7/29/2019 59 -novembre- 2011

1/31

1

nm. 59 -novembre- 2011

Editorial

La donaci Font - Montgrins

Al llarg de la histria, Torroella ha vist com fills seus selectes i generosos, moltes vegades pocconeguts, o totalment desconeguts, han aplicat esforos i temps a fer front a necessitats de la vila,o dedicat bns o possessions a millorar-la. Hi ha hagut (i nhi ha) llegats o donacions de pertinencesque de vegades han assolit nivells molt meritoris, per molt sovint aquestes actuacions no hanobtingut el ress que mereixen, i sen parla menys i sn menys conegudes del que seria just.

7/29/2019 59 -novembre- 2011

2/31

2

Segles enrere, torroellencs honorables i annims varen donar naixena a lHospital amb donacionsque, els uns darrere els altres, han arribat fins als nostres dies, com ara el llegat fet el segle passatper Alfons Mercader Galibern a favor daquesta instituci, o la donaci, encara recent, de la casaMascort, de la plaa de la Vila, feta per Cati Sastre, vdua Muntaner. A comenaments del segle XXPere Coll i Rigau, enriquit a Cuba, va finanar la remodelaci total de lesglsia de lEstartit i larestauraci de lermita de Santa Caterina. Tamb fou Alfons Mercader qui lleg a lajuntament unnombre considerable de pintures de Josep Maria Mascort. Carme Ferrer deix a benefici de la vilala seva fortuna, que es destin a crear el Collegi Sant Miquel. Josep Mundet realitz de formadesinteressada el monument a mossn Viver del passeig de lEsglsia, i la seva vdua ha fet donaciduna collecci important de les seves escultures. Els germans Castells varen deixar a lajuntamentla seva casa de la plaa de la Vila. Joan Fuster i altres artistes han fet tamb donacions de les sevesobres. Segurament ens en deixem molts altres.

A les notcies del mes doctubre passat dEmporion diem que Eduard Font, propietari de la Cobla-Orquestra Montgrins, havia formalitzat un acord amb lajuntament en virtut del qual dna a lapoblaci larxiu que posseeix la Cobla de totes les sardanes i tot tipus de msica de ballables i

concerts. s una anella ms daquesta cadena de torroellencs meritoris i generosos. Lajuntamentes compromet a dipositar larxiu al del Museu de la Mediterrnia, que tindr cura de la seva bonaconservaci. Hi tindran accs totes les persones interessades a consultar-lo, i en podran ferfotocpies. Ms endavant, un cop escanejades, tothom les podr obtenir directament dInternet.Larxiu cont unes 8.000 sardanes originals manuscrites, fotografies, programes de m, cartells,cartes i, fins i tot, el primer manual per aprendre a tocar el flabiol, escrit per Pere Rigau i Folch,Barret, fundador dels Montgrins i virtus daquest instrument. Com s natural, totes les carpetesde larxiu portaran el segell dels Montgrins, i la famlia Font i els msics de la Cobla hi tindran dretspreferents.

Aquest arxiu ha seguit un cam ple dhistria musical torroellenca. Els compositors, des dels primerstemps (Pep Ventura, els Rigau, Bou, Vallesp, Serra, Garreta, Saderra...), feien cpies manuscritesde les seves sardanes i les enviaven a les cobles de ms anomenada, i naturalment, sempre alsMontgrins. El gruix de partitures originals es va anar fent considerable, i es va conservar malgrat elsembats de temps tempestuosos. Desprs de la guerra, Enric Vallesp i Josep Font van enregistrar anom del primer la propietat de lorquestra. Eduard Font shi incorpor lany 1957, i quan el 1967 vaplegar Joaquim Vallesp, ell es va fer crrec de la cobla orquestra i tamb de larxiu, que aleshoresconservava Agust Monguilod, un mestre de la tenora. Eduard Font heret doncs orquestra i arxiu, icom que era jove i innovador, lorquestra progress, mentre larxiu sanava engruixint any rere any.

En aquest moment larxiu s el ms important de tot Catalunya en el seu gnere.

Potser ens cal afegir que si tota acci generosa es fa ms planera si no troba destorbs, anscomprensi i ajut, aix s el que sha esdevingut en aquest cas, ja que Eduard Font ha dut a termela seva donaci amb bona entesa amb els msics de la Cobla i el suport de la seva gentil esposaJoaquima Pi i de tota la famlia. Ens plau deixar-ne constncia.

Jaume Bassa

President Associaci Emporion

7/29/2019 59 -novembre- 2011

3/31

3

NotciesEscrit per Santi Sat

La taxa daturLatur arriba a xifres preocupants: vuitanta setmil aturats a les comarques gironines, set centsquaranta mil a Catalunya, i quatre milions nou-cents vuitanta mil a Espanya, un 21,5% de lapoblaci activa. Son xifres que obliguen aSindicats, Patronal, Autonomies i Estat, a unredreament de leconomia, cuidantespecialment la productiva.

VIII Jornada Ernest LluchLa primavera rabA lauditori del Museu de la Mediterrnia,tingu lloc la setena edici de les jornades quese celebren en memria dErnest Lluch.La benvinguda als assistents de la jornada an a

crrec de Llus Maria de Puig i Gerard Cruset, iEugeni Prieto va presentar elSr. Senn Florensa, secretarid'Afers Exteriors de laGeneralitat de Catalunya,que va desenvolupar la

conferncia La primavera rab, vista des deCatalunya, de forma mplia i amb pleconeixement del tema per la seva experinciapersonal i ampli inters per part dels

assistents.Seguidament, i desprs de la pausa per al caf,tingu lloc, sota el ttol Temps de revoltatemps de canvis? ,una taula rodona, integradaper tcnics sobre el tema. Hi varen intervenir elperiodista Llus Bruguera, com a moderador; laDra. Dolors Bramon, professora dEstudis rabsi islmics de la Universitat de Barcelona, i el Dr.Jaume Torres, catedrtic de la Universitat

Pompeu Fabra. Per problemes sorgits en el

desplaament a Torroella, no va poder assistir-hi el Sr. Joan Roura, periodista i enviat especialde TV3 al Caire. Moltes foren les preguntesformulades pel pblic assistent, ja que el temas de plena actualitat i ms en poblacions on lataxa immigratria s alta.La cloenda de lacte an a crrec de Llus Mariade Puig i de la regidora Slvia Comas, enrepresentaci de lalcalde Jordi Cordn, perimpossibilitat dassistir a la jornada, com estavaprevist inicialment.

Roca Sans, exposici al Palau SolterraJoan C. Roca Sans vapresentar al PalauSolterra el seu darrer

treball multi disciplinarque, sota el ttol Xipre. La

frontera, planteja unrelat de ficci.En aquest relat, resultat de la seva experinciapersonal, dibuixos i apunts presos en els seusviatges, explora la problemtica poltica ihumana de l' illa de Xipre, sota el format denovella grfica i el suport del vdeo, exposa elslmits de la percepci duna situaci difcilmentsuportada per la poblaci de religi ortodoxaen front de la islmica.

VI Jornada gastronmica La cuina de la poma

a Torroella i lEstartitDurant el mes doctubre, els cuiners dels

restaurants de Torroella ilEstartit: Catamaran, Palau loMirador, Alauda, Alba, La

Gaviota, Medes II i Mont Pla,varen preparar uns mens

gastronmics que oscillaven entre els 25 i els38 i en qu la poma tenia una importnciabsica.Com a exemple, permeteu-me que detalli undaquests mens: risotto de confit dnec ambpoma, garrinet desossat amb pur de pomacaramellitzat i tulipa cruixent de poma ambgelat de poma cida!

http://localhost/emporion11.1/index.php/inici/itemlist/user/121-santisat%C3%B3http://localhost/emporion11.1/images/num59/02-not.JPGhttp://localhost/emporion11.1/images/num59/00-not.JPGhttp://localhost/emporion11.1/images/num59/01-not.JPGhttp://localhost/emporion11.1/media/k2/items/cache/e208d5104268085aecc7ece94f6f710e_XL.jpghttp://localhost/emporion11.1/images/num59/02-not.JPGhttp://localhost/emporion11.1/images/num59/00-not.JPGhttp://localhost/emporion11.1/images/num59/01-not.JPGhttp://localhost/emporion11.1/media/k2/items/cache/e208d5104268085aecc7ece94f6f710e_XL.jpghttp://localhost/emporion11.1/images/num59/02-not.JPGhttp://localhost/emporion11.1/images/num59/00-not.JPGhttp://localhost/emporion11.1/images/num59/01-not.JPGhttp://localhost/emporion11.1/media/k2/items/cache/e208d5104268085aecc7ece94f6f710e_XL.jpghttp://localhost/emporion11.1/images/num59/02-not.JPGhttp://localhost/emporion11.1/images/num59/00-not.JPGhttp://localhost/emporion11.1/images/num59/01-not.JPGhttp://localhost/emporion11.1/media/k2/items/cache/e208d5104268085aecc7ece94f6f710e_XL.jpghttp://localhost/emporion11.1/index.php/inici/itemlist/user/121-santisat%C3%B3

7/29/2019 59 -novembre- 2011

4/31

4

Bon profit!

Collateral, les vctimes reals del trnsitAl claustre de lHospital, amb la collaboraci iorganitzaci dels Amics de la Fotografia, tingulloc la inauguraci de lexposici de lesfotografies de Quim Farrer, sobre aquestatemtica.

A travs del seu objectiuens fa sentir el dolortrgic que els accidentsde trnsit deixen tantes itantes vegades darrere

seu.Un ram de flors en una vorera, una creu, opotser pitjor, una cadira de rodes. Fa pensar!

Trfic de marihuanaTres joves (dos nois i una noia, vens de Cor ide Torroella de Montgr), han estat detingutspels Mossos dEsquadra per trfic demarihuana.Una patrulla de pais va veure els sospitososactuant de forma estranya, dins un cotxeaturat, que al veurels van fugir a tota velocitat.Els agents van aconseguir atrapar-los, vancomissar la marihuana i els van detenir.

Desfilada de modaA la plaa de la Vila deTorroella, tingu lloc ladesfilada de modaorganitzada per Ingrid

Moda.Al mateix temps, a la mateixa plaa, i amb gran

assistncia, es desenvolupaven una sriedactivitats connexes amb el mn de la moda iel vestir.

Vols muntar la teva empresa?Lrea de Promoci Econmica de lajuntamentva organitzar una conferncia dedicada apossibles emprenedors, que va anar a crrec deDolors Cano, tcnica dempresa.

Es va celebrar a lauditori del Museu de laMediterrnia, al mateix temps que es donava aconixer el curs programat sobre una temticatandactualitat per la crisi econmica queens constreny.nim a tot emprenedor, i a qualsevol activitatque els animi!

El darrer Ple de lAjuntament de Torroella de

Montgr

-Torroella apuja lIBI, laigua, les escombrariesi altres taxesAix ho va tirar endavant lequip de govern: un5,45% limpost sobre bns immobles; als

particulars un 8% les escombraries, i un 15%per als industrials, amb deduccions perpagament anticipat i reciclatge, increments que

justificaren per la necessitat de cobrir i pagarfactures pendents del govern anterior.Saprov, tamb, altres increments en algunestaxes.

-Utilitzaci de lEspai TerEn el mateix Ple va sorgir un acusat conflictedialctic sobre la utilitzaci de lEspai Ter.La coincidncia en les dates de dues activitats,una ja concertada amb una firma cervesera ilaltra, la petici, en la mateixa data del 3 dedesembre, de lagrupaci els Indiketes dunconcert amb Di-Versiones.Desprs de diverses intervencions, lalcalde,Jordi Cordn, va tenir una petita reuni ambmembres dels Indiketes per trobar una

alternativa viable.

