¿sfc. - dadun: homedadun.unav.edu/bitstream/10171/31272/1/fa.280.063_3.pdf · 2020. 3. 3. · al...
TRANSCRIPT
¿Sfc.
r i
A. *■')
( i " ^
-Í 2o:)t ,fefc1R, i i )
( ^ i ^ ')
A a o > q 4, > o i L i )
2 c > ‘^í>^S^ f t )
; ( I )
A ('S")
i U o )
AMOROSAS VE US,AB Q U E
y LOS PP. MISSIONISTÁS FRANCISCAKÜS
DEL SEUIb’Afil
DE S. MIQUEL DE ESCORNALBOU,
ARQUEBISBAT DE TA RRA GONA
E N C A T A L U N Y A ,
CONVIDAN AI.S PECADORS,
t A TOTS LOS FIELS CIIRISTUKS
í DEtXAS SOS V1CI8) '
Y ABHASSAa L A S S A N T A S V i A I C l S .
AB LLICENaA:
ÜEL'S: PFR PAU r i e r a , eslíuiipcj- y
B í3 L l C T r 7. ‘
VISCA JESUS.
VISCA SON DIVINO AMOR.
VISCA LA DIVINA GRACIA.
M ÓRIA LO PECAT.
M ÓRÍA LO DIMONI.
VISCA M ARÍA SANTÌSSIMA.
VISCA JESUS PE R A SEMPRE.
AMEN.
L L E T R E T A SDELS M A N A M E N T S DE t A S A N T A IGLESIA.
P R I M E R .
V ln cliristianament en tot temps y llocli,Per fu gir del foch
del elern torment.T o t Diumenge y festa,
que ve entre semana ohir Missa s’ roana, no sols se amonesta : tu pues manifesta q u ’ets ben obedient &c.
Pero r bas de oliir tant posât en Deu, com sì á Cil ris to en creu veje'sses m orir: lo amorós suspir sia allí frecuent &o.
I)ormir en lo temple es descortesía : parlar ab porfía es dar mal exem ple: sa llengna pues temple qui es tant desatent &c.
HI. QUAD. I »
V i u cliristiaiiamenten tô t temps y llocb,
Per fugir del focli del etcrn torment.
C ada any confessar la Iglesia te obliga; y á mes te convida á no tant tardar: si vols acertar, veslii frecuenlment 3íc.
E n cada uu meslii ha setcentas horas; de totas disposas á ton gust, e Ínteres: ¿sois no hi haurá re» p er est Sagrament? &c.
Q ui vulga alcansar la misericordia, la gracia y la gloría, y un feliz estar, vaja á confessar prest y exactament ^c.
A i x í confessât, crega T pecador, que aquell D eu de am&r la pau li ha don at: m a y ha despreciat un tal penitent &e.
V iu christianamenten to t temps y l loch,
Per fugir del foch del etern torment.
Qui va á combregar sois quaut se li mana, mostra poca gana de tant dols menjár: procura gustar
I # mes d’ est aliment &c. Q uant los Christians
fiovint combregavan, se manifestavati casi tots uns Sants, servint m olt constants al Omnipotent &c.
S i de un R ey sabias q u e t vol visitar, y en ta casa entrarj to t te alegrarías^ y es ccrt l i farias gran acatament
Jesús te ofereix un inGnit be, donant to t quant tc fins á sí m até is : vejas si mereix ton agrahiment &c*
V I u christianamenten tot temps y llocb,
Tf. Per fugir del foch del etein torment.
L a Iglesia en lo qua rt certs dejunis mana al Christiá y Christiana, que tingan de edat v in t y un any contât, sens impediment &c.
Q uant dejunarasen la edat contada, sols una mcnjada al dia fards : de c a m te abstindras, B u llía no prenent &c.
î i i ab Butlla podrás earn y peix mesclar, quant á dejunar obligat estás: aixi ho guardarás rigurosament &c.
Sempre que abstinencia nos sia manada, de tots observada deu ser en concienciaj rendint obediencia á est Manament &c.
V iu christianament en tôt temps y llocb, Per fugir del foch
del e tein torment.Pagar mana T q u in t
sens frau ni injusticialo delme y primicia dels fru its , que cu llim : si aixis obebim farcm santament &c.
D elm an t, mirarás á la cantitat, y a la calitat de r que culliras: tô t ho delmaraslo b o , y lo dolent &c.
E n la cantitatsegueix lo costum; pero en quant al p u n t de la calitat, no te res variai aquest Manament
Si D eu te ha donat lo t quant has cullit^ ser desagrabit no pots sens pecat : p u e s , com t’ es manal, paga llealment &c.
REFLEXIONSSO BRE L O N EGO CI D E LA, S A L V A C lÓ .
1. Es la salvació lo negocí mw im portan t, y lo litiich necessari, que Iciiim en aquest mon. T o t lo denies es e n g a u y , y vanitat de vanitats. ¿ Que/ï tra u ria m , nos diu lo m ateií Jesu-Christ ( i ) , d e ser amos d e tot qua nt h i hà en lo m o n , si despues nos con denin avam ? Suposem que un home arribas á ser tant rich y poderos, que tingues tots los bens y trésors, que pogues desitjar. ¿ D e queli servirían en la liora de la mort, sino de mes pena y sentiment? S u posem quen hi há un a ltre , que fa tanta fo rtu n a , que li donan los empleos mes elevats y bonoi’ifichs, que îii lia sobre la te rra , ab tal aplauso y circunstancias, que es venerat y adorat de totliom. V in dra la hora de la m ort 5 y veurà que tot se lia passât com una bufada de veut. Per ültim si algù füs tant particular, que visques cen t, m il , deu mil an ys, al> lots los regalos y conveniencias ima*
( 1 ) M - i tb . 1 6 , Y. 26 .
?ginables; ¿ lio passarîa per aixo m ¡- ilor en lo pun t critich de la m o r t , y despues per tota la eternital? A y ! que á las horas cambiaría segurament la sua sort ab la del mes pobre y desvalgut; y exclamaría com lo p iados îlon arca Felip III , quant se tro- bava en igual pas : M es me hauria estim ât ser un hum il porter d e un C o u v en t, que H ey d e E sp a n y a , y Senyor d e ta n ts a ltres estais en las quatre p a rts d e l mon ( i ) . Pfo hi ha que cansarse: de tôt lo del mou nous en portarem res, nins quedará res mes que las obras bonas, que haurem fet: ellas solas nos douarilu alegría y consol en la última h o ra : tôt lo demes nons causará sino cuu- goixas, y amarguras.
2. ¡O si tots feyam aquestas reflexions no mes que per lo espay dô
quart cada dia! |Qne' poch cas fâriaiQ de tôt lo del m onî ¡Cóm tre- ballariam per nostra salvaciô! A ra pues que Deu nos dona tem ps, ara es hora de aprofitarnos^ si n o , quant ^stariam regoneguts, ]a estariam per- •iuts. Eutengam que sens treballar,
( i ) K jcrcjubcrg D ife r e n c ia e n tr e iv Utit- P^rul jr e te rn o liiù . a. cap . i 3.
