l’aria e l’atmosfera. l'aria i gasc.pdf · l calor. endèna la combustion, l’ossìgen se...
TRANSCRIPT
1
L’ARIA E L’ATMOSFERA
Enceben che no se la veit, l’aria la é dut dintorn. L’aria l'é n mescedament de gasc e la doura duc i posć che no é ocupé da etres corpes. L strat de aria che l’é dintorn la Tera l’à inom
atmosfera. L’aria la é indispensàbola per duc i vivenc: la piantes, la besties e i omegn cogn respirèr aria per viver. L’aria no à color, saor e odor, la é trasparenta e no se la veit.
Proa a fèr l’esperiment, dò respon.
CHEL CHE SERF:
Na càndola de èga Na sponja
CO FÈR: Met la sponja te la càndola e schìcela co la mans.
CHE SOZÉDEL PA?
..............................................................................................
..............................................................................................
Podon dir che te la sponja l’era ite ..............................................
2
I GASC Ogne cossa la é fata de n materièl che se comporta a na vida desvaliva. Scrif ite l’inom de vigni cossa te la scatola dreta:
cóncola èga elech śes cola sciur legn goma da descancelèr balon alcol ciandeila sas vin chief
siessena such de pomaranc saon per i piac.
Met vèrda al dessegn chiò apede e respon. Che fèjel pa Andreas?
.....................................................
Che végnel pa metù ite te la goma de
la roda?
.....................................................
Che forma ciàpela pa l’aria che l’é ite
te la goma?
.....................................................
L’aria no la é lujia e nience dura, la fèsc pèrt di ............................
Lujech: Dur:
3
Proa a fèr l’esperiment, dò scrif ite.
CHEL CHE SERF:
bicer èga na bustina de “frizzina”
CO FÈR: Te n bicer pien de èga meton ite na bustina de la sort “frizzina”. Corion sobito l bicer con n sachet de nailon. CHE SOZÉDEL PA? L gas che se à formà l’à fat ......................................... sachet.
4
N GAS PARTICOLÈR: L’ARIA
Se sofion ite te n balon e dapodò l tiron fora de bocia, l’aria vegnarà spenta fora dal lastech de la goma. Canche la se libra da sie contegnidor, l’aria se slèria fora dutintorn e la tol dut l post che l’é a la leta. Dourela post l’aria?
Proa a responer a chesta domana dò aer fat l’esperiment chiò sotite.
CHEL CHE SERF:
na sciringa zenza voia CO FÈR: Tol na sciringa, tira tel piston e empienéscela de aria. Stropa l busc de la siringa con n deit. Schicia tel piston con forza. Lascia jir l piston. CHE SOZÉDEL PA? Scrif ite duran chesta paroles: na prescion de retorn l se ferma
L piston timpruma l va ite te la sciringa ma dapodò ......................
Sul deit se sent ........................................................................
Canche se lascia jir l piston, chest l va ........................................
Donca l’aria pel esser schicèda, ma ajache la é lastia, la va a se tor l post che la durèa inant. Desche i materièi lujesc, i gasc no à na sia forma. I ciapa chela del contegnidor che l li tegn ite ma alincontra di materièi lujesc, i gasc doura dut l post che l’é a la leta.
5
PROA: L’ARIA
Comeda ite l test co la paroles dates dantfora: forma schicèda slonfèr piston aria sia forma lastia L’aria pel esser ..................., a na vida che la posse ocupèr manco post. Se te schices l ................... de na sciringa zenza voia e te tegnes stropà l busc col deit , te pes sperimentèr che l’.................. se schicia. Se te lasces de schicèr tel piston
te pes osservèr che chest l vegn de retorn: chest desmostra che l’aria la é ................. Con l’aria se pel .................. i balons. L’aria ciapa la ................... del balon, la doura dut l post che l’é ma no l’à na .................. Sotrissea i materièi che te sà che podessa esser gasc.
aria lat bata saolon nìgoles vamp
Vèrda l grafich che moscia la proporzions di gasc che fèsc l’aria, dò fenesc i pensieres. L gas che l’é de più te l’atmosfera
l’é ......................................... L gas indispensàbol per la respirazion di esseres vivenc l’é ........................................... L gas che ge serf a la piantes per la fotosintesa clorofilièna l’é ...........................................
ossìgen
azot
anidride carbonica
e etres gasc
6
L’ARIA SE MEF
L’aria no se pel la veder, ma la é daperdut. Se n’ ascorjon che la é soraldut canche la se mef percheche la muda chel che l’é dintorn a nos.
