mmis n igellil mouloud feraoun trad moussa ould taleb

151

Upload: sadia-badene-allache

Post on 29-Sep-2015

356 views

Category:

Documents


10 download

TRANSCRIPT

  • aAsqamu uniG n timuz$a

    HAUT COMMISSARIAT A L'AMAZIGHITE

    Mouloud FERAOUN

    Mmis n igellil Ungal

    Tasuqilt si tefransist

    Moussa OULD TALEB

    Tazwert n Youcef MERAHI

    HCA, 2004

  • Titre original : Le fils du pauvre

  • Tazwert

    Atan yewwev-ed lweqt anda temlal tasa d win turew. S tezmert d waffud n Moussa Ould Taleb, ungal n Mouloud Feraoun, Mmis n igellil, yu$al ar lael-is. Amek ? Ayen $ef wayeg d-yemmeslay wungal agi d tameddurt n weqbayli i yelan daxel u$erbaz n uumi, d ayen ye$ra, d ayen yevran d wamek isebbel babas tawit-is i wakken mmis - Furulu - a d-issukes tawacult-is si yir liala nni deg aydeg ttidiren, d amek iwala lferq i yellan gar-as d uumi, d amek yessawev i wakken ad yelmed tamusni s tutlayt tabeanit mebla ma yettu tutlayt ines tanalit. Mouloud Feraoun ye$ra geddac n yedlisen i d-yefkan tamu$li tucmitt $ef tmetti tazzayrit. Mi ar a nwali ayen d-uran fellane$ les Gauthier d Raymond Martial, a nefhem abrid n tira i yevfe wemyaru nne$ i wakken a d-yesbin udem n tidett n t$erma n tmetti taqbaylit. Asmi i d-yessuffe$ Mouloud Feraoun ungal agi ines s iurdiyen-is ( compte dauteur) di Les Cahiers du nouvel humanisme, aas n yemyura izzayriyen i s-yennan belli amyaru yagi iweooeh tamu$li-s ala $er temna n tmurt n leqbayel ; nnan-as da$en belli ungal agi yura-t bab-is i lmend n iumyen mai n izzayriyen. Ayagi mazal a t-id-qaren aiva, maca Mouloud Feraoun isbeggen-ed, s tutlayt i yessen nezzeh, s yiwen u$anib d afessas, tilawt n tmetti taqbaylit. Assagi, s tsuqilt agi, Moussa Ould Taleb yefka tagnitt i yal yiwen degne$ i wakken a n$er, ne$ a niwed ta$uri, s teqbaylit - tutlayt nne$

  • tayemmatt - i wungal agi Mmis n igellil. Tutlayt i yessexdem Ould Taleb d taqbaylit nni timserret, i yezmer ad yefhem yal yiwen. Yessexdem di$en kra n wawalen imaynuten (les nologismes), maca asexdem nnsen yella-d s tegzi d tici n tira. D$a di tagara n wedlis, Ould Taleb yefka-d yiwen n umawal amecu i wakken ad iiwen ame$ri (le lecteur). Mass Mouloud Feraoun ilul di tefsut n 1913 u yettwan$a, s ufus azegga$, lOAS, ass n 15 mars 1962 netta d xemsa yefiqen-is. Yenna uqbel tamettant-is : Zemre$ ad mmte$ ass-agi ne$ ad ttwan$e$ s a azekka. i$ belli bbi$-d aciddi deg yiwen wegdud amnayfi i yesan lhiba tameqrant ar a yeqqimen s lhiba tameqrant.

    Youcef MERAHI

  • Mouloud Feraoun

    1

    Ixf I

    Tawacult

  • Mmis n igellil

    2

    Tawacult A nxeddem $ef wiyav alma d tewser nne$, asmi a d-yawev lajel, lamana a tawev bab-is. Din a s-nini belli newa lmerta di ddunit, aas i nettru, aas i neswa n tmeruga. Ahat a n$iv bab-nne$ ?

    Tchekov

  • Mouloud Feraoun

    3

    Amerray mi ar a d-ikcem tamurt n Leqbayel a s-teoeb, ur yezmir wul-is ad yeqqim d asemmav. Tamu$li ines d tin yessefaen, ccbaa ines am ucewwiq yezzuzunen. ef aya i seun ciu n lenana $ef lewayed imezda$-is. Ur yelli d zzux imi ulac tardast n tmurt ur yedhin sser, yal ti$ilt tettak acbi $er weltmas, d ccna yellan di ta i yellan di tahin. Ulac ssebba i waken ur nettaf ara di tmurt n Leqbayel ayen nner akkmani anda nniven. Sureft-a$ a yiewwasen, acku tusam-d att merem, tusam-d att kksem lxiq. Tcaxem deg-habay sant t$altin nne$ akk d sser d-yettqudduen degsent. A d-takim di targit mi ar a tu$alem s ixxamen nnwen a kken teef tidett zdat wemna. Nekkni s leqbayel, nera belli neznuzuy ccbaa n tmurt nne$. Nemmel win a yeffren leyub-is s ucuffu n uqendur. Nemmel win a$-d-icekken, xas akken nera tuddar nne$ $urwen ur sint ara ccan imi d-ttakent udem n tid yesqaccew la, tugna n tid yewan lif. Tizi n taddart n sin igiman imezda$. Ixxamen-is jgugglen wa deffir wa deg yiwet n ti$ilt am ye$san n wejgu n werur n lewuc uzermezruy : mitin lmitrat di te$zi. D ameccaq n webrid yettawin $er tuddar nniven i d azniq ines amuqran, win yessufu$ s abrid ukeus iuen $er temdinin.

  • Mmis n igellil

    4

    Tehri n wezniq teqqim akken deg mevqan deg i yettwaeeb s leyuv deg yiwet n tama : azal n setta i$allen. Degmi d-bennun sya u sya, an-as-d, dermen-d segs, kemnen-t, yettu$av di lebs-is. Ad ikkuffer limmer ulac sya $er da, $ef yidisan-is, kra izerban issufu$en $er lexlawi. Amek i teb$iv ad tbeddev fell-as ne$ ad teluv deg-s, wezniq yellan d azrib ? Amek a s-tessuv, abrid nni xai ? Deg unebdu, uen d a$ebba di sin, di tegrest yugar-it deg waluv imi d-ttemlilin akk deg-s l$aci. ef annect-agi da$en i yezga yumes. Ma d izerban nni ttaken acbi $ures imi d arraw-is. A nnmeyyez ger sin izerban yemqabalen, yiwen yerra $ef yeffus, wayev yerra $ef zelmev. Anda ma llan, yettim$ur wemviq-nni. Wissen d zzhe yeffren isem-is, ne$ d leb$i deg teswit-a ur a$ tekfi ara ad tt-id-nessefru ? Akken yeb$u yili, imezwura nne$ ur bnin ara din : aqli-kken-id deg wema amuqran n taddart, Ama ivebbalen, d win i d tajmat nne$. Ulac am nettat. Adrum ufella ittasem deg-s. Zzint-as-d teslavin s-ya u s-ya isenden $ef leyuv n yexxamen, ulint-ed $ef lqaa s lqedd ivaen n wemdan, tehri nnsent azal n sin i$allen, win ib$un yeqqim fellasent, ama d argaz ama d aqcic. Yiwet degsent tseqqef; tedduri. Deg unebdu, ur tt-ikeem yiij ; di tegrest ur tt-ittaz ugeffur. D tin i d tasla yelhan imea, temsel u tecrureq ; beqqun akk ad qqimen degs. Ma s-d-tekkev s-ufella i tejmat, tin tezga-d $ef zelmev,

  • Mouloud Feraoun

    5

    terra udem-is $er yiwet n tezribt yesan lewhi n ecrin n lmitrat d-iqqee yiwen wexxam. Taddart tebva $ef tlata iderma, yal adrum s tejmat-is, yal tajmat $ures tidekkanin n yera d teslavin imeslen. Akkmani tiddas llant, ttujevent $ef teslavin. Maca yiwen ur yezmir a d-yini tella tejmat yifen ama ivebbalen. Llan di$en sin leowama. Maca, ur yuli ara ccan nnsen am tjemmuya. Si bea ma tent-waliv, kifkif-iten d tize$wa i tent-id-isuman. D acu, zzdaxel, ti$er$ert nnsen temsel, leyuv nnsen sel$en s loir ; d imellalen, d ilmawen, d isemmaven. Im$aren yettallan din amzun akken kkan-d di leqrun nni n zik. Lqahwa tezga-d di bea n taddart, di lazib. Win yeb$an ad iu, ilaq-as ad yeffe$ akin i tnezdu$in. Kra n tnezdu$in ulint-ed melmi kan s lmend n uurdi d-yettwaellan di Fansa. Ssuf$ent-ed udem nnsent amaynut akk d lqermud nnsent azegga$ ger ufercec n tiyav. Cemtent, nfaq s ulame$ nni d uzlig. Tugna nnsent ur telti$ $er tin n taddart. Taba yiwen ur yecrih yissent. Mebid ttbanent-ed am ccwami timellalin ireggmen di tyessetmatin nnsent igan s wakal. Nera zdaxel gant am tidak akk nniven. Uklalent aekki : Adaynin n Mnayel s-ufella mellul d aceban, zdaxel yeu d le$ber d isredyan. Zzux ttiewji i deg nekkat yak, nekeh win yessem$aren iman-is, ahat imi nettemyili i mea.

  • Mmis n igellil

    6

    ef akken d-qqaren, imezwura nne$ dduklen s tmara. wan lmerta n tudert n yal wa i yiman-is iwakken a s-d-ssuksen kra ne$ kra i tdukli. idet tmeddurt ma yilin loiran, acku ttemyafen : ttemyervalen, ttemamin, ttemsaafen. Ssifsusen takwemt ; akken teb$u tili ccedda ma ra s-zzin rennu-tt. Ttagwaden iq am tmettant, kehen-tt am qevran. Tikwal yettili akka cwi umennu$, cwi n leyav ger kra $ef lmal ma yekcem tafarka n yiwen, $ef llufanat, atg Maca ferrun mara yili lfe ne$ lqe. Neqqar : D loiran i rrema mai i nneqma. ema nne$, d ema n ddunit maca mai d times. as akken yal adrum yekka-d seg yiwen uar, ulac fellas, imi yiwen ur yettarra ddehn-is $er wannect-a. Si zik ttilint tme$riwin ger iderma. Ass-a amezruy n taddart yu$al amzun n yiwen wemdan. Ulac win d-yufraren s-nnig wayev. Nettfein garane$ kra yellan. Izlan, icewwiqen ttmucuha sduklen asaven nne$ : ama yella d amiw am wa$zen, d ushil am Biuc ne$ d uic am Oea. Limmer ad-neddem adrum at wadda, a t-naf yekka-d seg yiwen umi qaren Mauz. Wagi yeooa-d seddus n warrac. Frurxen, fkan-d xemsa n twaculin, yal yiwet tebbi isem n wergaz, zzdint d adrum. ef aya i sen-nessawal : At Raba, At Sliman, At Musa, At Lebi akk d At qasi. Ma d Ibaciren, jedditsen d imenfi d-yusan si Oeoe. Ur sin ara s wacu ar a zzdin lqedd s uar nnsen. Seg-ul nnsen, eqren iman nnsen cwi, maca tura

  • Mouloud Feraoun

    7

    yiwen ur d-yecli degsen, ula d nutni ttmeyizen amzun kkan-d si Mauz. Tikwal ma tibrik tegnitt ne$ ma yil uba$ur di tqaett, yettili win sen-d-yessekkefalen tiqdimin. S nnig iuran agi yellan zik d yiwen nne$ i$-yesduklen ass-a, Leqbayel imesdurar yiwet lala nnsen, yiwet tmeddurt nnsen. Yiwen uekkaz akk i$-yewwten. Ur d-yettban igellil wala amekanti. D tidett llan sin yeswiren n tmeddurt : anda llan wid yufan iman nnsen : an - swan - lsan ; d wanda wid, ass-a aten-id-iwali yiij, ass-a aten-id-idel wagu. Yeskebubuc-iten la, yettsumu degsen, izeggi-ten am yifer. Ttawven $er lqa n lbir, tt$aven bab nnsen yettwali-ten-id. Maca ur yezmir yiwen ad ibvu garasen ne$ ad ifaq i tmela nnsen s umata. Imekantiyen d wid yesan tiferkiwin : azemmur, tineqqlin, azal n xemsa wussan n tyerza d waman di tferka-s i tebirin. Di tejmat ma d-addren l$ella n yiwen mara d-yawev lawan n tyerza, yettban-ed wa yeceh wudem-is, wa amzun yesqev ne$ yusem. D acu, deg-cefan nne$, yibbwas n tyerza s tyuga n yezgaren, yugaren cwi kan akraren, drus n wakal. Amuqran deg mekantiyen n Leqbayel $ures azal n waggur n tyerza. Yessuzur ta$uct-is di tejmat, amzun deg-wexxam-is i yella. Akka i y$il, l$aci teddun-as di leb$i. Iwakken as-fken leqder wa d isu lhiba, imi d tigi id-yettbanen di trika-s, yettak letab i yiman-

  • Mmis n igellil

    8

    is am win wer nesi tabruyt. Mi ara yawi imestuja, ixeddem annect nnsen, yettlusu am nutni, itett garasen anagar i$ublan ur ibeu yara yidsen. Ad tafev $ures lmal : tayuga n yezgaren, tafunast, kra n wakraren d wulli, a$yul ne$ aserdun. Tanezdu$t-is tezmer ad tesu sin yexxamen mqabalen (lewhi n nac i$allen di tehri d rbaac di te$zi), taxxamt ne$ snat i mmis amenzu ne$ i ynebgi. Lebni n tnezdu$in imea yiwen-is : aru d ube$li n wakal, ssqef s u$anim d lqemud. Ti$er$ert tessun-as tala$t, zzuzuren-as s ufella ibruyen n loir d cwi n win yufafen, tedzentt mmzintt. Ma tili akken d tamaynutt tettecruruq, yettcebbi wexxam. Ma d leyuv sel$ent-tten tilawin ukessar, azal n sin i$allen $ef lqaa, s loir yemzin, rennunt-as yiwen uzirig qqaren-as tamamt, ula d win s loir maca ur yemzi yara; ma usawen, d tumlilt alama d ssqef. Ur d-ttafent ara tumlilt akk i sen-t-ilaqen alama cerwent-ett merri$et, acku d cc$el nnsent, yu$al asent tikwal d a$bel tikwal d ise$. Asla$ yettnalas yal aseggas ne$ sin ne$ tlata, ayagi yemxallaf ger ssaya n bab-is.

