edita: grup comunicació 21 · dipòsit legal b 17514-2014 ... · pdf...

Edita: Grup Comunicació 21 · Dipòsit Legal B 17514-2014 · [email protected] · anuncia’t: 619 13 66 88

www.liniaturisme.catlínia Autumn 2016 · Number 10

Découvrez la Barcelone que vous ne connaissez pas

Descobreix la Barcelona que encara no coneixes

Descubre la Barcelona que todavía no conoces

Diagonal Mar:a lot to discover 8

Torre Baró’s castle:an unknown treasure 10

Discover the hidden BCN

National DayCatalans will claim for the independence againon September 11th

Bite-size BarcelonaThere is no betterway to discoverthe city in depth 14

Güell Pavilions:a fairytale monument 6

Fabra i Coats 5

Per a publicitat: [email protected] - 686 42 95 17| 2 líniaturisme.cat Autumn 2016

3 | líniaturisme.catAutumn 2016

It would be impossible todiscover all that Barcelona hasto offer. There will always behidden gems full of history thatare sometimes even unknown tothe majority of the city’s popu-lation. The city is a living thingand is constantly undergoing ur-ban, social and political shifts.There is an endless wealth of ar-chitectural splendour, with ma-jestic examples such as the Pa-lau de les Heures, where the Re-naissance style reigns in all itsglory. Barcelona was also a me-dieval city, as a walk along itsMedieval Route attests. And le-t’s not forget Gaudí’s influenceon spaces such as the Güell Pa-vilions, presided over by a ma-gical dragon and the Belles-guard house, with a style slightlydifferent to that more charac-teristic of his architecture. Forfans of Hellenic buildings, don’tforget Barcelona’s Greek Thea-tre constructed in 1929, andtherefore not actually Greek.Barcelona is also famed for itsgastronomy and the Ruta delTast allows foodies to delve intoa world of a thousand and onedifferent flavours.

Barcelone est une ville quevous ne pouvez jamais connaitretotalement. Il y a toujours des pe-tits recoins pleins d’histoires qui,souvent, sont méconnus par laplupart des Barcelonais. La villeest vivante et elle traverse une pé-riode de changements urbanisti-ques, sociaux et politiques. Elle n’apas de fin et dans de nombreuxcas elle peut nous montrer des en-droits majestueux comme les jar-dins du Palau de les Heures, où lestyle Renaissance est omnipré-sent. Barcelone a été une ville mé-diévale. Ainsi, se réserver un peude temps pour flâner dans ses ruespar le biais de la route médiéva-le permet de découvrir toute sonhistoire. Il ne faut pas oublierl’empreinte qu’a laissée Gaudídans des endroits tels que les pa-villons Güell, surveillés par un dra-gon magique et la maison Belles-guard, dotée d’un style différent decelui auquel l’architecte nous a ha-bitués. Pour les amoureux desconstructions helléniques, il y a unThéâtre Grec, qui n’est pas grec,ayant été construit en 1929. Bar-celone est synonyme de gastro-nomie et la Ruta del Tast, dégus-ter saveurs différentes.

Discover the hidden Barcelona

Barcelona beneath the surfaceBarcelona és una ciutat que

mai no pots acabar de conèixerdel tot. Sempre hi ha petits raconsmagnífics i plens d’història que,sovint, són desconeguts per lamajoria dels barcelonins. La ciu-tat està viva i es troba en un mo-ment ple de canvis urbanístics,socials i polítics. Arquitectònica-ment no té fi i en molts casos potmostrar llocs majestuosos comels jardins del Palau de les Heu-res, on l’estil renaixentista és a totarreu. Barcelona també va seruna ciutat medieval. Així doncs,reservar-se una mica de tempsper passejar pels seus carrers através de la ruta medieval permetdescobrir tota la seva història. Nos’ha d’oblidar la petjada que vadeixar Gaudí a indrets com elspavellons Güell, vigilats per undrac màgic, i la Torre de Belles-guard, amb un estil totalment di-ferent al qual ens té acostumatsl’arquitecte. Per als amants de lesconstruccions hel·lèniques, laciutat també disposa d’un TeatreGrec, que no és grec, ja que es vaconstruir l’any 1929. I Barcelonatambé és gastronomia. La Rutadel Tast permet degustar mil i unsabors diferents.

Barcelona es una ciudad quenunca puedes acabar de conocerdel todo. Siempre hay pequeñosrincones magníficos y llenos dehistoria que, a menudo, son des-conocidos por la mayoría de bar-celoneses. La ciudad está viva y enun momento lleno de cambios ur-banísticos, sociales y políticos.Arquitectónicamente no tiene finy en muchos casos puede mostrarlugares majestuosos como losjardines del Palau de les Heures,donde el estilo renacentista loinvade todo. Barcelona tambiénfue una ciudad medieval, por esopasear por sus calles a través de laruta medieval permite descubrirtoda su historia. No debemos ol-vidar la huella que dejó Gaudí enlugares como los pabellones Güell,vigilados por un dragón mágico,y la Torre de Bellesguard, con unestilo diferente al que nos tieneacostumbrados el arquitecto. Paralos amantes de las construccioneshelénicas, la ciudad también dis-pone de un Teatro Griego, que noes griego, ya que se construyó en1929. Y Barcelona también esgastronomía. La Ruta del Tastpermite degustar mil y un sabo-res diferentes.

Autumn 2016 Per a publicitat: [email protected] - 686 42 95 17| 4 líniaturisme.cat


L1

Fabra i Coats

How to get there...