-Immersi lingsticaAmb lnic vot en contra del regidor del PP, elPle va consensuar el text presentat perlagrupaci dentitats cviques i educatives SomEscola, a favor de la immersi lingstica encatal.

Lectura de contes

http://localhost/emporion11.1/images/num59/03-not.JPGhttp://localhost/emporion11.1/images/num59/04-not.jpghttp://localhost/emporion11.1/images/num59/03-not.JPGhttp://localhost/emporion11.1/images/num59/04-not.jpg

7/29/2019 59 -novembre- 2011

5/31

5

A la Biblioteca Municipal Pere Blasi i a crrec deVa de Contes. Els llops dabans s que erenllops: Disposats a cruspir-se, noms peresmorzar, set cabretes, tres porquets i unanena, amb caputxa i tot, per postres. Ara, lamala bstia sha convertit en un animalprotegit: tenim llops fleumes, vegetarians,porucs que fins i tot es deixen maltractar per laprimera Caputxeta vermella que passa...

Nit de curtmetratgesAl Cinema Montgr(Torroella), en la nit decurtmetratges, esprojectaren dos curts, eltitulat Ombres i el curt

documental Gavians. Crit d'alerta.Ombres s un curt de ficci de Vinagreta iVdeo Play, format per les germanes Marina iSlvia Ixart, que narra la histria duna amistatentre un avi, que viu com si no veis que hi hacoses que ja no pot fer, i una nena. Aix mateix,hi t un petit paper el nostre amic i componentdEmporion, Jordi Bellapart, juntament ambDola Villalonga.Finalitz la vetllada amb la projecci del curtdocumental Gavians. Crit d'alerta, sobre elproblema que genera la proliferaci del gaviargentat a les illes Medes i a les nostrescontrades.Varen presentar els curts les seves directores,Marina i Slvia Ixart, i el productor AntoniMart.

Una experincia uria per reconixer el

paisatgeUna doble activitat, a crrec de Josep MariaMallarach, formada per una conferncia,dissabte a la tarda, sobre els valors culturals i

espirituals de la natura, ila contemplaci delpaisatge diumengesegent a la sortida delsol, al castell de Montgr,

amb cant i silenci, seguit duna estada de

reflexi a lermita de Santa Caterina, on lamsica, els poemes i textos de saviesa i espaisde silenci varen permetre reflexionar sobre elsvalors fonamentals de la humanitat.En la conferncia es varen evocar, entredaltres, phi, el nombre dor (1,618033), elpaisatge del Montgr i els enterraments en elsseus caus, la poesia de Guerau de Liost, elmonestir de Sta. Caterina del Sina, la saviesacristiana de sant Ireneu de Li, sant Joan deDamasc, sant Bernat, sant Francesc dAsss isant Porfirius, i es preguntava com podem viureamb harmonia amb el paisatge; Phisis: lanaturalesa i el paisatge com a reflex del nostreser ms interior.Cal integrar en els parcs naturals limmaterial i

el cultural.Proporci divina, cincia al marge de la religi,templum, sagrat, foren algunes de les paraulesque ms varen sonar; es tracta duna novareligi fora de tota religi?

Cinema solidari. Projecci de la pellcula Cars2

Al Cinema Montgr i organitzat per la delegacide Torroella de Montgr dOncolliga, amb lacollaboraci del Cine Club Torroellenc, es vaprojectar la pellcula Cars 2, en catal, almateix temps que es feia un donatiu de 5 .Desprs de la projecci, es varen oferir al pblicassistent tastets de xocolata amb coca de pa,melindros, bunyols i begudes.

Exposici La joia de la joiaSusana Alonso, graduada en Arts Aplicades, en

lespecialitat dorfebreria, i titulada en dissenyde joies per lEscola Massana de

Barcelona, presenta enaquesta exposici, a laCapella de Sant Antoni dela plaa de la Vila, les

joies fetes pels seusalumnes en el seu taller escola a Foix.s de destacar lalt nivell i bellesa de les joiesexposades, que com hem dit sn fruit dels

http://localhost/emporion11.1/images/num59/05-not.jpghttp://localhost/emporion11.1/images/num59/07-not.JPGhttp://localhost/emporion11.1/images/num59/06-not.JPGhttp://localhost/emporion11.1/images/num59/05-not.jpghttp://localhost/emporion11.1/images/num59/07-not.JPGhttp://localhost/emporion11.1/images/num59/06-not.JPGhttp://localhost/emporion11.1/images/num59/05-not.jpghttp://localhost/emporion11.1/images/num59/07-not.JPGhttp://localhost/emporion11.1/images/num59/06-not.JPG

7/29/2019 59 -novembre- 2011

6/31

6

alumnes de Susana, encara que possiblementen cada una delles hi trobarem el detall de laseva mestra.Val la pena passar-hi una bona estona peradmirar-les.

La temporada turstica

LAjuntament de Torroella de Montgr hainformat sobre les dades docupaci durant latemporada turstica, des de Setmana Santa a fide setembre.-Apartaments: la mitjana docupaci ha estatdel 64,3%, per sobre del 61,5% de lany anteriori del 62,75% del 2009.-Establiments hotelers: 61%, per sota del 62%

del 2010 i per sobre del 56,25% del 2009.-Cmpings: 49,25%, per sota del 50,25 del 2010i iguala la del 2009.Les dades permeten fer un balan de latemporada turstica, que si b ha vistincrementada notablement el nombre devisitants, no ha estat aix en el depernoctacions, a causa de lescurament de lesestades per un costat, i per laltre en laconsolidaci de turisme de proximitat.

-Oficina de Turisme: com a dada significativa,lOficina de Turisme de lEstartit ha incrementaten un 18% el nombre de demandes ateses.

Institut Montgr. Acte dobertura del curs

acadmic-2011-2012A sala polivalent de lInstitut Montgr, i ambmotiu de lobertura del curs 2011-2012,

lescriptor Emili Teixidor va dissertar sobre "Lalectura i la vida". Teixidor s lautor de Panegre, la novella que, portada a la granpantalla, ha donat a conixer Catalunya aHollywood. s la primera cinta en catal querepresentar Espanya i competir per lOscar ala millor pellcula de parla no anglesa.

-La jornada del 25 aniversari va reunir unallau dactivitats, demostraci de robtica i

competici amb Institut Baix Empord,filmacions dactivitats histriques, projecci deles fotografies del alumnat dels 25 anys, tallerde henna, projecci del vdeo Mirades, inicis denovelles, plantant larbre dels desitjos, partitde futbol entre pares mares professors ialumnes, El gran dictat, jocs malabars, mgiarecreativa, arrossada popular, clausura de ladiada amblorquestrina i cor de lInstitut.Felicitats per aquest 25 aniversari!

Lectura de contes a la Biblioteca Pere Blasi: Vade ratesA la Biblioteca Municipal Pere Blasi de

Torroella de Montgr, Va de rates i Va deContes.

Les biblioteques sn espais plens de vida. Nonoms hi ha les bibliotecries i la gent que hi vaa llegir o a escoltar contes. Hi ha tota una sried'ssers especials, que de tant en tant s'hipresenten i fan unes coses molt curioses i moltdivertides, sn les rates de biblioteca.

Pintures, de Carme SanglasAl Museu de la Mediterrnia es va inaugurar

lexposici Pintures, deCarme Sanglas, organitzadaper Michael Duney ArtProjects, dintre del ciclePonts.

Les obres de Carme Sanglas ens parlen en unllenguatge duna iconografia feta de fragmentso denigmtiques figures prpies dunairrealitat inspirada en la mstica.

Eixos ferroviaris. Les prioritats de la UE.Els mitjans de comunicaci celebren lhora delMediterrani i la mort de la concepci dunaEspanya amb centre a Madrid. Ha renascut lavia romana, el Mediterrani!Ser aquest el resultat? La Comissi Europea hapres una decisi salomnica i a la pennsulaprioritza tres eixos bsics: el corredormediterrani (la Jonquera Barcelona Tarragona Valncia Mrcia Almeria

http://localhost/emporion11.1/images/num59/09-not.jpg

7/29/2019 59 -novembre- 2011

7/31

7

Granada - Algesires), el corredor atlntic(Lisboa Salamanca- Valladolid Burgos Vitria - Irn), i el corredor central (AlgesiresCrdova - Madrid), aquest ltim sense inclourela branca Madrid Saragossa - tnel deCanfranc sota els Pirineus, per considerar-loeconmicament inviable, tot i que lany 2003lhavia fet seu. El govern de Jos Maria Aznar,sent ministre lvarez Cascos, havia aconseguitla seva aprovaci, per posar Madrid al centredel corredor espanyol i disminuir ladependncia de pas pel Pas Basc i/o perCatalunya, i el govern del PSOE, ambMagdalena lvarez i Jos Blanco, lhamantingut.De fet, la Comissi Europea no sha oposat a la

proposta que havia presentat Blanco, plena debrancals que, a ms de la part sud del corredorcentral (Algesires - Madrid), enllacen Madridamb la Corunya, Gijn, Irn, Saragossa,Valncia, Alacant, Mrcia, Almeria, Mlaga,Cadis, Huelva, Lisboa per Badajoz i Porto perSalamanca (daix se nha dit acabar amblEspanya radial).El cost previstdel total daquesta inversi s de50.000 milions deuros; Europa finanar alvoltant del 20% i el ministre Blanco diu queshauria dacabar lany 2020.Per on es comenaria una inversi tancolossal? Blanco va dir, en anunciar la notciade les prioritats europees: els successiusgoverns dEspanya, atenent a lescircumstncies i prioritats concretes de cadamoment, podran decidir el ritme i eldesenvolupament dels projectes.

mb racionalitat econmica s indubtable on calinvertir preferentment: leix mediterranienllaa un territori que representa gaireb el50% de la poblaci dEspanya, origina el 40%del producte interior brut espanyol, hi passenel 60% de les exportacions... i encara s de vianica en el ramal Tarragona Castell!La Comissi Europea no t poder decisiu, deixafer als Estats, i els governs dEspanya mai noshan distingit per anteposar la racionalitat

econmica a interessos poltics o electorals. Enuna poca de tanta crisi econmica shaconfirmat la necessitat de participaci decapital privat i el subsegent peatge. Aixencarir el transport, per pot tenir unavantatge: on invertiria una empresa privadasin a leix de ms rendibilitat?Per al futur de Torroella, com al de Catalunya iper al per al dEspanya, s evident laimportncia de les decisions que es prenguin.

Dia Mundial del cncer de mamaAmb motiu de la celebraci del Dia Mundial delcncer de mama, la Fundaci Oncolliga, permitj de la seva secci local torroellenca, haorganitzat una parada informativa davant del

CAP per informar-nos, especialment a lesdones, de la necessitat de revisionsradiolgiques per detectar-lo i combatrel ambms promptitud i eficcia!

El desdoblament de la N IIRecentment la premsa sha fet ress de lesreclamacions que han fet alguns afectats perles expropiacions que encara sels deu el quesels ha de pagar. En les darreres dueslegislatures, en set anys, no sha posat en serveini un quilmetre. Per altra part les dadesreflecteixen un greuge comparatiu evident: aCatalunya noms hi ha 335 quilmetresdautovia gratuta de lEstat (a Girona, noms27), mentre que a Castella i Lle nhi ha 1.636;a Andalusia, 1.376; a Madrid, 505,... Noms ales autonomies de la Rioja, Ceuta i Melilla,tenen menys quilmetres de vies desdoblades

gratutes estatals.

