2i; INSII IUCW ( AIAl ANA o ' tlrsluRra NA IURAr.

de nahualeza ner%iosa. Tudas estas rezones nos inducett a creer que son

verdaderas vacunlas.De moatentu, no podemos sefialar ningun dato positivo sobre su trri-

gen o genesis, ni sobre sit funcir'nr, ni sobre sit snerte ulterior. Su formaredouda y sit perfecta liatitacicin st puederr tontar como indicio de (pieestan llenas de ligriido y que poseen sit 1wnoplaao como ]as vacunlas deins celulas vegetates. Si asi fuese, deberiamos concluir que estain at ser-vicio o de Ia excrecion, como en infusorios, o de la reserva organica, ude ambas cosas a In vez, corno parece que lo esttin as vacunlas de lacelula vegetal. Por ahora no nos queda reds rentedio qne dejar que nue-vas invest igaciones arrojen luz sobre el particular, contenhindonos aquisolo con serialar el hecho.

Notes i coti)entaris sobre la ''Sideritis hirsufa L."

Pet

Dr. P. Fos r QUER

C'ttp tspecic del ,-^,mere Sideritis ( seccid eu-Sideritis ), potser llevat

cpaIguna molt Incalit zada , com la S . „lauea Cav ., d'Oriola, pot fer ex-

cepccirl al polimorfisme general del grup , provocant soviet complicate

prohlenies de sistematica i nomenclatura , ates que els autors no han tin-gut en compte , en denominar les sever preteses especies, atgunes vega-des ni les descripcions de les altres preexistent.,-, , peru gaire be nrai, elstipas autentics . Els mes famosos botanics han comes errors importants entractar les en-Siderits . i potser , com cap altre, BENTHAM , CI monO-

graf fanuis de Its Lahiades.

La SicleriliR Iriixula de I-Is.NI ' ha estat nna de tan res. La seva areade dispersiti ( sensu lato) , compren les costes mediterranies occidentalsd'Nuropa, des de la Liguria i I'roven^a, fins it Serra Nevada; el Nord deI'Africa ; i, part dt la vessant ailantica do la I'cninsnla Iherica. La rtgitinu s rica to formes d'aqutst tipus es Catalnnva. I-isxr la va descriure enses Specie, planlartun , ed. I, p. 7)75 (1753) dient d'tlla:"Sideritis foliis lan-ceolatis subdtntatis , bracteis cordatis dentato-spinosis , calycibus aegna-libus. Sideritis foliis hirsutis profunde crenatis . Bauh. pin. 232. Sideritis

INsi Il l t16 C'VI Al ANA U 'HISI UURIA NAIURAI. `9

montana scordioides altera . Darr. it'. 11(1 ). Habitat in G. Narbonensi".La localitat clissica ct'aquesta especie, per la cita de LINNE , podeul con-siderar-la catalana , tunlbe . i.n I'ediciu segona de les Species plaiilarunt17(13), el nmteix autor , concretit ntIs la descripciu de la S . hirxula en

diferenciar - la dc la S. scordioides , dient d'aquesta que to les tiges rtes

redressades , les fulles ordinariament glabr(,s pel dessohre , les corol'les

Brogues, idhuc el Ilavi superior, les espigues aovades, no i Iterrompudes...

Consegiientment , a la descripciu princeps de la S . lursula. hi podriem

afegir ens caructers de tenir les fulles peludes pel dessobre, les corol'Ies

no grogues en el Ilavi superior , els verticil.lastres distants ,.... E! sinonitn

de BAHI IN , Pinar, pig. 233 ( no 232, com equivocadament digue LINNE)

ton interpretat pel propi LINNIi: coil mes escaient it in S. Scordiodes en

la ediciu segona de les seves Species, que es in Siderilis Alonspeliaca

Scordioides de LUneL, segons BAHUIN. La descripccio amb aclaracions

tie la segona ediciu de les Species queda completada amb la fignra de BA-

RREI.I.IER n .° 1160, citada per LINNF, que representa molt fidelment I'as-

pecte mes coin de In Siderilis hirsula de terres endins de la rostra Pe-

ninsula, molt peiuda , i d'un verd grisenc.

