prumÈra leÇon ÇÒ qu’es...

13
24 Acò, qu’es ua pòrta. Qu’es la pòrta d’un ostau. Un ostau qu’a frinèstas. Aquí qu’es ua frinèsta. Aquí qu’es ua paret. Dentz un ostau, qu’i a pèças e crambas. Davant aqueth ostau, qu’i a un òmi. Darrèr aqueth ostau, que vei un aubre. Devath aqueth aubre, que vei un can. Que vienn d’aqueth ostau. Aquí un òmi ; que va entà aqueth ostau, que passa per aquera pòrta. Acò qu’es un ostau. Acò qu’es un teulat. Acò qu’es ua chaminèia. ÇÒ QU’ES ACÒ ? PRURA LEÇON

Upload: dohanh

Post on 30-Sep-2018

218 views

Category:

Documents


0 download

TRANSCRIPT

24

Acò, qu’es ua pòrta.Qu’es la pòrta d’un ostau.Un ostau qu’a frinèstas.Aquí qu’es ua frinèsta.Aquí qu’es ua paret.Dentz un ostau, qu’i a pèças e crambas.

Davant aqueth ostau, qu’i a un òmi.Darrèr aqueth ostau, que vei un aubre.Devath aqueth aubre, que vei un can.Que vienn d’aqueth ostau.Aquí un òmi ; que va entà aqueth ostau, que passa per aquera

pòrta.

Acò qu’es un ostau.Acò qu’es un teulat.Acò qu’es ua chaminèia.

ÇÒ QU’ES ACÒ ?PRUMÈRA LEÇON

QueParliGascon (2010) A.indd 24QueParliGascon (2010) A.indd 24 21/05/2014 09:11:2421/05/2014 09:11:24

25

ATTENTION ! HÈTZ CAS !– à la pronociation de : UN, presque comme en français

UNE.Dans le mot : teulat, EU se prononce (éw) [ew]. Le A est bien

accentué. Le –T final s’entend : (téw’latt) [tew'l7t].–à l’accentuation des mots terminés par : –AU et –T.La dernière syllabe est tonique : ostau, paret, teulat.–à l’accentuation des mots terminés par –A : L’avant-dernière

syllabe est tonique : pòrta, frinèsta, chaminèia, crambas.–au genre de certains noms : UN ostau, une maison. UA

paret, un mur.

On peut dire : (1) Acò qu’es un ostau (2) : Qu’es un ostau ; ainsi que (3) : Acò, qu’es un ostau.

VOCABULARI 1un ostau : une maison acò : cela, ce.ua paret : un mur (acò) qu’es... : c’est...un teulat : un toit aquí : là, voilà.ua pòrta : une porte e : et.ua chaminèia : une cheminée qu’es (qu’ei) : il, elle est.ua frinèsta : une fenêtre qu’a : il, elle a.ua pèça : une pièce qu’i a : il y a.ua cramba : une chambre n’i a pas : il n’y a pas.

GRAMATICA • l’article indéfini (singulier) UN, UA (UNA EN PÉRIPHÉRIE DU

DOMAINE GASCON VERS LE NORD ET L’EST). (pluriel) : il n’apparaît pas devant un nom seul.un ostau, un teulat, ua pòrta,...ostaus, teulats, pòrtas,...Attention à la prononciation de “UA” : [y{]/[yO] ; [yw{] (parler

noir) ; [iB{] (Bas-Adour) ; [jO] (Pyrénées).• l’énonciatif : le gascon utilise généralement une particule

énonciative [que/qu’], placée entre le sujet et le verbe conjugué en mode affirmatif.

que vei un aubre, acò qu’es ua pòrta, qu’i a un òmi.Attention ! Le gascon connait d’autres énonciatifs pour les

autres modes : NÉGATIF, INTERROGATIF, EXCLAMATIF.

VOCABULARI 2un òmi, un aubre, un can, un gat.

QueParliGascon (2010) A.indd 25QueParliGascon (2010) A.indd 25 21/05/2014 09:11:2421/05/2014 09:11:24

26

Prépositions : a per davant/darrèr (en)tà de dentz sus (dessús)/devathun démonstratif : aqueth, aquera ; aqueths (aquiths), aqueras (aquiras).des verbes : que vei (que vedi/vesi : variantes), je vois que va, il (elle) va.

