Gen

eral

itat d

e C

atal

unya

Con

sell

Inte

runi

vers

itari

de C

atal

unya

Coo

rdin

ació

i O

rgan

itzac

ió d

e le

s P

AA

U a

Cat

alun

yaD

istr

icte

un

ive

rsita

ri d

e C

ata

lun

ya

SÈRIE 2 PAAU. LOGSE. Curs 2000-2001 TÈCNIQUES GRAFICOPLÀSTIQUES

La pintura com a condicionant d’un espaiLluís Dalmau i Mark Rothko; pragmatisme i espiritualitat de la pintura

Feu l’exercici 1 i escolliu una de les dues opcions (A o B) de l’exercici 2.

Exercici 1

Llegiu atentament els dos textos següents:

Text 1. Contracte estipulat pels consellers de la ciutat de Barcelona pel qual s’en-carrega a Lluís Dalmau un retaule per a la capella de la Casa del Consell de laciutat.

En nom de nostre senyor Deu Jhuxst., e de la sagrada verge Sta. Eulalia cors sanct deBarchna.

Sobre lo retaule dejús scrit faedor en la capella de la Casa del Conçell de la Ciudat deBarchna., son fets e concordats los capitols devall scrits entre los honorables [...],Consellers lany present de la dita ciutat de una part, e en Luis Dalmau, pintor, de la partaltra.

E primerament lo dit Luis Dalmau convé e en sa bona fe promet [...] ell haurà fet, més heposat lo dit retaula dins la dita capella ab tot son degut acabament, sots la talla, forma,masura e manera de la paret interior de la dita capella vers lo altar, e sots lo exemplar jamostrat als dits honorables Consellers, lo qual retaula e lo guarda pols farà e haie esser debona fusta de roure de Flandres, ben endrapat e enguixat segons de sumptuós retaule sepertany.

Item lo dit en Luis Dalmau pintarà en deguda proporció e mesura en lo mig del dit retau-la la imatge de nostra dona Sta. Maria seent en una sumptuosa cadira, ab linfant Jhn. albraç, effigiada e vestida de varietat de colors vives altes e ben exints, però lo mantell siee haie esser colorat de adzur d'Acre lo pus fi ques puxe trobar, ab sollepna fresadura d'orfi de Florença sembrada en semblança de perles e pedres.

E en lo costat dret e part dreta del dit retaula pinterà la imatge de la verge sta. Eulalia, [...]tenint en la ma lo Eucleo del seu martiri. E aprés en la part dreta matexa pinterà tres delsdits honorables Consellers [...].

Item es avengut que a la part esquerra del dit retaula sia pintada la imatge del benhuiratapostol Sanct Andreu, ab son mantell [...].

Item es emprés que en lo mig del banchal del dit retaula sie pintada la Pietat stant en migdel Sepulchre [...].

Item, es avengut que tot lo camper [...] sie tot daurat de bona e bella dauradura de or fi deflori de Florença.

.

E per tot lo retaule dessusdit, acabat, daurat, més e posat dins la capella desusdita, segonsdit es, haurà lo dit Luis Dalmau, e los dits honorables Consellers li prometen fer donar epagar realment e de fet çinch milie sols barchns, per les pagues següents [...].

E lot dit Luis Dalmau donerà bones e segures fermanses [...] de restituir o tornar qualse-vol quantitat [...] se en cas que per malaltia, mort o per absència deffalliment o altrequalsevol cas, ell dins lo dit temps de i. any [...] no hauie acabat [...] lo retaula dessusdit.

Die Martis XXIX mesis octobr. anno a nat dni. MºCCCCLX [...]

Text 2. Extracte del tríptic editat per la Fundació Joan Miró amb motiu de l’expo-sició sobre Mark Rothko que es va fer del 25 de novembre del 2000 al 28 degener del 2001.

Aquesta exposició, integrada per més de vuitanta pintures i dibuixos, vol ser una aproxi-mació a la creació de Mark Rothko (Dvinsk, Rússia, 1903 - Nova York, Estats Units,1970), un dels artistes més significatius de l’expressionisme abstracte americà. Abastaobres que van del 1935 fins poc abans de la seva mort i posa especial atenció en la con-creció d’un singular estil i en el paper fonamental que per a Rothko tingué la disposicióde les seves pintures en l'espai com a elements de meditació. [...]

Els anomenats «multiformes», de dimensions més grans, presenten formes més o menysregulars i indefinides que graviten en camps de color. Desapareixen els títols literaris i enendavant les obres s’identifiquen mitjançant una referència numèrica o bé una descripcióabreujada dels colors. Aquestes pintures són el precedent més immediat de la seva pro-ducció més característica, marcada per una juxtaposició de bandes de tonalitats intensesi límits difosos prop dels marges de la tela, que absorbeix plenament la mirada.