1 • •
y fer los médis de nostra p a r t , nons salvarem. Y aixi tots los nostres pea- sameuts, tots los nostres projectes, tô t lo nostre treball, en una parau- îa , tôt qu.nnt fem montras v iv im , lia de anar dirigit á conseguir la salva- ció. N o estigam vanameut confiats; ni pensem com alguiis necios y cn- ganyats del d im oni, que perque rasan lo Rosari de qualsevol manera} ó van á Hissa sens atenciü ni reculli- m en t, buscant la mes cu rta que trot a n *, ó fan altras devocions semblants, jais apar tenir segur lo cel. jO quin error tant porniciùs! ¡A quants y quantas ha t irâ t , y tira cada dia al infern ! Desenganyemnos de una vegada : es menester fernos altra v io len c ia , y practicar altres médis per anar al ce l , com nos ho diu Jesu-Christ en varias parts de son sagrat Evangeli ( i ) . U na ferma y constant resolucio de servir á Dcuj de corretgir los vicis y mais costuins; de adquirir las verdaderas y sólidas v ir t u ts; de no fer cas del m on , ni de sas vanitats; de despreciar lo temor del que d ir á n , que llansa á perdref
” (i) Mattb. 7. V. 14. u . V.9. V, a3. et àlibi.
á mollas ánimas; y finalment de fer guerra coutinua al m on , d im oni, y carn, y seguir á Jesu-C hrist , son las únicas cosas, que assegurarán la costra salvació.
3 . T rem olem (que bastant motín tenim), tremolem al pensar que com las volvas de n e u , aixx caulieu tant espessas las ánimas en lo infern*, y T-ie de trenta mil quen moriré» lo dia que morí lo P. S. Bernat, sois íen salvaren cinchj y encara los tres anaren al Purgatori. jO quánts con- demnats! ¿Q uí no tremolará? Si un sol de tots los homens del mon se liavia de condemnar j tots tindríam motiu per tem er, y pensar ¿fju i sab
íeré y o ? iQ uánt mes condemnant- sen tantsl N o viseara pues descuy- dats. Ordenem nostra vida de modo <lue pugam teñir una moral certitut dtí salvarnos. Per aixó servirán las reglas, que van á donarse, de las ^uals podrá cada un pendi'cr las que
li aparegauj ab la advertencia qui mes ne observará, y ab mes
^sperit y ferv or, mes podrá confiar •ie salvarse*, y qui n’ observará me’~
y ab me'nos e x a c t itu t , m esliau- fa de temer la sua condemuació. Es
aquest un assumpto de la major consecuencia^ pues no hi va menos que una félicitât ó infelicitat eterna. Y aixi fassa cada quai lo que voldria liavei' fet eu lu liora de la mort.
B E G L A S P E R V I U R E R B E ,
y S A L V A R S E .
X n T E S d e T O T .
1. F e r confessio general de tota la vida qui no la haja fet m ay.
û- Resûldrerse de veras á aborrir los vicis y pecats, y seguir lo cami de la v irtut.
0- Elegir un bon Confessor, y con- foisarse sempre ab ell^ manifes- tanlli tôt lo interior, y no fent m ay res de importancia sens la sM* consulta y aprobacio.
4 - Apartarse enterament de malas companyias, y de totas las oca- sjons de pecar.
5 - Fer testament, y ordenar las cosas de m odo que no se seguescâ cap d a a y , ni d isturbi, encaraqii® ■yinga uua mort repcutiaa.
cknk CIA.6. Encomanarse á i)eu al llevarse,
y al aiiarseti ni )]¡t.y. O hir Missa ab la atenci¿
y d evo ciü ; y combregai* espiri» tuainieiit.
8. Fer uii fermíssim proposit de absteiiit'sc en aquell dia de' tot pe* c a t , en particular de aquell víci ó passiú, en que lii há mes costum, ó peril) de caurer.
S- Toiiir un rato de oració meiitaT; lle;;itil áiites un piinl del F om en t d e pietaty ó de allre llibre espiritual, que subministre materia apta per la meditaciú; la qual podrá ser de la m ort , del judjci, del nifcrn, de la g loria, de ía p.is- 6ió de Jesu-Clirist & o.; procurant sobre tot á tráurerne cada vegadalo fru y t corresponent, q u e es la csmena y railfora de la vida.
*0 Llegir ab pausa y reflexíó algrin llibre espiritual, com es a ra , 1« T em poral y etern o, ó lo C risol d e l C riso l d e deseni*años, la G u ia d e p ecad ores del P. Granada, lo» K je r cicios d e perfección del P. Rodriguez, E l año cristiano^ ó «Uras vidas de Sants &c. j confor*>
ui. QUAo. a
me 1¡ apares:« al P. Confessor.1 1 . Rosar lo Rosari ageiiollat devant
de alguna imatge, o estampa de Maria Satitíssima.
l a . Examinar sens falta la conciencia antes de retirarse, y demanar )erdü deis pecats: y si alguu diali liií algún grun im p edim en t, al
endemá al mati fer la primera 00' sa lo examen del dia antes.
i 3 . F er algún sufragi per los difunts>
CADA SEMANA,
E n las festas assistir á la Miss* m ajor, al serm ó, y demes funcioné de iglesia: visitar los malalts; y practicar altras obras de misericordia.
1 5 . Confessarse c a d a v u y t , ó quinsC d i a s , ó á l o m e n o s c a d a r a e s , ab tant fervor c o m si f o s la úUim* Go n fe ss i ó d e l a v i d a .
CADA BIES.
16. Emplear un dia en mes retiro J oració per veurer cora va lo cann espiritual, y lo negoci de la sal' ▼ació. ,
CADA A N Y .
í-r'. F e r alguns dias de exercicis e í '
p irituais, ó en casa, ó m illor, en un S e m in an , ó Convent.
l 3. Fer confessió annual, só es, desde la última general, que se ha feí.
19. En lo dia del cumpleanys renovar ab m olt esperit las promesas del Sant Baptisme de renunciar á 'Sutanas, y á totas sas pompas y enganys.
30. Celebrarlas festiv itatsprincipals de N. Sr., María Santíssima, y Sants Patrons, ab alguna Novena, ó altra especial devociój y renovar los bons propósits, que un tinga fets.
E N T O T TE M PS.
21. Guardar puntualment los tnana- ments de la Iley de D e u , y de 1« Iglesia; y cum plir be las obliga- cions del propri estât.
22. No fer res per pur coslum © ru tina, ni per respectes humans; sino ab una rectíssima intenció de f>gradar á D e u , y santificarse.
