LA puitiAirat- DIssante, 25 d 'e maig de 1933

URALITA, S. A.

CORERIESCEL RASOSIUBERIESDESAIGUESDI P ÖSITSRE VE 5111..11,415A R R IN A DOR

Plaça Antoni López, 15

CANALETAGRAN ONDA)RENADEKORXAPA LUSAFIBROCROMFIBROMARMOL

"rl•

• . 44444

L'esceptic!sme romälltic a Catalullya

es tletre's II les Arts La tercera sessió del X1116 .. CongNsde Peu Clubs

VII

Igual al romanticisme francés, queagermanava a la nova idea estetica es-perits d'ambició i de sensibilitat dife-rents. l'escola romàntica catalana har-monitza en un rnateix to maiencónic,produccions de temperaments antitètics.Joaquim Maria Bartrina no és ras uncas isolat en la nostra lírica; altres poe-tes, com eil jovenissims, havien de...etre a la mort el tresor de les sevesSusions. La tristesa. nascuda en elpressentiment d'un traspäs prematur, Hi-ga a un pessimisme gairebé de to leo-pardiä, Ilurs composicions. Alai trobernen el camp opont a Bartrina i a Ló-pez i Oms, meleras aquest darrer noimprimís als seas treballs un escepti-cisme tan irredent com el de l'autor deAlgo, Josep Camp-Sanglés i FrancescCases i Amigó. Aquests dos poetes, pros-pugnadors de l'idealisme cristià, entu-siastes de l'ideal religiós. són, no obs-tant, romäntics sentimentals i escèptics

les ventures de la vida. Les seres inu-sions, en topar amb la crua realitat deIlurs existencies, mal ferides per unamalaltia inguarible, que pressenten ambtota la seva trägica realitat. es mu-ten en pessimisme llora poesies subjec-'tires són mostea eloqiient de la triste-m que ofegava Ilurs animes.

Josep Camp Sanglés mor el an de ju-liol del 1879, quan corneta, únicament,azint-i-dos anys. Els seus amics. alesho-:•es, editen les seres poesies, i ens fantoniixer un temperament de poeta.Camp -Sanglis, en 1878 . inseria , a "leaVeu de Montserrat", "Lo plan de Bach

de Roda": ja en aquella oportunitatmossèn Jaume Collell escrivia: "Aques-ta enérgica composició, que porta elsegell d'una inspiració vigorosa, és fruitdels primers assaigs d'un jore compa-trici nostre. del qual esperem veure al-guna cosa de bo. si Déu li torna la sa-let, bon xic trencada en la primaverade la 'vida'. Mossen Jaime Collell. tresanys despees, hacia de recordar aques-tes paraules. amb les quals presentavael jove poeta des del setmanari vigatä,en el próleg de les poesies de Camp-Sanglés. La mort havia estroncat les es-perances dels amics.

En aquest Ilibre, les composicions desubjectiu agafen relleu i ens retraten

l'anima del poeta Camp-Sanelis es-tergeix en els seus versos la trista im-pressió de la seva vida: les dolors i elsdesenzanye semblen ésser-li familiars.En "Sospirs" escriu:

"Que és trist perdre d'una voltatot lo que mis estimem!Que trist de la primaverapassar al cor de l'hivern!

Aquests versos siin nascuts en la ple-na consciencia de la sera malaltia. queIi rren la joventut i la força; mai misja no s'esperaneara ni, tampoc, cap jifa-sin no estroncaré la dissort, cada diaosés accentuada. Camp-Sanglis viu in-tensament perque sap que no traspas-sarà la trentena, perb atril) tot no esdesespera. no clama contra el sei des-ti ni contra el fat de la seva existencia;ben a i'inrevés, exposa amb aqueststersos, els quals yenen a ésser neca de gloriós renunciameat, el ,es fei-,.c de viure:

"La vida és una planuraarenosa i sensetense la sombra d'un arbre,sense el murmuri d'un riu."

