curial e guelfa molc

8/13/2019 Curial e Guelfa MOLC

http://slidepdf.com/reader/full/curial-e-guelfa-molc 1/10

Curiale GüelfaAmb aquest títol es coneguda,a partir del segle XIX, una no-

vella cavalleresca d'autor no identificat, escrita segurament al

Principat a mitjan segle XV. El manuscrit en qué es conserva--dipositat a la Biblioteca Nacional de Madrid- fou publicat

per Antoni Rubió i Lluch (Curial y Güelfa, l90l), peró abans

n'havia donat notíciacrítica Manuel Mild i Fontanals 1876).el

qual li posáaixí mateix el títol.

I-a novella Curial e Güelfa es dividida en tres llibres. En elprimer es relata com Curial, nascut d'una família pobra, rep

una acurada educació a la cort del marqués de Montferrat (Itá-

lia), la germana del qual, Güelfa, vídua jove, s'enamora de Cu-

rial. Per causa de la maledicencia,Curial es veu obligat a allu-

nyar-se de la sevaprotectora i se'n va a Austria, on salva, en un

combat judiciari, la duquessa itular, falsament acusadad'adul-

teri. En reconeixengadel seu valor, ésoferta al vencedor la má

de laquesis. la seductoragermana de la duquessa,peró Curial

hi renuncia. Malgrat tot, I'afer és conegut per Güelfa, que se

sent gelosa.Curial torna a Montferrat, on assoleixgrans éxits

en les ustes cavalleresques.

El llibre segon correspon a I'anada de Curial al torneig de

Melun (llla de Franga). acompanyat de Festa en representació

de Güelfa. A mes dels episodis del viatge (entre els quals cal

destacar a visita al convent de religioses), 'autor hi descriu la

brillant actuaciódels cavallersque lluiten al costat de llur rei, el

catalá Pere el Gran. Curial, que s'ha associatamb ells, viu mo-

ments de gran triomf a la cort de París, sobretot després

d'haver venqut el temible Sanglier de Vilahir. Curial retroba

l-aquesis la maledicéncia orna a emparar-se d'ell, la qual cosa

li fa perdre el favor de Güelfa i del rei de Franga. De retorn a

Montferrat. Güelfa jura no perdonar-lo fins que tota la cort del

Puig de Nostra Dona li demani mercéen nom d'ell.



El tercer llibre narra el viatge de Curial a Terra Santa aGrécia(on té una singular i erudita visió mitológicaprop delParnás).De retorn a Génova,naufragaa la costanord-africana,on és fet captiu. Passa is anys de captiveri a Trípoli fins que,

gráciesa I'amor d'unes dames mores (una de les quals sesuicidaper Curial) i a la intervencióde diversoscavatlers ris-tians,pot tornar a Montferrat, on intenta debades uanyar-seI'afecte eGüelfaamb a cangoAtessí com 'aurifany.Alesho-resse'nva a Paris e.s liura a la disbauxa,peró quanelsturcsapareixen lesfronteresde a cristiandat,Curial esdevé n há-bil estratega obténous éxits. El rei deFranqael fa ric, i la cortdel Puig intercedeix er ell prop de Güelfa, a qual acaba ccep-

tant-lopermarit.L'obra vol oferir un ample margede versemblangan els

combatscavallerescos. fins i tot. en I'ambientacióhistórica,així, l'autor s'esforga reconstruir 'ambientde l'épocade Pereel Gran,a finalsdelsegleXIII, amb a intervenció epersonat-ges fetshistoricamentméso menyscoherents.SobreCurial eGüelfa, PereBohigasha escrit: L'anónim autor coneixia esnovellesd'aventures ranceses, om el Lancelot el Tristany, es

italianesde 'época les aulesmitológiquesdelprimer Renaixe-ment italiá (...). L'obra reflecteix,de manera molt viva,I'ambientsocialde la fi de I'Edat Mitjana.(...)Peróon l'autormostra més el seu talent de novellistaés en la manera comtracta es situacions entimentals uecrea 'accióde I'obra, enla matisadacaracterització elspersonatges,o limitada sola-ment a les iguresprincipals inópresent n un bon nombredepersonatgesecundaris, escritsamb tretscaracteriológicsmolt

ferms.