Des de l’any 1949 Rothko eludeix comentar els seus quadres, convençut que l’explicació«ha de sorgir de l’experiència consumada entre el quadre i l’observador». Aquesta rela-ció de l’observador amb el quadre serà, en conseqüència, un motiu central del seu art. Jael 1955, amb la primera exposició individual a la Sidney Janis Gallery, de Nova York,busca crear un clima propici a la receptivitat de l’espectador i intervé decisivament enl’espai, amb un plantejament que va influir més tard en la creació de la Rothko Room per-manent a la Phillips Collection de Washington. [...]

Observeu les imatges A i B que us adjuntem:

Imatge A. Lluís Dalmau, Retaule de la Mare de Déu (1443).

Imatge B. Mark Rothko, Yellow and blue (yellow, blue on orange) (1955).Carnegie Museum of Art, Pittsburgh.

1.1. Feu una reflexió per escrit sobre el condicionaments que incideixen en el treballdel pintor Lluís Dalmau, a causa de les obligacions del contracte pactades ambels consellers de la ciutat de Barcelona, i compareu-los amb els que podia tenirMark Rothko en la realització de la seva obra. [3 punts]

1.2. Responeu a la qüestió següent: ¿Quins paral·lelismes es poden trobar entre la primera exposició individual deMark Rothko i el retaule encarregat a Lluís Dalmau? Raoneu la resposta. [2 punts]

IMATGE A

IMATGE B

Exercici 2 (Escolliu una opció i feu totes les activitats de què consta.)

OPCIÓ A

Tremp d'ou

2.1. Expliqueu en què consisteix la pintura al tremp d’ou. [1,5 punts]

2.2. Dibuixeu esquemàticament les parts d'un retaule. ¿Sabríeu dir si la imatge ante-rior del retaule de la Mare de Déu dels consellers (imatge A) representa unretaule complet? Si no és així, expliqueu per què.

Expliqueu les fases tècniques de realització d’un retaule. [2,5 punts]

2.3. Responeu a la qüestió següent:Per quins motius la pintura a l'oli va anar substituint la pintura al tremp d'ou?Indiqueu com va ser aquest procés, on va tenir lloc i qui el va protagonitzar.Raoneu la resposta. [1 punt]

OPCIÓ B

Pintura a l'oli

2.1. Expliqueu el procés de preparació d'una tela per ser emprada com a suport en lapintura a l'oli. [2 punts]

2.2. Responeu a la qüestió següent: Quin és l'aglutinant emprat en la pintura a l'oli i com actua sobre el pigment i elsuport en l’assecat? [1 punt]

2.3. Reflexioneu per escrit sobre el procediment que fa servir la pintura a l'oli peraconseguir un determinat valor expressiu en les obres, considerant les tècniquesde la pintura directa i de la pintura per transparència o veladures. [2 punts]

Presentació: presenteu de forma ordenada les resolucions dels exercicis i adjunteu-hi tots elsescrits i gràfics que hàgiu realitzat. Els fulls solts s'han de presentar juntament amb el quader-net de respostes i han de portar adherit el vostre codi de barres.

Gen

eral

itat d

e C

atal

unya

Con

sell

Inte

runi

vers

itari

de C

atal

unya

Coo

rdin

ació

i O

rgan

itzac

ió d

e le

s P

AA

U a

Cat

alun

yaD

istr

icte

un

ive

rsita

ri d

e C

ata

lun

ya

SÈRIE 5 PAAU. LOGSE. Curs 2000-2001 TÈCNIQUES GRAFICOPLÀSTIQUES

La representació d’objectes(aquarel·la / collage i assemblage)

Feu l’exercici 1 i escolliu una de les dues opcions (A o B) de l’exercici 2.

Exercici 1

Llegiu atentament els dos textos següents:

Text 1. Carlo Bertelli comenta l’obra del pintor italià Giorgio Morandi (1890-1964) en un article titulat «L’infinit del quotidià».

L’art figuratiu de la segona postguerra troba un Morandi atent al col·loqui amb els objectes, però al mateix temps l’allibera dels escrúpols de la descripció. Ara pot reunir enels punts inestables, en el cap de la taula, les seves cafeteres, les botelles i les capses de cartró, que ell fa tornar petites i a l’interior de les quals fa aparèixer un buit recorregut perpinzellades lentes i acariciadores. El color ha esdevingut més lleuger i immaterial, lescoses, incidències d’ombra i de claror [...]. Morandi s’interessa pels intersticis de les formes. Així com els objectes confinats als extrems empenyen les lleis de la gravetat finsa un punt pròxim a la ruptura, així el nou interès pels buits entre els objectes amenaça ambl’eliminació completa dels objectes. Tanmateix, aquests objectes mai no desapareixen.