L’aria la é dut dintorn: l’é desche se vivassane te na gran bola. L’aria la doura dut l post che a nos ne somea vet. Canche meton na bòcia veta te na càndola empienida de èga, da chesta vegn fora boles de aria. Chest vel dir che l’aria vegn fora da la bòcia per ge lascèr l post a l’èga. L’èga la é più pesoca e tel jir ite te la bòcia la fèsc jir fora l’aria che la é più lijiera.
Dessegna la càndola co la bòcia.
7
Proa a fèr l’esperiment, dò respon a la domanes.
CHEL CHE SERF:
na bòcia na balota de creida n orel na pegnata de èga
CO FÈR:
Met l’orel tel col de la bòcia e sigilea dut dintorn l col de la bòcia co la creida. Proa a meter ite te la bòcia l’èga de la pegnata. CHE SOZÉDEL PA? Éla jita ite te la bòcia l’èga? � Ei � Na
Perché pa, pèrto tia? ..............................................................................................
..............................................................................................
..............................................................................................
Met vèrda a la fegura n. 2: Che méncel pa respet a la bòcia del dessegn
n. 1?
..................................................................
................................................................
Perché pa, pèrto tia, l’èga èla podù jir ite te la bòcia?
..................................................................
................................................................
8
L “PEIS” DE L’ARIA
Ence l’aria à n peis e per l desmostrèr proa a fèr chest esperiment. Vèrda i dessegnes e proa a scriver tu co fèr.
CHEL CHE SERF:
na stadìa n balon da slonfèr
CO FÈR:
........................................................
........................................................
........................................................
........................................................
........................................................
........................................................
........................................................
........................................................
CHE SOZÉDEL PA?
..............................................................................................
..............................................................................................
L’aria donca à n peis e chest l ne “schicia” sora l cef.
Chest peis à inom prescion atmosferica.
9
LA PRESCION ATMOSFERICA
I se slonfa percheche � l’é ite aria
� l’aria metuda ite la spenc contra i parees de la cossa La spenta sui parees à inom � esprescion � agrescion � prescion Ence l’aria che l’é dut dintorn la schicia. Ma la prescion éla semper medema? Vèrda l dessegn e scrif tia conscidrazions.
..............................................................................................
..............................................................................................
..............................................................................................
...........................................................................................
10
Ma se l’aria la ne schicia, co éla pa che no sention nia?
Fajon n auter esperiment.
CHEL CHE SERF:
n bicer èga na cartolina
CO FÈR: Empienesc l bicer de èga fin a l’or e métege sora la cartolina. Outa sotessora l bicer e co na man tegn la cartolina. CHE SOZÉDEL PA? ............................................................................... percheche la prescion de l’aria no la schicia demò da sora en ju ma la spenc ence da sot en su.
11
DE CHE ÉLA PA FATA L’ARIA?
Aon vedù che l’aria la é daperdut, se la sent, ma no l’à odor e nience color e no se la veit. De che éla pa fata? L’aria l’é n mescedoz de gasc. I scienziac i à descorì che l’aria la é fata da na pèrt de ossìgen, na pèrt de azot e da na pèrt de anidride carbonica e da etres gasc. Raprejenta la composizion de l’aria con n grafich.
Encoloresc i 100 cadratins aldò de la indicazions:
21 de color chécen: i raprejenta l’ossìgen
78 de color brun chièr:i raprejentea l’azot 1 de color śal: l raprejentea l’anidride carbonica e i etres gasc
L’ossìgen l’é n gas che no à color e nience saor e l’é l più emportant di componenc de l’aria. L’é fondamentèl per la respirazion de duc i vivenc.
12
LA COMBUSTION L’ossìgen no l’é indispensàbol demò per la respirazion di esseres vivenc ma ence per l fenomen de la combustion. Se se vel brujèr zeche l’é debesegn de:
n materièl che se pel brujèr; l’ossìgen; l calor.
Endèna la combustion, l’ossìgen se consuma e se svilupea lum e calor.
Se consùmela l’aria?
Proa a fèr n auter esperiment.
CHEL CHE SERF:
n piat da la supa èga n bicer de vierech na ciandeila na cialina
CO FÈR: Empea la ciandeila e deleiga mìngol de cera sul piat. Métege soravìa la ciandeila empeèda. Met mìngol de èga te piat. Cour la ciandeila col bicer de vierech. CHE SOZÉDEL PA? Dò mìngol la ciandeila .....................................
percheche l’à consumà dut l’ossìgen.
L’èga .............................................. tel bicer
per tor l post lascià vet da .................................
13
Encoloresc l chèder de la responeta che carenea.
Perché se èla pa destudà la ciandeila?
