dossier de l'espectacle ne m'oublie pas de philippe genty

©Compagnie Philippe Genty

diumenge, 13 d’octubre a les 18h

PHILIPPE GENTYNe m’oublie pas

Teatre Municipal de Girona

www.philippegenty.com


02

Fitxa

Dades

Creació i direcció: Philippe GentyMúsica: Rene AubryCoreografia: Mary UnderwoodIntèrprets: Anne Mággá Wigelius, Annie Dahr Nygaard, Morten Anda Berg Lena Kvitvik, Hernik Hoff Vaagen, Benedikte Karine Sandberg, Sjur Marqvardsen, Maja Bekken i Stine Fevik.Il·luminació: Philippe Genty, Vincent Renaudineau i Thierry CaperanSo: Antony AubertProducció: Compagnie Philippe GentyCoproducció: Nord-Trondelag University Collage, Maison de la Culture de Nev-ers et de la Nièvre

Dia i hora: Diumenge 13 d’octubre, 18hLloc: Teatre MunicipalPreus: 35, 22, 18, 9€Durada: 1h 30min.

Espectacle sense gairebé text

Estrena a l’estat espanyol

La programació de Temporada Alta al Teatre Municipal compta

amb la col·laboradaió de:


03

Presentació

El que aquest any ens demana Philippe Genty és molt senzill de complir. “Ne m’oublie pas”. Vinguin ben desperts, però preparint-se per rodolar escales avall per la imaginació d’aquest veterà creador francès, un dels més estimats pel públic del festival. A quatre mans amb la còmplice necessària de sempre, la coreògrafa Mary Underwood, Genty fa ballar els somnis i els enlaira com a l’inoblidable Bolibloc. L’enginy no envelleix, i aquest clàssic del Temporada Alta torna tan trapella com sempre: son titelles o ballarins, aquests personatges que es trenquen a l’escenari? Són micos o persones? Deixar-se enganyar per Phillippe Genty sempre és un plaer i aquesta nova coreografia juganera i hipnòtica ´se un autèntic atrapa-somnis.

Albert Forns

Philippe Genty, l’absurd comportament humà

Fidel al seu estil oníric i lúdic, Philippe Genty ha revisat el seu espectacle Ne m’oublie pas, vint qanys després de la seva creació al Théâtre de la Ville. en aquesta oportunitat els intèrprets són es-tudiants de la Universitat College Verdal de Noruega i han estat dirigits per Genty amb l’experiència, la creativitat i bogeria que caracteritza el seu treball. Ne m’oublie pas, narra l’odissea d’una dotzena de personatges (homes vestits de negre amb barrets i dones vestides de blanc) a través del fasci-nant món dels somnis. Genty crea situacions, circumstàncies, emocions i sobretot belles imatges per descobrir la vida humana, amb les seves febleses i els seus moviments, a vegades absurds i ridículs. Lús de titlelles (entre elles una ximpanzé) crea el contrast entre l’animal i l’humà. Hi ha molta dansa perquè només ella pot expressar els paisatges interiors que a vegades oblidem i que Genty ens convida a viure’ls de nou. Una dansa trepidant creada per la coreògrafa d ela companyia, Mary Underwood.

Joan Anton Benach - Suplement de Temporada Alta a La Vanguardia


04

Sobre la companyia...

Torna a l’Estat espanyol a la “Companyia Philippe Genty”, una de les companyies més reconegudes i màgiques de l’escena teatral internacional, amb la seva última obra “Ne m’oublie pas”

Des de fa més de 30 anys, Philippe Genty recorre el planeta i el món del teatre amb l’equipatge de la simplicitat: cartrons, draps i trossos de fusta donen vida a les seves escenografies i als seus personatges.

El principal talent de la Companyia de Philippe Genty és unir diverses formes d’espectacle: il·lusió, efectes especials, malabarisme, titelles, mims i dansa creant un màgic món de sensacions, acon-seguint que el públic no només viatgi a través dels seus sentits pels paisatges, sino que també es produeixi un vol cap aquestes zones quasi ocultes de la realitat i de l’interior de cada persona.