Soviet, i ben segur que Camp-Sanglisro coneixia el Co del pessimista ¡talla,els seus versos recorden la desolacióIeopardiana. En "Penediment", per exem-ple. es templan a pregonar les dissortsde l'existencia. Ve a dir: Eche aquel!qui no ha passat la infantesa i no haconegut altre amor que el de la mare!Sincer, sense afectad& plasma els seasdesenganys. En aquest moment trobemencara una nova similitud amb I.eopar-di. Camp-Sanghis. com el poeta de Ra-canati, cerca la glòria, pera es yeti ¡ni -potent. i l'ambició s'esllavissa: alesho-res, únicament la mort, que pressent ala vera, l'aconherta, i si alguna regada, al'impuls instintiu dele seas not anys.experimenta una sosia imprecisa de fe-licitas, l'esperança el deixarl de seguidai -comprendrà l'impossible del sea somni.

"Passen les hores i els dies,

mor una flor i altra neix,illusions de la mera anima:per que no feu lo mateix?"

Aquesta desolació no pot pas ésserfilia de l'experiència. Camp-Sanglés ésmama jove per barer tastat els deseo-

ganYs. On cal anar a cercar, dones, elmotiu d'aquest pessimisme? La sevamalaltia sembla ésser-ne la causa pri-

mera i potser. tarnbi, una sensibilitat enextrem afinada que pot fer sospitar, en-zara, un temperament hiperestesie. "Es-guardo al raen voltant. i al m6n úni-cament veig un llit fúnebre" — diu Leo-

1

EL EBRO, EL MIÑO, EL MOROSper Romero Flores

VOLANDO SOBRE AFRICAper Ramon Torres

EXCURSION A ANDORRAper C. Lana Serreta

TANCIERper I. Bauer

SANTO DOMINGO DE SILOSlcr F. Andrada

SANABRIAper J. M. Prieto

¡ altres interessante as-fieles su-perbament ¡Ilust role oil cl darrernúmero de la tevisla meneual

"OASIS"Terres - Pobles - CostumsArt - Geogralla - Vinges

Numero, 2 pessetes - 'I 1 : nues-tro, 5 pessetes - Any. '20 ptes.MADRID: Paseo del Pool, 12

Adquirlu-lo a les LlibreriesI Quioscos de tot Espanya o a lanosta Redacció, trametent duespessetes en timbres de Correus.

bó, ¡ el pobre malalt s'hi armo& coinun ver.table näufrag de la vida:

"Si no m'aturen los braçosde la crea de Jesucrist.correré, correré semprecom si fos un mal esperit."

Corprin pensar que aquesta serie depensaménts neixen d'un jove de vint-i-un anys, i corprèn, encara n.is, en en-devinar-Shi sinceritat, Jaume Collell ba-ria dit que una de les qualitats deCamp-Sangles era la sera habitual con-centració reflexiva; això explica queen aquella edat, quan altres totjust hansentit apuntar Duro vocacions, ell ja ha-gi tingut temps de desenganyar-se'n i derenunciar-hi.

Camp-Sangles veu venir la mort iacara. En algun moment el seu casi

te un punt de semblanea amis algun delstensaments de Joaquim Maria Bartrina,En Sclus Inifiemorom, darrera de lespoesies que escrivi, hi ha aquests versos,oue recorden (oree Porque caen las ho-jas.

"Per eo avui so la falla de son brancalkaigada

que els bofaruts portaren al mar enitempestat.

¡Qui, dones, de mi planyent-se podrá[donar-me ajada

per retornar al brancat

El poeta del terme de Roda ve a direl mateix que expressä Bartrina, única-ment que el seu cant és mis impressio-nant {cerque neix de la consciencia desaber-se inoribund. Si Bendita trobauna semblança per fer veme el que sónIca illusions, Canip-Sanglis se serveixde la tnateixa imatge per fer inteHigi-ble la seva pròpia desolació. Aquestapoesia, escrita en el Hit de mort, es im-pressionant. Camp-Sanglés, en un trän-sir igual al de L'asea i Oms, no s'avé,del tot, a la trista realitat; per alzó,si l'autor de "Sol d'hivern" tan solspensa en la calma que l'espera, Camp-Sanglés encara ¿emana:

"Que Sa/un infirinorion lo pecador nos[crida

i el pobre que batega amb l'ansia de[la mort:

salut tumbe US demana ma veu del corleixida

mirau mon desconhort!

Aquesta poes:a , amarada de religiosi-tat, és un aiguabarreig de records, dedesesperances i de consols. Camp-San-eles, dominas per l'instint i per la fe,espera trotar en una altea vida la ven-tura i la felicitas que en aquest món haperseguit debacles; per aixä en aquestaseva darrera composició is on trobemla primera esperança.