Percheche l’ossìgen, un di components de l’aria, l se consuma endèna la combustion. Canche l’ossigen che l’é tel bicer l fenesc, la ciandeila se destuda.
La ciandeila se à destudà percheche l bicer l’é de vierech.
La ciandeila se à destudà percheche l bicer l’é vegnù ciaut.
No dut l còcol se à empienì de èga, perché pa?
L’èga à tout l post de l’ossìgen che se à consumà.
L’èga no à abù na gran spenta envers l’aut.
L’èga peisa massa.
Met adum ogne gas a sia dreta definizion.
AZOT L’é n gas che se troa te
l’atmosfera e l fera la radiazions che fèsc mèl.
ANIDRIDE CARBONICA
L vegn cà da la respirazion e l vegn durà da la piantes per la
fotosintesa clorofilièna
OZON
L’é n gas che no à color e nience saor, ma l’é fondamentèl per la respirazion de duc i vivenc e per
la combustion.
OSSÌGEN
L’é n gas che l’é te l’aria, che no pel esser durà diretamenter da
la maor pèrt di vivenc percheche l’é tessech se l vegn respirà
zenza ossìgen. L serf per tegnir bon gras l teren.
14
PROA: OLA ÉLA PA L’ARIA?
Encoloresc la situazions olache te sà che sie aria.
15
PROA: OLA ÉLA PA L’ARIA?
Chestes l’é dut situazions olache se sent l’aria. Proa a les descriver.
.............................. .............................. .............................. ..............................
..............................
..............................
..............................
..............................
..............................
..............................
..............................
..............................
..............................
..............................
..............................
..............................
..............................
..............................
..............................
..............................
..............................
..............................
..............................
..............................
Fenesc de scriver ite l schem.
la é fata de ..................
..................................
tras la ................
a la ............ la serf per ................
L’aria
a la ............
ai ..............
tras la ................. e i .................
tras i .................
16
PROA: ESPERIMENT
CHEL CHE SERF:
n contegnidor de plastica trasparent n bicer de vierech èga n sfoi
CO FÈR: Empienesc de èga l contegnidor. Fà na balota col sfoi e fìcela ite te bicer. Met l bicer sotessora e mételo te l’èga. Tol demez l bicer zenza l’utèr e tol fora la chèrta. CHE SOZÉDEL PA?
..............................................................................................
..............................................................................................
..............................................................................................
PERCHÉ PA? Canche l bicer con ite la chèrta vegn metù te l’èga, l’aria che l’é te bicer la é anter l papier e l’èga e la fèsc da scudo. Chesta parèda no ge dèsc l met a l’èga de bagnèr l sfoi. Se enveze proon a utèr l bicer pian pian, l’aria vegn fora, coscita l’èga tol sie post tel bicer e la bagna l papier. Dessegna l’esperiment.
17
PROA: ESPERIMENT Per desmostrèr che l’aria tol fora spazie, peissete n esperiment, duran na bòcia e na càndola. Dò fenesc de scriver l diagram de flus.
SCOMENZ
Dourela spazie l’aria?
NA
EI
L’aria, desche duc i gasc,......................................................
FIN
18
PROA: ESPERIMENT Proa a fèr l’esperiment, dò fenesc de scriver l diagram de flus.
SCOMENZ
Vèla en su o en ju l’aria ciauda? Perché pa?
Met n balon da slonfèr tel col de na bòcia.
Sciauda la bòcia col siaciavei.
Se slónfel l balon?
NA
EI
L’aria ciauda ......................... percheche .............................
FIN
19
PROA: L’ARIA Respon con X su D (dret) o F (falà).
L’aria se pel la veder, tocèr e cercèr. D F
L’aria la é daperdut. D F
Te l’èga i pesc vif zenza aria. D F
L’aria la é dutintorn la Tera. D F
L’aria la é essenzièla per la vita de duc i organismes. D F
L’aria freida la é più lijiera che l’aria ciauda. D F
L’aria no peisa nia. D F
L’aria la à n bon odor. D F
L’aria la é fata de ossìgen e ozon. D F
No pel esser fech zenza aria. D F
Empienesc l spidergram.
fat de L’aria l’é n
che l’à n che tol fora n
20
L VENT
Encoloresc tel dessegn duc i elemenc che palesa la prejenza del vent.
L vent l’é masses de aria ciauda e de aria freida che se mef. Encoloresc de vert l cadrat apede la definizions dretes. La forza del vent vegn durèda per:
Sèste dir l’inom de n vent ciaut? E de un freit?
Vent ciaut: .............................................................................