5. Entregar lo cor enterament ¡í Deu N. Sr., y no fixar la afició en res del mon.
4' Tenir cuydado de evitar los p«- «ftts veníais j particularment tota y
2 *
q u a 1spv(»î menl i f l í » , p e r Ir v e q u e sia.
a 5 . e s p e r i i i l i ss i mî i d e v o c i oá M a n a S i i i l i ss í ina ; in¡r:ii-|a c o m »
M h!'«*; y poscir e u e l l a g r ut i c o u -ílHdSH.
a6. Kiic(»m;marse sovint al Angel de la guarda, y domi's <S;mLs Patrons»
27. A viv ar «'Jilre dia la preseiu'ia dc D e n . y fer algunas jaculatorias, majorriK'ut al tocar horas.
a 8 ' l ' f r los exerciois espii'itnals m olí fervor y alenciú; y en las oracioiis vO'íhIs proniiiin»ar tota® las paraiilas ab talila [>ai)sa y cU* r e d a l , eoin si un parlas oara a cara ab lo mateix l.)en, ó ab los Sants-
ag. ( iuanyar totas hts indulgencias ques pnga; y aülstarse en las coii‘ fravias, e'ipeclaliníMit en la del Ro* ser, del S »ni issim Sa g ram ent, deis sagráis cors ele Jesns y de Marín»
Í en la tercera ü r d e del P. S* 'rancoscli.
3 o. E'il' ir si'inpre ben penetral de 1*
Í' »reciosilal ilel t(*tnps, y no ijaslai" o tnalament, iti cáIul' ua histaiit
oció-*-5 i . íVcostumarse ú lK‘varse dn bo«
m aii; (|ue porta mollas uliiitats»y e u quaut se pu¡^a, síimpre
lina l)ora í ix a , srns condesrendir ni un nmnu'iil »b la pert-.sa.
3y. nu-njiu- iii doiniir mes quel o i i rC ( 'S S i i i i.
55. Abslí-iilise de l)alls, oonipdias, joclis, |)lHi>nen:ís, ronvc’rsjis ocio- SJIS, y driiu-s ios;is llosas, y d(slra<“tivíis; solire li)t tle Íj> Íjuiií- liiirihil ab personas de dii'erent sexo.
No tocar á iiin£;ij, ni deixarsc locar; Icnint presfiit lo «díi«] que d i u : JocUs (le inansy jo ch s d e lluns.
5 5 . Í5o r b( 'n b u m i l , p a c i e n l , y a f a
b l e a b l o t s .
56 . No renyií’ ab ningtí , ni m urm urar , ni dir pnraiilas pirnuts, ni burlescas, ni reneclis, ó allras malas paraulas.
^7. l'’er raritat ais pobres, y tanta beiicfii'is (oni se piiga á lollioni.8 . l ’ciiir fot resfX'í’l e , y veneraciá
á la Jnslir ia, ais Sacerdols, vells, y d(*jnes stjperíors.
^9* No iinpaí'inilarse, n¡ queixarse cn los treballs, ai en res que suc- cclwsca; siiin rrsiííiiarse entera- w«>iit ;í la voluulat de Deu uostre Senyur.
-fD. T e n ir escrit un arreglo de vid» com aquest, ó altre semblontj y Jlegirlo cada dia de couí’essió per veurer si se observa 5 y douarue oonipte al P. Confessor.
L O S C A S A T S , AM OS , Y PA RES
DE FA M IL IA .
1. Estimarse m o lt , y sufrirse mu- tuament las faltas marit y muller; no dir mal lo un del al Ire; y exhortarse á la frecuencia de Sagra- m en ts , y demes bonas obras. Enrahonarse amigablement las co
sas , que tocan al bon govern de la casa y familia.
5. C u y d a r molt particularment de vetllar sobre la conducta dels fills y domestichsj de avisarlos, re- pc’ndrerlos, o castigarlos quant sia jiecessari; de instruirlos en la doc- Iriua Christiana, en las lletras, y demes quels convinga ; de donarlos üfici; de saber ah qui se acompan- y a u ; y de ferlos emplear be lo temps.
4 - ÎVo perme'trerlos lo mes minim fes- teig ; ni lo exir de nit ; ni lo entrar en cap taverna, ni casa de jocli*
5. No deixarlos passar m ay la sua#
ni apoyarlos, ni defensarlos quant ne iai) alguna 5 siiio castisai'los com mereixeii; v. gr. n» donarlos din ar, ó sopar; y ferlos estar age- noJlats alli a! devant mcutras d i- n a n , ó sopan
6. Ferlos anar á Missa cada d ia , ai R o sa r i , á la doctrina , y scrmo , j á confessar sovintj busrantlos un. Confessor docte y zelós, quels estim ule bc al cami de la virtut.
7. Portarsen á la Iglesia , y teñirlo» al coslat, lo Pare los fills, y U Mare las iillas.
8. Encoraanarlos tots los dias á Den m olt de veras.
9 - C u y d a r de que tingan to t respecte ais Sacerdots, vells, y altres ¿superiors.
lo. En quant à donai'los estât, ferlos probar bti )a vocacio ]>cr son Confessor, ó altras personas doctas, procurant ademes que fassau Uns exercicis, pera resóldrerse ab major segnritat.
Mirar si) criât y criada, ó altres domestirlis tenen alguna forta amistat, ó enra)ionan á solas y de secret; y mo)t mes sis tocan ni de ud Gl de roba.
l a . Los días de festa emplear un bon rato en enseuyjir á loja la familia la doctrina Cliris liana, lo modo de coiifessarse, de oliir Missa , de fer oracio , de ser coi’tesos y pohtichs &c.
l 3 * Eu las vetlladas, Tnajorment de ivern, IJegir devant de toU alguii llibre es[)irilunl, v. la vida de un S a n t , la l^ am ilia regulada^ Îh in stru cció n d e la juventud^ lo llibret intitulât £ o n d ia , 6 la Jiona n it.
14* F e r besar la mû als fills y fillaS quant venen de cotifessarse ; quant se llevan, y sen van al l l i t ; despues de haver dit gracias, ó lo Rosari ôic.
j 5. Sempre quels liajan de ren y a ró caslíg.ir, ferlos demanar perd» ageuüllats.
E l Á M E N COTIDIADE LA LÜNUtNLlA.
1. Un tlels médis, que mes po- üeii assegnrarnos una mort y ufta el(Muil;it d ilxosa , es lo examen co- tidia de la concionitia. Eli nos con- duluix al coiu-ixenient de nosaltres ïnalofixos, ah Jo (jual, cora diu lo J’ - 8. Bernât ( l ) , se airausa la hu- niijiuit, lo leinor de Deu, y !a sal- vaciù. De aqtn es que apenas lii há Sanl ni D o*lor, que notis Itaja re- comjuiiit ab molla parli<'ularilat lo cu^-daiio de exainin.ir rada dia nos- tras conricncias. Los mes sal)is entréis gentils, guials unicanienl de la ilum iiatur;*], solian examinarse tots ios dias, y acousellar ais di-mes que fossen lo maleix. Detonimnos pues
poch en ac|ncst p iint, <j»ie es de oonsernenria, y diiínissim de
parleni d ee ll ab tota energía íos M'tiisires de O cu, espe«‘ialinent los J Missiontstas*, qne st en las santas dissions podiaui deixar ben radicada
(O Se rm. 5y sujier Cántie.a * »
en los fiels aquesta devoció, tindriam sens d up te lo consol de veurer mes ben log rat , y mes durader lo fru yt de nostras fatigas.
