Almenys cinc robatorisen dues setmanes en pisosal sector de la plaça deles Rodes a Banyoles10

Rescaten un jove de 14 anysa Sant Feliu de Guíxols quees fa mal en tirar-se al mardes de les roques14

A més a DdG

PORTA FERRADA

Els Agents Rurals recullen proves a la zona cremada per esclarir lacausa de l’incendi, que es va propagar des de quatre focus separats3 i 4

RICKY MARTIN ES POSA EL GUÍXOLS ARENA A LA BUTXACA. El cantant porto-riqueny Ricky Martin va tancar el festival de laPorta Ferrada al més pur estil de Las Vegas. Amb cançons tan conegudes com María, She Bangs o Livin’ la vida loca, Martin va fer ballar durant tot el recital unpúblic que es va mostrar entregat des del primer moment i que va gaudir de l’espectacularitat d’un artista plenament consolidat.

31

Cárcel: «Quivulgui fitxarPortu s’hauràd’acostar ala clàusula»

EsportsDdG

Es preveu recol·lectar 77.500 tones de poma. ANIOL RESCLOSA

AGRICULTURA

La collita de pomesserà lleugeramentinferior a l’any passat

ELS PRODUCTORS NO HAN PATIT PEDREGADES NIGELADES IMPORTANTS DURANT LA TEMPORADA4

6

PÀGINES 26 A 28

La investigació del foc delcap de Creus estudia sil’origen va ser intencionat

TEL � 972 20 20 66 | FAX 972 20 20 05 | A/E diaridegirona@ddg.cat | ADREÇA PASSEIG GENERAL MENDOZA, 2 . 17002. GIRONA | DIRECTOR JORDI XARGAYÓ | NÚMERO 24.468

Dimarts21 D’AGOST DE 20181,20 €

PREU FUNDAT EL 1889Aquest diari utilitza paper reciclat en un 80,5%

www.diaridegirona.cat

PRESUMEIX DE BOSSAAconsegueix aquestes exclusives bosses delsmonuments i racons de la ciutat de Girona

LLORET Dos detinguts per robar a un homei atacar-lo amb una ampolla al cap 13

PORTAALIMENTSTransporta els teus aliments còmodament,i a més aconsegueix una bossa tèrmica

L’Ajuntament de Roses i l’Associació Ca-talana de Municipis volen que s’elabori unpla d’actuació global per acabar amb laproblemàtica. 12

El nouprotocolenfronta elscaçadors i elsAgents Rurals

DES DE L’INCIDENT D’ASPA, ELSAGENTS DEL COS PORTEN ARMA,ARMILLA ANTIBALES I SEGUEIXENNOVES MESURES DE PREVENCIÓ

4

7

Roses reclamaun canvi en la lleiper acabar ambel top manta

jamargant - 21/08/2018 08:49 - 79.147.189.105

Edició de GironaDIMARTS · 21 d’agost del 2018. Any XLIII. Núm. 14735 - AVUI / Any XL. Núm. 13605 - EL PUNT

1,20€

1090

04-1

1917

82Q

1177

11-1

1893

52T

MORT · Un home entra al critd’“Al·là” i s’abraona sobre una agentamb un ganivet, però és abatut

Els Mossos,objectiuterroristaGIHADISME · La policiainvestiga com a atemptat l’ataccontra la comissaria de Cornellà

NACIONAL P6,7

Un agent rural amb el gos ensinistrat que ahir va pentinar la zona cremada ■ ACN

NACIONAL P14

Un gos ensinistratrastreja el focus, i laprincipal hipòtesi ésque va ser provocat

Buscantl’origendel focde Roses

El Porta Ferrada triplicael públic en quatre anysEn aquesta edició s’han venut 41.000entrades, un nou rècord d’assistència

Cultura P36

L’Associació Catalana de Municipisreclama un pla d’acció per fer-hi front

Societat P24

Mindan i Saldoni, ahir en roda de premsa ■ ACN

Més de 400 mantersa Roses a l’estiu

Espais lliures de fuma les platges de Lloret

Turisme P29

La recomanació de no fumar afecta un40% de les zones de bany del municipi

AGRICULTURA P18,19

La producció de Poma deGirona serà de 77.540 tones is’aposta per la sostenibilitat Treballadors recollint pomes ■ J. SABATER

La collita dela poma, un2% inferior

NACIONAL P11

La fiscal del’Estatequiparapenjar llaçosamb treure’lsDiu que són mostresde llibertat d’expressió

El Consorci de les ViesVerdes de Girona estàduent a terme els treballsd’habilitació de dos siste-mes a la Ruta del Ferro idel Carbó, entre Ripoll iSant Joan de les Abades-ses, per fer-la accessible ales persones amb ceguesao amb un nivell de visióbaix. En concret, hi estàfent instal·lar un sòcol-gu-ia perquè aquest col·lectiude persones pugui recór-rer aquesta ruta amb bas-tó, i, a més, hi fa col·locarsenyalització vertical ambinformació en braille.Aquest organisme, que de-pèn de la Diputació de Gi-rona, també ha desenvolu-pat l’aplicació per als invi-dents Vies GI accessibleamb informació sobre laruta, la història de les viesverdes i el patrimoni natu-ral i cultural de l’entorn.

Aquest projecte de ru-tes inclusives és pioner ales comarques gironines iés cofinançat al 50% pelsplans de foment territorialdel turisme de la Generali-tat de Catalunya. L’ade-quació de la Ruta del Ferroi del Carbó és la segona quedesenvolupa el Consorcide les Vies Verdes. La pri-mera ruta, estrenada re-centment, és la del ParcTecnològic de Girona, un

tram d’1,3 quilòmetres derecorregut que ha estat laprova pilot per al desenvo-lupament de més rutes in-clusives.

Aquest projecte s’estàdesenvolupant conjun-tament amb empresesespecialitzades en accessi-bilitat visual. Està previstreforçar-lo amb senya-lització per a tots els usua-ris, especialment els ciclis-tes. Se’ls avisarà queaquest tram és compartitamb persones amb cadi-res de rodes i persones ce-gues.

La Ruta del Ferro i delCarbó uneix l’espai de CanGuetes de Ripoll –l’accés ala vila per la ronda Masd’en Bosch– amb l’antigaestació ferroviària de SantJoan de les Abadesses iamb la minera de Toralles(Ogassa). El seu nom fa re-ferència al passat minerde la zona, on hi havia mol-tes mines de carbó que estraslladava amb tren fins aBarcelona. ■

Adapten la Rutadel Ferro per apersones cegues

Jordi CasasRIPOLL

a Hi haurà un sòcol-guia per fer el recorregut amb bastó iinformació en braille a El Consorci de les Vies Verdesdesenvolupa el projecte amb empreses especialitzades

15quilòmetres separen els dosextrems d’aquest antic traçatferroviari de la comarca delRipollès.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La xifra

El sector de Can Guetes de Ripoll és un dels extrems de la Ruta del Ferro i del Carbó ■ J.C.

RIPOLLÈS | Comarques Gironines | 25EL PUNT AVUIDIMARTS, 21 D’AGOST DEL 2018

1181

01-1

1918

05Q

L’Agència de Desenvolu-pament del Ripollès parti-cipa en el projecte Quetur,de l’Associació Ruta Euro-pea del Formatge ha posaten marxa. Es tracta d’unprojecte estratègic que téper objectiu impulsar la in-novació i la capacitació tu-

rística del sector format-ger. Cal recordar que al Ri-pollès hi ha moltes format-geries artesanes. L’Agèn-cia de Desenvolupamentdel Ripollès és membre be-neficiari del grup operatiud’aquesta associació, quetreballa per al desenvolu-pament del sector format-ger, sobretot dels produc-tes de proximitat. ■

RedaccióRIPOLL

Impuls europeu alformatge del Ripollès

DdG RIPOLL

■El Consorci de Vies Verdes deGirona està treballant en l’adap-tació per a persones cegues oamb baixa visió del tram de laruta del Ferro i el Carbó que

uneix Ripoll i Sant Joan de lesAbadesses. El recorregut comp-tarà amb un sòcol guia per se-guir la ruta amb el bastó i sen-yalització vertical amb informa-ció en sistema braille. S’estimaque les obres d’adequació esta-ran enllestides abans del mesde setembre.

A més, s’ha desenvolupat unaaplicació accessible, anomena-da Vies GI accessible, amb in-formació molt completa sobrela ruta, la història de les vies ver-des i el patrimoni cultural i na-tural de l’entorn, que afegirà va-lor al tram.

El desenvolupament del pro-jecte s’està fent amb empresesespecialitzades en accessibilitatvisual i es reforçarà la senyalit-zació per a tots els usuaris, es-pecialment els ciclistes, per avi-sar que el tram és compartitamb persones amb cadires derodes i persones cegues.

DdG GIRONA

■El programa d’inserció laboral del’Obra Social La Caixa, Incorpora,ha format persones en situacióde vulnerabilitat a Girona des del, amb un alt nivell d’inserció

posterior. El de les personesque fan accions formatives de po-tenciació del talent, apoderament ienfortiment de les actituds i les ap-tituds aconsegueixen una feina.

L’Obra Social La Caixa ha desple-gat a Girona Punts de FormacióIncorpora ( a tot Espanya), ges-tionats per entitats socials especia-litzades en l’atenció a col·lectius enrisc d’exclusió, com ara personesamb discapacitat, aturats de llargadurada, joves amb dificultats peraccedir a una feina, exreclusos, víc-times de violència masclista i immi-grants, entre d’altres. Els Punts deFormació Incorpora han desenvo-lupat fins avui cursos, ques’adapten a les necessitats de lesempreses de cada ter ritori i se cen-tren en els perfils més demanatspels empresaris locals. Les accionsformatives, enfocades a cobriraquestes necessitats específiques,inclouen l’aprenentatge de compe-tències tècniques, competènciestransversals, a més de pràctiques nolaborals en empreses, que són unrecurs perquè els empresaris de-senvolupin la seva responsabilitatsocial. En el cas de les competènciestransversals, es pretén apoderar lapersona en aspectes que són clauen la cerca i el manteniment del llocde treball (gestió del temps, respon-sabilitat, gestió emocional, autoco-neixement, etc.). Per això, és cabdalla figura del formador Incorpora(n’hi ha a tot Espa nya, princi-palment pedagogs, psicòlegs i edu-cadors socials), que ajuda a poten-ciar els talents dels participants.

Creixement de la insercióFins avui, les formacions d’Incor-

pora han rebut la col·laboració de empreses locals, que han aco-llit els participants per posar enpràctica les seves noves habilitats,en sectors com l’hostaleria i la res-tauració, l’atenció al públic, la lo-gística, la neteja o la jardineria.

Des de començaments d’any, elprograma Incorpora de La Caixaha facilitat . llocs de treball apersones en situació o risc d’exclu-sió social a tot Espanya, un més que en el mateix període del’any passat.

Jaume Giró, director general dela Fundació Bancària La  Caixa,destaca sobre el programa, iniciatel : «A Incorpora treballem permillorar la vida de les persones ensituació de vulnerabilitat a travésde la seva inserció en el mercat la-boral. Per això, dissenyem itinera-ris personalitzats que permetendesenvolupar les habilitats tècni-ques de les persones, i, al mateixtemps, gràcies als formadors, lesajudem a descobrir el seu propi po-tencial perquè tornin a creure enles seves capacitats».

Incorpora ofereix a les empresesun servei gratuït d’assessorament iacompanyament en accions deresponsabilitat social corporativa,en aquest cas centrades en la inte-gració laboral de persones en situa-ció de vulnerabilitat. Durant els pri-mers sis mesos de l’any, han col·la-borat amb Incorpora . empre-ses. El treball en xarxa entre el sec-tor empresarial i el social és possi-ble gràcies a entitats, que sónles encarregades de desenvoluparel projecte a tot el territori a travésde tècnics d’inserció laboral.

Després de l’èxit obtingut a Es-panya, el programa s’ha imple-mentat també a Hongria, Polònia,Tunísia i, des d’aquest any, a Por-tugal.

El programaIncorporaassoleix un58% d’inserciólaboral

El projecte de l’ObraSocial La Caixa haformat 979 personesen risc d’exclusió socialdes del 2015 a GironaEs tracta d’un plaque enforteix lescompetènciespersonals i laborals

Programa de formació Incorporaen restauració. CAIXABANK

MIQUEL SPA PUIGCERDÀ

■L’aprovació per part de la Gene-ralitat del nou decret de venda dellet crua de vaca que permet a lesexplotacions oferir legalment la lletcrua no ha generat l’interès dels ra-maders de la Cerdanya. Si bé elsresponsables de les explotacionsestan informats de la nova possi-bilitat comercial, ara per ara caps’hi ha interessat demanant elspermisos al Departament d’Agri-cultura.