E X E R C I C I S

E adara, au tribalh !A. ARREVIRAM EN FRANCÉS, TRADUISONS EN FRANÇAIS :

Acò qu’es la chaminèia. Aquí qu’es ua frinèsta. Ua cramba qu’a fri-nèstas e ua pòrta. Aquí qu’i a un ostau. E acò, qu’es acò ? Acò qu’es ua cramba. E i a un ostau, aquí ? E i a ua pòrta dentz la paret ?

B. ARREVIREM EN GASCON, TRADUISONS EN GASCON :Ceci est un mur. Dans un mur, il y a une porte. Voici une porte, et ceci

est une fenêtre. Là, il y a une chambre. Y a-t-il des chambres dans cette maison ? Qu’est-ce que c’est ? Un chien à la fenêtre ?

C. ESSAYER À VOTRE TOUR DE CRÉER DES PHRASES SIMPLES, AVEC LE VOCABULAIRE DU TEXTE, OU CELUI QUE VOUS POUVEZ DEMANDER AUTOUR DE VOUS, SUR LES MODÈLES SUIVANTS :

1. Acò qu’es...(un ostau...) 2. E acò, qu’es acò ? – Acò ? Qu’es...(un òmi, un líber...) 3. E acò, com se ditz en gascon : «.....» ?

D. ARREVIRAR, TRADUIRE :

Sur le toit, je vois un chat (un gat). Derrière cette maison je ne vois pas (ne vei pas) d’arbres. Quelle est cette porte ? – C’est la porte de derrière d’une maison. Un homme va et vient dans les pièces de cette maison. Il y a un chat sur cet arbre. – Un chat passe derrière cette cheminée. Qu’y a-t-il derrière ce mur ? Je ne vois pas de porte !

ENIGMA Dentz aqueth ostau Qu’es aqueth ostau ? N’i a pas teulada, Dehentz arré no i manca Pòrta ni portau, N’i a mei d’un atau Frinèstas, façada... Devath la pora blanca !..

(lo oeu).

QueParliGascon (2010) A.indd 26QueParliGascon (2010) A.indd 26 21/05/2014 09:11:2421/05/2014 09:11:24

27

Qué i a sus aqueth imadge ? E tu, minjas pomas ? Qu’es aqueth aubre ? Aqueth òmi, es Tarzan ? E minja pomas, un gat ? E veis un can aquí ?

Ua istòria abracada de l’ostau capvath los adges (en xeis imadges).

Preïstòria Los nòstes aujòus : los Aquitans Adge miejancèr

1800 Au jorn de oei e doman ?..

GRAMATICA 2L’énonciatif : A la forme négative, le gascon emploie la forme “ne...

pas” (variante : “no... pas”). Le “que” de la forme affirmative disparait. En mode interrogatif, l’énonciatif utilisé est “e”, placé devant le verbe conjugué (uniquement lorsque celui-ci commence par une consonne).

QueParliGascon (2010) A.indd 27QueParliGascon (2010) A.indd 27 21/05/2014 09:11:2421/05/2014 09:11:24

134

Per acabar com cau

UA VIRADA CAPVATHLA GASCONHA DEUS ESCRIVANS

De Marselha a Vintimilha.

[...] De Marselha a Tolon, bòscs d’olivièrs e tèrra roja. [...] Banlèu Canas punteja, e lo camin de hèr e’s bota a virolar com en un saunei(t). Lo cèu qu’ei blu com la pelha d’ua nòvia, la mar lissa e clarejanta com un miralh de’us deu castèth de Pau. Los entorns, montanhuts còpann lo vent. Suu penent deus tucs e tucòlas, maisoetas e castèths, netes e pintrats de nau, qui, de lonh enlà, escarnéixenn de granas parpalhòlas apausadas au miei d’un bòsc de flors. Pr’aquiu capvath, tot esloreix o verdeja ; irangèrs, citronèrs, pal-mièrs, tot acò flaira e se n’arrid. Los arrais deu sou e i sonn hòrts xentz n’estar. Que direnn que’s hènn de velorrs entà no pas macar hoelhas e flors. La mar ne vòu pas damorar en darrèr sus lo sou, e, au lòc de s’estòrcer e de trucar, com per noste, los sables de Capbreton e de Mimisan o d’arroganhar las pèiras de Biarritz e de Sent-Jann-de-Lutz, que’s jumpa e busoqueja. [...] Enter las tucòlas encasalidas de flors e la mar qui s’amorteix en lecar las barretas, lo camin de hèr desguibèra un ribann de hum blancós e passa hardit com lo noste Enric dab lo plumet blanc.