La revista "Annals del Perio-dismo Català".— ha e:AA topar-fil durant aquests dies el nú-mero 13, corresponent al darrermes d'abril dele "Amada del Pe-do-atlante Català - , la notable re-vista que edita l'Associació dePeriodiales de Barcelona.

Aquest nou quadern de la pri-mera revista catalana del perio-disine fa, com lote els anteriors,un gran Mamar e la prernsa de lanostra terra, i manid els "An-nata" en el primer rengle de lespublicacions professionals deCatalunya.

El seu conlingut és !non in-teressant. Ca I 0.F:1110111a l' d'unamanera especial un notabilissimestudi sobre la personalitat deSarda ¡ Salvany, figura illustreliel periodisine calala de l'epocade la Renaixença. Aquestes degut a mossen Ernest Mateu.

La secció "Fullejant la Prem-sa", rocull alguna articles degran »Iteres per als periodistesapareguts en els principals

catalana.La "Crónica" "Noticiari"

ocupen mes d'una chiquantenapagines ¡ això sol ja vol dir queen acuestes seccione dels "An-nata" es troben regialrals totb elefels de catre periodistie ocurre-guts durant els darrers ¡tiesos,lli ha, ala( mateix, una copiosadortunenlaeiö de caire professio-nal, una rerensiö de l'actuaciödel Jurat Mixt de Prenisa, ¡ al-tres de no menys importnncia.En la part grafica; inolt copio-la lambe, figura el facsímildel adiasatge de salutació que elsperiodistes catalans trarneterenal President de. la Golee:atan(senyor Laufs Companys, a mb mo-tín del ami empresonament. con,hom pot vettre, el conjunt d'a-quest queden' deis "Annals delPeriodisme Catalä" as (l'un »die-res extraordinari. La presen-tad() Os, com de costilla, acure-dissime.

Miaus d'Assoolaclons per aPensiona d'Accidents. — Ha esta lelegit el següent Coneell

Presiden!, per la SeceiúPermanent de Socors Mutua, An-lord Vallejo; vice-president, perla Federad() de Cooperatives deCatalunya, Celesti Ventura; se-cretan per EAssollació Protec-tora de l'Ensenyança Catalana.Temäs Iduarte; raixer, per laVilla de Salut l'Aliança, ValetilfCOdereh; comptador, per la M ú -tua d'Empleats en el Comerç ¡ laIndústria, Salvador Farrarons;vocals: per la Federariö de So-delata lo Soeorsoa Mutua de Ca-lalunyn, Pare Gaillarde; perl'Associació de Treballadors déBanca i Borsa, Miguel Navarro.

Un 'libre cada dia"Fortuny"

pe. JOAQUIM CIERVO

Editada per Quaderns ¿'Art" hasortit l'edició catalana de l'assaig-critic-biogrific "Fortuny", de Joaquim Cier-so, obra en la qual la personalitat delgran pintor reusenc és estudiada ambgran fervorositat. Aquesta edició cata-¡ana va acompanyada de copiosos gra-vats i documents relacionats amb lesobres i viatges de l'artista, que contri-bueixen a completar les dades biogrä-fiques i a fer ressaltar el tret de la sin-gular personalitat de l'artista. Una ri-gorosa cronologació de les obres, faci-lita l'estudi i comparació de les distin-tes ¿poques de l'art del pintor que, mal-grat la su ya mort prematura, durantuns quants anys atragué l'atenció d'Eu-ropa entera. Ben documentada en totsels ordres, "Fortuny", de J. Ciervo, isuna obra que ve a fer un gran serveien la història de l'art modem de Ca-talunya, co el qual la prodigiosa figuradel pintor es projecta nimbada de gló-ria , com el temperament mes poderósque ha produit la no stra terra en elstemps moderns. — J. G.

MONICA rwoLeitCULTURA UNIVERSITARIA PER

A OBRERS

El proppassat dia 22 s'inauguraren allocal de la Unió d'Estudiants els cur-sets de Cultura Universitaria per aObrers, que organitza la Comissió d'O-bra Social de la F. N. E. C. La ins-cripcid ha assolit un gran exit, essentactualment un centenar les persones ma-triculades.