Stringing past and present together

Filant el passat per teixir el present

Hilando el pasado para tejer el presente

Filant le passé pour tisser le présent

Durant molt de temps s’hi van fer troques i cabdells de fil de cotó, però ara s’hi crea art. Més de 15.000 treballa-dors entraven cada matí al seu recinte per fer la seva jornada laboral. L’antiga filatura Fabra i Coats, que va do-

nar nom i caràcter a part de Sant Andreu, és ara un espai recuperat que proclama orgullós l’esperit obrer del barri.L’empresa de filatures va néixer el 1839, però no va ser fins al 1903, quan es va fusionar amb l’empresa es-

cocesa J&P Coats, que va prendre el nom pel qual va ser coneguda arreu, la Fabra i Coats, i va adoptar un mo-del empresarial sorprenent a l’època, perquè va importar millores per als treballadors, com ara les vacances pa-gades, les escoles bressol al recinte o l’assistència sanitària. La reconversió industrial va fer tancar aquesta fà-brica, que ocupava dues illes senceres i disposava de 30.000 metres quadrats de superfície. Des de fa uns anysl’Ajuntament de Barcelona l’ha convertit en un centre cultural i social de primer ordre, que acull un laboratoride creació artística, un centre cultural on es fan exposicions, xerrades i cursos de formació, la biblioteca muni-cipal, el casal de barri de Sant Andreu, l’espai social i cultural Josep Bota i la plaça de Can Fabra, on els néts ibesnéts dels obrers de l’antiga fàbrica gaudeixen, creixen i creen art.

Durante mucho tiempo se hicieron madejas y ovillos de hilo de algodón, pero ahora se crea arte. Más de 15.000trabajadores entraban cada mañana en su recinto para hacer su jornada laboral. La antigua hilatura Fabra

i Coats, que dio nombre y carácter a parte de Sant Andreu, es ahora un espacio recuperado que proclama orgu-lloso el espíritu obrero del barrio.

La empresa de hilaturas nació en 1839, pero no fue hasta 1903, cuando se fusionó con la empresa escocesaJ&P Coats, que adoptó el nombre por el cual fue conocida, la Fabra i Coats, y aplicó un modelo empresarial sor-prendente en la época, porque importó mejoras para los trabajadores, como las vacaciones pagadas, las guarde-rías en el recinto o la asistencia sanitaria. La reconversión industrial hizo cerrar esta fábrica, que ocupaba dos man-zanas enteras y disponía de 30.000 metros cuadrados de superficie. Desde hace unos años el Ayuntamiento deBarcelona la ha convertido en un centro cultural y social de primer orden, que acoge un laboratorio de creaciónartística, un centro cultural donde se hacen exposiciones, conferencias y cursos de formación, la biblioteca mu-nicipal, el casal de barrio de Sant Andreu, el espacio social y cultural Josep Bota y la plaza de Can Fabra, dondelos nietos y bisnietos de los obreros de la antigua fábrica disfrutan, crecen y crean arte.

For many years skeins and balls of yarn were made here. Nowadays the main activity of this factory is ma-king art. More than 15,000 workers used to walk through the gates every morning to begin a day’s work. The

old Fabra i Coats textile factory, to which part of Sant Andreu owes its name and character, is now a rehabilita-ted space that proudly heralds the working-class spirit of the neighbourhood.

The textile company was founded in 1839, but it was not until 1903, after merging with the Scottish Com-pany J&P Coats that it got the name it was widely known for: Fabra i Coats. It adopted an innovative busi-ness model at the time, because it imported improvement for the workforce, such as paid holidays, an in-com-pany day-nursery and health care. The industrial reconversion caused the factory, which occupied two blocks,and its 30,000 square metres, to close. A few years ago, the Barcelona Town Hall turned it into a state-of-the-art cultural and social centre, which houses an art lab, a cultural centre where exhibitions, talks and trainingcourses are held, as well as the municipal library, the Sant Andreu community centre, the social and culturalspace Josep Bota and Can Fabra square, where the old Factory workers’ grandchildren and great-grandchil-dren enjoy, grow up and make art.

Pendant très longtemps on y a fabriqué des pelotes et des bobines de fil en coton, mais à présent on y créede l’art. Plus de 15.000 travailleurs entraient chaque matin dans son enceinte pour y faire leur journée de

travail. L’ancienne filature Fabra i Coats, qui a donné le nom et le caractère à une partie de Sant Andreu, est main-tenant un espace récupéré qui proclame fièrement l’esprit ouvrier du quartier.

L’entreprise de filatures est née en 1839, mais ce n’est pas avant 1903, quand elle s’est fusionnée avec l’en-treprise écossaise J&P Coats, qu’elle a pris le nom par lequel elle est connue partout, celui de Fabra i Coats, et aadopté un modèle d’entreprise surprenant à l’époque, parce qu’il apporta des améliorations pour les travailleurs,comme par exemple les congés payés, les écoles maternelles dans l’enceinte de la filature ou encore l’assistancesanitaire. La reconversion industrielle a fait fermer cette usine, qui occupait deux pâtés de maisons entiers et dis-posait de 30.000 mètres carrés de surface. Depuis quelques années la Mairie de Barcelone l’a transformée enun centre culturel et social de premier choix, qui accueille un laboratoire de création artistique, un centre cul-turel où sont organisés des expositions, des conférences et des cours de formation, la bibliothèque municipale,la maison de quartier de Sant Andreu, l’espace social et culturel Josep Bota et la place de Can Fabra, où les pe-tits-enfants et arrière petits-enfants des ouvriers de l’ancienne usine s’amusent, grandissent et créent de l’art.

BUS 11 - 40 - 43

126 - N9

| 6 líniaturisme.cat Autumn 2016

A l’avinguda de Pedralbes, undrac de ferro forjat vigila gelosa-ment l’entrada dels pavellonsque Gaudí va dissenyar per aEusebi Güell, l’any 1887.