Atau enter flors e mar que passi Canas, Niça, Monacò, Menton. Monacò, pitat sus un roixèr qui’s quilha com un vielh caixau hentz l’aiga, es un endret deus mei curiós a véser. Tot se n’i arrid. Lo printemps sembla està’i vasut, e ne sèi pas perqué los praubes pècs de rixes, arrond aver pegament jogat çò qu’ann e çò que n’ann pas au Casinò e’s bótann la còrda au còth o un trauc au cervèth entà morir de honta sus aquera tèrra ond tot pòrta a víver.

Mès lo camin de hèr vira sus las arrodetas. Que’m passegi a la galeria deu vagon. Qu’espii, negats de sou, cluixèrs e castèths qui s’apórann a las còstas preu miei de las eslors qui flàirann e deus irangèrs qui verdéjann. Que vei la mar har borits de blu de veire. De qüand en qüand lo trenh s’entuda devath la montanha e torna becar suu cant d’ua canihòssa ond la mar holeja tostem dab lo son blu de veire. Banlèu las còstas ensorelhadas moréixenn a petits chics : qu’èm a la gara-hita de Vintimilha.

Adiu prauba França, e lanas de Gasconha ! Que tòqui de pèds en Italia. [...]

UA CAMADA EN ITALIA - (CESARI DAUGÉ)

QueParliGascon (2010) A.indd 134QueParliGascon (2010) A.indd 134 21/05/2014 09:11:3121/05/2014 09:11:31

135

Grafi a originau de l’autor[...] De Marselhe à Touloun, bos d’olibiès é terre rouje. [...] Banlèu Can-

nes puntéje, é lou camin de hé e-s boute à biroula coum en un saunèyt. Lou cèu qu’é blu coum la pelhe d’ue nobi, la ma lisse é claréjante coum un miralh dous dou castet de Pau. Lous éntours, mountagnuts copen lou bèn. S’ou penén dous tucs é tucoles, maysouètes é castets, nètes é pintrats de nau, qui, de louy én la, escarnèchen de granes parpalholes apausades au miéy d’un bos de flous. Pr’aquiu cabbat, tout eslourech ou berdèje ; iranjès, citrounés, palmiés, tout aco flayre é s’en arrit. Lous arrays dou sou é-y soun horts chéns n-esta. Que dirén que-s hén de be-lours enta nou pas maca hoelhes é flous. La ma ne bo pas damoura én darré sus lou sou, é, au loc de s’estorse é de truca, coum per nouste, lous sables de Capbretoun é de Mimisan ou d’arrougagna las péyres de Biarritz é de Sént-Yan-de-Luz, que-s jumpe é busouquéje. [...] Enter las tucoles éncasalides de flous é la ma qui s’amourtech en léca las barrètes, lou camin de hé desguibère un riban de hum blancous é passe hardit coum lou nouste Henric dab lou plumet blanc.

Atau enter flous é ma que passi Cannes, Nice, Mounaco, Mentoun. Mounaco, pitat sus un rouché qui-s quilhe coum un bielh cachau héns l’aygue, es un éndret dous méy curious à bèse. Tout sé-n y arrit. Lou printéms semble esta-y basut, é ne sèy pas perqué lous praubes pecs de riches, arroun abé péguemén jougat so qu’han é so que n’an pas au Casino e-s bouten la corde au cot ou un trauc ou cerbet énta mouri de hounte sus aquère terre oun tout porte à bibe.

Mé lou camin de hé bire sus las arroudètes. Que’m passeji a la galerie dou bagoun. Qu’espiy, negats de sou, cluchés é castets qui s’apouren à las costes prou miéy de las eslous qui flayren é dous iranjès qui ber-déjen. Que véy la ma ha bourits de blu de bèyre. De quoan én quoan lou tregn s’éntude debat la mountagne é tourne béca s’ou cant d’ue canihosse oun la ma houlèje toustém dab lou soun blu de bèyre. Banlèu las costes énsourelhades mourèchen a petits thics : qu’ém à la gare-hitte de Vintimilhe.

Adiu praube France, é lanes de Gascougne ! Que toqui de pès én Italie. [...]