2. Es una viva llástima que bi baja tants Christians, que viscan en lo torpíssim descuy t de passar meses eaters, y á vegadas un any ó roes anys sens examinarse. ¿Q ue se lia de seguir de aquí? que no considérant ni coneixent la fealdat y malicia du sos pecáis, los cometen sens temor, ni vergouya ; y se habitúan en ellí de tal m anera, que arriban á estar tranquilos y alegres en mitg de las furias de sos vicís y desordes. jO quina ganancia taut gran fa per aquest medi lo espcrit infernal! ¿Es possible que si reflexionaran sobre s» mateixas aquestas miserables y per- dudas ánimas, visquesscn en tauta ceguera ? ¿ Podrían deixar de reparar en la indignacio de tot un D e u , que están p rov ocan t, y en las penas eternas , que per moments los aguardan?Y réparant aquest perii i , ¿ no se hor- rorisarian, encarnciue fossen mes i»' sensibles que un diamjïul? ¿ No abof" ririan las suas culpas? No se confcsr sariao de elldS itamediatameat?
qui pogues persuadir á tots los ho- mens que empleássen cada dia un quai't de bora en examinar la siia conciencia! [Quant aviat se reformarla tot io mon! ¡Quant se disrainui- ria lo impcri del Princep de las te-
. nebras! ¡Quánts y quiJnlas anirian á gosar de Deu per tota la eternitat, «jue ara caulien en las mans de Sata- »as! Si púguessem preguntar als que eslan en lo infern qual lia estât la cansa de la sua eondemnacíü? rcs- poudrian segurament la major part de ells, que per no liaverse pai-at á consideiar lo mal que feyau , per no Jiaverse enlretingut en examinarsts foren précipitais, quant menos se ho ])ensavan, en aqueli lloch terrible de loi'iuents.
3 . Es per lo tant un dels majoi's ®rdits de qne sc val lo dimoni pera pürdrer á las ííuimas, lo ferias olvidar del examen frecuent de sa con- ciiiucia. Y per aixü quant veu algti-
persona, que ha pres la saluda- máxima de examinarse cada dia,
tots los esforssos pera deslorbarla, ^•icara que conega que non Iraurá *‘es. Ben Iluny eslava de deixar aquesta utilissima devocip lo Boato
a
Felip de A qu ila Franciscano. No obslaiil lo niali^iie no podeiiL sufrir lü costum <|ue ell tt’uia de iiunrssen cada iiil ú la capeila del Siiiitissim a exaniiiinr la sua concienciii \ se ii
pareixia algun<is vegadas eii la ridicula figura de una ca b ra , que s»l- taiit y briucaiit al símj rededor, per Ü li apagava la liaiitia; y burlaiitse de cll , lo deixava á las foscas (l)> Pero no es geus de estranyar aquest gran ab o rr im e n t, que leí lo mal es- perit al exiítiien cotidiá de la conciencia, porque sab ell ios incalculables proíils, que de cll se seguei- x e n , y ios gravissims perills á que se exposan los (|ue nol fan.
4. Primerament si un per desgracia lia comes entre dia algún pG- ca t m ortal, y sen va al Hit sotis examinarse ni arrepentirse, y despreJ me'ntras está d orm in t, li ve uua m ort repentina, cota per tants y tants altres l>a v in gu t; ¿alionl anira -8 parar? ¡A h inteiiz! que lo matei< será despertarse, que Irobarse en lo profundo del infera. Pero sí ántcí
( 1 ) V . P . G oasalc* C i’o n ic . S c r a f . p a rt. lib a. cap. 17.
de posarse á descansar, fa «n r{‘p<>3 óe .su coiicitMiciii, y Ji-nniiia perdú a Deu ele tot lo íjiie trobii hitvei' fal- tiil en a(|iieii .lia, per medi de im íervoros acle de conlric ió; encara (jiití morís repcMiliiiaineiil, y sen* poderse coiilessiii’ , ja sen aniria ui ccl; porque ah lo exilmeu y dolor, que ha pracural áiiles de aiiarsen al l l i l , ja se hii f>osat «’u t^racia de ü c u .
5. Ei» segon lloch al>a(jiiest examen pí)t nii estar tmiralnieut cert de que fa l)0«jas ronl’essicnis; y sena ell se exposa á ferias millas y sacrilegas. IV-rqne si un á la nit se posa ó pensar lo que ha fe l entre d ia , encara no se recordará de tot. Pues si de un dia no sabem recordarnos, ¿<|uánt menos nos rerordare'm de Una saman-i? Si de una semana no, ¿quánt menos si esperam al cap de Uu mes á examinarnos? í de aquí podem discorrer que es lo que ha de succehir eu aquells, íjiie ho aguardan de la una festa anyal al altra, O .hé mili» a n y , ó h e u n , ó mes auys. |0 qniu periil hl há eu seuibiaut R«i»t de ff?r malns confessions pee falla deexa'men! ¿C ó m se poden recordar deis peuaU que baa comes
eu tant temps? ¿ Y si se olvidan de alguus, ¿IÍO será per culpa sua? Saben per ex])eriencia la curtedad y fragilitat de la sua m em oria, ¿y volen que Deu fassa una especie de miracle de presentarlos á la vista al cap del any tot lo que lian fet? Una oaiissió tan grossera ¿tindrá escusa en lo Divino tribunal? ¿S e portan de aqueixa manera en los negocis del m on? ¿ Passan tant temps sense pen- sarlii? Y en lo negoci mes intéressant, que es la salvació, la qual no p o t lograrse sens la puresa de la conciencia, ¿que no se Iii baja de pensar sino quant obiiga lo cumpli- metit del precopte pasqual? Bastaiit se deixa veurer quin examen han fot alguns, quant al cap del any se presentan al coufessionari ab menos faltas encara, que aquells que sole« confessars’e cada semana ; ó be ixe» ab la frescura de que,.gracias á Deu» «o tenen cap vici. ¡O enganyl ¡i> d escu yt, digne de plorarse ab llá- grimas de sanch! Molt al contrari passa ab las ánimas, que se exam i' nan cada dia. A(juestas com va»
Eortaut de memoria las suas faltas, icilmeat las tenen presents quant
han de confessarse: y en cas de ol~. vidarse de a lguna, com lian íc t d« sa part lo que han p o gu t , ja sels )erdona, acusantse, y lon n an t do- or de lots SOS pecats en general.
De conseguent tencn grau motiu pera confiar qne sempre sou Louas las suas confessions.