A la Cerdanya, diverses grangesho podrien fer amb algunes modi-ficacions de les seves instal·lacionsi adequant-se a la nova normativa.Fonts del sector han apuntat quees tracta d’unes cinc explotacionsque ja tenen la infraestructura

d’aprofitament de la llet per a l’elaboració de productes agroali-mentaris i que amb poques inter-vencions podrien afegir la vendade llet crua a la seva línia de negoci.El decret estableix els requisits pera la producció, la manipulació, lavenda i l’envasat, el transport, l’eti-quetatge i la informació al consu-midor que han de seguir les gran-ges així com les obligacions pel quefa als controls sanitaris i la netejade les instal·lacions que s’hi desti-nin.

Actualment, tan sols la granja dela Torre d’Estoll comercialitza lallet pasteuritzada a granel a travésd’un expenedor en un supermer-cat de Puigcerdà. De moment,però, tampoc no la ven crua. Així,la venda de llet crua no és entre lesprioritats de les granges per bé quehistòricament algunes n’han ofertal seu entorn personal. De la ma-teixa manera que passa amb elsous, hi ha granges que donen llet aveïns, amics i parents que en volen.

Els ramaders de laCerdanya no aposten demoment per la llet cruaLes explotacions quepodrien acollir-se a la novanormativa no han demanatels permisos a Agricultura

La ruta del Ferro i el Carbós’adapta per a personesamb discapacitat visual

Comarques

Diari de GironaDIMARTS, 21 D’AGOST DE 20188

Una persona amb bastó caminaamb el sòcol guia. AJUNTAMENT DE

RIPOLL

El tram que uneix Ripoll iSant Joan de les Abadessescomptarà amb sòcol guiai senyalització en braille

jamargant - 21/08/2018 08:49 - 79.147.189.105

Comarques

Diari de Girona DIMARTS, 21 D’AGOST DE 2018 11

XAVIER VALERI SANTA PAU

■ L’Ajuntament de Santa Pau haaprovat en un ple extraordinari fer

una modificació en el pressupostper poder comprar la finca de CanTorra per fer-hi un centre de ser-

veis per a la gent gran. L’aprovacióva ser feta amb els vots a favor delsdos grups de l’Ajuntament: ERC iCiU. Es tracta d’un immoble queestà enganxat a l’antic hospitalSant Roc, de propietat municipal.El fet de disposar de la finca deCan Torra permetrà que l’Ajunta-ment de Santa Pau pugui comple-tar la propietat d’un gran edificide pàtina antiga.

Per tal d’iniciar l’expedient decompra, l’Ajuntament va aprovarla creació d’una consignació pera inversió en el pressupost del per un valor de . eu-ros. La previsió és que els tràmitsde la compravenda culminin elmes vinent.

L’alcalde, Pep Companys(ERC), va explicar que havienconsultat la Generalitat i la Dipu-tació de Girona per comprovar siper fer l’adquisició directa de l’im-moble, l’Ajuntament havia de feruna operació financera amb unbanc o si sobre la base de compliren l’àmbit pressupostari, podiafer servir el romanent de tresore-ria.

El resultat de les consultes, se-

gons l’alcalde, és que poden ferservir el romanent de tresoreria.També va explicar que han dema-nat autorització per fer la compraal Departament de Governacióde la Generalitat i va avançar quela previsió de l’Ajuntament és lad’obtenir l’autorització.

Companys va exposar els mo-tius de la compra de la finca. Vaapuntar que l’Ajuntament ja té enpropietat l’edifici de l’hospital deSant Roc, el qual, segons ell, «noacaba de resoldre les necessitatsdel municipi». Ara fa les funcionsde casal per als joves i de clubd’escacs.

Va considerar que amb l’adqui-sició de la finca del costat (CanTor ra) es poden ajuntar les duesfinques, les quals de fet formenuna sola estructura. El resultat dela unió de les dues finques, se-gons Companys, «dona un equi-pament molt millor amb espais

molt amplis». Companys va plantejar que ex-

posaran les utilitats a les entitatsdel poble per tal de consensuarl’ús de l’edifici. Això no obstant,va concretar que la intenció del’Ajuntament és fer-hi un centrede serveis per a la gent gran. Va ex-posar que la part baixa de CanTor ra seria ideal per fer la funcióde centre de dia.

A més va parlar d’un camp si-tuat a l’entrada de Can Torra i vaexposar la intenció de demanar-ne la cessió a la propietat. Segonsell, la idea és afegir el camp al’equipament o fer-lo servird’aparcament. Va explicar quefeia molt de temps que volien ferla compra però l’oportunitat noels va sortir fins fa pocs dies.

L’oposició, d’acordLa portaveu de l’oposició, EstherBadosa (CiU), va explicar que,sense que els haguessin dit res,s’havien adonat de les intencionsde l’equip de govern quan en unple anterior va demanar una sub-venció per a la millora de l’edificide Sant Roc. Badosa va recordarque el seu grup ja havia demanatla compra de Can Torra. Va dir:«Tant per la nostra banda com perla vostra, les idees conflueixenallà mateix» i va indicar que no te-nien res a dir i que votarien a favordel canvi en el pressupost.

Santa Pau fa elsdarrers tràmitsper a la comprade la fincade Can Torra Han fet un ple extraordinari per modificarel pressupost en uns 265.000 euros La voluntat de l’Ajuntament és fer-hi en unfutur un centre de serveis per a la gent gran

A la l’esquerra es pot veurel’edifici de l’hospital de Sant Rocamb l’escut del club d’escacs a lafaçana i amb una paret deseparació hi ha l’edifici de CanTorra. La compra suposarà launió de les dues finques en unasola i la consecució d’un granedifici públic.A la dreta la llinda de Can Torra.

La matinada del dilluns passat una conductora va perdre el control del vehi-cle a la pujada del carrer Port Bou d’Olot, poc abans de la cruïlla en direcció al’escola Biseroques. Perdut el control, el cotxe va impactar contra l’aparadord’una mútua d’assegurances. L’impacte va fer saltar les alarmes de l’establi-ment de manera que els vehicles de la Policia Municipal van anar al lloc delsfets. Van fer els controls d’alcoholèmia i drogues a la conductora i van donarnegatiu.

Accident a Olot Un cotxe entra en una mútua

X.V.

DdG SANT JAUME DE LLIERCA

■L’Ajuntament de Sant Jaume deLlierca ha hagut de tallar el sub-ministrament d’aigua potable du-rant la nit. Segons exposa, Garrot-xa digital. cat-OTV, el motiu és unaavaria a l’altura del camí cap a lamuntanya de la Miana.

L’avaria ha buidat els dipòsits iper tornar a omplir-los a les onze

de la nit d’ahir dilluns van haverde tallar el subministrament. Lavoluntat és que a la matinada tor-nin a estar plens i el subministra-ment torni a quedar establert. Laprevisió és que l’avaria quedi deltot resolta avui al matí.

En els darrers temps, l’Ajunta-ment i l’Agència Catalana de l’Ai-gua han fet millores importants ala xarxa d’aigua. Una de les darre-res va ser la instal·lació d’un dipò-sit de . litres d’aigua per ga-rantir el reg del camp de futbol, elsvestidors i la zona esportiva. Estàpreparat per recollir aigua de plu-ja.

Sant Jaume de Lliercapateix un tall d’aiguaper culpa d’una avaria Amb el subministramentrestablert, avui repararandefinitivament els danysque van buidar els dipòsits

DdG LES PRESES

■ L’Ajuntament de les Preses hacomunicat que acaben els treballsd’instal·lació d’un camp de futbolde gespa artificial. Es tracta delcamp del Club de Futbol les Pre-ses, que fins ara en tenia un degespa natural. També preveuenconstruir dos vestuaris i accessosnous. Les obres al camp de futbolpugen fins a . euros i lesdels vestuaris i accessos fins a. euros.

Mentre fan les obres els equipsdel Club de Futbol les Preses fanels entrenaments a les instal·la-cions del CEF Bosc de Tosca quetambé són municipals.

Les Preses preveuposar en serveiun nou camp degespa artificial

jamargant - 21/08/2018 08:49 - 79.147.189.105

22 | Comarques Gironines | EL PUNT AVUIDIMARTS, 21 D’AGOST DEL 2018

“El projecte de la presa de Susque-da es va iniciar en una època com-plexa, de catàstrofes de preses, pelque es van extremar, fins a límitsmés enllà dels habituals, les pre-caucions, tant en el càlcul de l’es-tructura com en el reconeixementi estudi del terreny. No vull cansaramb detalls del minuciós examende la muntanya amb galeries, son-dejos, estudis geofísics, etcètera,els projectes d’estructura analit-zats fins a arribar al definitiu, lacura i les precaucions que es pre-nen en la construcció i la multitudde controls que tindrà la presa du-rant l’explotació. Tan sols indicarque s’ha recollit l’experiència mun-dial en aquest tipus de preses, ambinformes de les màximes autori-tats nacionals i internacionals, quehan recalcat que la seva construc-ció és modèlica.” Paraules de PereDuran Farell, conseller delegatd’Hidroelèctrica de Catalunya, aPresència el setembre del 1967,poc abans de la inauguració d’unade les obres més espectaculars i po-lèmiques del país.

Pere Duran, alma mater delprojecte, al qual Josep Pla idolatra-va d’una manera curiosa per un es-cèptic reconsagrat com ell –“He co-negut, en aquest país, tres homesque han arribat a la màxima ex-pressivitat: han estat Cambó, Car-ner i l’enginyer Duran Farell”–;l’enginyer que no se’n va sortiramb la central nuclear a la desem-bocadura del Ter però que va acon-seguir estroncar el riu, en nom delprogrés, a l’altura de Susqueda.L’home que (segons les males llen-gües) va assegurar que es faria unacasa a tocar de la presa per demos-trar-ne la seguretat, una construc-ció que mai ningú no va veure, i japodia dir missa, perquè la gent delpaís no ho tenia gens clar.

L’any 1959, el doctor IzquierdoCarnero, cap de vies i obres de laDiputació de Girona, va fer públicel primer dictamen contrari a lapresa, però va ser en la segona mei-tat dels seixanta quan les institu-cions gironines van posar el crit alcel. Ajuntament, Cambra de Co-merç, Diputació..., tothom recla-mava seguretat i l’oposició s’anavaconstruint a l’entorn d’alguns per-sonatges com ara l’enginyer JosepMaria Noguera Sabater, que recol-zava la posició contrària a la presaen els accidents de Frejus, a Fran-ça, i Longarone, a Itàlia, amb cen-tenars de víctimes. S’insistia queaquest era un territori sísmic i esrecordaven els devastadors terra-trèmols del segle XV. Precisament

per això, recordaven els promo-tors, es va escollir el sistema de vol-ta, que és el que s’utilitza en unazona tradicionalment sísmica comés el Japó. Francesc Ferrer, una deles moltes patums que van saltar ala plaça, insistia que l’economia ha-via d’estar al servei de l’home i queno es podia sacrificar la vida de60.000 persones. “Preferim lluitarara i no una mort lenta de les nos-tres comarques en el futur”, pro-clamava en un to melodramàticmolt elevat.

Els gironins estaven espantats.Los Sitios, La Vanguardia, Tele/eXpres, La Hoja del Lunes, Desti-no, El Correo Catalán... s’encarre-gaven de recordar-ho dia sí diatambé. La revista Presència va pu-blicar un especial el 1967 i es va es-gotar en hores (eren temps enyo-rats del periodisme). Si a Gironaestaven espantats, cal imaginar-secom devien estar els veïns d’Amer,la Cellera, Anglès o Bonmatí, peròcom que estadísticament eren in-significants, el que preocupava a la

premsa era saber si l’aigua arriba-ria a les escales de la catedral o no.

Per més gestions que es fessin ipapers amunt i avall que s’envies-sin, els temps no eren gens propi-cis per anar contra les decisions deles altes instàncies. Es va deixarclar que la seguretat era absoluta,que el progrés ho exigia, que Barce-lona, Girona i la Costa Brava neces-sitaven aigua, que s’acabarien lestràgiques inundacions i que els re-gadius s’estendrien fins a límits in-sospitats. Les obres van començarpuntualment la primavera del1963. Poca saliva es va gastar perdefensar una vall d’un valor paisat-gístic indiscutible i que figuravaentre els llocs predilectes del Cen-tre Excursionista de Catalunya,però tot això no tenia, sembla, capimportància. La gent es reubicaria,tant si volia com si no, en els poblesde l’entorn i santes pasqües. Al-guns veïns s’hi van resistir, però elfinal ja estava escrit.

L’obra va atreure centenars detreballadors dels pobles de l’entorni d’altres llocs de la Península. Encinc anys hi van passar 1.400 tre-balladors, molts de fora i que s’aca-barien instal·lant definitivamententre nosaltres. Per als pobles del’entorn la construcció de la presava representar una revifalla demo-gràfica i, molt especialment, eco-

nòmica. Alguns van fer molts di-ners, altres no tants i uns quantss’hi van deixar la pell.

