Butll. Inst . Cat. Hist. Nat., 57 (Sec. Bot ., 7): 5-21. 1989

SOBRE LA PRONUNCIA DELS NOMS CIENTIFICS DE LES PLANTES

Victoria Alsina,* Joan Bastardas '` i Josep Vigo ''

Rebut: febrer de 1988

RESUMEA propos de la prononciation des noms scientifiques des plantes

Les auteurs se proposent de donner, aux botanistes et a toutes autres personnesinteressees aux plantes, des orientations precises sur la prononciation des noms scienti-fiques, prononciation souvent soumise a des irregularites et des erreurs longuement etablis.

D'abord on fait une revision du valeur phonetique des voyelles et des consonnesen remarquant les accords et les divergences entre la prononciation classique du latin,I'italienne ou ecclesiastique (a une longue tradition dans les pays influences par I'egliseromaine) et la catalane. La deuxieme partie du travail, la plus developpee, s'occupe de ('ac-centuation correcte des mots. Apres une synthese des regles de ('accentuation latine, ondonne une relation des suffixes et des formes suffixees les plus usuels dans la nomencla-ture botanique et, finalement, une liste des noms et des epithetes (correspondant aux plan-tes vasculaires) dont ('accentuation ne peut pas s'inferer des normes et des cas generauxprecedemment exposes.

RESUM

Els autors es proposen donar, als botanics i a tothom interessat en les plantes,orientacions precises sobre la pronuncia dels noms cientifics que les designen, pronunciaque sovint es troba sotmesa a irregularitats i errors establerts de fa temps.

Hom comenca fent una revisi6 del valor fonetic de les vocals i de les consonants,tot remarcant les coincidencies i les divergencies entre la pronuncia classica reconstru'idadel Ilati, la italiana o eclesiastica (que to un cert pes en els pa'isos de tradici6 catblica) i lacatalana. La segona part del treball, la mes desenvolupada, tracta de I'accentuaci6 correctadels noms. Despres d'una sintesi de les regles de I'accentuaci6 Ilatina, hom d6na una relaci6dels sufixos i de les formes sufixades mes usuals en la nomenclatura botanica i, final-ment, una Ilista dels noms i dels epitets (corresponents a les plantes vasculars) I'accen-tuaci6 dels quals no pot inferir-se de les normes i dels casos generals exposats prece-dentment.

\lors CI.AU: Nomenclatura botanica, pronuncia, noms cientificsnto'rs-CLI: Nomenclature botanique, prononciation, noms scientifiques

* Olicines Lexicografiques de la Seccio Filolbgica.* Seccio de Cicncies. Institut d'Estudis Catalans Carme, 47. 08001 Barcelona.

5

Dins el mon dcls botanics i d'altres ccr-cles relacionats amb la cicncia dels vege-tals hi ha grans discrepancies a l'hora depronunciar cl nom convencional dc lesplantes en Ilatf, discrepancies clue es pro-dueixen sobretot entre cientifics clue per-tanyen a pa'isos difcrents, amb lleng6csdifcrents i amb una tradicio dc pronun-ciar el flab tarube duterent; pcro es possi-ble, igualment, de trobar notables discre-pancies entre botanics clue pertanyen aun mateix grup, centre o cscola, perquchan rebut en 1'ensenyament sccundari ha-bits do pronunciacio diversos.

Des de comencamcnt dc segle CIS Ila-tinistes han Iluitat per obtenir clue arreus'aclopti una pronuncia mes o ruenys uni-Iicada i d'acord amb alto clue sabcin clueera la pronunciacio en l'cpoca classica pa-tina, i perquc s'abandonin ics anomena-des pronunciacions nacionals. La pronun-ciacio classica s'ha gnat imposant Ienta-ment i a Casa nostra sembla clue ha ob-tingut una acceptacio gencralitzada entreels professionals dc l'enscnyament. Perohi ha hagut tambe la pronuncia eclcsias-tica del Ilati, practicament coincident ambla nacional italiana, clue clescansa ell UnaVarga tradicio i clue respon aproximada-ment a la manera de pronunciar el Ilatia Italia en I'cpoca clef Baix Impcri. Es clIlati de la litdrgia.

Els principals trots a destacar en la pro-nunciacio que anomenem classica son:

- Els diftongs ae i oe es pronuncicn coina tats, es a dir, compostos de dossons vocalics i no reduits a la vocal e.Cal tonic en compte, Pero, que en grccel grup tic no constitueix un cliftong ique, per tarit, aquest grup vocalic enles paraules d'origen grec es pronunciaen dues sil•labes separades. Per exem-ple, aer, pronunciat a-er.

- En flab CIS unics diftongs son tie, oei an. Els attres grups vocalics es pro-nuncicn en clues sillabes separades. Perexemplc, co-ri-a-cc-a, nteni-bra-na-(T-us,Li-li-a-tae, la-to-o-la. Pero cal tenir encompte que en elS grups qu- i gu- la ites una semiconsonant; per tint, grupscorn qua-, gua-, que-, etc., es pronun-cicn en una sofa sil-laba.

- La v, que es troba nomes en paraulesd'origen grec, es pronuncia labialitza-da, corn la it francesa o la ii alernanya.

- El Ilati no distingia gralicament les vo-cals it i i de les semiconsonants respec-

Lives, aci representadcs per ies lletres

v i j.- La 1t en posicio inicial s'aspira. En posi-

cio interior is muda.- Les consonants aspirades d'origen grec

ch, phi i th es pronuneiaven en Hadclassic coin a c, p i t, respectivament,amb una aspiracio.

- El grup ti seguit de vocal es pronunciatal coin s'escriu, es a dir, sense palata-litzar-lo, i amb hiat. Per tart seri'itiunii ntolities es pronunciaran amb quatresil•labes: ser-vi-ti-ton, mo-li-ti-cc.