    II

    Tanezdu$t nne$ tezga-d deg-ixef ugafa n taddart, deg wezrib n wadda. Adrum nne$ d Imauen , tawacult nne$ qqaren-as At Musa .

    emmi d baba ismawen nnsen yiwen Remvan, wayev Lewnis maca deg wedrum

  • Mouloud Feraoun

    9

    sawalen-asen arraw n Caban , ur ri$ ay$er. Nutni deg wasmi d-kkren d igujilen, lad$a baba ur d-issawev ara jeddi, weroin t-yessin. Limmer kan sen-sawalen arraw n Tasadit $ef setti. Lamum d xwal nnsen smenyafen, ahat, ad leqmen isem n Caban iwakken a d-sbeggnen i l$aci belli igujilen agi san ansi d-frurin, u di sin yidsen ad fen amviq di lufeq n taddart, ama di lfe ama di lqer, n winna akken yemmuten. Am win yeb$an a d-yini : ulac win d-teooa t$ala . Di tazwara, tamu$li-yagi s wazal-is. Di taggara, arrac kkren-d, u$alen d irgazen. Isem ten yezdin ieem-iten ciu, acku yiwen ur sen yessawal s yismawen nnsen, u$alen amzun d yiwen yerna ur ttemcabin ara. emmi, umi sawale$ baba Lewnis yesa taksumt d tamellalt yerna rrqiq wudem-is. Yettadar u yessizdig iman-is dayen kan. Ula d askad ines s uekki. Ttwali$-t ger wallen-iw yezga s uqendur amellal d wamam yennev $ef uqerru-s akken mewab lal. axea imi a t-id-meyze$ s ugelzim deg ifassen-is, ibges ta$egga m tefzimin tiwra$in. Tikwal akka yeggar afus-is, maca mai seg wul, itteggid kan cc$el-is. D tajmat i yernan fellas. Ssnen-t medden d bu tidett u d bu wurfan. Awal-is qei, tasift-is am weclim yeddem wavu. Asmi yella d ilemi, yufrar-ed ger tezyiwin-is imea. ef ayagi i yeef aric amuqran deg-ul n yemma-s. Darani d amenzu. Setti temmel a d-tesmekti belli iuma-tt-id di ttebga n Remvan. Tam$art tame$bunt, tera leme tettkil fellas.

  • Mmis n igellil

    10

    Iban am yiij uzal belli d netta i temmel aas. Tefka-yas tafekka ackitt. D tin i d tarzeft-is tamezwarut. Tesbanay-ed iman-is di mmis amenzu : acmume, udem, ta$uct yiwen nnsen. Remvan di tama nniven yettemcabi swa swa ar Caban. D lmektub, ahat, i yeb$an att isebbe imi s-d-yefka ger ifassen-is ayen i s a-ywali udem n babas. D allal ushil swayes a d-yesmektay win t-id-yeooan. Remvan d imsibrik ciu, yeohed, wezzil yerna zzur $ef gmas. Akken i d afella n tmurt nne$, yebren u yekkunner. Ma d udem-is d Caban kkes-it ffer-it i d-teqqar setti : anyir abelbav, tinzert tamecut, ticenfirin tireqqaqin d lenak. Yesa anexzu n babas d yiwet n ladda, iteqqen ti tazelma ma k-id-imiqel. Asmi yella mei, ayen terev setti as-tekkes ladda nni, eddi ke. Tikli ines d taayant am tin n yilef ivaen mfarraen. Mi yefka aqqeddim a s-tiniv d amennu$ i $er iteddu, ne$ $er takumt a tt-id-yerfed. Setti terra-t am ubelbul kan ur n neeq ur n smenaq, ur yelli d win icerven. Mai d aeqlal am gmas. D asusam u d imseti. Yettarra kan $er wul-is. Ur yedduqes ara, ay ula di lec$al-is. Amzun tura deg wengir-is tfellat, netta da$en iqbel-itt. Xas akken zzur-it ivudan-is, yekkat tajewwaqt dayen kan, maca ala tizya-s i yeran. Iemmel aas yemmas d gmas, d acu yettaoa lemala nni deg-ul-is amzun akken d lib. Tasa-s tettergigi fellasen maca ur sen d-yeskanay ara. S kuz i yettahay $ef t$awsiwin d l$aci, dd$el ulac. D acmama, rnu $ures lehdu n

  • Mouloud Feraoun

    11

    wem$ar azemni. Ar ass-a kra di taddart ttaddren-d imeslayen-is. S umata, emlen-t di taddart am gmas acku d bu tidett ula d netta u yernu yekeh ccwal. Asmi d-lule$, emmi d tikli a d-yessiwev xemsin iseggasen di lem-is, baba ebin. ursen di sin dderya. lima, tameut n emmi, n at ufella. D tameut taaant, d tuwit u zuret ta$uct-is. Allen-is berqent u tikli ines am wemcic. Bih-bih, te$vel-ed lbeq $ef setti, almi itt tetthabi, tu$al-as d izem deg wexxam. Yeyu yekkat-itt baba Lewnis, akken tugi a tterr avar, ur tettaggad yiwen. Acengu ines d baba, tekeh-it am dda, limmer tettaf ur tt-tettwali yara imi ifaq i txidas-is. Akken ma nella deg wexxam nera belli tebbi dawessu n tem$art-is, $ef ayagi i s-nettawi u nettbibbi timeruga ines. Yerna d setti i tt-id-ixevben. Babas n lima, yellan d amddakul n jeddi, yedda d asekiw $er tmurt iberkanen. Mi d-yu$al di Mada$ecqer, yebbi-d yides adrim. Setti t$ill-it d amerkanti, tufa u$ur a tsenned cwi arraw-is. Teffe$-as tirga mxalfa, tamsalt texdem tendem degs. Am$ar amcum yerked di nib n yellis, ur yerni ara cwi yesssufe$ tawit. D acu id-yeooa ? yiwet n ccia iuccen s wewra$ yurez usekref n lerir azegzaw, d-ye$lin, di tagara, ger ifassen-iw. Yemma n at Musa am nekkni, d yellis n yiwen di lemum nne$ ibeden. Ula d nettat s lesab i tt-id tebbi setti. Jeddi med, uqbel ad

  • Mmis n igellil

    12

    yemmet, yeooa-d yiwet n texxamt d lexlawi i tlata yessis. Yeooa-yasen-t-id da$en yiwen n lka$ev. Ibeen, yennev deg benuq, yeffer di tbuqalt ufexxa, berrik cwi maca iea, ar tura mazal-it. D lka$ev n tikci n wayla-s i yessis. Yemma tecfaya-s-d mli. Maca, ccix t-id-yesse$ren, yessefra-yasent-id i teqcicin belli ttalasent l$ella kan di tferkiwin. Mai d awat i lebda. Lqavi i t-yuran, ahat, ur yefhim ara asirem n jeddi, yedda di leb$i i watmaten-is. Ulac u$ilif imi yemma d yessetmas ur tent-id-ttawven ara lemum nnsent. Llzen s tferkiwin nniven. Asmi ar a mmtent, ad rnun ad ddmen mebla ccwal ayen d-yeqqimen. Jeddi med yeooel. Yera ulac u$ur a sendent yessis. Maca ikukra a sent-yefk lxlawi ines uqbel ad yemmet, yali dayen a tent-yesdarin $ef timmu$bent. Yugad $ef ssaya-s, d l$erv zzat ueggad, ger ifassen nnsent. Yugi, $er tagara n ccib-is, ad yessimes u-is $er at Musa, ne$ at afaren s wawal. Ur s-yefki yara wul-is ad iwali wiyav an ayla-s, xas ad ilin d ivulanis ne$ d arraw n yessis. Ah! Limmer yiwen deg warrac at Musa yu$ yiwet di yessis, tili ad tennefsusi tekumt, ad frunt temsal di tudert-is. Ur b$in ara - anagar, arraw n Caban, ilem uvif ! - yezem niqal a sen yeef tusift. Maca deg wussan ines ineggura, imeyyez, yufa menyif a sen-d-yeoo akal-is akken ur ezlen ara yessis, ue tteff$ent ara di tesqamutt n twacult tamuqrant.

  • Mouloud Feraoun

    13

    - Nek ad ue$, i yettxemmim. Yiwen ur s-yeqqar i$ leq n watmaten-iw. Tura i yiraw nnsen, ise$ n la. Ad fernen. Ilaq ! iban am yiij uzal, at Musa fernen. D tacva n nnif i ddurin. Ur b$in ara a tent-ssimsen tulles. Di tazwara, am$ar ifeve-ed wand-is ; imi yerev ad yefk axxam-is d yiwen di lexlawi-is i yessis. A$ellet t$ellten s nnig wul-is. Iun ebbi, lqavi yefhem tamsalt. A lxi ! ma d ayen nniven, iban webrid-is, mai d ayen yeffren. - urwamt, rremt avar, qaremt iman nnkunt $ef lema, i sent-nnan i teqcicin. Cwi n tucva, n tiewji a$ icemmet, ad yessimes isem nne$ di taddart. Tiyita ad teqse, lem$ivat ulac. Aqla-kent di lenaya nne$. Lumt qbala. Ayen nniven, ur d a$ d-tuqi degs. Di lewayed n zik, yiwen mi ar a i$ellet win n uar-is, ittnefk fellas ad yerfed tigujilin, d netta ar a tent-yefken ad ddunt s ixxamen nnsent u ad irezzu fellasent am yessis. At Musa uqten u ttemyasamen aas iwakken ad vefen lewayed n tjaddit. B$an imea ad weten u fkan awal, akken llan, belli yiwen ur tent-yeooi, ar d ad bedden fellasent. fen akk deg wawal nnsent imi yessefk-ed kan ad garen tamawt $ef teqcicin time$bunin. Nutenti, mi walant ttwaqurent, mi tteggiven fellasent lemum d warraw nnsen, llzent, acku $illent uzzen-tent, urben fellasent. Akken yeb$u yili, smenyafent aya wala tatut d tiririt di rrif teafa timuqranit. D tullas yessnen nnfe nnsent, ecent. Ur llint d tid yettneqlaben

  • Mmis n igellil

    14

    am tata. Unfent i lemum nnsent a tent-kelxen, a tent-en, awi-d kan ur tent-ssufu$en ara seg wegraw u ad fent deg yisem nnsent. Ger sut Musa, setti tasadit tezga teggar tamawt i tgujilin, ninet fellasnet u temmalasent ala iberdan yelhan. Ur elent ara u$ent tanumi yides, ttcawaent-ett di kullec. Tamenzut degsent d Favma, ur tessawev ara ecrin iseggasen di leme-is. Imiren Remvan werad yezwio. Setti terra-ten ger wallen-is a ten tezdi. Favma ur telli d tin icemten : meiyet di lqedd, tevef u warra$et cwi, udem-is $ezzif, tinakin-is reqqiqit. Maca $ures yiwet n tmu$li teur d lenana. Ur tesi tikli nni n nnefxa n tezyiwin-is. D tushilt u d nniya. S nnig seksu, ur tessin ad tenniwel ayen nniven. Setti tewa leman iwakken as tesseqbel Remvan. Favma, segmi tera belli tteoa nni n yilef teur d tazmert i lxedma u teffer degs tirci tedda di leb$i i tem$art. terra-d di lmizan ad yili d lewkil i yessetmas. Tedda tme$ra di sser kan akk d sshala. Lamum feen u cekken mea Lewnis d Remvan imi bbin tigujilin ddaw lenaya nnsen. Favma d lima msekahent am wemcic d u$erda, akka i d tinuvin. Ur cukke$ ara setti tlum kra n wass $ef yemma. Tislit tedder di tili n tem$art-is. Tam$art meskint tufa-d iman-is di tegnitt ur nesi ixef. Ul-is yebva $ef sin, yeb$a sen yeb$a Lusin. Temmel Lewnis ugar Remvan, tesmenyif Favma $ef lima. ef ayagi,

  • Mouloud Feraoun

    15

    ahat, i qqimen baba akked emmi di dduks, ur bvin ara, u setti tessela axxam mebla mayaf. Nera yak belli l$aci teddun s lqis, xesum ayen icudden $er tkufit. Yiwen ur yettanef i wdegge d usexse. ef annect-a, yal tawacult $ures aqerru iwumi tetta$ awal. Isufar $ef ufus-is, d netta id-itekksen, d netta i yettvebbiren $ef tu$in d uzenzi ilaqen. Tera fellas tagust umeruf. Sevlamen-t tikwal s ubuddu yettbuddu cwi iman-is, maca d tismin kan i d-iheden. Yuli ccan n win ne$ tin a yilin d aqerru $ef wexxam-is. Imeslayen lqayen d isefra d-ttawin fellas rran-as nnib. D tam$art i ywulmen i tukksa. urne$ d setti. Ikufan, ur tesiv win ten-ittmassan. D nettat i ten-itellin, d nettat i ten-ittemdalen. Ttega-s lebyan i u$ummu nnsen, cwi kan akka ad ttisfiq. Tislatin-is rant d acu tent-yeggunin limmer a ten-masent. Takanna d ayla-s. tettali akken a d-teddem tazart, a d-tear a$erbal n temin, a d-temme zzit ne$ a d-tegzem abruy n tassemt. tesa lmizan n yiman-is, lesab-is wedes u tceffu d ayen ur tettamnev. Yiwen ur yezmir att yesseddi fellas. Tilawin ttnawalent, setti tbeu. Mi yeftel seksu yebba, a t-id-temme, anagar aksum i ybeu mmis amenzu : d cc$el n wergaz. Imi aksum netta$-it-id kan di leyudat ne$ mi ara tili

  • Mmis n igellil

    16

    tmece, seb d nettat i $-yettqewwiten, am wefrux nni yettaken lquv i warrawis.

    D tidett, d cc$el iwaoen aas n tmusni d leqel, acku nekkni s leqbayel ur nettummu yara di trika. Maca, imi takumt ters $ef tuyat n win muqqren, n win yessnen amek a yeddu i ddunit-is, nethenna u yekkes we$bel $ef nib n at wexxam, u nettkel fellas ad yexdem lwaoeb-is.

    III

  • Mouloud Feraoun

    17

    Lule$-d deg seggas n 1912, sin wussan uqbel amervil n fua. - Kkaten-d at zik yiwet n temayt $ef ussan imenza n waggur n fua : yiwet n tem$art teb$a ad tekki $ef waggur n yennayer tenna-yas :

    - Teek a emmi yennayer ! i$iden-iw ff$en. Yu$al yennayer issuter di fua yenna-yas : - Ttxilek a emmi fua vel-iyi yiwen wass d aeal I$iden n tem$art A ten-rre$ akk d ticullav. Lad$a assen yewwet-ed yiwen ugeffur ! yugar i d-ittalin di lqaa i d-i$ellin deg genni. Ur teswawi alarmi temmut tem$art tame$bunt akk d lmal-is. deg wassen ttkukrun medden asemmiv n tagara n yennayer -. Imi d nek i d aqcic amenzu deg wexxam, setti tettarab felli d ayen kan, tessawev almi d-snulfa isem : Furulu. Yekka-d seg wemyag FFER . yettusemma yiwen ur yezmir a yi-wali, ammer ti, alama zegre$ amna n tebburt $ef ivaen-iw. Ad twehmem limmer a wen-d-ini$ belli isem agi, xas akken d amaynut $urne$, ur ttseti$ ara yess ger tezyiwin-iw imi lli$ nine$ u d ushil. Deg wasmi d-ccfi$, akken b$u$ nuda$ di lmux-iw, afe$-d lemala akk d nniya zgant $er yidisan-iw. Tugna d-ye$lin akka ger wallen-iw d tin n weqcic amectiu di laa nne$, yeqqim $ef yiwet n

  • Mmis n igellil

    18

    tbuqalt yennegdamen, Caba, yellis emmis tetturar yides zelle$mani , a s-d-tessesab $ef tvudacin-is tiidanin imea ar a ye. Akka i ttwali$ iman-iw, s yiwet n tqendut m tqelmunt, d tamecut, d tamellalt ; tikli n ddac-dac ma d lehdu ugare$ iiwec. Akken kan si$ tlata iseggasen. Baba akked emmi d igellilen am widak yellan deg wezrib. Imi d tullas kan ay san, ufi$ iman-iw deg wexxam nne$ d ayen kan, ife$ aqa n tezyiwin-iw imeca ger watmaten nnsen. lima, tameut n emmi, limmer tettaf ur yi-tettwali yara. Maca yemma, yessetma, xwalti - tiysetmatin n yemma mlent-iyi aas ; baba iteddu-yi di leb$i ; setti, imi d nettat i d lqibla n taddart, tessewa-yi tiidanin i s-d-ttaken sya u sya, i nneqma n lima. emmi, yessnen azal n wergaz u yeran d acu yeswa di tejmat, d acu teswa tegmatt, iemmel-iyi am mmis. Xedmen s nnig lmual i ttebga inu. Maca, ilaq a d-ini$ belli teffe$-asen tirga mmxalfa ; ur bbiven ara s iswi nnsen : d aqcic awid deg wexxam, $ursen, yura deg qerru-w a d-rre$ lhiba i twacult. D takumt ayen i uemum am nek, i wekur d iyi-cban ! yiwen ur s-d-yusi di lbal belli d ayen nniven ahat iwumi wulme$ u asirem nnsen a t-yawi wavu. Zemre$ ad wwte$ yessetma mebla ccea, yiwen ur d i-d-yeqqar ay$er, yessis n emmi da$en tikwal tta$ent ti$rit deg-ufus-iw : ilaq ad lemde$

