogènics supe-rior a 50 kg/km2/d en presència d’òxids de nitrogen, esdetectaven nivells d’ozó superiors a 120 ppbv, en unazona on no hi havia emissions de COV antropogènics6

i on el transport atmosfèric des de zones amb contami-nació antropogènica significativa era negligible.

Un aspecte important en el paper que tenen les emis-sions biogèniques en la facilitat i rapidesa de formaciódel boirum fotoquímic, és la gran reactivitat de moltsd’aquests compostos amb l’ozó i els radicals OH, i calsubratllar que les constants de velocitat de les reaccionsper a l’isoprè i molts monoterpens són més elevades queper al cas de molts COV antropogènics.

És important assenyalar que, fins fa pocs anys, elsmonoterpens i els sesquiterpens no es detectaven en lesemissions de les plantes i la caracterització típica delsCOV emesos per aquestes se cenyia únicament a α-pinè,β-pinè, δ-3-carè, p-cimè, camfè, mircè, sabinè i d-limo-nè. Això es deu al fet que el temps de vida atmosfèricade certs monoterpens i sesquiterpens és reduït (2-3 min),de manera que esdevé complicada la determinació delsfluxos d’emissió en les tècniques de confinament utilit-zant aire ambient com a gas de bescanvi.

L’avaluació de les pèrdues atmosfèriques no expressagaire acuradament la contribució real realitzada pelsmonoterpens i sesquiterpens reactius a la formació d’ozó,ja que el destí final en aire dels seus productes d’oxidacióno està completament documentat, en contrast amb l’iso-prè, per al qual sí que és possible de conèixer els passos

Experiència

Jose

p M

. Sau

rí

Exemples d’estructures químiques de COV d’origen biogènic

46

progressius en la formació de l’ozó. Això es deu al fet quemolt pocs dels productes observats durant els experi-ments realitzats en cambres de reacció al laboratori hanpogut ser detectats actualment en aire ambient.

Emissions biogèniques a l’àreamediterrània. Estudimultidisciplinari

A fi de caracteritzar el tipus i la quantitat de les emis-sions de COV procedents de la vegetació de la zonamediterrània i de fixar el seu paper potencial a la quími-ca de l’atmosfera, així com en la formació d’ozó tropos-fèric als ecosistemes mediterranis, es va desenvolupar unprojecte europeu (Biogenic Emissions in the Mediterra-nean Area, BEMA) durant cinc anys, des del 1993 fins al1997, tots dos inclosos, amb la participació activa delnostre laboratori entre els disset laboratoris europeus queel van dur a terme.7

Els experiments de camp i la utilització dels models vanser els dos aspectes considerats per a l’estudi de les emis-sions dels COV biogènics a nivell de la fulla i a nivell d’ai-re. Amb aquesta finalitat, en una primera fase es van fercampanyes de mesura en punts de mostreig representatiusde la vegetació mediterrània a Itàlia, al sud de França i a la

comunitat valenciana. Es van iniciar a Castelporziano,prop de Roma, amb mesures en un bosc de pins i alzines,amb praderies seminaturals, un ecosistema de dunes i unavegetació de màquia mediterrània. Una segona sèrie decampanyes es va dur a terme en una zona d’alzines i arbus-tos prop de Montpeller, en paral·lel amb una sèrie de fin-ques de tarongers a la zona de València. Aquesta darrerazona presenta un sistema característic de brisa mar-terra lamajor part de l’any, i va ser seleccionada per a la modelit-zació de la mesoescala pel fet que és l’ecosistema homo-geni més gran del sud d’Europa, i del qual es disposa d’in-formació detallada de la circulació a nivell de mesoescaladels precursors i de la contaminació fotoquímica a causadels estudis previs que hi havien dut a terme grups euro-peus, fet fonamental de cara a validar els models de trans-port de la química de l’aire desenvolupats fins ara.

Les campanyes a la província de Castelló es van ferdurant els anys 1995, 1996 i 1997, a la primavera i a l’es-tiu, a causa de la gran facilitat amb què es produeixenepisodis d’oxidació fotoquímica durant aquestes èpo-ques, que donen lloc a gradients d’ozó prou alts perpoder fer la investigació dels corresponents contami-nants atmosfèrics.

Durant aquestes campanyes, es van fer mesuramentssimultanis d’ozó, d’òxids de nitrogen (NOx), de nitrat deperoxiacetil (PAN), de peròxid d’hidrogen i de COV endiversos punts, localitzats des de l’est cap a l’oest, al llargd’una extensió d’uns 40 km des de la costa cap a l’interior,

10Setembre 2004

SAM

Mar

ia T

eres

a B

ombo

í

Cromatografia de COV típics d’origen biogènic

47

a la vall del riu Millars. L’emplaçament dels monitors esva dur a terme segons la circulació de la mesoescala de lazona, caracteritzada pel sistema de brisa terra-mar, queoriginava el transport dels precursors i dels productes dela contaminació fotoquímica des de 30 a 60 km a l’interiordurant el període diürn. Totes aquestes dades van ser apor-tades per estacions meteorològiques situades a la zona.

Els graus de l’emissió i els fluxos dels COV proce-dents dels tarongers es van mesurar en diferents punts dela zona d’estudi, conjuntament amb els paràmetres fisio-lògics de les plantes.

Per a la determinació de les emissions procedents de lavegetació, es van utilitzar cubetes mòbils o confinamentsde les branques, amb bombeig d’aire ambient a fi de fixarla reactivitat de les emissions dels tarongers amb l’ozó i elsradicals OH. Simultàniament, es van obtenir les dades rela-tives a l’activitat de la biomassa, l’índex de l’àrea foliar(LAI), l’activitat fisiològica, els fluxos de diòxid de carbo-ni i aigua, com també la velocitat de deposició de l’ozó.8

També es van dur a terme mesuraments mitjançant unavió equipat amb els sensors adients per a la determina-ció de la calor latent i sensible, de l’ozó, de les partícu-les fines i dels COV.

Es van prendre les dades dels nivells d’ozó en diver-sos punts mitjançant sondes en globus, que es van com-plementar amb les subministrades per les torres meteo-

rològiques situades als mateixos indrets on es van fer elsmesuraments.

Els principals resultats del projecte van ser, entre d’al-tres, les següents:

– Les emissions procedents dels tarongers varienentre 10 i 100 ng /m2·s. Una part important de l’e-missió procedeix del limonè, terpè alliberat pel sòl,i l’emissió predominant és la de b-cariofil·lè durantl’estiu i la de linalol a la primavera.

– L’isoprè és el principal compost emès per la vegeta-ció a la zona interior de la vall del riu Millars, onpredominen les alzines, els pins i els arbustos.

– Només una petita part de les emissions assoleixen lacapa atmosfèrica de mescla, a causa de l’elevadareactivitat de moltes de les substàncies presents méssignificatives, com ara el b-cariofil·lè i el linalol,les quals desapareixen en els processos fotoquímicsinterns de l’aire ambient immediat, per la qual cosano poden ser detectades en l’aire.

– Així doncs, els únics COV detectats en l’aire són:limonè, sabinè, mircè, α-pinè, β-pinè i p-cimè.

– D’altra banda, especialment a les primeres hores dela tarda, s’ha pogut determinar importants fluxosdels compostos més oxidats, com ara l’acetona, l’a-cetaldehid, el nonanal i el decanal, procedents delstarongers.

Experiència

M. T

eres

a B

ombo

í

M. T

eres

a B

ombo

í

Captació de COV biogenèrics procedents d’una plantaVista des d’una torre de presa de mostres de perfils verticals de contaminantsatmosfèrics

48

– Es van determinar concentracions elevades d’ace-taldehid i acetona en l’aire, i cal destacar que elsseus nivells són d’un a dos ordres de magnitudsuperiors als dels monoterpens, emesos directamentdes dels tarongers. Aquest fet s’atribueix, no tansols a les emissions biogèniques, sinó també al fetque es produeixen processos d’oxidació fotoquími-ca a la zona.

– Es va observar l’existència de transport dels precur-sors i dels productes de la contaminació fotoquími-ca des de la zona de la costa cap a l’interior, fet pelqual els nivells d’ozó i PAN detectats foren elevats,la qual cosa confirma el seu origen fotoquímic.

– A partir dels models aplicats, es va concloure queles emissions biogèniques i els productes secunda-ris són els responsables del 10% de l’ozó format ala vall del riu Millars durant l’estiu.

Bibliografia

1. KNUDSEN, J.T.; TOLLSTEN, L.; BERGSTRÖM, L.G.(1993). «Floral scents: A checklist of volatile com-pounds isolated by head-space techniques». Phyto-chemistry, 33 (Oxford): 253-280.

2. PUSBAUM, H. (1997). Biogenic Volatile Organic Com-pounds in the Atmosphere. Amsterdam: SPB Aca-demic Publishing.

3. GUENTHER, A. Reactive hydrocarbons in the atmos-phere (1999). San Diego: Academic Press.

4. GUENTHER, A.; HEWITT, C.N.; ERIKSON, D.; FALL, R.;GERON, C.; GRAEDEL, T.; i altres (1995). «A globalmodel of natural volatile organic compound emis-sions». Journal Geophysics Residues, 100 (Washing-ton): 8873-8892.

5. WENT, F.W. (1960). «Blue hazes in the atmosphere».Nature, 187 (Londres): 641-643.

6. CHAMEIDES, W.L.; LINDSAY, R.W.; RICHARDSON, J.;KIANG, C.S. (1988). «The role of biogenic hydrocar-bons in urban photochemical smog: Atlanta as a casestudy». Science, 241 (Washington): 1-10.

7. VERSINO, B. (1997). «The BEMA-project: introduc-tion and objectives». Atmospheric Environment, 31(1) (Oxford): 1-3.

8. BOMBOÍ, M.T.; CICCIOLI, P.; CIESLIK, S. FOSTER, P.;HEWITT C.N.; KOTZIAS, D.; i altres (1997). «Biogenicemission in the Mediterranean Area. BEMA Project.Report on the BEMA measuring exercises at Burria-na (Valencia-Spain). April-May-September 1997».Luxemburg: EUR 17336 EN.

10Setembre 2004

SAM

49

Introducció

L’activitat industrial, en els diferents processos detransformació, genera en moltes ocasions unes emissionsatmosfèriques que poden ser significatives, sigui per par-tícules, olors, compostos inorgànics, compostos orgànicsvolàtils (COV) i/o semivolàtils, que poden ser molt per-judicials per a la qualitat del medi i fins i tot per a la saluthumana.

Malgrat que fa temps que els països occidentals pre-nen mesures per reduir i evitar la contaminació atmosfè-rica, en un principi només es va considerar la influènciadels contaminants atmosfèrics de caràcter inorgànic,com ara els òxids de sofre, de nitrogen i de carboni, i lespartícules com a principals focus de contaminació. I nova ser fins fa uns vint-i-cinc anys que es va començar aestudiar la contaminació deguda als compostos orgànicsvolàtils (COV).

És important indicar, però, que la contaminació degu-da als COV pot ser molt perniciosa i directa en el dete-riorament de la salut de les persones, ja que alguns d’a-quests contaminants orgànics són precursors oxidantsfotoquímics, que són els principals responsables dels alts

nivells d’ozó troposfèric; d’altres, com els freons, són elsresponsables de la reducció de l’anomenada capa d’ozóestratosfèrica, i d’altres, com el benzè, el butadiè, elsperoxoacilanitrats PAN, els nitrils, els clorobenzens,l’acroleïna, etc., són altament tòxics.

Així doncs, per minimitzar el risc associat a aquestscontaminants, i també per evitar queixes com ara les originades per males olors, per l’aspecte visual d’unacolumna de fum o per la corrosió dels cotxes, les autori-tats competents dicten cada cop normatives ambientalsmés específiques i exigents.

Normativa que limita lesemissions de COV a l’atmosfera

Respecte a la regulació d’emissions de compostosorgànics volàtils a escala estatal, fins l’aparició de laDirectiva 13/1999 i de la seva transposició a nivell estatalen el Decret 117/2003, només existien límits generals pera instal·lacions molt determinades, com és el cas de lesinstal·lacions d’incineració (Decret 323/1994, pel qual esregulen les instal·lacions d’incineració de residus i elslímits de les seves emissions a l’atmosfera) i de determi-nades instal·lacions de combustió i cogeneració (Decret319/1998, que regula els límits d’emissió i plans de vigi-lància per a instal·lacions de combustió de potència tèrmi-ca inferior a 50 MW i per a instal·lacions de cogeneració).

El Decret 117/2003 limita les emissions de dissol-vents a l’atmosfera de diferents activitats industrials

Estratègies de control i de tractament de lesemissions de COV i de compostos designificació odoríferadels processosindustrialsSílvia NadalSistemas y Tecnologías Ambientales, SA snadal@sta.at.com

Mónempresarial

la contaminació deguda alsCOV pot ser molt perniciosa idirecta en el deterioramentde la salut de les persones

50

–com ara els processos d’impressió, de fabricació decalçat, de recobriment de teixits, paper i superfíciesmetàl·liques, la fabricació de productes farmacèutics,etc.– de manera genèrica, és a dir, tot establint una con-centració màxima de COV per a cada tipus d’activitat i,a més, indicant uns valors màxims d’emissió per alsCOV que presenten unes frases de risc específiques queconnoten una major toxicitat per als éssers humans.

En aquest sentit, el criteri que aplica actualment elDepartament de Medi Ambient per a les activitats a lesquals els serà d’aplicació el Decret 117/2003 i per a laresta d’activitats amb emissió de COV, és establir, demanera general, un límit d’emissió a la sortida de cadafocus basat en la normativa alemanya TA-Luft (límit de 150 mg/Nm3 de carboni total per a emissions màssi-ques superiors a 3 kg/hora). Per al cas d’emissió de COVque tinguin associades les frases de risc que indica elDecret 117/2003, i per a qualsevol activitat, es limiten lesseves emissions als valors establerts en aquesta Directiva,és a dir, per a COV amb les frases de risc R45, R46, R49,R60 o R61; el límit de 2 mg/Nm3 per a emissions màssi-ques superiors o iguals a 10 g/hora i per a COV haloge-nats amb frase de risc R40, i el límit de 20 mg/Nm3 per aemissions màssiques superiors o igual a 100 g/hora(aquests valors límit es refereixen a la suma de les mas-ses de tots aquests compostos amb frase de risc emesos).

Així doncs, sigui per complir les normatives vigents oles de propera aplicació, sigui per disminuir l’impacte deles emissions, cal que les empreses coneguin en profun-ditat les característiques de les seves emissions per poderactuar en conseqüència en el moment en què això siguinecessari.

Fonts d’emissions de COV

Els COV s’utilitzen en nombroses aplicacions, tantindustrials com domèstiques, en: combustibles, refrige-rants, propel·lents, agents d’extracció, dissolvents, des-greixants, decapants, aromatitzants, productes de síntesi,etc. Cal tenir en compte que els COV no incorporats alsproductes, reciclats, degradats o incinerats, en part s’e-meten directament a l’atmosfera o es vehiculitzen transi-tòriament a altres compartiments ambientals mitjançantabocaments al medi aquàtic o al sòl. En aquests medis,els COV es poden degradar totalment o parcialment itambé, per la seva elevada fugacitat, es poden transferirfàcilment al medi atmosfèric, que constitueix l’embornaldarrer d’aquest esmentat tipus de substàncies.

Val a dir que tot sovint els problemes de la contamina-ció atmosfèrica no vénen d’un únic focus d’emissió. En

moltes ocasions, els veïns d’un polígon industrial o de cer-tes explotacions ramaderes o d’infraestructures de tracta-ment ambiental es queixen per problemes d’olors. Enaquests casos, l’estudi de la qualitat de l’aire ambientd’una zona concreta permetrà determinar els contami-nants presents en l’aire i per intentar concloure quins d’a-quests produeixen els problemes d’olors i, el que és mésimportant, determinar l’activitat que genera els problemesi les queixes. És important indicar que és molt freqüentque aquests estudis de l’aire ambient permetin descobrirque, al darrere dels contaminants que generen els episodisd’olor, n’hi ha d’altres el llindar olfactiu dels quals és méselevat, i que per tant no ocasionen les queixes d’olor, peròque, en canvi, tenen un efecte toxicològic molt més elevat.

A més, cal considerar que les normatives actuals secentren només a limitar les emissions de COV a unfocus, i això pot ser insuficient. Cal tenir en compte quela contaminació es pot generar, no en focus, sinó ensuperfícies, en el que es consideren com a emissionsdifuses, tal com les que es generen en basses de depura-dores, en abocadors, en plantes de compostatge, a lesquals no se’ls aplica cap normativa que en limiti lesemissions, però en canvi s’ha comprovat que tenen unagran incidència en la contaminació atmosfèrica.

