8/17/2019 El franquisme (1959-1975)

1/8

El franquisme (1959-1975)

• Governs del desarrollismo:

Causes del canvi d’orientació econòmica:

-Greu crisi econòmica dels anys 50.

-Pressió dels organismes internacionals.

-Aprofitar la onan!a econòmica internacional

"ls anys 50 s#evidencia el frac$s de la pol%tica aut$r&uica i es dona pas al govern dels

tecnòcrates: 'na nova generació de pol%tics en relacionats am les elits econòmi&ues(

am un perfil m)s t*cnic &ue ideològic. A&uests es asaven en incorporar criteris de

racionalitat i efic$cia per assegurar la continu+tat del r*gim sense &,estionar-lo.

• Pla d'estabilitzaci:

a primera mesura &ue prenen els tecnòcrates )s la realitació d’un Pla d’estailitació el

/5:

-12ectius: 3inalitar l# intervencionisme estatal i afavorir la lieralitació comercial i

financera.

-"i4os d#actuació: eduir la inflació limitant el d*ficit p6lic( lieralitació interior de

l7economia i lieralitació e4terior de l’economia

 ’otenció de pr)stecs internacionals li va permetre evitar la suspensió de pagaments

• Plans de desenvolu!ament:

 A partir de la d*cada dels anys 80 es posen en mar4a els plans de desenvolupament

econòmic i social. "n fan tres i tenen vig*ncia &uadriennal:

9res ei4os d’actuació al /8-/8;( /8

8/17/2019 El franquisme (1959-1975)

2/8

Per tal d#estalir accions estructurals per solucionar defici*ncies de la ind6stria i pols de

desenvolupament per reduir els dese&uiliris regionals

• "iracle econ#mic es!an$ol:

Causes de l’anomenat miracle econòmic espanyol dels anys 80:

-@ivell molt ai4 de l’economia espanyola

-ntegració d’"spanya al mercat internacional i aprofitament de l’onada d’e4pansió del’"uropa de despr)s de la Guerra Bundial.

 -Particularitat espanyola sota la dictadura: ai4a conflictivitat ( sous ai4os i eneficis moltalts.

1% &ndustrialitzaci accelerada:

Causes:

-mportació de tecnologia.

-nversió de capital estranger.

-Dalaris ai4os( augmenta la productivitat( ai4ada de preus( afavorei4 les e4portacions

 Augment del nomre de trealladors( augment del nomre de consumidors E ?ifusió de la

compra a terminis F Augment de la demanda

Botor de crei4ement:

-nd6stria metall6rgica

-Dectors tradicionals de ai4 nivell tecnològic però am costos laorals molt ai4os

Hones de tradició industrial:

 -Capitals importants

-Hones de nova industrialitació

"structura:

  - A Catalunya petita i mit2ana empresa( es concentra al arcelon*s( Baresme( ai4

loregat( Iall)s 1riental( Iall)s 1ccidental.

 - A "spanya grans empreses de capital p6lic J@K.

% econversi de l'aricultura tradicional:

Crisi de l’agricultura tradicional espanyola *4ode rural provoca:

-?escens de la m$ d’ora.

-Augment dels salaris.

-Becanitació del camp E 6s de productes &u%mics.

8/17/2019 El franquisme (1959-1975)

3/8

-?iversificació i augment de la demanda.

-"l govern estimula la concentració parcell$ria en ones am minifundis

?#altre anda a Catalunya es produei4:

-?isminució de la polació activa agr$ria J-/L a CatalunyaK- ?esaparició de petites parcelles

- Bodificació del producte agr%cola catal$

>. Pror*s del sector tradicional

3actors &ue influei4en en la terciaritzaci de l’economia:

 -'ranitació intensa

-Augment de les 4ar4es de distriució i comer!.-Billora dels mit2ans de transport i comunicació

-Augment del turisme

9ot ai4ò provoca un enestar europeu &ue dona lloc al oom tur%stic dels anys 80( lescauses són:

-Generalitació de les vacances pagades

 -"spanya i Catalunya F ?estinació preferida dels europeus

"l finan!ament per tal de potenciar el crei4ement econòmic va esdevenir de l’otenció de

finan!ament de l’e4terior &ue tot i &ue dese&uilira la alan!a de pagaments( permet

suvencionar el crei4ement industrial nversió de capitals es causes d#a&uest finan!ament

són:

-?ivises provinents del turisme.

