______________________________________Centre de Documentació i Experimentació en ciències

RELACIONS TRÒFIQUES

Per què necessitem menjar els éssers vius?

Quan un organisme menja obté matèria que fa servir per fabricar noves substàncies del seu organisme (noves molècules, com l’hemoglobina de la sang o com la clorofil·la de les fulles, noves cèl·lules, noves substàncies com la quitina de l’exosquelet dels Artròpodes o la queratina de les nostres ungles) i també obté energia que s’utilitza per realitzar les seves funcions.

Què passa amb la matèria que obtenen els éssers vius quan s’alimenten, la poden utilitzar tota per fabricar noves substàncies?

Si observem els esquemes veurem que de tota la matèria que l’eruga obté de la fulla només n’utilitza un part. La resta és en part excretada (no es pot digerir) i en part emmagatzemada. El mateix passarà quan la musaranya s’alimenti de l’eruga o quan el toixó mengi la musaranya.

Què passa amb l’s’alimenten, la poden utilitzar tota per fer les seves funcions?

Fixeu-vos en l’apartat anterior on s’expliquen els camins que segueix

la matèria que s’ha obtingut dels aliments i observeu l’esquema del

cérvol que teniu a continuació.

http://blocs.xtec.cat/naturalsom/2n-eso/6-els-ecosistemes/

http://cassany.cat/CTMA/ecologia02.html

______________________________________Centre de Documentació i Experimentació en ciències

En l’esquema ens indiquen que l’animal obté matèria i energia dels aliments. Una part de l’energia obtinguda s’utilitza per fer les funcions vitals, però una altra part es desprèn en forma de calor. Aquesta energia despresa ja no es pot aprofitar. Queda encara un part de l’energia que no s’utilitza de manera immediata ni es desprèn. On es troba aquesta energia dins del cos del cérvol?

L’energia passa d’uns organismes a uns altres dins de l’ecosistema, juntament amb la matèria dels aliments. En fer-ho sempre es desprèn una part d’energia en forma de calor, una part és emmagatzemada i una altra utilitzada per fer les funcions vitals.

Les relacions alimentàries que s’estableixen entre organismes d’un ecosistema reben el nom de relacions tròfiques.

LES CADENES TRÒFIQUES O ALIMENTÀRIES

Aquestes relacions les podem representar en forma de cadenes d’aliments, en què cada baula serveix d’aliment a la següent. Aquesta

http://lescienciesdelanaturadelllido.wordpress.com/2009/07/29/4-el-flux-denergia-en-un-ecosistema/

https://www.msu.edu/course/isb/202/tsao/notes/inotes/10_02_09_Ecosystems.html

https://www.msu.edu/course/isb/202/tsao/notes/inotes/10_02_09_Ecosystems.html

______________________________________Centre de Documentació i Experimentació en ciències

forma de representació rep el nom de cadena alimentària o cadena tròfica.

A continuació trobareu dues maneres de representar les cadenes tròfiques, en què s’observa com uns organismes s’alimenten d’altres i com s’estructuren segons el seu tipus d’alimentació. Segons això i tenint en compte que trofos en grec significa alimentació digues:

a) Què es un nivell tròfic (trophic level).b) En què s’assemblen i en què es diferencien les

dues maneres de representar una cadena tròfica (food chain)?

LES

XARXES TRÒFIQUES O ALIMENTÀRIES

Les relacions alimentàries d’un ecosistema no són tan senzilles com les de les cadenes tròfiques que acabem d’analitzar. Si fos així, la desaparició d’una baula, per exemple la del caragol o l’escarabat, suposaria també la desaparició del pardal o de l’oreneta

http://ec.kalipedia.com/ciencias-vida/tema/cadenas-redes-troficas.html?x=20070418klpcnaecl_53.Kes

http://sciencebitz.com/?page_id=25

http://www.sleepingdogstudios.com/Network/Biology/Bio_16.2.htm#slide0007.htm

______________________________________Centre de Documentació i Experimentació en ciències

respectivament. Per això la majoria de les espècies tenen més d’un aliment, la qual cosa els permet sobreviure més fàcilment.

Per representar d’una manera més completa les relacions alimentàries fem servir diverses cadenes interelacionades, que configuren una xarxa alimentària o xarxa tròfica.