- La doble 1 es pronuncia coin una 1 ge-minada catalana.

- Tant la c corn la g no es palatalitzendavant e i i, sino que conserver cl ma-teix so que davant a, o i it.

- Tant en Cls grups que, qui coin gue,gui es pronuncicn totes ics Metres quecis componen. Per tart, no es pronun-ciaran ke, ki i gue, gui, coin actualmenten catala i castella, sino krre, krvi igive, gui.

- El grup gn davant de vocal es pronun-cia amb doblc articulacio, i no, corn scSol fcr cn la pronuncia italiana, corn an palatal, es a dir, corn cl grup cata-la nv. Per tart, el grup -gn- de signumes pronunciara coin cl que trobern enel mot catala singe.

- La s es sempre sorda, mai Sonora, en-eara clue es trobi en posicio intcrvo-calica. La diferencia clue hi ha CutrC-s- i -ss- es clue aquesta es una dobleconsonant, es a dir, clue CS PrOnUnciacorn una s geminada, encara que pera nosaltres aquesta drstincro CS unamica dificil do for.

La taula I mostra les dues pronuncia-tions del llatf avui amb caracter interna-cional.

Cal dir que, tot i que actualment estendeix a pronunciar el llati a la maneradeis classics, en alguns punts, aqUCIls clueens resultarien rues dificils, no es fa entrenosaltres cl'una manera estricta; per exem-plc, en el cas de les aspirades: la h- mi-cial no s'acostuma a aspirar mai, i les con-sonants aspirades d'origcn grec plt, tlt icot no es pronuncicn amb aspiracio, sinocorn a f, t i k, respectivament. Dc Ines ames, la -ss- tampoc no es fa geminada, sinosimplernent sorcta.

D'altra bancla, hi ha entre CIS botanicsCatalans una ccrta tradicio de pronunciar

el llati. No sabern fins a quin punt adues-

6

I'nli % I. Pronunciacio del Ilan segons cl sistema classic i 1'italia o eclesiastic.'

Gratin

aC

UC

h-

chphthti -f vocal11cccigeg i

sc C i i

qucgttigueguign

-s s-x

Protinnciacio classica

(reconstruida)

ae (diftong)oe (diftong)Uwj (semiconsonant)h- (aspirada)(muda)ch (k amb aspiracio)ph (p amb aspiracio)th It amb aspiracio)ti11 (doble 1)kekigegi

skkwekwigwcgwigns (sorda)ss (geminada)csz

1. Els signcs lonctics quc utilitzcm son cis scguents:

w - u semiconsonant, com en cl castclla luieso.It - u arrodonida, corn Ia a del Frances utur.

Iricativa palatal sorda, com les x del catala xeix.z - tricativa alveolar Sonora, com la s del catala rosa.

oclusiva velar sonora, com in g del catala guerra.- Iricativa palatal sonora, coin la g del catala gerra.

c - atricada palatal sorda, com la ix del catala butxaca.n - nasal palatal, com la np del catala sent.

to t radicio respon a una pronunciacid na-

cional catalana, quc si mai ha existit fora

do molt dificil reconstruccid. Tanmatcix,

scria interessant d'csbrinar coin pronun-

ciaven cl llati, per exemple, el rector de

Vallfogona, o Baldiri Rexach o Jacint Ver-

claguer. Llavors potser podriem parlar d'u-

na mancra catalana clc pronunciar el Had.

Sigui com sigui, podem dir quc la mancra

tradicional de pronunciar el Ilan entre cis

botanics catalans (be clue no presenta Lin

caractcr uniforme) coincideix a grans

frets amb la pronunciacio eclesidstica, pc-

1-6 en difercix en cis segi.ients punts:

Pronunciacio italiarta(eclesidstica)

cciv (labio-dental fricativa:j (semiconsonant)(muda)(muda)k

tsi11 (doble 1)cecizcL1Skwckwigwegwins (z si es intervocalica)s (sorda)cs/gz (ex- + voc.)dz

c davant e i.s sorda.ti seguidalutetiana.

diferentde b)

i es pronuncia com una

de vocal es pronuncia « si»:

x inicial cs pronunciatalc « xcix».La j es pronuncia

com la x del ca-

com en el catala

gn es pronuncia com dos fonemes sc-parats i no pas com una nasal palatal(ny).En els grups que, qui , gue, gui sovintno es pronuncia la u.

7

NORMES D'ACCENTUACIOLLATINES

Potser rues important que la recta o, simes no, coherent pronunciacio de vocalsi consonants es fer caure I'accent sobre lasillaba en que ha d'anar.Les regles d'accentuacio en Had son re-

lativament simples. Solament en algunsadverbis I'accent cau a la clarrera sillaba(istic); en els restants casos, o cau a lapenultima sillaba o a l'antepenultima. Peraixo Ies regles d'accentuacio fan referen-cia unicament a paraules de tres o messillabes.En aqucstes paraules el floc on ha do

caure l'accent depen de la quantitat de lapenultima sillaba. Si la penultima sillabaes llarga, l'accent cau en aquesta sillaba(uattira). Si la penultima sillaba as breu,l'accent caura en l'antepenultima (/errtina).Son llargues totes les sillabes tancades,

as a dir, aquelles que acaben en consonantscguida d'una altra consonant (incloent-hi el cas de les consonants geminacfesi de la x). Cal, doncs, fer caure l'accent enla penultima sillaba en mots cons abnor-mis, Coriartdrurtt, iuterjectus, Narcissus,palustris, etc., i en cis acabats en -astrunt,-ensis, -ph iluna, etc. Hi ha, pero, vacil-lacio tractant-se do grups consonantics clsegon element dels quals as una r 0 una1. Aixi, irrtegrunt pot esser accentual inte-grttrtt o irttegrttnt.