6. A ix í mateix logran las ánimas, que acostunian examinarse c a da d ia , lo descans y benefici de que cjuant se van a confessar, nols cal fer examen, perque jal portan fet de cada dia. ¡Ó quin consol es aquest*. ¡y de quanta pena y tortura se libran aquestas ditxosas ánimas! Perqué los que esperan al ültim á exa- niinarse, se veuiien en un laberinto, y en una confusió, que no saben com surtirne. Seis presenta com un niívol al devant, y per mes pecats <¡ue tingan, nols saben coneixer , ui distingir. Comensan á cansarse y fastidiarse; y á vegadas per aixó sol se retrauhen y espantan de anarse ú confessar, á no ser que no pugnw passar mes: y á las horas trobantse hüpossibilitats de tráurerne la aygut* clara, ho han de agafar de gros en gr«s, y eollestirho de quaUevoi m»-
n c fa . ¡ D e u se vnljja apiitdar <le sem- Limita coiiiWsioiis!
7 . A l t r a i i l i t i t a t se s e g U f i x de c x a t n i i i a r s t ; cacl.i diet. (Juju u u se r e
c o r d a d e t o l a s ó c as i t o l a s ifis í nl l as ,
í a s p o i e x p l i c a r c l a i a m e i i l a l P . Cou» f e s s o r , y <lii'li ü u s l o u u i n e r o d e
u l l a s , no so i s d e las m o r í a i s , siiiO lütn!)e' d e las p r i n c i p á i s v e n í a i s , v. í;r. tantas ved a d a s ha m n niiurat ; he d it m alas paf antas & c . l í e a q n o s t
m o d o l o P . CionítíSAor p o t í o r i u a r j u d i e ) d e c o n i e s l a <i(|uel)a á c i i n i a i
nas sou las siias dolcucias; si va es- nienautse, o no &c. ; y per coiistí- guciit 11 es fácil lo aplicar las medicinas mes couvenieuts y e.speciíicas. Perque si n o , coiifcssaiUse de í?ros en gros, se exposa a' que lo P. Confessor li fíissa tamlii* las exhorta- cions, y !i done los rrím<*ys de gros Ciigros, que valdnín lo (|ue podrán»
8. Sí)bre tot se ha de notar que una anima que tinga lo saiit coslnin de oxantinai'se tf)ts l<»s dias, es mo- ralment impossible qne fassa mala v id a , y que persevere m olt temps eft sos vicis. l^Tíjue lo pecat de s* mateix es una cosa fea y abomina^ W üj es üua fiera horrible y e*j)aulo*'
sa; y per aixo quaîse\’0î quel roneg» deguil^tneiil, pol deixur defugir de eli. ¿Qui scr.I lo qui pa- taiilse 3 coiisidorar his iiijiiriiis que fil al rnaliMx Deu que! lia c r ia i , y quel ha lie iutH<‘iir. y io focli del iiif’tru que ha de durar per lota uua Cleriiilal, vulga persistir en sa ohs- tiuaciù, y eu sou pecatPSeria precis 0 renegar de ta fe , ó tenir uua malicia tant refinada corn iJ u c ifer , ó iie una especie «le locura. JNo sent sixi, ja se pot desafiar al pecador &1CS abandonat u sas passions, que ûo tardará á cixir de sou mal estât, Sols se determine de entretenirse un ralo a'ntps de «narseu al Hit en pensar seriarnent en lo «pie ha fet entre dia. Aquella memoria dels pecats li s<-‘rá uncoiilii iuo fiscal, <|ue] acusara
lo tribunal de la sua maleixa ra- l'ü; Il excitará, per media (|ue sia la *Ua dnresa, remordiments en la coacten« la; Ú be' si }>>ls acostniua sentir,
hi anirà avivant de dia eti dia; ]ircsentarÎ ah mes y mes claredat st>a perfidia, lus d.tnys que se 11
*®ftneixt'ii dt .son in-tl modo de viu- la justicia (le 0 ‘U irrifid a rou*
si) eu uua paraulu, unirá ubriut
s »los ulls de tal m anera, qne aqnclls mateixos pecats, qne antes lo dirao- ni li encubria , no deixânlloshi mirar sino de Iluny á I lu n y , y tont su- perficialmei>t, que ape'nas podia advertirlos, ja sfîs veurá devant en sa propriü figura y fealdat. Y á las ho* ra s ¿ p o d rá d e ixarde aborrirlos? ¿ de coni'ossarse y esmenarse? ¿de resùl- drerse eutcrament de apartar las oca« sions, y aplicar los demos reiueys convenients?
g. Es tambe m olt cert qiie 1« practica del examen cotidiá ha de estimular precisament á qiialsevol a confessarse sovint. Perqne veurà que va carregantse de fallas: las anirà coûtant: lo un dia ne trobara 1res, îo altre dos, lo altre lina; y aixi al cap de v u y t o deu dias trobara que jan te d e u , dolse, quinse: veurà que ja sen ha fet un fe ix , que no deixâ de pesarlij li vindrà luego una especie de vergonya y remordimeut» y dirá ; P u es j o duU an arm e à con'
f e s s a r , y posarm e en tra nquilitat d e con ciencia . A h ! que no hi hau- ria á las horas cap anyer , ni tal vegada qui pogue's aguantar mes d« Un mes sens confessarse. jQuaiits J
quánts peoats menos se cometriaa e» lo mon! ¡Quánts y quanls seriaa Uns verdaders siervos de Deu , que ara son esclaus de Llucifer! QuántsV quánts gosariau de la gloría del cel, que ara hauráu de rabiar per tota uua eternitat en lo infern! l ' i - üalment per medi del reíerit exáraon Va un preparautse cada dia per la mort, y cum ple ab lo que tantas vegadas nos recorda Jesu-Christ en lo evangeli que no estigm n descuy^ dais y que v e t l l c m ,y eslcm alerta , perque quant menos pensárém f nos cridarán à com ptes &c. ( l )
10. Éstas y altras son las utili- tats del exáuien cotidiá de la conciencia. ¡V u lg a Deu que prengam tots aquesta devoció com una de las principals y mes proprias pera salvarnos y santificarnos; y ja m ay !a deixem, per ocupats que estigam; aconsolanlnos de deixar primerai e n t altras devocions de menos im portancia, que lo examen de la conciencia! Y si algún dia bi bá tal dcs- torp ü inconvenient, <jue nol pugam fer, sia un de nostres primers c u y -
fi)~ M aüLT4Tt7.*44. Ibid. a5. v. i3. « UUh.
diidos del ondema »1 mnli lo examU narnus del din aiilos.