-emeses dels espanyols emigrats a "uropa.

. +imitacions de l'economia es!an$ola

/. Polaritació del crei4ement econòmic

=. Aandó relatiu del sector primari

>. "scassa despesa en investigació

. 3elesa del sector financer espanyol

5. Augmenta el nivell de renda però es mant) pe sota de la mit2ana europea

8. Banca de fiscalitat moderna i progressiva

5. ,ument de la !oblaci

8/17/2019 El franquisme (1959-1975)

4/8

"spanya: ?e >0( milions d’Maitants el /80 a >>(< el /;0( les causes van ser: el descens

de la mortalitat J soretot infantilK( la natalitat elevada Jta4a de fecunditat de =(( milions d’Maitants el /80 a 5(5 el /;5( les causes van ser: la onadamigratòria &ue arria a Catalunya @atalitat m)s elevada dels nouvinguts.

8. "oviments miratoris

#autar&uia Mavia comportat una pol%tica paternalista d#ocupació laoral( vinculada tam) a

l#escassa mecanitació. "n la nova etapa( les ind6stries i l#agricultura es mecaniten i

desaparei4 el paternalisme( de manera &ue el desenvolupament econòmic no vingu)

acompanyat de l#elevació de les ta4es d#ocupació. "ls trealladors &ue NsoravenN a les

ones rurals troaren feina a les ones industrials uranes i( en especial com a emigrants a

"uropa. A&uests anys són els de l#*4ode rural -emigració del camp a la ciutat( en especial

d#Andalusia( "4tremadura i Castella cap a arcelona( ilao i Badrid-. "n els anys 80 / de

cada ; fam%lies espanyoles canviaren de resid*ncia del camp a la ciutat. "s consolid$ ai4%

l#"spanya dual &ue es venia configurant 2a en!$ la estauració( am una perif*ria m)s

industrial i din$mica -Catalunya( Pa%s asc i Ial*ncia-( &ue acull la immigració massiva(

front un centre i sud de la pen%nsula m)s endarrerit( asat en l#agricultura e4tensiva de sec$

i en el &ue NsoravaN polació. "l prolema end*mic de l#atur a les ones de latifundi es

resoldria( ai4%( per l#emigració massiva dels 2ornalers( no per la consecució d#una reforma

agr$ria. "n els anys 80 el /0O de la for!a de treall espanyola emigr$ cap a "uropa

-3ran!a( Alemanya o Du+ssa- el &ue permetia mantenir una ta4a d#atur ai4a. #enviament

de diners dels emigrants als seus familiars a "spanya varen ser una de les claus del

desenvolupament d#a&uests anys en permetre l#entrada massiva de divises &ue

compensaren el d*ficit en la alan!a comercial i permeteren un augment en el consum. A

m)s( els &ue retornaven portaven els seus estalvis &ue invertien en l#ad&uisició de viviendes

i la creació de negocis.

;. anvis de l'estructura social

"ls canvis en el sector industrial i el sector serveis provo&uen una transformació en lesestructures socioprofessionals:

/K Canvis en la distriució sectorial de la polació entre el /50 i el /;:

-Polació activa en el sector agr%cola: 50O - =/O.-Polació activa en el sector industrial: =O - >

8/17/2019 El franquisme (1959-1975)

5/8

-Polació activa en el sector serveis: =5O - /O

=K Crei4ement dels orers industrials

>K Augment de la classe mit2ana i consolidació de la urgesia urana.

 Aparició de nous M$its socials propis de les societats industrialitades:

/K Docietat de consum

=K Billora del nivell educatiu. lei General d’"ducació( /;0

>K Canvis en la fam%lia. ?e la fam%lia rural e4tensa a la fam%lia nuclear.