Informació necessària perdissenyar un sistema de controli/o tractament d’emissionsatmosfèriques

En primer lloc, és convenient indicar que hi ha dife-rents tecnologies de tractament d’emissions contamina-des. L’elecció d’una tecnologia o d’una altra dependràdels criteris següents:

• Tipus de contaminats presents en l’emissió: partí-cules, gasos inorgànics, COV, olors, etc.

• Cabal i freqüència de l’emissió.• Temperatura i humitat.• Eficiència de depuració necessària, etc.En algunes ocasions, a més, una mateixa emissió pot

ser tractada amb diferents tecnologies. En conseqüència,és necessari conèixer, no només les característiques prò-pies de l’emissió indicades anteriorment, sinó tambéalguns aspectes col·laterals que poden influir en la deci-sió d’escollir una tecnologia o una altra, com ara elssegüents:

• Eficiència de depuració necessària.• Interès per recuperar els contaminants de les emis-

sions, per exemple emissions de dissolvents en pro-cessos d’impressió o en la indústria farmacèutica.

• Espai disponible.• Requeriments o disponibilitats energètiques o de

vapor.• Grau d’automatització.• Costos de manteniment.

10Setembre 2004

SAM

Els COV s’utilitzen ennombroses aplicacions, tantindustrials com domèstiques

51

• Limitacions de seguretat.• Disponibilitat de mecanismes de gestió de residus.• Altres.Atesa la dificultat que presenta la caracterització ana-

lítica, es recomana que tant en la presa de mostres comen les determinacions analítiques s’apliquin mètodesnormalitzats o validats. Vegeu la figura 1, on es veu lapresa de mostres i la determinació del cabal en una

xemeneia. És necessari incidir en la importància que téel fet que els valors de disseny siguin fidedignes i repre-sentatius del procés, i que cal dedicar el temps i el pres-supost necessaris per caracteritzar bé les emissions iestudiar-les amb el necessari criteri cientificotècnic perdisposar de resultats útils que permetin dissenyar ade-quadament el sistema de tractament idoni per depurarl’emissió considerada.

Val a dir que hi ha empreses que pretenen que es dis-senyi el sistema de tractament de les emissions amb dadesmolt pobres, en molts casos puntuals, com aquelles de quèes disposa de les inspeccions rutinàries, que solen conte-nir dades incompletes, que representen una visió puntual ique són insuficients per fer l’estudi de la resolució de lesproblemàtiques inherents a aquestes emissions.

Aquesta manca d’informació ha portat a instal·lar sis-temes de tractament que després s’ha demostrat que ereninadequats per a un cas concret, sigui perquè la capacitatera molt inferior a la necessària (a causa d’una maladeterminació del cabal de les emissions a tractar) o moltsuperior, i aleshores els costos d’explotació són insoste-nibles. En altres ocasions, un estudi deficient de lesemissions ha conduït a instal·lar un tipus de tecnologiaque no és prou eficient per tractar els contaminants.

Caracterització d’emissions de COV

Són especialment complexos el disseny i el desenvo-lupament de la determinació dels COV, concretament enels casos en què es requereixi una especificació químicai que es presentin aquests COV en les emissions d’estu-di amb diferents característiques fisicoquímiques, quanles emissions són discontínues fins i tot en règim i com-posició, com les que es mostren en les figures 2 i 3.

Món empresarial

Figura 1. Presa de mostres a una xemeneia

Atesa la dificultat que presentala caracterització analítica, es

recomana que tant en la presa demostres com en les determinacions

analítiques s’apliquin mètodesnormalitzats o validats

Silv

ia N

adal

52

10Setembre 2004

SAM

COT en emisions d’un ventament

80

70

60

50

40

30

20

10

01 3 5 7 9 11 13 15 17 19 21 23 25 27 29 31 33 35 37 39 41 43 45 47 49 51 53 55 57 59

Temps (0-60 min)

COT

(mgC

/m3 )

COT en emisions d’un scrubber

50

40

30

20

10

01 3 5 7 9 11 13 15 17 19 21 23 25 27 29 31 33 35 37 39 41 43 45 47 49 51 53 55 57 59

Temps (0-60 min)

COT

(mgC

/m3 )

Fig. 2. Emissió discontínua d’un ventament

Fig. 3. Emissió contínua d’un focus

En determinats casos, els problemes de contaminacióo d’olors són deguts a emissions difuses, especialmenten basses d’acumulació de fangs, purins, depuració d’aigües residuals, pèrdues de bombes, etc. En aquestscasos, per realitzar la caracterització química específica,serà necessària la captació de les mostres amb estratè-gies adequades per garantir que les mostres analitzadescorresponen a l’emissió considerada (vegeu la figura 4).

És important destacar que, si fos necessari fer alguntipus de tractament sobre les emissions focalitzades, ésimprescindible disposar de valors reals i representatiusque caracteritzin aquestes emissions, ja que d’aquestamanera es podrà elegir el sistema de control/tractamentmés eficaç per a cada cas concret, és a dir, el que aportiun rendiment més alt amb un cost d’inversió i d’explota-ció més baix.

Tecnologies aplicables en elcontrol d’emissions gasosescontaminades amb COV

Un cop realitzat l’estudi de caracterització de lesemissions d’una indústria o d’una infraestructura detractament ambiental, si s’observa que se superen elsvalors màxims d’emissió legislats, s’ha de procedir a lareducció d’aquesta contaminació.

La primera actuació que s’ha de fer és intentar mini-mitzar en origen els contaminants, sigui modificant elprocés productiu, sigui substituint les primeres matèrieso els productes utilitzats per realitzar les tasques de nete-ja per d’altres de menor impacte ambiental,... Si aquestaopció no és possible, o bé no permet assolir els valorsd’emissió assenyalats en les normatives o per l’Admi-nistració competent, s’ha de procedir a instal·lar un sis-tema de tractament d’emissions.

Hi ha diferents tecnologies per eliminar els COV del’aire. Alguns sistemes permeten realment depurar elsgasos, com és el cas dels processos d’oxidació o dels sis-temes de depuració mitjançant biofiltres, però en canvialtres tecnologies, com ara l’adsorció amb carbó actiu,els filtres de partícules, la criocondensació o el rentat encolumnes (amb aigua o amb solucions àcides, bàsiques,oxidants, etc.), transfereixen la contaminació d’un media un altre, tot i que aplicant aquests mètodes és possiblerecuperar els dissolvents i/o valoritzar-los. En la taulasegüent s’indiquen els diferents sistemes de tractamentde COV i el camp d’aplicació de les diferents tecnolo-gies en funció del cabal d’aire que cal tractar i de la con-centració de COV.

A continuació s’exposen breument els diferents siste-mes de control d’emissions amb COV.

Oxidació tèrmica

Principi de funcionamentEn els sistemes d’oxidació tèrmica la depuració de

les emissions s’assoleix elevant la temperatura dels ga-sos fins a l’anomenada temperatura d’oxidació (de 700 a 1.000 ºC, depenent dels contaminants presents en l’e-

53

Món empresarial

Fig. 4. Campana d’isolament per al mostreig d’emissions difuses

Sistemes de tractament d’emissions contaminadesamb COV

– Oxidació tèrmica – Condensació

– Oxidació catalítica – Adsorció - carbó actiu

– Tractament biològic – Membranes– Absorció o scrubbers

Tecnologies Tecnologiesdestructives recuperatives

Silv

ia N

adal

54

missió), de manera que els COV es descomponen encompostos menys tòxics i contaminants com ara el diò-xid de carboni i l’aigua.

Els sistemes d’oxidació tèrmica disposen de les partssegüents:

– Un sistema que aporta calor als gasos, sigui mitjan-çant un cremador de gas natural o de fueloil, sigui permitjà d’una resistència elèctrica.

– Una cambra d’oxidació, que és un espai buit on elsgasos, un cop assolida la temperatura d’oxidació, roma-nen un temps mínim, generalment d’uns quants segons,per tal de garantir una elevada eficiència de depuració(superior al 99%).

– Atès que el fet d’elevar la temperatura dels gasoscontaminats fins a la temperatura d’oxidació suposariaun consum energètic massa elevat, aquests sistemes dedepuració disposen d’uns intercanviadors de calor ons’aprofita la calor dels gasos ja depurats a alta tempera-tura per escalfar els d’entrada. Aquests intercanviadorsde calor poden ser tubulars d’acer o bé de material cerà-mic, que, tot i que requereixen una inversió molt mésalta, permeten recuperacions de calor molt elevades ifins i tot un funcionament autotèrmic (sense consumenergètic) d’aquest sistema de depuració.

En la figura 5 es veu un esquema d’un sistema d’oxi-dació tèrmica, i en la figura 6, una fotografia d’un siste-ma d’oxidació tèrmica per tractar les emissions d’unprocés de pintat de cotxes.

Aplicacions dels sistemes d’oxidació tèrmicaEls sistemes d’oxidació tèrmica permeten depurar

emissions gasoses amb qualsevol concentració de qual-sevol tipus de contaminant orgànic, com per exemple lesemissions de les fàbriques de pintura, de la indústria del’automòbil, dels processos d’assecatge en la indústriadel moble, en processos d’impressió, com també a lesempreses que utilitzen COV com a primera matèria, comara en la indústria química, farmacèutica, etc.

Comentaris sobre la tecnologiaEls sistemes d’oxidació tèrmica són els que permeten

assolir una més elevada eficiència de depuració d’emis-sions de COV. És una tecnologia molt robusta, és a dir,que manté l’elevada eficiència independentment delscontaminants presents en l’emissió, de la seva concen-tració, etc. Val a dir, a més, que són uns sistemes total-ment automàtics que es regulen ells mateixos a partir deles sondes de temperatura instal·lades a diferents puntsdel sistema, però tenen uns costos d’inversió i en algunscasos d’explotació relativament elevats.

Cal indicar que tots els sistemes d’oxidació tèrmicapermeten tractar amb l’eficiència més elevada de depu-ració emissions amb COV halogenats. En aquests casos,es dissenyen els sistemes per operar amb temperaturesd’oxidació de fins a 1.000 ºC. No obstant això, hi ha lapossibilitat objectiva de treballar a temperatures infe-riors als 1.000 ºC sense pèrdua d’eficàcia ni implicacionsambientals secundàries (formació de PCDD o PCDF),

10Setembre 2004

SAM

Fig. 5. Esquema d’un sistema d’oxidació tèrmica

Silv

ia N

adal

55

amb el corresponent estalvi energètic i de formació dediòxid de carboni i d’òxids de nitrogen.

A més, per millorar la seguretat d’aquests sistemes jahi ha al mercat una nova gamma de sistemes d’oxidaciótèrmica que funcionen sense flama, cosa que permettractar directament emissions de baix cabal i molt conta-minades, com les que presenten els ventaments de tancsd’emmagatzemament, dels reactors de fabricació de pro-ductes farmacèutics, etc.

Oxidació catalítica

Principi de funcionamentEn els sistemes d’oxidació catalítica, l’acció del cata-

litzador permet que la reacció d’oxidació dels COV es realitzi a temperatures més baixes que les que reque-reix l’operació dels sistemes d’oxidació tèrmica, la qual cosa redueix de manera considerable el consumd’energia en el procés d’escalfament de l’aire fins aaconseguir la corresponent temperatura d’oxidació,encara que s’ha de tenir en compte el cost de substitucióperiòdica del catalitzador, com també la seva gestió coma residu.

Els sistemes d’oxidació catalítica disposen de lesparts següents:

– Un sistema que aporta calor als gasos, sigui mitjan-çant un cremador de gas natural o de fueloil, siguiper mitjà d’una resistència elèctrica.

– Un catalitzador, que és un material que permet quela reacció d’oxidació es realitzi a baixa temperatura(entre 200 i 400 ºC aproximadament).

– Una cambra d’oxidació, que és un espai buit on elsgasos, un cop assolida la temperatura d’oxidació,romanen un temps mínim, generalment d’unsquants segons, per tal de garantir una elevada efi-ciència de depuració (superior al 98%).

– Atès que el fet d’elevar la temperatura dels gasoscontaminats fins a la temperatura d’oxidació supo-saria un consum energètic massa elevat, aquests sis-temes de depuració disposen d’uns intercanviadorsde calor on s’aprofita la calor dels gasos ja depuratsa alta temperatura per escalfar els d’entrada, tal comes fa amb els sistemes d’oxidació tèrmica.

En la figura 7 es veu un esquema d’un sistema d’oxi-dació catalítica.

AplicacionsEls sistemes d’oxidació catalítica permeten el tracta-

ment d’emissions amb concentracions baixes de COV oemissions monocomponents provinents, per exemple, defàbriques d’aromes, processos d’impressió, indústriaquímica i farmacèutica, indústria del moble, etc.

Món empresarial

Fig. 6. Sistema d’oxidació tèrmica

Silv

ia N

adal

56

Comentaris sobre la tecnologiaEls sistemes d’oxidació catalítica tenen un consum

energètic menor que els d’oxidació tèrmica, ja que lareacció d’oxidació es realitza a més baixa temperatura.Com a conseqüència, hi ha un menor risc de formació desubproductes indesitjables d’oxidació (com ara CO, NOx

i dioxines).Per contra, els catalitzadors van perdent la seva eficà-

cia i han de ser substituïts cada dos o tres anys, la qualrepresenta un cost de gestió del catalitzador esgotat coma residu i, a més, un cost d’adquisició del nou catalit-zador.

També cal indicar que els catalitzadors són específicsi que en tots s’ha d’evitar el pas de substàncies que dis-minueixen l’eficiència del catalitzador, com ara lessegüents: sulfurs, fòsfor, metalls pesants, silicones, etc.

Biofiltració

Principi de funcionamentLa biofiltració de corrents gasosos per depurar-los és

un tractament destructiu de compostos orgànics volàtils(COV) i altres substàncies amb significació odorífera(com ara l’amoníac i l’àcid sulfhídric).

El procés de depuració de gasos mitjançant biofiltra-ció consta generalment d’un pretractament de rentat que

filtra i condiciona l’aire a tractar fent que aconsegueixi latemperatura i la humitat òptimes per fer-li el tractamentbiològic posterior. El biofiltre pròpiament dit està formatper una estructura de características poroses i inertes queserveix de suport dels cultius bacterians que realitzen ladepuració. A mesura que el gas travessa el llit filtrant, elscontaminants i nutrients són incorporats pels microorga-nismes presents en el biofiltre, que els transformen encompostos innocus.

Les principals característiques del procés de biofiltra-ció són les següents:

• Es tracta d’una tecnologia sostenible que es desen-volupa partint de premisses totalment emmarcadesen processos naturals.

• La biofiltració es produeix sobre un llit fix filtrantamb una superfície microbiològicament activa, res-pecte a la qual es manté una humitat apropiada, unadisponibilitat garantida de nutrients i amb el mante-niment d’unes condicions fisicoquímiques apropia-des amb intervals de pH i temperatura adequats,absència de substàncies tòxiques per sota d’un llin-dar determinat que pugui alterar o inhibir el procésde biodegradació, i també l’absència de partícules oaltres substàncies que puguin reduir la permeabili-tat del medi.

• En la biofiltració es produeix la destrucció comple-ta dels contaminants (és a dir, sense que es faci unatransferència entre fases de la contaminació) pre-

10Setembre 2004

SAM

Fig. 7. Esquema d’un sistema d’oxidació catalítica

Silv

ia N

adal

57

sents en el corrent gasós que es vol tractar que per-cola (en direcció ascendent o descendent) a travésd’un medi. En aquest sentit, cal afegir que el rendi-ment de depuració dels biofiltres amb biomedisd’alta eficàcia (com ara els de tipus inorgànic modi-ficat) pot ser superior al 95% de la concentraciód’olor.

AplicacionsEls processos de biofiltració s’apliquen per tractar

emissions de baixa concentració, cabal regular, com-posició homogènia i, sobretot, aquelles els contaminantsde les quals siguin susceptibles de biodegradació, comara els típicament presents en les emissions o en l’aireambient procedents, tant de les infraestructures de trac-tament ambiental (EDAR, estacions de bombeig d’ai-gües residuals, plantes de tractament de fangs i/o residus,plantes de compostatge, plantes de classificació d’RSU,etc.), com de diferents processos industrials (escorxa-dors, indústria alimentària diversa, producció de pinsos,indústria química, etc.).