INSTITUT NACIONAL DE SE-GON ENSENYAMENT "SAL-

MERON"

Per als dies 28 i 29 del corrent es con-voquen tots els exàmens d'Ingrés enaquest centre a les nou del metí

El día 28, del número i al 101.El dia 29, del número 102 al final.Es recomana als aspirants que vagin

proveits de ploma estilografica.

EXCURSIO A EMPURIES I COS-TA BRAVA

Den), diumenge, tindrä llar l'excursióa Empúries i Costa Brava organitzadaper la Unió d'Estudiants. Es visitaranles importants excavacions de la histó-rica ciutat Brega, on el catedràtic de lanostra Universitat doctor Albert delCastillo donara unes interessants expli-cacions. Per tal de facilitar la inscrip-ció a aquelles persones que no essent as-sociades vulguin assistir-hi , s'admetrancomandes d'inscripció fins asan. dissab-te, al local de l'entitat erganitzadora. Ri-vadeneyra, 4, segon (plaça de Catalu-nya).

Assemblea general extraordl-naria. — El M'Urna viuda, l'Ae-ro Popular de Barcelona cele-brara assemblea general extra-ordinaria, a les deu de la nit, alseu local social. Avinguda delPortal de l'Angel, 23, prineipal,poiire!4:ai traelor deis assumptes se-g

Primer, Lectura i aprovaciú,Si procedida, de l'acta de l'As-seniblea anterior.

Segon . Lectura i aprovació, siprocedeix. de l'estat de compitesi exposició de la marxa econö-mira del club.

Tercer, Act nació aeronàutica.Quart. Renovació de la inei-

tal de la Junta directiva i elec-rió dels restants càrrecs va-emita.

Cinque. Negociacions ner a lafusta) amb l'Aerdi Club de Cala-1 ur ni ya

Sise, Precs, preguntes i pro-posicions.

L'Aseemblea de la Confedera-cid Gremial Espanyola de Ma-drid. — En l'expres (Fallir a lanit va sortir cap a Madrid el Pre-sident de la Confederaciö Gre-mial Catalana, senyor BartomeuAmigó i Farreres, el qual, jun-lanient ami) un nombre conside-rable de delegats respectius d'es-t amen t s greinials, acudirà al'Asseinblea de la ConfederadaGremial Espanyola que tindrälloc els dies 27 al 30 d'aquestmes, per tal de les con-Misiona que la Confederad()Gremial Catalana aprovä da r-ver:1'1mM i per prender part enles deliberacions de l'esmentallaAsseinblea.

L'organització per la pau. —Ha estat sollicitat de l'Ajunta-ment de Barcelona el correspo-nent peralte per a instal-lar uneslaules en els llocs mes cèntricde la Mitin, per tal d'invitar Pi3;ciuladáns a sigilar els bullIclins011 els quals es demana al Go-vern de la República el reconei-xement, del dret que correspoial poble que la guerra pugui es-:ser plebiscitada.

La data fixada per a aquestdin de propaganda — precursorde la Festa de la Patt — es ladel 9 de juny

Com sigui que les diles taulesseran presidides per senyoretes,

7!

en honor d'aquestes se celebraraun l'un ball la nit del maleta dioen un local cèntric de Barcelonaque s'anunciar à oportunament.

Tant, a les entitals de (utamena com als particulars quevillguln cooperar a Forganitza-rió, se'ls facilitaran detalle alea oficines, carrer de Portafer-ríase, 7 i 9, primer, tole els dies ,de set a vuit del vespre.

EIa propietaria de Valldoreig.— La ponencia organitzadorala Cooperativa de Valldoreig pre-ga a lote ele adherits i simpatit-zants que curein Ilur inseripcióa les oficines provisionals e:ta-blertes al carrer del Consai! deCent, 262, principal, i Pelapo.1, principal, abano del dia 5 dejuny vinent.

Assemblea de dependents denotarles. — Detnù, diumenge,les dotze del inigdia, es reunila

Lleida, al local del CeralcMereantil, una assemblea de de-pendents empleats en notarlesd'a q uelles comarques per a Ulu-lar deis següents assunipics:

Primer. — Convernie nek de lacreació d'una EederanIi5 d'Asse-eiacions professionals d'empleatsde notarles, en la qual hilarand'ingressar totes les legal-inent constiluides a Espanya.