K Canvi en la condició de la dona( incorporació al món laoral i noves pautes de

comportament.

5K enovació de l’esgl)sia. Concili Iatic$ Afeliment del fran&uisme

8/17/2019 El franquisme (1959-1975)

6/8

no afectaren a l#estructura pol%tica( &ue intentaria donar una imatge m)s moderna( però

sense democratitar-se realment. aK 'na societat en transformació "l desenvolupament

econòmic va transformar la societat espanyola( &ue dei4ava de ser agr$ria i camperola per 

ser cada vegada m)s urana( industrial i de serveis. A!ò implicava tam) &ue el propi r*gim

Magu) d#apostar per l#ensenyament com a via modernitadora( dolant-se( per e4emple( el

n6mero d#instituts de secund$ria en /0 anys. a ma2or formació( la uranitació i els

contactes am l#e4terior van comportar canvis r$pids en les mentalitats( en especial dels

m)s 2oves( al temps &ue el pes de la Guerra Civil i la repressió anava desapareguent. A!ò

implic$ una p*rdua de prestigi del r*gim entre la gent 2ove i una reducció de la influ*ncia de

l#esgl*sia. Ai4%( ara es produ% una recuperació de l#oposició pol%tica( &uasi desapareguda als

anys cin&uanta i &ue ara recau en gent 2ove( nascuda sota el fran&uisme. "n /5 es fund$

"9A J"usRadi i lliertatK( organitació clandestina de car$cter pol%tic &ue apostaria( a partir 

de /8 i

Mauria de marcar tota la transició. K a persist*ncia del r*gim 3ront als canvis socials i alrefor!ament de l#oposició( el r*gim es arallava entre dues opcions( apostar per un

8/17/2019 El franquisme (1959-1975)

7/8

aperturisme controlat( opció preferida pels tecnòcrates de l#1pus ?ei( o ) apostar per un

immoilisme total( preferit pels falangistes i militars. ?urant els anys 80 va predominar 

l#aperturisme( a mesura &ue el desenvolupament econòmic incrementava la influ*ncia dels

tecnòcrates. A&uests pretenien Nsuavitar el r*gimN( per tal de facilitar la seua vinculació

am l#e4terior. Ai4% la lei de Premsa de 3raga riarne J/88K eliminava la censura pr*via(

permetent una lliertat de premsa aparent. es pulicacions( però( podien ser segrestades i

els editors multats( de manera &ue les m)s cr%ti&ues eren r$pidament eliminades.

a lei 1rg$nica de l#"stat J/8;K fou un intent de modernitar el *gim( am mesures com

la confirmació de l#"stat espanyol com una monar&uia y la separació dels c$rrecs de Cap de

l#"stat i President del Govern J"ncara &ue 3ranco no aandon$ la presid*ncia del govern

fins /;=( en mans de Carrero lanco. Permetia la realitació d#eleccions de procuradors

JdiputatsK a corts entre els caps de fam%lia( donant una apar*ncia parlament$ria al r*gim.Pero a&uest parlament era purament consultiu i es restringia molt la possiilitat de ser 

escollit. Ia ser aprovada per refer*ndum. Com a conse&,*ncia( en /8( 3ranco escoll% a

Voan Carles com a successor( apostant per una restauració de la monar&uia. A partir de

/8( però( es refor!aren els sectors immoilistes( coincidint am un increment de la

conflictivitat -&ue atemor% al *gim- i al Ncas BatesaN( un esc$ndol de corrupció &ue implic$

a alguns tecnòcrates( &ue foren e4pulsats del govern. a reacció del r*gim pass$ per aturar 

l#apertura i endurir les condemnes contra els opositors. D#aprovaren "stats d#"4cepció en

/8 i /;0( &ue donaven carta lanca a la polic%a. "s produ% el Consell de Guerra deurgos &ue aprov$( en /;0( penes de mort contra memres d#"9A( conmutades per 

pressó despr)s de provocar grans protestes internacionals.

