El Card

Nom cientfic: Cynara cardunculus.

Nom en castell, ingls i francs: Cardo, Thistle, Chardon dcapit.

Tipus de planta: Herba.

Lloc on es troba la planta: Al marge del cam de Ferreres.

Descripci:
La tija del card s de color verd blanquins..
El card t punxes per defensar-se, fulles molt petites i primes.
Les fulles del card sn punxegudes.
Les flors del card surten a la primavera.

Utilitats i propietats:
El Card t beneficis contra la diabetis.

Altres informacions:
Floreix en captols semblants a la carxofa de flors violes per punxants. Les llavors sn uns aquenis de color negre.T uns rizomes molt desenvolupats.

Mides realizades:
55 cm d'alta.
Ample de la flor: 9 cm.

La Farigola

Nom cientfic: Thymus vulgaris.

Famlia: Labiades.

Origen: Europa mediterrnia.

Descripci: Planta semiarbustiva i molt aromtica que t tiges llenyoses a la base i tiges verdes superiors i que arriba als 30-40 cm d'alada. Les fulles sn estretes i oposades. Sn finament peludes pel revers.

Floraci: Floreix durant els mesos de mar i abril.Les flors sn petites, de color blanc rosat amb la corolla bilabiada. El llavi inferior est dividit en 3 lbuls.Estan agrupades en petits rams que neixen a les axilles de les fulles. Tenen 4 estams.

Fruit: El fruit est format per 4 parts que contenen 1 llavor cadascuna.

Reproducci: Es reprodueix per llavors.

Hbitat: Viu en zones rides i assolellades de la terra baixa.

Altres informacions:A les comarques lleidatanes se l'anomena tim.Des de molt antic s utilitzada per les seves propietats antisptiques i balsmiques, emprant-se per netejar ferides, pel mal de coll i contra la tos.

DENT DE LLE

Nom cientific: Taraxacum officinale.

Nom vulgar: Xicoia o dent de lle.

Regne: Plantae.

Divisi: Astercies.

Floraci: Flor groga,floreix per els mesos de febrer i novembre,

Fruit: Fruit sec, amb molts pls blancs.

Reproducci: Les llavors es dispersen amb el vent que les escampa arreu.

Hbitat: Prats, vores dels camins, terrenys no cultivats, boscos clars. s una planta molt comuna a tota Europa.

Altres informacions: Planta herbcia i fins a 50cm de llargada amb flor groga. Arrel gruixuda i profunda.

La Rosella

Nom cientfic: Papaver rhoeas.

Famlia: Papavercies.

Origen: sia oriental.

Descripci: s una planta herbcia anual que s'escampa pels camps de cereals. Arriba a fer uns 50 cm d'altura. La tija s dreta, ramificada, peluda i aspra.Les fulles sn de color verd fosc; tenen el marge dentat o amb lbuls poc profunds.En trencar-se la tija deixa anar un suc llets blanc.

Floraci: Floreix durant els mesos de mar - juny.Les flors sn vermelles. Tenen dos spals que cauen en obrir-se la flor, quatre ptals que es desprenen fcilment, molts estams i un ovari fora gran.

Fruit: El fruit s una cpsula que cont les llavors; aquestes sn molt petites i s'escapen quan el fruit s'asseca i deixa petites obertures.

Reproducci: Es reprodueix per llavors.

Hbitat: s una planta que s'adapta molt b als sls cultivats de sec i als marges dels camins i carreteres.

Altres informacions: s una planta invasora dels cultius de cereals: per aquesta ra ha estat tractada molt sovint amb herbicides per eliminar-la dels conreus.En canvi la rosella ha estat sempre molt apreciada com a element caracterstic del paisatge i ha estat molt pintada, sobretot pels pintors impressionistes. Popularment se l'anomena amb molts noms com: ruella, puput, badabadoc, pipiripip, quiquiriquic, ...

El Roman

Nom cientfic: Rosmarinus officinalis.

Famlia: Labiades.

Origen: Zona Mediterrnia.

Descripci:Arbust perennifoli que fa entre 0'5 i 1 m d'alada.s molt aromtic i t les fulles primes, allargades i endurides. Sn de color verd a la part superior i de color blanquins (degut als pls) a la part inferior.