Tainbe son llargues les sillabes clue con-tenen un diftong, tenint en compte que cisdiftons Ilatins son ae, an i oe. Exemples:europcieus, amplexicdulis, Chantderops (pc-r6 /Oliunt, virtea, etc. son mots de tres sil-labes).

Finalmcnt, son sillabes Ilargues tainbcaquelles que contenen una vocal llarga(uattira). No hi ha regles alhora senzillesi segures que ens permetin de dir que talvocal es lla ma o breu, car el llati no dis-tingcix graficanient aquestes clues menesde vocals, corn fa parcialment el grcc, queoposa una omicron a una omega i una etaa una epsilon. Solament en paraules d'o-rigen llati o que tenen sufixos llatins (nogrecs) es possible de dir que la vocal queprececleix una altra vocal es breu (foliunt,littoreus, loliaccu, ccidntea; cis adjectiusderivats de nouns propis moderns, comFrdser-Jenkittsitrs, Bey `croa, o genitiuscoin /avargerei, epaim,, ioi). En els restantscasos caldria consuli.u- cI diccionari, Cosa

que no scinpre es possible do fer amb pro-fit quan es tracta d' una tcrminolouia docrcacid moclerna.

Per tal de facilitar als botanics i a to-tes les persones interessades en la giiestiol'accentuacio correcta dels noms cientificsde les plantes, 1cm aci una recopilacio decasos generals i de termes concrets. Dcprimer , donem una relacio do sufixos i doformes sufixades de plots ( o simplementcombinacions bisil •labiques que trobem so-vint a final de paraula ), que permet deresoldre la majoria dels casos. I a con-tinuacio , una Ilista relativanlent ampliado mots (corresponents a plantes vascu-lars) que no ha estat possible d'agruparutilment.En aqucstes Mister, no hi incloein aquells

sufixos i formes sufixades que , segons Iesnormes d'accentuacio Ilatines que acabeinde donar , son clarament plans, coin perexemple aquells en que la penultima sil-laba Conte un diftong (-deus, -cdulus , -chae-tus, -phdeus , etc.), o dues consonants dar-rera la vocal (-aster , -bundus, -cues, -ensis,-escens, -dnthus , - berbis, etc.); tainpoc cisque son clarament esdririxols , corn aquellssufixos Ilatins en que les dues ultimes sil-labes contenen clues vocals seguides queno former diftong (-eus, -incur, -idiom,-aceus, -dries , etc.).

I. a) Sufixos

'-acus -a -u111 (gr)Procedent de: armeniacus, carirt-tltiactts.

-(1)6go (llat)Quc actua sobre: Pluntbdgo, Tussi-lcigo.

-ills -e (flat)(1) Relatiu o pcrtanyent a, procedent

dc: aestivdlis, australis, nutrdlis.(2) (En fern. p1., sufix de noms d'or-

circ): Dipsacdles, Podles.

-(i)dnus -a -urn (flat)(1) Pertanvent a, precedent de (sobre-

tot amb noms de floc i persona):a/ricdna, dickiednus, morttsiccidna.

(2) (En fern. pl., sufix de nouts dc su-pciordre): MYrtdnae, Rosanae.

-iris -e (llat)(1) Pertanyent a, propi de: irtsuldris,

polaris.

8

(2) Proven de, en forma dc: stelldris,capillaris, navicularis.

-atus -a -um (flat)(1) Provcit dc, en forma de: aczdeatus,

(2)

(3)

caudaltts, dentattts.(Participi passiu dun verb): dilaici-I tIS, C'lllarg111atIIS, era dlc(illts.(En fem. pl., sufix de norns de clas-se): Lilicitae, Pincitae.

-CUlLls -a -Llln (flat)

(Diminutiu ): Raminculus , Pingzlicu-la, obtusilisculus.

-c1rinnts - a -um (flat)(Supcrlatiu ): pulclterrilna , ilitegerri-/lttts.

'-ices -a -um (flat)Procedent de, propi de: creticus,ibericus, catalaunicus.

'-idus -a -um (flat)(1) (Estat): rigidus, tzinzidus.(2) (En fern. pl., sufix de noms do sub-

classc): Asteridae, Tdxidae.

'-(b)ilis -c (flat)(Possibilitat, tcndencia): Inobilis,nlirdbilis, frdgilis.

-(at)ilis -c (flat)Relatiu a, propi de; quc tc: aquati-lis, collltectilis, fluvidtilis, saxdtilis,grcicilis.

'-imus -a -urn (flat)Procedent, propi de: maritimlls.

-inus -a -um (flat)(1) Originari, relatiu a: alpinus, anse-

rirllls, Valentillus, cani n lls.

(2) (En fem. pl., sufix de noms de sub-tribus): Retinae, Solaninae.(Cal tenir en compte quc hi ha al-gunes exccpcions do mots acabatsen -inus clue son esdruixols. Consul-tcu cn tot cas la Ilista final.)

-issimus -a -um (flat)(Superlaliu): hirslttissinllls, loltgis-

sillills.

-ftes/-itis (gr)Sen blant a: otites, clenzatitis.

-Itus -a -um (flat)(Participi passat): piperilus, cliilita,allritus.

-ofcles (gr)

Que s'assembla a: balracllioidcc,aloides, filiculoides.

-ofdcus -a -um (gr)(En fem. PL, sufix de noms de sub-familia ): Asphodeloideae, Hellebo-roideac.

-opsidus -a -um (gr)(En neutre pl., sufix do noms declasse): Magnoliopsida, Guetopsida.