Reuni maratoniana dels caps destat de la UE

a BrussellesMerkel reconeix que no tindr possibilitat unaAlemanya forta si Europa va malament i a qui elBundestag ha donat un minso suport;Berlusconi dna llargues a un pla dajustamentque sha demorat daprovaci fins al 15 denovembre (edat de jubilaci als 67 anys, venda

7/29/2019 59 -novembre- 2011

8/31

8

de patrimoni pblic, facilitat dacomiadamentper a les empreses afectades per la crisi..);Sarkozy, amb el temor duna disminuci de lartio de solvncia de la deute francesa; laquitana grega... Totes aquests qestions varenprotagonitzar la reuni que ha durat fins a dosquarts de 6 de la matinada.Els vint-i-set varen pactar elevar al 9% lasolvncia dels bancs sistmics o que tenen unsactius superiors als 1.500 milions. Aixrepresenta unes necessitats de 30.000 milionsper a la banca grega; en segon lloc, 26.000milions per a la banca espanyola; 14.771, per ala italiana; 8.844, per a la francesa; 7.804, per ala portuguesa; 5.184, per a lalemanya; 4.143,per a la belga... fins a un total de ms de 106

mil milions.Afecta els 5 grans bans espanyols: Santander,BBVA, Bankia, Caixa Banc i Popular-Pastor. Elsbons convertits computen com a capital. Esdna un termini fins al juny del 2012.Manifesten que es recapitalitzarn sense ajudaestatal.Per la rtio es pot augmentar ampliant elcapital propi o disminuint el crdit a leconomiaproductiva. Per evitar-ho no es podran repartirdividends ni bons als directius fins que nosassoleixi aquest 9%.El Banc Central Europeu podr comprar deuteespanyola i italiana.Altra acord assolit seria lampliaci del Fons deRescat fins a un bili deuros.LIbex 35 puja un 4,96% fins els 9.270 punts.

Lectura de contes a la Biblioteca Pere Blasi: Va

de porA la Biblioteca Municipal Pere Blasi de Torroellade Montgr, Va de por i Va de Contes.Brr! Noms de pensar-hi ens agafa unaesgarrifana. La veritat s que som molt porucs.Deu ser per aix que ens agrada explicar contesde por. O deu ser que, explicant-ne, ens hopassem de por. O els expliquem per fer-lapassar, la por ?I qui no n'hagi tingut mai que aixequi el bra!

Mostra de plaques de cavaA la plaa Quintana i Combis i organitzada perlAssociaci Filatlica i Numismtica deTorroella de Montgr, es va celebrar una mostrade plaques de cava. Pel nombre de parades idassistents, tingu una molt bona acollida perpart del pblic colleccionista, que cerc aquellaplaca que no tenia o volia veure les que encarano figuraven en la seva collecci.

LEstartit

Va de ContesA la Biblioteca Municipal de lEstartit, tingulloc una tarda per contar contes.

Les aventures del pirata Canutva fer les delciesde la mainada assistent.

Dia mundial dels ocellsUna trentena dalumnes del CEIP Portitxol,guiats per lornitleg Carles Barriocanal, ferenuna sortida pels aiguamolls del Baix Ter, ambmotiu del Dia mundial de les aus.El canvi climtic est canviant els hbits de vidade moltes espcies d'arreu d'Europa, i desdaqu s'est comprovant l'arribada d'ausmigratries, que en alguns casos s'ha avanat.Aquest s un debat cientfic que encara s'estestudiant, per estem veient i comprovant comels ocells emigren ms aviat i arriben al sudd'Europa abans del que s normal.

Taller de cuina saludableMens saludables per a nens i nenes

Organitzat per lAssociaci Oncolliga Girona -Mans Solidries Vora Mar i Estaci Nutica, esdesenvolup a lHotel Medes II un taller gratut,amb lactivitat prctica de confeccionar mensequilibrats per a una alimentaci saludable pera nens i nenes. Amb recomanacions iespecialment indicaci dels principals errorsque es cometen en lalimentaci infantil, tot acrrec de la dietista nutricional Sara Cruz.

7/29/2019 59 -novembre- 2011

9/31

9

Exposici de pintura FeridesA la sala dexposicions del Consell Municipal delEstartit tingu lloc la inauguraci de

lexposici de lobra dOlgaMassaguer, llicenciada enBelles Arts i professora dedibuix de secundria.Les seves pintures estan

inspirades en les ferides que contes,suposadament infantils, deixen rastres en lesments dinfants que, suposadament, sn elsdestinataris daquets relats.El soldadet de plom, La venedora de llumins,

Barbablava, Calndula, la filla del rei Mides, La

bella dorment, La caputxeta vermella i El vestitnou de lemperador foren set dels contes que

donaren peu a les pintures, i en cadascunadelles sexplica lorigen i el seu entorn.

Jordi Xucl, a la base Loran, de lEstartitEl candidat i cap de llista de CiU al Congrs delsDiputats, Jordi Xucl, va visitar lantiga baseamericana Loran a lEstartit, acompanyat perlalcalde, Jordi Cordn, el regidor de Turisme,Gens Dalmau, i la regidora dUrbanisme i MediAmbient, Sandra Bartomeus.Jordi Xucl va defensar les gestions fetes perreconvertir-la en un equipament cultural, vaconsiderar massa elevats els preus fixats en elprotocol dintencions i va prendre elcomproms de treballar perqu terrenys iedificis militars reverteixin a favor delsciutadans per a fins socials. I va criticar elMinisteri de Defensa per no cedir installacionsbuides i fixar-hi un preu excessivament elevat.

IX Concentraci a lEstartit i recorregut de

motos histriquesOrganitzada per lAssociaci de MotosHistriques de les comarques gironines, tingulloc a lHotel Medes II la concentraci de motosturstiques construdes fins lany 1970.La concentraci es va iniciar a 2/4 de 9 del mati la sortida pel recorregut siniciava 1/4 d11 delmat, quan una riuada plena del soroll dels

motors de motos histriques, de totes lesmarques i cilindrades, que anaren desfilantdavant del Medes II.

Presentaci del llibre Librera LibertadA la sala del Consell Municipal, la Llibreria Eliasva presentar la novella de Javier Zuloaga,

Librera Libertad, quenarra els fetsprotagonitzats per quatrepersonatges al Raval deBarcelona: un excamell

de la droga que viu fent de figura esttica a laRambla, un exsacerdot que va penjar la sotana,un policia dun dia, i una antisistema filla debona famlia, que conspira per boicotejar una

cimera poltica a la Barcelona actual, onconviuen altres personatges arrelats al passat,al temps ja lluny de la postguerra civil.Una novella dintriga, coral, que es llegeix ambcuriositat i inters. Librera Libertad s latercera novella de lautor, que ha publicattamb la biografia Manel Ballester, lamic de lacincia.

Javier Zuloaga (Bilbao, 1952), autor dmpliaexperincia en el periodisme i la comunicaci,ha estat director de La Voz de Castilla deBurgos, Unidad de Sant Sebasti, El Da deBaleares; redactor en cap de La Vanguardia iactualment director de comunicaci interna deLa Caixa.

Context Catalunya

Leix transversal: s de les poques

infraestructures en marxa a les comarquesgironines. Es preveu que nfinalitzin les obres el

juny del 2013.El pacte fiscal s cosa de tots.Salt: dos malfactors acabats dexpulsar alMarroc torner a ser aqu.Tarragona: seu dels jocs del Mediterrani del2017.Latur: creix a la fi de setembre.

http://localhost/emporion11.1/images/num59/12-not.jpghttp://localhost/emporion11.1/images/num59/15not.JPGhttp://localhost/emporion11.1/images/num59/12-not.jpghttp://localhost/emporion11.1/images/num59/15not.JPG

7/29/2019 59 -novembre- 2011

10/31

10

Pacte fiscal: el 75% del catalans reclamen elpacte fiscal.Majoria absoluta del PP: segons lestudidemoscpic.Retallades i pressupost pel 2012: com esresoldr? Copagament sanitari i incrementdimpostos? pendent del que faci el nou governque sortir de les eleccions del 20 denovembre.

Context Espanya

La negociaci collectiva:Sindicats i Patronal van arribar a un pacte percomenar a parlar de les revisions salarials delspropers anys, sense oblidar les xifres datur que

inicien aquestes notcies.Les caixes: lEstat ha injectat 8.000 milions i elBanc dEspanya dna per tancada la sevacapitalitzaci.La duquessa dAlba: es casa i es marca unasevillana.Lilla de Hierro: erupci volcnica submarina.Sanitat: Copagament?Recessi: a les portes amb la demanda internasota mnims i latur ms alt dels ltims 15 anys.Rebaixa en la qualificaci del deute espanyol

Context Europa

Portugal: tem que la crisi de Grcia el porti a unaltre rescat. Ajustament ms dur pelfalsejament dels comptes de Madeira.Merkel i Sarkozy: aposten per una sortidadurgncia per la crisi grega.

El Banc Dexia: t una forta exposici ambdeute grec; Blgica i Frana, al rescat.

Context mn

Nobel de la Pau: tres dones lders de Libria i elIemen reben el premi de la pau.Rapte de dues cooperants a Kenya: Metgessense Fronteres retira tot el seu personalestranger. Lexrcit keny busca les dues

cooperants, una de Palafrugell i laltra deMadrid, a Somlia. Es demana discreci.Indignats: indignaci mundial,2,3 bilions (milions de milions): es gasten elsEstats Units i la Uni Europea pel rescat delbancs. El 60% daquesta xifra dajuts s per abancs britnics, alemanys i francesos.Nou rapte de tres cooperantsDos cooperants espanyols i una italiana forensegrestats en un campament de refugiatssahraus i sels emporten cap a Mali. El dilema:Servir el cooperant per a nodrir terroristes?LbiaLautcrata Gaddafi ha estat mort quan fugiade Sirte, la seva ciutat natal. Les autoritatsprovisionals de Lbia han informat que el seu

cadver i el del seu fill han estat enterrats enun lloc no identificat del desert, per impedirperegrinatges a la seva tomba.Turquia, terratrmolDe grau 7,2,sacseja lextrem est, amb la capitalVan. Xifres provisionals: ms de tres centsmorts i un miler llarg de ferits (xifres quesestima que seran encara ms altes).

Qui no sap escriure en catal?

(16)

Escrit per Jaume Bassa

REGLA 13 - Verbs: jo vaig cantarcantar, cantant, cantat, canta!

http://localhost/emporion11.1/index.php/inici/itemlist/user/65-jaumebassahttp://localhost/emporion11.1/index.php/inici/itemlist/user/65-jaumebassa

7/29/2019 59 -novembre- 2011

11/31

11

El mes de mar daquest any, a la Regla 7,exposava les formes principals dels tres tempsdels verbs: passat, present o futur.

Passat: jo cantava, Present: jocanto, Futur: jo cantar

Em vaig deixar expressament la forma dePassat anomenada perifrstica (que vol dircomposta), que tots usem molt sovint, i que

fa:

Verb: cantar - Passat (forma perifrstica): jovaig cantar

Les diferents persones de singular i de plural

sescriuen:Jo vaig cantar - Nosaltres vam o vrem cantarTu vas o vares cantar - Vosaltres vau o vreucantarEll va cantar-Ells van o varen cantar

Naturalment, ho fem igual quan els verbs snde les terminacions ir, -er, -re:Jo vaig servir, Tu vares dormir, Ell vatmer, Nosaltres vrem perdre, etc.------------------------------------------------------Hi ha encara les formes del verb anomenadesInfinitiu, Gerundi, Participi i Imperatiu. Comque aix no s un curs de gramtica, i tots elsmeus lectors les saben dir, ara noms lesexposo perqu es vegi com sescriuen.