La presa va ser encarregada el1963 a Arturo Rebollo, un engi-nyer de 28 anys que tot i l’èxit delseu treball no va acabar amb gairesbones relacions amb Pere Duran.Rebollo era un home polifacètic,historiador de l’art, geòleg i filòsofamb curiositat per tot el que l’en-voltava, fins al punt d’haver disse-nyat un sistema complicadíssimper aixecar l’església medieval deSant Martí de Querós en cas que elnivell de l’aigua arribés a tocar-la,una andròmina que finalment nova ser necessària. Havia nascut aArgujillo (Zamora), fill d’un farma-cèutic de la capital.

El 1954 es va fer públic el PlanNacional de Aprovechamiento Hi-drológico, que preveia la construc-ció de dos pantans, el de Sau, es-trenat el 1963, i el de Susqueda,cinc anys més tard. Per aquestesdates, comentava Arturo Rebollo ala revista Presència el 1967, es van

iniciar els estudis de l’obra, quevan durar gairebé una dècada, finsque el 1963, una vegada realitzatsels assajos d’estructura i els de re-colzament de roca, es va aprovardefinitivament. Rebollo era un ho-me que no es prodigava gaire en elsmitjans, per no dir gens, i això vacontribuir, segurament, que algu-nes fantasies agafessin volada.

La personalitat del director del’obra va quedar reflectida en al-guns aspectes com ara les colum-nes hiperbòliques d’una de les salesde la central, les escales helicoi-dals, la il·luminació futurista deltúnel d’accés a la central o les es-cultures geomètriques de la sala deturbines, que han convertit aques-ta peça d’enginyeria en una criatu-ra exòtica dins el món de les preseshidràuliques.

Per a qui gaudeixi dels detallstècnics, cal saber que va ser la pri-mera presa de volta de doble curva-tura a Espanya. Rebollo va impor-tar models francesos i italians i perconstruir-la va caldre el movimentde dos milions de metres cúbics deterra, la utilització de 2.500 tonesd’acer i 250.000 tones de ciment, ila inversió de 550 milions de pesse-tes. El 1964 es van finalitzar elstreballs d’excavació. El 1965 s’hi vaabocar la primera tongada de for-migó. El 1967 es va tancar el túnel

La paret i la porCENT TRENTA-CINC METRESLa construcció de la presa deSusqueda, ara fa mig segle, vatrasbalsar les poblacionsgironines de vora el Ter,despertant un movimentopositor inèdit en la dictadurafranquista. Els pobles propersvan viure una revifallaeconòmica important al tempsque es destruïa una de les vallsamb més potencial paisatgísticde l’interior de Catalunya. Laparet s’ha integrat en elpaisatge emocional de la gentdel país i quan el terra tremolatothom la té present

Miquel TornsEL PASTERAL

Susqueda El gran estroncament

En el butlletí del Centre Excursionista de Catalunya del’agost del 1900, Lluís Coll relatava una visita a les Guilleriesi s’estenia explicant l’estada al poble de Susqueda. “A l’arri-bar a dit poble trobàrem l’agutzil, que se’ns oferí a portar elstapaboques y bastons a l’hostal. Lliures de l’equipatge, ensen anàrem a l’iglesia, que és romànica, en forma de creuer...En aquest poble hi viuen etzavares, oliveres, alzines sureresy vinya; y el vi que hi cullen l’anomenen vi vert per sa fortaaspror. En l’estiu s’hi cull molta fruita, que col·loquen dins decistells, portant-la a vendre al mercat de Manlleu, que’s facada dilluns... Com que la gana’ns apreta, fem via a l’hostal,proprietat de l’Anton Suy, en el carrer de Dalt, casa n.° 6, aon desde el balcó podem bé apreciar el poble, que per certés molt petit. Si a Susqueda desitgeu pendre cafè, non de-maneu, perquè no saben lo que és. Els d’allí, pera anar aprendre cafè, van a l’Hostal a jugar a la ‘secansa’ o al ‘truch’,bebent-se’n un porronet del vert; donchs aquest és el cafè.”

“Aquest any un proprietari ha fet construir un carret pe-tit per al seu ús. És el primer carro que s’ha vist per aquestpoble, puix no’n necessiten per no haver-hi carretera. L’hanportat a bast, o sia desmontat y a sobre de matxos. De veresque per aquí ha sigut un aconteixament.” A la meitat del se-gle passat les coses tampoc no és que haguessin canviatmolt, però a Susqueda ja s’hi arribava amb una mica més decomoditat i es flairava l’inici d’un turisme que cercava l’exo-tisme de la Catalunya més profunda. Susqueda era una relí-quia d’un altre temps visitada no tan sols pels excursionis-tes urbans sinó per molta gent de l’entorn. L’arxiu fotogràficdel CEC n’està ple, d’imatges que ho certifiquen. La vall deSusqueda guardava un potencial que l’hauria convertit enuna de les referències ambientals i paisatgístiques de l’inte-rior del país.

Un altre futur hauriaestat possible

Moments estel·lars de l’interior

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

El que preocupava a lapremsa era saber sil’aigua arribaria a lesescales de la catedral

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Rebollo era un homepolifacètic, historiadorde l’art, geòleg i filòsofamb curiositat per tot

| Comarques Gironines | 23EL PUNT AVUIDIMARTS, 21 D’AGOST DEL 2018

de desviament i es va posar enmarxa el funcionament de la cen-tral hidroelèctrica. Entre el 1966 iel 1968 es va iniciar el tractamentde formigó, es va finalitzar el cositde la base de la presa i es va execu-tar la pantalla d’impermeabilitza-ció i les pantalles de control i dre-natge, i el 1968 s’hi van injectar lesjuntes de construcció. El 5 d’octu-bre del 1967 la central hidroelèc-trica va entrar en funcionament itot plegat es va inaugurar oficial-ment l’any següent.

La polèmica no es va referir sola-ment als perills que representaval’embassament per a moltes pobla-cions gironines, sinó també a lesmales condicions que havien de su-portar els treballadors de l’obra. Aalguns se’ls va allotjar en uns bar-racons prop de can Blanc, que lagent del país va batejar com a “Te-xas” a causa de la gran quantitat

de camises de quadres que hi haviai, suposem, per la provisionalitatde l’espai, que recordava els po-blats de les pel·lícules. Més enda-vant van construir uns edificis demaó vist, a tocar de la presa, queanys després d’acabada l’obra esvan convertir en granges de pollas-tres i galls dindis i actualment al-berguen el centre de rehabilitacióSant Miquel Maifré.

Hi va haver un nombre elevatd’accidents i trenta-tres personeshi van perdre la vida. Els seusnoms es van gravar en un monòlitde pedra que, en lloc de situar-lo ala presa, prop del monument inau-gural com reclamava molta gent, elvan col·locar davant de la central,un lloc molt menys accessible.

Cinquanta anys després de lainauguració, la paret s’ha convertiten una referència, en el lloc on por-tar els forasters quan venen a visi-tar-nos. Forma part del paisatge,ens agradi o no, i ha vist com moltagent decidia posar-hi punt final alseu viatge. La presa els caps de set-mana s’omplia de gent, però enbarrar el pas superior l’accés ja noés possible. La seva incidència eco-nòmica a la zona és actualment in-significant i, tot i que les pors hanpassat a millor vida, quan el ter-ra tremola tothom se’n recorda, deSusqueda.

1. La presa a mig construir ■ ARXIU

HISTÒRIC ENDESA

2. La vall de Susqueda ■ SALVADOR

CRESCENTI / CDRI

3. Obrers treballant ■ A.H. ENDESA

4. El campanar de Sant Vicenç i lapresa ■ LLUÍS CRUSET / CDRI

5. La gran paret poc abans de lainauguració ■ JORDI SOLER / CDRI

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Hi va haver un nombreelevat d’accidents itrenta-tres persones hivan perdre la vida

Breus

BÀSCARA

Nou curs de gimnàsticade manteniment

Les persones de Bàscara inte-ressades a apuntar-se al nou cursde gimnàstica de mantenimentque promou l’Ajuntament i quecomençarà el de setembre po-den formalitzar la inscripció a laCasa de la Vila o a la Llar del Pen-sionista. Les sessions tindran llocen dimarts, sempre en el mateixhorari, de dos quarts de quatre ados quarts de cinc de la tarda. Elcurs tindrà com a seu la Sala Mu-nicipal de Bàscara.

REDACCIÓ BÀSCARA

AJUNTAMENT DE PERALADA

L’Ajuntament de Peralada hainiciat una campanya per evitar laimatge de bosses d’escombrariesen llocs inadequats o fora de l’ho-rari establert. S’han fet uns adhe-sius per informar i recordar els ho-raris i llocs de recollida de les es-combraries, que s’enganxen en lesbosses per advertir de les pràcti-ques incorrectes. També s’ha ini-ciat una bustiada a totes les cases.

REDACCIÓ PERALADA

PERALADA

Campanya per llançarbé les escombraries

DIPUTACIÓ DE GIRONA

L’últim ple de la Diputació deGirona ha acceptat que els ajun-taments de Sant Pere Pescador,Portbou i Fortià deleguin la gestió,la inspecció i la recaptació de certstributs i altres ingressos de dretpúblic a la Xarxa Local de Muni-cipis Gironins (Xaloc). Aquest or-ganisme autònom presta serveisde suport i assistència als ens lo-cals de les comarques de Girona.

REDACCIÓ FORTIÀ / ST PERE / PORTBOU

FORTIÀ, SANT PERE I PORTBOU

Tres nous municipisfan gestió amb Xaloc

PLAGA

Confirmen que elsinsectes negres deBorrassà eren xinxes

L’empresa Lluita Integral SL haconfirmat a l’Ajuntament de Bor -rassà que uns insectes negres de-tectats en alguns punts del muni-cipi fa uns dies eren “una espèciede xinxes de conreus de colza que,normalment, apareix quan hi hasequera, inundacions o polvorit-zacions directes als conreus, i quees desplaça a zones urbanes”.Aquesta empresa s’ha ocupat defer el tractament per eliminar laplaga, als voltants de l’Ateneu, laSala Tramuntana, en parets de ca-ses i en alguns camps.

REDACCIÓ BORRASSÀ

EMPORDÀDIMARTS, 21 D’AGOST DEL 201816

ACTUALITATCOMARCA

Una línia aèria de mitjana ten-sió, suportada per torres metàl·li-ques i de formigó, algunes de lesquals estaven situades dins dejardins d’habitatges de la urba-nització Els Cellers, de Pont deMolins, s’han traslladat i soterrat

a petició dels mateixos veïns afec-tats. L’Ajuntament del municipiha promogut i tramitat aquestaactuació, que s’ha pogut realitzaren dues fases.

El cost total de la primera faseha estat de .,, dels qualsla Diputació de Girona n’ha apor-tat . i la resta, l’Ajuntamentde Pont de Molins. Pel que fa a lasegona fase de les obres, el costha estat de ., , dels qualsla Diputació ha contribuït amb. i l’administració localamb .. .

REDACCIÓ PONT DE MOLINS

Pont de Molins trasllada i soterra una línia que teniales torres dins de jardinsEls veïns afectats van demanar una solució i l’Ajuntament l’ha executatamb el suport de la Diputació

L’Ajuntament de Peralada ha obert una convocatòria per a la creaciód’una borsa de treball per a la cobertura de possibles vacants de placesd’administratiu en l’àmbit de l’administració general. El termini perpresentar sol·licituds finalitza el de setembre. Tots els interessats po-den consultar les bases de la convocatòria i accedir al model de sol·li-citud al web municipal www.peralada.org.

REDACCIÓ PERALADA

PERALADA

Convocatòria per cobrir places d’administratiu

En el darrer control programatper l’Agència Catalana de l’Aigua(ACA) de la temporada de banydel , control efectuat la setma-na del d’agost, els resultats de leszones de bany litorals de l’Alt Em-pordà han estat excel·lents. L’únicaexcepció es dona a la platja del Recdel Molí de l’Escala, on la qualifi-cació és d’insuficient. En el butlletíd’Informació de la qualitat de lesaigües de bany a Catalunya, s’in-dica que, en el cas de l’alteraciód’aquesta platja escalenca, moltprobablement es deu a l’afectacióde la desembocadura del rec. Pelque fa al mostreig de la temporadaa les zones de bany interior, el pan-tà de Darnius Boadella també téuna classificació d’excel·lent.

REDACCIÓ PORTBOU

L’última analítica indical’excel·lència de les platgesA l’Alt Empordà, l’única excepció és la platja del Rec del Molí de l’Escala

GERARD BLANCHÉ

La Costa Brava nord pot presumir de tenir platges excel·lents.

Promoció per als subscriptors

Visita guiada a l’exposició “Els Dalí de Figueres”Dissabte, 8 de setembre del 2018, a les 11.00 h al Museu de l’Empordà de Figueres

Places limitades. Reserves al 972 510 715 (dijous de 9 a 13 h)

Diputació de Girona

No se li escapa a ningú que l’ac-ció humana és el principal causantdel canvi climàtic però el cert ésque l’impacte de petits gestos tam-bé degrada l’entorn més proper.Treure una estrella de mar perfer-se un selfie o apilonar un grapatde pedres en un espai protegit nosón accions tan innòcues compodrien semblar.