  • Mouloud Feraoun

    19

    amek a berne$ lbunyat-iw ! zemre$ ad sxese$ awal i win iyi hwan deg wexxam, ama meqqer ama mei, ttarran-t d nnecaa. Tikerkas dgi i d-lulent, tukerva $uri i tu$, leya deg udem-iw tesfev. Annect-a yakk iwakken a d-ff$e$ d uwi. Yal wa yera lewaa imawlan tettaoa-d aqcic amaggad, udiq u sellawen am lalla. Mai d tamusni ur sin ara ne$ d imenzayen lqayen i xuen warraw n Caban : jeddi ad fellas yefu ebbi. Faqe$ s lqima inu mi wwve$ xemsa iseggasen, ssuture$ izerfan-iw u tteddi$ tilas. U$ale$ d ezayen i wetma tamecut, tugar iyi s sin iseggasen. Ssawale$-as Titi. Yeqqim-as-d ar ass-a. Ma di lqedd, ur d i-tugar ara ; tettemcabi $uri d ayen kan ; d amendil-is akk d temzurt nni ines tamecut i s itt-ttaqalen. Wwte$-tt, regme$-tt, sluqbe$-tt, am weclim yeddem wavu, ur d as-d-tuqi ara yakk, tesa yiwen be ur tettaev $er tizya-s. Ssa$en-as tanumi belli ti$in-is n wawal d amerwas u addud inu d azref. Yal tikkelt mi teccekta felli a tt-id-en : Mai d gmam ? ffe tesiv- ! am t-irez ebbi ! ssfev imeawen-im, eddi suden-it . Si tilett agi, tawinest a m-t-irez ebbi tezga tedda-d yal mi ar a d-tader gmas, teqqel-as am lemdu di tallit. Tett$av-iyi ma s-sle$ tettru yas i yemma : - d gma, a yi-t-irez ebbi, i yi-an amur-iw n weksum.

  • Mmis n igellil

    20

    - d gma, a yi-t-irez ebbi, i yi-s$ersen amendil-iw. Ih a wetma ! yu$alen ass-a d lal n wexxam, ddewa inem teffe$. ebbi irez-am yir gmam nni ! Baya, wetma tamuqrant, s wudem nniven i d-$evle$ fellas lbeq. Nettat tezmer i yiman-is u tera d acu i texdem. Tettami yemma di cc$el akka tikwal. Teec, tewe u tesa ta$ennant ; mi d-tenna awal d win. Tebbi-d leqder i yiman-is s yi$il-is. Baya, tebbi-d fellas ayi tessedhu u a d ayi teggar tamawt. Nek ur bri$ ara i ymeu$en-iw. Bih-bih faqe$ belli s leyav d imeawen zemre$ a d-awi$ ayen b$i$. Qqlen d wid i d imrigen-iw. D acu, tikli-agi nndemme$ degs, acku t-tett kan deg wexxam. Di bea, i b$u$ ru$, i b$u$ snexxefte$, ulac. Timezwura i yi-d-yennan belli medden akk ur tent-rri yara tmara a yi-ddun di leb$i, d yesis n emmi. Yu$ lal, yemmatsent, iyi kehen am dda, tenje-asent-id abrid. - Wagi mai d gmatkunt. Kunemti ur tesimt ara. S dd$el i thede, d ssem i d-iteff$en deg-mis. Mazal ta$uct-is teenun deg imeu$en-iw, tamu$li-s eqqim ger wallen-iw. ulfa$ am akken u$ale$-as d acengu. Ula deg wezniq, llan sin loiran nne$ d tizyiwin-iw, d acu nutni ucnen felli, qeven-iyi layas s wayen mi zemren.

  • Mouloud Feraoun

    21

    Deg imiren, bbi$-d tikli nniven, tin yeff$en felli. U$ale$ d asusam, d ushil, ssemale$ iman-iw ; ttezzize$ i wuwi, ttake$ u ele$ mebla ccea i win ay i d-yessutren ta$awsa. Imawlan-iw ttfaqen cwi cwi. Yeftutes usirem i rran deg-i. Izem nnsen deg wexxam yu$al d awtul di bea. Tugdi a s-tiniv yess i d-lule$ ; mi ff$e$ i wezrib nne$ ad ttergigi$ am yifer. Yella yiwen weru n tnica, d win i d tilist. Mi yi-yefka akin, teddu$ ddaw tecva n wakli ; d ameddakul-iw. Imeddukal-is d imeddukal-iw, icenga ines d icenga inu ; akken i s-yehwa i xeddme$. Yettami-d felli u tikwal d netta i yettna$en deg webdil-iw. Ma d-nu$al s axxam, refde$ iman-iw akken kan a d-neddi i tilist nni i yuran felli. Yetta$-iyi awal u iteddu-yi di leb$i, u ebbi yera acal i s-tteddu$ di nneqma. Mi ar a nexdem ilellucen, d nek i yettvebbien u ayen a d-nessufe$ ilaq ad iyi oeb. Tikwal, ma yi-d-sel, ttuzu$ akk ayen $ef imeen. Ad yettsummu ivudan nni ines ifedren u ad yessusem amzun kra wer yevri, acku yera d awal-iw a ieddin, ur ttu$ale$ ara degs. Iu am win yennu$nan mi yfaq d yiman-is belli ife$-t di tieci. Ula d nek, ilaq a d-ini$ belli di bea yugar-iyi ddre, yugar-iyi tissas. Nemlal, nemwata. ef tikelt i neffe$ deg ijufa n tyemmatin nne$. D tajmat nne$ i nekcem d tamezwarut, syin d tid nniven n taddart, tagara $er lakul.

  • Mmis n igellil

    22

    Ur ri$ amek, ur ri$ melmi i d-tlul lemala garane$. Seg wasmi d-ccfi$, Furulu netta d Wakli i ttemzu$aren. Deg yiwen wezniq i nezde$, iban din i nemyussan. Aas yidene$ i d-nekker akken d tizyiwin, maca tadukli nne$, yiwen ur yezmir a d-yini ay$er tdum. Tayuga am nekkni ulac-itt. Akli d uzyin am teqcict maca asmuncef ines yugar ccian. Ur yesi lenana akk d sshala inu. Efk-as tavsa, aekki d umennu$ teooev-. Ula d imuqranen ur ten-yettaggad ara, maca teqnen allen nnsen imi yeu d sser. Mai d nutni i yeqqaren : uzyin emle$-t, aberkan yet$iv-iyi ! Leya tettwasfev deg udem-is, leq-is d nek umi t-yerna. ef annect-a i yi-emlen ula d nek. ures ivaen d ifessasen annect-ilaten ; izga yeqqar-ed laqen i umennu$ d trewla. Ayen i yi-ttwakkesen yella $ures, ayen t-ixuen a t-id-yaf $uri. D ayagi i yevan lemala garane$. Ur ccfi$ ara acal i neqqim iwakken a nissin azrib nne$ u a nemyussan d warrac akk ized$en degs. Akken yeb$u yili, tiremt tamezwarut nessedda-tt mebla cceda. Llan kra yetta$en ti$rit s$ur menwala, win yeddan yesenen-iten ; llan widak $ef tt-tahayen, cwi uekki ad ye times ; llan da$en wiyav mi ten-t-sluqbev ad brun i ymeu$en nnsen ad kkren di tqaett. Nekkni leme d a$-yevri wannect-a. Newwet alarmi i d-nesbeggen iman nne$. Tta$en-a$ awal : Akli s ddre, nek s tici. Cwi cwi, u$ale$ ttawve$ $er tejmat wedi, tikwal ttae$ akin alama d lqahwa i deg

  • Mouloud Feraoun

    23

    zgan wid i leqqven lebwant. Caba, yellis n emmi, mi yi-d-tenna qqim a nurar akken, s zzux i s-qare$ $uri cc$el di bea, mai d axxam i yi-d-yefnan ; ttarra$ iman-iw d argaz zzat-es, lad$a nettat ad tebru i uqerru-s, ad tessusem. Yura di lbext-iw, yal tikelt a eqre$ Caba, ad afe$ di bea win a yi-eqren, ne$ win a yeggalen dgi ur kcime$ tajmat. Din din a d-berne$, ur netteile$ ara. Lad$a ad rurde$ $er gara-s d teqcicin nniven ad qime$ a nurar. Ur sent malle$ ara tihudit-iw, ttefre$-tt deg wul-iw; sedhuye$ iman-iw akken ad ttu$ ti$rit d-u$e$. Weroin sen nni$ i ymarrawen-iw a d-amin felli mi ar a yi-d-yawev yiwen d tizya-w : ma zemre$-as a nenna$, ma ulac ad ttefe$ d tarewla. Deg wexxam ekku$-asen mi ar a yili$ kan d amernay, ma sdubzen iyi ne$ u$ale$ $er deffir ur erren ara. Acku, anagar yemma, yiwen ur s-yettak wul-is a yi-d-yefk afus. Tamezwarut a ten-i$iv akk lal, syin ad gallen dgi ad mceawe$ d wefna nni inu. Tedda felli mai d tikelt mai d snat, lad$a akked emmi. Ma rni$-t, atan ad i yi-emlen imea, a d-vsen $uri. Ma yella yessexbabev-iyi, terwi $ef Furulu, ad teddun felli a s-tiniv uvne$ ajeooiv. Kerhe$ tiswiin agi am qevran. Yiwen ur t-tt$ave$, anyir nnsen yekres am akken b$an ad i yi-rnun tiyitwin. Awah ! d yemma kan i wumi tettergigi tasa felli, deg udem-is kan i deg d-tufrar lenana ; tayri ines $uri tugar kra yellan.

  • Mmis n igellil

    24

    Ma d-yini awal emmi ur yettu$al ara degs, am umesma di llu. ures tlata n wudmawen umennu$ i yellan u yal yiwen yesa abrid i yiman-is. Yezmer ad yili wefna mei, annect-iw ne$ yugar-iyi. Tura, ma yili d win meiyen yettanef-iyi ttake$-as ti$rit, d acu kan ilaq-iyi ad rewle$ u ad fre$. Ma usan-d imawlan-is ad berrin dgi, ad yerr iman-is a yi-ttnadi maca ur iyi ttaf ara ; Lad$a ad yessedhu winna u ad yeggal dgi zzatsen anagar ma ur d iyi if. Ma d win yellan annect-iw, ur iyi ttunefk ara ad agade$. ur emmi teqve, s umeul-is igzem-itent-id : ugare$-t tazmert imi t-ife$ akken tette$ ne$ babas weroin yewwit adebbuz - mmis umaggad ur yesserwal mmis n at Musa, ne$ da$en d mmis n taooalt - iban ur yekkat ara uzzal, ne$ tagara, d mmis n wedrum acengu, tu$alin ar deffir ulac. Mi ar a sife$ imeslayen-is, ttafe$ azgen ines ur yesi i$isi. D ayen i yi-ssawven ad su$ cwi n tissas. Netta da$en ur yettanef ara i win meqqren a yi-d-yawev ne$ a yi-d-yewwet. Imiren i d-ttarra$ tta-iw degs. Qqare$-as-d akk ayen yevran yidi ; ssawave$-as-tt-id tema ter$a. Yiwen meqqer felli a yi-kkes talabilit, s tazla s axxam : imeawen, ileddayen, axlul. A s-ini$ anwa kan, dda Lewnis atan yekker, tiifin, asu$u. Ma yefka ebbi yufa aqcic nni, yiwen ur s-t-i-ttekkes ger ifassen-is, kra ibeqqayen, nek zgi$ deg ijufa-is s usennexfet.

  • Mouloud Feraoun

    25

    Awah ! emmi d argaz lali, $as di kra n teswiin yugar llufan. Acal iberdan i t-ssuzle$ $ef txidas ur nesi lmena ! Wissen ahat isuref-iyi, ass-a, mi yewwev $er wanda a nawev mea, azekka. ri$ belli ur s-yelli yara di lbal i baba Lewnis ad i-yefk ttebga tuzligt, ur yesxese ara mi yeb$a a d-yessufe$ dgi argaz. Maca iemmu aas u yettarra err $ef wiyav. S umata, ur ufi$ ara $er temsirin-is. Di iq akk d ccedda i d-yettifrir bu yiles di bu gernin. Alarmi d asmi d-tede tegnitt tamcumt i faqe$, xas akken meiye$, ayen teswa sshala.

    Yiwen wass deg wussan n ebbi, di lexif, l$aci yakk u$alen-d di tferkiwin nnsen, wa iucc-ed i yezgaren-is, wa yeksa, yal wa d acu t-yebbin. Iij yeenen. Tislavin n wema ivebbalen uent d irgazen, usan-d ad stefun ; wa yeel, wa yeqqim yettmeslay d wiyav. Ssne$-ten imea. Bussad n Ama, s telbut-is igan am tvellat, yeef tinna yeddurin, iemumen ueccad uen tasla. Ikessu yiwen uqecwal. Qqime$-d $er tama-s, d netta i yi-uen ti. ri$ iemmel arrac imeca. Udem-is tesberkit tewser, allen-is berqent ; ttbanen-d yedmaren-is deg imi uqendur-is uren d icaufen. Ue$ $ures, ur t-ugade$ ara. Aqerru eryan ; tacacit-is yekkes-itt, isers-itt, yerra degs iccew ines yeuren d cemma. Ka-ka a s-iwwet ieffi. Yeef talqatt nni uqecwal ger ivaen-is am lkkellab, akken i s-eshel i useqed. Ikesu u ineooe kan akken.

  • Mmis n igellil

    26

    Smuqule$-t amek ixeddem ; caxe$ degs. Ttae$ $ures ur faqe$, almi yi-d-iuz s udem-iw s yiwen uemum ueccad.

    - A akin a mmis n Remvan, muqret tesla ! - Xai, ad qime$ da. B$i$ ad wali$. - u ad turarev d tizya-k. Tebbiv-d akk

    izan yellan s udem-ik d wallen-ik. - Anda i yi-hwa ad qime$. Yak ula d nek

    ttalase$ di tejmat agi ! - Dayen, dayen. D acu, $urek kan a k-in-

    aze$. Menwala yera belli yettalas di tejmat, am

    llufan am wem$ar. U yernu, nesmektay-asen-t-id i ymuqranen s wuger n tem$er n yimi tie. Bussad yellumet, yessusem, yerra ddehn-is $er uqecwal-is, yettkemmil.

    Iemumen nni ueccad ttemyekcamen s leis. Tikwal kan akka alma yeez yiwen. Lad$a a d-yeddem lmus nni ines uqvi ad yegzem ixef nni d-yezen. Ur ri$ amek i d-tusa : ulfa$ s lamu di timmi-w i d-tevfe teqe d unezlulef am tuqsa n ware. D lmus-is i yi-d-yesenta deg wenyir-iw. Rri$ afus-iw s-lem$awla, yeu-ed d idammen. Din su$e$. Irgazen akk kkren-d, uzlen-d $uri. Nekk ttu$u$,, ttjellibe$ am loen ger ifassen n wem$ar amcum i yeb$an a yi-d-yer deg wenyir cwi n cemma. Wayev yennev-iyi-d deg uqerruy-iw abenuq d-icerreg deg uqendur ines ajerbub. Idammen neggin, nekk rennu$ asu$u. Bussad yu$al d awra$, tekfa fellas ddunit. Lmus ye$li-yas,

  • Mouloud Feraoun

    27

    aqecwal ur nekfi yennugdam ; netta erqent-as, yesteqsay m ur muqret ara tiyita.