-osus -a -um (flat)Proveit de, format per: bracteosus,lanuginosus, squamosus.

-otus (gr)Proveit de, que to en abundancia:lepiddtus.

'-(r)nus -a -um (flat)Relatiu o pertanycnt a: ditirnus,veruus.

'-ticus -a -urn (flat)Procedent de, propi de: aquaticus,Sllvatzcus, s vlvat lczls.

'-ticus -a -um (gr)(Propietat, possibilitat de): narcdli-cus, cathdrticus.

'-ulus -a -um (flat) (-olus darrere e i i)(1) (Diminutiu): luteola, hispidzllus, Ra-

diola.(2) (Estat, tendencia): pcitulus, pendu-

Ins, coil 1,611,111us.

b) Formes sufixades

-adenus -a -um (gr)Glandula: ancidenunt.

-angulus -a -urn (flat)Angle: acutdngzllus, quadrangulus.

-anthemum/-on (gr)Flor: Anthemis, leuccinthemum, Xe.rcinthemum.

-anthera (gr)Florit: Cephalanthera, Plalanthera.

-botrys/-botryus -a -um (gr)Ra'm: Eriobot rva.

-calamus/-os (gr)Canya: Dendrocdlamus.

-calycinus -a -mn (gr)Relatiu al calze: microcalvcina.

9

'-calyx/ '-calix (llat)Calzc: niicrocalyx.

ccdrus (flat)Cedre: Libdcedrus, oxycedri.

-cephalus -a -um (gr)Cap, part superior: inacrocephalus,Pterocephalus.

'-ceros/ -as (gr)Banya: Helicodiceros, Aiithoceros,Ace ras.

-charis (gr)Gracia, ornament : Hvdrocharis, Ele-ocliaris.

-chilus -a -urn/ -chiles (gr)Farratge: lzvinenochilus, Plagiochila.

'-chloa/ -c (gr)Herba tendra, verdor naixent: Echi-nochloa, Hierochloe.

-chromus -a -um/ '-chrous -a -um (gr)Color: heterochroinus , dichroa.

-chr1sum/ -on (gr)Or: aichryson, Helichrvsnin.

-claclos / -us -a -um (gr)Branqueta: acanthdclada, leptocla-dus.

-cnemum/ -is (gr)Tija articulada:lycnCriilini.

-cola (flat)Que habita:cola.

Microcnemunz, Po-

saxicola , alpicola , areni-

-color -oris (llat)Color: bicolor, discolor.

-comus -a -um (Hat)/ '-cocoon (gr)Cabcllcra: auriconuls, Pvcnocoiiioii.

-cytisus (gr)Mena d 'arbre: Podoc''tisus, Gonoci-tisils.

'-(i)dcns (flat)Dent: aczitidens , dequidens.

'-eros (gr)Amoy-: anacampseros.

'-(i)ter - ( i)fera - ( i)terum / -iferus (flat)Provcit de , quc porta: bzilbifer , soiii-illfer, t h urifera.

'-I ices -a -um (flat)

(Terminacio per a lormar adjec-tius): iii(lgnificus.

'-fides -a -um (llat)Fes: pinilalifidus, bifida

-llorus -a -um (llat)Flor: canipaniflorus, flaviflorus, al-biflora.

'-fragus -a -um (flat)Que trenca: rupifragus, Saxifraga.

'-(i)frons (flat)Cara: albi f roes.

-Iugus -a -um (Ilat)Que fa apartar, o s'aparta de: Cimi-cifuga, ovifiigzls.

'-gamus -a -um (gr)Que s'uncix a: polvgania.

'-genus/- genesis /-genius -a -um (gr)Raca, procedencia; reproduccio: al-pigenus, heterogeneus.

'-(i)gcr -(i)gera -( i)gerum /- igerus (Ilat)ProveIt dc: setiger, laiiigerus.

-geton (gr)Mena d'arbre: Potaniogetoii, Apoiio-getoii.

-glochin (gr)Punxa: inicroglocliin, Triglocliin.

-gliimis (Hat)Gluina: acutiglziinis, bighiniis.

-gonatus -a -um/ -os -onReproduccio: Polvgonatiini.

'-gonus (gr)Angle, cantell: Pol''gonuin, leU•ago-innii.

'-gynus -a -um (gr) /-eSexe femeni: pentag iius, nioiiogvna,Honzogyiie.

'-Icpis (gr)Clofolla, esquama: isolepis, macrci-lepis.

-Ieucus -a -cun /-os -on (gr)Blanc: liololeucos, ochrolenca.

-liinon (gr)(Nom Lure i arab de la Ilimona): Go-niolimon, Acaiitliolinioii.

10

'-lobos -a -um (gr)Lobul; clofolla: tentuilobus, trilobus,aequiloba.

'-lophus (gr)Cresta, crinera: alectorolophus, Ca-ryolopha.

-mclanos (gr)Negro: calomelanos.

'-mcrus -a -um (gr)Part, porcio: triruterus, pentdtnera.

myces (gr)Fong: Sacchardntvices.

-ncma (gr)Fil: Aetluionenra.

-Odes (gr)Semblant: Gnaphalodes, chloodes.

-orlon (gr)Dent: rruicrodon, Cv,iodort.

-odorus -a -um (flat)Olor, aroma: inodorus, citrioddra.

'-olens (llat)Quc fa olor: suaveoletts, graveolens.

-OtisOrella: Mvosotis, Ptvchotis.

pares -a -um (llat)Part, reprocluccio: vivipartus, multi-pa ra.

'-(i)pes -(i)pedis (flat)Pen: longipes, Idevipes.

-pctalus -a -um (gr)Petal: anopetalum, apetalton, albipe-tala.

'-phagus -a -um (gr)Quc menja: pol' phagus, Polvpltaga.