A l’Alt Empordà hi ha quatre es-pais naturals de protecció espe-cial: el Paratge Natural d’InterèsNacional de l’Al-bera, al nord de lacomarca; elsparcs naturalsdels Aiguamollsde l’Empordà,part del Montgrí,les Medes i el BaixTer i el de Cap deCreus.

Aquest darrerespai conté unadiversitat paisat-gística ben variadai va ser creat i tipificat com aparc natural l’any perprotegir la península del capde Creus i el seu entorn marí.Està segmentat en tres zonesamb diferents nivells de pro-tecció: la reserva natural inte-gral, el paratge natural d’inte-rès nacional i el parc natural.En total sumen . hectà-rees, de les quals . són te-rrestres i . marines.

El valor d’aquest paisatge ésmúltiple; la geologia, la flora ila fauna s’abracen en un en-torn delicat que ha esdevingutinspiració d’artistes com Fagesde Climent, Dalí, Foix o Pitxot.El megalitisme que s’hi amagaés la cirereta d’aquest entorn,que està custodiat per l’equipde professionals del parc na-tural amb la seva directoraVictòria Riera al capdavant.

Flora i FaunaA la part marina hi ha tres es-pècies que acaparen l’atenciódels biòlegs del parc. La nacraviu a les praderies de posidò-nia, vet aquí la necessitat de re-

gular el fon-deig perquè les barquesno destrossin el fons maríi deixin el mol·lusc sensehàbitat. Més enllà de l’ac-tivitat humana , una ma-laltia ha afectat la majoriad’exemplars de la costa es-panyola i avui dia nomésqueden exemplars al deltade l’Ebre i al cap de Creus,explica el biòleg i tècnicdel parc Gerard Car rión.També estan protegidesles caragoles de mar, la po-blació de la qual va decréi-xer perquè “la gent se lesenduia i fins i tot les ve-

nien”. Carrión aclareix que cadacop la gent és més sensible fins alpunt que els pescadors quan enrecullen alguna entre les xarxesles entreguen als patrons del parcque durant l’estiu vigilen la costa.El dàtil de mar és una altra espècieprotegida en haver-hi molt pocsexemplars.

A la part terrestre hi ha onze es-pècies que estan incloses en el ca-tàleg de flora amenaçada de Ca-talunya amb una espècie endèmi-ca del parc (no es troba a cap altrelloc del món): la Seseli farrenyi.Només queden de a exemplars d’aquesta petita plantaempordanesa.

Pel que fa animals, la nineta ésun caragol anomenat Mastigop-hallus rangianus que també ésendèmic. En ocells “destaca

l’àliga cuabarrada”, explica el tèc-nic, que diu que actualment hi hadues parelles al parc.

Turistes al parcEls professionals del parc expli-quen que malgrat que encara de-tecten conductes incíviques, lagran majoria de visitants tractenamb respecte la natura. La gentque pertorba l’equilibri de l’espainatural ho fa amb petits gestosque segurament no saben quecausa un dany.

Apilar pedres, per exemple, ésun costum que aïllat no és perju-dicial però quan desenes de visi-tants fan desenes de torres, l’eco-logia del lloc se’n veu afectada,perquè en canviar una pedra delloc s’està canviant l’hàbitat de lesespècies que hi viuen.

Una altra pràctica qüestionableés treure estrelles de mar de l’ai-gua ja que es moren al cap de pocsminuts. El tècnic del parc GerardCarrión explica que la tecnologiaha facilitat que la gent pugui ferfotos a sota de l’aigua sensehaver-les de treure. No obs-tant això, totes les, xarxes so-cials segueixen essent ungran aparador de gent,cada cop menys, queposa en perill una espè-cie per poder-se feruna foto.

La pressió mésgran per a les es-pècies delparc, però,

són uns altres turistes: espèciesexòtiques invasores que ocupenl’espai vital de la floraautòctona del parc na-tural.

Els incendissón una de lesaltres agres-sions que pateixel parc naturalde tant entant.

El focd’aquest diu-menge al colldel Peníeviden-cia lafragili-tat delnostreentorn. El fetque el foc s’hagideclarat pro-gressivamenten quatre fo-cus fa pen-sar que po-dria serprovocat,expliquenels agents ru-rals que hi hantreballat.

ESPAI NATURAL PROTEGIT La creació del Parc Natural del Cap de Creus l’any 1998 ha permès conservar aquest hàbitat i divulgar-lo. El Parc treballa per fer compatible l’activitat turística i recreativa amb la cura de la flora, la fauna i la geografia tant de l’àmbit terrestre com del marí.

La conservació del Parc Natural del Cap deCreus depèn de la conducta dels visitantsL’administració treballa per crear una simbiosi entre el turisme i la conservació de les espècies i la geografia de l’indret

EL PORT DE LA SELVA

Borja Balsera

L’orografia del parc es veuagredida per les torres depedres d’alguns visitants.

ACTUALITATDIMARTS, 21 D’AGOST DEL 20182 3

ELS LÍMITS DE LA ZONA PROTEGIDA

BORJA BALSERA

LLANÇÀ

EL PORT DE

LA SELVA

CADAQUÉS

ROSES

PALAU-

SAVERDERA

VILAJUÏGA LA SELVA

DE MAR

MAR D’AMUNT

MAR D’AVALL

ÀMBIT MARÍÀMBIT TERRESTRE

Badia delPort de la

Selva

Badia delGolfet o del

Gou

Badia de Cadaqués

Far de Cap de Creus

Badia de Guillola

Badia de Jóncols

Far de cala Nans

Far de Roses

Parc Natural

Paratge natural d’Interès nacional

Reserva natural integral

Parc Natural

Reserva natural parcial

Reserva natural integral

EL PENÍ

L’espai protegit suma 13.843hectàrees, de les quals 10.780són terrestres i 3.064 formenpart de l’àmbit marí

La península altempordanesaés l’hàbitat endèmic dediverses espècies, com uncaragol o una planta apiàcia

Diputació de Girona

Des de l’any i fins al diad’avui s’han produït dotze focs quehan afectat el parc en més o menyssuperfície.

El foc d’aquest diumenge ha cre-mat , hectàrees (, km),molt lluny dels , quilòmetresquadrats que es van calcinar el d’agost de l’any o els , (en-tre l’Albera i el cap de Creus) del de juliol del . Les cròniques expliquen que el del’any va començar a Garri-guella i es va extingir quan les fla-mes tocaven el Pení, havent cremattota la zona de la Serra de Rodes.

El foc de l’any –tot i que en-cara no s’havia creat el parc natu-ral– va cremar durant cinc dies i

cinc nits, amb diferents focus, al-guns aïllats que van devastar laserra de l’Albera d’una banda i

bona part del cap deCreus –un gran fo-cus va afectar desde Serra de Rodesfins a Punta Falco-

nera i una altrazona del que

avui dia és re-serva inte-gral. El ParcNatural delsAiguamollsen va sortirindemneperquè unpetit incendique havia tin-gut lloc unasetmanaabans havia

calcinat la

zona i va actuar com a tallafocs. Enl’extinció van perdre la vida elsquatre ocupants d’un hidroaviófrancès que es va estavellar a l’Al-bera.

Els nou focs restants van cremarpetites i mitjanes extensions, comels , kmde Cadaqués del junydel o els , de Roses del. Cadascun dels focs ens re-corden la vulnerabilitat del territorii la cura que hem de tenir en cadapetit gest, quan vivim en un entornprivilegiat.

La lluita contra el focMalgrat els episodis d’incendis queha sofert el cap de Creus, el tècnicdel parc Gerard Carrión explicaque les tasques de prevenció d’in-cendis dels municipis que estan to-cant a l’espai natural són molt im-portants. Les franges de proteccióper a la prevenció d’incendis queimpulsen els pobles amb l’ajudadel Consell Comarcal són determi-nants per evitar incendis com elsque s’han produït al parc.

Depèn com, el foc pot ser unbon aliat. Carrión explica que dinsdel perímetre del parc es fan cre-mes controlades planificades ambels GRAF –el Grup d’Actuació Fo-restal dels Bombers– que s’efec-tuen en zones i èpoques determi-nades que protegeixen la zona defuturs incendis i afavoreixen elcreixement de les espècies endè-miques del parc natural.

Tot per evitar que el foc, sigui ono provocat, manllevi el que la na-tura ha trigat tants segles a cons-truir.

B. B. EL PORT DE LA SELVA

L’acció humana ataca l’espainatural sistemàticament en forma d’incendis forestals

Les oficines del Parc Natural delCap de Creus, des d’on gestionenaquest espai, estan situades al Pa-lau de l’Abat, al monestir de SantPere de Rodes.

Com treballen per protegir elparc natural?

Victòria Riera (V. R.): S’encarre-guen programes de seguiment deflora i fauna. També es vigila elshàbitats. Gerard Carrión (G. C.): Els hàbi-tats de la primera zona litoral hanestat afectats, a Catalunya, pel tu-risme i la construcció. El cap deCreus és un exemple de conser-vació.

Com vigilen l’entorn?V.R.: Pel que fa la part marina

tenim contractats tres patrons du-rant sis mesos que fan tasques devigilància i informació. De la partterrestre se n’ocupa el cos d’agentsrurals.

Es pot visitar el parc?G.C.: A les zones assenyalades

com a reserva integral només hihaurien d’entrar científics ambfinalitats pedagògiques o degestió. La gent ho pot visitarperò pels itineraris marcats iper gaudir del paisatge.

En general, és compati-ble l’activitat turística ambla cura de l’entorn?

G.C.: Les activitats que esrestringeixen al parc naturalsón molt poques, per tant laconvivència entre visitants imedi natural és molt bona. Elproblema ve quan molta gents’acumula en zones on hi ha ungrau de protecció més estricte.Aquí és un lloc on no es pot anara fer tot el que volem.

Es produeixen moltes activi-tats agressives?

Ens dona la sensació que si béabans la gent venia a treure coses,avui dia la gent ve a observar. A di-ferència de fa uns anys, la majoriade gent que et trobes fent snorkelja no porta un fusell a la mà.

Moure roques també és per-judicial?

G.C.: Potser estem molt sensi-bilitzats pel tema de la fauna però

costa d’entendre que enfilar-seen unes roques pot ser nega-

tiu. S’ha de posar en valor

l’hàbitat, inclosa la geo-grafia.

V.R.: Sí. La pro-va de l’excepcio-nalitat del capde Creus és

quecada

any tenim desenes d’universitatsde tot Europa que venen una set-mana per veure i estudiar les ro-ques d’aquí.

Pel que fa a l’àmbit marí, la re-dacció del nou Pla Rector d’ús igestió (PRUG) és una oportuni-tat per posar ordre?

V. R.: Tenim la llei i el pla espe-

cial, aquest darrer remet moltesqüestions al PRUG. El nou docu-ment ha de regular a detall, perexemple, el nombre de canyes ode submarinistes. Estem buscantel màxim consens, ja que ens in-teressa que el territori l’accepti i escompleixi la regulació.

I els pescadors són sensiblesamb el medi natural?

G. C.: Els pescadors col·laborenen diferents projectes d’investiga-ció. Quan recullen una espècieprotegida ens avisen. Són sensi-bles perquè viuen del mar i veuenque no els dona el mateix d’abans.

B. B. EL PORT DE LA SELVA

R

R

R

P

P

P

P

R

P

R

P

R

P

R

P

R

P

R

«Costa d’entendre que enfilar-se en unes roques pot ser negatiu»

Entrevista Victòria Riera i Gerard Carrión DIRECTORA DEL PARC NATURAL DEL CAP DE CREUS I TÈCNIC DEL PARC

Hi ha bona convivènciaentre visitants i medi

natural, els problemes venenquan s’acumula molta gent»

Seguiu l’actualitat a través de la nostra webInformació actualitzada diàriament 24/7

www.empordà.info

COMUNICACIÓ

Des de les seves respectivesocupacions vetllen per laconservació del parc natural.

BORJA BALSERA

EMPORDÀ

AGENTS RURALS

L’incendi del passat diumenge va cremar la zona del coll del Pení.

147051

Diputació de Girona

La producció d’aquest anyde la preuada Poma de Gi-rona presenta, entre al-tres qualitats, una majorsostenibilitat, segons vadestacar ahir el directorgerent de la Fundació MasBadia, Joan Bonany, enl’acte simbòlic de collita dela primera poma que es vafer a la Fundació Mas Ba-dia, a la Tallada d’Empor-dà. Una sostenibilitat quees manifesta en tres pro-jectes que s’estan desen-volupant alhora. Així, elprojecte GiroReg permetestalviar entre un 25 i un30% d’aigua mitjançantl’ús de sondes situades alsòl i connectades a inter-net. Les sondes estan col-locades en més de 130punts de control de les zo-nes de producció i perme-ten saber el volum d’aiguaque s’està utilitzant. Un al-tre projecte que afavoreixla sostenibilitat és el pro-jecte Fruit.Net, per lluitarcontra les plagues ambmètodes biològics. Actual-ment, Girona utilitza pro-ductes naturals en pràcti-cament el 100% de la su-perfície de producció. D’al-tra banda, s’han potenciatnoves varietats de Galaamb color, que s’adaptenmillor a les altes tempera-tures i en general al canviclimàtic. Bonany va volerreconèixer, d’aquesta ma-nera, la tasca duta a termeels darrers anys pels pro-ductors de la indicaciógeogràfica protegida(IGP) Poma de Girona.“Hem invertit per estar aldia i ser cada cop més res-pectuosos amb el medi

ambient”, va assegurar elpresident de la IGP Pomade Girona, Llorenç Frigo-la.

