95-novembre-14

8/10/2019 95-novembre-14

1/26

pg. 1

EMPORION NM 95 NOVEMBRE 2014

Peridic digital - Tercera poca

nm. 95 -novembre- 2014

8/10/2019 95-novembre-14

2/26

8/10/2019 95-novembre-14

3/26

pg. 3


oblidant el principi d'ordinalitat (que aquell qui dona no quedi per sota del qui rep) duia a unes balances scals empobridores anydarrere any.

Aquests ciutadans es veien tamb desemparats quan giraven la mirada cap a Europa. Al nostre Editorial del mes passat tamb eparlvem: "Els catalans han sigut sempre molt europeistes i ara no poden entendre que Europa es creua de braos davant una reivindcaci pacca de democrcia, mentre acull sense problemes nous estats que van aconseguir la seva independncia desprs de cruen

conictes bllics".Sense arribar a estructurar un nmero monogrc, alguns dels nostres collaboradors han volgut comentar, des de di erents punts d vista, tota aquesta situaci. Joan Surroca ha escrit: "Per qu vull la independncia", Xavier Ferrer: "Falta ms poltica i diversitatUni Europea", Jordi Bellapart: "Unitats", Jaume Bassa: "La Uni Europea i el 9-N", Josep Fuster: "Gotes d'humor".

El mes vinent passarem revista i comentarem els esdeveniments que es vagin produint durant aquest mes de novembre histric.

NOTA-AVS A ENTITATS ORGANIT-ZADORES DACTES A TORROELLA-LESTARTITA partir de gener de 2015, EMPORIONpublicar de orma pre erent les notciesque els organitzadors dels actes ens envina aquesta adrea:[email protected]

Demanem que la redacci de la notciasigui breu, de lestil segent:

Rajoles, plafons i socarrats de lacollecci Mascort.Es va inaugurar a canGalibern eldivendres 13. Una exposiciimpressionant, plena dart i dhistria. In-tegrada per 700 peces, rajoles catalanes i valencianes dels segles XV i XVI, rajolesdocis i de vaixells, socarrats.

El cam dEmpries a Girona.

El diumenge 15Gent del er va organ-itzar el pas pel VII ram: Millars SantMart Vell.

Mitologia per als ms petits.El Museude la Mediterrnia va organitzar el migdiadel diumenge 15dins del cicle el petitMuseu, la segona sessi Els herois de laguerra de roia.

Teatre de lescola.La Guillem de Montgr va presentarel diumenge 15teatre delsalumnes al Cine Petit.

Normalment tamb es publicar foto-graa si sadjunta.

NotciesNOTCIES DOCTUBRE 2014

Presentem en primer lloc les notcies nopublicades en tancar ledici de setembre

TORROELLASetembre. Dia 30.Mani estaci davant delajuntament a avor de la consulta del 9-N.

UPM desbloqueja el pressupost.Redueixla pressi scal i modica lemplaament ala zona esportiva de la pista coberta, queno anir a lanomenada Gbia sin en unaltre espai de la zona.

LEspai Ter ja est habilitat per a teatrei arts escniques. A nals de setembrees va completar la inversi del 2014 delAjuntament, amb la nalitzaci de la

caixa escnica i de lescenari modular, unaestructura duns 90 mduls dalada regu-lable.

Perilla la Fimag?Per motius personals,diu un impulsor. LAjuntament en desitjala continutat.

La mina daigua, visitable.Es va anunciarla voluntat que la galeria subterrnia sigui visitable a nal dany des de laccs delcarrer del Mar. Seran 130 metres per sotade Lo Mirador i lavinguda Companys.Laigua, des del carrer del Mar, travessavala vila ns a la ont dels Gossos, a plaa.Merc Saurina al Cucut. Va ser una deles presentacions al vell estil: eldivendres3 al vespre, lautora Merc Saurina i la sevapresentadora, Sabina Plaja, parlaren de ladues novelles Com llunes de Saturn iRquiem per a un contrabaix, a lentorn

amiliar de la llibreria.

Festival Harmonies a lEspai Ter.Van te-nir lloc els espectacles:

Dissabte 4a la tarda la msica de Bramsamb banda.

Diumenge 12 a la tarda, teatre: Els dieselios, amb Emma Vilarasau i scar Mo-

PER A AQUEST MES DENOVEMBRE:

CASTANYADA POPULAR ALESTARTITdissabte 1 APLEC DE SANTA CATERINA.diumenge 23

FIRA DE SANT ANDREU.dies 29 i 30 (dissabte i diumenge) FUNDACI VILA CASAS. Retrats deguerra dAgust Centellesns al desembre

8/10/2019 95-novembre-14

4/26

pg. 4


lina.

Fotograa de Jordi Gell.El dissabte4 es va inaugurar al claustre de lHospitallexposici Empord petit, pas petit, quees va poder veure ns al dia 29.

La Poma a la cuina.Deldissabte 4al divendres 31quatre restaurants van o erirles tradicionals jornades gastronmiques.

Contra el groc i les estelades.

El diumenge 5al mat van aparixer es-quinades les dues estelades penjadesal pont i els ornaments grocs collocatsdissabte en di erents carrers i a la plaa dela Vila.

Urbaser far la neteja. Lalcalde va signarel dimarts 7 el nou contracte per un im-port anual de 2,39 milions i una duradadonze anys prorrogable ns a un mximde tretze anualitats.

Cap Castell.El diumenge 19 el Museu dela Mediterrnia va programar la sortidade descoberta amb Nacs Arbuser.

El groc pel 9-N.Entre altres accions delmateix estil reivindicatiu, va aparixer a laplaa de la vila una caravana embolicadaamb llaos grocs.

El fons sonor dEsteve Albert. Con er-ncia musical organitzada al Museu de laMediterrnia, va tenir lloc eldissabte 25 ala tarda. Un acte ms per la salvaguardadel patrimoni oral.

Sortida de Gent del Ter. El diumenge

26 es va er a les antigues dependnciesmilitars del Montgr.

Cicle de Concerts de Joventuts Musi-cals. Va comenar el nou Cicle de Con-certs de Xarxa de Msiques a Catalunya,que tindr lloc entre el26 doctubre de2014 i el29 de mar de 2015.

LESTARTITEl pressupost del 2015.Per lEstartitpreveu assegurar la transparncia, detal-lant els comptes de lentitat municipal de-scentralitzada, i iniciar la construcci delescola bressol.

Estudi geolgic de les esllavissades.Sib shan pres solucions parcials per de-

ensar les cases de les urbanitzacions, elpla dactuaci entre la orre Moratxa i elCap de la Barra durar cinc anys i costar

aproximadament un mili deuros.Mitja Marat Trail. La 4a. CA cursa es va er eldiumenge 12pel Parc Natural delMontgr.

Motos histriques a lEstartit.Lassociacide les comarques gironines va organitzareldiumenge 19 la 12a. robada.El groc pel 9-N.Van aparixer diversosmotius reivindicatius, entre ells una barcaembolicada de groc a la plaa de lEsglsia.

600 anys del monestir de lesMedes.Lexposici organitzada pel Consellmunicipal es va inaugurar eldivendres 24.

CATALUNYAGirona: Alta Velocitat a sota aigua.Les

pluges del28 de setembre van convertir eltnel de lAVE, dun quilmetre de llarg, enuna gran piscina, amb laigua a una altura

de 5 metres. El tren va estar una setmanaora de servei i lAjuntament de Girona va

reclamar a Adi garantia de seguretat.

Llei contra lhomofbia. La va aprovar elParlament eldijous 2.Consulta del 9-N. Setembre, dies 28 a30. Comena la campanya institucionalde la consulta del 9-N, el govern presen-ta el Llibre blanc, amb els in ormes delConsell Assessor, per desprs que el Cadmets a trmit el recurs del govern cen-tral, el govern suspn les actuacions per laconsulta i milers de mani estants davantdels ajuntaments demanen votar i cridenindependncia.

Consulta del 9-N. Octubre.Saprovenels membres de la comissi de control,sinicia una campanya publicitria per in-

ormar que no es pot er publicitat, msde nou-cents alcaldes i representants mu-nicipals presenten la moci a avor del9-N al president, el govern prorroga demoment tots els terminis, i comencen llar-gues reunions dels partits pro-consulta. Elpresident Mas presenta un 9-N alternatiui les eleccions com a instrument nal. Estrenca el consens, per ERC i CUP diuenque ajudaran, ICV sen desmarca. En unacte multitudinari el diumenge 19 a la pla-a de Catalunya (unes 100.000 persones),lANC i Omnium donen el seu suport al

9-N per reclamen unitat i exigeixen elec-cions abans de 3 mesos. El divendres 24 elPacte Nacional pel Dret a Decidir es com-promet a treballar perqu el 9-N alternatiusaconsegueixi una gran mobilitzaci.