L4.MARCK ( Die!., II, p. 163 ) 1 CAV (Icones , IV, p. 1), concre-

ten un caricter tie la Siderilis hir.sulo que tenim per constant, el co-

lor del Ilavi superior tie la corolla , ad'un beau blanc'> dill LAMAR K«nivenm,>, segous C AVANII . LFS, ntentre a ('interior li atrihueixen colorde sofre. Tots dos autors li donen fulles obtuses , dentades i peiudes.L'estampa n." 3112 de CsVANu. 1.1s, correspon tambe al tipus dibuixatper BARReLIF: R i tambe totes les formes de I' Herbari CAVANILLEScompreses en el plec que dull I ' etiqueta del propi antor , referint I'especiea la localitat dell (cone.,: Comes de Pallas.

L'Ilny 1783, Poi RRFF Crei In seva Siderilis lnmenlosa (. 11em. Acad.Ile' Sc. de 7oulon : e, ser I, vol. 3, p. 328), assimilada per BEN]HAM, enLahialarum genera el species , p. 580, a la S. hirsttta L . ( 1832-36 ), i aixiuulteix en el vol. Nil del Prodrontus de ne CASnoLLE, p. 444 ( 1848).Havent examinat Poecue: r, coin is sabut, I'Herhari SALVADOR, deixinotes ntauuscrites en les etignetes , i nna .Siderilis de Montjnic, que ence-ra figura ca (lit Iierhari , porta el nom de S. lonzenlosa , escrit per Poe-cci r . Per altra Banda , Run AN! (Flora pt'renctea , I, p. 454) que exantinia Madrid I'l lerbari de Poi r,Rr: r, veie com In Inateixa especie tantost erarr'ferida it la S. hirsn/a com a la S. /oniCA/Osui, i cren tanlhe, coil BEN-IIIcu creii , despres ('aquestes comprovacions ii'exemplars autentics,en la identitat de les dues preteses especies.

I:n 18541, WILLKn .M.M, en sa nlonografia Die Arlen der Section Eusi-dcri/ is (llolanische Zei/un . 1859, p. 284 ), descrin quatre Varietats de laSid. ltit:: ulu. Les segiients : ru/ruris Willk., hracleo.. a Willk., chantae-drnfo lia Beuth . i /ontenlosa \Vilik. I)'aquestes quatre varietats cal supri-

3(l iNSTITUCIS CATALANA WHIST6RIA NATURAL

mir la ciramaedrpfoli(1 ( que no es de BENT - HAM, car BI-.NTHA .M I'ano-

ntena var. °'/ahrior , sin) del propi Wn . i KoaM), se ,-ons Item demostrat

en aquest ntateix Butlicti 1 I): i Ia var. lomenloccc Willk. (non S . l omenlo-

sa Puurr .), que cal referir a unit var. de Ili S. ccordioides , segons BRi-

czut:r ( Les Lahrces des .41pes marllime.<, p. 343; 1 + 95). Queden doncs, el

tipus (var . t'ulraris Willk.) i Ia v:+ r. hracleoca , diversa o per les hracties

nif's altos que els calzes o at tneuy; iguals it ells». La localitat classicad'aquesta darrera varietat be es pot dir que no existeix, perque citant

Barcelona , Clilva i Miranda de Duero, WI . I.KOSM until la Ia Neva pro-pia vanetat , car Cs gairehe imposible, pel que sahem del gi^nere, que

visqui una inateixa forma tie la Siderilis llirsula en trey localitats tantapartades . I, si no Unul ' la aixi WLu .KO.MM la var. hracleosa, at ntenys

li treu tota precisi() , puix haura de compendre totes les formes del tipus

les bracties de les quills arribin a tenir I'alcada dots calzes o l'ultrapassin.