VOCABULARIbanlèu : bientôt puntejar : poindremiralh : miroir penent : penteeslorir : fleurir macar : abimerjumpar : balancer busoquejar : flâner ; ondoyervenha = vea encasalit, ida : mettre en casaudesguiberar : vomir cluixèr (gall.) : clochertrenh = trin entudà’s = entutà’sbecar : sortir, saillir cant : côté, bord, coincanihòssa : fondrière gara-hita : gare-frontière

QueParliGascon (2010) A.indd 135QueParliGascon (2010) A.indd 135 21/05/2014 09:11:3121/05/2014 09:11:31

136

Eth castèth encantat tròç

Per un vrespèr d’abòrr qu’esperocavèi a Bayès ; que ièram un sarròt de mainats e de mainadas aporrocoats ath torn dera mèda deths milhòcs ; que haièm mes garipèuta e de viahòra que de tribalh. Eths vielhs que’s prose-jàvann ena lar. Eth cautèr deras iròlas que gorlopava en hoec ; dehòra era nèu que quèuva a palòts amantant eths arrecs e eths varats, [...] ; eth vent que bohava en bramant peths salhets e peths vernadaus en davant : quauque còp que chisclava ena pòrta, o en tutèth dera humalèra, com un tremit de mort. Alavetz eras gojatòtas, totas tremosidas, que s’esconiénn eth cap devath deth peròc. Entà hè-nse carar, [...] pair-chet que’ns digó este conde qui no s’ei mei jamès desmombrat.

A arràs d’un bordalat deth Lavedan que g aiè un còp un vielh castèth encantat e abandonat. Que ièra segut sus un turon gar-rocut : dus arrius, en horca, que bronívann de cada estrem, en getant aras penas, ahriçadas de brana, eth arrebombit dolent deths lors chorròts. Ua palanqueta de husta qu’amiava en castèth, mès despuix eth encantament no i demorava arrés. Eras neits que veiènn com eslambrets passejà’s peras parets, deth cabelh deth tet ath uixau dera pòrta ; qu’enteniènn un son de cadeas, un arrut d’esmarròcs e d’eixorriscles, ua votz qu’arrancurava com ua veuda en cemitère, o qu’illava com eth lop en bòsc, que belava com ua pita empenada, o com ua anesca esbarrida.

Deth bordalat, arrés jamès n’aiè passat era pontiga ; e quand eths ninons e ‘ras minonhas, aths cohets de londrin, aths sajons de burat, no volhènn dromir ena cua, o devath dera cortia, eras mairs que’us miaçàvann deth aujami deth castèth ; autalèu que ièra pro, que barràvann eras baspanas e que fenívann eras ploramicas en jasent com ua eslora qui barrava eth boton...

ESPAGNOLLE(PARLER DU LAVEDAN)

Grafi a de l’autorPer û brespé d’abor qu’espéroucabéy à Bayès ; que yéram û sarrot dé

maynats é dé maynades apourroucouats at tour dé ra méde des mi- lhocs ; qué hayém mes garipéute é dé biahore qué dé tribay. Es biéys que-s prouséyaban en à laa. Et cauté dé ras iroles que gourloupabe en hoéc ; déhore é ra nèu que quèube à palots amantan ets arrecs es barats, [...] ; et bén que bouhabe en braman pes saillets è pés bernadaus én da-ban : cauqué cop que chisclabe én à porte, oun tutet dé ra humalère, coum û trémit dé mourt. Alabets éras gouyatotes, toutes trémousides, que

QueParliGascon (2010) A.indd 136QueParliGascon (2010) A.indd 136 21/05/2014 09:11:3121/05/2014 09:11:31

137

s’escounién et cap débat d’et péroc. Enta hénsé cara, [...]pachet que-ns digou esté coundé qui n’ou sé méy yames desmounbrat.

A arras d’û bourdalat det Labéda qué gayé û cop û biéy castet éncantat é abandounat. Que yera ségut sus ù turoun garroucut : dus arrius, én hourque, que brouniban dé cade estrém, en yetan à ras pénes, arissades dé brane, et arréboumbit doulén dés lous chourrots. Ue palanquéte de huste qu’amiabe én castet, mes despuch et éncantemén nou-y démourabe arrés. Éras néyts que béyén coum eslambrets passéya-s pé ras parets, det cabéy dét tét ad uchau dé ra porte ; qu’énténién û sou dé cadèas, û arrut d’esmarrocs é d’eschourrisclés, ue bouts qu’arrancurabe coum ue béude en cémitère, ou qu’ilabe coum et loup en bos, que bélabe coum ue pite émpénade, ou coum ue anesque esbarride.

Det bourdalat, arres yames n’ayé passat éra pountiga ; é can ets ni-nous é ras minougnes, ats couhés dé loundri, as sayous dé burat, n’ou boulhén droumi en à cue, ou débat dé ra courtié, é ras mays qu’éus miassaban dét auyami det cas-tet ; auta lèu que yère prou, que barraban é ras baspanes é qué féniban éras plouramicas én yasén coum ue esloure qui barrabe et boutou...