A favor de la unitat dEspanya.El di-umenge 12 milers de persones, convo-cades per Societat Civil Catalana, vanomplir bona part de la plaa de Catalunyade Barcelona.

ESPANYASetembre. Dia 29. Al mat, el govern cen-tral va presentar davant el C recurs con-

8/10/2019 95-novembre-14

5/26

pg. 5


EMPORION publica de forma pref-erent les notcies que ens envienels organitzadors dactes a:

[email protected](recomanat mxim 30 paraules)

tra la consulta catalana del 9-N; a la tarda,el C es va reunir durgncia i va admetrea trmit per unanimitat els recursos, i aixsuspenia de orma cautelar la llei i el de-cret de convocatria.

Primer cas debola fora dfrica.Unet que pot tenir molta transcendnciapoltica. Eldilluns 6 es va saber el con-tagi a Madrid duna in ermera que haviaats un missioner mort. Amb ms de deupersones allades per temor a contagi, es va crear un clima de con usi. La Comis-si Europea va demanar explicacions algovern espanyol. Arraconada la ministra,es va er crrec de la er la vicepresidentaSenz de Santamara.

Nou escndol nancer a Caja Madrid i

Bankia.Es va descobrir que 82 consellersi directius havien pagat amb targetesopaques ms de 15 milions deuros, 5 mil-ions tretes de caixers, i obtingut 62 milionsen crdits. El jutge va considerar que elsexpresidents Rato i Blesa havien propiciatls indegut dels ons de lentitat i usat lestargetes negres en beneci propi.

Magatzem de gas Castor.No es ar pelrisc ssmic. Es va pactar una indemnit-zaci de 1.350 milions deuros a carregardurant 30 anys als consumidors. Eldia 3es

va er pblic i va causar indignaci.Pressupostos del 2015, injustos ambCatalunya. La inversi a Catalunya sernoms del 9,5% del total de la inversi

pblica, tot i aportar el 24% dels impostosi el 19% del PIB.

Caete, comissari dEnergia i Canviclimtic.Leurocambra el va avalar eldia8.

Espanya al Consell de Seguretat delONU.El dijous 16, Espanya elegida undels 10 membres.

ngel Acebes imputat . El dia 22 es apblic que hauria comprat accions dunmitj in ormatiu amb diners de la caixa Bdel PP.

Contra el nou 9-N. Eldivendres 24 es diuque el govern central estudia impugnar elnou 9-N catal.

MNHong Kong.En rontaments entre la poli-cia i milers de mani estants, que van ocu-par el centre de la ciutat per exigir milloresdemocrtiques a les autoritats de Pequn.

Estat Islmic. Han continuat lexpansiterritorial i els brutals assassinats, i elsatacs aeris dels EUA i altres pasos.

Premi Nobel de la pau.Es va concedir aMalala Yousa zai, paquistanesa, lluitadoraper lal abetitzaci de les nenes, i Kailash

Satyarthi, indi, activista contra el treballdels nens.

Bolvia. riom dEvo Morales, que eldi-umenge 12 va aconseguir el tercer mandat

amb 60% dels vots.

EUA i lebola.Preocupaci per in ermeresde Dallas que van donar positiu.

Vatic. Snode dels bisbes. Pendent deconsens per al Snode del 2015 lacollidadhomosexuals i divorciats.

ESPORTSMrquez bicampi mundial. El di-umenge 12 Marc Mrquez es va proc-lamar campi del mn de MotoGP persegon any consecutiu. s el pilot ms joveque ho aconsegueix.

8/10/2019 95-novembre-14

6/26

pg. 6


Per qu vull laindependncia? Joan Surroca i Sens

Per a que tu puguis ser tu

jo no he deixat de ser jo,

per a que jo puga ser jo

tu no has deixat de ser tu:

Tu i jo hem volgut

sempre ser-ne dos.

Vull la independncia de Catalunya perqu necessito la llibertat per viure. La llibertat per unir-me o no. Estimo la meva parella dde a mig segle sense que ella hagi deixat mai de ser ella i jo hagi deixat de ser jo. Ning ens va obligar a compartir la vida i els vam decidir unir-nos per prpia voluntat. D'igual a igual. Aix mateix, els ciutadans dels pobles que exerceixen la seva sobirania slliures d'unir-se o no amb altres pobles de manera con ederada. Perqu aix passi, hi ha d'haver la voluntat recproca d'uni. Quanconcreten unions s'han de er de baix a dalt i no de dalt a baix. En aquest darrer supsit sn subjugacions, esclavatges, dominacion

Noms les urnes permeten visualitzar el mapa de les pre erncies d'una determinada comunitat. A Catalunya no ens deixen votperqu, segons Rajoy, som una "democrcia avanada". No, no som una democrcia avanada. No ens deixen votar perqu un depobles ibrics, Castella, histricament ha imposat als altres pobles els seus criteris particulars. Quan alg a qui tu li proposes abrate diu que no, no queda altre remei que restar sol i potser el temps ar veure de manera di erent a Castella que no s just pretensubjugar altres pobles.

El respecte s un valor positiu. La imposici s negativa. Vaig escriure a una amiga madrilenya, que no veu clar el nostre procs, explicar-li la meva posici. Ho he et amb altres amistats peninsulars, algunes d'elles ms receptives. Crec que s bo educar-nosel dileg i el respecte, encara que no veiem les coses de la mateixa manera. M'enorgulleixo del nostre procs pel seu tarann pac

estiu i respectus. Sn caracterstiques que ens permetran, un cop independents, obrir-nos i abraar-nos amb els partidaris de leabraades.

A laguait del

nostre patrimoni

Un atac insensat a la cultura.Installacions aberrants malmetenla bellesa de les pedres nobles de

orroella

8/10/2019 95-novembre-14

7/26

pg. 7


Del catal

emprenyat alcatal illusionat Adri Arboix

Va ser el periodistaEnric Juliana,quan era director adjunt deLaVanguardia lany 2007, que va treure letiqueta de catal empre-nyat, vocable que va tenir una certa di usi. Es re eria amb unaindissimulada dosi dironia no exempta de cinisme a un peculiarsentiment denuig que havia emergit entre una part de la societatcatalana que se sentia molesta i desencisada pel tracte discrimi-

natori continuat que havia patit i patia per part de les institucionsespanyoles.

Des de a 5 anys, per, i arran de la primera consulta dArenys deMunt, els canvis socials i cvics a la societat catalana shan succeta una velocitat de vertigen i la centralitat de la vida poltica a Cata-lunya sha posicionat de orma inequvoca, no en la queixa i enlhabitual resistncia prudent, sin en la mentalitzaci del neces-sari assoliment sense complexos del dret a decidir i en lanhelillusionat dindependncia, mitjanant un tarann reivindicatiuper educat, absolutament democrtic, estiu i transversal.

Entitats cviques majoritries, com lAssemblea Nacional deCatalunya i mnium Cultural de bracet, amb ms de 2.800 as-sociacions socials diverses darreu del Principat, juntament amblAssociaci de Municipis per la Independncia, el Pacte Nacio-nal pel Dret a Decidir i la majoria parlamentria ocasionada pelsuport dels partits CiU, ERC, ICV-EUiA i la CUP, ja shi han posi-cionat inequvocament de orma avorable. I la majoria de la gent vol i espera ser protagonista activa duna consulta democrtica,merescuda i lgica. I ho reivindica amb naturalitat, de manerapacca, participativa i cohesionada.

Perqu aquest s tamb un comproms contra la corrupci i lacrisi econmica i de valors. I perqu hi ha el somni de la llibertatper construir un pas millor, honest, culte, avanat i ms just, iper aquests objectius cal i caldr treballar amb constncia, es or,honestedat i diligncia.

I aix ho assenyala amb admiraci lescriptora i traductora ameri-canaLiz Castro, coordinadora de ledici en angls del peridicdigital en catalVilaweb, quan diu textualment: Els catalans nonoms reclamen i somien, sin que hi posen diners i hores i

eina, recullen signatures, an mtings, mani estacions, cadeneshumanes, xerrades i estudis. Una tasca monumental, pacca,democrtica, alegre i sense descans.

I ara, ms que mai, cal no caure ni en el parany de la por ni enlengany de la provocaci que laparell de lestat espanyol i els seusseguidors ens serveixen dia rere dia. El dramaturg i poetaSfo-cles eia dir a Antgona: El temor, entre moltes altres coses, li vab a la tirania.

Perqu la illusi i la conscincia que estem ent histria s unaevidncia que ning pot aturar. Deia lescriptorVctor Hugo queno hi ha res ms poders que una idea a la qual li ha arribat el

seu temps. I a Catalunya li ha arribat ara loportunitat que ha desaber aprotar.