EXERCICIS

1.-Quins organismes de la xarxa tròfica són herbívors?

2.-Quin organisme es menja la guineu (s’alimenta de la guineu)?

3.-Digues el nom de tres depredadors de la xarxa.

4.-Digues el nom de tres preses de la xarxa.

http://blocs.xtec.cat/naturalsom/2n-eso/6-els-ecosistemes/

______________________________________Centre de Documentació i Experimentació en ciències

5.-On estan situats els productors? Per què?

6.-Escriu una cadena alimentària que acabi en la guineu.

7.-Hi ha algun omnívor? Digues el seu nom si n’hi ha i explica què vol dir que un organisme és omnívor.

8.-Quins grups d’organismes falten a aquesta xarxa tròfica?

9.-Per què és més completa aquesta xarxa tròfica que hi ha a continuació que l’anterior, amb la que heu estat treballant fins ara?

10.-Quina diferència observes en aquesta representació d’una xarxa tròfica respecte a les anteriors?

http://natusdivieso.blogspot.com.es/p/els-ecosistemes.html

https://bioygeodivinapastora.wikispaces.com/7.4.+Flujo+de+materia+y+energ%C3%ADa+en+el+ecosistema

______________________________________Centre de Documentació i Experimentació en ciències

11.-Encercla els productors d’aquesta xarxa i indica quins organismes són.

12.- Imagina’t que els crancs de riu de la xarxa anterior agafen una malaltia i moren tots. Com afectarà la desaparició dels crancs de riu a la població de carpes? Per què?

13.-Quina xarxa tròfica és de l’Àrtic i quina de l’Antàrtic? Per què?

http://www.fortsupply.k12.ok.us/Biology2.2.htm

http://www.world-builders.org/lessons/less/biomes/conifers/conifweb.html

______________________________________Centre de Documentació i Experimentació en ciències

14.-Quines diferències observeu entre els productors de les xarxes tròfiques marines i els de les xarxes tròfiques terrestres?

15.-Consulteu el web que trobareu a continuación, llegiu la introducció i feu els exercicis de les cadenes tròfiques (Northern food chain i Forest food chain). Anoteu les dues coses que heu trobat més interessants o curioses dels exercicis que heu fet. Digueu també quins errors heu fet i perquè creieu que els heu fet.

http://www.ecokids.ca/pub/eco_info/topics/frogs/chain_reaction/play_chainreaction.cfm16.-Observeu aquesta xarxa tròfica marina i indiqueu els noms de tots els organismes que pugueu. Si voleu veure-la millor consulteu

l’adreça que hi ha sota el dibuix. A més de la xarxa hi trobareu un bon resum en anglès sobre les relacions alimentàries dins d’un

ecosistema.

https://www.msu.edu/~nixonjos/teaching/bio/ecology/ecology15.htmlhttp://www.ciesin.org/docs/011-558/011-558.html

______________________________________Centre de Documentació i Experimentació en ciències

17.-L’animal encerclat de color blau és una esponja, que s’alimenta per filtració. Per què creus que aquesta estratègia per obtenir aliment és tan freqüent al medi aquàtic i tan poc freqüent al medi terrestre.

18.-L’animal encerclat de color vermell és un corall. Mira les fotografies i comenta la frase: els coralls formen boscos. Digues si la trobes encertada o no i per què.

La

transmissió de matèria i d’energia: exercici d’aplicació.

Explica el significat d’aquest esquema tenint en compte tot el que hem estudiat fins ara.

http://www.tokresource.org/tok_classes/enviro/syllabus_content/2.1_structure/index.htm

http://www.absolutaustralia.com/islas-del-mar-coral/

http://www.elbatiblog.com/2011/03/todo-sobre-los-corales-de-mar.html

______________________________________Centre de Documentació i Experimentació en ciències

PIRÀMIDES TRÒFIQUES

Les piràmides tròfiques són representacions que relacionen els diferents nivells tròfics d’un ecosistema.

http://mediuambiente.wordpress.com/

http://cassany.cat/CTMA/ecologia02.html

______________________________________Centre de Documentació i Experimentació en ciències

EXERCICIS

1.-Què signifiquen les fletxes de color blau que hi ha a la piràmide tròfica marina?