1 1 . Ks ociisiù oportuna pora ft’flo cxilraeii (jiianl un s«* retira á .so» aposento pr*i* jinrírsei» sil Hit. Pero si á las ])oras I>h de tenir alh algú <]IK'1 impedt’sca; ú hé .sah per <-xpt-ricncia que no se Iroba ágil , y ben desperlj t> que perilla de fic^rshi la peros» per« ferli deixar, ó apressiirar; val niesqnel fassa á la tarde, encara quC sia lot trehailan l, si no pot de allí» manera. Agenollat pues devant dfi uu S. C lir is lo , ó de allra imatgc, sonyát, y penetral de la f)resencia de ü e u , li demana que ii fassa venir á la memoria tot lo qne ha í’et entre dia. Luego va segnint a|> lo pensa- m ent de Imra en hora desíle que se ha llevat fins ú mitg d ia , y lo matéis á la tarde íins á la hora en que se troba; mirant alionl ha anal; (jtie ha fet ; quinas conversas ha tini;nl &c. ■Despues mira si ha deixat per culpa las cosas riel sant servey cb? Dt-u; í> si las ba fet de pressa y njaiaiurnt} si ha empleal bé lo temps; si ha cumplerl l^s obligarions; y s<d»ri? tot si ha caygnt en aqticll vic¡, que al m alí ha prüpusatsspecidlmjiit evil^f'
• 12. T retas en límpift las faltas del día, se jiinlKii hI> 1:<s ({mc* nii porta do iiK'inoria deis jillrtis dias desde
no se lia coiifc.’ss a l , ( p e r q u é colivi* aliarlas sempre c ì i h I ì h i I , y cuca- deiiant del un día al a llre) ; y fuial- im'tiL las tie la villa passada : y cora 8i un ias vi-jcs totas ni devant, fa los arlos nu’S substanciáis y profilosos di*l oxiÍHUín , (juc son; línmiliarstí fins al profiindo df.’ l no n » al veur«r lo nial (|'ie lia fet; excitarse á un vivís- situ dolor; proposar al» tolas vera*li p«!in«*nn ; y dciuanar la gracia de Deu nostre Scuyur per «o tornar á caurer.
l5 . Rn lo propúsit es abont mes se ha de insistir. Aquellas faltas, que 1m Irob.iten aqmdl d ía , ¡ qiiáiitas al- Iras vegadas ias hanrá comesi Y pot ter que aquell mateix malí haja renoval lo propúsit de no comelrerlas. Pih's aqni se pot exclamar: D eií
¿ V no vos ho h a v ia prom es <ivifY m atei.v, fjne procura ría no caiirfír en lu í fa ltft? ¿C o m pues lii he ta n t fa c ilm e n t? S i hohd^iies p r o m esa un home^ m e do» fiat'ia t^er^imya d e no cum plirhoi y hauéiUvoiho prom es 4
sou mon D e u , he fa lta t à la prom esa. P e r o j a torno d proposar de n ou: a ra si que me esmenaré^ ajii- d a t d e vostra D iv in a g r a d a . Ja practicaré ta l m edi; me apartaré d e ta l ocasión ò d e ta l tra ete ; invocare mes sovin t lo vostre auxili; m e m ortificaré en alguna cosa, -í» torno à f a l t a r y v , gr. J'regaré la lleng ua p er terra ; m e p r iv a r e de ta l cosa d e m en ja r; ò f a r e ta l a ltra p en iten cia . Aquestos propósits ben especìGcats, y majorment si portan la ciia, que se acaba de dir, de alguna luortificacioneta, se veu que no son de boca solament, sino que surten del co r; y van acompan- yats de un fervoros desitg de que s i a l i eficassos. Per lo tant Deu nostre Senyor los acostuma beneliir de modo que ó no se tornan á cometrer las faltas; ó se van disminuìnt de dia en dia; ó de ellas mateixas ne trau la anima mes ganancia; y lo infern mes confusió.
N o t a E n las casas, aliont d iu- hen lo R osari a g en o lla ts, poden fe r lo exà m en d e con ciencia en comii y acabat lo Rosari. Los udmos, j P a re s d e fa m ilia cu yd en d e en-
senjar a sos fills y acm es d e casa /o m odo d e ferlo^ y averigüen sil fan ca d a d ia ; procurant adem es (jue lin d a n un rato d e oració men~ tal m éntrns ouhen M issa , o a l anar o tornar d e l tré b a ll, o be tot tre^ hallant : y sobre to i que frecu en ten os S a n ts Sagréim ents. A questos res m edis hen practicats los Ja rá n
ser bons d to ts , y alcan sar la eter- «a gloria .
Mo d o p r á c t í c h d e c o n f e s s a r s e
LAS PE R S O N A S Q t E F H E G Ü E N T A K t O S
SA NTS S A G R A M E X T S .
S e n y d t ,y d it lo jo pecador, co- fnensard lo matei¿v p en iten t la con^ fessio d e aquesta o sem blant ma^
Pare, tant temps lia que no me he fonfessat. Ja vaig cum plir la penitencia. De lo que liaja faltat en cumplirla degudament, ja men acuso; cora tatnbe’ del pocb dolor y disposicio» ab que viach á rebrer aquest saut Sagrament de la Penitencia. Desde
úUimg coníessió me acuso de tal y tal cosa.
j4qu i e x p lica r á breiim ent las fah taSy que porla exa m in a d a s ; y después prosse^uird:
? I e a c u > o d e Ins d e m e s f a l t n s que l ia¡n c o m e s e n Ihs cosíis d e l s a n t ser* v e y d ì D e n , y c*u l o c n m p l i m e n l dô
las m i a s ol i l Í£;ac¡f )i is; v d e t o t q u a n t p e r p e n s : « m e n t , p o r a n i a y o b r a lia*
ja o f e s á f )t !u n n s l r e S e n y o r d e s d e la Ü l l i m a c í j n f e s s i ó .
j4qn¿ podrá d ir hreum cnt a l P> C o iif 'físsor si en aquell tem ps ha fc ab e x a ctitu t los exercicis espiri" tu a is; quinas co-isideracions lo han mo^ul mes; quins acles r propòsiti ha fet., ¿r en o i'a t ; com se ha portai en las ten tn cio n s. sin ha tin¡^ut 7'ainhe li ha d e dentanar lUcenciii per ¡as m ortiflcacinns , r qualsevo^ a ltra cosa ex tra o rd in a ria que vul‘ ga J v r ^ c .
D espues d ir à :
Per materia mes certa y determi" nadn de aqu<‘st saut Si«granient m* acuso eu l.i vida passada de tal ú t l pecats.
jé q u i se acusará d e al^un d gnus d eis pecats mes £¡raves que hit contes en sa v id a , y que j a son cart*
fessais a ltra s v e g a d a s, v . gr. deis dos liltims pecats de impuresa j del primer robo &c. ten in tlos presen ts en son e iiten im en t, y fo r m a n tn s dolor.
Y fînalraent me acuso de tots les pecats mortals y veníais de tota ma vida, dels quais ne demano novaraent perdo á Deu nostre Senyor ab fer- missira propósit de la esmena , y à Vos, Pare, penitencia y absolució, íisó digne de ella. Y tambe H dema- oo llicencia per anar á rebrer á Jesu- Clirist, encara que indignissim ( ó iQdignissima , si es dona).