Próleg

El panoramade la narrativa catalanadel Quatre-c€n8esfádo-minat per la preséncia e duesobresdegran alé d'abast elle-vant: el Tirant lo Blanch el Curial e Güelfa. Novelles amb-duesenel sentitmoderndelterme, enenen realitat un solpuntde contactesubstancial,el que podríem anomenarel dissenyd'un arc d'existéncia nter complet,queésóbviamentel delsprotagonistes.De fet, i a diferénciade ot alló quehom compro-

vava,al mríssovint, dins l'área de l'épica rancesa--on el relates recolliaentornd'un episodi e carácter xemplar emblemd-tic (apartir de a mateixaChanson e Roland,en a qual a con-trasenya sláen I'holocaust e 'heroi,mentrequeel temps ealde a narracióesde breu durada), ant es aixíque,per contem-plar unapluralitatd'esdevenimentsn relacióamb una solavi-cissitudhumana,hom recorriaa la construcció erial,o siaal'esquema iclic(com,per exemple, lessetchansons el cicle

de Guillaume d'Orange,de les Enfances l Moniage)-, a dife-rénciadoncsd'aquesta onsolidadaradició, a les duesnovellescatalanes'aventurat,heroic i tambe tumultuós itinerari ter-renaldelsprotagonistes s desenvolupatesd'un precogmo-ment inicial fins al punt terminal: la mort, per a Tirant;l'assossegament,nel signede I'amordefinit de a famacava-lleresca ues'hi ajusta,pera Curial.

Es en aquestsentit específic ue lesduesobressón anome-

nades ovella,ésa dir, narracions complides n lur disseny evastaarquitectura, ivaqment rticulades uanta riquesa mo-bilitat delsvolumsnarratius,benprojectadesn llur disposicióestructural; bresqueno esconsumen xclusivamentn acele-braciósimbólic¿ 'un momento d'una ase 'rxats n lur eternaabsolutesa,n no s'assumeixas a fetamemorable levant-laemblema,sinó que hom hi disposa 'objectenarratiu en unaformulacióquecomprenguiot un proces xistencial. 9



il-I¡I

Llevat d'aquest punt de contacte --que és alhora genéric ipertinent, i que pertoca més aviat a les premisses projectuals

que no pas a I'objectualitat del relat en si, d'acord, altrament.

amb un procediment literari d'abast europeu com és la novella

cavalleresca-, no podem pas afirmar que les dues obres mani-

festin d'altres trets d'auténtica concomiláncia. Naturalment. nopretenc d'alludir en absolut a la gran bona sort obtinguda pel

Tirant, que, fins i tot abans de I'elogi cervantí ('es esteel mejor

líbro del mundo ) i tambe després, es guanyá una fama euro-pea, abundor de traduccions, preament reiterat, mentre que

I'assignaciód'estima reservadaal Curialhavia de resultar mésgasiva i provincial; de la mateixa manera que no tracto pas de

referir-me a d'altres dadespurament extrínseques,com són ara

les de la simple contingéncia de les carcassesexpositives, lesquals, fora d'alguna semblanga molt aproximada pero no inci-

dent en la determinació factual de la trama, palesenuna segura

diversitat i una extraneitat constatable.Vull, per contra, fixar-

me en una consideració de fons, d'altra banda ben ajustada a

araala consciénciacrítica: és a dir, en la diferéncia que reves-

teixen el mecanisme substancial i la significació narrativa dels

dos textos,que,

si volguéssimadoptar

una formula reductora.pero no pas per aixó enganyosa, institucionalitza el Tirant Io

Blanch com una novella moderna i el Curial e Güelfa, en

canvi, com una narració amarada encara d'humors rhedievals.

Seria incongruent i desviador d'allargassar-seen aquest lloc

sobre aital tema. N'hi ha prou amb assenyalarun sol element,que afecta tanmateix el perfil sencerde les dues obres: la barreja

i la pluralitat dels elements en qué es formulen ambdues nar-

racions, o sia, llur estructuració composta(amb

totes les impli-cacions que aixo comporta i amb les caigudes i les desviacions

en el que no és essencialsinó própiament en el que no és orgá-nic), és una dada que rebla una distanciació que no és certament

d'ordre cronológic, como ho és, i exquisidament, de realitat

narrativa, una dada que no estáper ella mateixa en relació ambels temps histórics de composició, ans amb l'espai (precisament

el cosmic) de les implicitacions narratives, amb la concepció

mateixa de novellar i, per tant, amb I'intim lligam existententreautor i objecte de la propia invenció. I una tal distanciació com-prova pertinenga dels dos textos a climes, dimensions i expe-riéncies estranys entre ells; conhrma una profunda diversitat

no p¿lsdels temps reals ans d'aquells, més reals encara, de lite-

ratura.