Famosos pel colorit i les for-mes fidels a l’estil més curiós deGaudí, aquests pavellons estanplens de detalls mitològics i es-tètics que els converteixen enuna de les joies més màgiques del’arquitectura de Barcelona. Ambuna base de pedra, les cases s’al-cen sobre unes parets profusa-ment decorades amb elements demaó i ceràmica. El projecte, d’ai-re oriental, fins i tot pot arribar arecordar l’art mudèjar en algunesde les seves parts. L’element es-trella de la construcció és la rei-xa de la porta d’entrada, que re-presenta un drac de ferro ambulls de vidre, en honor al mitolò-gic drac guardià del jardí de lesHespèrides. Els jardins van serdeclarats monument historico-artístic l’any 1969 i fins al 2008van funcionar com a seu de laReial Càtedra Gaudí.

En la avenida de Pedralbes,un dragón de hierro forjado vigi-la celosamente la entrada de lospabellones que Gaudí diseñó paraEusebi Güell en 1887.

Famosos por su colorido yformas fieles al estilo más curio-so de Gaudí, estos pabellones es-tán llenos de detalles mitológicosy estéticos que los convierten enuna de las joyas más mágicas dela arquitectura de Barcelona. Conuna base de piedra, las casas se al-zan sobre unas paredes profusa-mente decoradas con elementosde ladrillo y cerámica. El proyec-to, de aire oriental, incluso puedellegar a recordar el arte mudéjaren algunas de sus partes. El ele-mento estrella de la construcciónes la reja de la puerta de entrada,que representa un dragón de hie-rro con ojos de cristal, en honor almitológico dragón guardián deljardín de las Hespérides. Los jar-dines fueron declarados monu-mento histórico-artístico en 1969y hasta el 2008 funcionaron comosede de la Real Cátedra Gaudí.

On Avinguda Pedralbes, awrought-iron dragon closelyguards the entrance to the pa-vilions Gaudí designed for Eu-sebi Güell in 1887.

Renowned for their colour-ful forms representing Gaudí’smost curious of styles, the pa-vilions are full of mythical andaesthetic details making themone of Barcelona’s most magi-cal architectural jewels. Withstone bases, the buildings aresupported by elaborately deco-rated brick and ceramic walls.Oriental in style, the complexalso evokes Mudejar art at ti-mes. The star feature is thewrought-iron grille on the en-trance gate in the shape of a dra-gon with glass eyes, in honourof the mythical creature whichguarded the Garden of the Hes-perides. The gardens were de-clared a Monument of NationalHistoric and Artistic Interest in1969 and have been the head-quarters of the Royal GaudíChair since 2008.

Sur l’avenue de Pedralbes, undragon en fer forgé surveille ja-lousement l’entrée des pavillonsque Gaudí a créés pour EusebiGüell, l’année 1887.

Célèbres pour le coloris et lesformes fidèles au style le pluscurieux de Gaudí, ces pavillons re-gorgent de détails mythologiqueset esthétiques qui font d’eux undes joyaux les plus magiques del’architecture de Barcelone. Avecune base en pierre, les maisonss’érigent sur des murs décorés àprofusion d’éléments en brique eten céramique. Le projet, d’as-pect oriental, peut aller jusqu’àrappeler l’art mudéjar dans cer-taines de ces parties. L’élémentemblématique de la constructionest la grille de la porte d’entrée, quireprésente un dragon en fer avecdes yeux en verre, en l’honneur aumythologique dragon gardien dujardin des Hespérides. Les jardinsont été déclarés monument his-torico-artistique en 1969 et jus-qu’en 2008 ils ont été le siège dela Reial Càtedra Gaudí.

La màgia d’uns pavellonsplens de fantasia

La magia de unos pabellonesllenos de fantasía

La magie de pavillonspleins de fantaisie

Güell PavilionsFairytale monument

How to get there...

L3

BUS 7, 33, 63, 67, 75,

78, H6

T1, T2, T3 Palau Reial

Güell Pavilions

7 | líniaturisme.catAutumn 2016Per a publicitat: [email protected] - 686 42 95 17


L4 +WALK

La zona de la nova Barcelo-na que s’erigeix a la zona de

Diagonal Mar compta amb gransatractius, centres comercials, zo-nes verdes i edificis amb història.

El Parc Diagonal Mar, ques’estén al llarg de 14 hectàrees, ésun espai que vol evocar uns ai-guamolls, on el verd de la gespaes mescla amb el blau de l’aigua.Un dels trets més identificablesdel parc és l’estructura de tubs,que es despleguen en totes les di-reccions, abraçant jardineresque recorden l’arquitectura or-gànica de Gaudí. Ideal per pas-sejar i fer esport.

L’aigua també forma part dela història de la Torre de les Ai-gües del Besòs, una construccióde 1882 que aleshores garantiael subministrament d’aigua tantper a Sant Martí de Provençalscom per a la ciutat. Actualment,l’edifici està catalogat com a BéCultural d’Interès Local i es potvisitar per dins i gaudir d’unesvistes exepcionals de la ciutat.

Ben a la vora del parc i de latorre s’alça el centre comercialDiagonal Mar, un espai de 3plantes amb terrassa amb vistesal mar i 18 sales de cinema.

La zona de la nueva Barce-lona que se erige en la zona

de Diagonal Mar cuenta con gran-des atractivos, comercios, zonasverdes y edificios con historia.

El Parc Diagonal Mar, queocupa unas 14 hectáreas, es unespacio que quiere evocar unasmarismas, donde el verde delcésped se mezcla con el azul delagua. Uno de sus rasgos másidentificables es la estructurade tubos que se despliegan en to-das direcciones, abrazando jar-dineras que recuerdan la arqui-tectura orgánica de Gaudí. Ide-al para pasear y hacer deporte.

El agua también forma partede la historia de la Torre de les Ai-gües del Besòs, una construcciónde 1882 que entonces garantiza-ba el suministro de agua tanto paraSant Martí de Provençals comopara la ciudad. El edificio está ca-talogado como Bien Cultural de In-terés Local y su interior se puedevisitar y disfrutar de una vistas ex-cepcionales de la ciudad.

Muy cerca del parque y de latorre se alza el centro comercialDiagonal Mar, un espacio de 3plantas con terraza con vistas almar y 18 salas de cine.