La collita de Poma deGirona d’aquest any,d’acord amb les previsionsque es van donar a conèi-xer ahir, serà de 77.540tones, un 2% menys que lade l’any anterior, en què esva arribar a les 79.320 to-nes. Una disminució a laqual Bonany va treure im-portància, i la va atribuirals efectes de la superpro-ducció que es va registrarl’any anterior. Un altrefactor que ha influït en eldescens de la producció dela poma són les pluges quevan caure a la primavera.Amb tot, les 77.540 tonesque es colliran a la regióproductora de Girona re-presenten el 28% de les re-collides a Catalunya. Així,si bé la producció esperadaés molt estable, es pro-dueixen canvis en l’oferta.Per varietats, destaquen,aquest any, els incre-ments d’un 14% de la Gala,d’un 12% de la Fuji i d’un11% de la Cripps Pink, i eldescens en un 13% de laGolden, un 15% de laGranny i un 6% de les ver-melles.

Més grosses i dolcesLa campanya del 2018 escaracteritza pel retard enla floració i la collita per-què l’hivern va ser mésfred. I la primavera plujosai un estiu calorós han do-nat lloc a uns fruits de cali-bre superior amb un nivellde sucres elevat. En rela-ció amb les repercussionsde la recent onada de caloren la producció d’aquestany, Bonany va indicar

que les temperatures ex-tremes han fet madurarabans els fruits i això haobligat els pagesos a avan-çar les dates de la collita i adur-la a terme en un perío-de més curt.

Segons les dades facili-tades per l’Associació Em-presarial de Fruita de Ca-talunya (Afrucat) i el De-partament d’Agricultura,Ramaderia, Pesca i Ali-mentació (DARP), la colli-ta de poma a tot Catalunyas’espera que sigui de273.970 tones, cosa quesuposa un 1% menys que ladel 2017 (276.800 tones).Les pluges de la primavera iles pedregades són les res-ponsables de la variació. ■

La Poma de Girona, mésPROJECTES · L’estalvi d’aigua de reg il’ús de mètodes biològics per al controlde plagues, entre les qualitats de laproducció DESCENS · La collitad’aquest any és, amb 77.540 tones, un2% inferior a la de l’any 2017

Núria AstorchLA TALLADA D’EMPORDÀ

Entre el 60% i el 70% de laproducció de Poma de Gironaestà coberta amb una xarxaque protegeix els fruits de lespedregades i que també aju-da a fer més suportables lesaltes temperatures. L’objec-tiu és estendre aquestes xar-xes arreu i que ben aviat totala superfície quedi coberta,segons va indicar el presidentde la IGP Poma de Girona.

Poma de Girona és una in-dicació geogràfica protegida(IGP) en la qual s’agrupentres empreses que s’ocupende la comercialització de lapoma: Girona Fruits SCCL

(Bordils), Giropoma CostaBrava (Ullà) i Fructícola Em-pordà (Sant Pere Pescador).La IGP Poma de Girona dis-posa de gairebé 80 socis pro-ductors que representen untotal de 1.700 hectàrees pro-ductives distribuïdes entre elBaix Empordà, l’Alt Empordà,la Selva i el Gironès. Poma deGirona cultiva quatre varie-tats, entre les quals hi ha Ga-la, Golden, Red Delicious iGranny Smith.

La proximitat del mar Me-diterrani i dels Pirineus fa queles plantacions gaudeixind’un clima privilegiat i quedin

en certa manera resguarda-des dels canvis climàtics. Amés, la Poma de Girona ésmundialment reconegudacom un producte de qualitat,segur, de confiança i sosteni-ble. Els productors són fructi-cultors molt qualificats queusen tècniques de produccióintegrada respectuoses ambel medi ambient, responsa-bles i sostenibles. Alhora fancontrols de qualitat estrictesi implanten sistemes de tra-çabilitat. “Les produccionssón cada cop més sosteni-bles i renovables”, van desta-car ahir Bonany i Frigola.

Un treballadorrecollint ahir pomes. A ladreta, els representantsde Mas Badia i de la IGP,agafant-ne i menjant-ne■ JOAN SABATER

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Més del 50% de la producció, protegida de la pedra

Agricultura Tret de sortida de la collita de la Poma de Girona

EL PUNT AVUIDIMARTS, 21 D’AGOST DEL 201818 |

Comarques Gironines

s sostenible

EL PUNT AVUIDIMARTS, 21 D’AGOST DEL 2018 | Comarques Gironines | 19

Pagant lesirresponsabilitats

L’APUNT enllà del que ja suposa que el foc arrasi una zona pro-tegida com aquesta. Però, de nou, la mà humana, bé in-tencionadament o per negligència (encara s’ha de con-firmar), seria la causant d’un incendi. No n’aprenem,definitivament. Per moltes campanyes que es facin,per més desastres que es produeixin, hi ha qui conti-nua sent un irresponsable. I ho paguem tots.Anna Puig

Podria haver estat una altra catàstrofe. L’incendi dediumenge a la zona del cap de Creus, en concret al colldel Pení, complia totes les condicions de risc: quatrefocus diferents, una temperatura elevada, vent de tra-muntana i humitat baixa. Sortosament, els equips deBombers i Agents Rurals van poder-lo controlar prouràpid i no es van haver de lamentar mals greus, més

1177

11-1

1645

29®

1298

26-1

1933

84L

1090

04-1

1917

80Q

“La poma és un productehumil del qual cal sentir-seorgullós i cal tractar-la ambla mateixa sensibilitat ambquè tractem el caviar”, vaexpressar ahir el xef i di-vulgador gastronòmic PepNogué en l’acte de la collitade Poma de Girona. Nogué,que durant tretze anys vatreballar al Celler de CanRoca i que actualment és eldirector de programa del

Culinary Institut of Barce-lona, va afegir-hi que la po-ma té molt de recorregut ique “no s’acaba després decollir-la”. “Hi ha mil mane-res de cuinar-la”, va afir-mar. En un diàleg amb Fri-gola, Nogué va destacarque un dels valors a desta-car de la Poma de Girona ésque es tracta d’un produc-te de proximitat que, se-gons la seva opinió, reque-reix de més promoció enels mercats. “La gent jovetorna a tenir tirada a anar

als mercats i cal aprofitar-ho(...) La independènciatambé es comprar produc-tes catalans i fer cuina ca-talana”, va dir. Pel que faals restauradors, anima elsector a introduir-los en lesreceptes. “Si ens ho cre-iem, això no té aturador”,hi va afegir. El conegut xefva cloure la seva interven-ció assegurant que si a par-tir d’avui tot els gironinsmengen diàriament unapoma a l’octubre s’hauranacabat. ■

a El xef Pep Nogué reivindica la incorporació de la pomade Girona en les receptes dels restaurants

Un producte humilque vol sensibilitat

N.A.LA TALLADA D’EMPORDÀ

El xef Pep Nogué, al mig, amb Llorenç Frigola i Joan Bonany, en l’acte d’ahir ■ JOAN SABATER

DdG GIRONA

■Aprofitant la frescor dels últimsvespres d’agost, els amants de lagastronomia podran passejar pelscarrers del Barri Vell de Gironacontemplant una petita mostradels millors plats dels restaurantsde la zona en el marc de la desenaedició de la festa «Cuina al carrer».L’Associació d’Hostaleria, Turis-me i Restauració de Girona(AHTRG), juntament amb Estre-lla Damm, han programat l’esde-veniment per al proper diumenge d’agost, de les set de la tardafins a les dotze de la nit. Els esta-bliments del districte obriran lesseves portes i exposaran tastetsdels seus secrets culinaris. Els vi-sitants també podran gaudir dedegustacions de cervesa EstrellaDamm i vi a l’aire lliure, amb mú-sica en directe de fons.

Els assistents a la festa podrantastar el Barri Vell a partir de les di-ferents propostes gastronòmi-ques dels locals de la zona. Platslocals i casolans, com també llun-yans i exòtics, estaran sobre la tau-la perquè els ciutadans puguin es-collir amb quina de les opcionsquedar-se. Les creppes i galettesdemil gustos de la Crêperie Breton-ne, el «deliciós viatge culinari» desde sota els conceptes de tra-dició i modernitat del Draps o lespreparacions especiades proce-dents de l’Índia per part del res-taurant Taj Indian, són algunes deles propostes d’enguany.

L’Associació d’Hostaleria, Tu-risme i Restauració de Girona estàintegrada per un conjunt d’em-preses, restaurants i allotjamentsde Girona i rodalies que promo-

cionen la marca «Viu Girona» i laseva gastronomia a través de dife-rents campanyes com ara la «Cui-na al carrer» del Barri Vell. El pre-sident de l’entitat, Josep Carreras,afirma que «tot està a punt perquèla mostra d’enguany torni a ser unèxit d’assistència, gràcies a la va-rietat i qualitat dels establimentsen un espai únic i singular». Te-nint en compte que el dia reservatper a l’ocasió el Girona FC com-petirà amb el Reial Madrid a Mon-tilivi, Carreras afirma que la fira«pot esdevenir el pla perfecte pera tots aquells aficionats al futbolque vulguin anar sopats a gaudir

de l’important partit». L’altre or-ganitzador de l’esdeveniment ésla companyia Estrella Damm, in-teressada des de sempre a establirun vincle íntim entre el productecerveser i la gastronomia. Des deldepartament de Comunicació iRelacions Externes de Damm, Jor-di Laball assegura que aquestamena d’iniciatives «són clau perdonar a conèixer l’oferta gastro-nòmica de la ciutat». La iniciativava néixer fa deu anys de la mà del’Associació de Comerciants de laCort Reial i fa dues edicions queho gestionen els actuals organit-zadors del projecte.

Els restaurants del Barri Velltornen a oferir tastets al carrer La desena edició de la festa gastronòmica «Cuina al carrer» tindrà lloc el proper diumengeL’esdeveniment compta amb música en directe de la mà de diferents grups musicals del moment

Captura d’una de les mostres de tast de l’esdeveniment gastronòmic de l’edició passada. ANIOL RESCLOSA /COMUNICA

Plats locals icasolans, comtambé llunyans iexòtics, estaransobre la taulaperquè elsciutadanspuguin escollir

DdG GIRONA

■Els Mossos d’Esquadra van de-tenir ahir a la matinada un jove veíde Girona per haver trencat el vi-dre de set cotxes estacionats a lazona de Fontajau amb l’objectiude robar al seu interior.

Els Mossos de Girona van rebreun avís ahir a quarts de cinc de lamatinada d’un noi que estavatrencant vidres de cotxes a la zonade Fontajau. Segons fonts poli-

cials, l’instrument que empravaper poder entrar a l’interior delsvehicles i robar-hi era un martelltrenca-vidres.

El jove va ser interceptat in fra-ganti a la zona d’aparcament del’Escola Domeny de Girona ambmig cos a l’interior d’un automò-bil, juntament amb una bossa ple-na d’objectes que havia anat reco-llint dels diferents cotxes on haviaaconseguit introduir-se.

El noi, de anys i de naciona-litat marroquina, va ser conduïtimmediatament a comissaria, onrestarà a l’espera de rebre les indi-cacions del jutge encarregat devalorar aquest cas de delicte de ro-batori a l’interior de vehicles.

Detingut un lladreque robava a cotxes El presumpte autor és unjove que va trencar el vidre deset cotxes aparcats a Fontajauper intentar robar a l’interior

EL VICEALCALDE DE GIRONA FELICITA GLÒRIA FERNÁNDEZ La veïna de Girona Glòria Fernández Rodríguez ahir va complir cent anys i hova celebrar juntament amb la seva família. El vicealcalde Eduard Berloso va vo-ler felicitar-la en nom del consistori i de la ciutat fent-li una visita al seu domiciliparticular ahir al matí. A més a més, Berloso li va lliurar com a obsequis d’ani-versari un ram de flors i una carta de l’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas.FOTO: AJUNTAMENT DE GIRONA

Una veïna de Girona fa 100 anys

iumenge ens vam des-pertar a casa a ritme decentenars de detona-

cions. En un primer momentvaig pensar que eren les seqüe-les de la Festa Major de Besca-nó, a tocar. Recordant com l’al-calde deixava el poble fosc perevitar que l’excés de llum de l’es-cenari rebentés el pressupostmunicipal, vaig pensar que ha-via tingut la brillant idea de feruns focs artificials a les set delmatí. Però anava errat. En vaigtreure l’aigua clara quan em vandir que s’havia obert la veda pera la cacera de tudons, de guillesi de no sé quanta fauna localmés. Podia imaginar centenarsde caçadors, abillats amb totl’equip de combat i amb l’esco-peta lluent a la mà, preparats apeu dels boscos i camps de Gi-rona, esperant que toquessin lesset. Com aquelles imatges queet passen per la «tele» el dia quecomencen les rebaixes a l’entra-da dels grans espais comercials.I en parlar-ho amb un amic vaigacabar descobrint que el delscaçadors és un gremi perfecta-ment organitzat, amant delsseus codis i propietari d’un uni-vers propi. I, malgrat ser unad’aquelles aficions que fa mésanys que practica l’ésser humà,segueix arraïmant-se al seu vol-tant milers de persones que so-cialitzen la seva quotidianitatentre gossos, pólvora i colorverd militar.