InfinitiuPoden acabar en: ar, -ir, -er, -re

Exemples: Magrada cantar, Vaig dormirmolt, Volsjugar amb mi? Que vols perdre?------------------------------------------------------GerundiAcaben sempre en: -ntExemples: Magrada passejar cantant, Mirocom els nens estan dormint etc.------------------------------------------------------Participi

Pot ser mascul, femen, singular o plural iacaba en: t, -da, -ts, -des:cantat, cantada, cantats, cantadesservit, servida, servits, servidesadormit, adormida, adormits, adormidesperdut, perduda, perduts, perdudesExemples:Hem cantat molta estona-Un cop servida labeguda, el noi va marxar-Els nens estan ben adormit -Les sardanes benballades alegren el cor------------------------------------------------------ImperatiuExemples en verbs de les diferentsterminacions:(en general noms susa per a tu, nosaltres, i

vosaltres):Saltar: salt-salta-salteuPatir: pateix-pateix-pateixDormir: dorm- dormim- dormiuTmer: tem- temem- temeuRespondre: respon- responguem- responeu(per reforar la intenci daquesta forma del

verb, shi afegeix sovint el signe !)Exemples: Salta!, Patiu una mica!, Aradormim!, Temeu Du!, Responeu de pressa!------------------------------------------------------ConsellsPer escriure en catal, si el parleu normalment,noms us cal: Llegir sovint diaris, revistes i llibres en catal.Anireu fent vostres les paraules correctes i lesconstruccions escaients. Perdre la por:Noms si es comena es pot anar millorant.

Installar un corrector de catal a lordinador.Alerta!, no distingeix mots vlids (com hem oem: hem fet, em penso) Anar aprenent les regles principals.A ms de la nostra ajuda, podeu trobar moltsllibres senzills i molt ben fets. Escriure sempre en catal cartes, notes,correu electrnic:s escrivint que es van detectant i superant lesdificultats.

7/29/2019 59 -novembre- 2011

12/31

12

Consultar el diccionari. Ara s fcil fer-ho perinternet: http://dlc.iec.cat/

Emilio Salgari

Escrit per Joan Surroca i Sens

La passi pels llibres difcilment puc creure queens vingui donada pels gens. Ms aviat sn elsfactors ambientals aquells que determinenlamor a la lectura i lestima a les edicions benaconseguides. Alg ens ha posat el cuc que ensconverteix en lectors compulsius. Vaig trobaraquest alg que tots necessitem, el nostremestre, quan tenia 17 anys i a partirdaleshores no he parat de desesperar-medavant la quantitat de llibres que mesperenper llegir. Ara b, si aquest alg va sembrar iva aconseguir que hi hagus collita s perqu hihavia un terreny ben disposat. A partir dels 12anys vaig llegir amb deliri llibres daventuresdEmilio Salgari, Jules Verne, Robert LouisStevenson, Daniel Defoe i, naturalment, JosepMaria Folch i Torres. Aleshores, poca cosa msestava a labast dels adolescents. Emilio Salgari

no era el millor daquests escriptors perqu esveia obligat a omplir massa pgines perguanyar-se la vida. Salgari, per, era moltpopular i un dels preferits tant per lesapassionants aventures dels seus personatgescom perqu narrava histries que passaven enpasos extics. Era una excellent manera dedespertar la imaginaci i convidar a consultarmapes resseguint rutes formidables.

Enguany commemorem el centenari de la mortdEmilio Salgari, aquest itali que va elegir elritual japons del seppuku (vulgarment conegutcom a harakiri) per posar fi a la seva vida. Vadeixar una nota al costat del seu cadver: Alsmeus editors: a vosaltres que us heu enriquitamb la meva pell, condemnant-me a mi i a lameva famlia a una semimisria. Encompensaci pels guanys que us heproporcionat, solament us demano que pagueuels meus funerals. Us saluda, trencant la ploma,Emilio Salgari. Deditors, com de tot, nhi hauna mplia tipologia i, s clar, no han faltat nifalten aquells a qui agrada sotmetre els autorsa condicions draconianes.

Desprs de cent anys daquest fet lamentable,vull retre el meu petit homenatge a aquestescriptor daventures que va saber connectartan b amb uns nens vids de lecturesengrescadores. Sandokan, Los estranguladores,El corsarionegro, El len de Damasco, La galeradel Baja, El drama en el Ocano Pacfico... sndels primers llibres que vaig adquirir amb elsestalvis dels diners que em regalaven els avis.

Quan vaig ser pare tot havia canviat per b: elventall de loferta dautors i ttols era ampli ivan aparixer eines destinades a pares imestres per orientar millor la lectura dels mspetits i dels adolescents. Ara, quan acompanyoels meus nts a una llibreria o a una biblioteca,veig visions amb la quantitat doportunitats quesels ofereix: poemes pensats per engrescar-los,llibres que ensenyen a crear novella negra,estudis sobre la formaci del lector,

adaptacions, editorials que sesforcen peromplir els seus catlegs amb ttols atractius iautors que fan propostes apropiades com s elcas de Vicen Pags Jord, amb el seu llibreadmirable: De Robinson Crusoe a Peter Pan.

No, no en tinc cap dubte, prefereixo aquestavui, amb tants dubtes i motius per a lapreocupaci, que aquell ahir. La diferncia clau

s la llibertat descollir. Ens queixem quan en

http://dlc.iec.cat/http://localhost/emporion11.1/index.php/inici/itemlist/user/218-joansurrocaisenshttp://localhost/emporion11.1/index.php/inici/itemlist/user/218-joansurrocaisenshttp://dlc.iec.cat/

7/29/2019 59 -novembre- 2011

13/31

13

lloc de queixar-nos noms cal dir no a unesquantes bagatelles que ens entretenen sensetreuren rdit i dir s a les activitats querealment valen la pena. Pares i mares, avis ivies, educadors i educadores: llegiu i els petitsllegiran i si llegeixen aprendran a raonar,sabran histria i aconseguiran situar-segeogrficament... i polticament. Llegim i elmn sarreglar tot sol.

Contestant una pregunta.

Escrit per Merc Pags

El dia del meu 81 aniversari, dinant amb uns

amics, un dells em va preguntar: Qu enpenses de lexperincia de la vida ara que haspassat per totes les seves etapes?. No vaigsaber qu contestar en aquell moment.Necessitava pensar la resposta. Aix que, quanva arribar locasi, vaig pensar en la preguntaserenament, en calma. La vaig trobar moltinteressant... Resulta que s, que tinc proucoses per dir de les meves impressions, sobreles diferents etapes de la meva vida en el

decurs daquests anys.

Les dividir en etapes: la infncia,ladolescncia, la joventut, la maduresa, la

jubilaci i la vellesa.

La infncia. La meva infncia va transcorre enun temps feli per a mi, a Ull, el meu petitpoble, envoltada de gent treballadora, que es

comunicava, que sajudava, que sacollia. Pocacultura, s, per entre les persones grans, elshomes amb ms experincia, amb msconeixements, sempre estaven disposats arebre les consultes dels qui ho necessitaven, iles dones eren una font de coneixement per algovern de la casa. Eren gent que sajudavenquan calia, que quan es trobaven, venint delcamp, de lhort, de la font, del safareig, debuscar el pa..., aprofitaven per fer una petita, ollarga, xerrada. Tot transcorria tranquil, encalma, a poc a poc. Tret, s clar, dels problemespersonals o familiars que en tot temps i entotes poques hi han sigut.

Recordo aquesta primera etapa de la meva vida

com un temps feli, un temps tranquil dintreles limitacions prpies dun petit pobleempordans als anys trenta del segle XX.

Ladolescncia. s letapa, potser, ms trista ims trgica que recordo. Vaig viure la guerracivil espanyola. No s qu va despertar la bstiaadormida en el cor dels homes. Un dia vam

sentir: Ha esclatat la

guerra. Tothomesperava tard o dhoraaquesta terriblenotcia, per tambvivem amblesperana que hipogus haver unacord, una soluci, unfinal feli... No va seraix! Lambici duns,

lodi dels altres, les malifetes i les covardies ensvan portar a una guerra de conseqnciesdramtiques i que va segar moltes vides, que vaadormir moltes conscincies, que va glaartants cors... Els homes i joves dels pobles iciutats van ser mobilitzats; les dones, els vells iels nens es van quedar desprotegits,desemparats. Vam conixer els horrors de laguerra: morts, desapareguts, gana, privacions,

pors, presons... Vam sentir explicar les

http://localhost/emporion11.1/index.php/inici/itemlist/user/212-merc%C3%A8pag%C3%A8shttp://localhost/emporion11.1/index.php/inici/itemlist/user/212-merc%C3%A8pag%C3%A8s

7/29/2019 59 -novembre- 2011

14/31

14

experincies dels que havien estat en camps deconcentraci. El ms trist, el que toca directe elcor, s lodi que desperten aquests conflictes,les venjances entre persones dun mateix pobleo duna mateixa famlia. Va ser unaadolescncia difcil la que ens va tocar viure atots els de la meva generaci. Finalment, un diavam sentir: La guerra sha acabat. Quinaalegria! Per llavors va comenar la postguerra,una etapa tamb molt penosa per a molta gentque ha deixat records que no shan esborratmai.

La joventut. Aquesta va ser una etapa desfor,de lluita, de treball, de valentia. Molta gent nova superar mai els mals ocasionats per la

guerra, i per a alguns van ser irreversibles. Eljovent vam reeixir rpidament, vam podertornar a lescola, tant de temps tancada, alsballs, al cinema, a les revetlles, a les festesmajors... I tamb a missa, ja que varen podertornar els capellans i les monges, i els germansgabrielistes, que tots havien estat moltperseguits. Vam poder aprendre un ofici o bestudiar una carrera. Com deia, els joves ens

vam adaptar ms fcilment a la nova situacique les persones grans, moltes de les quals novan superar els estralls ocasionats pelsesdeveniments passats. Tamb vam conixerles misses de campanya i les desfilades delsmilitars i dels falangistes, i vam aprendre acantar el cara al sol. Va ser, doncs, una etapade lluita i de superaci en qu vam saberrecuperar la illusi, tan necessria per tornar alestabilitat perduda.

(Continuar larticle el proper mes dedesembre.)

La protecci del mediambient, cosa de beneits?

Escrit per Albert Llauss i Pascual

Quina s l'actitud de la nostra societat respecteel medi ambient? s una cosa de quatrebeneits?, o b tenim un gruix de gent

conscienciada dels seus problemes i disposadaa fer-hi quelcom? Quins sn els impactesambientals que ms es detecten?, i fins a quinpunt preocupen?

Als Estats Units tenen per costum fer enquestesd'opini i estadstiques de tot: amb quin polticvoldrien anar a fer una cervesa els americans,quina opini tenen de la invasi de l'Afganistan

i Iraq, preferncies dels ciutadans a l'horad'escollir un dentifrici o des de quina distnciafan punteria als urinaris pblics. No sols homesuren, sin que fan seguiment de l'evolucidels indicadors. Amb dades a la m, hauria deser relativament fcil trobar respostespoltiques i de gesti de govern a lesinquietuds, problemes i aspiracions dels seusgovernats. Es pot trobar virtualment qualsevolinformaci d'inters, es mesura la temperatura

de la societat en tots els fronts i constantment.

A casa nostra, en canvi, resulta francamentdifcil trobar reculls de dades objectives delsposicionaments de la nostra societat en relaciamb el medi ambient. L'organisme que hauriade ser responsable de fer-los, el Centro deInvestigaciones Sociolgicas (CIS), sembla estarmassa ocupat elaborant mensualment el seu

barmetre: un recull de dades d'opini de caire

http://localhost/emporion11.1/index.php/inici/itemlist/user/282-albertllaus%C3%A0sipascualhttp://localhost/emporion11.1/index.php/inici/itemlist/user/282-albertllaus%C3%A0sipascual

7/29/2019 59 -novembre- 2011

15/31

15

poltic, econmic i sobretot electoral. Nosembla que preocupi res ms. La seleccidemostra que, ms que una voluntat real deconixer els problemes socials i les demandesdel poble, el que mou el CIS s apuntar alspoltics sobre qui i qu han de versar els seusdiscursos el mes vinent. Amb aquest panoramaresulta difcil respondre a preguntes com lesplantejades d'inici. En aquest article reculloresultats dels escassos estudis a gran escalaque afronten la percepci que la ciutadania tde l'estat ambiental.