Diagonal Mar: molt per descobrir Diagonal Mar: mucho por descubrirDiagonal Mar: beaucoup à découvrir

Diagonal Mar: a lot to discover

The newest area of Barcelo-na worth visiting is Diagonal

Mar. It has several attractions in-cluding shopping centres, inte-resting public spaces as well assome historical buildings.

Diagonal Mar Park occupiesover 14 hectares, where the green ofthe grass overlaps with the blue of thesea, evoking images of wetlands. Oneof the most prominent features of thepark includes some tube structureswhich branch off in all directions,embracing the flowerbeds, remi-niscent of the organic architecture ofGaudí. It’s an area ideal for taking astroll or doing something moreenergetic like going for a run.

Water is also one of the mainprotagonists in the Torre de les Ai-gües del Besòs, a water tower cons-tructed in 1882 in order to provi-de water for both the area of SantMartí de Provençals as well as thecity. The building is now protectedas a local feature of interest and theinterior can be visited to enjoysome wonderful city views.

A stone’s throw from the parkis the shopping mall Diagonal Mar,it has three floors, all with terracesfrom which you have impressiveviews of the sea, as well as an eigh-teen-screen cinema.

La zone de la nouvelle Bar-celone qui s’érige dans le sec-

teur de Diagonal Mar possèded’importants attraits, des centrescommerciaux, des espaces verts etdes bâtiments chargés d’histoire.

La Parc Diagonal Mar, qui s’é-tend sur 14 hectares, est un espacequi prétend évoquer les maréca-ges, où le vert de l’herbe se mé-lange avec le bleu de l’eau. L’undes traits les plus caractéristiquesdu parc est la structure en tubes,qui se déploient dans toutes les di-rections, encerclant des jardi-nières qui rappellent l’architectureorganique de Gaudí. Idéal pour sepromener ou faire du sport.

L’eau aussi fait partie del’histoire de la Torre de les Aigüesdel Besòs, une construction de1882 qui assurait alors la distri-bution d’eau aussi bien pourSant Martí de Provençals quepour la ville. Actuellement, l’édi-fice est catalogué en tant que BienCulturel d’Intérêt Local et l’onpeut en visiter l’intérieur et jouirdes vues très jolies.

Tout près du parc et de la tourse dresse le centre commercialDiagonal Mar, un espace de 3 éta-ges avec terrasse et vues sur la meret plus 18 salles de cinéma.

How to get there...www.torredelesaigues.cat

Diagonal Mar

On the left, the Diagonal Mar park. On the right, the shopping mall (on top) and the ‘Torre de les Aigües del Besòs’ (below). Photos: City Hall and Google Maps


Although not as well-known as neighbouring Horta Maze, the gar-dens of the Palau de les Heures are similarly stunning. Built along

with the palace at the end of the nineteenth century by architect AugustFont i Carreras for industrialist Josep Gallart Forgas, the gardens arepresided over by towering palms and other trees such as magnolias, aca-cias, cedars, orange trees and oaks, to list a few examples. They are par-ticularly beautiful in spring, providing a real feast for the senses.

Designed by Adrià Piera in the French and Italian Renaissance style,the garden is structured around three terraces, with the highest hometo the palace and several preliminary gardens. The second and the third–with the third being the largest– are more interesting in terms oflandscaping due to their leafy trees and numerous flowerbeds. Fromthe entrance to the park, the palace may be glimpsed in the distancepeeking out from among the palms, with two stairways which leaddown into the garden. Built in the style of a French château, the pa-lace features four cylindrical towers culminating in conical peaks, anda façade with sculptures forming an allegory of Les Heures by Cata-lan artist Josep Campeny.

How

to get there...

L3

Tout près du labyrinthe d’Horta, se trouvent les jardins du Palau de lesHeures, pas aussi connus que le premier, mais d’une beauté tout aus-

si remarquable. Construits conjointement au palais à la fin du XIXe siècle parl’architecte August Font i Carreras, sur une commande de l’industriel JosepGallart Forgas, les jardins sont dominés par des palmiers de grande enver-gure et d’autres arbres, tels que magnolias, acacias, cèdres, orangers et chê-nes verts, entre autres. Au printemps, comme tous les jardins, il atteint tou-te sa splendeur et sa vue est un spectacle pour les sens.

Le jardin, de style français et Renaissance italienne, dessiné par Adrià Pie-ra, se structure en trois terrasses: la plus haute est occupée par le palais etdes premiers jardins. La deuxième et la troisième- qui est la plus grande- sontcelles qui sont dotées de la plus grande valeur paysagère grâce à l’épaisseurdes arbres et aux nombreux parterres. De l’entrée du parc, si l’on regarde aufond, on peut voir le Palais perdu entre les palmiers et avec deux petits es-caliers qui descendent jusqu’au jardin. Construit dans le style d’un châteaufrançais, il possède quatre tours cylindriques surmontées de quatre pics co-niques. La façade, comme il ne peut en être autrement, est dominée par ungroupe sculptural qui est une allégorie du lierre de Josep Campeny.

The gardens of Palau de les Heures

Molt a prop del laberint d’Horta hi ha els jardins del Palau de les Heu-res, no tan coneguts com el primer, però amb una bellesa igualment

destacable. Construïts juntament amb el palau a la fi del segle XIX per l’ar-quitecte August Font i Carreras, per encàrrec de l’industrial Josep GallartForgas, els jardins estan presidits per unes palmeres de gran alçada i altresarbres, com ara magnòlies, acàcies, cedres, tarongers i alzines, entre altres.A la primavera, com tots els jardins, arriba a la seva màxima esplendor ila seva visió és un espectacle per als sentits.