Deixant de banda, desprésde les necessáries remisses.una

confrontació tanmateix aixi de suggestiva,és hora d'ajustar la

mira només sobre el Curial(també perqué el recurs a la meratecnica de I'equilaració es sempre soipitós de predisposicióa laO



parcialit¿t).En aquestCurial, i ja de bell antuvi, s'evidencienuna sumade factorsestranyadors especte la connexióessen-cial dels esdeveniments,na sériede tascons,desviacions cai-gudespel que fa al procés ineal de I'estructura,quearriben aserun delsaspectes ésvistentsde a sevanatura composta.Es

tracta d'un nucli conspicude referéncies rudites,que van deI'exhibicióclassicitzant I'italianismeostentós, esqualsrecor-ren el text d'una maneraméso menysconsistent. ls esassig-nat obviament un lloc d'elementsuprastructural; malgrat totno podenpas quedarreduidesa un mer acted'alienamento aun simple vici intellectualista, encaramenysa ingénua ormade capriciosa anitat.

Desdel momentquetals manifest¿cions'escauenespro-

dueixengairebé empreen determinades ircumstáncies eldis-curs,éspalésquecal reportar-lesa la concepció elproducte i-terari tal com fou, tipicament, a l'épocamedieval.De maneraque s'hi troben per tal de reblar, dintre d'aquestaperspectiva,una norma d'escriptura empre mplicadaamb I'assumpte i-dáctic,al qualera aporüatun suport mésválid precisament erI'asserció ltimativade a mencióautoritzada.l-a onstant ir-tualitat didascd,licaueera a deudequalsevolacte iterari de a

consciénciaiteráriade I'Edat Mitjana (en la lírica com en lanarrativa)consolidaels models dealsproposatsa travésdelsfantasmesiterarisper mitjá de es remissionsals textosdelsa-ber, substanciant ixi la propiafunció explicitantesrecondi-tes(perono massa)motivacionsétiques.

Així doncs,en aquellprocésde metamorfosi magináriaenqué es consumauna manera de narrar adregada rimordial-ment a personificar objectivitzaruns codisde comportament

existencial ls qualses atribuit un valor absolut, a citacióbenajustada, 'esment alcador, a noció adequada e saberconfe-reixen una espessordecisiva als pressupósitsdidassálics, otfent-losen definitiva nopugnables.ou, notóriament,aquestasevaconstantallusivitatparadigmática, quest er el doblepa-per de text d'entreteniment d'obraque contingui un definitmissatge ormatiu, la motivaciódel fet literari a I'Edat Mit-jana. I a aquestpaperseu són reporlades es ulteriors resultesdelprocés, om el simbolisme el realisme nprimer lloc,queno conviuenpasen una fricció inguarible, inó que mésaviats'amalgamen omplidamentcom dosaspectesorresponentscongruentsd'una mateixadisposicióenversel producte i elprojecte) e iteratura.

A aquesta érie, uncionalrespecte l latent missatge nómicpero sense ncidéncia n el mecanisme arratiu, s'ha d'afegirtambeel viatge maginarideCurialal Parnds, l qual,si béma-nifestauna intromissióculturalitzantd'abastmés ampli. asse- I I



nyalant una marrada inevit¿ble respectea la legítima línia deconc¿rtenacióelsesdeveniments.és d'altra banda una obertura,no pas privada d'alguna implicació. a aquella secció de litera-tura visionaria (recordeuel Somnide Bernat Metge) i al paratlel

llegendarismede l'altra vida.que

tenien un espaiprecisentre lesformes d'art i assolienunes tasquespuntuals que no eren c*rta-

ment de mer hedonismeculturall la qual cosa comporta un actede precisió i de redifinició de la projecció diddctica, ámpliament

entesa,no pas exposadanaturalment en les maneres directes dela tractadística parenética,ans a través de les encisadoresdis-fresses delscaptivadorsemmascaramentsde la ficció imagina-

tiva.

A un ordre de relacions a divers pertany, en canvi, el mo-ment narratiu en qué Fortuna i Infortuni decideixende foraviar

la vida del protagonista del prestigi de la gloria per dur-la €p ala infelicitat d'un destíobscur fins a la presó.També aquí, natu-ralment, I'aparat classicitzant.almenys a nivell de bona memo-ria, té un lloc propi, pero el que cal destacarés que aquestexpe-dient intervé directament sobre l'ajustament novellistic, per talcom en condiciona i blega ota la progressió.Cal tanmateix des-

tacar més encara que precisament en aquesta fase I'anónimdeixa veure al nu com li ha romás d'inaccessibleun nivell deci-didament humanístic del recurs cultural i com un fat de

memoria grega opera en una pe¡spectiva deformada i empo-brida respectea la funció altissima assolida en les institucionsde cultura clássica.