L'exercici ms sistemtic sobre el tema el va ferl'Instituto Nacional de Estadstica (INE) l'any2008, a Catalunya en conjunci amb l'Institut

d'Estadstica de Catalunya (Idescat). Elsprincipals resultats de l'enquesta demostrenque el 94 % dels catalans i catalanes estanpreocupats pel medi ambient, i de fet el 78 %es declara molt preocupat per aquest aspecte.Passant al terreny de l'acci, vora un 65 % esmanifesta coneixedor d'alguna campanya enfavor del medi ambient, i ms d'una quarta partreconeix haver detectat algun problema

relacionat amb el medi ambient. Al voltant del20 % ha participat activament en algunaactivitat relacionada amb la protecci del'entorn. L'ndex sinttic de conscinciaambiental demostra que ms del 60 % delsciutadans veuria amb bons ulls l'adopci demesures com multar aquell qui no separi labrossa, penalitzar econmicament el consumabusiu d'aigua, restringir l's del vehicle privat,establir un impost ambiental als carburants

ms contaminants o installar parcs solars ielics al seu municipi.

A Catalunya, una enquesta duta a terme pelGabinet dEstudis Socials i Opini Pblica(GESOP) l'any 2010 va reflectir com els hbitsde separaci de la brossa ja estaven arrelatsentre ms de la meitat de la poblaci.Aproximadament el 50 % dels ciutadans de

Catalunya consideraven que la qualitat de l'aire

que respiren s acceptable, mentre que l'altrameitat la valorava com a no acceptable, i finsun 35 % de la poblaci barcelonina laqualificava directament de molt deficient.L'estat dels rius era considerat positiu pernoms el 22 % dels ciutadans, mentre que erapercebut com a deficient o molt deficient perpart d'un 49 %. Posant l'atenci sobre laprotecci del medi ambient, ms d'un 90 %dels enquestats declarava estar molt d'acordamb l'adopci de mesures per protegir elsespais naturals.

La contaminaci atmosfrica s identificada,segons una enquesta internacional recent dutaa terme per Nielsen, com un dels tres principals

problemes ambientals percebuts pelsespanyols. Concretament, un 78 % delsespanyols es declara molt o bastant preocupatper la contaminaci atmosfrica. Unpercentatge lleugerament superior declaraestar preocupat per la contaminaci de l'aiguai, tot just per sota, tres de cada quatreciutadans ho estan pel canvi climtic.

Aquest darrer estudi ha servit per detectar comla conscienciaci respecte el problema delcanvi climtic ja ha comenat a baixarinternacionalment (si b en alguns pasosafricans i sud-americans ha seguit creixent). Javam advertir a l'Emporion d'octubre de 2010que aquest era un resultat ms que previsible,per la intensa campanya meditica iniciada encontra de l'evidncia cientfica i de la incipientmobilitzaci popular.

Aquesta manipulaci dels mitjans no sembla unfenomen exclusiu del sector del petroli. Laimatge que transmeten els nostres mitjansquan es refereixen, per exemple, a movimentsecologistes no s precisament la msafavoridora. Quan Barcelona ha d'instaurartmides mesures per reduir la contaminacicausada pels vehicles, no falta mai l'opini del

qui es queixa de la reducci a 80 km/h, del que

7/29/2019 59 -novembre- 2011

16/31

7/29/2019 59 -novembre- 2011

17/31

17

ms abast de tota la histria. Neix a Alemanyaa lescola de Frankfurt amb en Gyrgy Lukcs,com una branca del marxisme cultural als anysvint en el perode dentreguerres, i s adoptadaper la contracultura dels anys seixanta en el seuafany per fomentar la tolerncia i trobaralternatives als valors conservadors de lpoca.Va infiltrar-se inicialment al mn acadmic (onels estudis sobre multiculturalisme, racisme isexisme actualment ja han passat per davantde lestudi del cnon judeocristi tradicional), idesprs al mn institucional i polticdOccident. El que va comenar com unareacci a la ideologia dominant ja haesdevingut la ideologia dominant. La filosofiapostmoderna actualment predominant, que ha

posat lmfasi en el relativisme cultural i ha tretimportncia a la realitat objectiva, ha acabatper consolidar ideolgicament la correccipoltica.

A linici, la correcci poltica era beneficiosa,ja que contribua a propagar la dignitat iconsideraci envers els membres ms febles dela societat (exemple: les dones o les minories

tniques). Per amb el temps sha anat fentcada vegada ms dogmtica, conformista i msintolerant i, fins i tot, intimidadora ambqualsevol dissidncia. Actualment santeposa lacorrecci poltica a la correcci objectiva. Totel que no sigui polticament correcte sautomticament polmic. Browne apunta quesha substitut la ra per lemoci, shasubordinat la veritat objectiva a una virtutsubjectiva. I aix, per als polticament

correctes la veritat ja no s cap argumentfonamental. El periodista anglosax RobertKilroy-Silk va escriure en un reportatge recentque hi havia rabs que eren terroristessucides, amputadorsdextremitats i repressorsde les dones, i la BBC el va fer fora no perquhagus fet una descripci errnia dels tretsms inquietants de certes societatsmusulmanes contempornies, sin perquhavia infringit les lleis de la correcci poltica.

En el pensament polticament correcte, lesemocions i els sentiments han adquirit msimportncia que la ra i la lgica, i sincita a lacreaci duna mentalitat de vctima i esmenyst les persones que han triomfat (ambfeina dura, disciplina, educaci) que sn vistescom a opressores. Automticament i senseqestionar-ho dna suport a aquells queconsidera vctimes, sense tenir en compte sisho mereixen o no, i es posa en contra delspoderosos, sense tenir en compte si snmalignes o benignes. La correcci polticadiu als febles que la que sequivoca i necessitacanviar s la societat i no ells, sense tenir encompte, tal com assenyala Browne, quepossiblement en la meitat de les vegades sigui

veritat, per en laltra meitat no. Per alspolticament correctes, Occident, els EstatsUnits i les multinacionals no poden fer res debo, i els pasos en desenvolupament no podenfer res de dolent. Aix tanca la porta al debat irestringeix la capacitat de la societat dabordarels problemes que se li presenten. La correccipoltica promou el multiculturalisme alhoraque silencia les seves controvrsies i el debatsobre els seus inconvenients. I aix afavoreix,per exemple, la creaci de guetos musulmansallats que acusen dislamofbia qualsevolque gosi criticar-los constructivament.

Tamb posa els drets dels criminals per sobrede les seves vctimes. Aix ha fet que hi hagi aOccident un ndex molt baix de condemnes,que hagin proliferat els delinqents reincidentsi que es produeixin situacions tan paradoxals

com la del lladre amb dret a demandar lamode la casa si resulta ferit durant un robatori.Fins i tot shan processat persones per haverdefensat les seves propietats davant elsdelinqents en lloc de processar els criminalsque els havien assaltat. La correcci polticaposa mfasi especial en els drets dels criminals,

ja siguin presumptes o provats, i deixa en segonterme els drets de les vctimes ja siguin reals opotencials. La correcci poltica desafia tamb

7/29/2019 59 -novembre- 2011

18/31

18

lautoritat dels mestres i condiciona la falta dedisciplina a les aules, i en promoure la igualtatper damunt de lexcellncia degrada el nivelleducatiu i s un incentiu per inflar les notesdels exmens amb el risc que gaireb novulguin dir res. Els aturats sn esperonats amalviure dun subsidi en lloc dincitar-losa buscar una feina mentre culpen els altres dela seva mala sort. Aix mateix, els avenos enels diagnstics mdics han comportat que nensque abans haurem qualificat de malcriats imancats de disciplina ara siguin consideratsvctimes dun trastorn per dficit datenci ambhiperactivitat a qui cal donar suport itractament.

Tamb es parla molt de lesclavatge dafricansper part deuropeus, per rarament escomenta, tot i que va tenir lloc a una escalasimilar, i que encara continua, lesclavatgedafricans per part del mn musulm. Aquestrebuig dOccident dabordar lesclavitud alspasos rabs s un altre exemple de laincapacitat del pensament polticamentcorrecte de parlar obertament duna realitat

que no agrada. Els seguidors del que spolticament correcte tamb tenenproblemes a lhora de condemnar lesdictadures rabs o la dictadura xinesa i trobenmolt ms fcil condemnar la nostra democrciatolerant.

Lautor esmenta que s rellevant que lespersones que discrepen pblicament de lesopinions acceptades siguin ignorades,

silenciades, desacreditades (el totalitarisme touo marxisme cultural de la correcci poltica,segons Browne). Es rebutja aquests oponentssense debatre titllant-los de populistes dedretes. Sels acusa dintencions malignes isevita el dileg estalviant la tasca sovintcomplicada dabordar els arguments reals, elsseus pers i contres. Per als polticamentcorrectes la veritat no s el principal argument

i els atacs van dirigits a largumentador no a

largument. Amb aquest plantejament, doncs,les niques que poden criticar el feminisme snles dones, els nics que poden qestionar elfonamentalisme islmic sn els musulmans. Ishan evidenciat contundents acusacions desexisme, homofbia, racisme i feixismeaplicats de manera totalment inapropiada,errnia i gratuta per silenciar el vertader debati les veus contrries. s per aix que lescriptorFrederick Forsyth ha descrit la correcci polticacom el nou feixisme pel fet que la tolernciainicial sha transformat en falta de dileg iintolerncia.

Finalment, lautor creu que ha ajudat a laconsolidaci del pensament polticament

correcte el fet que vivim una etapa dedecadncia moral on els intellectuals oficials,majoritriament sofistes i relativistes, i les elitspolticament correctes impregnen el debatpblic amb els tabs de la correcci poltica.s per aix que sn tan saludables ibenvingudes les alertes dassajos com elsdAnthony Browne o les veus dintellectualscrtics i independents com el filsof Roger

Scruton, lestudis americ Charles Murray, elsescriptors Frederick Forsyth i V. S. Naipaul olantic inspector general britnicdEnsenyament Chris Woodhead. Ells han estatcapdavanters a assenyalar i lluitar contra elsperills reals i invisibles daquest pensamentactual polticament correcte, una aberracidel pensament occidental.

Referncies bibliogrfiques

Browne,A. Ridculament correcte. El perilltotalitari de la correcci poltica. Edicions LaCampana, 2010.Soler, T. Parides, Presncia, 13-19 de maig de2011, p. 4.Colomer, M. Ridculament correcte, (20/7/2011)

http://www.miquelcolomer.cat/http://www.miquelcolomer.cat/

7/29/2019 59 -novembre- 2011

19/31

19

Algunes reflexions sobre ladenominada primaverarab (II)

Escrit per Jordi Reyns Lpez

En contraposici als postulats dal-Afgani, lany

1928 Hassanal-Banna (1906-1949) funda elsGermans Musulmans que representen lopciintegrista del reformisme i activisme polticdal-Afgani. Els postulats del GermansMusulmans, lIslam s dogma i culte, ptria inacionalitat, religi i Estat, espiritualitat i acci,lAlcor i el sabre, arrelaren molt ms entre lasocietat egpcia que no pas el reformisme laic.