El jardí, d’estil francès i italià renaixentista i dissenyat per Adrià Piera,s’estructura en tres terrasses: la més alta és ocupada pel palau i uns primersjardins. La segona i la tercera –que és la més gran– són les que tenen mésvalor paisatgístic gràcies a la frondositat dels arbres i als nombrosos par-terres. Des de l’entrada del parc, si es mira al fons, es pot veure el Palau per-dut entre les palmeres i amb dues escalinates que descendeixen fins al jar-dí. Construït a l’estil d’un châteaux francès, té quatre torres cilíndriques re-matades en quatre pics cònics. La façana, com no podia ser d’una altra ma-nera, està presidida per un grup escultòric que és una al·legoria de les heu-res de Josep Campeny.

Muy cerca del laberinto de Horta se encuentran ubicados los jardinesdel Palau de les Heures, no tan conocidos como el primero, pero con

una belleza igualmente destacable. Construidos a la vez que el palacio a fi-nales del siglo XIX por el arquitecto August Font i Carreras, por encargodel industrial Josep Gallart Forgas, los jardines están presididos por altaspalmeras y otros árboles, como magnolias, acacias, cedros, naranjos y en-cinas, entre otros. En primavera alcanza su máximo esplendor y su visiónes un espectáculo para los sentidos.

El jardín, de estilo francés y italiano renacentista y diseñado por AdriàPiera, se estructura en tres terrazas: la más alta está ocupada por el pala-cio y unos primeros jardines. La segunda y la tercera –que es la más gran-de– son las que tienen más valor paisajístico gracias a la frondosidad de losárboles y a los numerosos parterres. Desde la entrada del parque, si se miraa lo lejos, se puede ver el Palacio perdido entre las palmeras y con dos es-calinatas que descienden hasta el jardín. Construido al estilo de un châte-aux francés, tiene cuatro torres cilíndricas, rematadas en cuatro picos có-nicos. Como no podía ser de otra forma, la fachada la preside una alego-ría de las hiedras de Josep Campeny.

The gardens of Palau de les HeuresEmbriagats per la majestuositat dels jardins del Palau de les Heures

Embriagados por la majestuosidad de los jardines del Palau de les Heures

Enivrés par la majestuosité des jardins du Palau de les Heures

Photos: Fèlix GP

| 10 líniaturisme.cat Autumn 2016 Torre Baró’s castle

A dalt de la muntanya, entreel Congost del Besòs i la ciutat deBarcelona, s’alça una de les joiesmés insòlites i més desconegudesde la ciutat: el Castell de TorreBaró.

Malgrat el seu aspecte me-dieval, el Castell de Torre Baró,que domina el districte de NouBarris, és una construcció d’ini-cis del segle XX. Es va edificar,l’any 1905, com a projecte per cre-ar un hotel que fos el centre d’u-na urbanització, però finalment elpla urbanístic no va funcionar i vaacabar abandonat sense haver-se’n enllestit les obres. Final-ment, l’any 1989 el castell va serrestaurat i declarat patrimonihistòric per l’Ajuntament de Bar-celona. Al seu voltant es va cons-truir un magnífic mirador, desd’on es pot contemplar Nou Ba-rris, Horta, Sant Andreu i SantMartí, a més del riu Besòs i elscontraforts de Collserola ambles poblacions de Santa Coloma,Sant Adrià i Badalona.

Durant molts anys, el castellha estat tancat al públic i ha pa-tit diferents ocupacions, peròuna gran reforma l’ha tornat aconvertir en la icona que maihauria d’haver deixat de ser.

En lo alto de la montaña, en-tre el Congost del Besòs y la ciudadde Barcelona, se alza una de las jo-yas más insólitas y más desconoci-das de la ciudad: el Castillo de To-rre Baró.

A pesar de su aspecto medie-val, el Castillo de Torre Baró,que domina el distrito de Nou Ba-rris, es una construcción del sigloXX. Se edificó, en 1905, comoproyecto para crear un hotel quefuese el centro de una urbaniza-ción, pero finalmente el plan ur-banístico no funcionó y acabóabandonado y con las obras a me-dias. Finalmente, en 1989 el cas-tillo fue restaurado y declaradopatrimonio histórico por el Ayun-tamiento de Barcelona. A su al-rededor se construyó un magní-fico mirador, desde donde sepuede contemplar Nou Barris,Horta, Sant Andreu y Sant Mar-tí, además del río Besòs y los con-trafuertes de Collserola con laspoblaciones de Santa Coloma,Sant Adrià y Badalona.

Durante años, el castillo es-tuvo cerrado al público y sufrió di-ferentes ocupaciones, pero unagran reforma lo ha vuelto a con-vertir en el icono que nunca de-bió dejar de ser.

Staring at Barcelona’s horizonA view from Torre Baró’s castle. Photos: Nou Barris’ District

Mirant l’horitzó de Barcelona Mirando al horizonte de Barcelona Regardant l’horizon de Barcelone

En haut de la montagne, en-tre le Congost del Besòs et la vi-lle de Barcelone, se dresse l’un dejoyau les plus insolites et mé-connus de la ville : le Château deTorre Baró.

Malgré son aspect médiéval, leChâteau de Torre Baró, qui do-mine le district de Nous Barris, estune construction du début duXXe siècle, Il a été édifié en 1905,comme projet de création d’un hô-tel qui soit le centre d’un lotisse-ment, mais finalement le plan ur-banistique n’a pas été mené à ter-me et a été abandonné sans queles travaux aient été réalisés. Fi-nalement, en 1989 le château a étérestauré et déclaré patrimoinehistorique par la Mairie de Bar-celone. Un magnifique belvédèrea été construit aux alentours, du-quel on peut contempler Nou Ba-rris, Horta, Sant Andreu et SantMartí, en plus de la rivière Besòset des contreforts de Collserolaavec les communes de Santa Co-loma, Sant Adrià et Badalona.

Pendant de nombreuses an-nées, le château a été fermé au pu-blic et a été l’objet de plusieurssquats mais une importante ré-novation a fait de lui l’icône qu’iln’aurait jamais dû cesser d’être.

On the hilltop, between theBesòs and the city of Barcelona,stands one of the most unusualand least-known jewels in thecity: The Castle of Torre Baró.