Floraci: Floreix durant tot l'any.Les flors sn de color blanc blavs, amb la corolla bilabiada. El llavi superior s bfid i el llavi inferior est dividit en 3 lbuls, dels quals el del mig s ms gran.Estan agrupades en petits rams que neixen a les axilles de les fulles. Tenen 2 llargs estams que surten corbats de la corolla.

Fruit:El fruit est format per 4 parts que contenen 1 llavor cadascuna.

Reproducci: Es reprodueix per llavors.

Hbitat: Viu a la terra baixa de tot el pas. Forma comunitats amb el bruc d'hivern.

Altres informacions: El roman s una planta medicinal molt apreciada des de l'antiguitat per les seves propietats. Tamb s utilitzat com a planta aromtica i com a condiment.

GINESTANOM CIENTIFIC: Spartium junceum.

NOM VULGAR: Ginesta

REGNE: Plantae

DIVISI: Magnoliophyta

CLASSE: Magnoliopsida

ORDRE: FabalesFamilia: Fabasas

DISTRUBUCI I HABITAT:

Pot arribar a ser verinosa a clima calid com California, argentina, Uruguay etc...

EUCALIPTUS

Regne:Plantae

Clade:Angiosperms

Clade:Rosids

Ordre:Myrtales

Famlia:Myrtaceae

Gnere:Eucalyptus

Les flors sn molt peculiars, semblen unes cpsules amb nombrosos estams.Gaireb tots els eucaliptus sn de fulla persistent per algunes espcies tropicals perden la fulla en l'estaci seca.

CANYIS

Regne:Plantae

Divisi:Magnoliophyta

Classe:Liliopsida

Ordre:Poales

Famlia:Poaceae

Subfamlia:Arundinoideae

Tribu:Arundineae

Gnere:Phragmites

Espcie: P. australis

El canys tradicionalment se'n feien sostres.s una planta perenne

Esparreguera

Nom cientfic o llat : Asparagus plumosus

Nom com o vulgar : Esparreguera de les floristes

Famlia : Liliaceae .

Origen : Sud-frica.

Planta de tiges fines i verticals amb branques filiformes disposades en diferents nivells i en posici horitzontal, tota la planta s de color verd.

Molt utilitzada en floristeria per a confecci de rams com a farciment ( "verd ornamental ").

No confondre amb una falguera .

Llum viva no directa.

temperatures :

Clima clids, sense gelades.

Temperatura hivernal de descans : 10-12C .

Si les branquetes joves groguegen i s'assequen, s per altes temperatures, o per falta de llum.

GRAMNIES

NOM CIENTFIC:Arundo donax

NOM VULGAR:Canya

GNERE:Arundo

FAMLIA:Gramnies

DIVISI/SUBDIVISI:Espermatfit/ Angiosperm

TIPUS PLANTA:mata

PERIODE FLORAL:setembre-desembre

FORMA VITAL:Fanerfit. Planta arbustiva que cont gemmes persistents situades per sobre dels 40 cms

ALADA:2-6 m

ALTITUD:0-950 m

ECOLOGIA:Viu en llocs molt humits, a tocar de la vora de la Riera Gavarresa. Forma grans mates. s una planta introduda i originria de l'sia.

ESBARZER

Regne:

Divisi:

FloraciPlantaeMagnoliophytaFloreix durant els mesos de mar a juliol.
Les flors sn blanques o rosades. Tenen 5 spals, 5 ptals i molts estams.

Fruit:El fruit (mra) est format per molts petits fruits rodons que contenen una llavor al seu interior. Primer s de color vermell i va canviant al negre a mesura que madura.
La mra s'aprofita per menjar i tamb se'n fan melmelades i confitures.

Reproducci:s multiplica perqu treu noves tiges subterrnies que s'escampen per les proximitats de la planta.

Hbitat:s un arbust que es troba b en llocs ben illuminats i amb proximitat d'aigua.

Altres informacions:s considerada una planta que invadeix els terrenys de cultiu o de pastura.
Costa de fer-la desaparixer ja que rebrota fcilment.