    - Cwi ur s-d-sfiv ti-is ! - eggne$-as-d ? d netta i d-yuan $uri.

    Tevra-d, tevra-d. d acu teb$iv a s-xedme$ ? - Ad tegrev tamawt. Alil. Wissen tura

    amek a t-id-mmagren imawlan-is. u s axxam a Furulu, u ! in-as i yemmak a k-terr i$i$den ucettiv.

    Teddu$ s axxam idammen ttcecuen, cwi ur yebbi izi$er-iw. Inigan akken ma llan ugin ad amnen Bussad ame$bun yettgallan s ella d iessasen ar d ccian i tt-id-yebbin, mai s leb$i-s imi d i yi-emmel am yiwen deg warraw-is. Maca, akken yb$u yeggul, yiwen mai yedda yides, tthuzzun kan iqerray nnsen, $ave$-ten imea. Ur nezmir a ncukk degsen, ne$ a s-nini belli b$an ad smentgen times.

    Amezwaru i d-mmugre$ $ef wemna n tebburt d winna akken ur ilaq ara lmektub a d-iger di teswit nni. D baba Lewnis i d-yeslan i su$an-iw. Yemma tedda-d deg igerzan-is.

    Walan-d udem-iw yeu d idammen, tamamt i yi-d-qnen di tejmat tu$al akk d tazegga$t.

    - wi k-igan akka ? i d-yenna baba Lewnis. - n$an-iyi mmi ! i tu$was yema s wayen

    tesa di ta$uct-is, am win a isu$en abbuh . Ttarra$-asen-d awal s usennexfet. emmi

    yexeb wudem-is. -iwel ini-d anwa ? Ay$er ?

  • Mmis n igellil

    28

    - D Bussad n Ama. - S uemmed ? - Ih, yeb$a ay-ine$. Ugaren imeawen

    lehdu. Baba Lewnis yesfezwi am terat. Ur inuda ur ittnadi ad ier amek tevra. Yerra-d ger wallen-is Bussad, n wedrum nniven, d amenza$, yebbi-d lmus, yemme$ $ef mmis n gmas ur nebni fellas. Yeb$a ad imu tawacult n at Musa, ad ine$ aneggaru deg warraw-is, ad igzem axalaf amecu Yeef-itt d tazla, azduz deg ufus-is. Ulin-as wurfan s aqerru ; yerkem ; di temsalt n nnif ur yein yiwen. Yedem ad yesken i medden amek i tga lema n twacult. Ilaq a d-yerr tta : d tin i d tirrugza. Yemma tevfe-it, tezzu$er yides akk at wexxam. fen-tt akk d tazla. warad nebbiv $er tejmat mi tenhewwal liala : asu$u, rregmat. Ttu$ ti$rit nni i yu$e$. yu$al-iyi d tugdin, ttargagi$ am yifer. Ama idemmek di l$aci a s-tiniv d aweuf. Ggri$-d wedi. Anda tella yemma ? anda yella emmi ? deg yiwet di tebbura n tejmat tban-iyi-d terbat n yergazen ttemdeggaren, eqle$ yiwen ger lemum n Bussad mi yejem, aru nni yemmedex. Yiwen yu$was. emmi nniven yesselelli taekkazt, yedem $er tlemmast, yemme$ $er lqaa ireed-ed yiwen : d baba Lewnis. Deg-yiwet n tezribt, tulawin ssekrent-ett garasent, d eqlala d umennu$ ur nesi sse. Ula

  • Mouloud Feraoun

    29

    d nutenti gant yiwet n tusna taberqact i deg d-tifrar tebrek imendyal d tezwe$ n lefwavi. Tajmat s-immal teaa, yiwen ur yeif ti$met. Lkeh ized$en ulawen yeffe$-ed, tiqdimin yettnadin kan tasebba keflent-ed. Tema. Cwi kan akka yebbev-ed Lamin. Yuli $ef tesla. er tama-s, yiwen wemabev, yethuzzu amendil n lerir awra$. - A s-d-tas dewassu i win a yernun ameslay ne$ tiyita, i yeda wemabev nni, s leyav d wurfan. Imiren kan, yefra umennu$ ger yergazen, ma d tilawin, ttemyettakent tiyita taneggarut, ulac tin yeb$an a d-teggri degs. Ul-iw yekkat a s-tiniv tura ad yetterveq, imetman kfan deg-imi-w, ta$uct-iw d icenfiren-iw qquren. Ivaen-iw cekklen, iri-w yekkaw. Wala$ yemma, uzle$ $ures, acebbub-is akk yerwi, amendil-is ye$li, tettnadi a t-id-teddem degmi yi-d-twala teooa-t, teef-iyi-d di tettust teddez-ed iberdan-is. Ameu$-is yettquddu d idim, setti wis anta i d-tessenew, yeu akk ufus-is d anaden, Baya tebbi-d yides tafawett n lfuva n ini, tameut n Bussad. Limmer tafent ur ebbsent ara, b$an-t ad rrnun-t amceew, mant d ayen kan. Segent-iyi s lqub d rregmat i ssawavent i tcunga nnsent, ula d nutenti ttarran-asent-id s wayen ssnent. Simi necem s axxam, at wezrib nne$ mea uren-d laa, refden-d yidsen emmi ur yettwaqal ara. Yettwafeooe s weru deg uqerru,

  • Mmis n igellil

    30

    yettwet s lmus deg bedi. Ula d dadda Qasi, yu$ kra n tyitwin s uekkaz. Ma d adrum n Bussad, an ti$rit uklalen : Bussad yessexcawet-it baba Lewnis, zzu$erent s axxam ur yeri anda yedda, gmas, yufeg usevsu ines, wiyav yal wa amek i tent yu$ : allen cuffent, udmawen xebcen, laun Banent-ed akk degsen ccwami umennu$ ; idammen ttqudduen, iqendya qersen, iumam fsin, mi sersen baba Lewnis $ef yiwen ulemsir, yemma teu-asen-d tabuqalt n waman iwakken ad ssirden. - Xai, xai ! i d-yeneq yiwen. Anefet-asen akka i yfeddixen, anefet-asen akka i ydammen a ten-id-afen iumyen. - A k-nesserkeb $ef zzayla, i d-yedda deg wawal amezwaru dda Qasi, a k-nawi $ur lqavi tura. - Ula d nutni d ayen a xedmen, ilaq-a$ a ten nezwir, i d-ileqqem ameslay yiwen nniven. Yal wa d tamusni-is, yal wa yettmeyyiz akken iwala, yettak-ed tidmi-s ; maca, imeslayen nnsen izde$-iten webruy ukukru. D yir tagnitt. Ugaden i d-tessegray. Kra sqerdcen, ulac tifrat f i ters nniya ne$ tin yeuen ti. Fkan awal a d-u$alen tameddit a d-glun s wid nniven. Fellasen ad dduklen am yiwen. D tagmatt i d-isawlen ; At Musa mgal At Rabe, isenned $ef udekkan, yeqqim. D ilemi yeddan d yiman-is, u yernu d tacaft. Imea rran iman nnsen ttun $ef wacu i d-tusa, amzun mai d nekk i d madakci. Maca tella

  • Mouloud Feraoun

    31

    lima d yessis, smektayent-iyi-t-id s dd$el. lima trekkem, tezza tasa-s. S nnig wul-is i tedda ula $er umennu$. Ka-ka a d-tekres anyir-is felli, a yi-d-tvegge tamu$li nni n weqjun amsuv. Yellis louhe tu-ed $uri tebbi-yi-d. - Muqel emmik ! Iwenne. Fellak i d-yevra ubaxix agi. Ama d lehdu-is, ama d tubbya ines, $zen dgi am useffud yer$an. U$e$-tent $er zdaxel. Imeawen ugin a d-f$en, qqebre$. Muqle$ yemma, twala-d kra yellan, ur tezmir d acu a texdem. I$av-itt lal, tebra i wallen-is s tmara : zi$en emmi ur s-iu wacemma, iqeed-ed iman-is, isu$ $ef tmeut-is. - Ffe$-iyi sya, s kem s loifat-im. Tesmermez-ed tekka tabburt. - Iyya $uri a Furulu. Yak ur k-yu$ wara ? Yemaleq-iyi-d $ures, allen-iw uent-ed d imeawen, gre$-d nnehta, snexfta$-d abrid, evqe$ d imei. Yemma terfed-iyi-d, teffe$-ed ula d nettat. Teqqim yides setti akk d dadda Rabe. Mi s-tvellu tajbirt yemmas netta yettwei dadda Rabe : baba ulac-it. Di tafrara i ysewweq $er Tizi-Wezzu yebbi ttebga n turin $ef we$yul. Ur d-yettu$al alarmi a ye$li yiij. Ur yeri acemma deg mennu$. Annect-agi, At Ame faqen-as. Zemren a s-zewren, a s-sqien di kra uxenduq ; a s-inin a d-nerr tta imi ten-nesdubez linna. At wedrum nne$ ttzuxxun imi ten nerna, imea akka i tt-walin, nugar iten i b$un inin. At Ame da$en,

  • Mmis n igellil

    32

    ttmeyyizen akken nniven, $ursen d nutni i d imernayen. D acu tidmi nnsen ur d a$ tekcim sya ur d a$ teffi$ sya, ur ncukk ara deg yiman nne$. D ayagi i yessawven baba Lwenis yesseggra dadda Rabe ur yeddi yara d wiyav. A t-yettwei ad yemmager baba, ad yawi yides imrigen, u ad yesseddi awal i kra i$ yettilin, wid kan yebbi nnif, ad ff$en i taddart u ad anun ti$emma iwatan i wesqie. Tagnitt d yir nettat ! aezzeb yugar leqve. Mi d-yebbev baba s axxam ur t-yu$ ur t-yebli, nefe imea ; maca lfe nni amzun akken s acu i t ixuen ; messus. Annecten n lemadra, aqee nni imea rnu $ures wid ttyefen di ccedda, kra din akk di rraye. Akken yeb$u yili menyif akka wala kte. Iun ebbi, At Ame deg wakken yewse wul nnsen, meyzen belli ugaren At Musa, ur sen-d-tuqi deg wayen nniven, qqimen $ef yiman nnsen deg yexxamen nnsen. Ti$ersi iumam d iqendya, ixebbicen d ifexxuen idammen, ttaken-d udem n rad d ccwal ; d tamu$li yerran baba d azegga$, yettfuu deg urfan. Yettgalla s jme liman n yergazen a limmer yedi i tme$ra n be. Amzun akken s acu i s-iuen. Yemme$ $ef yiwen udebbuz, yu$al iserre-as irfed-ed ajenwi s yin yedem $er yiwet n tmeyant taqdimt yeddem-itt-id. Abrid-is $er tejmat, ti-is s amennu$. Setti, lima d yessis jguglent degs ammer ig-xeddem di bea ; setti temalleq-as-d di temge, lima d yesis ta deg-jufa ta deg-$allen ; yal ta tejebbed degs akken ur

  • Mouloud Feraoun

    33

    itekk ara tabburt. Yemma tame$bunt, tessuden-as ivaen, tettenni $er ssaddatt. emmi yugi a d-yekkes allen-is degs, maca ur d-yenni zzant wala r$ant. Ma d nekk urfan-is kksen-iyi tuggdin, tuzart n ta$ect-is tusa-yi-d $ef wul. Mi d-slan loiran, kecmen-d u ellen akk baba ; lad$a yiwen segsen yusa-d s $ur lamin, iceggeit-id akken a ten-nerou netta d emman akk d sin yemabven n taddart. Setti imiren i tekker tessendeh tulawin i leftil n tebut n seksu. Nettat s nnefxa d wezday n lqed i temme$ s acwari i deg yebbi baba tiurin $er ssuq tekkes-ed aseleq n weksum. - Tura a nwali ixanaben inna imecaen ma s weksum akka am nekkni a seen agraw agi lxi, i d-tewwet deg icunga nne$. - D lemme aquran a sen-d-sersen, i d-tedda yemma yides deg wawal. - Iban fellasen ! d tidett d igellilen i nella, maca s lun n ebbi, irgazen nnkent di ddunit nnsen weroin u$alen wudmawen nnsen d izegga$en ne$ nnecamen ma yilin inebgawen ne$ ma d-tas tizi n tirugza. Deg annect-a i d-yettban yise$ n twacult. Maca d agacur kan, isewweq assenni baba ; xas limmer ulac aksum, setti a d tesu s wacu ar a tesseddi iman-is, ur tetu$al ara d tazegga$t, ama d lemme i sen d-tefka ama d ibawen. Mi d-yebbev yiv, dadda Qasi idegger-ed tabburt n wefrag, tujjaq uqbel ad-ikcem. Yezwar-ed igad a yefrun tamsalt. Tura imi a d-asen

  • Mmis n igellil

    34

    imsefruyen, fiel ma nga tasmilt n twacult, ur twulem i wacemma, ad tefru mebla tazla idammen. Dadda Qasi tennefsusi fellas tekumt. Ad isiwel i kra n yem$aren n wedrum nne$, wid iwezznen awal u yettnawalen taqbaylit, $ursen a d tili tsarutt. Baba ur yugi ara ; tettwacudd, ilaq a d tefsi. Dadda Qasi yeffe$. Tulawin akken ma llant ddzent iberdan nnsent, yefkatent wemnar n wexxam akin, rrant $er texxamin nniven. Mai deg wexxam ideg a yili wegraw ar a qqiment ! anagar setti i yesbirecwen $er lkanun, tugi a d teffe$, ur tezmir ara ad teqqim ur d-teggar ara iman-is, awal-is a t-id-tini. Yusa-d lamin, vefent-id sin yemabven d wazal n mraw imusnawen. Nnven-d akk deg ibenyas, kecmen-d $er laa, leun s waddud yewzen yufrar, wa deffir wa. Baba yemmuger-iten s wawal aidan, yessuden-asen i lecyax iqqerra nnsen $ummen iqlemyan. Baba Lewnis isenned deg yiwet n te$met, yettekka $er tesga. Yiwen wedil d azegga$ sersent-tt-id, yeef akk ti$er$ert. Mi d-zegren i wemna, kksen irkasen nnsen, sersen-ten din ; yal wa yena amviq-is, zzin-d d tasqamutt. Baba yegguma ad yesers iman-is, yeqqim s ibeddi, isenned s asalas. yekesmumi amzun s acu s ierqen. ellan $ef nnbi (yess i d-zeggiren yal inaw), lamin yekker a d-yemmeslay. Baba igzem-as-d awal.

