PASSÀ PROP MEUde Felip Gragués

Passà prop meu com un estel que lluu

deixant-me al cor un riure de donzella

L’amiga que té el rostre un xiquet bru

i els llavis del color de la rosella

I des del jorn que em deia un mot gentil,

enyoro el brill de la seva mirada viva ;

el dolç mirar d’aquella noia humil

que a voltes devé tota pensativa pensativa.

Era en el temps que el sol és més daurat

inporta al camp una claror novella;

jo vaig sentir mon cor enamorat

del dolç somrís d’aquella noia bella.

Ara fa un any, el sol de la tardor

ruixava els camps de llum meravellosa. (posar de fons foto tardor)

Passà prop meu, li vaig parlar d’amor,

i ara és per mi la donamés formosa.

Clàudia Gimenez

Fi