En la mateixa monografia citada , WILL KOMU descriu la SiderilicLadrecii del; Pireneus orientals, de Vall d'Eyae, Banyuls, Coll-Iliure,que situa entre lei S. hir;ula i S. sco . livides La S. Fndresii, segonsWI1J.Ko "'A es plaata verda i sub-hirsuta , de fulles lanceolades it oblon-gues , antb grosses dents del mig en atnunt i cuneiforntes a la base , macrowades ; calzes in is gran ; qu ^ el; d ± la S. hir.-uht . itentbranosos i una micainflats a to fi, antb les dents recorbades , sentblantment a les de la S. scor-dioides ; la corolla es groga, amb taques livides on mig dels Ilavis . Aques-ta Sid . Endresii podria pend-e ' s per tin hibrid entre les S . hy'<sopifo/ia i.S. hirsula , per no lenir of calze carucler; par/icu / ars, segons WII.LKO.MM

Ell el Bullelin do la Sorielc Bolctrrigcre de France , en 1.,175, publicaGAO hell els resultats d'una herboritzacici a I'estany de Leucata, propde Narbona , i duna it coneixer lines observacions de TIMIiAI .- LAORAVEreferents a la Siderili. hirsula. Segons TI.HU.aI, i d'acord anib el parerque altres botimics li connnticaren , fins aleshores havien estat confuses,sota la dell oniinaciu unica de S. hirsrrla , varie s especies , i particularutenthi S. ltirsula del litoral , i to de terres endins , que Pot - Rit.r havia no-nienat S. lomenlusa . TI:HIAI. crew tantbe , hen erradarnent per cert, quecal afegir a is anteriors , encara , la S. l.irvanil/esii Lag., i que totesplegades podrien entrar en el tipus linneii . I, proposa , finalntent, tie Iaplaata del litoral s ' anonteni S . /illoraIi

Es cosa evident quo la forma de I'interior , de la S . hir:vrla L., la queCs general it Castelta , Arm,(') i Catalunva , i quo creie • nt tipica, segonsahau' hens expressat , no Cs la tuateixa qne vin on la proximitat del Iitoralal nord de Crdalun'\-a . Per altra Banda , qui cone gui una mica la florad'aquesta regici catalana de les Alberes i terres vcYnes, es donara compte

(1) Cf. FONT Quek. En recerca de les Sideritis chamaedryfolin i S. leucantha de Cavil-nitles (1920).

INSrII LCiO t.AFALANA O' HIStORIA NAILRAL 31

de Ia gran variabilitat del tipus Iinnea (sense lato ) Sidcritis hirsula, i

oootara la presencia dun seguit tie forme., que entree dins una nova con-

cepciu c;necifica i qne esdeveueii nnis vei des, nx nys peludes, tie fulles

grans, coolies mes grosos anth les dents recorbades i terminades per nna

aresta nles Ilarga, etc.

L'existFucia d'aquestes tormes ha ocasionat la creaciti de la Sidcritis

Endrc.sii de WILLKO.MM, i de la S. lilloralis de TIMBAL-LA(,RAVF, tie 1111i'

bent parlat, i it mes, de Its Sidcritis ruseinoncnsi,; i Gouanii Timbal-Lagr.

(1412), S. aculeala Uuh. (sub l-racaste,ra, 1417), S. calalaunica Sen et

Pan, i S. Augustinii Sen et Pan (lull). En conjunt set especies facils de

distingir del tipus, segous sembla, de la S. hir^;ula, pet caracter de tenir

its curl `Ie, totes Brogues i no bicolors cone les d'aquella. Hens aquf an

camp hen digit de Its observacions dels hotanics. r.Caldrfl despres tie

coneixer els tipns tie Waa.i KUNN i Ti»aAi. I,A(iRAVI' rtunir totes set Sideriti:

en na cola especte? ^.Caldra subordinarles totes, coin varietats, a Ia

S. Icirsula L.? rSera millor nnantenir per III conjunt, si no una especit,

nun subespecie? Si no.-;t e judici no pees d'aventurat gosarenn dir que

t,1tes set son especi%icament iguals; que caldra estudiar si dins aquestes

Sidcritis ens ahsolrrlamcnt constant el color groc en el Ilavi superior de la

corolla, per a decidir sobre la conistitucii, d'nn grup que les comrrengui

totes, que hauria de door el none de S. Endres ii Willk (1459). Aquest es el

crittri de GAMIeR (I--/ore des I'z'r ,,t5es orientates, p. 3-4H) pet que fa refe-

rencia a I'especie de WILLKO.i i i ales S. ruscinonensis, Goaitnii i liltora-

lis de E.NRA1.-LAGICAVE.

Finalinent, caldra veure si fins i tot nostra Sidcritis Buhanii tie In

Vall del Segre, ha d'entrar en el grup tie la S. Endrecii Willk., coin varie-

tat extrema.

Mes cap at sud, el tipus .Sidcritis hirsula no es constant , tampoc.

A les serres de Garraf horn hi troba nna forma glabrescent 'de bracties I

flors grans, que es molt afi de la que proposem cool varietat nova, del

Montgo, prop de Denia. I qne descrinrem aixi:

var. nraririnta Font Quer, nova. Luteo-viridis, subintricato- ramosa,

rands eiongatis, plus Ininnsve flexnosis, parce et suhbifariam- pilosis in-

florescentia excepta; foliis giahris, petioio ciliato , rotundatis vel trunca-

tes, hasi cuneutis: hracteis calyces suhaegnantibus, supremis sterilis:

den(ihus hractearnnn caiycunique huge ^;etaceo-spinosis, corollis magnis,

Intro-albidis, at in typo Hab in nmhro,is. monte MontgO dicto, solo cal-careo, 100-3(X) tit alt., uhi d. 2 jtulii 1923, iegi.

Aguesta varietat represents al litoral be ntigjorn, le, tornies glabres-

cents i tie caizes gratis de I'Einporda i les Alberes; its de tiger mes primes

i mrs ramosa, les flors son hicolors corn en la S. lursula tipica, i la perdua

32 ISI r1Le1O CAFALA\A u'Hlsi ritiA N IUHAI

de la pilosatat es rues aensada . "hampoc es constant la varietat marilima.Podem dunar-ne les formes segiieuts o subvarietats:

snbvar. angu.. li/i,/ia , fuliis angustiorihus a typo differt. I lah. in nl0n-tibus calc., prope Castslldefels, c. I,arcinonanr.

subvar. ro/ mrla/i%olic, foliis parvis. segntentis calycinis valde recur-vatic. Hub. prope Ditoriunr. 1. Cap de Slit. Antoni dicto.

subvar pinnalifida, fnliis profunde crenatis, prope Beniteixell acel. Gkos lecta et (e loco ipsissimo!) ad Siderieidem C'avanillesii Rom-,nonLagasca, refferenda.

subvar. occilan.s, inflorescentia dense patulegue tornentosa, caulibuscanescentihus, corollis nrinoribus. Hab. in montibus Berniae, in RegnoValentino, uhi legit (irtos, junii 1923.

De Ics Serres d'Alcaraz, al Refine d- Murcia, el Recul lector delMuses de Barcelona, Sr. CIA l er cASAS. ha portat turn varietat de la Sidc-rilis ltic:.nttr molt rohnsta, amb tigss de cinquanta c sntimetres i ures, deverticil lastrss grans, brircties i cal/.es prnfundament dentats, etc., afi dela varietat nraroeeana Coss,. Agrre;ta planta foil donada per S. Endre:siifora. la.ricpivala per DruFN i I )eruI Arx en cl Hullelin tie l' .acatlemie lnler-rntlionalc tic Gceographtc ho/unique ( l'107 ). I es co ol'lss hicolors. i elscalzes amb Ies dents no recorhades, etc. no perrneten d'inclonre-la dins laS. Endrvsii. Cal donar-la com Sid. hirsula L. var. laa•icpica/a (Deg. etI)eh.) F. Q., o si el nom la.rispic ala fos considerat inaccI'pIabie. aplicata aria var. de la S hicsula, curie es air Opus d'espigots fluixos. var. Dege-nii F. Q. Aquesta planta foil descuberta per Rrvr--kcu0N a les Serres delPozo i Barrancun de Valentina it S. W. de La Sagra, i per Fn C1!AIkFCA-s\s ill Padrun de Bienservida, a Ies Serres d'Alcaraz, Seurbla propia deIes rnuntanyes de la conca mss alta del Guadalquivir.