  • Mouloud Feraoun

    35

    - Tamezwarut, meba yiswen $urne$ ; tin $ers, uvan $ezzifit, zwiret deg-mensi, syin ay asadi a t-id-yefk ebbi. emman uen ad gallen, maca d aseddi n wawal kan, acku ran ilaq ad en, tura ne$ ticki. U yernu ad en snat n tikkal, imi ma ff$en s $urne$, $er yefnaten nne$ u$ur a un. Meyzen garasen, ufan d emvan i yesan leq, limmer ad zwiren di seksu. Akkagi, ad yers lqut nni s leql-is di tebbu weqbel ad en wayev. Baba di tama-s, iwala tamsalt s wudem nniven : yera ma teiv taggella d lmele akked yiwen, yewe akken a k-yexde. Iwakken a $-dun s lxi u a ttewwet lbaaka $urne$, ikmes-asen i sin yemabven nni xemsa duu i yiwen. Aba$ur n wecwari ame$bun yemmar s ifassen nnsen. Maca ulac u$ilif, ters-ed lehna. Seksu lali, aksum aleqqaq, tie n wawal garane$ d lecyax, tesseqefev-as-d s cwi n tecrift. Xas iles ag qei, ad yu$al d aidan am tamemt. Tiyersi a d tefsi. Targa idammen ad tanef amer ad mmaren ger yemdanen yezzin s werur i taluft. Ttif ay uzzal. Ama d at Ame, ama d nekkni, yiwen ur yettnadi ad yessem$er tisri. Maca, iwakken ad yeqqim yise$ zeddig, ulac wa yeren $er wayev. Di tegnatin am tigi, imuqranen d lecyax n taddart ur ttarran ara taqejjirt $er deffir ; s werfad uqerru akk d leqder i d-ttadden, u l$aci imea ta$en-asen awal. - Wali zi$ ! At Musa ma d ise$ nnsen nutni i d-yesettben timira n wid yettgallan s jme liman,

  • Mmis n igellil

    36

    usan-d ad ssinfen dewessu. A nessirem ad awven $er yeswi nnsen. Di tilawt, ulac win yunzan. Ur yuksan ed i t-yu$en ! Imaddan yennumen timsal am tigi, ran belli, yal tikkelt, tferru s sin imensawen iidanen d cwi n lemle ufus, ula d win s wudmawen. D$a mi fuken ui, sdentt akken ilaq, swan s tawant ; eddan ad fken lfattia : yiwet i wid yeddren, yiwet i wid yemmuten, yiwet i ssadatt d iessasen, yiwet akken ad tewwet aba, ma d taneggarut i yise$ n twacult. D tagi i s-d-yusan i setti deg wul, tellez am win yefuden yeswa. Akken llan medden a nili. Iwakken ur n teffe$ ara i lewayed n taddart, emmi yeka-yas-d i lamin amek tevra. Atan : Furulu yusa-d s axxam yettquddur d idammen, qrib yemmut. Rri$ $er Bussad a yi-d-yini amek d-tusa, yerra-yi-d s yir awal. Nemyuaf, nennu$. Azrib nnsen, d ayen teram, yezga-d $er tama n tejmat, ff$en-d akk At Ame imi d-slan i wmennu$, wwten-iyi-d s lmus. Widak nne$ bbven-d, mi walan annecten, ur cudden ara ifassen nnsen. Tekker. Wwet a d wwte$. Syin tusam-d . Tban am yiij uzal. Darani $ursen akk axbi amek i tebda amek i tekfa. Amezwaru i yellin taqaett, am akken i s-nefka leqder i$ yefka leq, am akken i$ yefka leq a senyefk di$en leq i wiyav. Widak i d-ileqmen awal-is, nnan-d azun ayen d-yenna. Cebben-d kan ameslay s imedyaten, s yenzan d isefra d-yebbi umedda di teqsi. Awal tura i lecyax !

  • Mouloud Feraoun

    37

    Yiwen degsen yeddem-ed adlis d aqdim, yura s tarabt, berrik seg wabbu, yennev deg yiwen ubenuq : d nnesxa. Ye$ra-d akken cwi degs ur nefhim tabruyt. Yeda-ya$ s wayen yelhan u yessawel i lbaaka, yu$al din din, yendeh s kra yellan d aessas ar d a$-d-tas dewessu limmer a nesmenteg times. Imiren kan setti tekcem-itt tugdin, tu ar $ures tessuden adlis nni. Ma d emmi ilaq-as ad yessers afus-is $ef nnesxa nni u ad iggal fellas ur inuda $ef At Ame, ur yessem$ar tisri. Ula d ifnaten nne$ da$en ad ggalen. Fiel ma yesla uumi a yesmeckuklen taluft. Maca imi yuzlen idamen, lqavi a d-yessekcem tacyaxt-is, d acu lamin a t-yessedhu s ecrin n duu a s-yefk si levil di loib-is sya ar asmi a s-tent ne$rem nekkni d At Ame. Annect-agi yakk nnan-a$-t-id. emmi ur t-id-yuli wawal, yerra s-ul-is ; isewweq ; baba yellez. Ma d lxi gara$ d At Ame yegzem s ya $er zzat. Ulac win sent-igan ccan i tqulhatin agi imea, awi-d kan a d-ters lehna, ad yekfu rad fellane$. Im$aren ff$en s $urne$. Rran $er At Ame a sen-d-sersen talwit am akken i $-tt-id-sersen, u seg wassagi akin ur nettemlai yara yidsen. Tesqama-a$-d $layet. Nu$al d icunga. Wa ur yettaf wa, wa ur ixeddem lxi i wa. Ma d Bussad, xas ad ikkes a$bel i wul-is, mai azekka a yi-d-yaf qqime$ $er tama-s iwakken ad lemde$ amek kesun iqecwalen n leqbayel.

  • Mmis n igellil

    38

    - V -

    Xwalti zed$ent i snat deg wezniq nne$. Jeddi med yeooa-tent-id di texxamt ur nesi tarict ur nesi addaynin. Di te$met iannec yiwen ukufi annect ilat iwumi ur zmirent xwalti at aent. Ssqef yekna-d, ma d tabburt d yiwen n llu i d nettat. Tehri n laa ur tedda yara lqed n wergaz, te$zi-s dayen i d tasga. Nemdukma zzdaxel am ibueddaden di tewrizt. Maca lenana tufrar-ed : liv tmussev a k-d-yeslef amzun a k-yessinef inettu, ijeqduren a s-tiniv ttecmumuen-d di lam. Awah, xai ! Lqef , temi-w ur yelli d lebs, ur t-yezdi$ unu$ni. Ussan d-ssedda$ din ufgen am wavu. Ur ssine$ ara isem n xwalti almi tent ssne$ nutenti s tiad nnsent aas. Isem, $er $uri, amzun ulac-it. Ur yesi anamek. Akka ula $er baba d

  • Mouloud Feraoun

    39

    yemma. Nekk $ile$ d nnecaa asmi, yellis n emmi tamecut tenna-yi-d belli baba isem-is emvan, babas Lewnis, yemma Favma ma d yemmas lima. Imiren i faqe$ belli d wiyav i sen yessawalen akagi, wamma nekkni nefka-yasen awalen uren d sser d lenana u yernu n yiman nne$ kan. Nek $uri xwalti ur sint ara isem : yiwet xalti tayev nanna. Tin umi qqare$ xalti d nettat i d tamenzut. Ttwali$-tt ger wallen-iw teu, $ures tazmert. Tugar yemma i $er tettak cwi acbi. Udem-is rqiq u $ezzif, tinakin-is zegga$it am usisnu. ures lqed d tuzert, allen d sin ieqqayen uzemmur aseaoi, muqrit u berrikit. Ma d amzur, teskerfit ne$ teooit, seg wakken yeu, yezga cwi kan $ef tuyat-is, mai d ayen tett$umu ne$ yettaaf umendil. S wezday lqedd i tleu, akken d tuwit i d tushilt u d tasusamt am yemma ; d ayen teooa ta i teddem tayev. Ma d tayevnin sawale$-as Nanna. Mi si$ setta iseggasen di lem-iw, nettat tessawev ecrin. Kifkif-itent di lqedd nettat d louhe, yellis emmi, d tizyiwin. Yessis emmi akken ma llant qqaren-t-ed tif yessetmatsent di tezyen d ifa. Di lenana ri$. Tioiratin imea emlent-ett, tin yekkren a k tini Yamina nne$ . Babas iuzz-itt $ef yessetmas, tiden u$alent-as am yemmas. Tennum tta$ent-as awal, tebbi-tt kan akken. Tesseqdac ula d Favma, xas akken s warraw-is. Ma d xalti, ur tt-id-ttqama deg wacemma, ur s-d-teqqar la zzant wala rr$ant.

  • Mmis n igellil

    40

    Ma ttmeyze$ akka tura, afe$ $ursent leq imi s-fkant ay i nanna. Yemma yeddren ger lehmum d i$ublan, yewan asawen d ukessar, yeswan timeuga deg wasmi temmut setti, syin yerna $ures jeddi, teqqel am lexyal n tebirt ; aksum yezwi, ay yesbek. Ur tettnamar, ur t-tteddu di nneqma i wid temmel. Ma yella win iran awal-is mi d-tefka tidmi-s akka yiwen wass i useggas ur s-d-uqi ara, ad tessusem amzun kra wer yevri. Ma d xalti, awal sin teerveq. Temmu am baba Lewnis, maca netta d argaz, yettnwal taqbaylit. Qqaren : Ddaw webrid, nnig webrid, leqrar-is d abrid , $ur xalti xai, tezga tecev. S tikli am ta, d awez$i iwakken a d-ters talwit ne$ a tt-ev lemala ger loiran. Xas rrsen-ted, ur ttdument ara. Mai d tikkelt mai d ssnat, xalti wi ur tessemsi yessis n med deg ulawen n lemum nnsent. Imeawen n yemma ur gin lenaya, a$unzu n baba ur d-yeqvi liser, aami n baba Lewnis am yile$ n wuffal, ur yebbi ur yerri. Iun ebbi tella Yamina nne$ . S lehdu ines lawen, Qasi yessuruf i xalti ma yella tennu$ tamet-is ; Dadda Aab yettara iman-is mai fellas ma yella yettwargem ; tameut n Dadda Ame tesuug i lqub. Iles aidan iteev tasedda. Tefka-yas-tt-id twenza-s, i nanna ! Tuklal. - Ur smesiset ara i xalti, ay atmaten ! d tamehbult nne$. D tamhbult nnwen. Ilaq awen a s-tawim. Ssukkes-t-iyi-d ayen i wen yehwan, ssukkeset-as-d i Favma. Wama nettat ! ur

  • Mouloud Feraoun

    41

    tteet ara fellas, anef-as att smuhbel. Bih bih ad tu$al ad tendem. Akken i tveu. Xalti imir imir tettendemmay imi tt-yeffe$ leqel. Lad$a att terr i ymeawen d usmu$ben, att ttlummu deg iman-is. Afus t$ea, s tazla i tettuu $ures a tessuden. Tmee kra tessusef. Wid yettna$en akked xalti ur ttamnen ara iman nnsen, mai d tameut nni n lina, tikwal qqaren-as ma mai d tameslubt i deg d-nemjadal. S umata tferru talft. Akken i s-surfen ass-a, i ran as surfen azekka. Xalti akken tesserwat i tessizdig. S sshala i si tgeddel is i tettu$al. Tettawi-d ccani tamara ur tt-terri. Di tilawt, ddeqs i yesmusluben aka am nettat. A ten-afev ninit wulawen nnsen. Ur teffren acemma ; ur teddun di nneqma ; ur ttarran nnmara ; ur sserfuyen yiwen. Ttawin ddek almi sen-yu$al d tucva. Teddun di leb$i i wiyav almi vuen iman nnsen. Imuqranen qaren-as wigi d arrac ! . Xalti segsen. Yura di twenza-s akken a teqqim alma temmut. Dayemi i ssuugen i wayen a d-tini, teqnen allen nnsen $ef ayen a texdem. Tedder ddaw n tecva n Nanna, tetta$-as awal maca tikwal s nnig wul-is, s wekras n wenyir, am llufan nni ur nelliz ara, yesmermuzen kan wedes ; akken xalti. Kra n teswiin tettaf-ed, ma k-d-tini laoa $ef yiwen am umesma di llu, a s-tiniv tettkacaf. Tettaqal wissen amek ? Win temmel a tesdari $ef wayen n dir, d ayagi. U yernu, ur s-d-yettas di lbal att-faes tagnitt iwakken a ttesu cwi n lhiba. Xai, tidmi-s teffer-itt $ures ; taba ur

  • Mmis n igellil

    42

    tezmir ara a tt-id-tessefru, i wumi a tt-id-tini ? Tikwal da$en, ur tuksan ara att-ef tavsa ne$ a tteffer imei, tessufu$-ed kra yellan deg wul-is ; d lemala ne$ d a$unzu, d lqe ne$ d lefe. Cwi kan akka da$en ad tu$al ad ters. Ameyyez n xalti ires-as deg ul i Furulu am tebult tamayant di tebbu. D tidett, nanna emle$-tt nezzeh. Ma yi-terbu deg rebbi-s, tkemmez-iyi yakk, tssudun-iyi, tettbuddu-yi s kra yellan. T-tteddu-yi aas di leb$i. Maca xalti, mai akken. Tettwali dgi d amdan am nek am wiyav. Tettarra iman-is tettmeslay yidi s nniya-s, tettak-iyi leq ma si$-t, tessevlam-iyi ma ilaq. Amzun d tizyiwin, nettemceqlal seg-ul, s tidett nne$ ; u tikwal nettneca am sin llufanat. Ufi$ iman-iw yides d ayen kan. D ayagi iyi ooan emle$-tt. Asmi kecme$ i tikkelt tamezwarut $er xwalti, d wetma id-iyi-bbin. Tettbibbi-yi imi akken si$ tamudi n sin iseggasen. D asedhu iyi tessedhu Baya nne$ iwakken a neoo yemmatne$ ad-telhu d leqdic-is. S yin, teqqel-iyi d tanmi. Degmi zemrent tqejjirin-iw ad iyi refdent, ttwint-iyi, amzun ttwajebdent s ddkir, $er texxamt n xwalti. er din kan i ttarra$, din kan i ttafe$ iman-iw, ma xvi$ deg wexxam nne$, ur tesiv anda a yi-d-tafev s nnig axxamt nni n xwalti. Baya nne$ ezga $er xwalti, seg wasmi meiyet. Yu$al d axxam nne$ wis sin. Nga tawacult nniven tamecut garane$ kan, s lesrar-is, s wuraren-is, s wurfan-is. Ma d imennu$en nne$ tessefsaxiten lemala am wedfel yessefsay yiij.