El mn rab s un enorme trencaclosques delqual nosaltres amb prou feines hem mal definitalguna pea. Les revoltes que avui sesdevenenen alguns pasos com Lbia, Tunssia, Egipte olIran han fet esclatar pels aires eltrencaclosques i mirar de recompondrel perfer-ne una lectura no s una feina fcil. Elpulitzer Thomas L. Friedman escrivia no fagaires setmanes a The New York Times (2)sobre la complexitat de les revoltes al mn rab

i la importncia dentendre que no ens trobemdavant un nic patr que expliqui la tensiviscuda. Friedman diferencia dues menesdestats al Prxim Orient (...) els pasos dedeb, amb una llarga histria al seu territori ifortes identitats nacionals (Egipte,Tunsia, elMarroc i lIran), i els que podrem qualificar detribus amb bandera, uns estats artificials que,dintre dunes fronteres traades en rigorosalnia recta per la ploma dels poders colonials,

mantenen atrapats milers de tribus i sectes queni han dit mai que volguessin estar disposadesa conviure, ni shan unit per formar uncollectiu cohesionat de ciutadans. Sn Lbia,lIraq, Jordnia, lArbia Saudita, Sria, Bahrain,el Iemen, Kuwait, Qatar, i la Uni dels Emiratsrabs. En aquest sentit, les tensions entrediferents tribus lbies no es poden posar almateix cistell de la revoluci egpcia, malgratque en ambds casos, es tracta duna lluita perlemancipaci i no tant de lIslam, delpanarabisme o del socialisme. Tal com diuRoger Cohen, columnista de The InternationalHerald Tribune Es tracta de lassoliment dunsdrets fonamentals en la llei i les institucions(3).

La revoluci iraniana de la segona meitat delsanys setanta derroca el X i porta un govern atres bandes: social-demcrates, clergat xita i lafigura de Homeini. En aquest context, elfonamentalisme de Hezbollah comparteixpoder amb liberals i elements desquerra. Perles tesis fonamentalistes aniran prenentterreny i agafant un major pes especfic, tamb

el discurs autrquic que res vol saber amboccident. La guerra amb lIrak no fa ms queaugmentar la fora del fonamentalisme idaquells que volen una lectura radical delIslam.

Amb la mort de Homeini, acaba la guerra iapareixen dos corrents en el discursfonamentalista: Ali Kamenei que representa laconscincia crtica de la revoluci; i Hachemi

Rafsandjani que s partidari de reconduir larevoluci prescindint de Hezbollah iaugmentant la flexibilitzaci cercant capitals alestranger i facilitant lacostament amboccident. La revoluci iraniana va tenir unaforta influncia a occident, per tamb alOrient Mitj amb la formaci de Hamash aPalestina o Hezbollah al Lban.

http://localhost/emporion11.1/index.php/inici/itemlist/user/392-jordireyn%C3%A9sl%C3%B3pezhttp://localhost/emporion11.1/index.php/inici/itemlist/user/392-jordireyn%C3%A9sl%C3%B3pez

7/29/2019 59 -novembre- 2011

20/31

20

Els esdeveniments que estan succentdarrerament en alguns pasos del mn rab,ens tornen a mostrar que lOrient Mitj s unescenari on la revoluci s entesa com a mnimde dues formes: com una oportunitatdobertura al mn; o com el tancament i elrebuig a tot el que es relaciona amb obertura aoccident. Molt sovint es fa una lecturaincorrecte de lIslam i sel situa permanentmenten limmobilisme i lautarquisme. Hi han hagut,al llarg de la histria, grans pensadorsmusulmans, des dIbn Jaldun a Jamal al-Din al-Afgani, i molts altres, que han postulat ideesque fan compatible les creences religioses amblobertura i la llibertat del poble.

NOTES:(1) KHOSROKHAVAR, Farhad: Iran. En phasepost-islmiste, dins LIslamisme, Paris, Ladcouverte. Les dossiers du ltat du monde,1994, pp 115-119.(2) FRIEDMAN, Thomas L.: La pregunta clausobre Lbia. Diari Ara. 27/03/2011. Pg. 40.(3) COHEN, Roger: DOklahoma a Tubruq.Diari Ara. 2/02/2011. Pg.

Josep Maria de Sagarra - Dos

Escrit per Santi Sat

Aquest s el segon article que Emporion hapublicat en el cinquantenari de la seva mort icom a homenatge a un catal excepcional,Josep Maria de Sagarra, periodista, poeta,novellista, dramaturg i traductor dels

clssics. Destaco la seva vessant com aperiodista, la menys coneguda, que crec s laque reflecteix millor el seupensament. Periodistes eren Sagarra,Pla, Xammar, Gaziel, Pairol, Sentis... deprimerssima magnitud i alguns resten migoblidats i/o amagats.

Larticle anterior, La llengua dels esclaus,corresponia a una poca que va des del 1923 al1936. Lany 1923 va comenar a publicar a LaPublicitat, amb un article dominical; el 1929, alsetmanari Mirador, que durar fins al juliol de1936, i la darrera etapa, objecte daquestarticle, de finals del 1957 fins el 27 de setembrede 1961, va publicar 87 articles a La

Vanguardia. El darrer havia de sortir el ja ditdia 27 de setembre de 1961, per la censura noho va permetre.

Sortosament, larticle no es va perdretotalment, va ser trobat pel professor NarcsGarolera a larxiu Montserrat Tarradelles iMaci, del Monestir de Poblet , i trams a Joande Sagarra, fill de Josep Maria. Joan de

Sagarra, tamb collaborador de La Vanguardia,el va publicar en la seva secci Terraza com aregal de reis lany 2007, any en qu sacompliael centenari de la creaci de l Institut dEstudisCatalans, en el qual Sagarra presid la SecciFilolgica.

Extracto i reprodueixo en catal dos delsarticles publicats a La Vanguardia i, en catal, la

totalitat de larticle del 27 de setembre de1961, censurat i publicat pstumament perJoan de Sagarra a La Vanguardia.

28 de desembre de 1957, La crtica de la crticaEm refereixo al cas del novellista XavierBenguerel [...] El viatge [...] es tracta d'un llibreque no s prudent ni honest silenciar [...] Doncsb jo no he vist cap article important sobreaquest llibre [...] no he vist cap nota

http://localhost/emporion11.1/index.php/inici/itemlist/user/121-santisat%C3%B3http://localhost/emporion11.1/index.php/inici/itemlist/user/121-santisat%C3%B3

7/29/2019 59 -novembre- 2011

21/31

21

bibliogrfica, que li conceds l'atenci que esmereix. En canvi, he vist molts articlesimportants i moltes notes bibliogrfiques sobtettols que ens afecten molt poc [...] de vegadesem pregunto si per merixer l'atenci delscrtics literaris s necessari pertnyer a un tipusde sindicaci moral o algun secret i misterisorganisme, i si l'escriptor independent, que viua casa seva i fa servir el raspall noms perraspallar la roba es troba en una posici inferior[...]"

25 de gener de 1958, El Nostre Ateneu"[...] En la meva joventut era un honor,socialment i intellectualment, ser soci del'Ateneu. Doncs b, moltssims socis que

dignificaren la nostra casa, no la dignifiquenperqu la majoria ha mort, per queden els fillsi els nts d'aquells socis illustres.[...] s tristcomprovar que sn molts els d'aquestadescendncia "que ignoren l'Ateneu .[...] Aaquests que llegeixen i pensen i que vull creureque creuen vagament en la paraula cultura. Aaquests barcelonins em dirigeixo, fent-los saberque s un honor barcelon contribuir a la

subsistncia d'un vell palau que alberga unagran biblioteca, i encara que aparentmentsegons un modest casino per intellectuals iestudiosos, s un fragment magnfic de lanostra millor histria. [...]Necessita nous socisque l'estimin i comprenguin el seu legtim valor.[...] Noms s qesti de bona voluntat i derespecte a les coses realment respectables.

2007.01.07: Els punts sobre les is:

Article publicat pstumament per Joan deSagarraL'altre dia vaig llegir a Madrid un bell articled'Alfons de la Serna publicat en lABC ireprodut a La Vanguardia el mat del Corpus.L'article era una resposta a un altre, tambmolt bell, de Manuel Aznar publicat en el diariArriba de Madrid.No hi ha dubte que un escriptor catal com jo,

que porto mig segle escrivint en catal i que ha

presenciat tants alts i baixos en aix que es diuel problema catal i que segueixo fidel al meucatalanisme, manera de pensar, de sentir id'escriure, no hi ha dubte que les belles, lescomprensives, les justes paraules de ManuelAznar i d'Alfons de la Serna han de produir unadelicada emoci i un sincer goig. Per, sensdubte tamb que en la conscincia d'unescriptor catal com jo, ha de produir-una certapena i un trist desengany veure que elsillustres escriptors castellans comparteixenuna tan alta visi i una tan justa comprensi delvalor i de la transcendncia de la nostra llenguai de la nostra cultura catalana , i que aquestamanera de pensar dels selectes i elsresponsables xoca amb determinats fets, en

realitat, ni jo, ni els que pensen com jo, podematribuir causa o ra que la justifiqui. Alfonso dela Serna cita el cas de Menndez Pelayo i el casde Pereda com respectuosos admiradors idevots de la llengua catalana i se sumagentilment a la posici d'aquells prestigiososescriptors, afegint: "No s exactament per quser, per m'imagino que s degut a que tota lameva generaci pensa aix tamb. Avui emsembla que tot el problema separatista catal,dels recels i incomprensions de Castella, de lespassions i violncies de Catalunya, s aiguapassada i llunyana. Suposo que malauradamentun fenomen d'inrcia mental permetr encaraque d'un costat i d'un altre ens seguim dientdespropsits, deixant-nos arrabassar peremocions sense fonament actual. Per aixs'acaba ".

Jo desitjo que aquestes paraules d'Alfonso de laSerna obeeixin a una estricta veritat, i perquho desitjo li dir una cosa que possiblementignora. La instituci ms antiga i ms elevadaen el sentit de culte i de fervor a la nostrallengua i a la nostra literatura est vinculada alsJocs Florals de Barcelona, que l'any passat vacomplir el centenari de la seva existncia. Finsl'any 1936, durant setanta-set anys, els JocsFlorals de Barcelona van ser la primera festa

7/29/2019 59 -novembre- 2011

22/31

22

cvica de la llengua i de la poesia catalana, no hiva haver aqu figura de fama o de prestigi dinsdel camp potic, que no creixs a la sevaombra. Tots, absolutament tots els nostresvalors literaris van tenir gran honor deconcrrer als nostres Jocs Florals, i sabudes snles paraules que en ells i en catal vapronunciar Menndez Pelayo davant la ReinaRegent. No hi ha cap acord municipal derogantla instituci, ni reglament, ni decisi concretaque prohibeixi la celebraci dels Jocs Florals.No obstant aix, des de fa vint i quatre anys noes celebren a Barcelona. Durant vint anys, elsque encara formem part del seu ConsellDirectiu, els supervivents de la instituci, hemfet tot el possible perqu se celebressin. Hem

anat a les mitjanes i a les altes esferes. Hemportat l'assumpte fins on criem havia deportar-se .Al coincidir amb el centenari, aquestque aix escriu va tractar la qesti amb elsenyor alcalde de Barcelona i d'ell va rebre lesmillors esperances. Per la realitat no ens haproporcionat ms que esperances cada vegadams vagues i jo em temo que aquestes vaguesesperances ja sn oblidades. Nosaltres nodemanem ms que celebrar els Jocs Florals enla mateixa forma en qu van ser instituts,respectant la seva convocatria primignia, elsseus premis i el seu cerimonial. Ja veu, estimatAlfons de la Serna, que en aquesta actitudnostra no ens deixem arrabassar per emocionssense fonament. Noms demanem justcia irespecte a la nostra llengua i la nostra poesia.No obem passions ni violncies .Si els JocsFlorals van ser la nostra mxima instituci

potica, la festa natural de la nostra llenguacatalana, lInstitut d'Estudis Catalans va ser isegueix sent la primera instituci cultural ambcarcter acadmic i amb repercussiinternacional. La va crear Enric Prat de la Ribaper acord de la Diputaci Provincial i va reuniral seu si la flor dels nostres prestigis. Gran vaser la seva eficcia a Espanya i a l'estranger, jaque els ms illustres espanyols i reconegudesfigures de ms enll de les fronteres es van

honrar sent membres corresponents delInstitut. Durant vint-i-quatre anys va viureamb tots els honors i els seus treballs ipublicacions dignificaren plenament la culturaespanyola.