Vent freit: ..............................................................................
sgolèr col parapent
mever i auti
fèr śirèr la pèles di molins
fèr sgolèr i draghes
per la produzion de energìa
spostèr i peisc
lavèr la coltrines
sgolèr coi alianc
taèr jù i èlbres
spenjer la veles de la bèrches
21
L’ENTESSEAMENT DE L’ARIA Te chisc ùltimes tempes l’om ’à mudà l’equilibrie de l’aria con neva sostanzes che vegn cà da la ativitèdes che vegn fat per contentèr si besegnes, avisa i gasc de scart di auti, i impianc de sciudament e la industries. Met adum ogne dessegn con sia definizion.
ZENTRÈLA NUCLEÈRA
VELEN(TESSECH) DE LA
SOSTANZES CHE SERF PER COPÈR
INSEC
FUM DI IMPIANC DE SCIUDAMENT
GASC DE SCART DI AUTI
GASC DE SCART DI REATORES
FUM DE LA FRABICHES
22
L CIEL DESCHE NA DESĆÈRIA L’om à miorà sia condizions de vita ma, tel medemo temp, l’à sfaussà l’equilibrie de l’ambient. L’à smendrà i spazies verc e i bosć smaoran l’entesseament de l’aria. La pruma fontèna de entesseament l’é l’industria. L’urbanisazion à arvejinà la frabiches a la zitèdes e chest à smaorà l’entesseament atmosferich.
L’entesseament provocà da la industries l’é desvalif aldò de che che vegn lurà fora te chesta frabiches. Te vèlch industria chimica se svilupea gasc de scart che vegn cà da la reazion chimica de la produzion, che dò vegn libré te l’aria. Vèlch outa no i à odor e no se i veit e, per chest, i é n muie pericolousc e de dan. I ciamins de la frabiches desćèria te l’aria i fumes che vegn da la caldaies, dai forgn e dai prozesc de combustion en generèl. Da la frabiches de ziment e de śes vegn fora polvres che se sparpagna te l’aria, dò i rua sul teren con n gran dan per l’ambient e per l’om. Dai impianc de sciudament vegn fora sostanzes de dan per l’om, che se fèsc co la combustion.
I auti peta fora desvalives gasc e polvres che se sent de più ti zentres
storics de la zitèdes olache la strèdes les é più strentes e donca con pecia aria e l trafich più
peigher. L’é per chest che per sòlit i zentres storics vegn seré al trafich.
23
METON VÈRDA!
L PERÌCOL DEPEN DA LA CANTITA’
L dan de la sostanzes de l’entesseament atmosferich no vegn cà demò da sia carateristiches, ma ence da sia conzentrazion te l’aria. Bendeché i refudames vegn mené te la desćèries e brujé, molan fora te l’aria n muie de fumes e sostanzes de dan. Ence te noscia musces o fregolères vèlch outa vegn brujà zeche che ge fesc dan a l’aria che respiron. Per chest l’é emportant fèr la regoeta desferenzièda per l reziclaje di refudames. L’entesseament atmosferich ge fèsc n muie de dans a l’om
percheche tras la respirazion l tira ite desvaliva sostanzes da tessech che fèsc vegnir fora magagnes desche bronchite, asma, broa da alergìes, brujor ai eies, tumores, malatìes de la pel, envelenament del sanch, e c.i. Ence la piantes padesc per l’entesseament de l’aria e se l veit
percheche les doventa śales, no les fèsc più
foes neves, les doventa veies e scialdi les mor dant del temp. Amò apede l’entesseament de l’aria fèsc dans ence su n muie de cosses, desche la cèses, la òperes d’èrt...
24
NA BONA CREANZA Met vèrda ai dessegnes e métege apede ogneun l mus content
o enirà e proa a spieghèr l perché.
..............................................
..............................................
..............................................
..............................................
..............................................
..............................................
..............................................
..............................................
..............................................
..............................................
..............................................
..............................................
..............................................
..............................................
..............................................
..............................................
..............................................
..............................................
..............................................
..............................................
25
Met vèrda ai dessegnes e encoloresc demò chi che raprejenta n
comportament dret.
Proa a spieghèr a ousc percheche i dessegnes che no te ès encolorì i é falé.
L bez del dessegn ……. l fala percheche ..................................
...........................................................................................
L bez del dessegn ……. l fala percheche ....................................
...........................................................................................
L bez del dessegn ……. l fala percheche ....................................
...........................................................................................
L bez del dessegn ……. l fala percheche ....................................
...........................................................................................
26
PAROLES ENCROJÈDES
3
1
2 1
2 3 4
5
4 5
6 6
7
7
8
8 9
9
10
11
12
En via 1. L’esperiment di doi balons taché tel pich dai guants pel desmostrèr che l’aria à
n ... 2. N gas che l’é tessech se respirà zenza ossìgen.