I arreu es veu i es nota aquest nou catal canviat, majoritriamentillusionat, crticament constructiu, raonablement esperanat idesacomplexadament independentista.

Sembla queera Tucdides, un dels pares de la histria, que ar-mava que un dels trets comuns a lAtenes dePricles era la con-scincia que all ms important que li pot passar a un ciutad iara ja hi estem a un pam s veure nixer un nou estat. Com acatal illusionat, crec que tenia tota la ra.

8/10/2019 95-novembre-14

8/26

pg. 8


El cas de Montjoi enel context actual Albert Llauss i Pascual

A Roses, a cala Montjoi, s notcia la voluntat d'un ams cuinerd'ampliar el seu restaurant per reconvertir-lo en un innovadorrestaurant-escola-centre de recerca i exposicions, amb l'alta gas-tronomia com a tema central. L'espai on es proposa la urbanit-zaci de diversos milers de metres quadrats se situa dins el ParcNatural del Cap de Creus, de manera que la llei protegeix els val-ors naturals de l'entorn davant trans ormacions com la proposa-da. El projecte presumeix d'avanades tecnologies ambientals i

els seus promotors garanteixen accions per minimitzar-ne els im-pactes negatius. Els seus de ensors destaquen el poder d'atraccide visitants que suposar el nou centre i els benecis econmicsque se'n poden derivar. En contrapartida, els detractors denun-cien els e ectes ambientals que l'obra i l'accs de visitants causa-ran sobre el parc i el et que calgui tramitar una modicaci de lallei per permetre, de manera excepcional, aquest projecte.

De ugint dogmatismes, cal reconixer que tots els arguments te-nen el seu mrit. El projecte pot ser un actiu realment interessantper al desenvolupament de la comarca. La idonetat de la ubi-caci en particular, dins un parc natural, s ms discutible, so-bretot si es t en compte que hi ha terrenys adequadament quali-cats a Roses mateix. ot i que no comparteixo la visi alarmistad'algunes veus que denuncien greus impactes ambientals si esdu a terme el complex, condemno des d'aquestes lnies aquells iaquelles que han desqualicat sense miraments posicionamentsconservacionistes de persones que, segurament, tenen una ma- jor sensibilitat en relaci als valors del paisatge. Reconeixentl'existncia de possibles impactes ambientals negatius i di erentsposicionaments amb relaci a aquests i a la seva gesti, el cas sque en aquesta con rontaci els arguments relacionats amb elmedi ambient noms s'estan utilitzant com l'excusa per adrearindirectament els autntics debats: el de la legitimitat del planeja-ment territorial i el de l'equitat social.

Montjoi1El planejament territorial ha estat atacat i desacreditatdes del moment en el qual el govern de la Generalitat ha emps

la re orma d'una llei aprovada pel Parlament de Catalunya pertal d'autoritzar una excepci a la norma. Una excepci que, talcom diverses allegacions admeses a trmit demostren jurdica-ment, no ha respectat o no respectar els preceptes de diversosprocediments legals. Aquesta reacci matussera reecteix, trans-met i alhora re ora la visi de certs grups segons la qual la nor-mativa ambiental i la planicaci del territori sn regulacions desegona, que noms cal mantenir mentre no acin nosa als interes-sos econmics. s una visi errnia i que cap govern responsablehauria de omentar. I si bo i aix es vol de ensar, llavors el quecaldria s obrir un debat pblic amb relaci al model de gesti delnostre territori, donar l'opci al conjunt de la ciutadania i als seusrepresentants de mani estar si volem minvar la protecci delsespais naturals protegits o, per contra, ampliar-la i millorar-la.I a veure qu passa. Malgrat que hi ha veus que reclamen que ladecisi a Montjoi recaigui sobre les institucions locals, s evidentque el debat involucra el conjunt de la societat catalana.

Pel que a a la qesti de l'equitat social, no sembla orassenyatsospitar que el projecte va tirant endavant perqu al seu darrerehi ha un meditic geni dels ogons. El que s demostrable, en totcas, s que moltes institucions i autoritats pbliques han pres parta avor del cuiner en detriment dels partidaris de respectar leslleis de Catalunya. Va quedar illustrat en el convit que els pro-motors privats del projecte van organitzar per recollir adhesions

a la seva causa. La presncia de crrecs pblics expressant-se aavor de l'amtri contrastava amb la seva absncia a les activitats

de descoberta de l'entorn de Montjoi organitzades per aquells aqui en preocupa la degradaci. Potser la qualitat del pica-pica vaser un actor decisiu per explicar aquest tractament desigual, opotser no. Els mtodes dels partidaris d'urbanitzar la cala i elsdels avorables a respectar el parc tamb di ereixen en les ormes.Mentre que el primer grup a ostentaci de poder meditic i depersonalitats poltiques i del mn de la arndula a travs de lasignatura d'un mani est, els organitzadors del segon grup hanrecollit ms de 80.000 signatures a avor de traslladar el projectea terrenys on sigui legal ubicar-lo.

Per sort, la generalitzada voluntat popular de er de Catalunyaun pas millor tamb s'expressa a travs d'un rebuig a prctiquesobscures, poc democrtiques i que privilegien certs interessos ipersonalitats. La transparncia, la rendici de comptes i la igual-tat de tracte sn reclamacions onamentals que han d'estar asso-ciades a la transici nacional. s encoratjador veure com, tamba cala Montjoi, el "catal emprenyat" ha deixat pas a una mpliamobilitzaci reivindicativa d'un sistema ms just.

8/10/2019 95-novembre-14

9/26

pg. 9


La Uni Europea i el9-N Jaume Bassa Pasqual

Desprs de tants es oros del poble catal per er sentir la seva veu,sobretot la gran mani estaci Catalunya, nou estat dEuropa del2012, la Via Catalana de 400 km del 2013 i la gran V de Barcelonadel 2014, un es preguntaria qu ms havem de er per aconseguirque Europa ens dons suport per realitzar una acci democrticatan elemental com poder anar a respondre una consulta no vin-culant el 9-N.

He de con essar que hi hagu un moment que, desprs de or-mular-me la pregunta, jo estava al caire de maleir Europa, dela mateixa manera que alg maleiria una mala mare. Com potmantenir una actitud tan reda, sin adversa, en veure un delsseus pobles privat dexpressar la seva opini per un govern queno sempara en res ms que en una majoria absoluta, un ribunalConstitucional de dubtosa neutralitat, i una Constituci accepta-da a 35 anys, per esborrar duna vegada les cicatrius de la guerracivil i del ranquisme?

Per no puc maleir Europa, perqu Europa no existeix, aquest sel punt del qual hem de ser conscients: Europa no existeix. El quehi ha de veritat en el mn de les realitats s una entitat jurdica, isi no ho veiem aix, no sabem de qu estem parlant i estem posantla nostra conana en una gura ctcia. Europa? Aix qu s?En el mn de les realitats hi ha la Uni Europea (UE). I prou.

Qu s, doncs, i com unciona, aquesta entitat jurdica anom-enada UE?

Aquest s el nucli de la qesti:1) La UE no s altra cosa queel resultat duns acords signats entre diversos estats que ocupenterritoris situats al continent europeu.2) La UE unciona bsi-cament dacord amb els ractats de la Uni Europea ( UE). sa dir, totes les seves accions es onamenten en tractats aprovatspels estats membres, i si els tractats no citen un mbit dactuacideterminat, el govern de la UE (la Comissi) no pot proposar ressobre aquell mbit.

Ni sc advocat ni em sembla que als meus lectors els interesssgens que ara jo mestengus a exposar articles dels tractats de laUE que poguessin a ectar el cas catal. Si alg en vol saber ms,li recomano el llibre Existe el derecho a decidir? Preguntas y re-spuestas sobre el proceso abierto en Catalua, que recull opinionsde diversos juristes, i ha coordinat Eduard Sagarra, pro essordESADE que em mereix tot el respecte. En copiar unes rases:

En cas que es produs per part de ciutadans de la Uni o de lesinstitucions poltiques de Catalunya una queixa davant la Comis-si Europea que denuncis la vulneraci per part de lEstat es-panyol del principi democrtic, aquesta haur de respondre i, siconsidera que hi ha prou indicis, donar curs al procediment pre- vist a larticle 258 del UE. Si nalment la Comissi considersque lEstat espanyol ha coms una in racci i aquest no modi-qus la seva actitud, estaria legitimada per presentar un recursdincompliment davant el ribunal de Justcia de la UE contralEstat. s evident per a tothom que traslladar aquest conicte ales institucions europees s un nou problema per a la UE, en unmoment en qu la crisi econmica i els problemes de legitimitatdemocrtica assolen els governs europeus i el mateix procs deconstrucci europea. [...]. (A. Gonzlez Bondia, pg. 143).