Despite its medieval appea-rance, the Castle of Torre Baró,which overlooks the district ofNou Barris, is a constructionfrom the early XX century.Built in 1905, the Castle of To-rre Baró was to be a hotel at thecore of a garden city project.However, the urban develop-ment failed and it was abando-ned mid-construction. Finally,in 1989 the castle was restoredand declared historical herita-ge by the Barcelona Town Hall.A magnificent viewing gallerywas built around the castleoverlooking Nou Barris, Horta,Sant Andreu and Sant Martí, to-gether with the river Besòs andthe hills of Collserola with thetowns of Santa Coloma, SantAdrià and Badalona.

The castle remained closedto the public for many years andit was occupied by squatters ondifferent occasions until majorrestoration work took place,converting it into the icon it hadalways deserved to be.

L4

WAL

K+ BUS 81 - 82

127L3Howto get there...

Per a publicitat: [email protected] - 686 42 95 17 11 | líniaturisme.catAutumn 2016


Située à la limite entre l’Eixample et Sant Martí, la place de lesGlòries a été conçue comme le point de connexion de trois grandes ruesde la ville: l’avenue Meridiana, La Gran Via de les Corts Catalanes et l’a-venue Diagonal. Avec les années, cependant, elle est devenue un despoints les plus importants de la Barcelone métropolitaine, en plus de re-présenter un échantillon emblématique de son patrimoine architectural.

Autour d’elle, se mêle une atmosphère de tradition populaire et demodernité la plus avant-gardiste. En 2005, est venue s’ajouter au profilde la ville la Torre Agbar, reconnaissable et visible depuis mer, ciel etterre. L’immeuble s’illumine la nuit et peut montrer des millions de to-nalités chromatiques. La tour est l’un des points d’accès au le districtplus technologique de la ville et l’une des zones dont le développementest le plus important. Des entreprises du monde entier veulent s’établirdans ce quartier, remarquable par ces anciens bâtiments industriels etces grandes cheminées. L’espace flambant neuf du DHUB, inaugurél’année dernière, où se trouve le Musée du Design de Barcelone, con-traste avec ceux-ci.

Plus au nord, sont également dignes d’intérêt le bâtiment de la Fari-nera, une ancienne usine moderniste transformée en équipement cultu-rel, et le parc del Clot, un exemple d’intégration d’éléments architectu-raux dans un espace vert.

Situated on the edge of Sant Martí and the Eixample, the grid systemof streets that characterise Barcelona, is the square at Glories. This squarebasically came into existence through the meeting of three large roads: l’a-vinguda Meridiana, la Gran Via de les Corts Catalanes and l’avinguda Dia-gonal. Over the years it has become a significant place in the MetropolitanBarcelona and is a significant part of Barcelona’s architectural patrimony.

This area has a combination of traditional local communities combinedwith more avant-guard and modern communities that have started migra-ting to the area. In 2005 The Agbar Tower was added to the Barcelona skyli-ne, visible from the ground, air and sea. Its unique form and the unique ligh-ting system of the building via hundreds of different coloured panels of var-ying hues makes it an impressive addition to the city.This building is one ofthe access points to the most technological district the fast-growing technolo-gical area of the city. Businesses from all over the world are eager to have aplace in this significant fast-growing neighbourhood, where you can find agenerous mix of old industrial buildings and beautiful brick chimneys. Incontrast to this urban landscape, is the splendid new space of DHUB whichopened last year and is home to the Barcelona Museum of Design.

Further north, is the Farinera building, an old modernist factory thathas been converted into a cultural centre, and the Clot park, an example ofthe integration of architectural elements in a green space.

Situada al límit entre l’Eixample i Sant Martí, la plaça de les Glòries esva concebre com el nexe d’unió de tres grans carrers de la ciutat: l’avingu-da Meridiana, la Gran Via de les Corts Catalanes i l’avinguda Diagonal.Amb els anys, però, s’ha convertit en un dels punts més importants de laBarcelona metropolitana, a banda de ser una mostra emblemàtica del seupatrimoni arquitectònic.

Al seu voltant es barreja un ambient de tradició popular amb la mo-dernitat més avantguardista. El 2005 es va sumar al perfil de la ciutat laTorre Agbar, reconeixible i visible des de terra, mar i aire. L’edifici s’il·lu-mina a les nits i pot mostrar milions de tonalitats cromàtiques. La torre ésun dels punts d’accés al districte més tecnològic de la ciutat i una de les zo-nes que més estan creixent. Empreses de tot el món volen posicionar-seen aquest barri, on destaquen antics edificis industrials amb grans xeme-neies. Contrasta amb aquests el flamant nou espai del DHUB, inauguratl’any passat, on hi ha el Museu del Disseny de Barcelona.

Més al nord destaquen l’edifici de la Farinera, una antiga fàbrica mo-dernista reconvertida en equipament cultural, i el parc del Clot, un exem-ple de la integració d’elements arquitectònics en un espai verd.

Situada en el límite entre l’Eixample y Sant Martí, la plaza de les Glò-ries se concibió como el nexo de unión de tres grandes calles de la ciudad:la avenida Meridiana, la Gran Via de les Corts Catalanes y la avenida Dia-gonal. Sin embargo, con los años se ha convertido en uno de los puntosmás importantes de la Barcelona metropolitana, al margen de ser unamuestra emblemática de su patrimonio arquitectónico.

A su alrededor se mezcla un ambiente de tradición popular con la mo-dernidad más vanguardista. En 2005 se sumó al perfil de la ciudad la To-rre Agbar, reconocible y visible desde tierra, mar y aire. El edificio se ilu-mina de noche y muestra millones de tonalidades cromáticas. La torre esuno de los puntos de acceso al distrito más tecnológico y una de las zonasque más están creciendo. Empresas de todo el mundo quieren posicionar-se en este barrio, donde destacan antiguos edificios industriales con gran-des chimeneas. Contrasta con éstos el flamante nuevo espacio del DHUB,inaugurado el año pasado, sede del Museo del Diseño de Barcelona.