Els seus espectacles es desenvolupen a la manera dels somnis, mitjançant imatges o situacions que s’associen entre elles, d’una creació a l’altra. La Companyia segueix amb el seu plantejament d’exploració a través del llenguatge visual, una llengua on “l’escena” és aquell lloc de l’inconscient, a on es posa a prova els conflictes del ser humà davant de si mateix. Una travessia pels abismes dels somnis i de l’inconscient.

Philippe Genty concep les seves obres a través del poder creatiu, il·lusori i poètic de les imatges. Per l’artista el pensament en imatges és més llibertari i dóna infinites possibilitats, al contrari que les paraules, que tendeixen a racionalitzar i a tornar més lògiques les coses.

La companyia de Philippe Genty és una de les companyies més suggestives i poètiques de l’actual panorama artístic mundial, ha presentat els seus espectacles a les més prestigiosos festivals: Nova York, Hong Kong, Perth, Adelaida o Cuba i ha recorregut Europa entera, Israel, Japó,Brasil, Sud Àfrica...


05

El director diu...

La Clarisse, un ximpanzé de mida humana que duu un vestit llarg, examina críticament diversos personatges humans que es presenten com espectres provinents d’un passat individual o col•lec-tiu. Els rols s’inverteixen: la Clarisse es troba a l’altre costat d’una gàbia fictícia i la seva presència constant posa de manifest l’absurditat dels comportaments, ridículs i patètics, dels humans.

De la foscor sorgeix un paisatge nevat. Els records de la mort queden colgats mentre un home es-tira un trineu de manera repetitiva. La sensació de repetició s’intensifica amb la presència de figures que s’assemblen als actors. El seus rostres immòbils, tan semblants als dels intèrprets, els donen un aspecte tètric i revelen la relació entre dues fonts de conflicte relacionades amb el temps: les fig-ures, fixades en l’eternitat, contrasten amb l’existència passatgera dels éssers humans. Els humans intenten desesperadament donar-los vida com si d’això en depengués la seva pròpia existència. Sorprenentment, aquesta confrontació ens fa redescobrir la vida humana com si no la coneguéssim i observar la seva fragilitat i la complexitat dels seus moviments.

René Aubry crea una atmosfera hipnòtica i fascinant. Les melodies ens retornen al passat, mentre que l’estructura sistemàtica ens transporta a un moviment persistent – com el ritme vibrant de les rodes del tren en què hem de viatjar– i ens arrossega en un remolí cada cop més hipnòtic. Desco-brim per primer cop paisatges interiors, tot i que en el fons sabem que sempre hi hem estat. Són paisatges amb una familiaritat estranya i inesperada.

Amb la Mary descobreixo el cos dansat –fusió, vertigen, repetició. La dansa és capaç d’expressar allò inexpressable, formula preguntes. El cos transcendeix l’espai i, quan es troba amb la matèria, el fa esclatar en situacions que voregen allò impensable. Aquests encontres improbables anul•len les nostres certeses i obren portes a paisatges on la raó cedeix davant de vertígens insondables.Ne m’oublie pas és un espectacle elaborat l’any 1992 que ara uns artistes noruecs recreen afe-gint-hi un element nou: el cant de les grans extensions àrtiques entre clapes de gel probablement eternes.

Philippe Genty

Declaració d’intencions


06

Currículums

1956 a 1957: Sembla ser que va ser vist en una escola d’arts gràfiques a París.1962 a 1966: La seva escapada més llarga va ser a bord d’un Citroen 2CV: 47 països, 8 deserts, mentres filmava per la UNESCO un documental sobre els teatres de marionetes a nivell mundial. 1967: Mary Underwood la seva futura companya el descobreix en un estat d’abandonament avançat. 1968 a 1975: Busca desesperadament un mètode d’organitzar el seu caos, espectacles de cabaret i de televisió.1976 a 1979: Renuncia a organitzar el seu caos. Entra en una companyia de teatre que porta el seu mateix nom, el que li permet seguir amb la seva fugida, d’incògnit. Gires per USA, Japó, Àfrica, Australia, Gran Bretanya, Xina, URRS, França, Sudamèrica, Índia, etc. Únicament la prudent Islan-dia no li obre les seves fronteres1980 a 1983: Tracta, en va, d’escapar de l’etiqueta de titellaire o de mag de l’espectacle. Crea amb Mary Underwood Rond “Comme un cube Et désirs parade”. 1984 a 1990: Explora les ferides i els rebutjos de la infància com a font d’escriptura. Creació de “Sigmund follies y de derives”. 1991 a 1995: Experimenta la confrontació entre dos espais, temps; pot la imatge plantejar ques-tions essencials renunciant a les paraules? Premi de la crítica en el Festival d’Edimburg. Creació de “Ne m’oublie pas” i de “Voyager Immobile”.