L'autor ara glossa i comenta. explicita obertament les sevesconsideracions més o menys moralistes. avalua, judica i cir-

cumstancia, motiva sensecap necessitat 'estimbada dels esde-veniments, justificant explícitament com la laica Fortuna ha depunir I'heroi ja no digne de mérit. Pero aquestaFortuna, o trd-gic fat imperdonable a través de les generacionssegons liqo dela dramatúrgia antiga, no sols resulta bastant desenfocadaprovisoria, fins al punt d'aparéixer com un cuitós pedagracio-

nalista aplicat a un vestit narratiu que no reclamava pas unesparticulars justificacions logiques (que és un altre moment del

desemmascaramentde les implicacions gnomiques), sinó quehom descobreix al capdavallque res no té a veure amb la For-tuna que només la problemática humanístico-renaixentistasa-brá revifar. Hom relliga el sermó que el Sanglier (ja frare) fa aCurial a la trobada de Jerusalem per constatar com I'ambició

d'operar una inserció de marca laico-classicitzantes veu subs-tituida, a la insabuda, per una motivació cristiano-moralística,

tota ella resolta en I'antinomia, d'elementalmaniqueisme, entre

Déu i Diable, entre bé i mal.Així i tot, siguin quines siguin les atribucions que hom vul-2



gui assenyalar a les insercrons esmentades fins aci, que valen

tanmateix per a definir un aspecte de la novella, resulta fora dedubte que el Curial e Gtielfa roman una encantadora históriad'amor i d'armes. una narració sentimental i cavalleresca defresquíssima vena; per bé que també aquestadefinició mereixiun ulterior aprofundiment. encara que no fos més que per

norebutjar la novella mp a l'anonimat de tantes obres decidida-ment secundáriesdel mateix plantejament.

Cal precisar. de fet. qué cal entendre per noveHasentimental-{egons els c'ánonsde la narrativa medieval- per tal de noincórrer en l'equivoc.o en l'arbitrarietat.d'atribuir a aital con-

cepció una connotació psicologica. la qual no sols estrafaria larealitat dels textos. sinó que duria a mal borrás tota possible u-

tela de la fórmula d'exemplaritat paradigmática d'univocitatsimbólica dins la qual es realitzava el producte literari de l'EdatMitjana. Edificació i ordit en clau psicológica tant s'hi val elmés o el menys)comporta. com prou bé s'entén.un mecanisme

narratiu fundat principalment sobre base dinámica: dinámicadc,/ dinámica entre. M'explico ni que sigui per damunt (i sensel'ambicióde dir resd' inédit).

Un acte narratiu presidit per una efectualitatpsicológicaés

determinat. primordialment. pel principi de l'aconseguimentd'una f isonomia. a qual emergeix.en un procésd'humanissi-

ma fatiga.com a retrat vivent i irrepetiblea travésde contradic-

cions.ombres. ncongruéncies.ncapacitats.sprors aixif ins al'infinit. tant si es tracta de naturalesacomplexacom si es pre-

sentaa tall de figura de relleu simple i de contorns elementals.El personatge. oncs. esdevé .existeixen un procésde gradual

conquesta isonomica. I esdevéant en la relacióamb els actes

els fetsque viu com en el lligam amb els altres ntdrprets.en unteixit complex d'interrelacions:aixo és una condició ineludibleque és dinámica del personafge trtrc es coses els personatges.

a manera d'un esquemade tensions.sovint dialtttiques. tant si

lesantitesissón explicitades om si operenex silentio.Es tanmateix palés que un mode semblant de concebre a

substáncianarrativa redueix espossiblitatsde la funció simbó-

lica gairebéal mínim. per no dir que l'anul.ladel tot quan aque-

lla es tradueix en significació unívoca.és a dir. quan la funciósimbolica es determina com a valor inalterable. definitiu.