Más al norte destacan el edificio de la Farinera, una antigua fábricamodernista reconvertida en centro cultural, y el parque del Clot, un ejem-plo de la integración de elementos arquitectónicos en una zona verde.

Glòries: the growing BarcelonaGlòries: la Barcelona que creix Glòries: la Barcelona que crece La Barcelone qui s'agrandit

A view of ‘Parc del Clot’ (left, on top), ‘La Farinera del Clot’ (left, below), the DHUB building (right, on top) and ‘Torre Agbar’ (right, below). Photos: City Hall and Archive

www.farinera.org

How

to get there...

L1Glories

Glòries


Qualsevol visita a Barcelo-na no pot deixar escapar l’opor-tunitat de descobrir l’encantdels seus mercats. I si no es tétemps de veure’ls tots, el del Po-blenou i el del Clot en són dosdels més destacats que, a més,tenen molta història al darrere.

Al segle XIX va néixer unmercat a l’aire lliure al barridel Clot, aleshores part delmunicipi independent deSant Martí de Provençals.Allà, els pagesos del poble idels municipis de la rodalia esreunien per vendre hortalis-ses, verdures o bestiar. A fi-nals de segle, el volum decompradors i de població vafer necessària la construcciód’un edifici premodernistaper acollir el Mercat del Clot,que va ser inaugurat el 1889 ique ha arribat als nostres diesdesprés de diverses reformes.Pesca salada, carns de tot ti-pus, dolços i fruita són algu-nes de les seves parades mésdestacades.

Igual que el del Clot, elmercat del Poblenou (que vanéixer com a Mercat de laUnió) té el seu origen el 1889,però s’ha anat modernitzantamb diferents reformes, peròsempre respectant la seva ar-quitectura original. El mercates troba al bell mig del nucliurbà del barri i és un edificimodern, còmode i accessible,que compta amb 22 paradesde tot tipus.

Cualquier visita a Barcelo-na no puede dejar escapar laoportunidad de descubrir elatractivo de sus mercados. Y sino da tiempo de verlos todos,el del Poblenou y el del Clotson dos de los más destacadosque, además, tienen muchahistoria.

En el siglo XIX nació unmercado al aire libre en el ba-rrio del Clot, entonces partedel municipio independientede Sant Martí de Provençals.Allí, los campesinos del puebloy de los municipios próximosse reunían para vender hortali-zas, verduras o animales. A fi-nales de siglo, el volumen decompradores y de poblaciónhizo necesario construir unedificio premodernista para al-bergar el Mercat del Clot, quese inauguró en 1889 y que hallegado a nuestros días des-pués de varias reformas. Pescasalada, carnes de todo tipo,dulces y fruta son algunas desus paradas más destacadas.

Igual que el del Clot, elmercado del Poblenou (quenació como Mercado de laUnió) tiene su origen en1889, pero se ha ido moderni-zando con diferentes refor-mas, pero siempre respetan-do su arquitectura original. Elmercado está en el centro delnúcleo urbano del barrio y esun edificio moderno, cómodoy accesible, que cuenta con 22paradas de todo tipo.

Toute visite de Barcelone,quelle qu’elle soit, ne peut man-quer l’occasion de découvrir lecharme de ses marchés. Et si l’onn’a pas le temps de tous lesvoir, celui du Poblenou et duClot en sont deux des plus re-marquables qui, de plus, ontune grande histoire.

Au XIXe siècle est né unmarché en plein air dans lequartier du Clot, qui appartenaitalors à la municipalité indé-pendante de Sant Martí de Pro-vençals. Là, les paysans du vi-llage et des municipalités envi-ronnantes se retrouvaient pourvendre des légumes ou du bétail.À la fin du siècle, le volume d’a-cheteurs et de population a ren-du nécessaire la constructiond’un édifice pré-moderniste porle marché du Clot qui a été in-auguré en 1889 et qui a survécujusqu’à ce jour après différentesrénovations. Poissons, viandesen tout genre, sucreries et fruitsconstituent quelques-uns de sesétals les plus remarquables.

De même que celui du Clot,le marché de Poblenou (à l’o-rigine Marché de la Unió) a étécréé en 1889, mais il s’est mo-dernisé au fur et à mesure desdifférentes rénovations, maisrespectant son architectureoriginelle. Le marché se trou-ve au beau milieu du noyau ur-bain du quartier et constitueun édifice moderne, pratique etaccessible, qui comprend 22étals en tout genre.

Poblenou i Clot: l’encant dels mercats

Poblenou y Clot:el encanto de los mercados

Poblenou et Clot: le charme des marchés

The charm of marketsVisiting ‘Mercat del Clot’ and”Mercat del Poblenou” is an unique experience. Photos: Archive

L1

How to get there...

www.mercatdelclot.net www.mercatpoblenou.com

+WALK

Mercat del Clot

L4

+WALK

Mercat del Poblenou

If you are in Barcelona, forwhatever the reason, don’t missthe opportunity to discover thevibrant markets that can befound in the different quarters.If you don’t have time to visit allof them, it is still worth makingthe effort to visit the markets ofPoblenou and Clot which arerich in both life and history.

In the 19th century an openair market was born in Clot,which was then part of the vi-llage Sant Martí de Provençals.It is here where local farmersfrom surrounding villages cametogether to sell their local pro-duce. At the end of the century,the sheer volume of the sellersand the population they wereselling their wares to, requireda building. The result was theopening of a purpose-built pre-modernist construction to hou-se the Clot market in 1889, andalthough it has had various re-novations since that date, theoriginal structure still remainstoday. Salted fish, sweet pastriesand fruit are just some of thetasty produce on offer.