I doncs, de qu ens serveixen les eleccions al Parlament Europeu,com ara les daquest any 2014? De ben poc, i de res pel que a alcas catal. I ara que ho dic, quan van ser aquestes eleccions? Almaig, i que jo spiga, encara ara no shan decidit tots els membresde la Comissi. Quanta agilitat! Concebeu unes eleccions a lesCorts espanyoles, o al Parlament catal, al maig, i que al novem-bre encara no hi hagus govern? Ho comento a un amic euro-peista de soca-rel, que em diu:

- Ja s que sc molt optimista, per s que si no ho som els quehi creiem, qui ho ser? Aix va la UE, molt lenta. Per jo crec queno tenim alternativa i hem dapostar per ella, per ser inuents enel mn i tamb per ser orts i lliures a dins. imagines qu pas-saria, amb la situaci que hi ha a Catalunya, si lEstat espanyol no

os a la UE?

Jo li responc:

- Si ara entressin tancs per la Diagonal de Barcelona, la UE noaria res. Els mitjans una gran escridassada, els poltics tres o qua-

tre reunions. Si el poble es revolts encara pitjor. Mestimo msno trobar-mhi.

Desprs li a egeixo:

- Ben mirat, si no os per la UE, Espanya a anys que hauria etsuspensi de pagaments i Catalunya potser ara seria un estat in-dependent.

No hi ha resposta.

Quan resto sol, rememoro antics moments esperanats, quan eraestudiant, als anys cinquanta del segle passat, en plena negror del

ranquisme. La illusi amb qu rebia de Brusselles els primersllibrets sobre la Comunitat del Carb i de lAcer o sobre el MercatCom dels Sis (Frana, Alemanya, Itlia, Blgica, Holanda, Lux-emburg) i jo somiava, somiava... LEuropa de les ptries, lEuropaque, un dia o altre, tamb ens obriria els braos a nosaltres... Quindesengany!

La UE noms ens obrir els braos si un dia no t altre remei.

8/10/2019 95-novembre-14

10/26

pg. 10


Unitats Jordi Bellapart

Fa pocs dies, en un acte de celebraci dels 35 anys dels ajunta-ments democrtics, pblicament i com a membre de la llistaguanyadora al municipi de orroella de Montgr en aquelles pri-meres eleccions, se'm va preguntar si en aquells moments (any

1979) tenem clar el que anvem a er a l'Ajuntament.Fou una pregunta directa, imprevista i vaig haver d'improvisaruna resposta immediata en poques paraules. Ara, ms mesurada-ment i amb temps per reexionar-hi, podria ampliar i concretarmolt ms la meva resposta.

Crec que els que vrem encapalar aquella llista guanyadora, lamajoria voltvem els trenta anys, ho tenem molt clar, per abanshavem hagut d'aconseguir una cosa, de la qual avui se'n parlamolt: la unitat.

Uns anys abans de les eleccions municipals, orroella havia es-tat capdavantera d'una extraordinria activitat cultural i poltica.

Eren temps en qu encara aquesta activitat estava controlada, i enmajor o menor grau perseguida, per les restes del rgim ranquis-ta. Sota una entitat cultural, podien passar desapercebudes activitats clarament poltiques i el Casal del Montgr, entitat culturalcontinuadora de l'esperit de l'antic Ateneu, aga aquest compro-ms i sota el seu sopluig varen sorgir nombroses propostes de sig-ne cultural, social i tamb poltic: mani estaci de protesta con-tra la contaminaci del er i exigncia de responsabilitats contral'estrall ecolgic del 6 d'agost de 1976; el Debat Costa Brava enel qual el Casal va presentar una comunicaci en de ensa de lacreaci de parcs naturals a la Costa Brava, entre ells el Montgr;mani estos en contra d'actuacions urbanstiques desmesurades al

municipi i reclamaci de l'aprovaci d'un pla general urbansticdemocrtic; cicle de con erncies de partits poltics, de les qualsnoms es va poder celebrar la primera a crrec de Jordi Pujol. Lasegona havia de ser la del PSUC, el con erenciant de la qual eraJordi Sol ura, per va ser suspesa uns dies abans pel GovernCivil, la qual cosa va provocar una reacci unitria del Casal i detots els partits, i de com acord es va decidir suspendre la resta imoltes altres iniciatives.

La gent que dins del Casal del Montgr impulsava aquestes ac-tuacions, no pertanyia a un mateix partit poltic, la majoria nomilitava en cap, i possiblement en unes eleccions tampoc hauria votat el mateix, per l'esperit unitari que havia estat tant pro -

its no es podia perdre, calia passar a l'acci i era di cil er-hosota les sigles d'un sol partit. Per aix, desprs d'unes quantesreunions, no va ser di cil arribar a un acord per er una llista que

ajunts es oros i evits en rontaments. Aix es va poder consti-tuir l'agrupaci d'electors Pacte per un Ajuntament Democrtic(PAD), constituda per ms de cent persones i avalada pels par-tits poltics (ERC, PSC, PSUC i Front Nacional de Catalunya),disposada a treballar al servei de la poblaci amb honradesa ieccia, en el nou Ajuntament.

Aquell esperit unitari es va reectir en un programa en el qual esproclamava el comproms de no de ensar cap inters particular

sin el de tot el municipi i es concretaven propostes d'actuacien la relaci ajuntament-ciutanania (creaci de consells munici-pals de participaci ciutadana), urbanisme (redacci d'un nouPla General d'Ordenaci Urbana et democrticament, superarl'aband en qu es trobava el nucli urb de la vila), sanitat i salutpblica (hospital, re orma del cementiri, creaci d'una llar de ju-bilats), prioritzar la promoci cultural (normalitzaci de la llen-gua catalana, impulsar i donar suport a les associacions cultur-als, ultimar el museu), esports (planicar l'esport com un serveipblic projectant noves installacions esportives adequades, a de que estiguessin a l'abast de tothom).

Aquestes i altres tes oren les que d'una manera unitria es

proposaven assolir i es proclamava: "aga em aquesta respon-sabilitat amb una total i desinteressada voluntat de servei enversla ciutadania del municipi de orroella de Montgr, perqu es-timem i volem redrear la seva histria".

Moltes tes, amb aquest es or, es van aconseguir aquells quatreanys i per a moltes ms es va obrir cam per er-les realitat enposteriors legislatures.

ot aix ve a tomb de la pregunta que se'm va er sobre si tenemclar el que anvem a er a l'Ajuntament ara a 35 anys i que no vaig poder respondre amb una curta i improvisada resposta, pertamb com a smil a la situaci actual sobre el procs sobiranistade Catalunya.

La unitat es viu com un triom dels ciutadans sobre els dirigents iels partits. Per aix s l'argument ms poders que els movimentssocials tenen per pressionar els partits. La unitat entre di erentss sempre precria, escriu Josep Ramoneda, i per tant ha de sersobre coses molt concretes i tils. El cas al qual he et re ernciasobre l'Ajuntament va ser til en el seu moment i pot continuaressent-ho. El municipalisme no t data de caducitat. El dret a de-cidir, per a la gran majoria de catalans, tamb hauria de ser uncas clar d'unitat per tal que mani estessin la seva voluntat com apoble. Estem encara en la ase de mobilitzaci i el 9-N ha de serun nou exponent de la capacitat de mobilitzaci unitria de laciutadania catalana. A partir d'aqu entrar de nou la poltica quepossiblement trenqui aquesta unitat..

8/10/2019 95-novembre-14

11/26

pg. 11


Platero y yo, 100 anys Josep Fuster

Quan he acabat descriure el ttol daquest article, malgrat queno el canviar, madono que potser no s el ms adient, doncsni Platero ni el poeta an servir el pas dels anys com a re erenttemporal; ells, des del moment que van nixer, ormen part delselecte i restringit club dels immortals.

Lany 1914, lEditorial Lectura va publicar parcialment i perprimera vegadaPlatero y yo. Des de llavors ns ara, desprs de LaBblia i el Quixot, s el llibre ms tradut.

Personalment, vaig saber de lexistncia de Platero una calorosatarda destiu dun any a nals de la dcada dels cinquanta, queara no recordo exactament. Aquella tarda va arribar per prim-era vegada a les meves mans un exemplar del llibre. Lhora de laclasse de reps estava ja molt avanada, quan la pro essora em vadir que ns que sacabs llegiria en veu alta alguns dels curts cap-tols daquella obra. Vaig comenar pel primer i tan sols llegir lesprimeres lnies, la lectura sem va er plaent. En veure el meu estatdnim i la bona disposici -cosa in reqent-, la pro essora em va

dir que continus llegint uns quants captols ms, podia escollirentre els que em semblessin ms interessants i aix ho vaig er.En ullejar els captols del nal del llibre, vaig veuren un que estitulava La muerte i el vaig comenar a llegir, intuint que res debo portaria al pobre Platero. Acabat el captol, amb la innocnciaque moltes vegades va aparellada amb la ignorncia, i encuriositpensant trobar un nal menys dramtic, vaig continuar llegintels captols que venien tot seguit, Nostalgia, Melancola, APlatero en el cielo de Moguer etc. A mesura que anava avananten la lectura, la veu se manava apagant, ns que va esdevenirtrmula i entretallada; vaig acabar amb dicultat la lectura delltima pgina del llibre; desprs... Una estona en silenci amb elsulls clavats al llibre sense gosar aixecar el cap. Quan nalment ho vaig er, els meus ulls es van trobar amb els de la pro essora i em vaig adonar que els tenia igual dhumits que els meus i que a totsdos ens baixava per les galtes una mal dissimulada llgrima.