E sco lta rá ab m olta aten cio la ^ h o rta cio d e l P . C o n fesso r, sens Pensar si se ha d e ix a t r e s , n i a l-
cosa alguna.
EXERCIGI DEL CHRISTIAPER LO MÀTl.
Luego que será despert, se per- ^^§nará y s e n ya rá, y desprcs dirá :
Jesús y María, jo VOS douo lo j V ánima mia.
L le v a t d e l H it, y v e stit se age- n o lla rd d e v a n t d e a lguna devota im a tg e , y d ir á :
Senyor Deu m e u , en qui crecb
Í' espero; vos adoro y amo ab toio cor. V os dono gracias de bavermó
cr iat , redem it, fet C hristiá , y conservât en aquesta uit. Oferesch á honra y gloria vostra tots mos pen- sfiments, paraulas, obras y treballs* V os demano humilment perdó d® mos pecats; y me pesa de tot mot» cor de havervos oles. V os suplico per los ine'rits de Jesu-Christ y dií María Sanlíssima, quem fassau la gracia de que no vos ofenga m a y , y principalment en aquest dia.
Dúspres d ir á á lo menos lo Pare nostre, la A v e María y Gloria Patri» /o^Grech en un D e u , y la o r a d o del já n g el d e la gua rd a , coni se segueiX-
A ngel de D e u , que sou custoci* m e u , á mi que eslich á Vos enco- inanat ab celestial p ie la t , en aques* dia illum inaum e, guardaum e, regiii' me y governaume. Amen.
O oniensant a tre b a lla r j d ira - Senyor Dou m e u , vos oferesct» J
aquesta feyna; d o u aulila Tostra sau ta bcnedicció.
E n tre d ia alsa rà so v in t lo cor d Oeu ah algunas aspiracions ó jacu~ atarías j v . gr. las tres seg u en ts, d ífli que con cedi 3o o d ia s d e In du l-' (encia N . Sin- P - P ioi- Jesús, Joseph, y María, jo tos
dono ab lo cor Y ánima mía.5- Jesús, Joseph, y María, assistiu-
me en la última agonía, p í Jesús, Joseph, y María, fea que
espire en pau ab vosaltres 1’ ánima mia.
A n te s d e m en ja r d ir a : Senyor D eu m eu , donau la vostra
í'enedicciü á nosaltres, y al menjár íue ara pen drcm , pera mantenirnus «ü vostre sani servey.
D espres d e h a ver m e n ja t , do- lara g ra cia s, d ie n t:
Vos donam gracias, S e n y o r , del •tteujár quens haveu donat: feunos ?facia quens ne serviam en be.
Q u a n t tocan horas, d ir á :Vos oferesch, Se n yor, tots los ins-
Unts de aquesta hora; y desitjo emplearlos en cum plir vostra santissima ^oluntat. y resarà una A v e María* M a ria Sa n tissim a en jncnioria
la hora y m isteri d e la encar- ^qgíq d e son D iv in o F i l l ¡ ah que
g u a n j'a rá m il d ia s d e Indulgencia con ced its p er JV. Sfn . P . L ieo X , ] con firm ais p er P a u lo V . ( l )
(^uant se trabará m olestai d e algu n a tentaciOy se f a r d lo s c n ja l di la creu ; in vocará los dolcissv^^ N o m s d e Jesús y d e M a r ia ; y dim- ■
Dolíanme gracia , S c u y o r , pera- <|ue no vos oíenga ma y.
M aría, Mare de gracia , Mare misericordia ; defensaume de eiiemichs, y amparaume ara , y la hora de la mort, y resarà A v e María.
Q u a n t co n e ix e r d , ¿ d u ptará ha com es algún p eca t f a r d un /c/"' voros a cte d e con trició; y procuTO'" rd confessarse tan t a v ia t com pug<*'
E n los treballs d ir á : Donaurae paciencia, D eu meu; 1
acceptau aquest treball, que patesclJ»] satisfaccio de las mias culpas.
Q u a n t a l m a ti, n iitg d ia , y toca la cam pana d e las oracioT^^y a l p r im er tcch d irá :
Angelus Domini iiuntiavit Man ®' t t concepii de Sp ir ita Saucto. o ta r ia &c.
( ‘ ) V. Burlo R' mnnorum t ’u notüia lit. Lew X.
A l segon toch :
Ecce ancilla D om ini: fíat m it i *ccundum ve ib um tuum . A v e Ma~ '■»a &c.
A l tercer toch:
Et V erb u in caro factum est, et ^abitavit iii nobis. A v e M a r ia &o.
N o t a . A b esta devoció se guan^ fün cent d ia s d e In d u lg en cia p er ^da v e g a d a , y cada m es I n dulgencia p len a ria con fessant y ^mbregant, p er concessio d e B e -
X I I I y B e n e t X I ; pero se ^ d e estar a g o n o lla t, m enos lo ^issapte á la n it , tot lo dium engCf ! tot lo tem ps p a sq u a l, en que sa ' sa d ret,, Ç)uant se toca la o ra d o d e las ^imas d ir á un De p ro fu iid is ;y no '^entlo, n Pare uostre y una A v e 4r ía , ab lo ^ ers Réquiem aeter-
&c. ag en o lla t tot lo a n y ; y ^dnyará tam be cen t d ia s d e I i i - ^l^enda Qada vegada^ y una da ^'laria ca d a a n y , confessant y
^'^ibregarit, y p rcg a n t p er la pan. concordia &c. A ix í b o concedí
«ement X II.
Q u a n t se porta lo Sa n tissin i oí*' gram ent als n ia la lls , lo acampan' y a r d , pera guanyav las Indidgen- cias. S i no p o t , se a g en o lla rd , ado- ra n tlo ; resard un Parc uostrey A v e María 5 y d ir a :
D onau , S e n y o r , á aquell mala» las gracias uecessarias per ia sua sa* l u t , y gloria vostra.
A D F E R T E N C I J ,Los D iu m m g e s y F e sta s se dc^
hen em plear en cosas d e l sant ssf' v e y d e D e u ; a ssislin t als Divii ^ O jic is , P r e d ic a , D o c tr in a , y sa ri; v is ita n t la s creu s, y tavt^ los m a la lts ; y em pleantse en alti’^ ohras bon as, y a bstenintse de m alas y p e r illo sa s, especialm ent à tr e b a lla r , d e fe s te ig s , b a lls , prohibits
E X E R G I C I D E L C II R IS T IAP E R L A . N I X .
A n te s d e an ar a l Hit se Hard; y hahentse p ersig n a t y y a t , d ir à :
Senyor Deu m eu , en qui crc y espero; vos adoro y amo ab tot
cor. V os dono gracias de hayerme criat, redem it, í’et C b rist iá , y conservât en aquest dia. Donaume gracia pera que conega los meus pecats, y tinga de ells un verdader dolor.
