franquisme 1959 - 1975
TRANSCRIPT
EL FRANQUISME (1959 – 1975)
Autor: David Sancho
Reorientació de l’economia
Inici del “desarrollismo” (liberalització de l’economia).
Protagonisme dels tecnòcrates de l’Opus Dei. No qüestionen la dictadura i aposten per una reforma de l’economia.
Canvi econòmic basat en el Pla d’estabilització (1959) i els Plans de desenvolupament.
SEAT 600 (1957) Presa d’un pantà
Pla d’estabilització (1959)
1) Estabilització de l’economia: Es limiten els crèdits i es congelen els salaris.
2) Liberalització interior: L’estat deixa de marcar preus fixos.
3) Liberalització exterior: S’eliminen els obstacles a les importacions i es facilita la inversió estrangera. Es devalua la pesseta en relació al dólar. Arriben préstecs internacionals a Espanya.
Bitllet de 100 pessetes
Moneda d’una pesseta
Plans de desenvolupament
Van existir tres plans: 1964-1967, 1968-1971, 1972-1975. Objectiu: impulsar des de l’estat el creixement econòmic i facilitar la
inversió privada. Es creen “pols de desenvolupament” per promocionar la indústria
i equilibrar el territori. Responsable: Laureano López Rodó.
Petroquímica de Tarragona (1971)
Plan Badajoz (1952-1965)
Creixement econòmic (1959-1973) Sectors primari i secundari
Acceleració de la industrialització. Creixement de la indústria química, energètica, siderúrgica, naval… Reconversió de l’agricultura: mecanització i diversificació. Reducció de la població agrària i èxode rural.
Creixement econòmic (1959-1973) El sector terciari
Progressiva terciarització de l’economia Augment del comerç, els serveis de banca,
el transport…
Anuncis publicitaris (anys 60)
Creixement econòmic (1959-1973) El “boom” turístic
Benestar europeu i vacances pagades
Clima càlid i platges
Serveis barats
Alemanya, França, Holanda…
Creixement econòmic (1959-1973) Problemes i limitacions. El miracle econòmic no va existir.
Dependència de la inversió estrangera
Especulació immobiliària lligada al
turisme
Abandonament del camp Poca investigació i recerca
Creixement demogràfic i canvi social
Als anys 60 augmenta la població d’Espanya fins als 34 milions de persones (1970).
Baixa la mortalitat, sobretot la infantil, i es fomenta el natalisme.
Augmenta l’esperança de vida.
A Catalunya la població augmenta fins als 5,5 milions (1975) per les onades migratòries.
Els moviments migratoris (1960 – 1975)
Èxode rural / migracions interiors (4000000 de persones)
Migracions exteriors (1300000 persones)
Principals països receptors de l’emigració espanyola
Cartell de “¡Vente a Alemania,
Pepe!” (1971)
Noves pautes socials i culturals
El canvi econòmic afavorirà un canvi de mentalitat. Espanya entra en la societat de consum.
Arribada de la televisió a Espanya. L’any 1956 comença a emetre TVE.
L’extensió del vehicle privat possibilita viatges i vacances.
Noves pautes socials i culturals
Canvis en el sistema educatiu: EGB, BUP i FP. Reducció de l’analfabetisme. Canvis en el model familiar. Canvis en l’església. Concili Vaticà II.
De la família extensa a la família nuclear.
Joan XXIII, impulsor del Concili Vaticà II.
Noves pautes socials i culturals
Noves influències culturals.
Noies ie-ié
Maig del 1968, París.Moviment hippie, EUA.
Reformisme econòmic Immobilisme polític
Es reforma el govern amb l’entrada dels tecnòcrates de l’Opus Dei i els falangistes “moderats” com Manuel Fraga.
Primeres lleis reformistes com la Ley de Prensa (1966),que suavitza la censura.
Portada de la revista satírica “La Codorniz”.
Reformes legislatives
Creació del Tribunal de Orden Público (TOP), 1963. (Els delictes polítics ja no els jutjaran els militars).
Ley de Prensa, 1966. (Suavitza la censura).
Ley de Representación Religiosa, 1967. (Reconeix totes les religions per igual i en permet la pràctica).
Ley de Representación Familiar, 1967. (Permet escollir representants dels “caps de família” a les Corts franquistes).
Ley de Convenios Colectivos, 1958. (Permet negociar salaris i condicions dels treballadors. Permet escollir representants dels treballadors, però no
permet la llibertat sindical).
Reformes legislatives
Ley de la Seguridad Social, 1967. (Estableix pensions de vellesa, malatia, viduïtat…).
Ley Orgánica del Estado, 1967. (Actualitza les lleis fonamentals del franquisme, confirma la monarquia com a successió, i introdueix la
figura de “president del govern”).