Comentaris sobre la tecnologiaEls processos de biofiltració tenen uns costos d’inver-

sió i explotació inferiors als de les tecnologies de depu-ració per oxidació, sigui tèrmica o catalítica, però el seucamp d’aplicació queda restringit al cas de COV biode-gradables i a emissions amb concentracions moderadesde H2S o NH3.

Cal assenyalar que en els sistemes de biofiltracióavançats el rendiment del procés és més eficient que enels tradicionals, atès que el filtre és tancat per evitar pro-

blemes d’olors i de creixement vegetal i en els biofiltresd’alta tecnologia el farciment sol ser inert en lloc d’or-gànic (torbes, restes vegetals com ara pèl de coco, com-post, plomes, etc.) per evitar que els microorganismesl’ataquin i perdi les seves qualitats físiques. En la figura8 s’observa un biofiltre avançat.

Els biomedis convencionals utilitzats en els biofiltrestradicionals consisteixen principalment en mescles dematerials d’origen vegetal (com ara torba, encenalls,arrels, fibra de coco, etc.) introduïts en diferents propor-cions i que inevitablement es comencen a descompondrea partir del mateix moment de la instal·lació del biofiltre.Com a conseqüència d’aquesta descomposició del medi,es produeix una compactació del material, que es tra-dueix en una disminució progressiva de la permeabilitatde la circulació dels gasos a tractar, que pot arribar acol·lapsar algunes zones del biofiltre, mentre que a laperifèria d’aquestes zones es produeixen canals prefe-rencials on els gasos circulen a gran velocitat, és a dir,sense depurar-se prou, amb la consegüent pèrdua de l’e-ficàcia global.

En els sistemes de biofiltració de llit inorgànic d’altatecnologia, el medi consisteix en una mescla d’un 75-80% de suport inorgànic i un 25-20% de fase orgànica.

• La fracció inorgànica actua com a suport d’elevadaresistència, ja que ofereix una òptima resistènciamecànica estructural, una més gran porositat i unacapacitat d’adsorció d’aigua més alta que la quetenen els medis orgànics tradicionals.

• La part orgànica, d’altra banda, proporciona nu-trients, adsorbeix diferents contaminants i optimit-

Món empresarial

Fig. 8. Esquema d’un biofiltre avançat de llit inorgànic

Silv

ia N

adal

58

za la capacitat de fixació dels microorganismes responsables del procés de biodegradació en el bio-filtre.

• Un dels principals avantatges dels sistemes de bio-filtració inorgànics és que en aquests s’efectua lainoculació del suport amb microorganismes especí-fics d’origen natural, de manera que tots els micro-organismes presents en el medi realitzen la depura-ció dels gasos. De totes maneres, en els biofiltres desuport orgànic hi ha una gran varietat de microor-ganismes; així doncs, la densitat dels microorganis-mes responsables de la depuració és inferior a ladels biofiltres de suport inorgànic, i en conseqüèn-cia es redueix l’eficiència de depuració, i, a més,l’existència d’altres microorganismes accelera elprocés de degradació del llit i, per tant, l’olor intrín-seca dels biofiltres tradicionals és més elevada quela dels biofiltres de llit inorgànic.

• Els biofiltres de suport inorgànic poden arribar atractar emissions amb concentracions de COV méselevades, com ara les d’origen industrial.

Sistemes d’adsorció

Principi de funcionamentEls sistemes d’adsorció no constitueixen pròpiament

un sistema de depuració, ja que el que realment es pro-dueix és la separació i transferència dels contaminantsd’un medi a un altre. La contaminació, en aquest cas,passa d’un medi gasós a un medi sòlid. Cal assenyalarque, si no es preveu una estratègia de regeneració del’adsorbent deguda a la sobrecàrrega d’aquest, tan sols espot considerar aquesta tècnica per tractar emissions depetits cabals, o que la concentració de contaminantssigui baixa.

El procés d’adsorció consisteix en l’adhesió, mitjan-çant enllaços físicoquímics (del tipus de forces de Vander Waal’s, interaccions dipol-dipol, etc.), de les molè-cules dels COV que es trobin en un medi fluid sobre lasuperfície d’un material (generalment un sòlid porós degran àrea específica) denominat adsorbent. Els adsor-bents més habitualment utilitzats són les diferents clas-ses de carbó actiu (que pot haver estat derivatitzat), leszeolites, la alúmina, etc.

AplicacionsTractament de gasos amb una baixa concentració de

COV, especialment en punts on es requereix una ins-tal·lació de baix manteniment, com és el cas de les emis-sions de les estacions depuradores, els pous de bombeigi, també, les fàbriques d’aromes, en la indústria alimen-tària, en la indústria química, etc. Només s’instal·la pertractar emissions d’alta càrrega quan aquesta té una fre-qüència molt baixa o quan un sistema de regeneració insitu (amb vapor o nitrogen) sigui viable tècnicament ieconòmicament.

Comentaris sobre la tecnologiaCom s’ha assenyalat anteriorment, el llit adsorbent té

una capacitat de càrrega limitada de fixació dels COV, i,quan se supera aquesta capacitat, s’ha de substituir l’ad-sorbent o procedir a regenerar-lo, tot alterant les condi-cions d’equilibri corresponents (mitjançant, per exem-ple, tractament amb vapor d’aigua, tractament tèrmic,etc.)

Sistemes d’adsorció o scrubbers

Principi de funcionamentEn els sistemes d’absorció a contracorrent, s’intro-

dueix per la part inferior el gas residual a tractar, i per lapart superior de la columna, la solució absorbent. Permillorar l’eficiència del sistema, cal incrementar l’àrea iel temps de contacte entre els dos corrents, cosa que s’a-consegueix introduint en la columna farciments sintètics.

Quan el cabal de gasos que cal tractar és molt elevat,la disposició dels scrubbers sol ser horitzontal, i la direc-ció dels fluxos de l’aire a tractar i de la solució absor-bent, creuada.

Les solucions absorbents utilitzades depenen delscontaminants presents en els gasos a tractar, i en deter-minats casos és necessari fins i tot fer diverses etapes derentat per aconseguir eliminar els contaminants.

Com a exemple per eliminar les olors, degudes a H2S,mercaptans i amoníac, de l’emissió gasosa del procésd’assecat de fangs d’una planta depuradora d’aigüesresiduals, es proposa realitzar el rentat d’aquesta emissióen tres etapes consecutives, una d’àcida, seguida d’unade bàsica, i la darrera, oxidant.

És important indicar que el funcionament de les torresde rentat genera un efluent que haurà de ser tractat ade-quadament abans de ser abocat al col·lector o al clave-gueram públic.

AplicacionsEls sistemes d’absorció amb un tractament del tipus

àcid-base i/o oxidant estan especialment indicats per eli-minar COV odorífers (i altres com ara H2S i NH3) de lesemissions de depuradores, de plantes de compostat-ge, emissions d’escorxadors, d’algun procés odoríferd’una indústria química, de processos de síntesi on s’u-tilitzin àcids inorgànics com ara l’àcid clorhídric, etc. De totes maneres, s’ha de considerar que, quan el cabalde les emissions a tractar és molt elevat, el consum deproductes químics i la generació de líquids residuals és molt elevada i comparativament els costos d’explo-tació són més elevats que els corresponents a altres tecnologies com els sistemes de biofiltració.

Comentaris sobre la tecnologiaAquesta tecnologia, d’ampli ús pel fet d’haver-se ins-

tal·lat molt habitualment amb la finalitat de tractar lesemissions atmosfèriques, per la seva baixa selectivitatpresenta, sovint, molt baixa eficiència per a la depuració

10Setembre 2004

SAM

59

d’emissions que continguin COV apolars o semipolars.És una tecnologia interessant, ja que el cost d’inversió

és moderat si es compara amb altres tècniques de des-trucció de COV; però en contra seu cal comentar querequereix un control intensiu i específic del grau d’esgo-tament de la solució absorbent, i que el seu funciona-ment genera un residu líquid que cal gestionar.

Amb relació a l’aplicació d’aquesta tecnologia pertractar emissions de compostos amb frases de risc R-40,45, 46, 49, 60 i 61, cal indicar que difícilment, es podranaconseguir els límits d’emissió exigits en el Decret117/2003.

Criocondensació i separació permembranes

Principi de funcionamentAquestes dues tecnologies s’utilitzen més per recupe-

rar els COV presents en les emissions que com a siste-mes de depuració, però en algunes ocasions es poden ferservir per aconseguir totes dues finalitats.

El principi de funcionament de la criocondensaciópermet separar els COV de la resta de components gaso-sos de l’aire que es vol tractar. El procés (en una o mésetapes en sèrie) es realitza en uns intercanviadors decalor i consisteix a refrigerar, mitjançant nitrogen líquida –196 ºC i 1 bar de pressió, el gas d’emissió carregat devapors contaminants. D’aquesta manera, els productes a recuperar es condensen quan sobrepassen el seu puntde condensació (en la figura 9 se’n mostra l’esquema defuncionament).

La tecnologia de separació mitjançant membranesconsisteix a establir un contacte eficient entre el gas con-

taminat i una membrana constituïda per un polímer dens.L’aplicació d’una diferència de pressió provoca quedeterminats compostos (els més àvids) travessin la mem-brana. D’aquesta manera es generen dos efluents, un eld’aire, i l’altre el d’aire enriquit amb els contaminants(en la figura 10 se’n mostra l’esquema de funciona-ment).

AplicacionsEls processos de condensació criogènica i de separa-

ció per membranes permeten tractar fins a uns 500 m3/hde gas molt concentrat i fins i tot mescles de COV. Perdisposar d’una alta eficiència en el procés, serà necessa-ri conèixer els compostos que es vol recuperar i la sevaconcentració per així dissenyar l’intercanviador corres-ponent. Generalment, el seu camp d’aplicació és moltlimitat: només s’aplica en determinades emissions con-cretes de la indústria farmacèutica o en alguns casos dela indústria alimentaria en la fabricació de diversos arti-cles electrònics.

En general, aquestes tecnologies s’apliquen per trac-tar emissions de baix cabal i d’alta concentració de COVen els quals la recuperació dels contaminants sigui valo-ritzable, com passa especialment en la indústria farma-cèutica i/o de química fina.

Comentaris sobre la tecnologiaEls sistemes de criocondensació tan sols s’apliquen

quan la recuperació dels COV és interessant des d’unpunt de vista econòmic, ja que normalment s’ha de ferbaixar molt la temperatura per aconseguir la condensaciódels COV, i llavors el consum de nitrogen és elevat i cos-tós.

Amb relació a l’aplicació d’aquestes tecnologies pertractar emissions de compostos amb frases de risc R-40,45, 46, 49, 60 i 61, cal indicar que difícilment, o bé tan

Món empresarial

Gas depurat

Gas a tractar

Acetonacondensada

Acetonacondensada

Gas depurat abaixa temperatura

Nitrogen líquid

Nitrogen gas

Fig. 9. Esquema d’un sistema de criocondensació

Silv

ia N

adal

60

sols amb uns costos d’explotació molt elevats, es podranaconseguir els límits d’emissió exigits en el Decret117/2003.

Conclusions

Tal com s’ha exposat al llarg d’aquest article, hi hadiferents tecnologies per tractar emissions contaminadesamb COV. Per tal de poder seleccionar la millor tecnolo-gia en cada cas, cal conèixer en profunditat l’emissió quees vol tractar, cosa que és difícil, ja que moltes emissionssón difuses i aleshores cal realitzar un mostreig especí-fic, i, a més, en la majoria de les ocasions les emissionspresenten una barreja de contaminants, de tipus orgànici/o inorgànic.

Bibliografia

1. MC LENNY, W.A.; OLIVER, K.D.; DAUGHTREY, E.H.(Jr) (1995). «Analysis of VOC’s in ambient air usingmultisorbent packings for VOC acumulation and sample drying». J. Air Manage. Assoc., 45: 792-800.

2. DEVINNY, J.S.; DESHUSSES, M.A.; WEBSTER, T.(1999). Biofiltration for Air Pollution Control, LewisPublishers.

3. AUSTIN GEORGE, T. (1992). Manual de procesos quí-micos en la industria. Mc Graw-Hill.

4. DE NEVERS. Ingeniería de control de la contamina-ción del aire. Mc Graw-Hill.

5. KIELY, Gerard (1999). Ingeniería ambiental.McGraw-Hill.

6. MARTIN, G.; LAFFORT, P. Odeurs et desodorisationdans l’environnement. Lavoisier TEC&DOC.

10Setembre 2004

SAM

Ambient

Residu

Reciclar

Membrana

Permeat

Fig. 10. Esquema d’un sistema de depuració per membranes

Silv

ia N

adal

Resum

CCOO reclama la instal·lació als sortidors de proveï-ment de les benzineres, de mecanismes que succionin irecuperin els gasos de tipus COV, entre els quals hi ha elbenzè, una substància cancerígena. La introducció d’a-questa mesura significa un estalvi econòmic (la inversiós’amortitza en un període de tres a cinc anys), beneficisdirectes per a la salut de les persones (en particular lesmés «sensibles») i una mesura clara de combat contra elcanvi climàtic. La transposició de la Directiva IPPC al’ordenament jurídic estatal i autonòmic planteja unescenari per satisfer la demanda, perquè incorpora deter-minats requisits per a l’obtenció de la llicencia ambien-tal. Ordenances municipals específiques i, sobretot, lleisautonòmiques i estatals arrodoniran l’acció legislativa i administrativa.

Introducció: què són els COV?

El passat desembre vam incorporar una nova legisla-ció relativa a l’ozó en l’aire ambient per compostos orgà-nics volàtils amb el Reial decret 177/2003. En l’article 2trobem què s’entén per COV, i es destaca expressamentla desaparició del metà de la seva definició actual:«Compostos orgànics volàtils (COV): tots els compostosorgànics procedents de fonts antropogèniques i biogèni-ques, diferents del metà, capaços de produir oxidantsfotoquímics en reacció amb els òxids de nitrogen en pre-sència de la llum solar.»

Parlar de fonts biogèniques és parlar de les emissionsproduïdes per volcans, incendis forestals, terratrèmols,i per les plantes, etc. Les masses forestals tornen una part important del carboni que assimilen a l’atmosfera en forma de compostos orgànics volàtils biogènics(COVB), essencialment l’isoprè i els monoterpens.

Les fonts antropogèniques són la principal font decontaminació del planeta. Primerament el carbó alssegles XVIII i XIX va situar la problemàtica, i el petrolidurant el XX i a la primera dècada del XXI l’ha agreujada.L’ús dels derivats del petroli són la causa en l’actualitatde la major part de la contaminació atmosfèrica i es pre-senten en una gran multitud de formes: trànsit rodat,refinació, emmagatzematge i distribució de productespetrolífers, evaporació de dissolvents orgànics i incine-ració de residus plàstics. A més de les catàstrofes huma-nes generades a les guerres (recordem les guerres delGolf i de l’Iraq i la crema de pous de petroli, els sabo-tatges a oleoductes, la crema de benzineres als Balcans,a més de les sinistralitats industrials, Puertollano, etc.).El trànsit rodat és el culpable del 60% de la contamina-ció dels Estats Units i del 45% de la de París. Els COV

61

COV i benzineres.Recuperació de vaporsde benzina: bonespràctiques per a la fase1 i experiències pilotper a la fase 2Toni Oller CastellóCoordinador de Medi Ambient de CCOO de Catalunya

Mónempresarial

Sortida incontrolada de vapors

Toni

Oll

er

62

es traslladen a través de l’atmosfera fins ben lluny dellloc on s’han originat. L’ozó troposfèric és un contami-nant atmosfèric transfronterer.

La contaminació atmosfèrica

Les autoritats europees i mundials estan molt preocu-pades pels nivells assolits de contaminació atmosfèrica.A més dels COV, obligatòriament cal referir-se a la pre-sència de partícules en suspensió (PM) al medi ambient,procedents fonamentalment dels motors dièsel, quepenetren fàcilment als pulmons i que són cancerígenes,al igual del benzè, el butadín i els hidrocarburs aromàticspolicíclics (la principal font és la combustió incompleta).Totes juntes formen el boirum, una barreja de núvols bai-xos i boira contaminant. La contaminació no és solamentexterna: l’institut suec Centre for Science and Environ-ment afirma que hi ha una contaminació interna als cot-xes i que aquesta és molt més cancerígena si es tracta decotxes que van amb dièsel.