No ens vam dir gaires paraules, haguessin sobrat totes i hauriendes et un daquells moments tan especials que la meva memriaretindr mentre visqui o pugui er-ho. Aquell dia, la classe vaacabar en absolut silenci, tan sols un adu.....

No vaig esperar gaires dies per comprar un exemplar de lobraque encara conservo i que he rellegit quantitat de vegades.Platero y yo, entre altres coses, mha ensenyat que s un dels llibres quesha de comenar a llegir amb lesperit obert i predisposat a ac-

ceptar que la seva lectura obre les portes de un mn, on per en-dinsar-shi cal la innocncia i el cor dun in ant i un petit boc de

lnima dun poeta.

Que les meves paraules no enganyin a ning:Platero y yo no s unllibre exclusivament per nens. Guillermo de orre, a cinquantaanys el denia com un libro nio, o un libro sin edad ; el mateixJuan Ramn Jimnez va dir Yo nunca he escrito ni escribir nada

para nios, porque creo que el nio puede leer los libros que lee elhombre, con determinadas excepciones que a todos se le ocurren.

El llibre, de captols molt curts, s una successi de petits poemesen prosa; s tan sublim i senzill que noms precisa com a pro-tagonistes el poeta i el seu burret; per largument, li sobra amb la vida, les gents, els ets quotidians, els indrets i paisatges de Mo-guer, un petit poblet andals a principi del segle XX, on a part deltreball, la principal distracci de les seves gents era tan senzillacom veure passar plcidament el dia a dia de la mateixa vida.

Platero y yo, s un llibre que ajuda a descobrir la bellesa de lescoses ms humils, s inslit, pro und, hum, i encara modern...Perqu la bellesa i la poesia sn intemporals i eternes.

El llibre, com no podia ser daltra manera, va patir les crtiquesi el rebuig de certs sectors molt minoritaris, que el titllaven decarrincl o sentimentaloide, adjectius que implcitament devientamb anar dirigits als seus lectors. A mi, que suposo que es deu

er pals que magrada el llibre, aix mimporta tan poc com laseva molt respectable opini.

Per mi ha estat, s i ser un plaer poder gaudir i recrear-me ambla seva plcida lectura, que em transporta un segle enrere, i em

a oblidar lo complicat que hem et aquest mn i majuda a ret-robar les coses ms senzilles, humils i humanes de la vida compoden ser, entre daltres, passejar tranquillament pels carres de

blanques cases de Moguer, per les vinyes, contemplar els horts,sentir la remor dels pins sacsejats pel vent, o gaudir del per umdels tarongers orits, mentre segueixo amb atenci els raona-ments i condncies que el poeta a a Platero.

8/10/2019 95-novembre-14

12/26

pg. 12


1700-1714. 4t Elcanvi de dinastia i laguerra de Successi.Santi Sat

LA CAIGUDA - BARCELONA I CATALUNYA

Barcelona tenia uns 40.000 habitants i les orcesde ensores, 6.000. Daquests, 2.000 eren soldatspro essionals i 4.000 civils a la Coronela. Un de ensorper cada 6,6 habitants. Els assetjadors de les corones

rancesa i castellana 20.000, 1 per cada 2 habitants, ob 3,3 assetjants per cada de ensor. Es destruren un25% dels habitatges (1.270 de 5.000 cases) amb uns40.000 projectils. I moriren 4.200 i 5.458 barcelonins,ms del 10% de la poblaci. Els erits ho oren entre

6.431 i 8.832, del 16 al 22% de la poblaci.1713. Manresa fou saquejada i cremada:Y, ardiendolas casas, ejecutaron los enemigos las mas atrocesbarbaridades, hasta degollar nihos inocentes.ElMasnou, Premi, ei i Vilassar tamb cremades isocarrades , i segons Francesc de Castellv, las villasde Caldas de Montbui, Montblanc, San Hiplito,Sentmenat, San Quintin, La Pobla, Sant Feliu deSaserra, Orist, Monistrol, Esparraguera, Arbucias,toda la tierra y lugares del Llusans, Castellterol,

Viladrau, Sallent, Espinelvas, arrasa.Fou reqent el diezmo de horca, sorteig dunde cada deu homes en edat militar sin estrpito de justcia: pena de mort sense judici!

I els combatents rebels orenenviats a presidi, agaleres o executats.

1714. El 10 de novembre simposava la pena de morta aquells que disposessin de qualsevol tipus darma,sin excepcin alguna, as de uego como de corte.(Gavinetes de tallar el pa ermades a la taula.)

1715.Execuci del general Josep Moragues. Retirat aSort, se loblig a traslladar-se a Barcelona. El 22 demar, en intentar ugir, ou detingut i sentenciat, i el27 executat. En paraules de Matas i Pujol, arrastradovivo por las calles por un cavallo, degollado y hechocuartos, puesta su cabeza en una jaula encima delPortal de Mar. Hi rest ns al 1727.

1716. Es public ledicte perla demolicin de todaslas murallas de los lugares, castillos y casas uertesde Cataluna que puedan servir de abrigo a losmalintencionados.

El de orroella de Montgr sen lliur per ser proper almar i possible de ensa contra corsaris.

1721. Les delacions, execucions sumries isegrestosa ectaren 1.098 propietaris. Es mantingueren ns al1725.

DECRET DE NOVA PLANTA: PRDUA DE LANACI, LESTAT I LES INSTITUCIONS PRPIESI CREA UNA ESTRUCTURA MILITARITZADA

El 15 de setembre, oren dissolts el Consell deCent, el Bra Militar i la Diputaci del Generalo Generalitat. Prdua dun sistema representatiusubstitut per crrecs nomenats a dit o venuts. Unministre de Felip V: Lo principal est hecho,que eshaberla reducido a gobernarse por slo la votuntadde Vuestra Majestad sin concurso de las cortes oestados. Lexpressi el rey ab la cort est per damuntdell tot sol, o la del jurista Francesc Solanesno esel Prncipe el que debe estar por encima de las leyes,sino las leyes por encima del Prncipe,quedavenanullades per larmaci no hay otra ley que la voluntad del rey. 1715. En el Consell de Castella esdebat la possibilitat de substituir la Reial Audinciaper una Cancelleria: Borrndoles de la memriaa los catalanes todo aquello que pueda con ormarsecon sus antiguas abolidas constituciones, ussticos,

ueros y costumbres, si no ceden en benecio de V.Mg. 1716. Decret de Nova Planta del Principatde Catalunya. Redactat a la vista de la sociologia del pas,lanlisi de les seves institucions i la convenincia delrei. Hom les emmotll en labsolutisme borbnic. Fourespectat el dret civil catal.

La Reial Audincia, amb almenys la meitat dodorscastellans els lipistes catalans hi tingueren granpredicament, presidida pel governador i el capit

8/10/2019 95-novembre-14

13/26

pg. 13


general. El binomi capit general-audincia (Real Acuerdo) govern mancomunadament Catalunya,supeditat al Consell de Castella. 1717. Suprimides lesuniversitats de Barcelona, arragona, Lleida, Girona iVic. Felip V, per la seva delitat, und la universitat deCervera. Una de sola seria ms cil de controlar! 1718.Nou ajuntament de Barcelona, compost de 24regidors de reial ordre i perpetus. Hom dividel Principat en dotze corregiments gaireb sempremilitars (Barcelona, Matar, Girona, Vic, Puigcerd,

alarn, Manresa, Cervera, Lleida, Vila ranca delPeneds, arragona i ortosa) i un districte especial(la Vall dAran).

Els corregidors presidiren els nous ajuntamentsormats per regidors vitalicis. La llengua castellana

hi ou introduda ocialment (a laudincia dunamanera obligatria), per amb cura i discreci. 1734.Gabriel Rojas, del Consell de Castella, lo queconviene al servicio de V.M. y al verdadero bien deaquellos naturales, es procurar se olvide todo lo que

ueron, y que aquel gobierno se uni orme en cuantouere posible a el de todas las provincias de V. Mag..