'-philus -a -urn (gr)Quc tc simpatia, tcndencia: oreo-philtr.s, Anrrnophila.

'-phorus -a -um (gr)Provcit dc: adenophora, anthropo-phorunr.

'-ph yton/ -um (gr)(1) Planta: Psilophvton, Svmphvtunr.(2) (En neutre pl., sufix de noms de

divisiO): Spertnatophvta, Pteridd-pIr v'ta.

-phytinon (gr)(En plural, sufix do noms de sub-divisiO): Magnoliophvtina, Cicado-phvtina.

'-pilus -a -um /'-pilis (llat)Amb pels: rufipilus, brevipila.

'-pitys (gr)Pi: Sciadopitys, chaindepitys.

'-poa (gr)Herba: Scleropoa, hernipoa

'-podus -a -um (gr)Peu: bracrypodus, dpodum.

-pogon (gr)Barba: Tragopogon, Andropdgon.

'-porum (flat)Porus: Myoporum.

'-prasum (gr)Porro: ameloprasum, scorodopra-sum.

'-pterus -a -um /'-pterisAla; falguera: dpterus, tripteris, Cys-tdpleris.

'-ptilon (gr)Ploma: Microptilon.

'-(o)pus (gr)Peu: Aelttropus, Coronopus, Micro-

pus.

-pyrum/ -on (gr)Forment, blat: Agropyron, Fagopy-rum.

'-queter -tra -trum (flat)Angle: triquetra, teirdquetra.

'-rachis (gr)Nervi de la fulla, raquis: pachj'ra-chis.

-(r)rhinurn (gr.)Nas: Anarrhinum, Chenorhinum.

-(r)rhizos -a -on (gr)Rel: anemonerrhizos, arrhiza.

-scapus -a -um (llat)Tija: brevisccipurn, lorugiscdptott.

-selfnum (gr)Julivcrt: Conioselinunr, melanoseli-rtturrt.

-sepalus -a -um (llati botanic)

11

Sepal: lnacrosepalus, angustiscrpala.

-seris (gr)Mena de xicoira: Aposeris, Arnose-ris.

-setus -a -um (flat)Agulles de les confferes, seta: lon-gisetus, breviseta.

-sorus (gr)Munt: C'vclosorus, Pleurosorus.

'-spathus -a -urn (flat)Espata: albispathtun, brevispatha.

-spfcus -a -um (flat)Espiga: ntultispicus, longispica.

-spinus -a -um /-spinis (flat)Espina: acutispinis, longispina.

-sporus (gr)Llavor: echinosporus, Pittosporunt.

-stachy(u)s -a -um/ -stachyos -on (gr)Espiga: distdchvon, polystdchv(u)s

-sternum / -on (gr)Suport, tija: Trachystetnon, sterag-1/lostClttttit.

stichus -a -urn (gr)Renglera: acrostichus, Pol>>sticluun.

-stflus -a -urn (flat) / -styles -is / -on (gr)Tija, cstil: longistila, Adenostyles,Fimbrist_-'lis.

-theca (gr)Capsa: Artotheca.

'-thcrum (gr)Estiu: Piptdtheruln, Achndtherunt.

'-thrix / '-trichos -e -on /-us -a -um (gr)Crincra, pels: erythrotrichus, pol /-Iricha, Callvtriche.

'-tornus -a -um (gr)Tall, divisio: dichoiontus.

'-tropis (gr)Carena: Oxvtropis.

'-tropus -a -urn (gr)

Mancra cfe ser: Atropa, Moncitropa.

-61-o s / -us -a -uln

Cua: alopecitrus, ntvuros.

'-vagus -a -um (flat)Que va d'un floc a I'altre: agriva-gus, rurivaga.

valens -entis (flat)Que val: bivalens, quadrivalens.

H. Mots

La llista seguent es composta do subs-tantius i d'adjectius. Els substantius sondonats gcneralment en nominatiu, amb laforma del genitiu a continuacio entre pa-rentesis nomes en cl cas quc aqucsta for-ma tambc es faci scrvir en botanica; encanvi, si ]a forma mes usada dun subs-tantiu es cl genitiu, cs aquesta la que llis-tern en primer floc, amb el scu nominatiuindicat a continuacio cntrc parentesis. Encl cas dcls norns propis doncm semprc laforma tal corn es en la ]lengua d'origen i nola Forma ]latinitzada do la qual teirica-ment deriva el genitiu. Pcl quc fa als ad-jectius, en donem les formes masculina,femenina i ncutra del nominatiu, Os a dir:-us -a -um o be -is -c. D'altra banda, enel cas quc una paraula tingui una formaalternativa, ]a indiqucm a continuacio dar-rera d'una barra inclinada. Un astcriscdavant dun mot significa quc no es clarque l'accentuacio consignada sigui la cor-recta o Tunica possible.

Abies (abictis)abrotanumAcalyphaacinosAconitumAcornsAcroptilonacutus -a -umadhaercnsAdonisadscensionis (gen. d'adscensio)adscitus -a -umAegilopsacmulus -a -um / aemulansaestivus -a -umaethiopis (gen. d'aethiops)Acthusaaffinis -cAgaveageratumAiraalzOonajacis (gen. d'Ajax)Ajuga

albicansalbinus -a -umaleac

12

alccaAlhagiallioni (gels. d'Allioni)almolac (gen. (I'Alniola)alneti (gen. d'alnetum)Aloealsincaltilis -calypum /-onAmaracusamarus -a -umAmberboaAmbrosiaAmbrosinaamonnlni /-onamoi (gen. (I'Amo)amdris (gen. d'amor)WII,VgCLIliIILIS -a -urnamygclalusAnabasisAnacyclusAnagyrisAnaphalisAnchusaAndromedaAndrosaccAndrvalaAnemoneAncthumAngelicaanIsuniAnnonaannotinus -a -urnan6rnaILIS -a -LimAnthericumanthoraantiquorum (gen. p1. d'antiquus)antoninae (gen. d'Antonina)aparincApcraaphacaAphanesApiosApocynrimapricus -a -urnapulus -a -urnArabisArachisArbutusarchangelicaArctostaphylosArecaArgemoneArisarumArnicaAsarLmnAsarinaAsparagus