  • Mouloud Feraoun

    43

    Xwalti xeddment afexxa, xedment tavu. Laa tezga teu d tibuqalin. Di te$met, ar tama n llu, tsenned taffa n yes$aren i s a d-qdent asmi a d-yawev lawan. Deg umezwaru n efsut i beddunt lxedma ufexxa. Baya d xalti, seddaw taddart i d-ttemelfafent s yesnan yeuren d tala$t. D tirac itt-fettrent di laa iwakken a ttekkiw, syin att-ddzent alma tu$al d awren. Att-ucent s waman a d-yeffe$ am urekti, a t-ooent a d-yekkussem. Mi eddan fellas sin wussan, a t-id-kksent, as-sefrurint kra iceqfan n tbuqalin yeren a t-erkent di snat yidsent akken ilaq lal. Iceqfan nni yeqden yakan akk d tala$t tamaynut ttken-d afexxa ur netteqqiq ara. Tura d afeel i d-yeqqimen. Xalti, ad terfed abru-s alma d tigecrar, a ttxemmel i i$allen-is alma d tuyat ; s ufella n yiwet n telwit, a d-tesers tala$t ; a tt-teddez, a tt-terek, din din a d-tessufe$ talqat ama d uskir, d tarbut ne$ d tabuqalt, d tabult timdewwet. Ma tger iman-is deg ufexxa, tettarra lwelha-s ala $er din. Nek ri$ mai d lawan n lehdu. Ttanef$-as. Udem n Nanna yezga yeceh, ur tettiri ur yelli. Ula d nettat a d-teef ayen mi zemren ad awin ifassen-is n tala$t, ad treggi, ad tmettel, ad tberren degs alma yu$al d ajabub, yettle$wi amzun d azrem; Mi meqqer, nettat tera te$zi i s-ilaqen, a d-tgezzem d tileqmin, syin a t-id-tezzi s lemadra i tebult nni i d-thegga Xalti. Afegrun deg ufus, ad tjebbed tala$t nni, ad tessirqiq degs

  • Mmis n igellil

    44

    alama teeb-ed telqat n lila teb$a a d-tessufe$. Mi tekfa yiwet ad tu$al $er tayev, kan akken, ur tetteil ara tetteqva-ed wetmas. Xwalti, ur d-ttheggint ara sennig eba n t$awsiwin $ef tikkelt, acku meiyet laa. Mi tekfa tneggarut, tamezwarut att-ya$ lal tekkaw cwi, teswa. A d-teddem taveltt nniven yeuen d arukti a s-tt-ternu $ef yiran. S ufegrun tettekkay, tessirqiq, tessedal tale$t nni i terna. Simmal tettemsal degs, iran ttalin-d, ta$awsa tetteib-ed cwi. Annect-agi yakk d Nanna i t-ixeddmen. S tvidac-is i d-wezzen lila nni amer a s-tewej ne$ a d-teoo ieiben s ibea, teslufuy-as iwakken ad tilwi$ am win yeslufuyen i llufan ; lenana-s imea teger-itt degs. Mai ala tileqwa it-tteg Xalti, ula d nettat tessen am Nanna. Maca, win iddan ira, tibuqalin id-ittef$en deg ifassen n Nanna wedsent. Zgant weznent, qedent, tuli-d tenqiqt nnsent u sant imi amzun yeffe$-ed si lqaleb. D tidak-is i d-yufraren, i smenyafent sut n taddart. er tecbe i cebnt tbuqalin-is, terna-yasent tefses. Yal tin ixeddmen afexxa udem i d as-tettak. Sekn-ed tabuqalt i tneggarut degsent a k-d-tini anwa afus itt-ixedmen. Degsent, yiwet ur tegdil Nanna ; Rnu acah idehnen udem-is deg wemviq n nnefxa d zzux. ef ayagi i tettwaemmel di taddart, kra d-yeff$en deg ifassen-is yenza. Xalti, ur tettasem ara di metmas, mgal tulza i tellez imi tt-tesa. Neqqar s teqbaylit : d ayen yellan deg wul n wemdan i d-yettef$en deg udem-is. Deg ul n Nanna, anagar lenana i t-

  • Mouloud Feraoun

    45

    ized$en, d tin i d-ittef$en di t$awsiwin txeddem. Xalti, d tamezwarut i yfeen s wetmas, tettaoa-yas akk ayen iween, nettat tlehu-d d tisebbalin d wuskiren d tuggiwin. Laa d texxamt mdekmarent di lewal, ula d akufi i$um. Tikli nne$ d acrured am win ileun $ef tmellalin, ambiwel nne$ s lemadra amer i nettruu. Xas akken, nek d Baya ur d a$-d-iris ara di lbal atent-neoo. Nessedhan allen nne$ s tmu$li. Xalti, yezga yekres wenyir-is, ma d Nanna ters am lmalykat. Yal ta$awsa s tmacahutt-is, ama d tafedreqt, ama d taberradit ama d ayen nniven ; simmal tettban-ed d acu-tt, simmal tettnerni ne$ t$elli deg wulawen nne$. Tikwal ma d-teffe$ yiwet tezleg ger ifassen n xalti, nettkaki d tavsa, nettat imiren a d-yerwi ugella-is, att-teef att-tewwet $er lqaa ad tefruri yakk d iceqfan. Nekkni d tarewla, a neffer deffir n kra n tsebbalt ibedden kan $ef cce, a nettavsa d tufra ; cwi kan akka, xalti a s-$lin wurfan. Mi kksent deg we$bel afeel ufexxa, ayen iween yekfa. Takumt tennefsusi. Ayen d-yeggran d dhu. Mi qqurent t$awsiwin nni ; ilaq ad beqcen. Tid ur teqdent ara, am tberruday, tisebbalin, ssedhanent-tent s tumlilt, mezzint-tent iwakken ad ilwi$ent. Acku tale$t s i ttwaxeddment tettak $er tewre$ ma mai $er tezwe$. Ula d Baya akk d Titi ggarent ifassen nnsent. Amzay ur yewao ara aas n tmusni, d aslufu s ufegrun ne$ s uzemzi alegga$ akk d tuksa ierriben ne$ ikeruren ma qimen ur sen girent ara tamawt

  • Mmis n igellil

    46

    tidak ifelen lila nni. Yessetma yebbi-d fellasent ad lemdent ayen mi zemrent. Deg usberqec ur tesiv wa d-iamin xwalti. Zeggirent di temamt, a s-d-zzint i lila s lme$ri, syin ad u$alent $er wesberqec s yemkuen, ikerdisen d twinas. Ijeiven ireqaqen, anagar Nanna, yiwen ur yezmir a ten-id-yawi edlen, weznen, ur zellgen akka d wakka. Ma twaliv ti$emma nni amek i tent-tterrib, a s-tiniv d ayagi kan i d cc$el-is am yiv am ass. A sent-ed-tezzi yiwet yiwet i texxamin nni d tiddas nni d-tessufe$ xalti. Weznent u gdant ta wer tugar ta. Nanna d taurit d wawal. Tafsut mea seddayent-ett deg ufexxa. Ala tuqda i ttaooant i wnebdu, imiren i twulem. Mi ara d-yawev lawan nni, xwalti ur seunt ugur, acku d asar$u i d a$bel, nutenti yu$ lal tennec taffa di laa nnsent aas aya. Ass n wu$ud d ass asadi. Ttegginent-ett. Ur yettili d lexmis wala d loema, ieem-it Nnbi, i d-nnant ... Letnayen da$en mant-ett lewayed, wissen ay$er. ef akken d-qqarent tid d-yecfan, tuqqda igerzen tettili deg wass n ttlata d wass n laba, axxi kan ad yelhu lal. Takummict usigna deg genni ur ilaq ara ad tili. Cwi uberi yezmer ad ig tawa$it imi di lexla, bea n taddart i ttarrant u$ud. Tasraft nni yu$alen d lkanun t$um imea s ticcicin, acemma wer d-yettban degs ala abbu d-iteff$en i nettwali. Mi ar a tendeh tmes, lal ufexxa tettergigi am yifer, amer i d-iveun : zzhe uwij, yir tawenza, lmektub, ayen $ef wer yebni bab-is, annect-a yakk yeskaway ifadden. Ajaji yettenkaren zdaxel

  • Mouloud Feraoun

    47

    nsell-as izehher am asif d-iemlen mi ara yeskefkuf. Ma yesteviq tiqejmya akk d tiqecrin, yal wa tasa-s di lkumca-s, acku imiren ig ttfelliq ufexxa, yettei am weba. Atan ayen ttaggden medden ; kra imeen bab-is deg useggas, kra yewa n lmerta ad iu deg yiwen wass. A d-ggrin d iceqfan : wa yebva, wa yewwet degs i$isi, wa yeffurem, laun... Alamma d ebbi ma yerra tiri. Ur d-yett$am uba$ur. Yella deg wawal : terre-as deg u$ud. A d-ggrint wallen i ymei. Mi ar a twenne tuqda, yemma d baba icerreh wudem nnsen amzun d tame$ra $ursen mai $ur xwalti. Yekkes unezgum n lqut, akufi nni amuqran n xwalti ur yett$imi ara d ilem, xas ur yettaa ara alama d imi, ayen is ar a sseddint tagrest yella. Nnib nnsent yusa-d. Lilat timeca ttnuzunt s wayen ttawint n temin ; tibuqalin d tberudday s wezgen umud, isugam d tsebbalin s umud. Baba tennefsusi fellas yiwet n tekumt, yera ula d arraw-is ad ttekkin di lqut nni, maca yeqqen allen-is, mai s ufaes ne$ d dd$el, d acu amzun d yiwet n tawacult. Darani, aami yettami tilewsatinis, ur yelli $ef udem n medden kan, seg ul zeddigen i yeggar afus-is. Itellez mi ar a $ektent tidi nnsent, ur menent ara di rraye ; muqqer ussis wer yumis. D netta i d-yettawin iqjemya, d netta i yettqeddiren tiqecrin, d netta i yessendahen yemma akk d Baya iwakken a d-awint tale$t u ad amint xwalti di leqdic afessas n wexxam. Ass n wu$ud yettqerri $ef user$u nni

  • Mmis n igellil

    48

    amer it yettawin, yu$ lal srusuyent tameddit, ttheggint i wzekka nni. Akken kan a d-yenqer yiij, xwalti di snat ad krent ad $iwlent $er din. Ma ssi$ent times, baba yettili yidsent. Mi tekfa tuqda, amviq nni yettu$al d eba n tlawin d tullas. Ggarent mea ifassen nnsent, ttamintent deg siwev. Maca, llant tid umi zzur wudem, tid umi $uzzif ufus ur nettezzib i tukerva. Xwalti iteffe$-itent leqel deg wannecten n lhul. Baba di erf yeggar tamawt, kra yellan $ef ti-is. Ur d-tezzi yara ddut ne$ snat, kra din yenza. Timin kecment-ed, yu$al fellasent u$ummu, yal wa yufa lesab-is. Amdukmer yekfa, la nezzi-yas s werur. Ma d azea, xas ur yettawi yara amviq aas, yewao nnve. Ggarent-ett di tesga ; a d-sbeddent snat n trigliwin, ifeggagen ad wwten si trigla $er tayev, asegru a ten-yeef am cced. Ala azal ideg a yeddi wemdan i s-ttaooant garas d we$rab. I yeb$u yekkit, ulac win yerza u$bel-is. Mi ar a zeent, a d-sersent alemsir ne$ tagertilt ad qiment fellas, ad sendent $er liv. Mmeslay $ef yiman-ik : ku-d tamacahutt, awi-d timesaraq, ssefru, ur tvurrev yiwen. Amzun d asedhu i ssedhuyent iman nnsent degs ma ulac cc$el nniven. Uqbel a iger uzea, xwalti sqerdicent tadu. Mi ttgant d tibnavin, ad ttelment s yedi syin s truka. D ulman yesan inze$ i yettu$alen d ided. Nanna tessufu$-iten-id d ireqqaqen am imezran uudiw, tesse$may-iten, u tesberqic azea am akken tesberqic afexxa. Ma d xalti, a s-

  • Mouloud Feraoun

    49

    tafev ixef-is di lxedma ufexxa, wama deg uzea tesferfuc d nnger. Ma teddez s uyail, tikwal s lem$awla tikwal s ttawil ; ur tesi yara yakk lmizan. Mi tebes, xas in-as d yiwen deg ulman nni i tesse$res, ilaq-as at-cudd. Ur tbeqqu yara Nanna, maca limmer a s-d-tesbin ne$ att-kres fellas anyir-is, xalti imiren ad tdegger kullec u ad tekker din. ef ayagi i teb$u tessexse wetmas teqqen allen-is Nanna. Iwakken ad tekfu ayen tger, ama d adil ama d abernus ama d ayen nniven, Nanna tezga tettawaz $er teftilt tader$alt n yiwen lmeba aqdim. Mai d tikkelt ne$ d snat iyi tezzuzen s tuddza uyail, i se$ ger xalti akk d Baya. Ma wer a$-d-iris ara naddam, ma tili Nanna tze nekkat-ed timucuha u nettwanas-it. Zemre$ a d-ini$ belli timucuha jebdent-iyi $ur xwalti am ddkir. Baba akked yemma weroin sen-sli$ wweten-a$-d yiwet kra n wass. ursen d timucuha n ddunit kan i yellan : ta tubb ta tuli, ta tezleg ta tselles ; ala ayen umi ur ri$ tigert. Di kra n teswiin d tuit n weksum di loa ne$ deg yiwen i$-yettilin i wakken ad yemsu deg ul-iw. Aiwez yidsen ur yesi lbenna $uri. Mai am xalti, ma d-tekku nettu$al nek yides d wiyav. Tettlal-ed tefsut deg meslayen-is xas d agris i ygezzmen di bea. Tkeem dgi tmacahutt. Limmer ttafe$ ad e$ tasa-s d tazegzawt i ugellid d-i$evlen rrebrab di tmurt-is ; tettrusu-yi $ef ul tmettant n tteryel s ufus n Mqidec ; $ellin-iyi-d iberquqen ma tili ya m bab teooa i la arbib-is yeggujlen s yemmas u tagara ma d-yas wergaz-is a d-tesbib

  • Mmis n igellil

    50

    tilufa $ef weqcic wer nednib ad yernu ad ya$ ti$rit ; tikwal ssarame$ ad ili$ d igellil d-yufraren s tici-s ger tezyiwin-is i tefren yellis ugellid nni mi yeslef sser. Ayen bedent nnehtat d werkas n wenyir imawlan-iw ! Tamacahutt tettquddur deg-ymi n xalti u tesse$-tt am aman unebdu. Wala$ uric d nniya, bu tissas d bu tasa n tyazi, bvi$ ger tidett d tkerkas, ger wab akk d targit. Xalti tezmer a yi-d-tessevs am akken a yi-d-tesru. Wissen ma yi-$iv win i yittilin am akken iyi tt$aven isaven n tmucuha ? Ma ten-t-id-kkat xalti, t-tettu iman-is amzun tettamen yissent. Ula d nettat tettavsa u tettru yidi. Ma ttili d tmacahutt i$-yesnu$nin neggan ulawen nne$ qebren, ma d tin yessexlaen ttergigi$ am yifer ere$ $ures a yi-tekkes cwi n tugdi. U$ale$ sne$ d acu i d anza, d acu i d tawkilt ; lfal n temeqemt, n bururu, n wemcic aberkan, n wewtul ... Ddaw welaw, i lamu ger Baya nne$ d Xalti, tabburt n wefrag d tin n texxamt sekkent send a d-ye$li yiv, imeu$en-iw llin, kra yellan iqbel-it lmux-iw. A mende ma ylaq-iyi ad ff$e$ $er laa wedi? Aksum-iw ad yeccirew, ul-iw ad yekkat amendayer ma d i$esmaren-iw ad ceen ; cwi uskerwec n wemcic ne$ n wavu ad su$e$ ne$ ad qare$ din amzun d kra i d-ileun $uri ne$ i yi-d-yesbecbucen. Lexyal yellan a t-wali$ d alaxet ne$ d awa$zen-iw. Awah ! Xele$-t $lay lawan nni aidan n tmucuha acku ar tura teqqim-iyi-d lxula. Asu$u n tekebt ne$ n bururu tthabi$-ten, ala yir lfal i ttwali$ degsen, ala abaxix umi sawalen. I

  • Mouloud Feraoun

    51

    b$u$ nede$ iman-iw, tamu$li n lmegget tezga tessexcawat-iyi, ne$ ahat ad zegre$ timeqbert n Tizi deg yiv ur yi-d-teccef ara tidi tasemma ? d awez$i. Akken yeb$u yili, tajmilt n Xalti muqqret imi yi-tessekcem tirga, imi yi-tesselmed di temi-w amek a d-snulfu$ tagelda deg i ttelze$ ma xaqe$, tagelda m tsarutt n wewra$ yettwafren u tin mi medlent tebbura anagar i nek.