El comissari europeu d’Investigació, Philippe Bus-quin, va dir en roda de premsa a la presentació del Pro-jecte People (població exposada a aires contaminats aEuropa), que solament a tres països europeus –França,Àustria i Suïssa– quaranta mil persones moren cada anya causa de la contaminació de l’aire (The Lancet) i aEuropa representa un 5% de la mortalitat, tal com s’haconfirmat per estudis epidemiològics. A Londres, lesautoritats locals afirmen que el nombre de persones quemoren per contaminació de l’aire supera el nombre depersones que moren en accidents de trànsit. L’OMS diuque tres milions de persones moren cada any al món coma conseqüència de la contaminació atmosfèrica, mentreque un milió mor en accident de cotxe. La comissària deMedi Ambient, Margot Wallstrom, manté que el nombrede nens que pateixen asma ha augmentat espectacular-ment els darrers trenta anys.

Segons el Banc Mundial, el cost social a l’exposicióatmosfèrica a ciutats com ara Jakarta, Bangkok i Manilaés equivalent al 10% del ingressos dels seus habitants delcomençament dels anys noranta. A la Xina, on es regis-tren unes de les pitjors contaminacions atmosfèriquesurbanes, el cost de les malalties i morts atribuïbles a l’ai-re contaminat equival al 5% del PIB. No podem deixarde banda la catàstrofe francesa del passat estiu (que vatenir una certa incidència a Barcelona), on hi va haver

unes xifres altíssimes de morts per culpa del canvi cli-màtic, l’ozó i les condicions de determinades personessensibles portadores de malalties cròniques respiratòriesi d’altres situacions d’especial vulnerabilitat.

Parlant d’altres contaminacions produïdes pel petroli,hem de recordar el trist enfonsament del vaixell Prestigea les costes gallegues i atlàntiques al novembre del 2002i els casos de l’Exxon Valdez a Alaska i l’Erica a la Bre-tanya francesa, on encara avui perduren els seus efectesmalignes a la natura. A les catàstrofes marítimes (evita-bles), cal afegir les males pràctiques de la neteja de lesbodegues i buidats de combustibles a alta mar, especial-ment al Mediterrani català, balear i valencià, que es pro-dueixen per manca de vigilància i irresponsabilitat demoltes companyies de transport marítim. Els impactesen les comunitats d’éssers vius del mar són variats. Vandes de la mort dels individus per sufocació, fins a lainterferència del cicle biològic i de tota la cadena tròficai la desaparició d’espècies protegides.

Els compostos orgànics volàtils són precursors del’ozó (O3) troposfèric. L’ozó és una font secundària de contaminació i causa danys importants a la salut, quan es troba en concentracions altes, ja que afecta sobretot el sistema respiratori; frena el creixement de les plantesi origina perjudicis en el mobiliari i el paisatge urbà. Al llarg de l’any se solen superar, en nombroses esta-cions de control, els límits marcats de protecció de la sa-lut i de protecció de la vegetació i els d’informació a lapoblació (180 µg/m3 en una hora). En moltes ocasionsgrups socials i ecologistes han denunciat que les comu-nitats autònomes no informessin de la situació i tampocno implantessin mesures reductores, com les que Itàlia síque ha engegat recentment de paralitzar la circulaciód’automobilistes els diumenges.

Finalment, en aquest apartat, vull fer menció d’unrecent estudi epidemiològic (EMECAS) fet a tretze ciu-tats espanyoles (entre les quals hi ha Barcelona i Ma-drid). En aquest estudi s’afirma que la contaminacióatmosfèrica mata a curt termini. Tan a curt termini, que,si s’experimenta un augment d’1 mg/m3 en la concentra-ció de monòxid de carboni durant dos dies seguits, aixòté com a conseqüència un increment d’un 1,5% de lesdefuncions totals, d’un 2,3% en els malalts cardiovascu-lars i d’un 3,2% en pacients amb malalties respiratòriescròniques.

Els compostos orgànics volàtils són formats per unamultitud de substàncies com el butà, el propà, l’etilè, elcloroform, el toluè... i el benzè. «El benzè és un agentgenotòxic, carcinogen, i no hi ha cap llindar especifica-ble per sota del qual la salut humana no estigui en perill»(Dir. 2000/69/CE). El benzè és ràpidament absorbit pertotes les vies d’exposició i immediatament és distribuïtper tot el cos. En humans, una aguda exposició a altesconcentracions a vapors de benzè pot causar leucèmia,edema pulmonar, hemorràgies i bloqueig del sistemacentral nerviós, a més de variar l’estructura i el nombrede cromosomes de les cèl·lules perifèriques de la sang.Els consumidors i també els treballadors es troben sot-

10Setembre 2004

SAM

L’OMS diu que tres milions depersones moren cada any al

món com a conseqüència de lacontaminació atmosfèrica,

mentre que un milió mor enaccident de cotxe

mesos a altes exposicions en el moment de fer benzina(Scientific Committe on Toxicity, Ecotoxicity and theEnvironment, Brussel·les, novembre del 2003).

Què poden fer els ajuntaments perevitar els COV a les benzineres enel moment d’atorgar les llicències ambientals?

Els ajuntaments han de demanar un compromís perescrit als operadors de les benzineres tot fixant un termi-ni màxim de sis mesos o un any per introduir sistemes derecuperació de vapors de benzina en fase 2, i perquè esfacin bones pràctiques en fase 1. En cas contrari, caldenegar la llicència ambiental i suspendre l’activitat(interpretació de CCOO).

A la zona metropolitana de la vall de Mèxic, amb elpropòsit de trobar finançament, tot aplicant el principique «qui contamina, paga», van establir, a partir delgener del 1995, un increment per cada litre de benzinadestinat a crèdits a baix cost per donar suport a les ben-zineres per instal·lar la fase 2. A Catalunya hi ha com-petències per poder fer el mateix i donar suport als pe-tits empresaris. Hem de recordar que la recuperació devapors significa estalvis econòmics per a les empreses i, a curt termini, una amortització de la inversió.

A Mèxic DF, gràcies a la instal·lació de la recuperacióde vapors durant la descàrrega de combustible en la fa-se 1, o tot emplenant el dipòsit dels vehicles en la fase 2,s’ha aconseguit evitar alliberar a l’atmosfera 1.000 tonesdiàries de combustible. D’una pèrdua d’un 5% per eva-poració de benzina, s’ha arribat a tan sols un 0,5%.

Les opcions per reduir la contaminació per COV pro-cedents d’instal·lacions industrials són presents en elstextos legals de manera clara. El Reial decret 117/2003,de 31 de gener, sobre limitacions de les emissions decompostos orgànics volàtils degudes a l’ús de dissol-vents en determinades activitats, diu, en el seu article

5.4: «No obstant el que es regula en els apartats ante-riors, les instal·lacions que utilitzin substàncies o prepa-rats que tinguin assignada una frase de risc, hauran deser substituïts, en la mesura del que sigui possible, persubstàncies i preparats menys nocius. A aquest efecte,quan s’hagi demostrat que hi ha alternatives de substitu-ció, aquesta es portarà a terme al més aviat possible.”

En la mateixa línia s’adreça la Directiva Europea96/61/CE, coneguda com a IPPC (Integrated PollutionPrevention Control) i que ha estat transposada a Cata-lunya amb la Llei 3/1998, d’intervenció integral de l’Ad-ministració ambiental (IIAA) i la Llei bàsica estatal16/2002, de prevenció i control integrat de la contamina-ció, que incorpora els principis bàsics de la Directiva1999/13/CE, de compostos orgànics volàtils. La finalitatde la Directiva és la minimització de la contaminació, iper això cal utilitzar les millors tècniques disponibles(MTD/BAT, en anglès). En la IIAA (o IAIA, com esconeix popularment), les benzineres a Catalunya es tro-ben emplaçades en l’annex II.2, 12.20, «venda al detallde carburants per a motors de combustió interna», que ésuna activitat sotmesa al règim de llicència ambiental,que són els ajuntaments els qui tenen la competència per atorgar-la. Totes les petrolieres estan obligades, desde l’1 de gener, a sol·licitar la corresponent llicència am-biental. Cal assenyalar que l’objectiu de la llicènciaambiental (article 25) és: prevenir i reduir a l’origen lesemissions contaminants a l’aire, l’aigua i el sòl que pro-dueixen les activitats corresponents i que són suscepti-bles d’afectar el medi ambient, i també prevenir incendisi protegir la salut.

Per tant, els ajuntaments han de supervisar l’existèn-cia de benzineres al seu territori en funció d’una consta-tació en la reducció d’emissions contaminants, perilld’incendis, etc. Pel que fa a les emissions a l’atmosfera,cal dir que ens trobem amb l’existència de males pràcti-ques generalitzades. La Directiva 94/63/CE i la sevatransposició al Reial decret 2102/1996, que regula lesemissions de compostos orgànics volàtils resultants del’emmagatzematge i distribució de benzines a estacionsde servei, legisla l’obligació de totes les benzineres (lesmés petites, al llarg d’aquest any) a implantar uns siste-mes de recuperació de vapors de benzina, conegut com afase 1, i faculta a les comunitats autònomes a ser mésestrictes en l’aplicació de la Llei.

La Direcció General de Medi Ambient de la ComissióEuropea explicita clarament que «els permisos s’han de

63

Món empresarial

Exemple de benzinera urbana a Montpeller

Toni

Oll

er

Els ajuntaments han de supervisar l’existència

de benzineres al seu territori en funció d’una constatació en la reducció d’emissions

contaminants, perill d’incendis, etc.

64

basar en el concepte de les millors tècniques disponibles(MDT) [...] En molts casos MDT significa unes milloresambientals radicals i que de vegades serà costós per a lesempreses adaptar les seves instal·lacions a les MDT [...]Els paràmetres de producció i consum són certamentinsostenibles [...]. Mentre que els documents BREF per-segueixen assistir les autoritats que donaran les llicèn-cies, la decisió final correspon a aquestes autoritats, per-què l’article 9 de la Directiva estableix que s’han de teniren compte: a) les característiques tècniques de les ins-tal·lacions, b) la seva localització geogràfica, i c) les con-dicions ambientals locals» (http://europa.eu.int/comm/environment/ippc/).

«The permits must be based on the concept of BestAvailable Techniques (or BAT)... In many cases BATmeans quite radical environmental improvements andsometimes it will be very costly for companies to adapttheir plants to BAT. (..) The production and consumptionpatterns are certainly not sustainable (..). While theBREFs are intended to assist the licensing authorities,the final decision should still lie with these author-ities, because Article 9 of the Directive establishes thatthey must take into account (a) the technical characteris-tics of the installation, (b) its geographical location and(c) the local environmental conditions» (http://europa.eu.int/ comm/environment/ippc/).

Recuperació de vapors en les fases 1 i 2

Fase 1. El 100% de recuperació de vapors enl’operació de descàrrega de benzina del camiócisterna als tancs

Els testimonis de molts treballadors, usuaris i veïns éssempre el mateix: «Els transportistes no connecten lesdues mànegues (una per descarregar benzina del camiócisterna i l’altra per recuperar els vapors dels tancs).» Josóc un testimoni personal d’aquesta mala pràctica al bell

mig de l’Eixample de Barcelona. En aquest cas, el ben-ziner i el transportista parlaven d’un problema de vàlvu-les, que feia mesos (segons el meu parer, dos anys) queno les connectaven, de manera que enviaven els gasos al’atmosfera. El transportista va confirmar el pitjor: quemai no es feia en general l’ús de la recuperació devapors en fase 1. Els efectes són més que evidents: unaterrible olor de gas per tot arreu, fins i tot als habitatges.Hi ha benzineres a supermercats que comenten que ellsdisposen de la seva mànega de reserva (obligatòria),adaptada a les vàlvules i arquetes, i són les que habitual-ment utilitzen.

D’acord amb la legislació, és responsabilitat del ges-tor de l’estació de servei la correcta realització de l’ope-ració de descàrrega. Aquesta operació és molt crítica iexigeix la màxima atenció i responsabilitat. Cal apagarel motor del camió, desconnectar la bateria, prohibir l’a-proximació de vehicles (sovint no es fa), disposar de pro-ductes absorbents (mai serradures, si sorra), un extintora 5 metres, i una pinça «de presa a terra».

A continuació podem veure, segons els manuals de lespetrolieres, que totes dues mànegues han d’estar col·loca-des. Ens podem trobar situacions en què solament lamànega del carburant està connectada, i això es pot deure,bé al fet que no respecten la llei, o bé que el que descar-reguen és dièsel i no cal la utilització del sistema de recu-peració de vapors en fase 1 per l’absència d’aquests.

És un greu error, per part de la indústria petroliera iper part de les administracions, de menysprear aquesta si-tuació d’alliberament a l’atmosfera de gasos i pèrdua decombustible. Encara que només sigui per una simpleqüestió d’eficiència energètica i salvaguarda de la salutde les persones.

Fase 2. Del 80 al 90% de recuperació de vapors enl’operació de càrrega de benzina en els dipòsits delsvehicles camió dels tancs

Els Estats Units d’Amèrica són a anys llum d’Europaen matèria de seguretat i protecció del medi ambient enrelació amb els productes derivats del petroli. Els nord-americans són pioners mundials. Com a conseqüència

10Setembre 2004

SAM

Esquema de recuperació de vapors fases 1 i 2 Manual de Repsol: Teoria dues mànegues

Toni

Oll

er

Rep

sol

CISTERNA

TANCS

VEHICLE

Tuberia sobrepressió

Recuperacióvapors fase 1

Recuperacióvapors Fase 2

65

del desastre de l’Exxon Valdez, van regular el doble bucals vaixells (Oil Pollution Act 1990, OPA 90); i, arrandels efectes de l’ozó des dels anys quaranta a Califòrnia,van impulsar la recuperació de vapors de benzina en lesfases 1 i 2 (Vapor Recovery System Stage I and Stage II),a més d’incorporar una tecnologia als vehicles que recu-pera el vapor intern i evita la contaminació interna quesolen patir els ocupants (On board Refueling VaporRecovery ORVR). A la badia de San Diego, les primeresreivindicacions perquè es fessin proves en les fases 1 i 2es van fer l’any 1972.

Al Estats Units hi ha dos models de sistemes de recu-peradors de vapors en la fase 2:

• Balance system: aprofita la lleu quantitat de pressióque es crea al dipòsit del vehicle per la benzinaentrant i la lleu aspiració que es genera als dipòsitssubterranis que emmagatzemen la benzina, per lasortida d’aquesta, i es produeix una transferènciadel vapor. Aquest sistema exigeix segellar la sortidade la mànega. És molt barat i simple. Als usuaris elsdemana anar molt amb compte.

• Vacuum-Assist System: utilitza un dispositiu tecno-lògic que fa d’aspiradora per permetre captar elsvapors des de l’interior del dipòsit del vehicle.Aquest sistema és més car i, no obstant això, és elque més s’utilitza per la seva facilitat. Els usuarisno s’adonen del canvi del boquerel. No és compati-ble amb el sistema coaxial de la fase 1, sinó amb elde doble punt..

D’aquest últim sistema, a Europa en diuen «Open», iés l’únic que s’utilitza. Quins beneficis té? Aquests sónde salut mediambiental i econòmics. Es recupera lainversió en un termini de tres a cinc anys, i el seu cost vade 3.000 a 6.000 euros per unitat.

Gràcies a l’Administració local francesa, sabem queuna benzinera mitjana envia a l’atmosfera prop de 4 tonesa l’any sense fase 2, de les quals es poden recuperar 3,2tones gràcies a sortidors que disposin d’un componentmecànic que succiona els vapors del tanc del vehicle, quesón assistits per una bomba de buidar o aspiradora, queòbviament han de funcionar correctament. D’aquesta

manera evitarem que quan obrim el tap ens en passem iens empassem el benzè per via respiratòria i subcutània.

L’Estat espanyol presenta un enorme retard en laintroducció legal de la recuperació de vapors en fase 2.És sorprenent comprovar que tots els països del nostreentorn en tenen legislació, com és el cas de França, Ità-lia, Alemanya, Suècia, el Regne Unit, Luxemburg, etc.

Les propostes de CCOO MediAmbient

A part de propostes concretes en el terreny pur de lamobilitat sostenible, el sindicat ha llançat una roda decontactes amb les administracions i amb les petrolieres.

A la banda institucional, ens hem trobat amb l’Ajunta-ment de Mataró, la Diputació de Barcelona i la Generali-tat de Catalunya, a la vegada que ens hem adreçat alGovern central i la Comissió Europea. Hem demanat lanecessitat de redactar normatives específiques, en formad’ordenances o decrets, al més aviat possible. Des deBrussel·les insisteixen que els intents de fer una Directiva,ara fa deu anys, van quedar paralitzats pel fet que moltsEstats membres preparaven la seva pròpia legislació.