AspcrugoAsphodelineAsphodelusissoi (gen. d'Asso)assumptionis ( gen. d'assumptio)AsterolinonAstragalusAsyneumaathous -a -urnAtractylisAtrageneAtriplexiucheri ( gen. d'Aucher)AucubaAubrietaavellanaAvenaavilae (gen. d'Avila)azarolusazcdarachAzorIna

BdccharisBacopaballote /-abalsaminus -a -urnBalsamitaBarbareabarbarus -a urnbarbazitabarccloi ( gen. de Barceld)barnolae ( gen. de Barnola)barrelieri ( gen. de Barrelier)basileleonis ( gen. de Basileleo)batatasbaudoti (gen. de Baudot)bchcnBcrberisBctulabetulonus -a -urnbetulusbianoris (gen. de Bianor)BiarumBiforabivonae (gen. de Bivona)bocconi (gen. de Boccone)bochmeri ( gen. de Boehmer)boissieri ( gen. de Boissier)Boleumbomb$'cinabonarotaBordereaborderi (gen. de Bordere)Bornmuellcrabornmuelleri (gen. de Bornmuller)borrcri (gen. de Borrer)boryi (gen. de Bor_v)B ras sica

13

breyninus -a -umBrimeurabrittingeri (gel?. de Brittinger)BroteraBrunncraBuddlcjabulbocastanumBuplcurumbursa-pastorisburscri (gen. de Burser)Butomus

caballeroi (gen. de Caballero)cacaoCakilcCalcpinacalabracalamuscalcitrapa (calcitrapac)CalicotomecalliprinosCallitrisCallunaCalophacacalycinus -a -umcamaraCamel Inacandelabrumcandicanscandollei (gen. de Candolle)Cannabiscannabinus -a -umcanuticanutus -a -umcaplilus-vencrisCapparisCapsicumcaput-mcdusaeCapsicumCaraganaCarallumaCardaminccarduclisCaricaCarllna

carOli (gen. de Carol)carota

CarpinusCarpobrotusCarrichteraCarthamuscasabonac (gen. de Casabona)CassiopeCaStaneaCastillejaCatabrosaCattleyaCaucalis

CCntaureacephalotusCeraSUScctcrachChaenomclesChamaccyparischamaecyparissusChamacdoreachamacdryschaniacirisChamacmelumchamacmcspiluschamacrnOlychamacmoruschamacpeuceChamacropschamacsycechariclcmi (gen. tie Charidcmum)cherlcri (gen. de Cherler)chevalicri (gen. tie Chevalier)C h rysochamelaciceraCiccrbitaCicutacinaraCinchonacinnabarinus -a -umCinnamomumcItrinus -a -unlclandestinus -a -tnClematisclemalltISclemcntei (gen. de Clemente)ClcomcclymenusCncortlnlcodinac (gen. de Codina)COffcaCoincyacollinus -a -umColchicumColeuscolmciroi (gen. de Colmeiro)colOnus -a -umc olumbinus -a -um

ColuteaCOlnarumComnlclinaconnnunis -ecompositus -a -umconfuses -a -umconicus -a -umConjugensConnlven5conopseaconsobrinus -a -umconsolidaconvolutus -a -um

14

conyzaCorchorusCordilincCoremaCoridothymuscornicinacornutus -a -umCorrevoni (gen. de Correvon)CortusaCorydalisCoryluscoustourieri (gen. de Couslourier)

Cotinuscotyledoncoutinhoi (gen. de Coutinho)Crupinacrystallinus -a -umcucubalusCucumisCucurbitaCulcitaCL1111lnLln1

CurcunlaCuscutacyallusCyclamenCvc1olonlaCynlinnmCynlodocea (i Cymodocea)CynaraCypcrusC^"tlllus( tisus

Dactvlis(lactvlondamascenus -a -unlDat6ra

dccipicns

decorticans

decol-LuS -a -lllll

decunlanus -a -umdelarbrci (gen. Lie Delarbre)dclilci (gen. de Delile)dens-leonisdcodaradescglisei (gen. de Deseglise)deserti, desertorum (genitius sing. i pl. de

dcscrtus)dianac (gen. de Diana)diaphanus -a -umdiclinis -edidyllILIS -a -urndilUtLIS -a -umdioicus -a -umdionlcdis (gen. de Diomedes)dioscoridis (gen. de Dioscorides)Diospyros

DipcadiDiplotaxisDipsacusDisphymadiutinus -a -umdivisus -a -umDolichosDoronicumDroscradrucei (gen. de Druce)dufourei (gen. de Dufour)dulcamarus -a -um

EbcnuscbulusEchinopsEchinopsIlonedlilis -cclatus -e -umElatineelcgansEleusine(h )eludesElymusElynaembergeri (gen. d'Emberger)emericiemerusEmpetrunlcnneaphylosEphedraephemerus -a -umepilinumcpipsilus -a -umepirotaepithymunlEricacricetorum (gen. pl. d'ericetum)ErigeronErinusEriosynapheerisitalcs / erisithalesErucaErysimumcskiaesulaEuonymuseuronotusEutremacuxinus -a -umevolutus -a -umExacumexcisus -a -umexilis -eexscapus -a -um