I Melchor de Macanaz armavaen las ciudades dela Corona de Aragn haya regidores castellanos, puescon esto con pocos que haya, les irn instruyendo enlos usos y costumbres de Castilla.PRESNCIA MILITAR AL SEGLEXVIII.Construcci de la Ciutadella de Barcelona 1717.Enderroc de ms de 1.000 cases, a crrec delspropietaris, per er-la possible.

Es modernitza el castell de Montjuc.1715. Francesc de Castellv hi situa els pitjors episodis del ter-rorisme militar. Las tropas no observaban con exactitud las or-denes que se les haban preescrito; vivan a discrecin, aigan

con insoportable peso y imposiciones extraordinarias, que ex-igan en las execuciones militares por la cobranza de las contri-buciones [...] las cobraban las tropas a su arbitrio. 1771. A lescolnies dAmrica, Carles III havia de controlar uns 20.000.000de quilmetres quadrats, amb 26.000 homes, similars o in eriorsal que utilitzava -entre el 15 i el 20% de la poblaci del princi-pat per a la tranquilidad pblica en els 32.000 km2 de Cata-lunya. Cuando se conquista un pas y es cuestin estableceruna nueva ley y gobierno en l, se ha de hacer todo prontamente,porque as, los naturales intimidados con verse sojuzgados ad-miten sin rplica el nuevo establecimiento; si se da tiempo, inter-median reparos, se buscan empeos y llaman novedad lo que nose hace luego.

1720-1729. IMPOSTOS SOBRE ELS CATALANS

Impostos anteriors a la guerra.............................17,13%

Nous: Cadastre......................................................66,45%

Altres impostos nous: ..........................................16,35%

Sestabl a Catalunya el cadastre, imposici que pescom una llosa de plom. s car sostenir un exrcitpoders, que calia vestir, armar i allotjar per tal de tenirCatalunya subjecta: crrega impositiva doble del quesuportava un contribuent plebeu a Castella, ambgabelles i exaccions que no deixaven constncia escrita,per la corrupci i posici de domini de militars i nouspoders municipals. La pressi i la corrupci era molt forta.

Un in orme (1722-1724) armava que se hurta tanto como se

cobra, pues para dar individuales noticias a Vm. sobre, este puntouera menester escribir dilatados volmenes, pues en conanzadigo a Vm. que. sin haber de dar cuenta a Dios de haber cometidoninguna injusticia se podran poner en galeras, sin hacer pro-ceso a todos cuantos subdelegados hay en Cataluna y los princi-pales de la ocina sin eximir a nadie. La recuperaci econmicallastada per locupaci militar (sous, allotjaments, mantenimentdels soldats i els animals...).

CASTELLANITZACIUn exrcit denouvinguts: capitans generals, intendents,corregidors, scals, odors, funcionaris de

lAudincia i del cadastre, bisbes, abats...lanarendisseminant.

El castell simposa a ladministraci i a la de Justcia.

1746. Una trentena danys desprs de la Nova Planta,el mestre Baldiri Reixac consideravala llenguaespanyola comla ms til i necessria de les llengesestrangeres.1768. Carles III va promulgar la Reial Cdula dAranjuez. Pro-scrivia ellemosino en tribunals civils i eclesistics ique la

Enseanza de las primeras Letras, Latinidad y Retrica se hagaen Lengua Castellana [...] donde quiera que no se practique,cuidando su cumplimiento lasAudiencias y Justicias respectivas[...].

1838. Isabel II. Fins i tot la mort en castell: la Juntadel Cementiri de Barcelona oblig a retirar els epitasescrits en catal.

1857. La llei Moyano, vigent ns a la Segona Repblica(1931), establia lobligatorietat de lensenyamentprimari, i que la Gramtica y Ortograa de laAcadmia Espaola seran texto obligatorio y nicopara estas materias en la ensenanza pblica.

8/10/2019 95-novembre-14

14/26

pg. 14


1867. Reial Ordre sobre producci teatral en adelante,no se admitirn a la censura obras dramticas que estnexclusivamente escritas en cualquiera de los dialectosde las provincias de Espaa. 1896. Al ons XIII prohibel basc i el catal en les converses tele niques.

1902. Un Reial Decret que establia que lensenyamentdel catecisme fos en castell:Los maestros y maestras[...] que enseen a sus discpulos la doctrina cristianaen un idioma o dialecto que no sea la lengua castellana,seran castigados la primera vez con amonestacin. Sireincidiesen, sern separados del Magisterio ocial.

REPRESSI POLTICA

Malgrat els termes de les capitulacions pactades, la

repressi poltica segu immediatament la de laguerra.

Els bns dels nobles i militars oren conscats i elseclesistics privats de llurs crrecs.

PRIMER XODE CATAL i LA RESISTNCIA

Lxode ou una allau continuada ns al 1725. Lescondicions de vida i el menyspreu els hi empenyeren.Daltres, ugiren a les muntanyes, on iniciaren laguerrilla. 1714. El 16 de desembre, ban que prohibia,ns i tot amb pena de mort, la correspondncia ambels regnes de lemperador Carles VI i amb els estatsneutrals, ja que podien alimentar la revi alla de lesesperances dun canvi poltic.

La resistncia poltica persist ns a lany 1742.

EL CAS DELS CATALANS

Els exiliats protagonitzaren la di usi del cas delscatalansen la diplomcia internacional: via ora alsadormits (1734) irecord de laliana et al serenssimJordi Augusto, rei de la Gran Bretanya, amb una cartadel Principat de Catalunya i ciutat de Barcelona (1736).

El bisbe i escriptor Agust Eura deia que Catalunya erala naci / ms esclava i ultratjada, La ms vilipendiada/ que a mn se puga trobar.

MEMORIALS DE GREUGES I PRO ES ESEls memorials de greuges i les protestes se succeren durantnombroses dcades. MEMORIAL DEL 1723, contra el cadastre,els excessos i les extorsions.

MEMORIAL DEL 1759. Malversacions i abusos.

Lindult de la branca personal del cadastre i sistemadelecci municipal.

MEMORIAL DEL 1760. Supressi dels regidorsperpetus, representants destaments i desigualtat entre

els sbdits de Castella i els de lantiga Corona dArag.PROTESTA 1767.Creaci del abogado general delpblico.

PROTESTA 1768.Nou gremis envien sndics aMadrid per transmetre els seus greuges al rei.

PROTESTA 1769.Crtiques al rgim municipalborbnic i abolici dels regidors vitalicis, sistemadelecci dels crrecs municipals.

Malgrat els intents dassimilaci, els tres seglestranscorreguts han signicat un esfor constantdels catalans per mantenir la seva llengua i la sevaidentitat.

Bibliograa: Enciclopdia catalana.

8/10/2019 95-novembre-14

15/26

pg. 15


Lebola: massacoincidncies Josep Martinoy Avui el mn t 6.800 milions dhabitants i aviat arriba-rem als 9.000 milions. Ara b, si fem un bon treball amb lesnoves vacunes, el sistema sanitari, el sistema de control de na-talitat... podrem reduir la poblaci entre un 10 o un 15%.Bill Gates

Aquestes paraules les va pronunciar el cap de Microso en unacon erncia sobre canvi climtic al ED ( echnology Entertain-ment and Design), el 2010. En aquests moments la erra est hab-itada ja per 7.200 milions dhabitants i el creixement de la poblacis exponencial. La con erncia (en angls) poden veure-la aquhttp://www.bibliotecapleyades.net/sociopolitica/esp_sociopol_depopu57.htm#Video.

Els humans sn una autntica plaga per al planeta. En aix hipodem estar dacord, per no deixen de ser curiosos els elementsque Bill Gates deixa anar per a reduir la poblaci mundial: vacu-nes, sanitat i control de la natalitat.

Se suposa que els tres elements sn per a protegir la salut de lespersones i, per tant, mantenir-les sanes i activament reproduc-tives. La undaci Gates est treballant tamb en un anticoncep-tiu a distncia que implantat en les dones estaria en unciona-ment 16 anys. Per el ms preocupant s el tema de les vacunes.Qu vol dir Gates quan arma que si em un bon treball amb les vacunes podrem reduir la poblaci mundial? La undaci Gatestreballa a ms en una vacuna que no sha dinjectar sin quesactiva per la suor... Perqu, quin s el problema de les vacunes?Bsicament que vacunar-se s una acci voluntria que la po-blaci ha dacceptar i que les vacunes no poden tenir una accidolenta instantnia perqu alertaria els que encara no shan va-cunat.. I perqu la gent es vacuni en massa ha de tenir la sensacique la seva salut est molt amenaada per una nova malaltia.Nous ceps de grips temporals, virus mortals, malalties vriquesassociades a animals... Si les previsions sn que a principis del2015 1,4 milions de persones estiguin in ectades debola, quansurti la vacuna el seu xit est garantit. Un negoci molt lucratiu.