semprecompactament gual a ell mateix: puix que en un cánon

marcadament ormulari. els ntérpretsno s'encarnen lls matei-

xos en la incerta ocasionalitatdel fer-secontinu. sinó que pro-jecten rígidament un significat preexistent.estatuit a llur de-fora. hipostátic prefigurat. i no restaals intérpretssinó confir-

mar-ne continuament a validesa:un ordre. doncs, de significa-

cionsparadigmdtiques l.ludides. idassilicament.mitjanqant a I 3



ficció literária. Aixi es com, en la prdctica, tots els intérprets de

vicissituds novellistiques de I'Edat Mitjana engloben en si i pro-jecten una exemplar i definida significanga (l'heroisme o la vi-

lesa, la lleialtat o I'engany, la virtut o el pecat, i així successiva-

ment al llarg d'una casuística elemental). mentre que allo que

distingeix els gruixos literaris són, d'una banda, el convenci-ment i la poténcia amb qué és expressada aquella virtualitat en-

carnada i. d'altra banda, la capacitat retorico-estilística realit-

zada en teixir I'ordit literari del producte: el qual, en les seves

meresvicissituds, és a dir, en el mecanismedels episodis, es re-

clama per norma a un procediment d'iteració i acumulació del valor prefigurat, en la ulterior ficció (a part d'aquella delspersonatgesen si) d'una série d'esdeveniments el realisme dels

quals inclou tambe I'apartat meravellós i sobrenatural),on sem-pre és sostinguda, i a vegadesen forma transparent, una clara

tendéncia ntellectual sta.

No s'esdevéaltra cosa. certament, amb aquell valor mrh de-

terminant que és l'amor: no pas I'esdeveniment extraordinariproduit en les sevesgiragonses infinitament mutables, sinó al

nocionístic de dada absoluta, qué es fa abstracte, s'extrapola,

s'exalqa , a la fi. es deshumanitza. [a qual cosapotser fa com-

prendre com I'amor tan cantat pels poetesmedievalspot deixaradmirat pero senseemoció. pot colpir pero senseparticipació.

pot agradar pero sensevibració per part de l'usuari. De maneraque,en la consciéncia e l'escriptor medieval,dramátic iesplén-

did, no és pas un determinat i individualitzat encontre d'amor,

una historia única i singular, sinó aquella misteriosa entitat que

és l'amor en si, la qual __i ací es desprén I'aguda tensió d'un saber tanmateix mágic i indesxifrable- es fa encaraun paper

d'abstracció ntellectual. indueix d'altra bandaa una inedita per-plexitat. posa en presénciade I'inexplicable. proposa I'angoixa

d'un misteri. embolica fins i tot les tan ajustadescertesesde les

veritats absolutes revelades,on hom cerca al capdavall de re-

conduir també aquest¿mordent entitat, reportant-ne l'esséncia

als designisdivins.

En aquest sentit -i un tal ámbit d'oposició entre meca-

nisme dinámic i ajustamentestátic- s'ha d'entendre una no-

vella que vulgui definir-se com a sentimental. I el Curial cGtielfa no fa del cert excepció. Basti de pensar en I'heroi, que

combat, es carrega de glória i. temptat per la traició erótica, cau

en desgrdciaper uns anys, peró sense enir mai trets fisonomicsplausibles,passionsde l'ánima complicades,que passaa través

de l'aventura sempre igual a ell mateix i sensesenyal del temps.

eficientissimamáquina per a moure armes en nom d'un amor

totalitzant que és declarat peró no demostrat, dit peró no ex-

pressat.Com Güelfa. d'altra banda(i desprésd'ells tots els al-4



tres) un altre transferiment corpori d'immóbil figura d'amant,

al bagatgesentimental de la qual s'alberguen ra, ressentiment i

decepcióal costat del gran senyal de l'amor, pero senseatényer

els moviments. ni els replecs.d'una moderna heroína (de no-

vella rosa o de text clássic, ant se val en aquest ordre de consi-

deracions),de manera que resulta perfectamentconseqüentquemantingui ferm el pacte per a concedir el perdó a l'enamorat,quasi com si no haguessinpassatanys de dura pena i com si res

no s'hagués sdevingut:pereuéa dir veritat resno havia canviar

ni podiacanviar.

Herois sense temps. intérprets sense pluralitat de senyals.protagonistes d'una substáncia hiposrática, fantasmes d'una

historia sense a grapa de la historia, exegetes 'una significanqa

unívoca,glossadorsatents i rebladors d'un saberabstractamentfascinant,exemples metamorfosats d'una veritat deificada. tots

ells, protagonistes actors d'encontorns. recorren el tragat enfo-

llit d'un mapa escanditper mil eventualitats sensedeixar tras-

lluir mai un llampec de diversitat. semblantsa esculturesque

fixen en els innombrables replecsd'una cara. en els seusactes

en el temps, una sola i finida expressió. ajaguts de tal manera

al llit del gran riu narratiu de l'Edat Mitjana.