    - VI -

    Ccfi$ am ass-a i tikkelt tamezwarut mi zegre$ amna n lakul. be nni, lli$ semuye$ di laa, akken kan tekcem yemma s axxam a d-tawi efa n lemle d wuraw n seksu, baba yusa-d di tejmat ; yeceh wudem-is u yetqelleq. Tifedeqt uyefki trekkem s ufella n lkanun. I nek umi d-teddel yemma d acu ara e$. Maca, i wakken a yi-d-ia imekli am win n wassen, ilaq a t-ssefk teswit : ad yili seksu, a d-yagar uyefki u da$en zzeh-iw ad yili d adrar,wetma tamecut ur tettili yara din ; acku ula d nettat a d-tessuter amur-is, ayen a yawin yemma a$-d-ternu ne$ a$ tebvu winna yellan, u ma ulac aas, d asqav kan a $-tesqev. Assagi tevsa-yi-d. Wedi i ence$ zzat n tfedeqt nni. Xas akken ttnudume$ u allen-iw urent d tirtaw, aebbuv-iw yuki-d. Qqaren : ala ayen yuran kan a teev ; d tidett. Segmi d-yeneq baba, yufeg felli naddam, rag deg-imi-w lqut. Ur d-yemmeslay ara : isu$-

  • Mmis n igellil

    52

    ed. Yessefrawes-iyi. Imiren kan uki$-d am win iyi d-iuccen s waman. - iwel, $iwel, i s-yenna i yemma, ssired-as tifettusin-is d wudem-is, tamge-is d timeu$in-is. Tenniv-as ahat ccix ad yeqbel ibki am wagi ? - Ula d tabenust-is tumes. Anef-as ar azekka a s-tt-sirde$ ad iu d azedgan. T$illev yella kra umi sli$ deg wayen d-tenna yemma ! - Teb$iv ad izewwer abal i t$uri ines. Azekka ad ttwafen akk imukan. Nnan-d ween iumyen, u yernu ala netta i nesa. Ur ilaq ara ad ya$ ti$rit $ef demma nne$. Darani ; mai ass amezwaru a nawev d ineggura. iwel, $iwel. S lem$awla iyi tessared yemma. Imiren kan bbve$ $er lakul. Ama yemdukmer deg warrac am tzemmurt di zzerzu. Mazal-iyi eglile$. Ah ! Anda-t imekli inu ... Deg wexxam, wetma tamecut, titi, ad taf iman-is ; wedes a tessewlellef tifedeqt nni n seksu d uyefki. Ass am ass-a ad as-tecfu. D tawenza-s i s-t-yefkan. Ass amezwaru, ddut tamezwarut, aseggas amezwaru, ur d-ooin ara late dgi. Ayen b$u$ nuda$ di lmux-iw, ulac i d-yufraren. urne$ sin lecyax, d arraw n tmurt di sin. Yiwen d azuran, d awezlan, d bu lenak, a s-tiniv yezga yecmume wudem-is. Ma d wayev d bu $enju, d areqqaq, d a$uzfan, xas akken meqqrit icenfiren-is, d asusam ; ula d netta igerrez, yes$aray imeca acku d netta i d ameyan. Zgan s ikustimen d ibernyas icebanen am wedfel. Tban-iyi-d tmelsa

  • Mouloud Feraoun

    53

    nni tif akk tiyav, teqqim-iyi ger wallen-iw acal d aseggas amzun akken tufrar-ed nnig-sent, tebbev taqacuct n ccbaa. Ma d lecyax, ar ass-a, seg wezday lqed, di tikli, di lhiba san i ttwali$ udem n ccix n lakul di tuddar nne$. Lli$ ece$ ne$ uggne$, lemde$ aas ne$ drus, ur ri$ ara, ur cfi$ i wacemma. D acu, lakul ur tekihe$ ara. Nek d wemddakel-iw, Akli, i neddukul; yu$ lal yezwar-iyi s useggas. Yettami-d felli am zik, seddaw n tecva-is i ttili$. be a yi-d-isiwel, ad i-yarou zzat n tebburt a nubb akken. ef ledac a d-nu$al da$en di sin. S wul afessas d nnefxa i d-kkate$ amecwa nni yellan ger lakul d wexxam nne$, am win d-yeqvan ta$awsa, am win d-yekksen ayen t-yeggunin deg we$bel. Akli, akka akka itett yidi imekli. Tikwal, d uraw ini$man i s-tettak yemma, tazwara yettagi, simmal simmal almi s-tu$al d tanumi ; di lbal-is yessas-iten-id imi yettarab $ef Furulu. adde$ $ef udem-is ger tezyiwin-iw, yiwen ur-yi-d-yettawev acku ttagaden-t. Ma d imuqranen ula i $-d-yasen segsen, nettkalay $ef gmas yeqqaren yidsen. Xas akken meiyit, ccena akk zed$ent imawlan nne$ di temi ar tem$er nnsen. Deg wezrib nne$ uqten warrac, garasen llan wid meqqren yettaran ger wallen nnsen wid n wedrum nniven, xas akken lli$ d amaggad u d mmis n ccuq, ur usbe$ ara am wiyav asmi kecme$ $er lakul acku yella yidi wembbanes. Ur s-tegga$ yakk lesab i t$uri. Ttuu$ imi ttuun warrac nniven. D tame$ra nne$ ma

  • Mmis n igellil

    54

    tendeh d ledac, a d-nali nnahet $er seksu i $-yettaoun yal wa deg wexxam nnsen. Yella di$en wurar, mai s lakul i ten-nessen, netturar mebla yess. Mi muqqre$, ri$ belli yezmer bab-is ad yelmed aas n t$awsiwin di lakul, ad yessexdem alla$-is fiel ma imeen. Llant tirayin tifessasin ur ncudd $er lmerta, tid i s a-yaki, a llint wallen-is, a-yfiq i ddunit. Annect-a yella, ula d im$aren ur ne$ri umnen yess. N win d iyi ccban, Aqbayli amecu n seba iseggasen ur yewao ara yakk tigi. D tugdin akk d nnif i t-yesduqsen. Ad iqee iman-is $ef te$rit n ccix d uekki n tizya-s t-yifen. Syin $er zzat, ta$uri a s-tili di lbal, ad yissin d acu i d azal-is, a d-ifaq, tuggdin a s-tekkes. D ayen i d-iyi-van. Igad ur nfaq ara, ttnamen tiyitwin, u$alen ur tent-ttaggaden ara, ddubzen, ma d nnif nnsen ttaooant di bea : ecen deg wurar ne$ kkaten ddre. Ma d-neffe$ di lakul, yiwen ur yettzuxxu s wayen d-yelmed. Deg wezrib nne$, d yiwen bu fevas ur qbilen ara di lakul i d aqerru fellane$ deg wurar. Ur yeqir ara iman-is zzat nne$. Darani $ures leq. Lecyax akk d imawlan nne$ a s-tiniv ur sen d-tuqi ara degne$, ur ggaren ara tamawt $ef wayen nxeddem di lakul. ef waya i d-a$-yu$al wurar d a$bel amuqran. Yal lawan s wurar-is, alma yezzi-d useggas. Deg mezwaru n tegrest d labil, d ibellav n tqeffalin, d tisedray akk d ibula ad ttuqecmen mea, syin $ers d tizerbuvin. Ma d-tawev tefsut, d timeyanin s warwuri i d-ngezzem deg wasif. Di tagara nettu$al $er iqewwasen d

  • Mouloud Feraoun

    55

    tjewwaqin u$anim. D tigi i wumi cfi$ aas, ooant-ed dgi later ur t-sfavayen iseggasen. Yiwet n tikelt, akk d kra n terbat n warrac annect-iw, sadda$-d mea tameddit n wass di bea n taddart. Mi s-qqle$ s axxam, tajewwaqt ger ifassen, kate$ kate$ a d-awi$ yiwen ucewiq akenni lemde$, ulac. Baba yella $ef wemna, itekkes icifav, imiren i d-yu$al di lexla. Yu$ lal, yemma tewao-iyi, tettnadi-yi kra tekka tmeddit, almi ur d-iyi-tufi yara, ani tecekta-yas i baba. - Atan, atan, i s-yenna, ur ttaggad yu$al-am-d. U yernu s tjewwaqt ! Lmdu llah, meqqer ma ur yelmid acemma di lakul, ur yettveggi ara lweqt-is d yemdukal-is. - Akka dgek ! i yi-d-yenna. ef ayagi i d-iberra fellak ccix-ik. A ttwali$ dgek tedhiv, yezha wul-ik. Zi$en $ures leq imi ur k-ibeddel ara lakul, yenna-yi-d. D tidett, ilindi i kecme$ maca ur edda$ ara $er lakul wis sin. Yesla. Qqure$ s ibeddi mi yi-yenna. Iban d ccix i s-iheden felli. Rri$ di lbal-iw, fre$ ger xemsin n yemdukal dgi qqare$, atan zi$ yessen-iyi mli, yessen baba. ef akka, yessen akk arrac yes$aray ihi ! Iemmel uicen, yekeh ieglulen. Maca ur itegg mayaf garane$, ur d-yeskan belli yesmenyaf yiwen $ef wayev. Ayen wwte$ a d-afe$, eddi ke ! Anef, ayen yevran yevra... yesedda awal i baba, win i$il a d iyi $iv lal mi d-isu$ felli. Deg wul-iw fee$ imi sli$ di lbal, imi yga a$bel $ef nek d-yezgan d anegaru, imi mai ala ccix i yesmuqulen sani i ssawve$.

  • Mmis n igellil

    56

    Cwi umennu$ nni yerra-yi-d ul i leqraya. Ula d nek sme$re$ kan tisri. D acali i ttcali$ i $ef yerfa baba wala ayen nniven. Zemre$ ad gre$ afus-iw di tmes ar s zzher ne$ d awal kan i d-yebbin wayev mi llan ttmeslayen i s-yehde ccix felli, mai d acetki. Akken yeb$u yili, d taswit nni i yi-beddlen tikli : seg wassen ece$ tu$al-iyi leqraya am akken teshel. Taba d ayen i yi-wulmen. Yal tikkelt i deg a$-d-inin di lakul d acu neb$a a nexdem sya $er zzat, ne$ d acu nessaram a nili mi ar a nim$ur, zgi$ ttecmumue$ u skada$ deg yemdukal-iw d nek nella u d acu nxeddem. D ayen i sehlen. Llan wid yekkaten abunyiw, $elen-d lbeq di lakul ma sen-yehwu. Nettqadar-iten akken ma nella. Llan iaqlalen, ttarran-tt ala i wurar d tazla, skarayen rdi d tevsa. I ysusamen, nniyat, imaggaden, yegra-d wemviq n loid : leqraya d lefhama. D win mi meqqer uzal $er $ursen acku ala win umi zemren, tufa ines d iswi nnsen. Nek, imi lli$ d ushil, d udiq, di terbat tamezwarut yekkes-iyi-tt ddre, di tis snat tekkes-iyi-tt leya. Ilaq-iyi ad fe$ di laoa, u$ale$ bbi$-tt-id d amezwaru di leqraya. Acal n wid i neqqen iman nnsen akken a yi-d-rren $er deffir, ur uin ara, acku tikwal nnif n wedrum yettrusu-d di eba. Yekfa kan useggas nni, lhi$-d ala d leqraya. Lemde$ seg ul. Imawlan-iw, yiwen degsen ur d-yeggar tamawt dgi, ur d-clien imea. Wissen ccix ma yella kra n wass i s-yenna i baba ? Ur ri$. Wid yettegririben akken a d-awin a$rum, akken a d-

  • Mouloud Feraoun

    57

    ssewun tibav ten-yeggunin deg wexxam, tefka-yasen teswit a d-lhun d walla$ n dderya nnsen ?...

    - VII -

    Yewa lmerta baba iwakken a d-yawi lqut i yat wexxam. Ma yili$ di lakul, ttellin-d amur-iw n seksu d tazart. Ur yelli d tikerkas i emle$ ad leqme$, maca cfi$-as-d. Lad$a deg-unebdu, zgi$ deg-wexxam, yemma tettiri ad ifak ttri. Smeckukulen am nettat am baba, ssexdamen tiila d tieci, ur tt-cuun i tezmert nnsen akken ad rnun tameddit. Arraw n Caban ur d-ufin ara kra n lwet ne$ trika s$ur babatsen. Kkren-d d igellilen, liala nnsen rqiqet. Segmi a yali wass alama ye$li yiij, nutni d lxedma, akken aseggas mea. Astafu ulac. La nnsen d ushil, zemren-as ; xas akken nnafen, skanen-d iman nnsen $er bea amzun ttummun di tawant. Mi ten-id ssuf$en lsan, ur rin $ef wayeg nnsan. Asmi nella di dduks, $ef tuyat n setti i ters tekumt ; d nettat i d-itekksen i nnwal, d nettat i ybeun. Tesselhuy axxam s nnver, mei meqqer tta$en-as awal. Temmut aseggas nni deg i kecme$ ar lakul. Werad ssine$ mli d acu i d tamettant. Tislatin-is ttrunt fellas cwi $ef udem n medden. Imiren rrant-ed ger wallen nnsent tilelli, akken ad ilint amek b$ant. Arraw-is nelen-tt s wayen mi zemren. Deg-iv nni awzen fellas azal n tlatin ixuniyen, ttdekkien almi yuli wass. Nezla ikerri,

  • Mmis n igellil

    58

    nsebb seksu, d lweda i deg i an akk ime$ban n taddart. L$aci yakk ddan $er tmeqbert, imabven $ran fellas kra n turtin din uqbel a tt-rren s-axxam-is n lebda. Acemma ur ixu. Im$aren d tem$arin yettwalin ass nnsen la d-iteddu ssarmen tanelt am tinna n setti. D ayen sen yekksen lxiq i baba akked emmi. Mi tt-id-ttcekkien ne$ mi tt-id-ttaddren medden, qqaren-d akk d nettat i d lsas, i d tigejdit n wexxam. Ur ele$ ara fehme$ anamek. Tameddit nni kan, lima d yemma nnu$ent $ef lqec n setti tame$bunt. Ayen i yi-swehmen aas d emmi akk d baba i sent-yeddan di leb$i, i sent-yefen afus. Mai kan d aya, ula d tugrin gren-d iman nnsen yal wa yettami-d tameut-is. eddan kra n wussan, labud-as leqrar i wexxam. Tlaq-as tmeut a t-yefen. Llant snat. D amyezwer bbaygarasent. Tioiratin ssemant iida, smentagent times ger yemma d lima. Tiyessetmatin n ta yakk d ta zgant ttweint degsent. Tagra baba yeooa di leq-is, yefka-yas ay i tmeut n daddas. Iquder gmas ameqran. Baba Lewnis yera azal n leqder, iga-yas ccan gmas amecu, yellez wul-is u yeceh wudem-is, ma d tameut-is ur s-d-tuqi imea, $ures ur yebbi ur yerri. Yemma ur tessiger iman-is, ur tebri i yfassen-is. D beu i teb$a. Darani $er wannect-a i t-tteddu, ula d tanu-is d ayen i tettnadi. D acu teb$iv ay ader$al... Awah ! Ur tdum ara tdukli nni. Tameut n emmi ur tzewwer ara nniya, terra-tt i tukava. Tin $ezzif ufus-is ma d yemma berqent