3. I gasc no à na ... 4. L pel entesseèr l’aria. 5. No se pel snasèr chel de l’aria.
6. L’aria la é fata de sort desvalives. 7. L gas de scart de la respirazion.
8. Coscita l’é n balon pien de aria. 9. L’é l gas che fera la radiazions del soreie che ne fèsc mèl. 10. L strat de aria che l’é dintorn la Tera.
11. L lo tol fora l’aria. 12. L pel esser ciaut o freit.
En ju 1. Per chest fenomen l’é debesegn de ossìgen. 2. L’é fondamentèl per la respirazion de duc i vivenc e per la combustion.
3. L’ossìgen l’é fondamentèl per la ... 4. L’aria l’é n ... de gasc.
5. Se pel durèr ence l vent per la produjer. 6. Una de la carateristiches de l’aria. 7. La é daperdut.
8. La ne schicia sora l cef. 9. L color de l’aria.
27
L’ARIA MALÈDA
Colunes él pa la caujes de l’entesseament de l’aria? Ségneles con X. � i fumes de la frabiches � jir co la roda
� na raida a pe � la bomboletes spray
� i gasc de scart di auti � magnèr defora
� jir col motorin � plastica brujèda
� ge dèr èga a la piantes � l trafich
� menèr stroz l cian � i mazainsec
� jièr a balon � i fumes di aerei
� la sostanzes chimiches durèdes te l’agricoltura
Chiò sotite l’é doi situazions de entesseament e doi comportamenc drec. Vèrda e comenta.
ENTESSEAMENT COMPORTAMENC DREC
......................
......................
......................
......................
......................
......................
......................
......................
......................
......................
......................
......................
......................
......................
......................
......................
......................
......................
......................
......................
28
L SMOG: N PROBLEM DE ANCHECONDÌ
Lec l test tout fora da n folio, dò respon a la domanes.
L smog l’é dassen n problem d’aldidanché. La parola vegn cà da l’ingleis “smoke” (fum) e “fog” (moza). Te la zitèdes granes la “moza de fum” che vegn cà dal trafich l’é una de la maor caujes de entesseament atmosferich. Coscita proa a se defener vèlch zità de l’Europa: A Londra se cogn paèr l biliet per jir tel zenter co l’auto.
A Paris i à smaorà dassen l numer di mesi publics. A Amsterdam i à smaorà la strèdes per jir co la roda e chest à
engaissà n muie de jent.
A Zurich l’é l “car-sharing” che fossa la doura ensema de n auto.
Che él pa l smog? ....................................................................
Coluna él pa la zità de l’Europa, a to veder, che sporc la soluzion
miora? .................................................................................
Perché pa? ..............................................................................
..............................................................................................
..............................................................................................
Coluna él pa enveze la zità che sporc la soluzion più senestra?
..............................................................................................
..............................................................................................
Se te fosses l’ombolt de na zità che fajésseste pa per smendrèr l
trafich te zità? .........................................................................
..............................................................................................
..............................................................................................
29
PROA: LA COMBUSTION
Scrif ite tel schem chesta paroles olache carenea.
OSSÌGEN – CALOR – GAS – VÈLCH CHE BRUJA – LUM ANIDRIDE CARBONICA – ARIA – EMPEAMENT
Dessegna n ejempie de combustion.
30
PROA
1. Che él pa l’aria? 1. L’aria l’é .............................................................................. 2. Che él pa l’atmosfera? 2. L’atmosfera l’é ..................................................................... .............................................................................................. 3. De che éla pa fata l’aria/atmosfera? 3. L’aria/atmosfera la é fata de ..................................................
4. A che sérvel pa l’ossìgen? 4. L’ossìgen serf ....................................................................... 5. A che sérvel pa l’anidride carbonica? 5. L’anidride carbonica serf ........................................................ 6. A che sérvel pa l’azot? 6. L’azot serf ........................................................................... 7. Coluna él pa la carateristiches de l’aria? 7. L’aria .................................................................................. .............................................................................................. .............................................................................................. 8. Olà stèjela pa l’aria ciauda? E chela freida? 8. L’aria .................................................................................. .............................................................................................. 9. Coluna él pa la caujes prinzipèles de l’entesseament atmosferich? 9. L’aria la é entesseèda per ...................................................... ..............................................................................................
..............................................................................................
.............................................................................................. 10. Che él pa che se pel fèr per scombater l’entesseament de l’aria? 10. Contra l’entesseament de l’aria se pel ................................... .............................................................................................. ..............................................................................................