A q u i exa m in a rá lo que ha f e t fntre d i a , an an t seg uint ab lo p en - iQment d e hora en hora d esd e que ífi ha lle v a t f in s á m itg d ia y y lo f'^ateix d la ta rd e f in s à la n it¡ mirant ahont ha a n a l; que ha f e t ; juinas conversas ha lin g u t; quins ^egocis ha tra cta t : y luego que ^ ja tret en lim p io las f a l t a s , que
comes en aq u ell d ia ; f a r d un ®cíe d e co n trició , a rrep en tin tse d e cor d e e lla s , y d e tots los p eca ts d e ^ v id a passada.
D espres d ir á :
Conscrvaume, S e n y o r , en aquesta sens p e c a t , v deslliuraume de
tût mal.A r a será bo que re flex io n e per
moment si se troha en lo estaty que v o ld ria trabarse en la hora
® la m ort. S i t¿ algún o d i o re n - ; si v iu deshonestam ent ; si te
de renegar y m u rm u ra r, o tre~ ‘ Uar en las fe s ta s s i está ocíJí,
y no cum ple sas ohligacions ^c.¡ ¿ v o ld r ia que la m ort l i vin^uGi a q u ella n i t ? . . P ues t é m i a ,y trac- te d e a r rep cn lir se , y esmenarse, perque jio t¿ n i un in sta n t d e vida segur.
D espres d ir á d lo menos lo Par* nostre, la A v e María, lo Crech eo un D e u , y la oració d e l A n g e l át la g u a rda f com se seg u eix :
A ngel de D e u , que sou custoili m e u , á mi que estich á V o s cdco* manat ab celestial p ie tat , en aquest» n i t i l lu m in aum e, g ua rd a u m e , rfi" giume y governaume. Am en.
P o sâ t en lo Hit d ir á :
Santíssima T r in ita t , f e u m e graci# de morir be'. Jesus y M aría , jo vos dono lo co r , y 1’ ánima mía.
Y pot adorm irse pen san t en ^ m ort y o en a ltra cosa bona.
Postre S S . P . P io V I L . à ia 10 d e A b r il d e 1821 con ced í p erp etu a - ment una In d u lg e n cia p len a ria per s i , f a ltra p er una án im a d el P urg a tori à tots los fie ls , que toTifessant y co m b reg a n t, re~ sen devotam ent d e v a n t d e unS . C hristo la seguent
O R A C I Ó .
A q u í e s t ic h , ó bo y dolcissim íesus, postrat devant de vostra presencia-, y vos demano y suplico ab totas las forsas d é la mia ánima, qne
os digiieu im prim ir en m on co f vius sentiments de fe, esperansa,
y caritat, y un verdader arrcponti- ®ient de mas culpas, ab un fcrmis- sim propósit de la esmena; mcntras
gran ternura y dolor medito y contemplo las vostras cincb llagas, tenint preseut lo que ja deya lo Profeta Davit ; T raspassaren las ^ias m a n s, y los meus peus ; con- ^^ren tots los meus ossos.i
K O T A . Z a s d os r e fe r id a s J n d u lf,e n tia i J a co n ce d id a s p e r lo s Sunim os P o n -
C lem en t l 'J J I / Ú C M t X l h ': / P i* Iq3 conjirm ú.
A D V E R T E N C I A .L os que acostum an d confessarsi
cada sem ana p o den gua iiyar iotai la s In d u lg e n c ia s , que están conc^ d id a s ah la con dicio d e confessar^ co m h reg a r , encara que nos confe^ sen, n i com breguen en aquell dii m éntras no lia ja n comes cap pcci m o rla l desde la ù ltim a confcssiò- •
Alili lio declara JV. SS. P. Clemeul X III en g de Desembre de 1765.
L À U S D E O , E J Ü S Q l’ E P U R I S S IM A M A TaJ -|
N O T A . E n a ltres Ilihrets , d istr ib u eix e n los P P . M issionista d e E scornalbou , (deis quals ne ve* tambe lo Sr. Pau Hiera estamper 1 l libreter de Keus) se trobardn altrt* d ifer en ts lletreta s y devocions.
Lo Excin. ¿ Illra. Sr. D. Anton Frrna tic tchanobe y ZaLtibar, Aiqucbisbe tic Ta ra^oa, tlia 6 tic Mars tic iZóo concedí 8o de Iiululconcia a tots y á cada un deis que firvolaiucnt llegiráu ó cautariín, tí ol rán llcgir ó cantar alguna de las ÍlctrctaSj páginas de aoiiost llibrot.
A est fi liua coDcedit també los ait* lUms. y RcTms. Sis. Bisbcs de Catalunya ' dias (lu ludul oiicia cada un.
T u ts ju n ts fan 36o d ias p e r cada ó pág iua .
iV o íírc 5 5 . P . B o n ifa c i V I I con* c e d i y B eiie t X I I I confirmó^ •vuytanta m il anys d e In d u lg en ' cia d tots los que d ig a n la íc* guent
O R A C I Ó .
Senyor D eu meu Jesu-Cîirîst, Pâ* re dolcissim, per la alegría que tin' gue la vostra amada Mare quant 1‘ apareguereu en la sagrada nit Resurrección y per la alegría qu« tingue quant vos veje pie de glori* ab la l lum de la D iv in ita t; vos sü* plico me illumineu ab los dons del Esperit Sant, peraque puga cumplid la vostra voliintat en tots los dias át la mia v ida: pues viviu y regnau los sigles deis sigles. Am en.
N o stre 5 5 . P . Clem e?it X I V cort' c e d í cen t d ia s d e Indulgencia ais que di^an lo seguent t r i s s a o ü
y ais q u el d ig a n ca d a d ia per esp ay d e un mes , confessant j com breg a n t, In d u lg en cia p len a ' r ia : sens a ltra s m o lía s, han co n ced it 'varios P r é la ts la Ig le s ia .
T R I S S A G I
L t A SA N TISS IM A T R I N I T Ä T .
Bencliida y alabada sia la Santís- íinia T rin ität , Pare, y F ill , y Espefit Sani; S a n t , S a n t , S an t: Senyor
dels exe'rcits, plens estan los tels y la terra de vostra gloria: G lo ria al P a r e , gloria al F i l l , gloria al ^perit Sant. Amen.^rech en la Santissima T rinität: ^pero en la Santissima T rin ität: Attio á la Santissima T rinität:
pesa de haver ofes á la Santissima T rinitat:
l^sitjo veurer á la Santissima T r i nität. Am en.
Mostre S S . P - P io V I I d ia a g à e M ars d e 18 17 , con ced i cen t d ias de In d u lg en cia p er cada veg a d a <tls que resen la segaent
J A C U L A T O R I A .
Etern P are! jo vos oferesch la **iìch preciosissima de Jesu-Christ ^ remissió de mos p e c a ts , y per ^ QCcessilats de la santa Iglesia.
y ’ )
(
/ T
A -
♦
4K
i i m í ^
à
•Vi.
%raî5T t i » î î i