Des de fa vint anys, la sort del nostre Institutd'Estudis Catalans ha estat la d'unasemitolerncia en la clandestinitat. No gaudeixdels locals que se li van assignar, ni de lessubvencions, ni dels mitjans d'existncia ambqu va ser dotat per les institucions pbliques.Els que encara tenim a gran honor de pertnyera l'Institut hem tamb, com en l'assumpte delsJocs Florals, actuant en totes les formespossibles per tornar a la nostra mxima

Acadmia l'esplendor que mereix. Per fins almoment la seva precria i la seva ocultasituaci no ha canviat. Jo crec sincerament queel que acabo de consignar obeeix a regustos deconductes que no tenen cap ra de ser. Elsescriptors catalans interessats molt vivament imolt directament en aquestes qestions, crecque som vctimes d'un injust anacronisme, queper injust i per anacrnic, sobra en els seus dosconceptes.Alfonso de la Serna en una arrencada decordialitat i d'optimisme diu: "Per aixs'acaba". Realment, estimat amic, aix hauriadacabar-se. Sobre tot quan em consta que enles altes esferes de la vida pblica i oficial, nofalta qui comparteixen totalment aquestesidees.

El preu de labsncia dEuropa

7/29/2019 59 -novembre- 2011

23/31

23

Escrit per Xavier Ferrer

Fa seixanta anys, desprs de la II GuerraMundial, es va optar per canviar lescenari deconfrontaci habitual entre els estats europeus

per un altre de consens i davanar cap a laintegraci. Primer va ser la via econmica ialguns anys ms tard tamb es va avanar en laintegraci poltica fins arribar a lactual Tractatde Lisboa, que cont bones dosis dintegraci,si saplica en clau europea.

Entretant, la realitat del mn anava canviant.Sacabava la guerra freda amb la caiguda delmur de Berln i la UE ho aprofitava per integrar10 estats de lEuropa de lEst. Avui a la UE jasom 27 estats, amb 300 nacions o regions i 500milions de ciutadans. I si mirem les dadeseconmiques, ens trobem que tenim un PIBconjunt que supera el dels EUA. Per ens costamolt aprofundir en la integraci econmica ipoltica, i ms encara en lescenari actual decrisi i dun mn cada vegada ms global, ambuns estats emergents com la Xina, lndia o el

Brasil, que ja sn una realitat dreeseconmiques i poltiques grans, molt ms queels estats europeus per separat. Pel que fa aleconomia, observem les dificultats perconsensuar propostes que ens permetin donarsuport a tots els estats de la zona euro i sortirde la crisi, bsicament perqu sha perduttemps en apostes estatals, en comptes decomunes per tots els estats membres, aspecteque ha fet minvar la confiana. I pel que fa a

lEuropa poltica, encara s ms evident ladificultat davanar.

Observem la inoperncia del president delConsell Europeu i de lAlta Representat per a laPoltica Exterior i, per contra, la cada vegadams evident presncia i actuaci dels estatsmembres per separat. Noms cal mirar larecent aposta de Sarkozy i Cameron en relaci

amb la crisi de les revoltes rabs, en concret a

la seva implicaci en la guerra de Lbia, onlostracisme de la Uni Europea ha sigutevident. Aquesta actitud estatalista s pa peravui, i a sobre mal repartit, i gana per dem, jaque en el mn que es dibuixa en el segle XXI,els estats europeus, altrament poderosos, perseparat no tindran capacitat dacci, enfront deles grans rees econmiques i poltiques que jasn una realitat, com els EUA, la Xina, lndia oel Brasil. En aquest nou mn multilateral, depocs actors, caldr ser fort i influent, amb lafinalitat de garantir la llibertat, la seguretat i elbenestar dels ciutadans. I pel que fa a Europa,la millor manera de garantir-ho s a partir de launi i la frmula ja la tenim en la Uni Europea,noms cal aprofundir en la integraci fins

arribar a ser una realitat econmica i polticaque sigui capa de garantir i afrontar, per als500 milions de ciutadans, aspectes com elsubministrament energtic, la cohesi social,levoluci de la demografia, la integraci de laimmigraci, la diversitat cultural i poltica,locupaci, la seguretat, la llibertat i, endefinitiva, el benestar dels ciutadans. Junts hopodem aconseguir. Separats, segur que no.Aquest s el preu de labsncia dEuropa.

Retallar o ingressar

Escrit per Jordi Bellapart

s clar que la lluita per sortir de la crisi que ensembolcalla a tots, ens obliga a ser austers icurosos i a millorar leficincia i qualitat delsserveis, perqu els recursos sn limitats. Aix

http://localhost/emporion11.1/index.php/inici/itemlist/user/221-xavierferrerhttp://localhost/emporion11.1/index.php/inici/itemlist/user/217-jordibellaparthttp://localhost/emporion11.1/index.php/inici/itemlist/user/217-jordibellaparthttp://localhost/emporion11.1/index.php/inici/itemlist/user/221-xavierferrer

7/29/2019 59 -novembre- 2011

24/31

24

ens ho recorda cada dia la classe governantsigui del color poltic que sigui. Per s injust iinsolidari el plantejament daquesta lluita abase noms de retallades, ja que carregalafectaci damunt les classes amb menysrecursos que sn les que ms necessiten elsserveis pblics afectats per aquestesreestructuracions: sanitat, ensenyament,proteccions socials, reforma del mercat laboral,etc. Per a ms, shi afegeix un altre tipus deretallada amb un clar sentit ideolgic queafecta tamb no noms les persones ambmenys recursos, sin tamb la petita i mitjanaempresa i de serveis que opera generalment enel mercat intern, ja que aix deprimeix elconsum i crea recessi: s la retallada

dimpostos.

Dentrada, aix per alg pot semblar unabarbaritat. Atenci, no ens referim a impostosque afectin tothom, sin a aquells impostosque afecten grans fortunes, grans corporacions,grans patrimonis i grans successionspatrimonials, entre daltres.

La categoria dels impostos s molt mplia i lamajoria de la ciutadania que treballa i est ennmina no sescapa de pagar impostos (sobrela renda) i ho fa en proporcions comparables ales dels seus homlegs en el promig de la UE-15. Un treballador de la indstria catal pagaaproximadament un 74 % del que paga untreballador suec, el pas on els impostos snms elevats.

La gran diferncia entre Espanya i la UE estroba en les rendes superiors, grans empreses ibanca. Una part paga noms un 20 % del quepaguen els seus homlegs de Sucia i aix coma ingrs de lestat sn molts diners. El sindicatdinspectors dHisenda del MinisteridEconomia ha publicat no fa gaire un informeen el qual es mostra clarament la regressivitatde la crrega fiscal. En aquest informe es

mostra clarament com les rendes derivades del

capital tributen noms un 10 %, en tant que lesderivades del treball ho fan entre el 28 i el 32%. Es mostra tamb com les empreses granspaguen molt menys que les petites i mitjanesempreses i les rendes superiors paguenpercentatges molt menors que la resta de laciutadania.

De tot aix sen pot deduir que els que mspaguen (percentualment) sn les classesmitjanes i baixes, que sn les que necessiten iutilitzen ms els serveis pblics, la sanitat,lensenyament, el transport, etc., i des dunaptica ultraliberal insolidria, aix ja estaria b.Avui la UE est governada per les dretes, queamb ms o menys convicci poden estar

dacord amb aquesta tesi i la imposici dereduir la dimensi social de tota la comunitatsembla que s fora evident. I no parlem de lespropostes del Partit Republic dels Estat Units,controlat pel Tea Party, que s una formacidultradreta.

Per no anem tan lluny, a Catalunya lesretallades sn evidents. Es retallen despeses,

per ning es para a pensar a augmentar elsingressos, que s una altra forma de reduir eldficit, en tant que:

1. El frau fiscal s duns 8.000 milions deuros.2. Amb impostos sobre el tabac i lalcohol es

podrien recollir fins a uns 200 milionsdeuros ms.

3. 400 milions deuros ms, com a resultat demantenir limpost de successions.4. 538 milions deuros com a conseqncia derecuperar limpost del patrimoni,modificat per centrar-se en les gransfortunes.

5. 600 milions deuros a base de gravar elsbeneficis exuberants del capital financer,tal com va suggerir el Fons MonetariInternacional (ja ho va suggerir Frana fapocs dies).

7/29/2019 59 -novembre- 2011

25/31

25

6. milions mitjanant un impost finalista (queans a la sanitat) de carcter progressista,tal com va fer el Canad.

7. I possiblement altres mesures quesapliquen a pasos socialment msavanats i es podrien tamb aplicar aqu,per cal que la ciutadania ho reclami idesprs cal coratge i voluntat dels governsper fer-ho.

Estem parlant de molts milions que suposariacompartir all que tant sens demana: laresponsabilitat i lesfor collectiu de tots. Araalguns poltics volen donar exemple i es treuenla paga de Nadal, que com a petit pas exemplarest b. Per sospito que, sota largument de la

pressi dels mercats, la necessria disminucidel dficit pblic sentengui noms com adisminuci de la despesa i aix es vagiaconseguint all que pretenen aquests queamb responsabilitat i esfor haurien de pagarms: el descens dels salaris, de la proteccisocial i la disminuci i privatitzaci dels serveispblics de lestat del benestar.

La impremta den PrimCasadevall

Escrit per Jaume Bassa Pasqual

Hem explicat molts cops la histria i elsdaltabaixos de la nostra revista Emporion(dictadura, repblica, guerra, franquisme...). Alsseus comenaments (gener de 1915), sense

impremta a la vila, sn fcils dimaginar elsinevitables contratemps que devien haverhagut danar superant els fundadors mossnFrancesc Viver i el mestre Pere Blasi, amb enJosep Castells, en Joaquim de Camps i Arboix, idaltres, ja que la revista era quinzenal. Elsresolia un altre intrpid fundador, lEduardVias, que representava a Torroella laimpremta P. Ribas de Palafrugell.

Lany 1923, amb la dictadura, la revista vaemmudir, s cert, per no va desaparixerlesperit dels seus fundadors, intelligents iinquiets, que uns anys desprs varen veure unaescletxa de possibilitats dexpressar-se a travsdun altre mitj, i aix va nixer lany 1928 el

Llibre de la Festa Major. La llinda del llibre,escrita per mossn Francesc Viver, ho deia clar:Ja que avui per avui no poden sortir de nostraimpremta -o Torroella, ja tens impremta!- sinprogrames de cine i de teatre, targetes de visitai factures, siguins perms almenys una vegadaa lany en diades solemnes conrear les lletres ila histria i fer propaganda de les nostres cosesen un llibre de festa major.

O Torroella, ja tens impremta! diu Viver, ambentusiasme. Perqu heus aqu que lany 1927un impressor procedent de Palams, en PrimCasadevall Suquet, sestablia al carrer delEsglsia, cantonada Codina, enfront de lactualFonda Mitj. No sabem gaire res de la vida delmatrimoni Casadevall anterior a la sevavinguda, ni per qu varen venir; potser hi vainfluir que lavia paterna den Prim era filla de

Torroella i va ser determinant, s clar, que aTorroella no hi hagus impremta. S sabem quetots dos eren de Palams, que en Prim haviaaprs lofici a Olot i que era molt bonimpressor.