2.-Per què creus que aquestes representacions tenen forma de piràmide?

3.-Per què la piràmide marina adjunta ens dóna més informació que la terrestre?

TREBALL SOBRE LES RELACIONS DE LA BIOCENOSI O COMUNITAT

Les relacions dins d’un ecosistema són molt més complexes del que ens fa pensar si només estudiem les que tenen a veure amb la relació depredador-presa. A més, no totes les relacions tenen a veure amb l’alimentació ni tampoc són negatives per algun dels individus. A la natura hi ha moltes modalitats de cooperació i moltes maneres d’establir relacions. Aquestes es solen classificar en relacions interespecífiques, aquelles que s’estableixen entre individus d’una mateixa espècie i interespecífiques, que són les que es formen entre individus de diferents espècies. Per estudiar-les fareu una

http://4bio-naturalmente.blogspot.com.es/2012/05/piramide-trofica.html

______________________________________Centre de Documentació i Experimentació en ciències

presentació, que pot ser en Power Point, Prezi o Movie-Maker, pèro ha d’incloure, a part del títol i el nom dels autors, els següents apartats:

1.-Definició de les relacions interespecífiques, acompanyada d’algunes fotografies en què s’observin relacions d’aquest tipus.

2.-COMENSALISME: definició i un exemple explicat dient què obté el comensal de la relació. Cal incloure una fotografia o dibuix que ho il·lustri.

3.-PARASITISME: definició i un exemple explicant què obté el paràsit i quin perjudici/s té l’hoste. Cal incloure una fotografia o dibuix que ho il·lustri.

4.-MUTUALISME: definició i un exemple explicant que obté cada organisme de la relació. Cal incloure una fotografia o dibuix que ho il·lustri.

5.-SIMBIOSI: definició i un exemple explicant que obté cada organisme de la relació. Cal incloure una fotografia o dibuix que ho il·lustri.

6.-COMPETÈNCIA: definició i un exemple explicant en quin sentit entren en competència les dues espècies. Cal incloure una fotografia o dibuix que ho il·lustri.

7.-Les dues coses més interessants o curioses que heu après sobre les relacions interespecífiques.

8.-Definició de les relacions intraespecífiques, acompanyada d’algunes fotografies en què s’observin relacions d’aquest tipus, indicant a sota el nom de la relació.

9.-Escollir un exemple de relació intraespecífica, explicar-lo i posar una fotografia.

10.-Expliqueu si heu trobat semblances entre les relacions interespecífiques i intraespecífiques.

A continuació s’adjunten algunes fotografies i dibuixos que us poden ajudar. Hi ha exemples de diferents relacions interespecífiques.

______________________________________Centre de Documentació i Experimentació en ciències

http://www.xtec.cat/~dnavarr7/ecoweb/biocenosi.htm

http://www.adventurssinscience. edublogs. org

http://www.cartoonstock.com/directory/p/pilot_fish_gifts.asp

http://www.sciencephoto.com/media/375664/enlargehttp://www.richard-seaman.com/Underwater/Philippines/Highlights/index.html

http://www.icarito.cl/herramientas/despliegue/laminas/2009/12/376-614296-3-partes-de-un-liquen.shtml

http://botanicafacil.blogspot.com.es/2009/01/los-liquenes.htmlhttp://greis-micorrizas.blogspot.com.es/

http://ca.wikipedia.org/wiki/Peu_d'atletahttp://santboinoticies.blogspot.com.es/2008/09/prevenir-lexpansi-del-mosquit-tigre.html

______________________________________Centre de Documentació i Experimentació en ciències

http://www.maladies-a-tiques.com/Ecosysteme.htm

http://www.science-art.com/image/?id=353&m=58&pagename=parasitism_behavior_of_the_european_cuckoo

http://www.hahnemanninstituut.nl/1/201/27-28-april-2012-viscum-album-and-parasites-and-dreams-alize-timmerman-and-jane-cichetti/

http://www.geograph.org.uk/photo/196611

http://dinets.travel.ru/wildcats4.htm

http://ciberbusqui.tripod.com/producte/mel.htm