Un altre exemple curis. El 2006, el doctor Eric C. Pianka (Cal-i rnia, 1939) va advocar en un discurs en el congrs de la exasAcademy o Science per leliminaci del 90% de la poblaci actualmitjanant el virus de lebola. Aquest reconegut cientc, que harebut tota mena de distincions, va rebre molts elogis per la sevaproposta. Segons ell, la alta daliments, les guerres o la sida aca-ben amb la poblaci mundial duna manera massa lenta i va dirque calia accelerar el procs de reducci de lespcie. Els assis-tents al congrs a Houston el van aplaudir ervorosament.

Lactual brot debola situa el seu epicentre a lhospital del governde Kenema, a Sierra Leone, en el qual hi ha un laboratori militardels Estats Units dinvestigaci darmes biolgiques, nanat perla undaci Gates i la undaci del nancer George Soros. Cient-cs de biode ensa dels EUA han estat treballant en el laboratori

en ebres virals com lebola des del 2011.

El 17 de juliol del 2014, es va abatre el vol MH-17 de MalasyanAirlines. En aquell vol hi viatjava Glenn Tomas, un expert enebola assessor de lOrganitzaci Mundial de la Salut i que viatjavaa un congrs a Austrlia per a denunciar que els EUA estaven

experimentant amb lebola amb humans a Sierra Leone. Tom-as, que havia participat en el projecte, tenia in ormaci sobreles prctiques din ecci en persones sanes que sestaven ent enaquest laboratori. El govern de Sierra Leone, davant les protestesde la poblaci, que va arribar a apedregar-lo, va decidir clausurar-lo a uns mesos.

Si pensen que tot aix sn teories conspiratives, han de saber quedocuments desclassicats del govern dels Estats Units conrmenque aquestes prctiques no sn noves. Centenars de persones van ser in ectades amb malalties de transmissi sexual sense quetinguessin cap coneixement que eren autntics conillets dndies.Lexperiment, amb el qual es va in ectar els participants amb s-

lis i gonorrea, es va realitzar a Guatemala entre 1946 i 1948, i varebre el suport de lOrganitzaci Panamericana de la Salut i delgovern de Guatemala.

Ho va explicar la llavors secretria dEstat, Hillary Clinton. Du-rant lexperiment es van in ectar 696 persones, majoritriamentpersoners en presons de Guatemala i dones dun hospital men-tal. Als homes sels van acilitat prostitutes que tenien aquestesmalalties o sels van inocular directament. Un cop in ectats, es va promoure que tinguessin contactes amb persones sanes. Laidea era determinar si la penicillina, acabada de descobrir perAlexander Fleming, en podia prevenir la in ecci. Per segonsels in ormes desclassicats, un ter daquestes persones no vanrebre cap classe de tractament.

Per aix no s tot. El mateix president Bill Clinton (1992-2000) va demanar disculpes perqu des dels anys 40 als 90 del segle pas-sat, els EUA havien experimentat amb armes qumiques i bacteri-olgiques amb habitants del seu propi pas. Clinton va prometreque coses aix no es tornarien a repetir. No est gens clar que nohagi tornat a passar...

8/10/2019 95-novembre-14

16/26

pg. 16


Dogmtics,derrotistes icanites Javier Zuloaga

Recordo que una de les coses que ms em costava suportar en lameva adolescncia eren les rases dogmtiques, aquesta espciede "ho prens o ho deixes" amb qu ens educaren els escolars delsanys 60.

"s aix i punt en boca, perqu ho dic jo" solia ser l'ltima parau-la, la que precedia el silenci que se'ns imposava a la taula amiliar,i ns i tot al carrer, quan tractvem de divertir-nos i algun xa- val ms alt, ms ort i ms xulo que tu tancava una discussi demanera denitiva.

NOS VEMOSSegurament s aix en gaireb tots els racons dela terra, per sc dels que creu que la superioritat impostada il'arrogncia sn una part important del perl de la nostra per-

sonalitat. Bascos, gallecs, catalans, andalusos, madrilenys, mur-cians... en di erent mesura, tenim un rampell de certa xuleria,encara que segurament algun psicleg molt avanat en diria "au-toestima arrelada".

Aquesta superioritat i tendncia al dogmatisme es con on de veg-ades amb una personalitat orta. "Escolta, el teu ll s que t lesidees clares", he sentit alguna vegada desprs que un jove llicen-ciat xs una veritat dogmtica amb una veuassa contundent iuna bon cop de puny sobre la taula.

S, s veritat i pot ser que la majoria de nosaltres hgim caigut enel et de poder tenir tota la ra en ms d'una ocasi, de la mateixamanera que hem anat a parar a l'altre extrem quan les coses enshan anat mal parades. s la batzegada cap al derrotisme, aquellmoment en qu un arriba a la conclusi que no val per a res, o pera quasi per a res, i desapareixen de la teva memria aquelles cosesque durant la teva vida et eren sentir realment gran.

ot el que s'ha escrit ns ara s de calaix i com en les persones ino em produeix ms inquietud si no m'ho miro des de la perspec-tiva del ramat, perqu llavors la cosa es pot complicar. La histriadel mn est plena de les conseqncies d'en rontaments entrenacions i sobre aquests hi ha molts llibres bons.

He llegitNos vemos all arriba, de Pierre Lemaitre, ltim premiGoncourt, i ho he et gaireb d'una tirada mentre no dormia, nimenjava, ni era sota la dutxa. Perqu descriu amb un realismeadmirable la descomposici humana i social que succeeixen en

el temps a un conicte bllic, en aquest cas la Primera GuerraMundial. Viatges a travs de les seves pgines ns als capillarsdel desastre, aquests que desapareixen en l'oblit quan se signa lapau, en aquest cas el ractat de Versalles. Els soldats Albert Mail-lard i douard Pericout protagonitzen una trama gaireb detecti- vesca malgrat el drama que amaga i en qu el pervers D'Aulnay-Pradelle situa el lector en la realitat que si la guerra s un negocide no gaires, passa el mateix amb la postguerra.

En passar l'ltima pgina em vaig quedar amb la idea que enles histries que no acaben impreses i enquadernades, potser hihagi tamb personatges semblants als creats per aquest escriptor

rancs. Sn aquests que es quen al sac dels e ectes collateralsque els grans errors tenen en els ramats humans als quals emre eria lnies amunt.

I tiro aqu del canisme, la tercera idea del meu titular d'avui,massa present en la societat en qu ara vivim. s cert que no ensaixequem un sol mat sense un xic ms pel que preocupar-nos...

i la veritat s que els assumptes que escoltem a la rdio o llegimen els diaris sn de gran pelatge: econmics, poltics, tics o desimple i rotunda irresponsabilitat. Li deixo a vost, lector, quebusqui els exemples per a cada un d'ells.

Al meu cap li preocupa ms que res el tarann radicalment hos-til que de vegades percebo en la de ensa encesa de les posicionsprpies, molt legtimes, o en les crtiques despietades, a degolla-ment, dels que de ensen altres idees, tamb molt legtimes. Crecque aix no anem enlloc.

No s si m'entenen.

8/10/2019 95-novembre-14

17/26

pg. 17


"In memoriam"Voldria tenir un pensament, encara que sigui un instant, per re-cordar la nostra Joana Darn.

Era una dona.Joana DEra una dona del poble. Era una dona inclosa al paisatge de or-roella. Era una dona que sempre hi era. Hi era al paisatge. Hi eraen les persones. Hi era a les estes. Hi era en els esdeveniments. Hiera en les curses. Hi era en les tradicions. Hi era en la solidaritatentre les dones. Hi era en la protesta social. Hi era en la lluita del'alliberament nacional.

Era una persona imprescindible en un poble, amatent a totes lescoses, coneixedora de tot i de tothom, discreta en tot i amb to-thom. Disposada i exigent alhora. Se li podien conar les clausde totes les cases. Era la Majordoma de orroella. Era la memria

collectiva.JoanaPersona intelligent, culta, bona conversadora, amb les ideesclares, coneixedora de tota la intellectualitat dels voltants, bonalectora i bona escriptora, amb molta ironia i, ns i tot, sarcasme.Sabia observar el seu entorn, sabia descriure molt b les persones,en els seus escrits descobria la seva tendresa, cosa que eia invis-ible en la seva persona, volent-se mostrar esquerpa, no li agra-daven les alabances, cosa que mereixia molt.

Com a dona del seu temps era invisible per a molts, sempre voliaestar en segon terme. La seva gran personalitat no era invisible.Per aquest motiu, li van donar la Medalla del Montgr, que nomses mereixen persones que han treballat intensament per al poble.Ella ho va er. Era un reconeixement merescut.

s de justcia er-ne un recordatori, en breu se li ar un hom-enatge. Esperem que sigui ben divulgat i multitudinari, que espugui retenir en la memria collectiva.