IOrfara

15

Iavargeri (gen. de Favarger)fcrrum-equinumfestivus -a -LimFestucafilix-feminaflavdvirensI k ischcri (gen. de Fleischer)florentinus -a -umflos-cuculifluitansfocminafontqueri (gen. do Font Quer)foresticri (gen. de Forestier)formentcrae (gen. de Formentera)forstcri (gen. de Forster)fragillimus -a -umFraxinusfrdticansFuircnafulguransfullonum (gen. p1. de fdllo)fuscoater -atra -atrum

Galegagalcobdolongaliani (gen. de Galiano)GalinsogaGasdulgautieri (gen. de Gautier)genipiGentianagenuinus -a -umgingidium / iongl aucovirensGlcchdmaglomcrulansGlvcineGnaphalongonzili (gen. de Goncal)

gonzaloi (gen. die Gonzalo)GoodyeraGoufteia

gracillinuls -a -um

graccizans

griolcti (gen. de Griolet)gcia lava

Guirdoa

Gu nncragussdnei (gen. de Gussone)Gvnandririsgynobasis

haenseleri (gen. de Haenseler)HalimionchalimonHalopeplisharmalahastilis -c

Hcdcra (hederac)HcdypnoisHedysarumhegclmaicri (gen. de Hegelinaier)hclleborineHelleborusHe16dea(H)clodesHelxineHeracleurnherba-baronahermaphrodites -a -umHermodactylushcrvicri (gen. d'Hervier)Hespcrishicmalis -ehippocastanumHippocrepishippomarathrumHippurishircinus -a -umhirsutus -a -umholostcum /-onhookcri (gen. de Hooker)hoplfsmenoshoppci (gen. de Hoppe)HordclymusHordeumHorminumhorridus -a -umhortdrum (gen. p1. d'hortus)humifusus -a -umhumilis -eHOmulusHuterah0linus -a -LimlWbridus -a -LimHydrangeaHydrocotylchydrolapathumhydropIperHyoscyamusHypccournHypcricumhvpopsilumHvssOpus

Iberlsibizaeidubedae (gen. d'ldubeda)IflogaI llccebrumillegitimcis -a -umimpatiensImpcrataimperati (gen. d'impcratus)impufflcus -a -Limincanus -a -um

16

incisus -a -uminndtus -a -uminsularum (gen. pl. d'insula)intercedensintybusIondrabafsatisIsdctcsitalus -a -um

jalapaJasidneJasminumjordani (gen. de Jordan)jujubaJuniperusJUrinca

kaempferi (gen. de Kaempfer)KalanchoekapclakardoKcrnerakcrneri (gen. de Kerner)Kitaibcliakitaibelii (gen. de Kitaibel)Kdnigakrausei (gen. de Kraus)

lacaitae (gen. de Lacaita)lacer lacera lacerumLactucaIadanumLafucnteaLagarosiphonlagoi (gen. de Lago)lagdpusLagdtislagunac (gen. de Laguna)LantanaLapiedralappdnum (gen. pl. tic lappo)Lapsanalaserpitii-silerisLasiopcraL.istrcalathyris, Lathyruslatisiliqualatisquamalatrdnum (gen. pl. de latro)laurocerasusLavatera

Ledntice

Icpiddtus -a -um / -dtis

lepldus -a -Lllnleporinus -a -umlcucdgraphus -a -umLruzca

LevisticumLeyseralibanus ( libani)libycus -a -umlilioasphddelusLindsyrisLiparisListeralitardieri (gen. de Litardiere)LivistdnalongicrurisLotondnislucanus -a -umlucdrum (gen. pl. de locus)ludovici-salvatdris (gen. de Ludovicus Sal-

vator)LupinuslupulusLuzulalycdctonumLycopersicon / -umLysichiton

mackenziei (gen. de Mackenzie)MacluramacrosiphonmacucaMagydarismahalebMajoranaMalabailaMalopeMandragoramanescavi (gen. de Manescau)Manihotmariae (gen. de Maria)marinus -a -ummartagonmastichinus -a -umMatthiolamatthioli (gen. de Matthioli)maximus -a -umMaytenusmelanopsmelandxylonmeleagrismelcnaMelicaMclildtusmeldpepo

* MeniocusMerenderaMespilusMiboraMicrdcalaminimus -a -umminutus -a -umMisopates

17

molinieri (gen. de Molinier)mollugomonicri, monnicri (gen. de Monnier)MonsteraMomordicaMoncsesmontgoi (gen. de Montgd)Morinamoroderi (gen. de Mordder)muclleri (gen. de Muller)multicepsmurorum (gen. pl. de murus)Muscarimuscipulus -a -ummuscivorus -a -ummutcllinus -a -umin6ticus -a -urnMyagrumMycclismyconi (gen. de Micd)MyricaMyrsinemyrobalana

NanantheaNcatostcmancmorum (gen.neopicrisNcotincaNcpetancstlcri (gen.NicotiananigricansNon canoli-tangcrcNotobasis

p1. de ncmus)

de Nestler)

obcsus -a -timObioncobscurus -a -umobtosus -a -umOcimumoculus-solisodorus -a -uniocdcri (gen. d'Oeder)Ocnothcraotficinarum (gen. pl. d'officina)offneri (gen. d'Offner)Oglifaolivetorun (gen. pl. d'olivetum)omorikus -a -urnOmphalodcsOnobrychisOnoclcaOnonisopacus -a -umopal usOplismenus

OpoponaxopulusarcadesOriganumOrlayaOrtnenisOrnithogalumorobusortcgae (gen. d'Ortega)orvalaOryzaOstryaOsyrisOtrubacottonis (gen. d'Otto)ovinus -a -umOxalisOxybaphusOxygraphis