Per part de les empreses, cal dir que ens hi hem posaten contacte com amb tots els operadors. Inicialment,hem acordat amb CEPSA la introducció d’experiènciespilot en diferents benzineres urbanes d’arreu de l’Estat–dues a la ciutat de Barcelona– amb la finalitat d’adap-tar els sortidors. Aquest acord ha tingut un ressò medià-tic enorme (TV-3, BTV, altres TV locals, La Vanguardia,El Periódico, El Punt, El Mundo, l’Agència EFE, emis-sores de ràdio locals, i el sindicat a les revistes Daphnia–ISTAS, CCOO estatal– i Lluita Obrera a Catalunya i adiverses comarques), que ens ha ajudat a plantejar elmateix a REPSOL, Petrocat, Galp, BP, Shell, Tamoil,ERG, Agip, Esso, Caprabo, Eroski, Alcampo, Sabeco,Carrefour, Meroil, Esergui, Texaco i petits propietaris, amés dels subministradors de combustibles al port de Bar-celona: DECAL, TEPSA i CLH.

Món empresarial

Senyal per a vehicle de descàrrega

Toni

Oll

er

Model de recuperador a França

Toni

Oll

er

66

Hem sabut per part de CEPSA, confirmat per la restad’operadors petroliers, que la major part de les benzine-res urbanes i algunes a les autopistes ja estan preparadesper fer les connexions. Fins i tot Agip i BP Espanyadiuen que ja disposen de prototips en determinades esta-cions, i Shell manifesta haver fet la primera prova fa deuanys a Valdemorillo (Madrid). Malauradament, res no hasortit als mitjans de comunicació i poc en sabem del seufuncionament, ni de les tecnologies emprades, com tam-poc en quin BOE van obtenir la corresponent homologa-ció. CEPSA, per la seva banda, ja va demanar a la Gene-ralitat de Catalunya (Departament d’Indústria), el passatdesembre, l’homologació de la tecnologia Nuovo Pigno-ne. L’empresa Tamoil ens ha explicat que els ha arribatuna nova tecnologia que farà furor en el sector. Es tractade Clean Air, un sistema norueg que ha estat certificat aFrança i que no planteja haver de transportar els vaporsde benzina fins al port, ja que el procés de condensaciódel gas a líquid es produeix a la mateixa benzinera. Hi haun grup de tecnologies provades, i tan sols cal entrar a lapàgina web de l’Environmetal Agency Protection (EPA)o de la California Air Resosources Board (CARB). Ésmolt interessant la legislació francesa en aquest punt, jaque autoritza la utilització de qualsevol sistema sempreque hagi estat aprovat en qualsevol país europeu tant dela Unió com de l’Espai Econòmic (EEE), «Décret 2001-349 du 18 avril 2001 relatif à la réduction des émissionsde composés organiques volatils liées au ravitaillementdes véhicules dans les stations-service» (Lionel Jospinho signa) i «Arrêté du 17 mai 2001 relatif à la réductiondes émissions de composés organiques volatils liées auravitaillement des véhicules dans les stations-serviced’un débit d’essence compris entre 500 et 3.000 mètrescubes par an».

Des de Alemanya ens apropen una disposició legalforça interessant. Com que s’ha comprovat que determi-nats sistemes no funcionen correctament i és impossiblecomplir els objectius de la llei, el legislador ha previstque en el cas que els aparells deixin de recuperar, a lesvint-i-quatre hores s’atura tota distribució de benzina.

Per una llei catalana derecuperació de vapor en fase 2

El conseller de Medi Ambient de la Generalitat deCatalunya, honorable Sr. Salvador Milà, ha expressat aCCOO la seva voluntat política d’anar cap a una lleicatalana en aquesta matèria, i ha mostrat força interèsper les propostes de fer experiències pilot, que ens aju-daran a tots a entendre el funcionament de la fase 2 i donar una empenta a les bones pràctiques en fase 1.

Per l’actual equip a la Conselleria, el canvi climàtic,la mobilitat sostenible i la qualitat de l’aire formen part,entre d’altres, de les principals actuacions, plans, pro-grames i mesures legislatives en matèria ambiental delGovern de la Generalitat de Catalunya 2004-2007.

Una altra comunitat autònoma que ha treballat enaquests dos objectius, és la Comunitat de Madrid. L’Or-dre 3149/1999, de 25 d’agost, va aprovar ajudes econò-miques per a aquesta finalitat. No en sabem gaire, sobrequi va rebre diners públics i què en van fer (ho estemesbrinant). Per mi, aquesta iniciativa és molt agosarada.Les multinacionals, en gran manera, poden complir ambla llei sobre la fase 1 i fer inversions en la fase 2 (costreal de 3.000 a 6.000 euros per sortidor). La prova irre-futable és que assistim aquests dies a un augment mésque considerable dels guanys en beneficis per part de lespetrolieres en el decalatge entre el dòlar i l’euro. D’altrabanda, ens cal preguntar-nos per què aquestes mateixesmultinacionals, quan es troben en un altre mercat euro-peu, sí que introdueixen la fase 2, sense més –perquè hiha legislació que així ho estableix–, i aquí no ho fan.¿Com és possible que Shell tingui models certificats aCalifòrnia des de l’any 1979? Finalment, volem apel·lara la responsabilitat social corporativa, un àmbit en quèels aspectes ambientals són el centre de les qüestions,juntament amb els socials.

Una altra cosa és parlar dels petits propietaris, quemés que diners necessiten temps per adaptar-se als nous

10Setembre 2004

SAM

Espanya: sense recuperador

Toni

Oll

er

França: amb recuperador

Toni

Oll

er

67

escenaris i idees engrescadores, com per exemple larecollida d’oli fregit directament dels ciutadans per fer-ne biocarburant. En tot cas, la proposta de crear unimpost temporal a les benzines per finançar crèdits abaix cost (model mexicà) és una opció.

Altres perills de les benzineres

Altres dues problemàtiques que caracteritzen les benzi-neres són el risc d’explosió i la contaminació del subsòl.

En el primer cas, recordem que el passat 6 de juliol de 2003 almenys dues-centes persones van resultarferides, tres de les quals en estat crític, per l’explosióaccidental d’una benzinera al centre d’Ankara quan un

camió cisterna hi descarregava combustible. L’explosió(es van sentir fins a quatre detonacions) va ser compara-da als efectes d’un terratrèmol, el foc va durar més d’unahora i mitja i va afectar tres edificis contigus, la qualcosa va crear el pànic entre la població. El primer minis-tre turc, Recep Tayyip Erdogan, va manifestar que lesbenzineres haurien de retirar-se de les zones urbanesresidencials, l’única manera perquè aquests fets no tor-nin a repetir-se.

Diferents successos han estat originats pel contacte dela benzina amb l’electricitat estàtica i l’augment de lestemperatures. Recentment, el Govern espanyol ha fetefectiva una normativa per prohibir l’ús dels controvertitstelèfons mòbils a les benzineres; en aquest camp cal fer,també, força pedagogia per evitar tragèdies.

Món empresarial

Cartell informatiu clar en una benzinera francesa

Toni

Oll

er

Arquetes brutes al carrer

Toni

Oll

er

Arquetes brutes al carrer

Toni

Oll

er

68

Les fitxes de seguretat, obligatòries a les dependèn-cies de totes les estacions de servei, assenyalen que elmàxim de temperatura ambient de la benzina, tant per altransport, càrrega i descàrrega com per a l’emmagatze-matge, és de 40º (SARAS Energia). Es evident que elcanvi climàtic i les temperatures elevades de l’estiu plan-tegen una greu problemàtica al sector, juntament ambl’existència de males pràctiques. Per exemple, l’arquetad’entrada del carburant de la fotografia adjunta en pre-senta restes a tan sols 5 cm de la superfície, en una vore-ra força transitada, on a sobre hi ha una terrassa de bar.Com tothom sap, la benzina és altament inflamable, elsgasos s’acumulen al nivell del terra, i poden accedir aaltres llocs per via subterrània i a fonts d’ignició.

La no-estanquitat de determinats dipòsits a les benzi-neres és una veritat que es transmet entre les companyies

a l’hora de fixar preus per a la compra de les estacions.A França, he conegut un cas a Marsella, i la Préfectureva ser contundent davant la constatació de pudor de ben-zina en un edifici proper a una benzinera, procedent delssoterranis. La benzinera va cessar l’activitat i va airejartot el subsòl per suprimir tot risc d’explosió, per fer unexamen d’estanquitat, etc.

Les contaminacions al subsòl poden afectar serio-sament les aigües freàtiques. El Dr. Damià Barceló(CSIC), entre altres investigadors, ha estudiat la conta-minació d’aqüífers per benzineres a l’àrea metropolitanade Barcelona. En concret, s’han trobat substituts delplom de les benzines (MTBE) en aigües subterrànies, ila presència d’aquests contaminants serà de llarga dura-da i amb una poc probable biodegradació.

El mercat espanyol de benzines

La xarxa de benzineres de l’antiga CAMPSA, desprésde la desmonopolització i privatització, es va dividir endues marques: REPSOL i CEPSA. Totes dues juntes dis-posen de més del 60% del mercat, amb més de cinc milbenzineres; la britànica BP i l’angloneerlandesa Shellocupen respectivament el tercer i el quart lloc del ràn-quing (curiosament en les mateixes posicions que a esca-la mundial), amb aproximadament vuit-centes benzine-res en total. La líder mundial Esso té prop desetanta-cinc benzineres, mentre que la segona compan-yia americana i mundial, Texaco, solament està implan-tada a les Canàries, amb cinquanta-set estacions. Elnombre de benzineres al conjunt del territori de l’Estatespanyol és de vuit mil nou-centes.

10Setembre 2004

SAM

Exemple de benzinera urbana, a Barcelona, al mig del carrer

Toni

Oll

er

Camió cisterna respostant al bell mig dels carrers de Barcelona

Toni

Oll

er

Motorista passant a gran velocitat pel mig de la benzinera per fer drecera

Toni

Oll

er

Per situar-nos

Les fonts de generació de COV són moltes i ubi-qües: transport (les benzines i la seua combustió són elprincipal focus d’emissió de COV); tintoreries i buga-deries; adhesius i pintures; benzineres, etc.

Juntament amb les seues grans possibilitats indus-trials, els COV representen una de les afeccions mésserioses per als organismes vius i el medi.

La ràpida evaporació dels dissolvents provoca que espuguen assolir concentracions altes en llocs tancats oamb poca ventilació, cosa que augmenta el risc per alshumans, ja que pot haver-hi una absorció per la pell i perinhalació. El contacte directe amb la pell permet que eldissolvent passe a la sang, la qual cosa ocasiona efectesimmediats i a llarg termini. La inhalació constitueix lavia d’exposició més perillosa, ja que la via pulmonar ésla més eficaç en la distribució d’una substància a tot l’or-ganisme, a més de resultar força complicat controlar estavia d’exposició.

D’altra part, tenim que pràcticament tots els solventsresulten neurotòxics; el benzè és cancerigen en humans;tota la família dels clorats presenta un alt risc de carci-nogenesitat (el tricloroetilè i el cloroform són reconegutscom a cancerígens en humans); alguns poden presentarcaracterístiques mutagèniques; l’estirè ha estat identifi-cat com a disruptor endocrí, etc.

A més a més, els COV són precursors en la generaciód’ozó troposfèric, de manera que creen un greu proble-ma de contaminació d’efectes transfronterers i de llargadistància. La presència de l’ozó en les capes baixes del’atmosfera (troposfera) genera un impacte sobre lavegetació per l’alteració de la funció fotosintètica, iactua com un fort oxidant. Per als humans, especialmentles poblacions sensibles (gent gran, població infantil,asmàtics, etc.), representa un seriós problema de salut, jaque disminueix la capacitat pulmonar.

És precisament per este darrer impacte ambiental,contaminació atmosfèrica transfronterera, que els COVhan vist regulada la seua producció i introducció al medi.El punt de partida de tota la legislació en l’àmbit comu-nitari per reduir les emissions de COV són els protocolsal Conveni de Ginebra del 1979 sobre ContaminacióAtmosfèrica Transfronterera de Llarga Distància, que

van ser ratificats per la Comunitat Europea el 1992 i pelRegne d’Espanya el 1994. Una legislació que té perobjectiu evitar, si és possible, i en tot cas reduir les emis-sions d’estos contaminants.

Per conèixer

Tot i la publicació al BOE del Reial decret 117/2002,que transposa, amb més de dos anys de retard respectedels terminis obligatoris, la normativa comunitària queregula les emissions de COV per a l’ús de dissolvents endeterminades activitats industrials, i la ja existent nor-mativa sobre transport i emmagatzemament de benzi-nes,1 encara som molt lluny d’un escenari en què lesemissions de COV es troben controlades.

69

(Font: Anuario CONAMA 2000)

Una perspectiva socialdels COVMiquel CrespoTècnic de l’Instituto Sindical de Trabajo, Ambiente y Salud

Món veïnal

Principals fonts de COV sense incloure-hi transport i indústries

Altres fonts9%

Producció i envasament

d’LPG17%

Aplicació d’asfalt13%

Distribució de combustibles

4% Fuites d’LPG21%

Ús residencial d’adhesius

15%

Pintat arquitectònic

16%

Solvents d’ús domèstic

3%

Biogèniques2%

1. RD 2102/2003, que regula les emissions de COV resultants de l’emmagatze-mament i distribució des de les terminals a les estacions de servei (benzineres),que transposa la Directiva 94/63/CE. Directiva 2001/81/CE sobre sostres d’emis-sió de determinats contaminants (SO2, Nox, NH3, COV), en la qual s’estableix l’o-bligació d’elaborar plans nacionals.

70

Com hem dit, són moltes les fonts d’emissió, moltsels focus que emeten COV constantment. Pensem quecada cop que es posa benzina al dipòsit del cotxe, es lliu-ra a l’atmosfera aproximadament 1,5 grams de gasos perlitre. I estes emissions, que es poden evitar fàcilmentestablint als sortidors de les benzineres captadors degasos, es troben actualment totalment desregulades.

De fet, fins i tot encara cal estudiar i inventariar lesemissions generades en totes estes activitats de les ben-zineres, tal com es reconeix al primer Programa nacionalde reducció progressiva d’emissions de determinats con-taminants (SO2, Nox, NH3, COV).2

Així mateix, cal considerar que les activitats de nete-ja en sec, amb un gran consum de dissolvents (tricloroe-tilè, percloretilè) i amb un impacte significatiu per a lapoblació i l’entorn, es veuran parcialment afectades, aixícom la gran presència d’estes mateixes substàncies enl’àmbit domèstic (utilitzades en productes per a la nete-ja de teixits, pols, greix, etc.).

Ara per ara, les tres formes d’afrontar les emissionsde COV es concreten en els tres camins acceptats en lanormativa:

• Eliminació d’emissions, mitjançant la substituciódels dissolvents per altres substàncies o pràctiquesde treball que no generen emissions, com ara pintu-res en base aigua, vernissos amb olis vegetals, nete-

10Setembre 2004

SAM

Compliment del protocol del Ginebra sobre el COV

Alemanya 3.255 1.653 –49% –30% Sí

Àustria 378 231 –39% –30% Sí

Bèlgica 488 271 –44% –30% Sí

Bulgària 309 118 –62% 0 Sí

Canadà 2.964 2.777 –6% 0 Sí

República Txeca 435 248 –43% –30% Sí

Dinamarca 197 128 –35% –30% Sí

Eslovàquia 148 79 –47% –30% Sí

Espanya 2.711 2.515 –7% –30% No

Estats Units 23.466 16.461 –30% –30% Sí

Estònia 84 42 –50% –30% Sí

Finlàndia 213 168 –21% –30% No

França 2.702 1.784 –34% –30% Sí

Grècia 334 397 +19% 0 No

Països Baixos 538 282 –48% –30% Sí

Hongria 215 149 –31% 0 Sí

Itàlia 2.213 1.671 –24% –30% No

Liechenstein 1,5 1,3 –13% –30% No

Luxemburg 19 15 –21% –30% No

Mònaco 0,7 0,6 –15% –30% No

Noruega 276 351 +27% 0 No

Portugal 308 484 +57% –30% No

Regne Unit 2.662 1.744 –34% –30% Sí

Suècia 555 421 –24% –30% No

Suïssa 324 165 –49% –30% Sí

Emissions (milers de tones) Objectius de reduccióPaís Any base 1988 Any 1999 Diferència Objectiu Compliment

Font: Ecologistas en Acción

2. Resolució d’11-9-2003 (BOE núm. 228, del 23-9-2003).

71

ja amb vapor d’aigua o a doll d’aire, etc. Formal-ment és l’opció primera establerta a l’RD, i el camímés interessant des de la perspectiva de la defensade la salut i del medi. També és l’opció més costo-sa i que menys entusiasme mou entre les empreses.