Segon. — Prendre aanitis re-ferente a determinada lastanc:aque el proppassat temed, les as-sociacions professionalapinte de Notaria de tat Espa-nya presentaren al mini a tre deJusticia demanant que boa crea:.el Cos ¿'Auxiliare en No t aria ¡seva anexa Mutualilaa

Donada la import ti ..la deleasssuinptes a tractor, reatilatorganitzadora de lade (Asso-ciad() de Dependents empleatsen Notaria, Collegi i Arxins No-larials), prega a tols com_panys de Lleida i la seaa ro-marea, que no deixin d'assis-tir-hi.

La venda de pelx en ¿lumen-ge. — El Centre de Deaendentsde Badalona, que oporturiatnentcavia al senyor gestor de Tre-ball de la Generalitat de Cataba-

'ist ama d¡agust el projectenya tina !letra notificant - li Mi-

serde pelandra la venda de peix enditudienge. Veient que les euloriatata semblen decidides a poaar-ho en practica, espera que da-vant les unanimes proteetastot Catalunya, 1 en lié de ti , railsocial que lote desitgena tio esposara en vigor un acord que,de fet, no beneficiara ningú iperjudicara atolles pri-vant-les d'una millora que !anteesforços ha costat a la classetreballadora, cona es el decausdominical.

La nova Junta de l'Assoclac16de la Premsa. — Aquestaeiaciú, en junta general celebra-da el dia de mitre últlin, pro-cedi a la renovacid reglamenta-ria de la Directiva, la qual vaquedar conatituida de la mane-ra següent:

President, Jaan Burgaila ivice-president primer, Josep

Palou i Liari; vice-president se-gola Julia Clapera i Roca; tres ) -nen, Manuel Rodriguez Codolalcensor, Pere Lisbona Alonso; se-cretad, Lluís Ferrer Eguizabal;vice-secretari, Agusti PiracésGarcía; vocals: Miguel de Carva-jal i Sayal!, Eduard Matos Bar-rio, Antoni del Cerro Alaban,Joan Soler ¡ Janer, Vicena Ber-nades Bitasa, Alfred flounea Ca-talina, Adria Vilalta i Vidal i 31i-quel Mhs Burillo.

Conferencia. — Avui, a les

cinc de la tarda, donara la sevaanunciada conferencia, sola eltema "Noves Orientacions Mu-tualistes" a Peal:dice social del'Agrupació Cultural Esportiva

Avinyó, 15, tercer, elsecretan i general de la Federad()de Mutualitats de Catalunya, An-toni Oliva i Oliva.

Junta general extraordinaria.— La Federad() de Sacietats deSocorsos Mulus de Catalunyacontinuara denla. a les deu del

mal f. a l'estilase del Centre Obre'.Aragonès, carrer Baix de SalaPere, 55, principal, la junta ge-neral extraordinäria que no mi-gué acabar-se el diumenge paß-

s.at, per l'hora avaneada per Utide discutir ¡ aprovar el, regla-monis de les Caixes de Marga

Invalnlesa i Materni-tat que, en virtut de la vigentLtei de alutualitals, ha d'orga-nittar.

Associacid da comptables deCatalunya. — L'Associaciú deConiptables de Catalunya comu-nica als seus associats que ce-lebrara assemblea general ordi-naria el dissable vinent, I dejuay. a les deu de la nit, al seuestatge social, Duc de la Victòria,I 5, primer.

Telegramas de protesta. — Perl'Associació Mútila d'Obligado-instes de la Cooperativa de }luidElèctric, ha estat trames al Pre-eident de la República, Presid>nl

A tres quarts d'onze s'obre la sessió,sota la presidencia del senyor %VinieraJ. Entwistle, delegat del Centre d'Escö-cia, el qual saluda, en nom del Pen Clubescocés, el Peo Club catali. i ti parau-les d'elogi per a tots els escriptors ea-talans, especialment per a Pompeu Fa-bra, grades a l'obra del qual diu quees fa ara més facil que ahms que hompugui expressar-se en catalä.

El sensor Fabra contesta dient querealment els ha emocionas el missatgeque ha Ilegit l'illustre catedrätic d'Ox-ford en lloanca del renaixement de lanostra Mengua.

M'ha citat a issi — i Ii he dedir que aquesta obra de redreeamentno ha estas feta exclusivament per mi,sinó per r eo serie de generacions de li-terats i fulolegs. te he tingut la Fortde recollir totes les orientacinns delsmeus predecessora i portar a sermeam •esta obra de fixació de la llengua.