VOCABULARIg = i : y vrespèr : soiresperocar : dépouiller le maïs un sarròt = ua tropaaporrocoat, ada : accroupi mèda : meule, tasmilhòc : maïs garipèuta : tapage, tumultelar : foyer, âtre cautèr : chaudroniròla : châtaigne (grillée) gorlopar : bouillonnerquèr = càder (p.p. : quèut) amantar : couvrirarrec : ravin varat : fossé salhet = saligar, sauceda vernadau = vernet, vernatartutèth : tuyau humalèra = chaminèiatremit : râle peròc : feuille du maïshèr = har este = aquestedesmombrar = desbrembar a arràs = pròixebordalat : hameau de bòrdas turon = tuc(òla)garrocut, uda : rocheux pena : montagnebrana : bruyère arrebombit : échochorròt : jaillissement d’eau palanqueta : passerelle (en bois)arrés = digun tet = tèituixau = solh cadea : chainearrut = bru(i)t eixorriscle : cri perçant

QueParliGascon (2010) A.indd 137QueParliGascon (2010) A.indd 137 21/05/2014 09:11:3121/05/2014 09:11:31

168

seloment, seulement (Gde Lande)semblar, semblersemmana, semainesengle, a, chacun unsentir, sentirSent-Jaques, Saint-Jacques separacion, séparationser, soirserada, soiréesèt, septsetau, septièmeseteme, septembreservir, servirsi-bé, si(-fait)sicap, intelligence, raisonnementsigne, signesilenci, silencesimple, simplesingulau, singuliersiquenó, sinonsò, sousobrar, rester, être de restesofèrt, a, souffertsofrir, souffirsoler, avoir l’habitudesolet, a, seulsolh, seuilsolide, sûr ; certainementsolucion, solutionsom, sommetsombrusta, crépusculeson, oa, son, sa ; sien, iennesonque, ne... quesopa? soupesòr, soeursorelh, soleilsoreta, petite soeursou, soleilsou-salhit, crépusculesovendetas, assez souventsovent, souventsoviéner, souvenirsuberbèth, èra, merveilleuxsubernom, surnomsupausicion, supposition

T

tabé, aussitabei, aussitabenh, aussitablèu,tableautalèu qui, aussitôt quetalhar, tailler ; couperta(n), sitanta, tantetapauc, non...plustardiu, iva, tardif ; en retardtardivet, a, assez en retardtarrabastèra, tumultetassòt, petite tassetaula, tabletaulejada, tabléetaupat, taupetaur, taureautavalha, nappeteisà’s, se taireteit, toittelè, télévisiontemps, tempstenn, front (Médoc)termièra, limite, extrémitéterminau, terminaltèste, textetet, C. teitteulat, toituretiatre, théâtretilh, tilleultipic, a, typiquetirar, tirertòc (a ~), à bour portantTolosa, Toulouseton, ton, taton, oa, ton, ta ; tien, iennetopin, pottopinon, petit pottorista touristetoristalha, les touristestornar, revenir ; refairetornejar, tournoyertorr, tourtòrt, a, boiteuxtostem, toujourstot, a, tout

169

totjamei, toujourstotun, cependanttraca, sortetradicion, traditiontradicionau, traditionneltralhar, faire une trace en mar-chanttranquille, a, tranquilletraucar, trouertravèrs, traverstredzau, treizièmetremblar, tremblertremit, frissontremolar, tremblertrempe, pa, trempétrenh, C. trintres, troistresau, troisièmetrepader, trottoirtribalh, travailtrigar, tardertrin, traintrobador, a, troubadourtrobar, trouvertròç, morceau ; extraittrossa-pet, impertinenttrossar, troussertroeita, truitetròp , troptropa (ua ~ de), beaucouptrucar, frappertrucas (a ~ de), à force detrufandèc, a, moqueurtrufà’s, se moquertuar, tuertumar, heurterturon, sommet, montagneturra, pomme de terretustem, C. tostemtutèth, tuyau