Gemma de Luna Riera

Presidenta de

Xibeques del Cau

Falta ms poltica idiversitat a la UniEuropea Xavier Ferrer

La Uni Europea, malauradament, ens t acostumats que li costamolt prendre les decisions, sovint ho a tard i, en ocasions, sensearribar a consensuar una posici comuna en a ers internacionals.

enim els casos de la guerra de l'ex-Iugoslvia, o l'actuaci a lesprimaveres rabs, en qu els estats membres varen posicionar-seindividualment i la UE va estar prcticament absent. I ara, davantel conicte amb l'Estat Islmic, en el qual els Estats Units estan

ormant una coalici internacional a la qual ja s'han apuntat di e-

rents estats rabs i tamb occidentals, veiem que, un cop ms, laUE, com a unitat, no hi participa i, en canvi, alguns dels estatsmembres, a ttol individual, s que ho an, com s el cas del RegneUnit, Dinamarca o Frana, i d'altres s'ho estant pensant. Aix, enun a er de rellevncia mundial com s la resposta de la comunitatinternacional a l'Estat Islmic, s una llstima que la UE no hiparticipi com a unitat, et que la situa en una insignicant in-uncia com a actor mundial.

Esperem que els renovats crrecs de president del Consell Euro-peu i de l'alta representant per a la Poltica Exterior elevin el nivellpoltic i la inuncia de la UE amb vista a l'exterior. La veritat,per, s que, si no hi ha un canvi substancial, si no s'aposta per

una UE amb capacitat poltica, la irrellevncia internacional estassegurada i els estats membres seguiran decidint segons els seusinteressos, per cada vegada amb menys capacitat, perqu el mn ja est congurat amb rees econmiques i poltiques grans i elsestats europeus, alguns d'ells altrament inuents i poderosos,ara sn massa petits per anar sols. I per acabar-ho d'adobar, unaaltra absncia de la UE s la alta de protagonisme i posiciona-ment en els seus a ers interns, concretament davant els processosd'identitat nacional presents a Esccia i Catalunya, i latents enaltres llocs, davant els quals la resposta de la UE s que sn a -ers interns dels estats. Ja sabem que la UE s una uni d'estats ique aquests pesen molt en el si de les institucions, per aquestesrealitats tamb sn un a er intern de la UE i les institucions co-munitries arien b de tenir mecanismes de soluci, i ms si enalguns estats no n'hi ha. La veritat s que una UE amb mancancesper dalt, que la limiten per ser un actor inuent en el mn, i tam-b amb mancances per baix, al no poder, ni voler posicionar-seen els a ers nacionals dins el territori comunitari, no ens serveixcom a ens cohesionador i, ms aviat, es veu com una realitat alsservei dels estats. s en aquest escenari que hauria de er realitat elseu eslgan "Units en la diversitat". Units per aconseguir la unitatpoltica i ser un actor inuent en el mn i en la diversitat, accep-tant les di erncies i les realitats nacionals existents en el territoricomunitari. Aquesta UE s que ser til en la llibertat i seguretatdels ciutadans.

8/10/2019 95-novembre-14

18/26

pg. 18


Torroella, espai dartPer Sofa Borrego i Moreno

Negre, sempre negraBaix Empord i Girona (2012)

David Casadell i Llavi (1969)

Poesia

enim la tendncia a pensar que en la literatura, i en lart en gen-eral, les obres mostren la vida i la personalitat dels autors, des-cartant que pugui ser una producci artstica aliena a la maneraen qu viuen el dia a dia. En aquest sentit, s que s veritat quelobra potica Negre, sempre negra i la seva escenograa musi-cada i interpretada ens apropa a la identitat de David Casadell

i Llavi. Un temperament on no hi ha matisos, des del blanc alnegre, sempre negra: una resistncia de quedar-se a la oscor, talcom veiem en aquets ragment dA er all.

Noms jonoms jo visc en un mn

on la mentida s valor on la creena es a rol

apostar per perdre jugar per ser derrotat

Aquesta participaci del joc del derrotat obeeix a cert gust pelque es coneix com lesttica negativa, dun sentiment molt an-gunis i kafi; on el negre, o com el mateix autor diu el no-res,passa de ser un buit a un espai desconegut en el qual limaginarisaventura a recrear tot all que com a espectadors ens generi.

La modernitat ha atorgat a la poesia noves ormes de mani estar-se i sobreviure a la competncia de la novella i la tradici, aixlautor ha emprat ormes avantguardistes descriure, sense porde passar duna llengua a laltra en el lxic, i cercar en els seuscollaboradors un nou suport, com les illustradores Glria Clapsi Natlia Villanueva, i tots els artistes amb els quals comparteixescenari. anmateix, aquesta obra s el nmero 11 de lantologiaEl Llop Ferotge, un collectiu que dna suport a la di cil tascade crear i di ondre la poesia a travs de di erents mitjans, com arales Nits Potiques.

BibliograaCasadell, D. Negre, sempre negra, El Llop Ferotge, nm. 11.Girona: Bookprint digital, 2012.

8/10/2019 95-novembre-14

19/26

pg. 19


La cuina de laCatrinaPer Caterina Bosch

Tallarines amb pit depollastreIngredients per a 4 persones:

300 gr. de tallarines 1 pit de pollastre Oli

Sal Pebre 40 gr. mantega 4 o 5 llesques de cansalada viada. 2 grans d'all 200 gr. xampinyons got vi blanc 200 gr. nata lquida 1 ceba 50 gr. ormatge ratllat

Preparaci:Coeu les tallarines amb aigua i sal ns que estiguin al dente. Es-correu-les i reserveu-les. alleu el pollastre a tires, regiu-les amboli i mantega i reserveu-les. En el mateix oli, daureu lleugeramentla ceba i els alls, incorporeu-hi el pollastre, la cansalada viada tal-lada a trossets i els xampinyons laminats. Aboqueu-hi el vi i coeu-ho a oc lent ns que es redueixi.

Incorporeu-hi la nata i escal eu-ho ns que torni a arrencar elbull. Barregeu-ho amb les tallarines i espargiu-hi el ormatge ratl-lat.

Paella d'arrs remena-da

Ingredients per a 4 persones: 1 kg. cap de rap pel umet 2 escamarlans per persona 2 gambes per persona 500 gr. arrs 300 gr. spia Salsa de la spia 200 gr. calamars

250 gr. musclos 250 gr. closses 1 ceba molt gran trinxada 2 pebrots verds trinxats Sal Oli 300 gr. tomquet trinxat

Preparaci:En una paella amb bastant d'oli hi passeu les gambes i els esca-marlans, i les reserveu.

En el mateix oli coeu la spia i el calamar ns que perdi l'aigua.A egiu-hi la ceba i el pebrot tot trinxat. No pareu mai de remenar.Quan est molt daurat poseu-hi la salsa de la spia des eta ambunes gotes d'aigua. No pareu de remenar tota l'estona. A egiu-hila tomata i quan estigui cuita, poseu-hi els musclos i les closses.Feu-los-hi una bona remenada, que es vagin obrint. A egiu-hil'arrs i deixar-lo coure amb el umet et amb el cap de rap. Poseu-hi les gambes i els escamarlans. Quan hagi cuit 12 minuts i s'hagibegut el umet, traieu-lo del oc, tapeu-lo amb paper de plata i

espereu 10 minuts per posar-lo a taula.Insisteixo remeneu des del comenament ns que el tapeu ambel paper de plata.

El peridic digital Emporion no es fa respon-sable del contingut dels escrits publicats que, en

tot cas, exposen el pensament de lautor.

8/10/2019 95-novembre-14

20/26

pg. 20


Gotes dhumor Per Fuster

8/10/2019 95-novembre-14

21/26

pg. 21


Cinema i espectaclesPer Jordi Bellapart

8/10/2019 95-novembre-14

22/26

pg. 22


8/10/2019 95-novembre-14

23/26

pg. 23


8/10/2019 95-novembre-14

24/26

pg. 24


8/10/2019 95-novembre-14

25/26

pg. 25


Pellcula del mes:Perdida

8/10/2019 95-novembre-14

26/26

Medalla del Montgr 2008

Socis Fundadors

Jaume Bassa Jordi Bellapart Montserrat Blai Xavier Ferrer Vicen Fiol Gabriel Martinoy Cels Sais Santi Sat Joan Surroca Enric orrent

Consell de redacci

Jaume Bassa Jordi Bellapart Roser Benet Soa Borrego Xavier Ferrer Josep Fuster Gabriel Martinoy Anna M. Mercader Cels Sais Enric orrent

Jaume Bassa --President Anna M. Mercader --Secretari

Plcid Busquets --Edici, disseny i administraci del webGabriel Martinoy -- Preparaci, estructura i gesti de continguts

Edita Associaci Emporion

95-novembre-14

Documents