Quan penso en els caçadors,però, no puc evitar pensar enels grups d’ultres espanyolistesque, de manera organitzada,comencen a assetjar les nits gi-ronines. Me’ls imagino prepa-rats, mentre s’ensenyen l’últimaadquisició, un nou mocador sú-per «guai» per tapar-se la cara,una barra de ferro més gruixu-da, una navalla nova, una novaesvàstica, esperant que es facifosc per sortir de cacera. I quantoquen l’hora, com qui obre laveda, tothom a córrer a la recer-ca d’un grup d’«indepes» des-pistat, d’uns quants llaços grocso d’una estelada mig oblidada.Esperem que, com en el cas delscaçadors de tudons, a aquestsnous aficionats, els agents ru-rals també els demanin la lli-cència. I que no els valgui no-més la placa policial ni el carnetde Cs. Recordant que, malgrattotes les armes del món, les gui-lles també saben mossegar.

D

LES GUILLESTAMBÉ SABEN

MOSSEGAR

Josep Campmajó

GIRONÀMBULS

ESCRIPTOR

Diari de Girona DIMARTS, 21D’AGOST DE 2018 5

GIRONA, SALT I SARRIÀdiaridegirona@ddg.catCORREU ELECTRÒNIC

jamargant - 21/08/2018 08:49 - 79.147.189.105

��������� ������ ������������������������������������ ����������������������������� !"#$��%

&��'���� ��$������ (����������������������������(��(�(���(���()����(�(���(����(��((���� ��(������(�(��(���(������* ���

+,-./0123-245/-2,03260447282,0329-4:;2.042-2.04<710<=0>50<272-?:2:-8@-2A8<8;

BCDEFGHDIJDCGDKLEGDIJCDMJFFNDODIJCDPGFQRDSLJDTGDIJUDIJDKOVNCCDWOXUDGDYGXEDZNGXDIJDCJU

[QGIJUUJU\D

EOXIF]DUJXGCOE_GORDGHQDQFGOCCJDODEGHQaDUbNCcdLOG

efghfijfgghklDmnonpomnqpiriqstuv

wx

BCDPNXUNFODIJDCJUDyOJUDyJFIJUDIJDzOFNXGDJUE]DEFJQGCCGXEDJXDC{GIGVEGORDIJCDEFGHDIJDCGD|}~�������������

���������\DSLJDLXJO�D|�����DOD���~���������������������U\DSLJDNHVEGF]DGHQ�UJXGCOE_GORDTJFEOGC

GHQDOXWNFHGORDJXDUOUEJHGD�������DODEGHQaDGHQ�LX��������}�GDVJFDVNIJFDUJdLOFDCGDFLEGDGHQDJC

QGUER���GDVFJTOUORDOXOOGCDaUDSLJDCJUDNQFJUDJUEOdLOXDJXCCJUEOIJUDGDWOXGCUDIJCDHJUDIJD��~������

��������� ������ ������������������������������������ ����������������������������� !"#$��%

&��'���� ��$������ (����������������������������(��(�(���(���()����(�(���(����(��((���� ��(������(�(��(���(������* ���

+,-./01,0.234,567.,8959:;<=>-.0,?@ABCDEFDGHHBCCAIJBK1,>:.,.-=LM.MLN,89,2O3L=,.23,L:P</2.MLN,5<3/9,=.

/>0.1,7L50O/L.,L,-.0/L2<:L,M>=0>/.=,89,=69:0</:QR+S>950,-/<T9M09,89,/>095,L:M=>5L;951,-L<:9/,.=,:<50/9

09//L0</L1,950U,M<PL:.:V.0,.=,WXY,-9=5,Z=.:5,89=,[<29:0,\9//L0</L.=,89,\>/L529,89,=.,]9:9/.=L0.0,89

.0.=>:_.Q

.=,M<:5L89/./,S>9,9=,8959:;<=>-.29:0,89=,-/<T9M09,56,950U,/9.=L0.:0,.23,92-/9595,95-9ML.=L0.895,9:

.MM955L3L=L0.0,;L5>.=,L,S>9,95,/9P</V./U,=.,59:_.=L0.MLN,-9/,.,0<05,9=5,>5>./L51,95-9ML.=29:0,9=5,HAHJACaBCb

596=5,.;L5./U,S>9,.S>950,0/.2,45,M<2-./0L0,.23,-9/5<:95,.23,M.8L/95,89,/<895,L,-9/5<:95,M9c>95Q

Diari de GironaDIMARTS, 21 D’AGOST DE 201834

Besalú, Caldes de Malavella,Campdevànol, Castelló d'Empú-ries, Girona, Hostalric, Lloret deMar, Palamós, Pals i Verges.

GIRONASwing A les 8 del vespre al Parcdel Migdia, concert de SwingTime, dins del cicle «Vespres ambSwing», que portarà els millorstrios de jazz de les nostres contra-des i farà que els balladors i elsapassionats del jazz puguin gau-dir de la música swing, popularals anys 30.

PALAFRUGELLMúsica en viu A 2/4 de 9 delvespre a la Plaça Nova, concertamb el grup de versions White-bird dins del cicle «A l’estiu, músi-ca en viu!».

VILABERTRANShubertíada A les 9 de la nit ala Canònica de Santa Maria con-cert de Matthias Goerne, baríton iAlexander Schamlcz al piano dinsde la programació de la Shuber-tíada.

PALSWhite Summer De les 6 de latarda a la 1 de la matinada a Se-rres de Pals setena edició de Whi-te Summer amb arts escèniques,disseny, música i gastronomia iespai d’oci i entreteniment.

SANTA CRISTINA D’AROLa Santa De les 6 de la tarda ala 1 de la matinada al Horse Clubmercat La Santa amb una granvarietat d’oferta de moda, gastro-nomia, concerts, dj, tallers per anens i altres sorpreses i activitats.

OLOTFestival Ésdansa A les 10 de lanit al Clot de l’Infern - Parc de Pe-dra Tosca, espectacle de dansa«Saman, La Dansa de les milmans», a càrrec del grup BireunSeudati d’Indonèsia. Esdeveni-ment emmarcat en el Festival És-dansa de Les Preses.

PALAMÓSActivitat Cada dimarts, de 2/4de 4 a 2/4 de 5 de la tarda al MasGuàrdies de Palamós, sessions degimnàstica per a dones afectadesde càncer de mama. Gratuït. Or-ganitza: Fundació Oncolliga Giro-na.

Marxa Cada dimarts, de 7 a 2/4de 9 del vespre, marxa nòrdica.Obligatori portar roba esportiva,calçat esportiu, aigua i bastons demarxa nòrdica. Gratuït. Dimarts 7i 2, punt de trobada davant l’Ofici-na de Turisme (Passeig del Mar).Dimarts 14 i 28, punt de trobadadavant l’Hostal La Fosca (Passeigde la Fosca, 24). Cal inscripcióprèvia. Més informació: 972 30 3886.

Teatre jove Cada dimarts, de 5a 7 de la tarda al Punt Jove de Pa-lamós, taller de teatre jove. Acti-vitat organitzada pel Punt JovePalamós.

PLATJA D’AROIoga amb nadons De 2/4 de 10a 2/4 d’11 a la Platja Gran (Av. Cos-ta Brava), Mini Club: ioga amb na-dons. Aforament limitat (es reco-mana oli per a massatges).

PLATJA D’AROTorn De 6 a 8 del vespre a laPlaça de l’Ajuntament, demostra-ció i taller de torn: difusió i pro-moció de l’artesania de la ceràmi-ca de La Bisbal d’Empordà.

CASTELL D’AROTorn A les 7 de la tardaa la Pla-ça Poeta Sitjar, visita familiar tea-tralitzada a càrrec de la compan-yia La Minúscula.

CASTELLÓ D’EMPÚRIESEcomuseu La Farinera Elsmesos d’estiu, l’Ecomuseu-Fari-nera proposa l’Enfarina’t. Unavisita que permetrà descobrirels secrets de fer farina i degus-tar el territori, a través del pro-ducte de proximitat. La visitaportarà al visitant per la fàbricade farines, on podrà contemplarel complex giny per transformarel blat en farina, i acabarà ambuna degustació de Pa de la Tra-muntana i cervesa Rufa de blat.L’ecomuseu vol apropar al públicturista el v(b)ell patrimoni fari-ner de la vila i donar a conèixerdos productes alimentaris ela-borats a partir de blats cultivatsen el territori més pròxim delmuseu, un entorn únic, privile-giat, com és el Parc Natural delsAiguamolls de l’Empordà. La vi-sita està prevista els dilluns i di-mecres del mesos de juliol iagost a les 18h, prèvia reserva altel. 972 25 05 12 o les oficines deturisme 972 45 08 02 i 972 15 6233. Els dilluns es farà en català ien anglès i els dimecres en cas-tellà i francès. El preu és de 4€per persona.

GIRONAVisita Al Museu d’Arqueologiade Catalunya-Girona, Monestirde Sant Pere de Galligants, visitateatralitzada pel monestir de St.Pere de Galligants, una de lesmostres més notables del roàniccatalà, del qual només en restenvisibles l’església i el claustre.Activitat per a tots els públics ifamílies. Aquesta activitat fina-litza el 30 de setembre.

PALAMÓSCaiac Durant el matí a la Platjade Castell: «Aquest estiu... Explo-ra el mar de Palamós», sortidaguiada en caiac per conèixer el li-toral marí de l’espai natural pro-tegit de Castell-Cap Roig. Gratuït.Places limitades amb inscripcióprèvia anaturapalamos@gmail.com.

Visita Cada dimarts, de 7 a 8del vespre, visita guiada amb tas-tet de gamba de Palamós. Placeslimitades, cal inscripció prèvia alMuseu de la Pesca. Telèfon: 972600 424.

Visita guiada Cada dimarts, de7 a 8 de la tarda, visita guiada al’exposició «Barba-Rossa». Gra-tuït. Places limitades. Cal inscrip-ció prèvia al Museu de la Pesca:972 600 424.

Visita guiada Cada dimarts, de8 a 9 del vespre al Museu de laPesca, taller familiar de NusosMariners. Preu: 2 €. Cal inscripcióprèvia al 972 600 424.

CALELLA DE PALAFRUGELLClub de lectura A les 7 de latarda al Local de l’AVAC, «Bedlam:darrera les hores càlides» de MarBosch. Club de lectura amb l’auto-ra.

CAMPLLONGContes A 2/4 de 6 de la tarda ala Biblioteca del Local Social,«Moments de conte» amb la Gem-ma Gumbau.

GIRONAContes A les 7 de la tarda al ca-rrer del Pou Rodó (plaça), tardade contes amb «En Bum i el llibremàgic de les fades», a càrrec de laCompanyia Homenots. Gratuït.Activitat adreçada a famílies i in-fants a partir de 4 anys. Organit-za: Biblioteques de Girona.

L’ESTARTITMini Beach Club De 9 del matía 1 del migdia i de 3 a 6 de la tar-da, a la platja de davant la Pine-da, Club infantil de platja amb di-ferents activitats.

PALAMÓSTaller cuina Tot l’agost, de di-lluns a divendres, d’1/4 d’11 a 1/4de 2 del migdia, curs «Petits Xefs»a l’Espai del Peix. Tallers de cuinaper a nois i noies de 8 a 14 anys. 1dia: 12 €, 1 setmana (cinc dies dela mateixa setmana): 50 €. Placeslimitades. Cal fer reserva prèviaal Museu de la Pesca, trucant al972 60 04 24.

PLATJA D’AROMini Club De les 11 del matí ales 2 del migdia i de 4 a 7 de latarda, a la Platja Gran de Platjad’Aro, Mini Club Infantil amb di-verses activitats.