Ley de Sucesión, 1969. (Franco designa com a successor a Juan Carlos de Borbón. Aquest fet provocarà tensions entre
tecnòcrates i falangistes).
“Todo ha quedado atado y
bien atado”
Propaganda pel referèndum de 1966
Relacions internacionals
El 1962 es nega a Espanya l’entrada a la Comunitat Econòmica Europea per no ser un país democràtic.
Espanya es retira de:Marroc (1956)Guinea Equatorial (1968)Territori marroquí d’Ifni (1969)
Conservarà el Sàhara Occidental fins 1975.
Territoris espanyols al nord de l’Àfrica.
Immobilisme polític
Tot i els canvis legislatius, el règim manté el seu caràcter repressiu. Expulsió dels tecnòcrates del govern (1969) per un cas de
corrupció (MATESA). Es reforça el sector més dur del règim, amb Carrero Blanco al
capdavant. Es declara l’estat d’excepció (1969 i 1970). S’inicia el Procés de
Burgos contra membres d’ETA, i es dicten diverses penes de mort.
La Policia Armada (els grisos)
reprimint una manifestació.
Portada de la revista
francesa “Charlie Hebdo” (1970).
Conflicte social i oposició política(1960 – 1975)
Conflictes laborals a fàbriques i mines Naixement de Comisiones Obreras (1964), que promouen vagues
i s’infiltren dins el sindicat vertical. El 1967 es funda la Unión Sindical Obrera.
Vaga de miners a Astúries (1962)
Exemplar de “Mundo Obrero” (diari il·legal)
Logos actual de CCOO i
USO
Conflicte social i oposició política(1960 – 1975)
Moviments estudiantils de protesta. Creació del Sindicat Democràtic d’Estudiants de la Universitat de Barcelona (SDEUB) al convent dels caputxins de Sarrià (la Caputxinada).
Mobilitzacions de les associacions de veïns per reclamar serveis bàsics.
“Caputxinada” de Sarrià (1966)
Mobilització veïnal a Barcelona (anys 70)
Conflicte social i oposició política(1960 – 1975)
Canvis en els pilars del règim: dirigents de l’església critiquen el règim de Franco.
“No hem deixat darrere vint-i-cinc anys de pau, sinó de victòria (…) El poble ha de poder
elegir el seu govern.”
Declaracions de l’abat de Montserrat, Aureli Maria Escarré, al diari Le Monde (1963).
Imatges de la campanya
franquista “25 años de Paz”
Conflicte social i oposició política(1960 – 1975)
Canvis en els pilars del règim: un grup de militars funda la Unión Militar Democrática (1974).
Militars espanyols de la UMD
Revolució dels clavells a Portugal (1974). Els militars derroquen el
règim de Salazar.
Conflicte social i oposició política(1960 – 1975)
Els conflictes socials provocaran la recomposició de l’oposició política al franquisme.
Apareix el grup armat basc ETA.
Diferents logos d’alguns dels
partits i organitzacions que s’oposen
al règim
Conflicte social i oposició política(1960 – 1975)
Represa cultural a Catalunya: revistes en català, creació d’Òmnium Cultural i aparició de la Nova Cançó (cançons reivindicatives antifranquistes).
Raimon i Lluís Llach, representants de la “Nova Cançó”.
Serra d’Or, revista en
català (1959)
Òmnium Cultural (1961) intentarà promoure l’ús del català.
La crisi de la dictadura Divisió entre els franquistes
Luis Carrero Blanco, designat president del govern i qui havia d’assegurar la continuïtat del règim, mor en un atemptat.
Crisi política. Divisió entre oberturistes i immobilistes (el búnquer).
Carlos Arias Navarro, nou president del govern, intenta impulsar una sèrie de reformes polítiques que no funcionara. És el “espíritu del 12 de febrero” (data en que ve presentar la proposta).
Atemptat d’ETA contra Carrero Blanco (1973).
Carlos Arias Navarro, president del govern espanyol (1973 – 1976).
La crisi de la dictadura Auge de l’antifranquisme
Creació de diverses agrupacions i plataformes unitàries d’oposició al franquisme, com l’Assemblea de Catalunya o la Junta Democrática de España.
Demandes de l’Assemblea de
Catalunya (1971)
Creació a París de la Junta
Democrática de España, impulsada
pel PCE.
La crisi de la dictadura Lluita armada i repressió
Diverses organitzacions iniciaran la lluita armada contra el franquisme,
com el GRAPO i el FRAP. ETA intensificarà les seves accions.
El franquisme intensifica la repressió. Execució de Salvador Puig Antich al “garrot vil” (1974) i afusellament de membres d’ETA i el FRAP (1975).
Salvador Puig Antich, militant anarquista executat a Barcelona.
La crisi de la dictadura La mort de Franco
Guerrillers del Frente Polisario
Marxa verda
La mort de Franco a la
premsa
Anunci de la mort de
Franco