Just like the market in Clot,the market of Poblenou (whichwas born at the Mercat de laUnió) has its origins in 1889,but has been modernized atvarious points. The market is inthe heart of the neighbourhood.It’s a modern building, both ac-cessible and convenient with 22stalls offering a wide range ofproducts.

Markets


With gastronomical

areas along Sarrià,

Barnavasi (Sant Gervasi),

Sant Antoni,

Sants Establiments Units

(beside Plaça de Sants)

and Creu Coberta

near Plaça Espanya,

the city offers different

itineraries for tasting

traditional ‘tapas’, and

thus enjoying

it bite by bite

“

“

Bite-size BarcelonaGastronomia en dues mossegades

Gastronomía en dos bocados

Gastronomie en deux bouchées

La riquesa gastronòmica de Barcelona és im-mensa i ningú pot marxar sense tastar les seves delí-cies. Els eixos comercials de Sarrià, Barnavasi (SantGervasi), Sant Antoni, Sants Establiments Units (alcostat de la Plaça de Sants) o Creu Coberta, a tocarde la Plaça Espanya, entre molts altres, ofereixen di-ferents rutes on poder tastar les típiques tapes: cre-acions gastronòmiques per menjar en un parell demossegades.

Per menys de tres euros, diferents bars i restau-rants d’aquestes zones permeten al visitant gaudir d’u-na beguda, acompanyada de la degustació d’una tapa.

Així doncs, tant els amants d’aquest petit àpatcom aquells que no l’han tastat mai, però no se’l vo-len perdre de cap de les maneres, podran gaudir desde la típica truita de patates fins a petits plats elabo-rats, com l’escalivada amb bacallà a la bilbaïna ambconfitura de fruites del bosc, mini carpaccios demango, foie i pernil ibèric o el trinxat de fuet ambmostassa i tomàquet, decorat amb reducció de Mò-dena, entre altres.

No hi ha millor manera de conèixer l’àmpliaoferta culinària de Barcelona i d’una manera més tí-pica que voltant pels bars i restaurants de la ciutat.

La riqueza gastronómica de Barcelona es inmen-sa y nadie puede irse sin probar sus delicias. Los ejescomerciales de Sarrià, Barnavasi (Sant Gervasi),Sant Antoni, Sants Establiments Units (al lado de laPlaza de Sants) o Creu Coberta, cerca de la Plaza Es-paña, entre muchos otros, ofrecen diferentes rutasdonde poder probar las típicas tapas: creaciones gas-tronómicas para comer en dos mordiscos.

Por menos de tres euros, diferentes bares y res-taurantes de estas zonas permiten al visitante disfru-tar de una bebida, acompañada de la degustación deuna tapa.

Así pues, tanto los amantes de este pequeño pla-to como los que no las han probado nunca, pero noquieren perdérselas, pueden disfrutar desde la típicatortilla de patatas hasta pequeños platos elaborados,como la escalibada con bacalao a la bilbaína conmermelada de frutas del bosque, mini carpaccios demango, foie y jamón ibérico o trinchado de fuet conmostaza y tomate, decorado con reducción de Móde-na, entre otros.

No existe mejor manera de conocer la ampliaoferta de Barcelona y de una manera más típica queyendo por los bares y restaurantes de la ciudad.

A true feast for the palate, nobody should lea-ve Barcelona without sampling the culinary de-lights on offer. With gastronomical areas along Sa-rrià, Barnavasi (Sant Gervasi), Sant Antoni, SantsEstabliments Units (beside Plaça de Sants) andCreu Coberta near Plaça Espanya, the city offersdifferent itineraries for tasting traditional tapas,and thus enjoying it bite by bite.

For less than 3 euros, various bars and restau-rants scattered throughout these neighbourhoodsallow visitors to enjoy a drink accompanied by a tapa.

Anyone from tapas fans to those who have ne-ver tried them before will love what is on offer.Examples range from traditional Spanish omeletteto small, elaborate dishes such as Basque-style codstew on toast with berry relish, mini carpaccios ofmango, foie gras and Iberian ham or cured sausa-ge, mustard and tomato mash and decorated witha balsamic reduction, to name but a few.

There really is no better or more classic way toget to know what Barcelona has to offer than ma-king your way around its bars and restaurants.

La richesse gastronomique de Barcelone est im-mense et personne ne peut s’en aller sans avoir goû-ter ses délices. Les zones commerciales de Sarrià,Barnavasi (Sant Gervasi), Sant Antoni, Sants Esta-bliments Units (près de la Plaça de Sants) ou CreuCoberta, à côté de la Plaça Espanya, entre autres,proposent différentes routes où l’on peut goûter lestapas typiques: créations gastronomiques à savou-rer en deux bouchées.

Pour moins de trois euros, différents bars et res-taurants de ces zones permettent au visiteur de pou-voir déguster une boisson, accompagnée d’une tapa.

De cette façon, aussi bien les amoureux de ce pe-tit repas que ceux qui ne l’ont jamais goûté mais qui

ne veulent le manquer sous aucun prétexte, pou-rront savourer depuis la simple tortilla (omeletteespagnole) aux pommes de terre, jusqu’à des petitsmets élaborés, comme l’escalivada (bandes d'au-bergine et de poivron rouge cuites au four) à lamorue à la bilbaïna avec de la confiture aux fruitsrouges, des minis carpaccios de mangue, foie graset jambon ibérique ou encore le trinxat (écrasée depommes de terre et chou) de saucisson à la mou-tarde et tomate, décoré d’une réduction de Mòde-na, entre autres.

Il n’y a pas de meilleure façon de connaîtrel’ample offre culinaire de Barcelone que de faire latournée des bistrots et des restaurants de la ville.

Gastronomy

Per a publicitat: [email protected] - 686 42 95 17 15 | líniaturisme.catAutumn 2016

www.liniaturisme.cat

| 16 Next issue: Winter 2016líniaturisme.cat Autumn 2016

edita: grup comunicació 21 · dipòsit legal b 17514-2014 ... · pdf...

Documents