GIRONAConcurs Instagram La Dipu-tació de Girona ha posat en mar-xa el concurs fotogràfic a Insta-gram «Què li passa, al clima?».El concurs consisteix a publicar,a la xarxa Instagram, fotografiesamb les etiquetes #ECTAdapt i#nom del municipi on s’hagipres la fotografia, que tinguincom a motiu el canvi climàtic al’Espai Català Transfronterer(comarques de Girona i departa-ment dels Pirineus Orientals). - El concurs és una de les activi-tats de difusió i sensibilitzaciódel projecte de cooperaciótransfronterera «ECTAdapt -Contribuir a l’adaptació de l’Es-pai Català Transfronterer alsefectes esperats del canvi climà-tic» que es porta a terme, con-juntament, per la Diputació deGirona, el Consell d’IniciativesLocals per al Medi Ambient (CIL-MA) i el Consell Departamentaldels Pirineus Orientals. El con-curs serà vigent durant totaquest any 2018, i està dividit enquatre períodes, que correspo-nen a les estacions de l’any.- Un jurat escollirà les tres mi-llors fotografies de cada estacióde l’any. Per tant, hi haurà trespremis per cada estació (hivern,primavera, estiu i tardor).

OLOTBeques Fins al 30 de setem-bre es poden presentar els pro-jectes que volen optar a les Be-ques Ciutat d’Olot 2018: la BecaOriol de Bolòs de Ciències Natu-

rals i la Beca Ernest Lluch deCiències Socials. Totes dues be-ques estan dotades amb 4500euros i volen fomentar la recer-ca en els seus respectius àmbitsen l’entorn de la Garrotxa. Po-den optar a les beques els pro-jectes inèdits d’investigació so-bre determinats aspectes de lacomarca de la Garrotxa. - En el cas de la beca ErnestLluch s’hi inclouen treballs rela-cionats amb la història, geogra-fia, literatura, dret, filologia, art,economia o ciències socials. A labeca Oriol de Bolòs s’hi podenpresentar projectes que tractindel medi natural, fixant-se ambla geologia, la zoologia, la botà-nica i el medi ambient en gene-ral. Els projectes que aspirin a laBeca Oriol de Bolòs s’han de ferarribar al Museu dels Volcans iels que optin a la Beca ErnestLluch s’han d’enviar a l’Arxiu Co-marcal de la Garrotxa. A partd’un projecte detallat del tre-ball, amb els objectius, la meto-dologia de la investigació, laprevisió de despeses i el calen-dari previst, també cal aportarles dades personals i currículumvitae dels sol·licitants. El vere-dicte es farà públic al llarg delmes de novembre.

BLANESExposició Fins al 8 de setem-

bres es pot visitar a la Casa Sa-ladrigas, l’exposició «Llista d’Es-pera, ara és demà» de l’escultorD.S. Leon. Es tracta d’un conjuntde 30 escultures confeccionadesamb filferro gruixut, que envol-ten tota la superfície de la pri-mera planta, amb mides que os-cil·len entre els 82 i els 130 me-tres d’allargada, i que pesen unamitjana de dos quilos.

CALONGEExposició El castell de Ca-longe acull fins al 30 de setem-

bre, l’exposició de les obres delpintor August Puig. Fins a unconjunt de gairebé 40 peces quemostren l’art que volia plasmarPuig es podran visitar al Castell.La mostra que s’ofereix permetvisualitzar la seva trajectòria ar-tística, que va des de la seva es-tada a París a la dècada de 1940fins a la dècada dels 80 i 90.

CASTELL D’AROExposició De dimarts a diven-dres, de 6 a 9 del vespre i els capsde setmana i festius, d’11 a 1 delmigdia i de 6 a 9 del vespre a laMasia Bas. Exposició «Desig - ArtInternacional Contemporani». Enel marc del Cicle d’Exposicions aCastell-Platja d’Aro 2018. Fins al 2

de setembre.

FIGUERESExposició El Museu de l’Em-pordà acull, fins al 4 de novem-

bre, l’exposició «Els Dalí de Fi-gueres. La família, l'Empordà il'art». La mostra, és fruit de l'ex-haustiva investigació que durantquatre anys ha realitzat la histo-riadora Mariona Seguranyes.

GIRONAExposició El Museu d’Històriaacull, fins l’11 de setembre,l’exposició «El tren de la moder-nitat. 125è aniversari del tren deSant Feliu a Girona». En aquestamostra, vuit municipis celebrenconjuntament el 125è aniversaride la construcció d'una via deferrocarril de Sant Feliu de Guí-xols a Girona, que actualment ésvia verda cicloturística. La mos-tra ha itinerat, des del juny del'any passat, pels municipis queacollien estacions i baixadors.

L’ESCALAExposició L’Alfolí de la Salacull, fins al 29 d’agost, l’expo-sició de pintures de Marc To-rrent. Una col·lecció de 15 pintu-res que combinen l’hiperrealis-me amb l’art figuratiu. Horaris:de dilluns a dissabte 10 del matía 1 del migdia. Diumenges, de 10del matí a 1 del migdia.

LA BISBAL D’EMPORDÀExposició El Terracotta Mu-seu acull fins al 18 de novem-

bre l'exposició temporal «Mado-la. Vestigis». Una mostra ambuna selecció de peces dels úl-tims deu anys de la producció dela ceramista Madola (Maria Àn-gels Domingo Laplana, Barcelo-na, 1944). Un dels punts mésdestacats de l'exposició serà lainstal·lació d'una obra que l'ar-tista dedica als polítics catalansque es troben a la presó.

LA VALL D’EN BASExposició La Sala d’Exposi-cions Can Trona acull, fins al 30

d’agost, l’exposició «Un tren enpot amagar un altre», d’Àlex No-gué, dins el Programa d’Exposi-cions Viatgeres que organitza laDiputació de Girona.

PALAFRUGELLExposició La Fundació JosepPla exposa de forma perma-

nent «Josep Pla (1897-1981). Enaquesta exhibició s’hi pot veureun audiovisual de presentacióde l’escriptor i seguidament visi-tar la casa natal de Josep Pla(carrer Nou, 49) on hi hainstal·lada l’exposició perma-nent que explica les trajectòriesvital, literària i periodística del’autor, emmarcades en l’evolu-ció històrica del s.XX.

PLATJA D’AROExposició De 7 del matí a les 9del vespre al Parc dels Estanys,exposició «Manel Àlvarez - Wal-king Trough - Escultura de GranFormat». Cicle d’Exposicions aCastell-Platja d’Aro 2018. Fins al

31 de gener.

TORROELLA DE MONTGRÍExposició El Museu de la Me-diterrània acull de forma per-

manent una exposició que pro-posa la descoberta de la Medite-rrània amb els cinc sentits, ambel fil conductor dels sons i lesmúsiques. Els sons en tant quepoden mostrar-nos el medi na-tural mediterrani i les músiquesque són el testimoni del paperde l'Home a l’espai. Paral·lela-ment, al visitant se li plantejauna visió crítica i reflexiva. No estracta només de cantar leslloances d'una mediterràniaimaginària sinó la d'un espaique pateix moltes fissures: gue-rres que no s'acaben, problemesd'entesa, un medi maltractat...Més informació a: www.museu-delamediterrania.cat.

Exposició L’Espai Medes delMuseu de la Mediterrània acullde forma permanent una expo-sició de pintura de Francesc Gi-meno. L'espai Gimeno és unasala permanent dedicada a la fi-gura del gran pintor català Fran-cesc Gimeno sota la denomina-ció: «Llegat Martínez-Solans.Francesc Gimeno, paisatgista delMontgrí». Aquest espai és possi-ble gràcies a la donació del Sr.Francesc Izquierdo.

ULLASTRETExposició El Museu d'Ar-queologia de Catalunya-Ullas-tret permet descobrir el passatllunyà, de fa més de 2.500 anys,abans que l'arribada dels ro-mans suposés, al s. II aC, l'aban-donament d'Ullastret.

Mercats

Fires

Música

Dansa

Activitats

Tallers

Visites

Lletres

Infantil

Convocatòries

Exposicions

Agenda i Cartellera Els actes per publicar a l’agenda s’han d’enviaramb 72 hores d’antelació com a mínim a l’adreça

de correu fets.diaridegirona@epi.es

AVUI DESTAQUEM

Girona

Capvespre de jazz amb The MoonDuo als Jardins de les Pedreres Avui a les 9 del vespre als Jardins de les Pedreres, concert de TheMoon Duo. Aquest agost s’ha estrenat «Music-Cant» un nou cicle demúsica i cant als Jardins de Pedreres, oferint cada dijous concerts enpetit format. Gratuït. Organitza: Associació de Veïns Les PedreresFora Muralla. Col·labora: Ajuntament de Girona.

Palafrugell

Els «Paisatges humans segonsCandelaria», a la Torre de Guaita A la Torre de Guaita de Sant Sebastià de la Guarda, al municipi dePalafrugell, s’hi podrà veure, fins al pròxim 14 d’octubre, l’exposi-ció «Paisatges humans segons Candelaria». L’obra de Rodolfo Can-delaria està connectada amb la pintura mural popular mexicana, es-pecialment amb l’aportació de Diego Ribera.

Girona

El Bòlit explora la percepció delterritori, segons l’Street View Fins al 23 de setembre, al Bòlit_LaRambla, Sala Fidel Aguilar, espot visitar l’exposició «Un món paral·lel». Des de la introducció el2008 del Google Street View és fa palès que internet ofereix una bi-furcació a l’accés visual de la realitat. La mostra explora la percepciódel territori, paisatge, tecnologia i representació virtual.

jamargant - 21/08/2018 08:49 - 79.147.189.105

EL PUNT AVUIDIMARTS, 21 D’AGOST DEL 201842 | Apunts |

Mercats� Besalú, Caldes de Malavella,Campdevànol, Castelló d'Empú-ries, Girona, Hostalric, Lloret deMar, Palamós, Pals i Verges.

BallsL’ESCALA� 22.00. Platja. Ball amb Rock So-und Trio.

PALAMÓS� 21.15. Davant del bar Inagua, aPort Marina. Ball country.

ConcertsCASTELLÓ D’EMPÚRIES� 21.00. Basílica de Santa Maria.Concert de guitarra a càrrec deTono Blasi.

GIRONA� 20.00. Parc del Migdia. Vespresamb swing, amb Swing Time.

PALAFRUGELL� 20.30. Plaça Nova. Versions acàrrec del grup Whitebird.

PALS� White Summer. Think Up!, de18.00 a 01.00, al paratge de Ser-res.� 18.00. Circuit amb ponis, ambels Ponis de la Xat, i circuit de cot-xes minis amb Baby Land. Tambéhi haurà castell inflable, salts ambllit elàstic i El petit Racó Màgic.� 18.00. Sessió de Dj Harvis.� 18.30 i 22.30. Espectacle itine-rant amb la ZeBrass MarchingBand.� 19.00. Espectacle a càrrec delgrup musical Xiula.� 19.30, 20.00 i 20.30. Gastro Ex-perience: Mas Geli.� 19.45 i 21.15. Concert a càrrecde Raquel Lua.� 19.45 i 21.15. Concert del duetacústic BiutySoul, format per Je-sús Carrera, guitarra, i CristinaCollado, veu.

ROSES� 20.00. Església parroquial. Con-cert solidari a benefici de CàritasParroquial.

SANTA CRISTINA D’ARO� La Santa Market, al Horse Club,de 18.00 a 01.00. Moda, tendèn-cies, gastronomia, música delsDj's residents i tallers infantils.

VILABERTRAN� 21.00. Canònica de Santa Maria.Concert a càrrec de MatthiasGoerne, baríton, i AlexanderSchmalcz, piano. Abans, a les19.30, hi haurà la conferènciaHans Pfitzner: que parli la música,a càrrec de Joan Grimalt. Dins laSchubertíada.

DansaLES PRESES� Ésdansa, festival de la dansad’arrel tradicional. 22.00. RecinteÉsdansa. Contr@band@, un diàlegentre La Lira Ampostina i l’EsbartSant Martí.

FestesBLANES� Festa major petita. 09.00. Sotal’arc dels Copatrons. Xocolatadapopular.� 11.00 i 12.00. Biblioteca comar-cal. Espectacles de màgia a càr-rec del Mag Igor.� 11.30. Ofrena floral sota l’arcdels Copatrons.� 12.00. Parròquia de Santa Ma-ria. Ofici solemne.� 19.00. Passeig del Mar, monu-ment al Frare. Audició de sarda-nes amb la cobla Ciutat de Giro-na.

� 21.00. Passeig de Mar, banc delsmúsics. Cantada d’havaneresamb els grups Cabotatge i PeixFregit.

CAMPLLONG� Festa major. 17.30. Biblioteca dellocal social. Moments de conte acàrrec de Gemma Gumbau.� 18.30. Envelat. Taller infantil Si-gues creatiu! (fins a 12 anys).

LLANÇÀ� Festa d’estiu. 21.00. Aparca-ment Rafael Estela. Concert defesta major a càrrec de l’orques-tra Selvatana.

FiresBEGUR� Fira artesanal i taller infantil, a laplaça Esteva i Cruañas, de 18.00 a23.00.� Mercat d'estiu a la platja de SaRiera, d'11.00 a 20.00.

EMPURIABRAVA� 11è Mercat de Nit, al passeigmarítim de 18.00 a 00.00.

PALAMÓS� Mercat d’estiu, al passeig delMar, a partir de les 19.00.

SANT FELIU DE GUÍXOLS� Parades d’artesania al passeigde Sant Pol, de 18.00 a 00.00.