• Minimització d’emissions, fonamentalment mode-rant i racionalitzant el consum dels dissolvents, aixícom mitjançant sistemes de reciclatge dels dissol-vents esgotats. El reciclatge dels dissolvents és unaactivitat força estesa, que juntament amb el treballamb circuit tancat resulten les alternatives mésacceptades al món de l’empresa.

• Tractament de les emissions, fonamentalment mit-jançant sistemes de combustió dels gasos. Entre lesactivats amb gran consum de dissolvents. Estaopció és la més acceptada, ja que permet complirles exigències d’emissió amb els mínims canvis enl’activitat laboral.

Amb tot, allò més important de la norma, la porta ques’obre d’una manera molt interessant des de la perspec-tiva social i laboral, és, sense dubte, la de la transparèn-cia. Independentment de les opcions emprades per lesempreses per afrontar el problema de les emissions deCOV, el més important serà saber i conéixer quines subs-tàncies s’utilitzen, què s’emet i com es controlen lesemissions.

Ara bé, no hem d’oblidar que el reconeixement for-mal d’un dret no comporta, ni de ben lluny, la seua apli-cació real i sense entrebancs. L’efectivitat d’un dret estroba en el seu ús, no pas (no només) en el seu reconei-xement.

Per actuar

Com queda dit, el reconeixement del dret a la infor-mació hauria de ser el primer camí a fer per començar afer front a un assumpte tan important i complicat com eldels COV. En este sentit, seria bo que les entitats veïnals

reclamaren informació i control sobre tota la xarxa detintoreries i bugaderies que tenim a les nostres ciutats.

Un altre aspecte importat seria aplicar a casa la pri-mera opció en l’eliminació dels COV: utilitzem produc-tes alternatius als dissolvents en la neteja diària. En estaopció seria bo que, igual que al lloc de treball ja anemacostumant-nos a exigir conéixer les fitxes de seguretatd’allò que utilitzem, començarem a exigir a les botigues(especialment els grans magatzems) informació claradels productes que ens venen. Coneixent allò que com-prem, podrem triar si continuem utilitzant dissolventsamb efectes greus per a la salut i el medi, o no.

Així doncs, a manera de resum en cinc punts per guiarla nostra actuació, podem concloure que:

• Evitem l’ús innecessari de combustibles fòssils (nocremem benzina sense necessitat). Sempre que somal cotxe i restem aturats més de tres minuts (embus-sos, omplir benzina, parades d’espera, etc.), seriabo que paràrem el motor.

• Procurem mantenir en bon estat el motor dels vehi-cles.

• Al lloc de treball, exigim les fitxes de seguretat delsdissolvents, i si contenen COV, mirem si és possiblesubstituir-los. Mirem si l’empresa respecta les seuesobligacions per eliminar les emissions de COV.

• Sempre que hi siga possible, utilitzem productesalternatius: pintures a l’aigua, adhesius no tòxics,etc.

• En tot cas, fem un ús controlat i segur dels dissol-vents.

Món veinal

Reial decret 117/2002Article 8. Accés del públic a la informació.D’acord amb el que s’estableix a la Llei 38/1995sobre el dret d’accés a la informació en matèria demedi ambient, les administracions públiques compe-tents facilitaran informació sobre les activitats imesures regulades en este Reial decret i, en especial,sobre les activitats i instal·lacions autoritzades onotificades i sobre les dades relatives al control deles emissions.

Emissions de COV en un complex industrial

Txi

qui

Lóp

ez

10Setembre 2004

SAM

73

Introducció

En els darrers anys s’ha experimentat un interès creixent en la determinació delsnivells d’exposició reals de la població en relació amb diferents contaminants atmos-fèrics, entre els quals hi ha els compostos orgànics volàtils (COV). Històricament,aquestes substàncies s’han estudiat en aire ambient exterior, en aire ambient laborali en emissions focalitzades o difuses que van a parar a l’exterior, a més de les de lesfonts mòbils.

Com a conseqüència de diversos estudis pioners durant la dècada de 1980-1990 ien els duts a terme en anys posteriors, s’ha començat a estudiar els COV presents enl’aire ambient d’interiors i també en les emissions de productes i materials d’úsdomèstic.

Respecte a això i com a introducció, es poden remarcar els elements següents:• Els tipus d’ambients interiors són extremament diversos i poden contenir una

gran varietat de COV.• Les concentracions de COV en aire ambient d’interior són, en general, més

grans que les d’exterior.• No hi ha reduccions gaire importants de les concentracions d’alguns COV mal-

grat les operacions de ventilació.• La població tendeix a passar la major part del temps en àrees confinades. Es

considera que es passa normalment un 90% del temps en espais tancats.• Hi ha múltiples fonts d’emissió de COV als edificis i, a més, diverses activitats

humanes a l’interior també provoquen l’emissió de COV.• A fi i efecte de plantejar estratègies per a la reducció de l’exposició real de COV,

hi ha actualment un gran interès per tipificar l’exposició real de la població alsCOV (tenint en compte que n’hi ha diversos de carcinogènics i/o tòxics) i ava-luar fiablement el corresponent risc que se’n deriva.

Significació itranscendència de lacontaminació decompostos orgànicsvolàtils (COV) en l’aireambient d’interiors enels nivells d’exposicióreal de la poblacióManuel Almarcha MorellAT Consultorsmalmarcha@menta.net

Curiositats

Hi ha actualmentun gran interès pertipificar l’exposicióreal de la població

als COV i avaluarfiablement el

corresponent risc quese’n deriva

74

10Setembre 2004

Nivells reals d’exposició de la població a COV:interès de l’estudi de la contaminació de l’aireambient d’interiors

Com s’ha assenyalat a l’apartat anterior, és molt important poder estipular i ava-luar els nivells d’exposició globals reals de la població als diferents contaminantsatmosfèrics, entre els quals hi ha els COV. Les estratègies normalment aplicades perpart de les administracions ambientals responsables sovint han consistit en la deter-minació de diferents contaminants en aire ambient exterior, mitjançant xarxes decontrol automàtic o campanyes específiques, i també en l’aire ambient laboral. Elsresultats obtinguts en aquestes determinacions normalment s’avaluen en funció d’unslímits en aire l’ambient exterior (pràcticament inexistents respecte als COV en elscasos de Catalunya i Espanya) i uns nivells d’exposició crònica o aguda, normalmentmolt elevats, pel que fa a la perspectiva de la higiene laboral, en la qual sí que hi hauna regulació concreta.

Com es podrà comprovar en el que es descriu a continuació, les informacions dis-ponibles de COV (quan se’n disposa) no permeten tancar el cicle d’exposició d’a-quests compostos i de fet només s’està observant la punta d’un «iceberg» que mereixineludiblement una atenció més acurada. La informació següent, presentada de formamiscel·lània, permetrà copsar la importància de la contaminació de COV en aireambient d’interiors per tal d’obtenir informació representativa dels nivells d’exposi-ció reals de la població en relació amb els COV.

Entre el 1979 i el 1987, la USEPA va dur a terme una sèrie d’estudis en diferentsàrees geogràfiques dels Estats Units d’Amèrica per tal de determinar el nivell d’ex-posició global de la població als COV (WALLACE, 1987). L’estratègia metodològicaaplicada es va denominar TEAM (Total Exposure Assessment Methodology) i vaconsistir bàsicament a estudiar les concentracions mitjanes d’una vintena de COVsignificatius (per la seva toxicitat o ubiqüitat) en condicions d’exposició separadesdurant el dia i la nit (suposant que els individus desenvolupaven les seves activitatsnormalment) d’un conjunt d’uns vuit-cents individus, els quals van aportar tambédiferents dades d’interès epidemiològic. Paral·lelament es van captar mostres d’aireambient exterior i d’interiors dels habitatges corresponents.

Els resultats obtinguts van indicar, per a uns dotze COV, que l’exposició corres-ponent a l’aire ambient interior resultava ser significativament superior a la de l’aireambient exterior, tant per a àrees industrials, com per a àrees urbanes o rurals. Algu-nes conclusions extretes d’aquests estudis es poden resumir en els punts següents:

• Les exposicions personals superaven les concentracions mitjanes en aireambient exterior en factors de 2 a 5 (i fins de 10 a 30 si es consideraven elsvalors punta), i això que la major part de mostres es van captar en àrees de tipusindustrial o urbà on les concentracions de COV en aire ambient eren prou ele-vades.

• Les principals fonts d’exposició relatives a la contaminació de l’aire ambientd’interior van correspondre a COV presents en productes de consum (desodo-rants d’ambient, productes de neteja, adhesius, insecticides o repel·lents d’in-sectes, etc.), materials relacionats amb la construcció o el mobiliari (pintures,vernissos, moquetes, ceres, etc.), activitats personals (fumar, anar dins d’unautomòbil, pràctiques d’higiene, etc.).

• La contribució de les fonts típiques d’emissió de COV, com ara les de caireindustrial o dels vehicles, a l’exposició global de la població mentre desenvolu-pa les seves activitats a l’exterior es va estimar en un 20-25% del total (senseque s’apreciessin diferències significatives d’aquesta relació en el cas de les per-sones que vivien molt a prop d’instal·lacions industrials o petroquímiques).

Al final de la dècada dels vuitanta, diversos estudis duts a terme a Alemanya, elsPaïsos Baixos, Itàlia i, de nou, als Estats Units d’Amèrica (SHAH i SHING, 1989;WALLACE i altres, 1992), centrats bàsicament en la comparació de dades d’aireambient interior i exterior, van corroborar les conclusions generals de l’estudi

SAM

75

TEAM, tot afegint nous aspectes d’interès, com els que a tall d’exemple es descriuena continuació:

• Els nivells de COV en l’aire ambient d’habitatges i edificis (amb una antiguitatsuperior a un any) són unes quantes vegades superiors a les de l’aire ambient cir-cumdant. Com a fonts possibles més importants, es van considerar les emissionsde les robes netejades en sec a les tintoreries, els cosmètics, els ambientadors iels materials de neteja.

• L’aire ambient interior dels edificis nous de menys d’un mes (o als quals s’ha-gin fet obres, incloent-hi el pintat de parets) presentaven nivells d’alguns COV(per exemple hidrocarburs alifàtics i hidrocarburs aromàtics) fins a cent vegadessuperiors a l’aire ambient circumdant. Aquesta relació disminuïa fins a deuvegades uns dos o tres mesos després.

• Més de la meitat dels set-cents cinquanta habitatges estudiats als Estats Unitsd’Amèrica (WALLACE i altres, 1989) tenien nivells de COV totals (excloent-neel metà) en l’aire ambient interior superiors a 1 mg/m3, dada que cal compararamb el fet que la concentració a l’exterior arribava a aquest nivell només en un10% dels casos.

• En un estudi que es va fer a quatre edificis als Estats Units d’Amèrica, concre-tament a Washington DC i al Research Triangle Park (Carolina del Nord), es vandetectar més de cinc-cents COV diferents (SHELDON i altres, 1988).

A tall de resum, en les taules 1A, 1B i 2 s’ofereix informació de diferents estudisa partir dels quals s’ha pogut inferir que els nivells de contaminació en aire d’interiorsón sensiblement superiors als d’exterior i que la contribució de la contaminació deCOV en l’aire ambient d’interior, en general, és molt més elevada que l’anàloga de l’aire ambient exterior.

Com a exemple, en la figura 1 es presenta un cromatograma d’una mostra capta-da a l’interior (en una llar de fumadors) d’un habitatge de Barcelona.

Curiositats

Benzè 1,84 3,70

Tetraclorur de carboni 0,94 0,98

Cloroform 0,44 4,36

Etilbenzè 1,26 2,86

Clorur de metilè 0,35 2,86

Metil-tert-butil èter 4,41 10,80

Estirè 0,50 2,72

Tetracloroetilè 0,47 2,55

Toluè 4,10 21,90

Tricloroetilè 0,19 0,36

Xilens 4,68 12,36

Nivell d’exposició Nivell d’exposició mitjà en aire mitjà en aire COV ambient exterior ambient interior

µg/m3 µg/m3

Taula 1A. Comparació de les concentracions mitjanes de diversos COV tòxicsi /o mutagènics en l’aire ambient exterior i interior al sud de Baltimore elsanys 2000 i 2001 (Font: Payne-Sturges i altres, 2003)

76

10Setembre 2004

SAM

Benzè 1,84 3,70

Benzè* 14,1 28,5

Tetraclorur de carboni* 14,1 14,6

Cloroform* 16,9 101

Tricloroetilè** 0,33 0,61

Nivell d’exposició Nivell d’exposició mitjà en aire mitjà en aire

COV ambient exterior ambient interiorCasos per un milió de Casos per un milió de persones exposades* persones exposades*

Taula 1B. Comparació del risc de càncer per exposició individual d’algunsCOV en aire ambient exterior i interior al sud de Baltimore els anys 2000 i2001 (Font: Payne-Sturges i altres, 2003)

* Factors de risc de càncer de la base de dades IRIS de la USEPA.** Factors de risc de càncer de la secció de Califòrnia de la USEPA.

Acetaldehid 5 50

Benzè 2 20

Tetraclorur de carboni 2 20

Cloroform 5 50

Etilbenzè 3 30

Formaldehid 10 100

n-Hexà 10 90

Metil etil cetona 4 40

Clorur de metilè 10 90

Estirè 5 50

Tetracloroetilè 3 30

Toluè 5 50

Trciloroetilè 5 30

Xilens 2 20

Vapona (insecticida) 50 400

Naftalè* 4 40

p-Diclorobenzè* 5 50

Relació de Relació de concentracions contribucions

COV típiques de COV típiques d’exposicióen l’aire ambient diària de COV en l’aire interior respecte ambient interior

a l’exterior respecte a l’exterior(COVI /COVE) (COVI /COVE)

Taula 2. Resum de relacions de concentració i de nivells d’exposició típicsde COV en aire ambient exterior i interior (Font: USEPA, 1998)

* Es tracta pròpiament de compostos orgànics semivolàtils

77

Curiositats

Figura 2. TIC-cromatograma d’una mostra de 2 litres d’aire ambient interior captada a la sala d’estar d’un habitatge de Barcelona en una llar de fumadors

Figura 1. TIC-cromatograma d’una mostra de 2 litres d’aire ambient interior captada al bany d’un habitatge mentre la dutxa estava en funcionament (a 38 °C)

Espectre de masses del cloroform

16

50 100

15,36

44,047,0

48,0

50,0 69,8

84,9

86,8

88,9 117,9

82,9

16,1916,54

17,91

18,18

19,2019,30

21,07

21,51

22,10 23,44

23,55

24,47 25,08

0

2000000

2000000

2000000

2000000

2000000

2000000

2000000

2000000

2000000

100

90

80

70

60

50

40

30

20

10

0

17 18 19 20 21 22 23 24

Time (min)

Inte

nsid

ad

25

78

10Setembre 2004

Sobre algunes fonts d’emissió de COV en aireambient d’interior

En la taula 3 es presenta un resum dels diferents elements que poden actuar coma fonts importants d’emissió de COV en l’aire ambient d’interior.

Amb un plantejament panoràmic, cal comentar que a mitja dècada dels vuitanta laNASA va dur a terme un estudi sobre l’emissió de compostos orgànics d’aproxima-dament uns cinc mil materials utilitzats en missions a l’espai, dels quals uns tres milsón comercials, i d’una utilització més o menys corrent. Els COV que es van detec-tar més sovint van ser els següents: toluè, metil etil cetona i xilens (en les emissions,respectivament, de 1.986, 2.161 i 1.111 materials).

A continuació es comenten dades relatives a les emissions de COV procedents dediferents materials d’ús comú en l’interior d’edificacions.

Recobriments del sòlEn diferents tests de laboratori (WILKE i altres, 2002) s’han determinat les taxes

d’emissió de diversos recobriments del sòl i dels adhesius corresponents. Així doncs,per exemple per al cas de diverses mostres de linòleum, s’han mesurat el primer diaemissions d’àcid acètic (de 365 a 495 µg·h–1·m–2), hexanal (68 µg·h–1·m–2), àcid hexa-noic (105 µg·h–1·m–2) i N-metilpirrolidona (296 µg·h–1·m–2). En assajos anàlegs enmoquetes, es van obtenir els nivells d’emissió següents: 4-fenilciclohexè (de 94 a 136µg·h–1·m–2), alquibenzens (73 µg·h–1·m–2), derivats de propanodiol (923 µg·h–1·m–2),etilenglicol (949 µg·h–1·m–2), i alcans i isoalcans (990 µg·h–1·m–2).