No cal dir que nesaltres. que ten,fet aquesta obra, desitgem pise els ,S-0O250S. Inc emnrenen una ebra a0M-na, arribin. tambe. a lime el sen d'a-lecte e5C1CPS i desenvolenin en el seud'afecte la literatura d'os poble deul t ima susediar com l'escocè s.

Repetelan. dones a l'illu( see ami- lameya gratitud i la del Pen Club de Ca-talunya.

Continra ha disens sió del projerte deRevista dels Pen Clubs, i cada Centrees comnromet a subscritire's a un nom-bre eventual d'abonaments.

El senvor Toussaint. del Centre deBelgica,-diu ene, amb tot i isser infe-rior a l'establert, s encoratjador,correspen a l'editor de dir si l'acceptacom a base ser a emprendre

El senyor Balabanoff, dele gatdde Bul-garia. diu que la idea de la publicad:5d'una revista de Pcn Clubs ja fou Ilan-cada, fa cinc anys. al Congres de Vie-

na, però es posaren tot seguit dificul-tats de qui constituirla IR direcció, quiles faria i qui les escolliria.

Diu q ue la publicació en frances, an-ules i alemany no és suficient. Nosaltresvoldríem que tambe es publiques enitalià i esnanyol. ;. Per nue — pregun-ta — s'cbliden sempre les Ilerm iles ce-lares, que parlen 220 milions d'homes?Pronosa ¡r einare l'italià i l'espanvol. ifinalment din que la solució podria es-«sn- de fer dues edicions , una en Iran-ces, anglio i alemany. i m'a ane o enres. Per comeacar, podria fer-se

occideatal. Per lo reasia harpluible,/ entra t de la traducci6 es publicaria

l'os; m ina

l, Achaval. delegat de 1'Ni--sentina. pronos , una enci eesta pron del(e-litor s sobre les dificult o ts materia l .ele puhlkee i i's en diverse' Ilenefies. Desdel sea punt de visto rerlama respanvoleei set: passat oloriés i pel seu esde-ve- idor prometedor.

El senyor Johan Konine. del Certreholandes: din qüe pee a fases esnecialsened Irtieen,n iaa pdrer¿seapri-se a l'Oíicina de Sr?:

duceions per aconseguir una traducciän

Parlen encara sóbre aquest part:cu-lar altres delegats exposant nur puntde vista, i el presiden! proposa dei-

pos

- cié-a la mä (Iel Club Flamenc.El senyor Touseaint Ilegeix la pro-

El Congrés acorda encarregar alCentre Flamenc, arnb la cooperadod'un Comitè internacional, la publi-cació d'una revista PEN per tal defer coneixer per mitjà de traduccions,en 'una de les Ilengties mundial; esco-Ilides per l'autor, les obres represen-tatives de la literatura viva de lesnaeions, la llengua de les quals potésser considerada de gran expans1O.

Ben entes que aquesta revista no-rmes publicara textos essencialmentliteraria.

El senyor Toussaint diu que elsautors escolliran l'idioma en el qua!ha d'ésser publicada llar traducciA.

El senyor Segarra pregunta Si had'ésser una revista poliglota, perquetots els autors diran que la sera llen-gua es universal. Caldria concertarles llengties.

Posada a votació, es aprovada perunanimitat la proposiciä del CentreFlamenc amb les modificacions in-troduides.

Es posa tot seguit a cl.scur.siö laproposta del seny ,,r Klaus Madi,

(protesta de l'empresonament d'aa.tors alemanya).

El senyor 1 rémieux proposa de feiuna cosa global, pula que hi ha altresprotestes a fer prop d'altres governs.entre elL el cas que va exposar elSenyor

S'obre debas sobre aquesta P ro n o-siciö, en el qual intervenen els er-

es ors Quid, Klaus Mann i altres de-

legats.Després de hreu discussiA, s'aprova

el text del telegrama de protesta perla quasi unanimitat, abstenint-se eldelegas holandés, que no és partidarid'esmentar non».