HavaneresBLANES� 21.00. Passeig del Mar, davantdel Banc dels Músics. Cantadad’havaneres amb el grup Cabotat-ge.

InfantilsBEGUR� 18.30. Centre del poble. Tardesautèntiques, avui, Begur és + in-fantil.

CAMPRODON� 18.00. Plaça del Carme. Taller depuzzles i globoflèxia.

EL PORT DE LA SELVA� 20.15. Monestir de Sant Pere deRodes. Activitat familiar Pirates icorsaris.

GIRONA� 19.00. Plaça del Pou Rodó. L’ho-ra del conte, amb En Bum i el llibremàgic de les fades, a càrrec de lacompanyia Homenots.

L’ESTARTIT� 10.30 a 13.00 i de 15.00 a 18.00.Platja de davant la Pineda. Clubinfantil de platja.

PALAMÓS� 10.15. Museu de la Pesca. Petitsxefs a l'Espai del Ter. Tallers decuina per a nois i noies de 8 a 14anys.� 10.30 a 13.30 i de 17.00 a 18.30.Àrea activa de la platja Gran. Ta-llers infantils.� 20.00. Museu de la Pesca. Tallerfamiliar de nusos mariners.

PLATJA D’ARO� 11.00 a 14.00 i de 16.00 a 19.00.Platja Gran, confluència amb l’av.Costa Brava. Mini club infantil.Animació, tallers, manualitats,jocs...

ROSES� 18.00. Bocana de Santa Marga-rida. Animació infantil, amb festade l’escuma i xeringada.

SANT FELIU DE GUÍXOLS� 19.00. Salvament. Taller familiarFes el teu bot de salvament.

SETCASES� 11.00. Aparcament de l’entradadel poble. Trobada per al joc depistes On s’amaga el dimoni deSant Miquel de Setcases?. A partirde 6 anys.

SardanesLLAFRANC� 19.00. Pont de la riera. Audicióde sardanes amb la cobla La Fla-ma de Farners.

InauguracionsSANT FELIU DE GUÍXOLS� 19.00. Pati de l’Ajuntament. In-auguració de l’exposició de pintu-ra de Fina Solé.

Donació de sangCOLERA� 19.00 a 21.00. El Trull.

DiversosBLANES� 10.00 a 13.00 i de 17.00 a 20.00.Biblioplatja a la platja de s’Aba-nell, davant de la plaça Verge delVilar.

CALELLA DE PALAFRUGELL� 19.00. Associació de Veïns deCalella de Palafrugell. Club de lec-tura, amb el llibre Bedlam: darrereles hores càlides, amb la presèn-cia de l’escriptora gironina MarBosch, presentada per GuillemTerribas.

EMPURIABRAVA� 11.00. Zona esportiva de la plat-ja. Zumba.� 17.00. Zona esportiva de la plat-ja. Torneig de volei platja 3x3.

FIGUERES� 20.30. Presó del Puig de lesBasses. Sopar amb cassolada i di-ferents actuacions musicals, amés actuació dels gegants de Cel-rà i Llers, amb suport a DolorsBassa.

GIRONA� 16.00 a 19.30. Bibliopiscina a lespiscines municipals de la Devesa.� 16.30 a 19.30. Bibliopiscina alGEiEG de Sant Narcís i al GEiEGde Sant Ponç.

LLANÇÀ� 10.00 a 14.00. Port. Biblioplatja.

OLOT� Entrenament funcional a l’airelliure, al parc de les Mores. De di-marts a divendres, de 07.30 a08.15, i de dilluns a dijous, de19.30 a 20.30.� 11.00 a 14.00 i de 15.00 a 18.00.Passejada en poni pel volcà delCroscat i el volcà del Martinyà.� 11.00, 12.00, 13.00, 15.00, 16.00i 18.00. Can Serra. Passeig per laFageda d’en Jordà en carruatge.

� 11.00, 12.00, 13.00, 16.00, 17.00 i18.00. Lava Parc. Passejada entren per la zona volcànica de laGarrotxa.

PALAMÓS� Pescaturisme organitzat per lesbarques de pesca professionalsde la Confraria de Pescadors dePalamós. Horari a determinar se-gons pesquera. Més informació, altelèfon 972 60 04 24.� 09.30. Àrea activa de la platjaGran. Gimnàstica suau.� 15.30. Mas Guàrdies. Sessionsde gimnàstica per a dones afecta-des de càncer de mama. Cada di-marts.� 17.00. Punt Jove. Taller de teatrejove. Cada dimarts.� 19.00. Davant l'Oficina de Turis-me del passeig del Mar. Inici de lamarxa nòrdica.

PLATJA D’ARO� 09.30. Platja Gran, confluènciaamb l'av. Costa Brava. Sessió deioga amb nadons de fins a 12 me-sos.� 17.00 a 20.00. Plaça de l’Ajunta-ment. Demostració i taller de torn.Difusió i promoció de l’artesaniade la ceràmica de la Bisbal d’Em-pordà.

PORQUERES� 16.00. Bibliopiscina, espai delectura a la piscina municipal.

SANT FELIU DE GUÍXOLS� 08.00. Badia. Gimnàstica demanteniment de gent gran a mar.� 08.00. Platja, a l'alçada dels Jar-dins Juli Garreta. Sessió de Hathaioga.� 11.00 a 13.30 i de 15.30 a 17.30.Platja gran. Biblioplatja.� 17.00 a 20.00. Museu d’Història.Activitats i visites guiades diàriesa la Caseta del Salvament i Niud’Ametralladores.

TOSSA DE MAR� 09.00. Platja Gran. Tai chi.� 11.00. Platja Gran. Natació gu-iada. Més informació a www.vies-braves.com.

VisitesCASSÀ DE LA SELVA� Visites a Parc Art, Parc de lesArts Contemporànies, al veïnat deMatamala. Cal reserva prèvia altelèfon 972 46 30 81.

CASTELL D’ARO� 19.00. Plaça Poeta Sitjar. Visitafamiliar teatralitzada per conèixerel nucli històric, a càrrec de la Cia.La Minúscula.

EMPÚRIES� 11.30. MAC-Empúries. Visita ro-mana a càrrec dels antics habi-tants de l'Emporiae romana delsegle I dC, Iulia Domitia i CaiusAemilius. En català.� 19.30. MAC-Empúries. Visitateatralitzada Empúries, cap altard. En acabar, degustació demulsum (vi romà aromatitzat). Encatalà i castellà..

LLORET DE MAR� 16.00 a 20.00. Visites guiades al'ermita de Santa Cristina. En ca-talà, castellà, francès i anglès.

PALAMÓS� Visites guiades a la subhasta delpeix de la llotja del peix de Pala-mós. Horaris: a les 16.15, en an-glès; a les 16.45, en francès; a les17.15, en català, i a les 17.45, encastellà.� 19.00. Museu de la Pesca. Visitaguiada a l'exposició Barba-Rossa.Cada dimarts.

RIPOLL� 11.00. Visita a la Farga Palau, i ales 16.30 visita a l'Scriptorium.Cal reserva.� 11.30 i 16.30. Oficina de Turis-me. Visita guiada al conjunt mo-nàstic de Santa Maria Ripoll, bres-sol de Catalunya. Cal reserva prè-via.

ROSES� 10.30. Ciutadella. Visita guiadaPasseig d'història. A les 10.30, encatalà i francès; a les 17.00, enfrancès; a les 18.00 i 20.00, encastellà; i a les 19.00, en català.� 17.00. Port de pesca. Visita gu-iada al port i la llotja de Roses.� 17.30, 18.30 i 19.30. Castell de laTrinitat. Visites guiades. En català,castellà i francès.� 22.00. Espai Cultural La Ciuta-della. Visita nocturna teatralitza-da Els codis secrets, amb degus-tació de productes locals i vinsd'Empordàlia. En català i francès.

SANT FELIU DE GUÍXOLS� 17.00. Espai Carmen Thyssen.Visita guiada a l'exposició Naturaen evolució. De van Goyen a Pis-sarro i Sacharoff, col·lecció Car-men Thyssen.

SANT JOAN DE LESABADESSES� 12.00. Visita guiada al Monestir ia la vila vella, La joia del romànic.Cal reserva prèvia.

SANT MIQUEL DE FLUVIÀ� 17.30 i 19.15. Ajuntament. Visitaguiada Sant Miquel de Fluvià, unpasseig pel temps. Visita al Mo-nestir Benedictí, forn romà i lafont d'aigua. Tots els dies de lasetmana menys el dilluns.

TORROELLA DE MONTGRÍ� 18.00. Museu de la Mediterrà-nia. Inici de la visita guiada a lamina d’aigua de Torroella. En ale-many.� 19.00. Museu de la Mediterrà-nia. Inici de la visita guiada Laguerra de l’arròs: una història denovel·la. En castellà.

Cap de setmanaLLAGOSTERA� X Marxa popular BTT, per di-umenge, 26 d’agost. Dos recorre-gut. curt de 24 km amb 650 m dedesnivell acumulat; i llarg de35km i 1.100 m de desnivell acu-mulat. Més informació awww.bttllagostera.cat.

ExposicionsGIRONA� Museu del Cinema. Cromos,pel·lícules i estrelles, col·lecció decromos de cinema d’Albert Ros-sich. Fins al 27 de gener.

� Pont de Sant Feliu i Parc Cen-tral. Temps de foto, selecció deset fotògrafs professionals con-temporanis de Girona. Fins al 23de setembre.� Espai Santa Caterina. Artesa-nia i sostenibilitat. Fins al 9 de se-tembre.

L’ESCALA� Museu de l’Anxova i de la Sal.El Fluvià, 3 comarques i un riu.Fins al 28 de febrer del 2019.� Sala d’exposicions municipal.Obres d’Abel Quinatana. Fins al 31d’agost.

L’ESTARTIT� EMD. Return to Pepperland,amb motiu del 50è aniversari delfilm Yellow submarine. Col·leccióde Jordi Melgosa i Amparo García.Fins al 31 d’agost.

LA BISBAL D’EMPORDÀ� Terracotta Museu, Espai ElForn. Ceràmica blava catalana dela Col·lecció Mascort. Fins al 31 dedesembre.� Terracotta Museu, Espai LaPeixera. Fang TEA’t. Autisme ifang. Fins al 16 de setembre.� Terracotta Museu. Madola.Vestigis, de l’artista Maria ÀngelsDomingo. Fins al 4 de novembre.

LA JONQUERA� MUME. Camp dels Haras, 1939.Fontserè i Clavé a la llum de MartíVivès. Fins al 2 de setembre.� MUME. Per sempre més, ànimesmarcades, pintura-instal·lació PepCamps. Fins al 18 de novembre.� MUME. Reproduccions fotogrà-fiques de Jacques Léonard, Éva-dés, 29 décembre 1943. Fins al 16de setembre.

LA VALL D’EN BAS� Can Trona. Un tren en pot ama-gar un altre, d’Àlex Nogué.

LES PLANES D’HOSTOLES� Bar La Llar. 100 números de larevista "Tal com sona", de l’IESCastell d’Estela. Fins al 25d’agost.� Local de sota les voltes. Mos-tra dedicada al centenari de l’es-cola Sant Cristòfol. Cada diumen-ge.

LLANÇÀ� Casa de Cultura. Un estiu d’es-tudi, d’Olivier Martínez. Fins al 26d’agost.� Casa de Cultura. Panells Porta-lada de Ripoll. Fins al 24 d’agost.� Museu de l’Aquarel·la. 50 m2.Fins al 30 de setembre.

OLOT� Arxiu Comarcal de la Garrot-xa. Exposició Els plànols de l’Hos-pici d’Olot. Fins al 28 de setembre.

PALAFRUGELL� Fundació Josep Pla. Professorsde solitud. J. Esquirol, fotògraf - J.Pla, escriptor, dins la XI Biennalde fotografia Xavier Miserachs.Fins al 5 de maig� Museu Can Mario - FundacióVila Casas. Ànima, de l’artista lo-cal Cristina Batllori. Fins al 2 desetembre.� Museu Can Mario - FundacióVila Casas. Hiberticer, amb tex-tos de David Bastué i fotografiade Salvi Danés i Rita Puig-Serra.Fins al 25 de novembre.� Museu del Suro. Aglomerantsuro: possibilitats infinites. Fins al15 de maig.� TMP, Espai Tabarín. Josep Plaal Tabarín, instal·lació amb foto-grafia d’Enric Bruguera, text deJosep Pla i imatge de Jaume Fer-rer Massanet. Fins al 31 d’agost.� Torre de Guaita de Sant Se-bastià de la Guarda. Paisatgeshumans segons Candelaria. Finsal 14 d’octubre.

L’agenda

Un clàssic, a Vilabertran

Matthias Goerne ■ SCHUBERTÍADA

GIRONA 21.00 SCHUBERTÍADAEl baríton Matthias Goerne i el pianista AlexanderSchmalcz actuena la Canònica de Santa Maria de Vi-labertran dins la programació de la Schubertíada in-terpretant lieds de Pfitzner, Wagner i Strauss.