Malgrat tot emergeix una diferéncia. i resulta destacada er-qué és ella precisament a que motiva el component cronológic i

l'ineludiblecondicionamenthistoric. Perquéel gruix de credibi-

litat conferit a un ordre narratiu com és I'exposat ins ací en ter-

mes generalsresidia eminentment en la cárrega de participació

a les motivacions simboliques i a totes les implicacions que en

davallen, consistia primdriament en el vigor posat a veriñcar la

institució de principi. donant una vida de veritat metafísicaals

fantasmes del narrar. Pero amb el transcurs i el desgastdeltemps el cánon havia de mostrar necessáriamentuns vincla-

ments de consisténciacada vegadamés gran i el rosecde I'excés

d'afegitons; mentre que a I'horitzó no es perfilava encara un

nou i divers mode de plantejar el discurs de la novella.

Precisamentd'aquesta ase el Curiale Güelfa, també per ob-jectives raons de cronologia, ha esdevingut caracteristic. Diré

doncs que n'és producte exemplar tant en negatiu com en posi-

tiu: perqué, si ésveritat que els seuspersonatgeshan perdut unauténtic contacte amb el vigor d'una cárrega simbolica totalit-zant i estretament exclusiva, fins al punt de resultar una mica

desenfocats a la fi provisoris en aital perspectiva, també és ve-

ritat per contra que proposen,en positiu, el procedir, o almenys

I'encaminament, ap a una forma literária potser de circums-

tancies, pero que de tota manera deixa traslluir una distincia

respectea la tipicament tradicional: aquella en qué la narració

es consuma, gairebé údicament, en el pur encísdels esdeveni- t5



ments, en la faula captivadora de les eventualitats, en els fetsque semblen en alguns moments donar per fi una dimensióquasi humanament i viventment moguda als intérprets; unanova mágia de I'aventura envaeix així I'escena iterária i, comescrivia fa anys: [¿ vicissitud de la cavalleria,amb el seu sentitde I'aventura cándid i conhortat. amb l'estimulant marc senti-mental, amb aquella íntima satisfacciód'esdevenimentsque le-gitima els apilamentsnarratius, és consignadaal Curialamb lafascinacióde l'exemplaritat tipicament medieval i, alhora, coma captivadoraprodigiositat, com a mágica suggestiód'una reali-tat excepcional no perfectible.

Es un temps alegreper a la narració, enq'á e tota implicaciópsicologica encara molt vinculada a l'heretatgedels esquemesdel passat,en el qual els signesde la despresasón perceptibles

en el plaer de I'entreteniment, en la pacíficaadhesió a la virgini-tat de molts esdeveniments, a qual cosaprodueix una nova re-lació optima entre autor i text. encara que en presénciad'unacrisi de fons. Un sistema alhora amarat de tradició i projectat

cap al que és nou, en qué es ustifiquen tota barreja i tota estruc-turació composta: a glorificació la venade desencís,a suavi-tat i l'humorisme. la tipificació i el seu desenfocament,l'aculturació la simpliciut.

I es comprén aleshores per qué tanta fa^scinació ontinuaanimant una novella com el Curial e Güelfa, que és obrad'empremtaencaramedieval.pero a frec de conclusiód'aquellagran época iterária: que és producte cavalleresc sentimental.peró, en un cas. enterament absorbit pel plaer de les bellesesce-nesde guerra. de torneigs.de corts. i. en altre.sense ivida pro-pulsió simbóica. per bé que l'empremta és

tothora ben visible.Si es vol. per fi, una novella desproblematitzadalperó certa-ment ni una obra malmesao decaiguda. i encaramenys falsaoenutjosa (perqué hauria de semblar evident que és de moltplaent lectura). I aixó no solament per la capacitat demostradaper l'anonim autor de donar vida. en temps d'una crisi tanplena,a una forma narrativa plausibleen elspressuposits en larealització.sinó també per la natural adhesióal seu

'Joclite-

rari. al seu esplai ntellectual.acolorint així homes i cosesd'unnou candor. dient-seen una dimensió de tolerant optimisme id'harmoniosabonhomia. malgrat tanta irrupció de fetsextraor-dinaris. i traduint aquests equisitsen un ri tme narratiu de fér-vida participació d'assossegadaerenitat.

l ó

Gtt sr .ppr ..S. . rxsoNn

curial e guelfa molc

Documents