Productes de la fustaInclou els taulers de tipus aglomerat fabricats a partir de la unió de grànuls de fusta

(de tipus PB) i els que es produeixen per premsat de fibres de fusta (de tipus MDF).La USEPA va desenvolupar entre el 1996 i el 1998 diversos estudis de caracterit-

zació de les emissions d’aquests tipus de materials amb recobriments o sense de pin-tures de diverses classes. Les emissions procedents dels taulers d’aglomerat no reco-berts inclouen, entre altres COV: formaldehid (140 µg·h–1·m–2), acetaldehid (61µg·h–1·m–2), acetona (420 µg·h–1·m–2), n-hexanal (410 µg·h–1·m–2) i terpens (340µg·h–1·m–2); en comparació dels mateixos taulers amb un recobriment alquídic d’ureacatalitzada, on en les emissions es van observar els nivells següents: formaldehid(400 µg·h–1·m–2), acetaldehid (53 µg·h–1·m–2), acetona (520 µg·h–1·m–2), n-hexanal(150 µg·h–1·m–2), terpens (450 µg·h–1·m–2), a més de butanol (800 µg·h–1·m–2), 2–buto-xietoxietanol (1.700 µg·h–1·m–2), etc.

ElectrodomèsticsEn un estudi que va fer no fa gaire a Dinamarca l’Institut Danès de Tecnologia,

s’han investigat les emissions de COV en televisors, monitors d’ordinador (de tipuscatòdic), consoles de videojocs i transformadors de làmpades halògenes, i resulta queen les emissions de tots aquests aparells s’han detectat en diferents concentracionsalguns COV amb propietats mutagèniques (per exemple benzè en el cas dels televi-sors, o formaldehid en tots els tipus d’aparells estudiats), de disrupció endocrina(com ara l’àcid etilhexanoic pel que fa als transformadors o ftalat de dibutil en totsels tipus d’aparells estudiats). També s’ha pogut determinar en general un efecte dedisminució de les emissions amb el temps a partir de l’engegada inicial; per exem-ple, l’emissió de trimetilbenzè després d’haver engegat un monitor era de 409 µg/uni-tat/h, mentre que dues hores després l’emissió va decaure fins a 109 µg/unitat/h.

L’origen d’aquestes emissions s’atribueix tant als elements dels circuits, com alsmaterials estructurals que en les condicions d’operació (en calent fins a uns 60 ºC)actuen com a fonts d’emissió de COV.

Tòners de fotocopiadora i d’impressores làserEls tòners utilitzats tant en fotocopiadores com en impressores làser, a part de pro-

vocar altres impactes ambientals, alguns d’aquests prou rellevants, són també unafont important d’emissió de COV, entre els quals destaquen els següents: etilbenzè,xilens, estirè, acetofenona, fenol i benzaldehid.

SAM

A mitja dècada dels vuitanta la NASA

va dur a terme unestudi sobre l’emissió

de compostosorgànics

d’aproximadamentuns cinc mil

materials utilitzatsen missions a l’espai

79

Curiositats

Adhesius GeneralPer a moquetes i altres recobriments

Armaris Armaris de cuinaAltres

Agents de neteja DetergentsSuavitzantsDesinfectantsAltres (amb COV)

Recobriments del sòl MoquetesLinòleumSuroVinilParquetAltres

Mobiliari i accessoris CortinesEntapissatMobles

Aïllaments FibresEspumes de foam

Maquinària i equips ElectrodomèsticsAire condicionatCalefaccióOrdinadorImpressoresAltres

Miscel·lània de materials MaonsRajolesRobaPaper (diaris, llibres, etc.)

Ocupants MascotesNetejaCuinatBioefluentsFum de tabacHigiene

Pintures i similars Pintures i esmalts en base oli o dissolventPintures i esmalts en base aiguaTintatsVernissosCeres

Productes d’higiene Sabons i xampúspersonal i similars Cosmètics

LaquesAltres

Ambientadors i pesticides AmbientadorsAntiarnesInsecticides

Materials de construcció Guix (parets i sostre)d’interiors i altres Mampares

Paper pintatAltres

Productes de fusta Planxes massissesAglomerat i contraplacatTaulers amb recobriments polimèrics

Categoria Tipus

Taula 3. Tipus de fonts d’emissió de COV en l’aire ambient d’interior

80

10Setembre 2004

Altres fonts d’exposició als COV: interior de vehicles

Un dels components fonamentals de l’exposició global als COV es correspon ambel fet de la importància creixent del temps de permanència a l’interior de vehicles enmoviment i a la circumstància que, actualment, malgrat l’existència de mecanismesde ventilació, es tendeixi a conduir tot l’any amb les finestres tancades. Diversosestudis han demostrat la presència a l’interior dels vehicles d’hidrocarburs presentsen els combustibles. Així, per exemple, s’han determinat nivells interiors de benzèd’entre 10-20 µg/m3 en conducció per carretera i fins a 150 µg/m3 en zones de tràn-sit intens.

Un cas particular important el constitueix el dels vehicles nous (BAUHOF i WEN-SING, 1999). En tests duts a terme en sis automòbils nous, a temperatures d’entre 23i 65 ºC, es va poder comprovar que en algun cas les concentracions de COV totalsoscil·laven entre 35.000 i 120.000 µg/m3, i que disminuïen aquests valors unes qua-tre vegades al cap de quaranta dies. Els COV detectats en l’aire ambient dels vehi-cles nous estudiats pertanyien a les famílies dels hidrocarburs aromàtics, èters de gli-col, aldehids, cetones i amines. Un estudi similar dut a terme a Austràlia va permetredetectar en l’aire ambient interior d’un vehicle, després de tres setmanes, nivells sig-nificatius de benzè (84 µg/m3) i toluè (3.500 µg/m3), amb una concentració total deCOV de 64.000 µg/m3.

Col·lateralment, es pot comentar també que diversos estudis fets als Estats Unitsd’Amèrica han posat en evidència el fet que en l’aire ambient a l’interior d’habitat-ges amb garatges adossats s’han determinat nivells molt elevats de benzè, estirè,toluè i xilens.

Activitats humanes responsables de l’emissió de COV en l’aire ambient interior

FumarEn les fases gasosa i particulada del fum de tabac, s’ha arribat a determinar de tres

mil a quatre mil substàncies (de les quals se sospita que almenys unes quaranta tenenpropietats mutagèniques, i per aquesta raó la USEPA ha classificat el fum de tabaccom de classe carcinogènica de tipus A). Es pot destacar, entre d’altres, alguns COV com ara el benzè, el formaldehid, la dimetilnitrosamina i l’acroleïna. Cal tenir en compte que el fum de tabac s’emet principalment en exhalar-lo en formapuff, que constitueix una de les més grans fonts de contaminació dels ambients in-teriors, i que l’exposició passiva als contaminants presents en el fum de tabac (quefonamentalment es duu a terme en ambients d’interior) suposa un risc ambiental significatiu; així doncs, un estudi dut a terme per la USEPA l’any 1992 atribueix uns tres mil casos de càncer a l’any als Estats Units d’Amèrica en no-fumadors.

DutxaUna activitat aparentment innòcua, com és el fet de prendre una dutxa, constitueix

la principal font d’exposició respiratòria de cloroform (substància amb característi-ques mutagèniques). S’han fet diversos estudis (KEATING i altres, 1997; GIARDINO ialtres, 1996) sobre aquesta qüestió i s’ha pogut concloure, per exemple, la significa-tiva contribució del procés de prendre una dutxa a l’exposició per inhalació (i proba-blement per contacte dèrmic, segons W.K. JO i altres, 1990) al cloroform i altres con-taminants típics de l’aigua corrent. Per il·lustrar aquesta qüestió, en la figura 2 espresenta el resultat analític de la presa de mostres i anàlisis de cloroform al llargd’una dutxa de 15 minuts, en un espai al bany de 6 m3, amb aigua calenta a 38 ºC iamb un contingut de cloroform de 47 µg/l. Com es pot apreciar, la concentració decloroform durant la dutxa és més gran de 20. Per avaluar el risc associat a aquest tipus

SAM

81

Curiositats

Salv

ador

Fue

ntes

Salv

ador

Fue

ntes

Els productes d’ús domèstic contenen molts COV

Emissions de cloroform en una dutxa

82

10Setembre 2004

d’exposicions, s’han desenvolupat diversos models ad-hoc que permeten estipular elnivells acceptables de concentració de COV en l’aigua per tal de garantir l’absènciade risc carcinogènic per inhalació; i aquest valor (SAUNDERS, 2002) per al cas del clo-roform és de 0,12 µg/l, notablement inferior al que típicament és presenta a les aigüesde xarxa tractades amb clor.

Altres activitats humanes rellevantsAltres fonts d’emissió de COV en aire ambient d’interiors les constitueixen l’ús de

productes de neteja, ambientadors, desodorants domèstics i cosmètics, el cuinat, etc.Com a exemple, es pot comentar el cas de la presència de p-diclorobenzè i de

limonè, substàncies d’ús freqüent en ambientadors, productes de neteja i desinfec-tants, les quals presenten indicis de ser mutagèniques. D’altra banda, cal afegir queen la llista de productes domèstics de la USEPA (Toxic Household Products, up-dating April 17, 2002) es preveu, entre d’altres, la possible presència de destil·lats delpetroli en productes de neteja de metalls, fenol i cresol en desinfectants, nitrobenzèen productes de neteja de parquet i mobles, p-diclorobenzè i naftalè en antiarnes iproductes de neteja de vàters, i formaldehid, fenol i pentaclorofenol en esprais demidó.

En ceres per a mobiliari i recobriments de fusta s’han detectat (DE BORTOLI iCOLOMBO, 1993) emissions mitjanes dels terpens següents: α-pinè (2.642 µg·h–1·m–2),linalol (31·660 µg·h–1·m–2), geraniol (2·234 µg·h–1·m–2) i α–cedrè (712 µg·h–1·m–2)·

6. Efecte del temps sobre les emissions de COV

Les taxes d’emissió de molts COV, en la major part de materials són molt més ele-vades quan aquests són nous (en el sentit de recent instal·lació). Així, per exemple,per a materials com les pintures i adhesius, la major part de la càrrega orgànica volà-til s’emet al cap de poques hores o dies després d’aplicar-los (TICHENOR i altres,1990).

En un estudi elaborat per la USEPA (SHELDON i altres, 1988) sobre la qualitat del’aire ambient de trenta-dues noves edificacions, es va comprovar que les concentra-cions de vuit COV (entre els quals hi havia el toluè, l’etilbenzè, l’etiltoluè, trimetil-benzens, el decà i l’undecà, tots probablement procedents de vernissos i pintures)eren unes cent vegades superiors en l’aire ambient interior que en l’exterior. La vidamitjana d’aquests compostos va oscil·lar entre les dues i les sis setmanes.

S’han pogut observar (WILKE, 2002) disminucions pronunciades (fins a deu ve-gades en vint-i-vuit dies) de les emissions de fenol i butilglicol en test de laboratoriamb un recobriment de sòl de PVC, i de benzothiazol en un recobriment de goma(amb una reducció de les emissions de fins a la tercera part).

7. Embornals de COV en interiors

Per últim, cal considerar també que tant els elements constructius, com ara deter-minats recobriments, com diferents materials constituents del mobiliari i/o dels ítemsemmagatzemats a l’interior de les edificacions, poden actuar també com a adsorbentsmés o menys reversibles de COV. Aquest fet ha estat demostrat en un estudi dut aterme per la USEPA sobre la capacitat d’adsorció de COV típics de les pintures delàtex (com ara propilenglicol, etilenglicol, butoxietanol i 2-metilpropionat de 2,2,4-trimetil-1,3-pentanodiol) en plaques de guix i moquetes, havent-se observat una certaselectivitat positiva d’adsorció d’aquests materials respecte als COV ressenyats, quepermet explicar la més gran tendència observada a l’adsorció de COV oxigenats res-pecte d’altres com el tricloroetè o diversos hidrocarburs alifàtics. Actualment s’estanfent treballs d’investigació per poder determinar la cinètica del procés de desorciócorresponent, on probablement semblen intervenir també processos de quimiosorciói/o difusió. Cal tenir en compte que aquest fenomen pot ser crucial per determinar elcicle dels COV en aire ambient d’interiors.

SAM

83

Comentaris

• En el present document s’ha exposat de forma miscel·lània la importància(absolutament majoritària) de la contribució de la contaminació de COV enambients d’interior a l’exposició global real de la població. Així doncs, s’ha pre-sentat informació il·lustrativa del fet que els nivells de contaminació de COV enaire ambient d’interior molt sovint és més elevada que a l’exterior.

• Les principals fonts que originen la presència de COV en l’aire ambient interiord’edificis i habitatges són: els materials constructius (mampares, etc.), els reco-briments del sòl i parets (pintures, moquetes, linòleum, etc.), el mobiliari i altreselements de fusta (mobles d’aglomerat o contraplacat recoberts amb làmines sin-tètiques), l’ús de productes de neteja i de protecció de superfícies (detergents,desgreixants, ceres, pintures i vernissos, etc.), l’ús d’adhesius i també de l’ús devehicles i d’altres activitats humanes (fumar, higiene personal, etc.). Pel que fa ales emissions dels materials i recobriments de recent instal·lació o els aparells iels vehicles nous, cal tenir en compte el fet que les emissions de COV tendeixena disminuir clarament de manera asimptòtica després de les setmanes inicials.

• Els COV presents en l’aire ambient interior es poden adsorbir significativamentsobre diferents materials (com ara moquetes, entapissats, mobiliari, materialstèxtils, revestiments i aïllants, guix de les parets, etc.), i en aquest cas, malgratque s’efectuï una bona ventilació, a vegades pot succeir que es produeixi unadesorció lenta (durant setmanes o mesos) dels COV adsorbits, tot perllongantpotencialment, per tant, una qualitat inapropiada de l’aire ambient de l’interioreventualment afectat.

• Com a mesures correctives i preventives, cal:– Considerar com un dret de la població el fet de respirar un aire d’interior prou

saludable. Respecte a això, cal indicar que un grup de treball de la Organitza-ció Mundial de la Salut ha elaborat uns principis bàsics per estipular aquestdret bo i basant-se en els principis del respecte als drets humans, l’ètica bio-mèdica i la sostenibilitat ecològica (MOLHAVE i KRZYZANOWSKI, 2000).

– Difondre a la població la conveniència del desenvolupament de bones pràctiquesde ventilació en els edificis i habitatges (estimant-se convenient, per exemple,plantejar-se la renovació de l’aire interior de 0,5 a 1 vegada cada hora).

– Difondre criteris de bones pràctiques de selecció i ús de productes de neteja ode pintat de superfícies, prendre precaucions amb els dispositius de calefacciói de cuinar (i mantenir-los bé), adoptar mesures restrictives respecte a fumar al’interior dels edificis i habitatges, etc.

– Contemplar la possibilitat d’instal·lació de sistemes de neteja de COV en l’ai-re ambient interior d’edificis i habitatges.

– Reducció de les emissions de COV en les fonts més significatives de conta-minació per aquests compostos de l’aire ambient d’interior. Això implica lanecessitat de:

– Desenvolupar estudis de forma normalitzada de les emissions de múltiplesmaterials de construcció, recobriment i neteja i de diferents processos que con-tribueixen majoritàriament a la contaminació per COV de l’aire ambient interior.

– Establir criteris de tolerància o recomanacions sobre les emissions màximesde materials i equips dels quals llurs emissions puguin afectar de forma signi-ficativament negativa la qualitat de l’aire ambient d’interior. Per exemple, aFinlàndia, el Ministeri de Medi Ambient ha desenvolupat un esquema de clas-sificació de materials que s’ha incorporat a les normatives de construcció, ons’indica que, després del test en condicions estàndard durant vint-i-vuit dies,no es poden sobrepassar determinats límits, com ara el fet que la freqüènciad’insatisfacció per l’olor ha de menor del 15%, i que les emissions de COVtotals han de ser menors de 200 µg·m–2·h–1; les de formaldehid, inferiors a 50µg·m–2·h–1, i les de qualsevol substància classificada com a categoria I de car-cinògens, menors de 5 µg·m–2·h–1. A Dinamarca i Noruega, s’ha establert unrègim voluntari d’etiquetatge dels materials de construcció on s’ha d’indicarel temps en què les emissions de COV es redueixen al 50%.

Curiositats

84

10Setembre 2004

– Evitar al màxim la utilització de materials que puguin actuar com a adsorbentsde COV en l’equipament interior de les habitatges.