  • Mouloud Feraoun

    59

    wallen-is. Ur teel ara yemma tfaq-as, tenna-yas i baba. Cwi kan akka yeef-itt s ucedlu n lid deg-ufus-is. Acedlu nni $er bea i yteddu mai $er tasilt nne$. Teerveq. Teva-d b$an akk beu seg wul. Ur d-tegri tudert n dduks deg wexxam deg i yekfa lxi, deg i yezde$ iq deg wulawen, deg i yenfa laman. Zi$en $ef aya i d-qqaren d setti i d tigejdit n wexxam, imi akken kan temmut tenel yides nniya. D acu ar a bvun ? Ur izad wara. Tella tnezdu$t : degs axxam d snat n texxamin t-id-iqublen, tekka garasen laa. Axxam nni meqqer, $ures tarict teu d ikufan, d iqnac d yecbula n zzit, adaynin yettawi tayuga n yezgaren, amerkub d sin waxfiwen. Baba s lemqadra yeooa-yas i daddas yeffren, win yebbi axxam nni. Yemma tekker dges tmes, irkeb-itt lehwil. Snat n texxamin nni i d a$-d-iaen, nekkes-asent liv nni garasent, u$alent d axxam annect n winna nniven. Laa nebva-tt di tlemmast s wemrar, f$ent-ed sya u sya snat n lewai timeca di tehri, d acu $ezzifit. Llant da$en snat n tferkiwin : yiwet d l$ella, tayev tesa azemmur. Bvan-tent s ledel. Tajenjart agi ad tili d abandu, qel-ed tilisa sya u-itent $er da, kecm-ed di tama nni ufella, .. laun yeef-asen beu n tferkiwin ddut mea. Syin u$alen s ijeqduren, $er lmal akk d laba n medden. Kra tekka ddut tulawin ce$lent, dhant. Udmawen nnsent yedhen si lfe. Tioiratin ta deffir ta i d-rezzunt $ursent, yal ta $er tin d-tusa

  • Mmis n igellil

    60

    tessaram-as tudert n lehna deg wexxam-is amaynut. - A Favma, i s-d-qqarent i yemma, med ebbi, tura aqli-kem-id $er yiman-im, xas teiv akal yiwen ur kem yeri. Yemmam d tameut lali, tebbiv degs lbaaka, s lxi i d am tdeu. - A m-irez i tesiv, i m-ttarra$ di lxi. Am ass-a, ma irad wenin, a nase$ $er lfe-im, i sent-tettara yemma. Ledaqa d lekyasa ttquddurent garasent. Atmaten ussen-as, te$li-d rrehba fellasen. Takumt ebban di sin, tu$al-asen $ef snat, zik akken teb$u taay zzin-as ; i wzekka ? Tessexcawet-iten tmu$li-s ; ttwalin immal nnsen t$ummit tagut. Afud yebva, la ad yennerni. Mmu$ebnen. Mi ara bvun watmaten, neqqar : beun ccwal. Xas tadukli yewwet-itt i$isi, tagmatt ur t-ttceqqiq, ad tdum i yeb$un yevru. Ussan nni imezwura, ttemyencaden s imensi. emmi yezga yessawal-iyi-d ad e$ imekli $ures. Ula d lima tettbuddu-yi, ur tfaq d yiman-is. Tura mi tebbev $er wanda ur d-tettu$al ndemmen deg wayen xedmen. Simmal tteddin wussan, tatut tettrusu-d am buberrak, tisifin ttekfalent-ed, imennu$en ttlalen-d ttleqqimen $ef wiyav, rnu $ures tismin, yella deg wawal : tismin n tnuvin... Baba akk d baba Lewnis ttazalen yal wa $ef wexxam-is, lhan-d d we$bel ten-yeggunin ; a$bel n we$rum. Ma ur sen-yefki wul nnsen ad mbudden ayen n dir, ur sen-tefki teswit ad mamin. Msakit, yiwen medu, wayev alil.

  • Mouloud Feraoun

    61

    Tulawin nnsen sseknent-ed inani udem nnsent. D tibeaniyin i snat, weroin myemalent. Ur uoint yiwen a tent-iwei akken ad msekahent. Ssuf$ent-ed kra yellan deg ulawen nnsent, di tezmert nnsent. Hebrent deg iv deg wass, sseacent dderya nnsent, ttamint irgazen nnsent di cc$el, ssarament ad awvent $er leb$i n wul nnsent : d askan i medden belli ur a $-iu wara mi nebva, tura i nufa iman nne$ wala zik, u yernu menyif nekkni wayev. Baba d afella, d akal i d cc$el-is : ikerrez, iferres, ittleqqim, itteu... Kra iseggasen kan, tiferkiwin nne$ fkant-ed udem nniven. urne$ tayuga n yezgaren, a$yul, ta$a d sin wakraren. Izgaren mai d ayla nne$, n yiwen umakanti i sen-t-id-yeooan i baba di tefsut. Neselfiten u nkerrez yissen lexla nne$. Di lexif ad nnzen wa nawi amur wis tlata deg uba$ur. Lmal nniven ur a$-yettalas degs yiwen. A$yul nettewio-it d ayen kan. Kra n ttebga yellan fellas : is$aren akk d lecic si lexla s axxam, le$be seg wexxam $er tmazirt. Yettawi da$en baba fellas acwari n turin ne$ tacekkat ini$man $er temdint, yettara-d timin fellas ma yewa iman-is a tent-id-ya$. Lawan n lxuva, tettebbi yemma fellas ifelfel, umaic, taxsayt i teznuzuy i sut n taddart s wazal nnsen n lebb. Akraren d nekkni i ten-yettebbin. A ten-id-ya$ baba d izamaren, mi d-yezzi useggas a ten-id-yaf lal mmden. Yiwen a t-nezlu di lid, wayev a t-yezzenz wa d-yerr azal nnsen di sin. Akka yal lid

  • Mmis n igellil

    62

    tamuqrant, nzellu ikerri mebla ma ieef baba acemma fellas. Mai ala i wyefki umi nettebbi ta$a. Tezga tettak-a$-d yiwen ne$ sin i$iden i yettawi baba, s lfe, $er ssuq mi ara yawven i uzenzi. Ttilint teswiin i deg ntett akka yiwen. Ur ttwei ara agujil $ef imeawen. Igellilen am nekkni, mi ar a yili uqelwac ger wallen nne$, mai d ssebbat i yxuen akken a t nessexbibev. Yemma ttafen-tt sin ne$ tlata waanen, d acu weroin d-banen fellas. Kra ma d-tur, d aqelwac i s-d-ceven iwakken a ttelu. Zzhe nne$ d adrar! Acku yal tikkelt, d aqelwac bu yini s i yeberqec win yeggunin deg udaynin nne$ i d ddwa ines. Ma mai d yemma, d baba i yekkat tikwal aglal. Nera akk belli aan agi itekk-ed si leonun. Iwakken ad ff$en, ilaq ad azlen idammen, yernu d widen uqelwac. Da$en, cce ad yili am winna nne$. Wis tlata i fi$ef yettazzal ujenwi $er temge uqelwac ame$bun d amenzu n wexxam. Ma dyessetma, leonun nnsent sehlen, d tuzya n tmellalin kan i ylaqen. Iwakken a$-d-ya$ baba cwi n weksum di sssuq, yal sin wagguren ne$ tlata, d aellel degs ddut mea. Ma yili d aqelwac d-nebba, ur s d-tuqi ara, ini-yas kan atan yezla-t. Akka yakk i gan ifellaen n tmurt nne$. Rrqiqet liala nne$, ercawet ddunit, axea win d-yetta$en aksum. Nessawev ad ke i weksum ! lqut nne$ n yal ass d seksu. Ma d aseqqi, a tugi d aman, vegge-as takummict ibawen ne$ lemme, abruy n tassemt ma tella, tanfev a d-terkem. Akka tikwal, nrennu sin ini$man d zzit.

  • Mouloud Feraoun

    63

    Iun ebbi llan lexlawi, uen d tuzevla, warir, bibras, tizwal atg... akk d waman n lelu d-yettqudduen di lewaner, semvit deg nebdu u man di tegrest. Ma d lberquq, ifires d ttefa, akken d azegzaw i t-n$e, awi-d kan as-izmirent tu$mas. urne$ win ur nezmir i lif a t-yawi wasif. Lif d ddel mai d atmaten, acku ddel nugi-t mea ; $ef ayagi i muhabit. Zgan qaren-a$-d : Tweem kunwi s imesdurar. D lawan i yween, ilaq ad tiwiev yides ma ulac ak-ye$vel. Aar yeafar aar. Win ur nebbi iri d temi-s, ur t-id-tettaf tefsut n tnubit. Ma d win mi zzur yi$es-is, ad yagar tameddit, yezmer ad yehtuti di tagara-s, udem-is ad yucnan uqbel lawan, maca ad yidir. D tin i d lfayda. Ma d-nu$al s at Musa, emvan yekkat s wayen yewa, s kra yellan di tezmert-is akken a d-yawi a$rum i yat wexxam. Mi ara kfun lec$al n lexla, tayerza d tmegra akk d userwet, lawan nni garasen, iteddu d amsetja s wass. Ixeddem d sin ibennayen. Lad$a asmi yessuli yiwen umekanti leminera tamezwarut di taddart nne$, ccfi$-as-d. Baba yessedda din tnayen uecrin n wussan. Veben deg qerruy-is. Deg menzu unebdu, icebba-yi ebbi, is rran lsas, werad d-neffi$ di lakul. Yebna-tt bab-is nnig wanda neqqar, teffe$ cwi i taddart. Ger wid ixedmen din akk d baba, yella dadda Qasi - yiwen n emmi - d dadda Aab. Arraw nnsen, Said nne$ d acu, qqaren yidi. Ass amezwaru, akken kan d-neffe$ di lakul, Said i$emmez-a$-d,

  • Mmis n igellil

    64

    yennak ma nalit $ursen. Nemyesmuqal nek d acu, ur nefhim ara mli acu$er, nu$al nenna-yas : Lu. Mai $ef ledac i yebbes wemellem lxudma akken ad ye imekli ? Ye$ra ciu ; yeb$a a tt-id-yawi am iumyen, itett di lawan. Imestija-is da$en akken. Ne$li swa swa fellassen mi sen-d-edlen imekli. Ibabaten nne$ u$alen d izegga$en, ma d amellem nin wul-is, yenna-ya$-d qqimet. Nebra i yqerray nne$, ntett. Nesqev. Neseva maca ntett. Zzwaren-d di lemis n lbaaa s yiwet n tedert tamuqrant n temtunt, s yin $ers d seksu n smid s weftat n weksum. Deg wannecten n lxi, lfe yerra-d $er deffir leya. Akken ddre$len iebbav nne$ si la i ddre$len walla$en nne$, d ilmawen di sin. D ti$ri n iebbav nne$ umi nnsel. Simi tent-id-nssed, neef-itt-id d tarewla, awal ur d a$ d-yuli ama din ama deg webrid. Nettcecu d tidi si leya d tuf$a n leqel. Ayen d-nessagar n temtunt d weksum negla-d yess. Mi d-nebbev anda ur d a$-d-ttwalin ara, tu$al-a$-d tewit. Yal wa yesken-d d acu d-yebbi deg urawen-is. Uqbel a nemsefraq, s nnig wul i ncekke Said imi $-yemla abrid. Ula d netta yessueg. Nnger di temda ilu$en ! nera ulawen n ibabaten nne$ ad qebren s wurfan ; allen nnsen a d-brunt i webruy n lezen. Anda-t wudem a ten-immagren tameddit ? Akken i ttebni$ i teffe$. Baba ikres-ed anyir-is felli, yea-t wul-is. Yerfa $ef tedyant xedme$, maca ur s-tefki yara tasa-s a d-isu$ aas amer ad iyi ssnu$ni. Yeggul, ar yal tameddit, ar d ayi-d-

  • Mouloud Feraoun

    65

    yeglu s umur amuqran n wayen a t-id-iaen deg mekli. Ula d nek ggulle$ ur u$ale$ ad rzu$ fellas $er din. Yeef deg wawal-is, nek xai. Rri$ awal-is u ente$. Azekka nni di lakul, yiwen di tlata yidne$ ur d-yebdir ivelli nni. Amek i sent-tevra i Said d acu zzat ibabaten nnsen ? ur ri$ ur ten steqsa$. D acu ri$, uyr llin d arraw n ccuq... ef ledac mi d-neffe$, amzun nem$unza, yiwen ur imuqel wayev, yal wa yeddez igerzan-is s axxam. Yegguni-ya$ seksu n temin, ala win i yellan, ilaq a nesteqne. Nestummen-as limmer ur neriv ara lqut nni. Teggumma ad tekkes tie-is deg imawen nne$, nezga nettmekti-tt-id. eddan sin wussan, Said ur yezmir ara ad yeef, di lakul iyi-d-yemmeslay $ef lemis nni amezuz. Tikta nne$ mmlalent, ur iban wi yeddan di leb$i i wayev. Imeddukal nne$ imea fkan-d tameu$t, mecen icenfiren nnsen a s-tiniv atta zzatsen. Yak tura dayen, ayen yevran yevra, nezmer a nemmeslay $ef yiman nne$. Maca anwa degne$ a yinin i wayev a nu$al ? D tidett, cedha$ lqut am win, eqve$, maca cukke$ Said yugar-iyi. Acku, uqbel a d-yas $uri, iedda $ef acu yeksa-t-id ciu, yufa-tt $ures qerriet. Ani werad semvet tyita nni. Nerra-t di rrif, ur nettkalay ara fellas. Nek sehle$. Yesxedm-iyi-d kan cwi, fki$-as azu$er. Simi d-neffe$ $ef ledac, inev-ed dgi am llazuq, yedda-d deg-ijufa-iw am tili-w.

  • Mmis n igellil

    66

    Nebbev s anda mmlalen iberdan, nnbedd. Ur zmire$ ad fe$. uent wallen-iw $er leminera a s-tiniv d ddkir i tent-ijebden. Netta da$en ur yuksan ara, am nek, d aebbuv-is yexwan i ywehhan tamu$li-s $er din. Yezzi-d $uri, mmlalent wallen nne$, nemsefham. Yeef-iyi-d deg ufus, nesse$res am teain $er ixeddamen. Ur nuki d yiman nne$ almi sen-nnbedd $er iumar nnsen. A tawa$it nne$ ! Nu a neffer deffir yiwen waggay usa$ur, yu$ lal dayen ! walan-a$-d. Dadda Qasi isu$-ed fella$ a nebren syin, Said yesfezwi s axxam, anexzu $er deffir ulac. Nek tfuk felli ddunit. Baba yekker-ed s leqel, yenna-k ur ttembiwil ara din. Qqure$ si tugdin, kfan dgi idammen si leya. Yebbev-ed $uri, isers-ed s lemadra afus nni ines yeuen d abe$li $ef tqerruyt-iw, yenna-d : - Anef-as ad iu. eddi ad teqqimev $er dadda-k Qasi, ad teev amur-iw. Ad ali$ s axxam, ad serse$ cwi i$san-iw. Taba, assagi ur llue$ ara. Rrag deg-imi-w imekli n wassen. Dadda Qasi d Dda Aab smuqulen-iyi-d s-ddaw ti, kkaten deg wid ur nessin ad ebbin dderya nnsen. Faqe$ dgi i d-lhan, ttu$ale$ d awra$, d azegga$ ; limmer telli lqaa ad kecme$ degs. Iwakken ad sseddi$ iman-iw, nni$-asen belli baba ur yellu ara. Ssedha$ kan ul-iw, acku mi d-bbve$ s axxam, ufi$-d taqeddut nni inu taberqact ger ifassen-is. Imiren i yekfa seksu nni inu aberkan. Ass-nni, yu$al $er lxedma taebbu-is texwa,

  • Mouloud Feraoun

    67

    maca tasa-s yeuren d lenana $ef mmis tesex, i lebda, deg-ul n Furulu.

    VIII

    ri$ tura acu$er yemma akked lima ttnadint beu garasent, acimi b$ant ad u$alent yal ta d aqerru $ef wexxam-is. Gant lesab, acemma ur sent-yensir. ur yemma kullec yebrez : Argaz-is d amau, ala asiger a d-yemger ma yeqqim di dduks. D netta i ymeiyen, d netta i yesan tazmert. Ma zik, ixeddem $ef sin yexxamen, ass-a ad yesnerni di tissas acku d arraw-is d lwacul-is a i$elten tidi-s. Yemma, tessen iman-is d tubit $ef

  • Mmis n igellil

    6