Philippe Genty, director


07

1996 a 1999: Prova de calmar els seus monstres interiors. Creació de “Passagers Clandestins” pro-ducció del Festival de Adelaida (Australia).Creació de “Dedale” per el Festival d’Avignon (França). Es submergeix en un laberint d’abismes financers. Ven els seus serveis a l’Exposició Universal de Lisboa per endereçar les contes de la Companyia i crea “Oceans et Utopies” en un estadi cobert de 10.000 places, 200 actors, ballarins, artistes de circ i tècnics. 525 representats entre maig i setembre.2000: Es persuadeix de que explicant-ho podria ajudar a alguns espectadors. Creació del “Concert incroyable” dins de la Grande Galcrie de l’Evolution amb 40 coristes, actors i ballarines. 2000 a 2003: Torna amb “Sigmund Follies” que es converteix en “Zigmund Follies” amb Eric de Sarria i Rodolphe Serres.2003: Creació de “Ligne de fuite”. Treball d’experimentació entorn de la llum i la recerca d’un mateix, a la reconciliació de l’esperit i del subconscient amb l’exterior. Creació de la il·lusió de baixos fons. Aquest espectacle suposa també l’inici d’una nova col·laboració musical amb René Aubry. Gira in-ternacional fins octubre 2005.2005: Repren “Zigmund Follies” amb Eric de Sarra i Philippe Richard. Inici dels assajos de “La fin des Terres” i posterior gira internacional i nacional fins a l’octubre del 2008.2006: Octubre / Novembre : Master Class of Melbourne, Austrlia, Victorian College of Arts. 2007: Novembre, creació de “Boliloc”.2008: Febrer / març: Master Class a Bariloche a l’Argentina organitzada per la Universidad Nacio-nal of San Martin. Philippe i Mary ofereixen sessions de treball a França i a l’estranger amb fins benèfics.2010: Philippe i Mary creen una nova versió de Voyageur Immobile (encara en gira)2012: Creen Ne m’oublie pas (Forget me not)

•2010: Gira por Europa y Asia con “Voyageurs Immobiles”.


08

Mary Underwood, coreògrafa

Als cinc anys, la Mary Underwood va veure clar el seu destí durant una representació nadalenca de La Ventafocs. Asseguda al costat de la seva mare al teatre de Bath (Regne Unit), va assenyalar l’escenari i li va dir a la seva mare que algun dia ella estaria allà a dalt.

Als 12 anys va començar a fer classes de ballet amb el suport dels seus pares. Després de l’escola treballava i destinava fins al darrer penic que anava guanyant a pagar les classes de dansa.Als 18 anys, gràcies al seu talent com a ballarina va aprovar un examen per convertir-se en mestre de dansa. Tanmateix, va tenir un mal pensament (o bo!) i es va adonar que l’experiència del verita-ble moviment era en un altre lloc. Així doncs, malgrat l’oposició del seus pares ho va deixar tot i va començar a viatjar pel món. És a dir, va abandonar la seva vida còmoda i estable de professora per tal de descobrir on la portaria aquesta cerca de nous horitzons.

Ha treballat amb nombroses companyies de dansa fins que va conèixer un jove titellaire francès que participava en el mateix espectacle i que tenia un “món artístic” que la va fascinar.En Philippe Genty va saber des del primer moment com utilitzar el talent de l’artista que acabava de conèixer. La Mary contribuiria a establir el ritme i l’estructura que necessitava el món creatiu i caòtic del seu nou company. A finals dels anys 70, la Mary finalment va actuar al Teatre de Bath on 30 anys abans havia vist La Ventafocs, però, aquell vespre, la seva mare no la va veure ballar, sinó fer viure els objectes i donar a les marionetes la forma artística que es mereixen.


09

Venda Anticipada

Avantatges i descomptes


010

Identifica els espectacles de Temporada Alta

Els espais

dossier de l'espectacle ne m'oublie pas de philippe genty

Documents