U

uixau, seuilulh, oeilulhat, ada, rempli (Médoc)urós, osa, heureuxusadge, usage

utile, a, utile

V

vaca, vachevacanças, vacancesvací, voici (Bordelais)vacumi, les vachesvàder, naitre ; devenirvaduda, naissancevaixè(i)ra, vaissellevaixèth, vaisseau, bateauvalà, voilà (Bordelais)valent, a, vaillantvaler, valoirvarat, fossévariar, variervautor, vautourve(nh)a, veinevéder, voirveire, verreveire, C. véder (Médoc)veitura, voiturevelh, C. vielh (Médoc)velhada, veilléevelós, veloursvencidor, a, vainqueurvéner, vendrevénguer, venirvent, ventvente, ventrevèrbe, verbeverdós, osa, verdâtrevergonha, hontevergonhas, parties sexuellesvergonhós, osa, honteuxverificar, vérifiervernadau, lieu planté d’aulnesvertadè(i)r, a, véritablevertat, véritévesin, ia, voisinvesitaire, aira, visiteurvestir, vêtir, habillervestissi, vêtementvia, voie, routeviadge, voyageviadjaire, aira, voyageurvialon, violon

170

victòria, victoirevielh, a, vieuxviéner, venirvila, villeviladge, villagevilassa, grande villevin, vinvinha, vignevintau, vingtièmevir, venirviraborcar, renverser, culbutervira-lenga,virar, tourner, virervirat (en un ~de), en un clin devista, vuevita, vieviu, iva, vif ; vivantvíver, vivrevoàs, voix (gall.)vocabulari, vocabulairevoeit, a, vide

vorruguet, (rond) comme une verruevos(autes), vousvòt, voeuvrenhas, vendangesvrèspe, après-midivrespèr, soiréevriulet, a, violetvuitar, vidervutz, C. votz

X

xafre, surnom, sobriquetxeis, sixxeisau, sixièmexentz, sansxetz, sansxibaleria, chevaleriexiular, sifflerxord, a, sourdxudor, sueur

171

TABLE DES MATIÈRESAvant-Propos..............................................................5Occitanie, Gascogne, Catalogne, Çò qu’es acò ?.....................7Occitan, Catalan, Gascon, Çò qu’es acò ?............................10Écrire le gascon..............................................................12Correction de quelques graphies “occitanes” mal adaptées au gascon...12L’accent tonic..........................................................................16Lo prononciar.........................................................................17Prumèra Leçon : Çò qu’es acò ?.............................................24Leçon dusau : Qué i a ?......................................................28Leçon tresau : Cans e gats.........................................................35Lectura : Le Cigala e l’Ahromitz...........................................38Leçon qüatau : La familha...................................................40Lectura : La flaüta.........................................................44Leçon cincau : L’ostalada.....................................................47Leçon xeisau : Adixatz !.......................................................51Lectura : Ua canta tipica deu Biarn, Bèth Cèu de Pau................56Leçon setau : Comptar............................................................58Leçon oeitau : L’òra............................................................63Lectura : L’escòla panada......................................................66Leçon navau : L’oncle que’ns vienn vesitar.....................70Lectura : Drapèus arlats.......................................................73Leçon detzau : Qu’èm estats de nòças...................................75Leçon onzau : Lo ninn............................................................81Leçon dodzau : Ah ! Qüand pàrtim en vacanças !.................85Lectura : Après la batalha de Castilhon................................89Leçon tredzau : A la caça............................................................92Lectura : A la palomèira......................................................94Leçon catorzau : A L’escòla.....................................................96Lectura : La mòrt de la craba................................................98Leçon quinzau : Los estudis..............................................102Lectura : Lo Canhàs deus Baskerville................................104Leçon sedzau : A Bordèu, au restaurant....................................106Leçon dètz-e-setau : Per Nadau...............................................111Lectura : La vielha d’Auloron..............................................114Lectura : Noeit de Nadau.................................................116Leçon dètz-e-oeitau : Per Nadau (seguida)........................116Lectura : La qui a trobat un mèste....................................118Leçon dètz-e-navau : La malaudia......................................124Lectura : Nòste Medòc.......................................................126Leçon vintau : Au marcat............................................129Per acabar com cau : Ua virada capvath la Gasconha deus escrivans................................................................134

172

De Marselha a Vintimilha...............................................134Eth castèth encantat....................................................136Lo Prinçòt...............................................................138Lo bon Diu e lo Diable..........................................................139L’iòu de cavala............................................................140Un destrabuc a Carròu.................................................142Mulahèira....................................................................143Lo hiu tibat................................................................144Lo gojat de noveme.................................................144La dauna deu capulet..................................................145Lo Sabat dau Medòc.......................................................146Memòrias d’un posoèr....................................................147La Rabagassada.......................................................148Contes de Samatan.................................................150Gasconha !....................................................................151Glossaire.............................................................152