Mss al slid, encara, it Sierra Nevada, hi ha la segiient:var. ttiralLs; laete viridis, verticillastris grandihus, bracteis calycihus

panto brevioribus, corollis majusculis lahio superiors elongato, inferiorspallide lutco, tuba corollino purpureo. Rt liqua lit in typo. Hab. in SierraNevada, supra :Ugnife ad 1M00 in. alt., solo achistoso, uhi d. 14 julii 1923leginrus, rara. "Typos in Herb. Mils. Barc.. Habitat gnogue in about Sierrade Baza (ad 101)0 tit. )et Sierra de (iador (ad IS,)') tit )uhi ( iron legit.

A Jardinet bot{Inic del Museu de Ciencies Naturals hi cultivtat des•de fa tres anys la S. hie:'/tla L. i la S. acuicata Bub., d'OIot. Aquestes(tiles Srderillc s'han hibridat. i ens ban donat nna comhinaciu encara nodescrita Snposaut gue iquesta Sid. aculcala signi no nrrs nna varietat dela S. Endresii Willk, proposaren) I'hibrid aixi:

IM STI I uCIO CA I AIANA u'HlsrbRIA N A I LRAt.

Sideritis Navasl;i, hybr. nov.

(S. Endresii WiiikXS. hirsuta L.)

33

Y t ppica F.Q.; S. Endresii Willk. var. aeuleata (Bub.) F. Q. XS.hirsu-ta L. -A Sid Endressi var., tomento copioso praecipue ad inflorescen-tiam vestita , colore tota planta virido-caesio , differt; a Sid. hirsuta , folds,bracteis, calycibusque majoribus , dentibus bractearum calycumque lon-gispinulosis , discrepat . Hab., culta , in horto hot. barcinonense, junii1923 l egi .

Tinc un veritable goig de dedicar aquest hibrid nou al savi entomo-leg P. NAVAs, membre corresponsal de la junta de Ciencies Naturals.

Barcelona 6 de gener de 1924.

Nota Bibliografica

Flora Balearica .- Herman KNOCne. Montpellier, 1921-23; quatre vo-lutes de 250 X 165 mm., de 536 pitg. i 2 cartes, S88 pag., XVI-414 pig., iXLVII (amines an,h 3 cartes, respectivament. Hem rebut el darrer volumpuhlicat, el III, d'aquest interessant Estudi fitogeogritfic sobre les illesBalears. Compren en els dos primers volunis les Ilistes de les excursionsrealitzades per I'autor a les Balears i Pitiuses, de Ics localitats citades enl'obra, de les especies cultivades, de les subespontanies, de les planterdubtoses, i de les que cal excloure d'aquelles illes. Despres el cataleg sis-tematic de Ia flora balear, totes les criptbgames incloses, seguiut a EN-oreR en el "Syllabus der Pflanzenfamilien", 6.° ed.. El vol. 111, esta de-dicat a la fitogeografia balear, dividit en tres parts, una historica (cultius,clirna, geologfu, etz ), altra dedicada a In flora (caracteristiques, origen,afinitats... de la flora balearica), i, una darrera, dedicada a les ussocia-cions vegelals, amb la bibliografia a la fi. El volum IV, compren les Iami-nes destinades a representar les formes critiques o especies noves, i lesfotografies fitogeografiques.