– Establir límits o nivells guia de qualitat de COV en l’aire ambient d’interiorsque siguin coherents amb el risc associat a l’exposició real, és a dir, tot consi-derant que la població tendeix a passar la major part del temps en ambientstancats. Un possible criteri es pot basar en les guies de qualitat de l’aire del’Organització Mundial de la Salut (vegeu les taules 4A i 4B). Per exemple, aAustràlia, la NHMRC ha recomanat nivells màxims d’exposició en interiorsde formaldehid de 130 µg/m3; de COV totals, de 500 mg/m3 (en una hora), ide qualsevol COV individual (en una hora), de 250 µg/m3.

SAM

Acetaldehid De 1,5 × 10–7 a 9 × 10–7

Acrilonitril 2 × 10–5

Benzè 4 × 10–6

Cloroform 4 × 10–7

1,2-Dicloroetà De 0,5 × 10–6 a 2,8 × 10–6

1,1,2,2-Tetracloroetà De 0,6 × 10–6 a 3,0 × 10–6

Tricloroetè 4,3 × 10–7

Clorur de vinil 1 × 10–6

Probabilitat d’aparició de càncer a causa COV d’una exposició continuada al llarg de

tota la vida d’una concentració d’1µg/m3

Taula 4A. Nivells guia de COV (carcinogènics) de l’Organització Mundial dela Salut per a la qualitat de l’aire ambient proposats per a Europa

Àcid acrílic 44 1 any

2-Butoxietanol 13.000 1 setmana

Tetraclorur de carboni 6 1 any

Clorobenzè 71 1 any

Diclorometà 3.000 24 h

Etilbenzè 22.000 1 any

Formaldehid 100 30 min

Metacrilat de metil 200 1 any

Estirè (toxicitat) 260 1 setmanaEstirè (molèsties sensorials) 7 30 min

Tetracloroetè 250 24 h

Toluè 260 1 setmana

1,3,5-Triclorobenzè 36 1 any

1,2,4-Triclorobenzè 8 1 any

Xilens 870 1 any

COVNivell guia Temps

(µg/m3) d’exposició

Taula 4B. Nivells guia de COV (tòxics) de l’Organització Mundial de la Salutper a la qualitat de l’aire ambient proposats per a Europa

85

Bibliografia

BAUHOF, H.; WENSING, M. (1999). «Standard Test Methods For the Determination ofVOCs and SVOCs in automobile interiors». A: Organic Indoor Air Pollutants. T. Salthammer [ed.], Wiley VCH, Weinheim. Pàg. 171-184.

DE BORTOLI, M.; COLOMBO, A. (1993). «Determination of VOCs Emitted from In-door Materials and Products», European Collaborative Action Indoor Air quality& Its Impact On Man Report,13.

GIARDINO, N.J.; ANDELMAN, J.B. (1996). «Characterization of The Emissions ofTrichloroethylene, Chloroform and 1,2-dibromo-3-chloropropane». A: A Full-Size, Experimental Shower, J. Exposure Anal. Environ. Epidemiol., 6: 413-423.

JO, W.K.; WEISEL, C.P.; LIOY, P.J. (1990). «Routes of Chloroform Exposure and BodyBurden from Showering with Chlorinated Tap Water», Risk Anal., 10: 575-580.

KEATING, G.A.; MCKONE, T.E.; GILLETT, J.W. (1997). «Measured and Estimated AirConcentrations of Chloroform in Showers: Effects of Water Temperature andAerosols». Atmos. Environ., 31:123-130.

MOLHAVE, L.; KRZYZANOWSKI, M. (2000). «The Right to A Healthy Indoor Air»,Indoor Air, 1: 211-215.

PAYNE-STURGES, D.C.; BURKE, T.A.; BREYSSE, P.; DIENER-WEST, M.; BUCKLEY, T.J.(2003). «Personal Exposure Meets Risk Assessment: A Comparison of Measuredand Modeled Exposures and Risk in an Urban Community, Environmental HealthPerspectives». Journal of the Institute of Environmental Health Sciences (consul-table a: http://dx.doi.org/).

SHELDON, L.S.; EASTON, C.; HARTWELL, T.D.; ZELON, H.S.; PELLIZZARI, E.D. (1988).Indoor Air Quality in Public Buildings, vol II, USEPA, Research Triangle Park,NC. EPA 600/6-88/009b.

SAUNDERS, P.F. (2002). «A Screening Model for Predicting Concentrations in ShowerStallair». Environmental Assessment and Risk Analysis Element Research ProjectSummary. Division of Science Research&Technology, NJDEP, EUA.

SHAH, J.J.; SINGH, H.B. (1987). «Distribution of Volatile Organic Compounds inIndoor and Outdoor Air», ES&T, 22: 1381-1388.

TICHENOR, B.A.; SPARKS, L.E., WHITE, J.B. AND JACKSON, M.D. (1990). «EvaluatingSources of Indoor Air Pollution», J. Air Waste Management Assoc., 41: 487-492.

WALLACE, L.A. (1987). The TEAM Study: Summary and Analysis, vol. I. U.S. Envi-ronmental Protection Agency, Washington, DC, EPA 600/6-87/002a. NTIS PB 88-100060.

WALLACE, L.A.; PELLIZZARI, E.D.; HARTWELL, T.D.; DAVIS V.; MICHAEL, L.C.; WHIT-MORE, R.W. (1989). «The Influence of Personal Activities on Exposure to Volati-le Organic Compunds», Environ. Res., 50: 37-55.

WALLACE, L.A.; PELLIZZARI, E.; WENDEL, C. (1992). «Total Volatile Organic Con-centrations in 2700 Personal, Indoor and Outdoor Air Samples Collected in theUSEPA TEAM Studies». Indoor Air, 1 (4): 465-477.

WILKE, O.; JANN, O.; BRÖDNER (2002). «VOC and SVOC Emissions from Adhesives,Floor Coverings and Complete Floor Structures». Proceedings of Indoor Air 2002.Pàg. 962-967.

Curiositats

10Setembre 2004

SAM

87

Hi ha un buit legal quant a la presència i concentracióde compostos orgànics volàtils en l’aire lliure dels nos-tres municipis. Molts d’aquests compostos tenen límitslegislats per a l’interior de l’ambient de treball, però nopas per a l’exterior. Pel que fa a l’aire lliure, tan sols hiha legislat, pel que fa a nosaltres, els europeus de la UE,i des de no fa gaire, el benzè.

Sabem que la presència en l’aire d’aquests compostosorgànics volàtils és com a mínim molesta. Molts fanmala olor, gairebé tots són tòxics i n’hi ha que d’altressón cancerígens; tot depèn de la concentració que tin-guin en l’aire que respirem.

Sabem, però, que són útils, que han esdevingutimprescindibles en molts processos industrials; i tambéen fem servir alguns a casa, i són barats. Com que sónbarats, se’n llencen, se’n malversen, no es recuperencom caldria i, per tant, ens contaminen l’atmosfera. Enscontaminen fins a tal punt, que poden posar en perill lavida al planeta. S’ha hagut de legislar internacionalmentl’emissió de gasos que danyen la capa d’ozó, el paraiguaque protegeix la vida contra la radiació ultraviolada.Són, doncs, molt útils, però molt perillosos.

Per què, doncs, no es vigila sistemàticament la con-centració d’aquests productes als nostres municipis? ¿Ésque es tem que aquest coneixement obri una nova capsade Pandora? ¿O bé se suposa que en l’ambient atmosfè-ric dels nostres municipis la seva presència és insignifi-cant?

De ben segur que hi ha respostes complexes per aaquestes preguntes aparentment senzilles. El grau decomplexitat de les respostes està en funció de molts fac-tors.

La resposta de la Diputació de Barcelona, però, és bensenzilla: analitzarem l’aire dels nostres municipis perdeterminar la concentració de COV que conté.

Ja s’ha començat. De fet, ja fa uns cinc anys que es fa,sota petició municipal, quan hi ha hagut algun episodi decontaminació detectable, i també amb motiu de les audi-tories ambientals que fa el Servei de Medi Ambient de laDiputació de Barcelona. Ara, però, es compta amb duesnoves unitats mòbils equipades amb un detector en con-tinu de compostos orgànics volàtils, dedicat específica-ment a detectar i quantificar les concentracions de benzè,toluè, etilbenzè i xilè.

Fins ara el Servei de Medi Ambient de la Diputació deBarcelona disposava d’una sola unitat mòbil d’anàlisi dela contaminació atmosfèrica, equipada amb sensorsautomàtics per mesurar els compostos legislats, que sóndiòxid de sofre, partícules en suspensió, monòxid de car-boni, ozó i òxids de nitrogen. A més, compta amb elssensors meteorològics de direcció i velocitat del vent,humitat relativa, radiació solar, pressió atmosfèrica i pre-cipitació. Les dades de tots aquests sensors es reben entemps real, telemàticament, al Centre de Control delServei de Medi Ambient, i s’emplena una base de dadesdeuminutal que serveix per fer l’explotació i els infor-mes corresponents.

Modificar el disseny i les funcions de les noves uni-tats mòbils ha estat conseqüència de l’experiència adqui-rida amb els més de deu anys de funcionament d’aques-ta primera unitat, i això, afegit als importants canvisambientals de l’aire de les ciutats i els pobles de la pro-víncia de Barcelona, i també als canvis normatius que haanat introduint la legislació ambiental.

La vigilància de laqualitat de l’aire i elscompostos orgànicsvolàtils. Dues novesunitats mòbils alservei dels municipisde BarcelonaIsidre Gonzalvo CarnéServei de Medi Ambient. Diputació de Barcelona

El Saminforma

88

Els canvis de disseny més importants que s’han intro-duït són els següents:

• Considerar fonamentals els sensors que mesurenparàmetres que encara presenten problemes am-bientals, com ara l’ozó, els òxids de nitrogen i lespartícules en suspensió de menys de 10 micres.

• Deixar la mesura sistemàtica dels contaminantslegislats que ja no representen un perill constant,com eren al seu temps el diòxid de sofre, el monò-xid de carboni i el plom, que, gràcies a les milloresintroduïdes en els combustibles i en els motorsd’explosió, ja presenten concentracions força infe-riors als límits legals establerts.

• Començar a analitzar sistemàticament el benzè coma compost orgànic volàtil ja legislat i anar incorpo-rant el toluè, l’etilbenzè i el xilè a les determina-cions sistemàtiques, com a primer pas de l’anàlisien continu de COV.

El canvi funcional més important que s’ha introduït ésel següent:

• Emprar les unitats mòbils per caracteritzar l’atmos-fera dels pobles i ciutats de la província, tot assimi-lant els resultats obtinguts amb l’estació fixa de laXarxa de Vigilància i Previsió de la ContaminacióAtmosfèrica que quedi més propera geogràficamenti característicament. D’aquesta manera s’esperaque, amb una senzilla interpolació, cada municipipugui aproximar el seu estat atmosfèric d’acordamb els resultats de l’estació fixa que sigui més idò-nia com a referent.

L’engegada d’aquesta nova funció quedarà supeditadaa la disponibilitat de les unitats mòbils, ja que actual-ment hi ha una forta demanda municipal per conèixeramb propietat l’estat atmosfèric actual, sobretot alsmunicipis que estan en procés de realització de l’Agen-da 21 Local.

10Setembre 2004

SAM

Salv

ador

Fue

ntes

Noves cabines mòbils del Servei del Medi Ambient

89

UNIÓ EUROPEA• Directiva 1999/13/CE del Consejo,

de 11 de marzo, relativa a la limitaciónde las emisiones de compuestosorgánicos volátiles debidas al uso dedisolventes orgánicos en determinadasactividades e instalaciones. DOCEnúm. L-085, del 29-3-1999.

• Directiva 2001//81/CE delParlamento Europeo y del Consejo, de23 de octubre de 2001, sobre techosnacionales de emisión de determinadoscontaminantes atmosféricos. DOCEnúm. L-309, del 27-11-2001.

ESTAT ESPANYOL• Real decreto 2102/1996, de 20 de

septiembre, que regula las emisiones decompuestos orgánicos volátilesresultantes del almacenamiento ydistribución de gasolina desdeterminales a estaciones de servicio.BOE núm. 259, del 26-10-1996.

• Real decreto 1073/2002, de 18 deoctubre, sobre evaluación y gestión dela calidad del aire ambiente en relacióncon el dióxido de azufre, dióxido denitrógeno, óxidos de nitrógeno,partículas, plomo, benceno y monóxidode carbono. BOE núm. 260, del 30-10-2002.

• Real decreto 1437/2002, de 27 dediciembre, por el que se adecuan lascisternas de gasolina al Real decreto2102/1996, de 20 de septiembre, sobreel control de emisiones de compuestosorgánicos volátiles (COV). BOE del 23-1-2003.

• Real decreto 117/2003, de 31 deenero, sobre limitación de las emisionesde compuestos orgánicos volátilesdebidas al uso de disolventes endeterminadas actividades. BOE núm.33, del 7-2-2003.

CATALUNYA• Decret 22/1998, de 4 de febrer.

Límits d’emissió a l’atmosfera per ainstal·lacions de torrada i torrefacció decafè. DOGC núm. 2575, del 10-2-1998.

Recullnormatiu

10Setembre 2004

SAM

91

Al contrari del que pot semblar d’entrada, hi ha centenars de pàgines webdedicades als COV arreu del món. El consell de redacció de la revista ha deci-dit de proposar-vos-en les següents:

El racó de lapàgina web

http://europa.eu.int/scadplus/leg/es/s15004.htm

Web de la Unió Europea, en caste-llà, on s’exposen de manera sinòpticales bases de les diferents directivespromulgades per la UE, entre lesquals hi ha les relacionades amb laqualitat de l’aire ambient, les substàn-cies perjudicials per a la capa d’ozó,les emissions de vehicles de motor,els COV procedents de determinadesactivitats industrials, etc.

http://www.epa.gov/ebtpages/airairpovolatileorganiccompounds-vo.html

En aquesta web de la USEPA, enanglès, es pot trobar força informacióvaluosa sobre els diferents contami-nants atmosfèrics (consulteu, perexemple, l’apartat de Hazardous AirPollutants), sobre les fonts més signi-ficatives, com també sobre el controlde la contaminació atmosfèrica.

http://www.eea.eu.int/A la pàgina web de l’Agència

Ambiental Europea (EEA), enanglès, es pot accedir (http://the-mes.eea.eu.int/Environmental_issues/air_quality/reports) a diferents qües-tions ambientals d’interès, entre lesquals hi ha les relacionades amb lacontaminació atmosfèrica. Es potconsultar diversos informes sobre lal’evolució dels nivells d’ozó tropos-fèric als països de la UE, sobre lesprojeccions d’emissió de gasos d’e-fecte hivernacle, i també sobre l’in-ventari d’emissions EMEP/CORI-NAIR sobre diferents contaminants(entre els quals hi ha els COV) i elsseus processos d’emissió.

http://airnet.iras.uu.nl/airnetAquesta és la web, en anglès,

d’un Projecte Life de la UE que esva iniciar al principi del 2002 i queestà previst finalitzar aquest any2004, i que té per objectiu crear lesbases científiques i sanitàries perpoder dissenyar les polítiques neces-sàries relacionades amb la millora dela qualitat de l’aire ambient. Enaquesta web s’exposen diferents tre-balls multidisciplinaris sobre la con-taminació atmosfèrica i els riscosque se’n deriven.

10Setembre 2004

SAM

93

I en el proper SAM 11...Nova cultura de l’aigua

11

Salv

ador

Fue

ntes

Marxa blava cap a Brussel·les

L’aigua torna a ser una qüestió d’interès i de candent actualitat en l’àmbit de larevista SAM. En el número 5 del butlletí, el tema central va ser la Llei 6/1999, d’ai-gües, sorgida del Parlament espanyol. Tot i que avui dia hi ha hagut diverses modifi-cacions de lleis que afecten la gestió de l’aigua, incloent-hi la Llei d’aigües modi-ficada el 2003, mai una Llei no havia generat tant de rebuig social i enfrontamentsentre comunitats autònomes com la Llei 10/2001, de 5 de juliol, del Plan Hidrológi-co Nacional (PHN).

En un moment històric de relleu polític en els governs de la Generalitat i l’EstatCentral, convé analitzar des de diversos punts de vista com ha influït en l’opinió ciu-tadana el concepte de la nova cultura de l’aigua i repassar la curta però intensa his-tòria dels moviments socials que han fet possible el canvi de rumb en la políticahidràulica.

Els esdeveniments esmentats, han obligat a rectificar alguns dels articles encoma-nats, atès que els canvis han estat extraordinàriament ràpids.

La revista SAM torna a convidar els experts que exposin el seu parer entorn d’unàmbit que ha mobilitzat la ciutadania en la seva reivindicació per tal d’assolir unanova cultura de l’aigua.