[...]En la pintura de Morandi l’objecte no desapareix, però pot ser absorbit per una

presència immaterial.

«Giorgio MORANDI. 1890-1964», catàleg de l’exposició organitzada pel Centre Cultural de laCaixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona. Barcelona, del 18 de febrer al 24 de març de 1985

Text 2. Les paraules de Georges Braque il·lustren una manera d’entendre lanoció de volum i espai en el quadre:

La perspectiva tradicional ja no em satisfà. Amb la seva mecanització, aquesta pers-pectiva no concedeix mai la plena possessió de les coses. Parteix d’un punt de vista ino en surt. I el punt de vista és també poca cosa. És com aquell que es passarà tota lavida dibuixant perfils i fent creure que l’home només té un ull.

[...]Allò que més em va atraure, i que va ser la direcció mestra del cubisme, va ser la

materialització d’aquest espai nou que sentia. Aleshores vaig començar a fer especial-ment natures mortes, perquè en la naturalesa hi ha un espai sensible, jo diria quegairebé tàctil.

[...]En aquest espai el que més m’atreia, perquè aquesta era la primera pintura cubista,

era la recerca de l’espai. Al color, no se li concedia més que un petit paper. Del colorno importava res més que la qüestió de la llum. I la llum i l’espai són dues coses quees toquen, no ho creieu així? I nosaltres les col·loquem juntes... Ens van anomenar abstractes.

Federico DELCLAUX, El silencio creador. Antología de textos. Madrid, 1969Conversaciones con Dora Vallier en 1954

Observeu les imatges A i B que us adjuntem:

Imatge A. Giorgio Morandi, Natura morta (1959). Aquarel·la. 27 x 37 cm. Col·lec-ció privada, Bolonya.

Imatge B. Georges Braque, Le petit éclaireur. Collage. 92,5 x 65,5 cm. Muséede la Communauté Urbaine de Lille, Villeneuve d’Ascq.

1.1. Reflexioneu per escrit sobre la interpretació del volum i l’espai que fan els dospintors. Per fer-ho podeu tenir en compte conceptes com: representació/abs-tracció, positiu/negatiu, figura/fons, etc. [3 punts]

Per respondre, analitzeu tota la informació donada.

1.2. Compareu per escrit les qualitats expressives de l’aquarel·la i el collage. [2 punts]

IMATGE A

IMATGE B

Exercici 2 (Escolliu una opció i feu totes les activitats de què consta.)

OPCIÓ A

L’aquarel·la

2.1. Responeu a les preguntes següents:Quines característiques tenen els colors de l’aquarel·la?Com es munta i es tensa el paper d’aquarel·la?Quines característiques ha de tenir el paper per pintar amb aquarel·la? [2,5 punts]

2.2. Feu quatre mostres de color amb la tècnica de l’aquarel·la. Adjunteu-hi un breucomentari escrit del procediment utilitzat en cada cas. [2,5 punts]

OPCIÓ B

El collage i l’assemblage

Observeu les imatges B, C, D i E que us adjuntem:

Imatge C. Kurt Schwitters, Merz 293 (1921). Collage. 25,5 x 20,5 cm. Col·lecció Arturo Schwarz, Milà.

Imatge D. Raymond Hains, Sense títol (1950). Cartells arrencats. 73 x 92 cm.Col·lecció Robert Calle, París.

Imatge E. Tony Cragg, Lluna comercial (1985). Fragments i objectes de plàstic. 220 x 122 cm. Col·lecció privada.

2.1. Analitzeu les imatges B, C, D i E, i expliqueu per escrit la manera particular decada artista d’utilitzar el recurs del collage / assemblage. [2,5 punts]

2.2. Realitzeu quatre mostres amb la tècnica del collage i valoreu la capacitat expressiva dels papers. Per fer-ho, heu d’utilitzar els papers que us facilitem.Reflexioneu per escrit sobre el procediment utilitzat en cada cas. [2,5 punts]

Presentació: presenteu de forma ordenada les resolucions dels exercicis i adjunteu-hi tots elsescrits i gràfics que hàgiu realitzat. Els fulls solts s'han de presentar juntament amb el quader-net de respostes i han de portar adherit el vostre codi de barres.

IMATGE C

IMATGE D IMATGE E

PAPER 1

PAPER 2

PAPER 3