PacdcrotaPaeoniaPalcocyanuspalacstinus -a -umPallcnispanaccsPanicumPapaverPapyrusparadisi (gen. de paradisus)Parapholispardalinus -a -umpardoi (gen. de Pardo)parlatoris (gen. de Parlatore)Paspalumpasserines -a -umPastinacapatavinus -a -umpatulus -a -umpauncroi (gen. de Paunero)pcctcn-vcncrisPcganumpclecinos / -uspentadactylisperadoperegrines -a -unnpcriclymcnum /-osPeriplocaPcrseapcrvirenspcs-capracpctteri (gen. de Petter)PcuccdanumPhaanalonP 1aIacrachcnaPhalarisPhraainitesPhvllodoce

18

Phillvt eaI'll ytclcphasPhvtcumaPiccaPicnomonPileapinctorum ( gen. pl. tie pinetum)pinsapopiurum (gerr. pl. de Pius)pithyusaplanisiliquaPtatanusplatypuSplumieri ( gen. de Ph o nier)politus -a -umpolyactinus -a -umPolygalaPupulusporrigensPot'ILllacapozoi (gen. de Pozo)praeproperus -a -umpracustus -a -umProlongoa , Prolongoi (gen. de Prolongo)proccrus -a -umpsammitispseudocapsicumpseudocyperuspseudofluitanspscudohyssopum /-uspseudoivapseudophragmitespseudoplatanuspseudopumilus -a -umPscudorlayaPseudotsugaPsoraleap1iirmicaPtclcapumilus -a -umPunicaPyrolapyropus

quadrangulus -a -umquestieri (gen. de Questier)quichiotis (gen. de Quijote)

radiansradicansragusinus -a -umRIphanusrccognitus -a -umreconditus -a -umI-CCLltituS -a -umredivivus -a -urnreginac (gen. de regina)remotus -a -um

Resc 1aRetimaretusus -a -urnRcuterarcuteri (gen. de Reuter)rcvolutus -a -urnrhabarbarumRhodotyposRhynchocorysRhynchosinapisricheri (gen. de Richer)Ricinusrigoi (gen. de Rigo)Rinderarivinus -a -umrodiei (gen. de Rodie)roemeri (gen. de Roarer)Roripparossmaessleri (gen. de Rossmaessler)Rotalarothmalcri (gen. de Rothinaler)Roubievarufinus -a -umrutilus -a -um

Sabinasabuletorum (gen. pl. de sabuletum)SaccharumSaginaSalpichroaSalsolasalvadoris (gen. de Salvador)salvatoris, salvatorum (gen. sing. i pl. de

Salvator)SambucusSamolusSantolinaSantalumsardoussarracenorum (gen. pl. de sarracenus)

Sassafrassativus -a -umscabiosaScariolascheuchzeri (gen. de Scheuchzer)schleicheri (gen. de Schleicher)schraderi (gen. de Schrader)schreberi (gen. de Schreber)scolopaxscolymus /-osScorzoneraSccaleSecurinegasecuridacasegetum (gen. pl. de seges)seguieri (gen. de Seguier)selagoSelinum

19

semicompositus -a -umscmperflorenssempervirensSempervivumsendtneri (gen. de Sendtner)SenebieraSenecioSequoiaseridisserotinus -a -umSesamumSeselisiculus -a -umSicyossieberi (gen. de Sieber)Silaum, SilausSilenesiliquasilvularum (gen. p1. de silvula)SilybumsimulansSimbuletaSimethisSinapisSmilacinaSolanumSolivasophiaSophorasouliei (gen. de Soulie)soyeri (gen. de Soyer)Spartinaspeculumspeculum-venerisspeluncarum (gen. pl. de spelunca)sphaerocephalonSpirodelaSporobolusspruneri (gen. de Spruner)StaehelinaStaphyleaStaticcStelleraStenotaphrumStratiotessubhirsutus -a -umsubmurorumsubnitenssubnudus -a -umsubtilis -eSuccisasudrei (gen. de Sudre)supinus -a -um

tabacumtabernaemontani (gets. de Tabernaemonta-nus)

Tagetes

tallonis (gen. de Tallo)TamarixTanacetumTaraxacumtartonrairatectorum (gen. pl. de tectum)TelineTelIimatemulus -a -umTetraclinis -cTetradiclistetrahittetralixthalackeri (gen. de Thalacker)Theobromathessalus -a -umtigrinus -a -umtinctorum (gen. pl. de tinctor)TithymalustobiraTolmieaTorilistortilis -etragoriganus -a -umtransicnstraunsteineri (gen. de Traunsteiner)tremulus -a -umTribulusTricherostrichomanestricornutus -a -umTrigueratrinitatis (gen. de trinitas)trionum (gen. de triones)Triticumtriumviri ti (gen. de triumviratus)TropaeolumTulipaTunicaturritus -a -umtyphinus -a -umtypicus -a -um

Umbilicusumbilicus-venerisunedoUrgineaursinus -a -umUrtica

VahlodcaValerianavArians

vayredac (gen. de Va_vreda)vegetus -a.-umvenetus -a -umVentenataVcratrum

20

VerbenavcrbcnacaVerbesinavcrlotiorumVeronicavettcri (gen. de Vetter)viciosoi (gen. de Vicioso)vigoi (gets. de Vigo)VincctoxicumViolaviridis -cvirginis-mariae (gen. tie Virgo-mariaviridiflavus -a -umvisnaga

V it al lanavulpinus -a -um

wagneri (gen. de Wagner)weyleri (gen. de Weyler)

xanthinus -a -umxanthochlorus -a -um

zapateri (gen. de Zapater)ZebrinaZelkovazeocritonZigadenusZinglberZiziphusZosimaZostera

21