Ms endavant, la famlia es va traslladar a unacasa del carrer de Sant Agust, prop del cinema,on se situ una botiga de material descriptori

atesa per lesposa i la impremta den Prim a

http://localhost/emporion11.1/index.php/inici/itemlist/user/110-jaumebassapasqualhttp://localhost/emporion11.1/index.php/inici/itemlist/user/110-jaumebassapasqual

7/29/2019 59 -novembre- 2011

26/31

26

linterior. Mentre lamabilssima Enriquetaprovea els vailets de llibretes, llapis, carpetes iplomes estilogrfiques i els comeros de llibresde comptabilitat, del taller de lafable i pulcrePrim, ajudat del seu fill Jordi i loficial PaulGarcia, sortien tots els programes de cinema,targetes de visita, recordatoris de comuni oesqueles morturies dels fills de la vila ipoblacions venes. I dall sortia cada quinzedies lEmporion de la segona poca, fins al1936.

Ara aquella casa s un autntic museu: esconserva al vestbul lantiga botiga, amb el seutaulell i el seu armari de fusta ple de materialdescriptori del segle passat, i el rtol Impremta

Casadevall, de lletres de disseny de lpoca,que hi havia hagut a la porta dentrada; i msenll, el vell taller, amb tot el materialtipogrfic i totes les mquines antigues, que enJordi, nt den Prim i lEnriqueta, encara scapa dengegar i fer treballar.

Quan eren al carrer Codina, el matrimoni va ferbona amistat de venatge amb la famlia del

recader Bosch, que vivien a prop. Destaquemque en Prim i el pare Bosch eren molt aficionatsa la fotografia, amb les seves antiguesmquines de plaques. Lamistat va seguir quanes van traslladar, i la Caterina Bosch va ser comuna filla a la nova casa. Va acabar anant-hi cadadia, dels 12 als 16 anys, ajudava en Prim, i vaaprendre a compondre encaixant als motllosles lletres i les interlnies per als espais, i em diuque ella sola feia el Full Dominical cada

setmana...

Conta la Caterina un munt de detallsillustradors del tarann den Prim, que no ensvenen de nou als que el vam conixer. Era moltmeticuls, extremament meticuls, i ho era entot, pulcre a la feina, primmirat en els papers,escrupols en ladministraci: quan havia depagar una lletra, tenia els diners a punt i volia

que la Caterina veis com pagava. Portava vida

reposada i metdica: anava a fer la botifarra alCentro, de la qual tornava sempre a les cinc enpunt cap a casa; li agradava molt cultivar lhort;oa missa cada diumenge, i un cop lany anava aSanta Caterina amb loncle capell de laCaterina i ell feia descol. Com a detall xocant,afegim-hi que va ser un gran criador de canaris,que importava de Barcelona...

Don li venia a Prim Casadevall lenvejable psitcultural que va demostrar al llarg dels anys? Notenia pas gaires llibres. Potser de serimpressor? Escrivia el catal a la perfecci enun temps que aix era infreqent. Segur que,intelligent i aplicat com era, va anar absorbintsaviesa dels savis que lenvoltaven. Perqu la

casa dels Casadevall es va veure concorregudasempre per la gent ms culta de la vila.Desconec les tertlies dels anys trenta, perconec les de desprs de la guerra. Hi passavaestones llargues mossn Viver, hi anaven elsvens i els que no ho eren tant, neren assidusen Pere Busquets de lajuntament i en JosepPujol de la sabateria que hi passava molteshores, i hi anaven lEduard Vias fuster (de

mobles i de caixes funerries) pels recordatorisde difunts, en Josep Capell (Turr) pelsprogrames del cinema, en Cels Sais del BancCentral, en Joaquim Vidal del Cinema, en CarlesVidal sastre, en Ramiro Marqus mestre, enRamon Martinoy de la jardineria, el mateixrector mossn Garrido hi era sovint... A en Primli agradava la conversa i les tertlies de laimpremta es varen fer clebres a la vila.

Can Casadevall es convert tamb en el centrede trobada de la colla damics del noi de lacasa, en Jordi, i eren en Pere Bruguera, enQuimet Mundet, en Francisco Sagrera, enRamon Martn, en Francisco Prat... on xerraveni xerraven i de vegades les tertliescontinuaven mentre la famlia sopava.

En Pere Bruguera mexplica moltes ancdotes.

Em confirma que en Prim era extremament

7/29/2019 59 -novembre- 2011

27/31

27

meticuls, que abans danar a dormircomprovava sempre si la finestra del taller, quedonava al carrer, era ben tancada; diu que enPrim, lEnriqueta, mossn Viver i en PereBusquets feien la brisca cada diumenge, i elsque perdien pagaven 15 cntims, que anaven alpot per a un berenar; conta que en Prim era unmanitic de la loteria, que sen feia portar deBarcelona, i que es veia obligat a quedar-se unaparticipaci de totes i cadascuna de les que ellimprimia per als comeros de Torroella. I peracabar, mexplica que un cop que va venir deBarcelona el senyor Blasi (pels anys 50, desprsde lexili), li va sentir contar aquesta ancdotaper a en Prim i tots els presents: Un masoveran a Barcelona a explicar als senyors com

anava la finca, ells dinaven, el van fer seurementre menjaven, i ell els digu que la trujahavia parit tretze garrins, per noms teniadotze metes; i com sho fa laltre garr?,pregunt lamo; doncs ja pot comptar, com jo:mirant.

En Prim Casadevall va morir lany 1979, i pocdesprs va morir lEnriqueta. Feia molts anys

que la guerra havia mort Emporion.

Espai de participaci

Agraments

Vull donar-vos les grcies pblicament iaprofito la tribuna que em brinda lespai departicipaci de la vostra revista Emporion per

expressar-les.

Grcies pel record que heu tingut a la persona iobra del meu pare Joan Fuster Gimpera, quedes del dia 4 de setembre descansa a la paueterna.

Grcies a tots i cadascun dels que feu possible

que surti a la llum la revista Emporion, moltespecialment a Jaume Bassa, que signaleditorial, a Joan Surroca i Sens per larticle Elmeu Joan Fuster, solament el ttol ja ho diutot, a Jordi Bellapart pel vdeo, magnfic comsempre, i a Santi Sat per la notcia com arecordatori.

Tot aix no fa res ms que confirmar-melestimaci que li teneu. Per tamb pucassegurar-vos que era recproca.

Grcies per tirar endavant aquesta publicaci,histria viva de Torroella, per ser tanparticipativa, oberta, plural i propera, s comun al daire fresc en un mn on per desgrciapredominen les notcies que si no sncatastrfiques sn negatives.

Grcies per haver continuat la illusi daquellsvalents que el 1915 satrevien a publicar elprimer nmero de la revista Emporion. Usimagineu si ara la poguessin veure amb elformat de les noves tecnologies? Ben segur queestarien satisfets i orgullosos tant dellamateixa com dels qui en aquesta 3a poca fanpossible que surti cada mes puntualment.

Endavant, que els vents siguin favorables, us homereixeu.

Josep Fuster Ribas

------------------------------------------------------

ELS SALATS EN PERILL

7/29/2019 59 -novembre- 2011

28/31

28

El passat diumenge 25 desetembre Gent del Ter vamostrar els valorspaisatgstics del Montgr auna vintena de persones

convenudes del gran potencial econmic iturstic d'aquesta zona, encara per aprofitarper d'una forma que ha de superar la jacaduca cultura de la totxana, la qual ens haportat a aquesta greu crisis, tot i quenombrosos poltics i empresaris s'entesten anegar-ho o senzillament corren una cortina defum, esperant que algun dia es torni a construirindiscriminadament.

Tant ens costa aprendre dels propis errors

que, ja arribats a la Torre Moratxa i totcontemplant l'esplndid paisatge que atraumilers de turistes, una de les persones que esva afegir a l'excursi va anunciar que es voldesencallar el projecte d'urbanitzaci delsaiguamolls situats a davant de Santa Maria delMar, nic connector actual de les Maures ambels aiguamolls del Baix Ter, zona coneguda comEls Salats. Una vegada ms un intent de

projectar ms cases que quedaran buides, unpaisatge que es vol malmetre, malgrat ser, comha defensat reiteradament Gent del Ter, unpunt emblemtic de la plana de l'Estartit.

Gent del Ter

A l'aguait del nostrepatrimoni

A Torroella es conserven rtols publicitaris queja sn part de la vila: avui recollim els del carrerde la Porta Nova: Chartreuse, Codorniu, i elde la plaa Pere Rigau Nitrato de Chile. Comrecorden els ms grans, aquest havia estat de

planxa pintada, ms a prop del carrer PrimitiuArtigas, i amb el temps es va anar oxidant.

Parmies XII

Escrit per Lluc Sal i Ferrer

PARMIES XII (Del propi autor). *

http://localhost/emporion11.1/index.php/inici/itemlist/user/790-llucsal%C3%B3iferrerhttp://localhost/emporion11.1/index.php/inici/itemlist/user/790-llucsal%C3%B3iferrer

7/29/2019 59 -novembre- 2011

29/31

29

Quan aconsegueixis que la teva dona sigui feli,tu ho sers per torna.

A ligual que la rosa, la vida t color i perfum.Per recorda que no hi ha rosa sense espines.

Si no vols veure el fang que trepitges...aixeca la vista al cel.

Un home intelligent, en resta algun?no perd el temps escrivint ruqueries.

*Parmia:

Mxima o sentncia moral i didctica, de caire

erudit o popular.

Laparmia popular es feia present en la poesia i

la prosa com arecurs estilstic grfic i viu: hi sobresurten

F.Eiximenis i sant Vicent Ferre

La cuina de la Catrina

Escrit per Caterina Bosch

SOPA DE CARBASSA

Ingredients per 6 persones:

1 kg de carbassa 1 patata 1 ceba 1 porro uns grans dall

Aigua Oli SalPreparaci:Bulliu tots els ingredients, passeu-hi la

batedora. Deixeu-ho esps al gust de cada un.Shi poden desfer unes porcions de formatge.

MONGETES BLANQUES AMB COSTELL DE

PORC

Ingredients per 6 persones:

500 gr. mongetes blanques cuites 500 gr. costell de porc a talls molt petits 1 ceba 2 tomates Alls i julivert 1 manat dherbes Oli Sal FarinaPreparaci:En una cassola amb oli enrossiu el costell,afegiu-hi la ceba picolada, deixeu queenrosseixi. Afegiu-hi els alls i quan tot estiguienrossit tireu les tomates ben picolades.Deixeu-ho confitar b.A la mateixa cassola afegiu-hi les mongetes

cuites, el manat dherbes i una mica del suc decoure les mongetes. Deixeu que cogui tot uns10 minuts a foc molt baix. Abans dacabar lacocci afegiu-hi una picada dun gra dall,

julivert i una mica de farina.

http://localhost/emporion11.1/index.php/inici/itemlist/user/228-caterinaboschhttp://localhost/emporion11.1/index.php/inici/itemlist/user/228-caterinabosch

7/29/2019 59 -novembre- 2011

30/31

30

Poemes d'arreu del mn

Escrit per Susanna Bautista

Senegal

Afrique.

David Diop (1927-1960)A ma mreAfrique, mon AfriqueAfrique des fiers guerriers dans lessavanes ancestralesAfrique que me chantait ma grand-mreAu bord de son fleuve lontainJe ne t'ai jamais connueMais mon regard est plein de ton sangTon beau sang noir travers les

champs rpanduLe sang de ta sueurLa sueur de ton travailLe travail de l'esclavageL'esclavage de tes enfantsAfrique dis-moi AfriqueEst-ce donc toi ce dos qui se courbeEt se couche sous le poids de l'humilitCe dos tremblant zbrures rouges

Qui dit oui au fouet sur les routes de midiAlors gravement une volx me rponditFils imptueux cet arbre robuste et jeuneCet arbre l-basSplendidement seul au milieu de fleursblanches et fanesC'est l'Afrique ton Afrique qui