El senyor Canhy, del Centre delsEE. UU. d'América, diu que ha dedeterminar-se l'orientaciú que han do

prendre els Peus Clubs suscitada pelsenyor \Ven!: les di%CUSSIOIIS d'a-quest Congrés han demost :al cena

del Consell de Ministres; a dio er-sos ministres i ex-ministres ¡ adiversos diputats, el següent te-legrama:

"Davant monstruositat pro-jecte de hiel presentat pel minis-tre de Justicia que permelria to-tal espoliaaia petit estalvi, As-sudad) Mútila ObligacionistesCooperativa }luid Electric, teni.dore sel-cents titols hipotecarle.protesta davant V. E. confiantpelandra hui gran injusticia queau nla 'neo t. a favoreix im morn I u t algrane empreses. — La Junta."

SALA RENARToinutaele, 271. • Tetaren 18217

I marteria. Mares. obres le minoreOPISSO Ilaposicie de {litem

Fins al 71 rda,6-

SALA BARCINCPintura

Hui al 31 de Mitig

1LLIBRES IIAuterate9, dama«, dquaretlise , aleo ineod 1301 asao; Muela de

gravase de barCeInda351,,,leid I %t'In, el preus I.% erSCIO-

blants aMETROPOLITANA

LLIBRERIA VELLA I 910 8 11Calma. 3 n. ilesas ne ,a Sala Sluartime..............................r

L'AcTuAirdsout.A les treballadores de la in-

dústria fabril I textil. — C.adadia Soli nies les fabriques en lesquals els patrons rebaixen o in-

tenten rebaixar els jornals de lesleixidores. .Algunes , fabriqute,allegan( une, suposades refor-mes, i altres el modernisme deisteters, obliguen a portar lesobreros un nombre excessiutelera, en perjudici de la saictHm.

Tot això tan sols és passiblegiacies a l'abatid() en que lesorgandzacions sindicals de casinostra han tingut fina ara leatreballadores del Fabril 1 "lee.,les guate, desorganitzades, lar.donat. Ilue a una explotaciö quepasea deis limite de la rad.

En el transcurs de la paseadasetinana, degut a les gealialisportades a tenne pel SindicalRegional de la Industria Fabril

Catalunya 'ha pogutésser evitada" una rebaixa queoscillave de 15 a 20 pessetes set-maneta que la rae social Eilhde Salvador Ber»ades baria pro-posat a les treballadores afilia-des al Sindical que (rebanen e;

la sucursal número 4, in:dalla-da al Poblé Nou, rebajas que ha-via eetat tela en aitres dues fa-briques de la dila raó aocial qiicuo estareu organitzades.

Per evitar que els palromfaltin a la hei i trenquin els co.e -tunde de la Indústria, cal erga-nitració. El Sindicat Regional d.la Indústria Fabril ¡ Textil dlCatalunya posa éls gens local,Portaferrissa, 19, ent resol,

155 ¡Poble Nou, a dispe-ski() dels obrera i obreros de laindústria. tots els dies feineia..de dos cuarta de set a dos quarlsde non del vespre.-..

per J. M. Miguel i Vergéspardi, quan les seres esperances es bes-cativien en desillusions. Camp-Sanglis,en "Mes Ilagrimes", darant la presen-cia de la triste, realitat, escriurä:

"També so arribat al vesprei és mon tel de color rolgi la terna em sembla negracom una caixa de mort."

Aquesta similitat de pensament neix,ben segur, d'una coincidencia tempera-mental. Gamp-Sanglis ha passat de lainfantesa a l'hivern d, la vida: dl asa-teix, en constatar-ho, escampa la tristaimpressió del moment:

"Jo del primer raig de l'albame n'ani al cor de la nit."

Aleshores es &asa compte que la se-va joventut és una mentida, perquè sino te ni un cabell blanc ni una arrugaal frota, en canvi ha anat apilonant des-enganys que han encaminas la sera áni-ma pel cand del pessimisrne o, si mes no,de la malenconia. Mossèn Jaunie Co-hell, en assenyalar aquestes caracteris-tiques a la linca de Camp Sanglis, lesexplica amb aquestes paraules: "...amalgrat de les desillusions que tan pri-merenques arriben avui al cor .Iels jo-ves, per oprimir-lo a cada instala ambla grollera mossegada del brutal post-tivisme".

No coneixem la vida de Camp-San-eles la sera tnort prematura i la mi-grada producció del malaguanyat poe-ta, en total divuit composicions, han fetcaure en l'oblit aquell nom que els pro-loguistes de les seres poesies assenyala-va com l'esperança mis fecunda d'aguamoment; peró el to subjectiu dels seusversos ens encamina cap a la veritat , iens fa endevinar petits episodis que hande teixir la sera desventura.