 "n /;> un seguit de factors marcarien la crisi final del *gim i( en certa manera( l#inici de

la transició pol%tica. a r$pida successió d#esdeveniments aniria dei4ant fora de 2oc a un

goern encara dominat per la generació de la Guerra Civil: aK "n primer lloc( en estiu de

/;> es produ% la crisi del petroli de /;> causada per la guerra del Wom-Xippur entre srael

y diferents paissos $ras. "ls principals productors de petroli -$ras- decidiren restringir 

l#oferta internacional d#a&uest comustile( provocant una r$pida elevació dels preus( &ue

provoc$ una crisi econòmica en una "uropa molt depenent del petroli. #efecte sore

l#economia espanyola fou pr$cticament immediat( -2a &ue era molt depenent de la resta

d#"uropa-( provocant una important inflació i una crisi econòmica. "n a&uest conte4t

s#incrementaren les vagues i manifestacions oreres. K "n desemre de /;> "9A

assasin$ a Carrero lanco( &ue Mavia estat dessignat per 3ranco messos aans president

del govern -carrec &ue fins al moment ocupava 3ranco en persona. #atemptat demostr$ la

felesa del *gim( &ue tend% a tancar-se( encara m)s( en l#immoilisme. 3ranco &ued$ moltafectat per l#atemptat i s#acceler$ el seu deteriorament f%sic. cK "n aril de /;( es produ% la

8/17/2019 El franquisme (1959-1975)

8/8

evolució dels Clavells a Portugal( am la &ue es derrocava la pen6ltima dictadura d#"uropa

occidental. a revolució es va produ+r per l#al!ament d#oficials de l#e4*rcit en contra de la

dictadura i don$ moltes esperances a l#oposició espanyola. "spanya &uedava completament

en evid*ncia a nivell internacional com un *gim anacrònic. dK A partir de l#estiu de /;( a

mesura &ue la salut de 3ranco es deteriorava -i en ocasions Voan Carles es veia oligat a

actuar com a Cap de l#"stat inter%-( l#oposició an$ organitant-se formant una gran Vunta

?emocr$tica( liderada pel PC" i una Plataforma de Converg*ncia ?emocr$tica( liderada pel

PD1"( &ue reclamaven pr$cticament el matei4: amnistia( legalitació de partits pol%tics i

sindicats( lliertats pol%ti&ues. /0

a reacció del egim va ser un enduriment de la pol%tica de repressió( concretament

s#aprov$ una lei antiterrorista &ue implicava la pena de mort per als terroristes. "n

setemre de /;5 cinc memres d#"9A i 3AP foren e4ecutats( provocant una onada deprotestes a tota "uropa. Dota la protecció del *gim es consolidaren grups d#e4trema dreta

am important pres*ncia a l#e4*rcit i la policia( encarregats d#atemorir a l#oposició( era el

denominat 6nRer. fK "n octure de /;5 mentre 3ranco agonitava( es produ% al DaMara -la

6ltima colonia "spanyola- la Bar4a Ierda. "n /;> Mavia aparegut el 3ront Polisari( una

organitació independentista saMaraui( &ue reclamava la independ*ncia del DaMara. "n

/;5( Yassan ( rei de Barroc( organit$ la Bar4a Ierda com una invasió pac%fica del

DaMara per milers de civils desarmats. es autoritats espanyoles( desordades mentre

3ranco agonitava( permeteren l#ocupació marro&u%( aandonant el saMara &ue fou( ai4%(anne4ionat per Barroc. a posterior guerra entre Barroc i el 3ront Polisari duraria m)s d#una

d*cada. 3inalment el =0 de novemre de /;5 3ranco mor% despr)s d#una llarga agonia

-perllongada pel desig de controlar el moment de la seua mort i la situació al carrer. "l == de

novemre Voan Carles va ser nomenat Cap de l#"stat( al temps &ue es mantenia al

fran&uista Arias @avarro com a Cap del Govern.