L'amor, ideal de la joventut, semblahaver contribuit al seu pessimisme. Enuna poesia intima ens diu, no pas elgoig i la ventura d'aquest sentiment, si'rió la dolor i la tristesa. La glória, queconfessa haver experimentat, i una nocorrespondencia de la penosa estimada.donen a comprendre un nou mufla dedesuncís. Aleshores el Poeta es pregun-tarà :

Per que han ¿'éster mis dures les[espines

quan més bella es la flor?"

Aquesta ansia de Ventura. que cerca-ra debades, jara néixer en ell una tris-la commiseració pel qui sofreix, i, tum-bé. en algun moment, una crua ironiapel qui crea ésser feliç i roman con-fiat a la seva protecció. La joia delmoment no es més que un augurifatals tragèdies. Alai, en la balada"Lo Cobart", ens diu:

"Balleu, pastors,que avui és festa;ja plorareu demi,que hi haurà guerra.

Mireu els airnadors,gentils donzelles:potser demä al maticauran a terra,obert lo pit i als ullsla son eterna.

Aquesta sembla ésser la veritatla seva vida. No pot reposar porqué lesespines que hi ha en el seu cana l'en pri-vin, l, sempre aisd. en formes d'expres-si) metafóriques, ara patint set i col-pint inútilment les roques que troba enl'irid desert de la seva existencia, des-pees fugint del sol que l'extenua i de lafatiga que no Pot vencer, ens idéala ideade la sera malaventura. Unicament la fereligiosa sembla ésser un consol de de-

Venda de PinturaANTIGA 1 MODERNA

:6444**

AVUI inauguració d'una exposició impor-tantissima, amb obres de grano mestresi firmes catalanes. -- Preus de liquidació

DESCOMPTES ALS COMPRADORSPER LOTS

SALA PARÉS Petritxol, 5

n--4•411

La Vida Corporativa

tacillació. No cal que ens declarem,ara, partidaris d'una o altra orienta.

perä els Centres cal que testa-diin, per la qual cosa el Secretariatgeneral podria procedir .a reatan?I oportuna enquesta.

S'aprova aquesta suggerincia.La senyora Wadia, delegada del

Centre de l'India. saluda en nom da.quell Centre el Pen Club de Lataiti,nya i els congressistes i adreea igual.ment unasalutació de l'Orient acident. Pronuncia un brillant dlscuriper la unió de les reces, i deinanaCongrés que envii a l'Orient una Co-rn:ssió atad) l'encirree d'establirenllae entre la intellectualitat occi-dental i l'oriental encaminas a quéaquestes civilitzacions comencin a ea.neixer-se i a cornprendre's.

Finalment, a proposta de la Pres..ciencia de la Mesa, i despres dunaintervenció del senyor Créruieux,Congres acorda proposar al senyWells que continui encara corn a pee,sident del Consté Executiu, el qua lquedara compost cont l'anterior.

El sena or d'Achäval, en nom ¡alCongrés, adreça paraules de simpa-tía, d'agraiment per al Peo Club deCatalunya, organitzador del CosiereisFa un eL„,i de Barcelona, que la con-sidera com la ciutat del món Ilati demés gran esdevenidor, i agracia la.mistas i bon acolliment que se'ls hacrsnemat arrea de Catalunya.

El senyor 3egarra graeix les ama-bles frases pronuciades pel senyod'Achaval, i diu que tots els catalaniesta,/ sempre al servei de les cenesde l'esperit.

Seguidament es don mi oer acabasdes les sessions del XIII CongresInternacional de Pen Clubs.

EXPOSICIONS D'ART

SALA BUSQUETSLLU/S MURIERA

• 511115 . 13 oa GRACIA imitm

Inaupurarld avul

SYRAOIPUTACIO 282

VALER1 CORBEROPintores i reallteacione deneatlyes

t'iris al mi an maat

SALA GASPARCOMERLE Os CV«, sao

entre nonius a• Cataffinv, 14,inws,Venda d'una collece16 particular dl pi>

tunee d'autors catalanaInauaurarld Ju li

RAMBLA DE CATALUNYA, 29PLAC1D GILABERT